Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1801-1824 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Voces d'Euskadi: Antoni Batista i la realitat basca
Presentació del llibre Voces d'Euskadi El periodista català Antoni Batista presenta el seu darrer treball, Voces d'Euskadi, una obra que recull una àmplia panoràmica de la situació actual i històrica del País Basc. El llibre és el resultat de 30 anys de trajectòria professional centrada en el territori basc, aportant una mirada polièdrica i complexa. Un ventall de veus plural L'obra destaca per incloure testimonis de tot l'espectre polític i social: * Des de l'Esquerra Abertzale fins al Partit Popular. * Membres dels cossos de seguretat de l'Estat i d'ETA. * Víctimes del terrorisme, de la tortura i presos. * Noms coneguts, personalitats i testimonis anònims. Perspectives de pau i diàleg Batista es mostra optimista respecte al futur polític. Segons l'autor, existeix una voluntat política real per part del govern central i dels diversos actors bascos per resoldre el conflicte. "S'ha d'escoltar tothom; s'han d'escoltar posicions antagòniques i arribar a uns denominadors mínims que facin anar el país endavant." Context electoral i anàlisi política En el marc de les eleccions al Parlament Basc del 17 d'abril, Batista analitza la situació de l'esquerra independentista: * Considera positiu que l'electorat de l'esquerra abertzale tingui representació parlamentària (en referència al Partit Comunista de les Terres Basques). * Defensa els governs de coalició com una alternativa més saludable i plural als governs monocolors. * Afirma amb rotunditat que la legislatura actual pot ser la del final de la violència.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Homenatge a Joan Pau II des de l'ermita del Llorito
Records i llegat de Joan Pau II a Tarragona L'emissora es desplaça a l'ermita del Llorito per entrevistar el pare Mario Bonano, superior dels pares rugacionistes a Tarragona, en motiu del dol per la mort del papa Joan Pau II. L'entrevista repassa la figura del pontífex i la seva empremta en la comunitat cristiana. Una relació personal i espiritual El pare Bonano recorda les seves trobades personals amb el Papa i destaca diversos punts clau: Trobades a Roma: Les visites realitzades els anys 1990 i 2001, on es feia evident el pas del temps i l'efecte de la malaltia en el pontífex. Canonitzacions: El vincle especial amb la seva ordre, ja que Joan Pau II va beatificar i canonitzar el seu fundador, Sant Anníbal Maria di Francia. Carisma: La capacitat del Papa per "trencar barreres" i mirar als ulls, transmetent seguretat i serenitat. "És una persona que trencava les barreres... quan et parlava et mirava als ulls, és com si entrés en sintonia amb tu mateix." El missatge i el valor del sofriment S'analitza com el Papa es va mantenir ferm en la seva doctrina i el seu compromís amb els pobres, marginats i joves. Exemple de vida: Una existència marcada pel treball, la persecució sota el comunisme i el patiment físic. El valor de la vellesa: El fet de no retirar-se malgrat la malaltia es veu com un testimoni contra la cultura que aparca la gent gran. L'esperança: Un missatge centrat en la confiança en Crist com a resposta als reptes del món modern. Reacció de la comunitat a Tarragona El pare Bonano agraeix les mostres de condol rebudes, incloses les de famílies musulmanes, cosa que demostra la dimensió universal de la figura papal. Finalment, es convoca els feligresos al funeral que tindrà lloc a la Catedral de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Recital intergeneracional de poesia a la Residència la Mercè
Trobada poètica entre generacions El matí a la Residència la Mercè ha estat marcat per una activitat cultural i humana excepcional: un recital de poesia intergeneracional que ha unit els infants de l'escola Mare Nostrum amb els residents del centre. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa ha estat trencar l'aïllament dels nuclis familiars reduïts i permetre que els nens coneguin la realitat de la gent gran mitjançant la convivència i l'art. Intercanvi de versos i música El recital ha comptat amb diversos moments clau que han emocionat tant a participants com a assistents: Poesia musicada per als més petits: S'han interpretat poemes d'Olga Xirinacs, musicats per Ester Domingo, creant una atmosfera màgica amb l'acompanyament del piano. La veu de l'experiència: Els avis (Carles, Maria del Carme i Albert) han actuat com a rapsodes, recitant obres d'autors clàssics com Maragall, Sagarra i Pere Oliva, a més de presentar poesies de collita pròpia. Protagonisme infantil: Els nens i nenes han superat la vergonya inicial per recitar poemes sobre la natura, el mar i Sant Jordi, demostrant el seu aprenentatge de la llengua catalana. Valoració de l'experiència L'acte ha finalitzat amb el lliurament d'un obsequi per part dels nens cap als avis, consolidant un vincle afectiu. La valoració final de la jornada ha estat extremadament positiva: "No es pot demanar res més; els nens han gaudit de l'aprenentatge i els avis s'han omplert d'alegria." La jornada ha servit per demostrar que la cultura és un pont perfecte per connectar el passat i el futur del país.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
Martí Gironell presenta 'La ciutat dels somriures' a Tarragona
Entrevista a Martí Gironell: Solidaritat i Supervivència a Bombay El periodista i escriptor Martí Gironell presenta a la llibreria La Capona de Tarragona el seu llibre "La ciutat dels somriures: històries de supervivència a Bombay", una obra solidària editada per Cosetània. El llibre no només és un relat periodístic, sinó un testimoni humà sobre la capacitat de mantenir la dignitat en condicions extremes de misèria i malaltia. L'essència de l'obra i l'experiència a l'Índia Gironell explica que el títol reflecteix la paradoxa de trobar somriures en persones que s'enfronten a l'adversitat més absoluta, com la sida o la pobresa extrema. L'autor destaca diversos punts clau de la seva vivència: La supervivència com a forma de vida: A diferència d'Occident, on la supervivència se sol veure com una crisi temporal, a les zones més pobres de Bombay és el dia a dia constant. Lliçó de vida: L'autor afirma haver tornat "més ric" emocionalment, subratllant que els infants i les assistents socials li han ensenyat més a ell que no pas ell a ells. El paper de les ONGs: Es destaca la tasca de l'organització CCDT (Communities Committee Development Trust), que ofereix educació, alimentació i cobertura sanitària mínima per treure els nens del carrer. Compromís solidari i estil narratiu L'entrevista subratlla que aquest no és un projecte comercial personal, sinó un llibre benèfic. Tots els beneficis recaptats es destinen íntegrament a l'ONG amb la qual Gironell va col·laborar com a cooperant. "Faig servir els mitjans que tinc a l'abast per donar a conèixer aquesta història... no per convèncer ningú, sinó per convidar a conèixer aquesta realitat." Contrastos i realitats de Bombay El text no defuig la duresa de la realitat índia, descrivint els forts contrastos entre la riquesa més absoluta i les barraques miserables, així com la presència de màfies. També s'explora la resignació espiritual de moltes víctimes, que troben en la fe en una vida posterior la força per acceptar el seu destí actual amb dignitat. Finalment, es posa en relleu la difícil tasca dels treballadors socials locals, que sovint pateixen el buit social al seu propi país per treballar amb els col·lectius més desfavorits.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Debat sobre l'avantprojecte de la Llei Orgànica d'Educació
Anàlisi de la nova reforma educativa Representants dels sindicats USTEC i Comissions Obreres analitzen l'avantprojecte de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) presentat pel govern. La valoració general defineix la proposta com una llei "tèvia", situant-se en un terme mitjà pel que fa a les transformacions que el sector considera necessàries. Aspectes crítics de la reforma Els representants sindicals destaquen diversos punts que consideren insuficients o millorables: Religió a l'escola: Critiquen la falta de valentia per avançar cap a un model d'ensenyament totalment laic i la pervivència dels acords amb la Santa Seu. Finançament: Es demana que la llei vagi acompanyada d'una memòria econòmica i d'una llei de finançament específica per garantir que els suports als alumnes no es quedin en paper mullat. Dicotomia Públic-Privat: Es denuncia el manteniment dels concerts en l'etapa d'educació infantil (3-6 anys) i la falta de control pressupostari sobre els centres concertats. Coeducació: Es reclama un llenguatge més inclusiu i un tractament transversal dels valors de gènere en tot el currículum. Gestió i Professorat Es proposen canvis en l'estructura professional i administrativa: Cos únic d'ensenyants: Proposta per unificar la formació inicial (llicenciatura) per a tot el professorat, eliminant la distinció actual entre diplomatures i llicenciatures. Democràcia als centres: Crítica al sistema meritocràtic per a l'elecció de directius, defensant una elecció directa per part de la comunitat educativa. Oficines Úniques de Matriculació: Reivindicació d'una gestió pública centralitzada de les inscripcions per garantir la transparència i evitar irregularitats en els domicilis. Mobilitzacions i Futur S'anuncia la celebració de la Diada de l'Ensenyament Públic el proper 8 de maig, coincidint amb la setmana internacional de mobilitzacions contra la privatització dels serveis públics. "No és bo per al sistema educatiu que cada sis anys canviï la llei per motius polítics i no per necessitats reals."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Ètica i fotoperiodisme en zones de conflicte amb Paco Elvira
Reflexions sobre la cobertura de conflictes i tragèdies El fotoperiodista i professor Paco Elvira analitza la responsabilitat dels mitjans i els professionals davant les imatges de guerra i terrorisme. Elvira reflexiona sobre la jerarquia informativa i la necessitat d'una mirada ètica. La jerarquia de l'interès informatiu L'autor critica el valor desigual que es dona a les vides humanes segons l'origen geogràfic, recordant una dita tràgica en el món de la comunicació: "Un americà val per 10 europeus, 1.000 asiàtics i 10.000 africans." Aquesta realitat genera les anomenades guerres oblidades, com el cas de Ruanda, on la inacció internacional provoca una vergonya col·lectiva. El dilema de la cruesa vs. el sensacionalisme Elvira defensa que cert tipus d'imatges s'han de mostrar per conscienciar l'opinió pública, però diferencia clarament entre el valor documental i el sensacionalisme: Ruanda: Cal mostrar la cruesa per generar consciència. Atentats de l'11M: Cal actuar amb extrema sensibilitat per respecte a les víctimes i les famílies que podrien assabentar-se de la mort d'un parent a través dels diaris. Afganistan: En la seva experiència a Kabul, Elvira va optar per mostrar la cruesa en els seus textos, però no en les seves fotografies, considerant que certes imatges no aporten res de nou i són gratuïtes. El fotoperiodista com a testimoni Per a Paco Elvira, el conflicte bèl·lic és l'escenari on es fan visibles tant la crueltat dels botxins com la solidaritat extrema de l'ésser humà. El fotògraf exerceix de testimoni de primera línia, una posició que li permet captar les virtuts i els defectes de la humanitat portats al límit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Trasllat d'urgència al CAP Muralles per despreniment
Trasllat d'urgència del CAP Tàrraco al CAP Muralles Arran de la caiguda d'una part del sostre a l'antic ambulatori del carrer Jaume I el passat divendres, l'atenció primària de la zona s'ha hagut de reorganitzar de manera immediata. Des d'avui mateix, els usuaris que eren atesos al CAP Tàrraco han estat derivats al CAP Muralles, situat al carrer Escultor Verderol. Impacte en els usuaris i pacients La jornada d'avui s'ha caracteritzat per una barreja d'incertesa i malestar entre els pacients: * Descoordinació en les llistes: Alguns pacients han arribat al nou centre i s'han trobat amb que les seves dades o cites no apareixien correctament en el sistema. * Problemes de mobilitat: Persones amb invalidesa o dificultats físiques han expressat la seva frustració pel canvi de recorregut i la manca de comoditats. * Aglomeracions: La concentració de pacients de dos centres en un de sol ha generat cues i el temor a demores significatives. "És una vergonya, primer s'hauria de pensar en les persones i no fer-nos donar aquests tombs quan amb prou feines podem caminar." Visió dels professionals i el centre Els professionals sanitaris viuen aquesta situació amb sentiments contraposats: * El Doctor Muñoz demana paciència i confia que, amb bona voluntat i coordinació horària, el servei es pugui normalitzar en breu. * D'altra banda, part del personal, com la infermera Montse Juncà, expressa una profunda impotència i falta d'informació oficial, reclamant una solució definitiva al Govern de la Generalitat. Excepcions i ubicació Cal destacar que el trasllat afecta gairebé tots els serveis, amb una excepció clau: * Pediatria: Aquest servei es manté al nou CAP de Jaume I. * Informació: S'ha mantingut personal a l'antic centre per orientar els pacients despistats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Pedagogia i Art al Museu d'Art Modern de Tarragona
Segones Jornades de Pedagogia de l'Art i Museus El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) organitza les segones jornades dedicades a la pedagogia de l'art, una iniciativa que busca transformar la relació entre el museu i els seus visitants. L'objectiu principal no és augmentar les estadístiques, sinó millorar la qualitat de l'experiència i oferir eines de comprensió, especialment en l'àmbit de l'art contemporani. Punts clau de la proposta pedagògica Interactivitat i reflexió: S'intenta passar d'un espectador passiu a un d'actiu. El museu no dona l'explicació "mastegada", sinó que ofereix els instruments perquè cada persona faci el seu propi camí a través de l'obra. Atenció a la diversitat: El servei s'adreça a col·lectius molt heterogenis, incloent infants de preescolar, estudiants d'ESO i batxillerat, famílies, gent gran i participants del Voluntariat per la llengua. L'art contemporani com a repte: S'incideix en la dificultat que molts visitants experimenten davant de l'art actual. L'ús de recursos com el full de sala ajuda a donar petites pistes conceptuals per trencar barreres. Estructura i col·laboracions Les jornades es divideixen en dues sessions diferenciades: 1. Sessió teòrica (Dia 6): Enfocada al debat conceptual i a la trobada de professionals del sector. 2. Sessió pràctica (Dia 13): Adreçada principalment a alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de branques com història de l'art, pedagogia i educació. "Totes les mirades són bones. No es tracta d'entendre-ho tot a la primera, sinó de deixar-se anar i mirar com miren els altres." L'èxit de la convocatòria s'ha vist reflectit en la inscripció de professionals de diversos museus de tot Catalunya, consolidant Tarragona ràdio com un espai de referència per a la difusió cultural receptiva i activa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Promocions d'Habitatge Públic a Tarragona i Lloguer Jove
Noves promocions d'habitatge públic a Tarragona El Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona està impulsant diversos projectes per facilitar l'accés a l'habitatge en diferents punts de la ciutat. A continuació es detallen les principals actuacions: Sant Salvador: Segona fase de construcció Es tracta de la construcció de 30 habitatges de protecció pública a l'Avinguda Francolí. Característiques: Pisos de 80 i 90 metres quadrats amb aparcament subterrani. Tipologia: Inclou quatre habitatges adaptats per a persones amb discapacitat i unitats en planta baixa per a gent gran. Preu: Aproximadament 106.000 euros (més IVA). Estat: Obres iniciades amb una previsió d'acabament per al segon trimestre de 2006. Joan XXIII: Pioner en lloguer per a joves S'estan construint 60 habitatges destinats específicament al lloguer assequible, una iniciativa pionera a Catalunya segons els interlocutors. Perfil: Principalment per a joves (fins a 30-35 anys) i algunes unitats per a gent gran. Preu del lloguer: Estimat al voltant dels 200 euros mensuales. Objectiu: Permetre que els joves s'emancipin i puguin estalviar per a una futura compra. Altres projectes i gestió administrativa Torreforta: Proyectos en marxa com els vuit habitatges del carrer Gandesa (amb alta demanda) i les properes actuacions a les cotxeres de la Granja. Futurs projectes: Remodelació al carrer Smith per a lloguer general i noves promocions a Peixateries Velles i el Pla Parcial 17 de Bonavista. "L'adjudicació es realitza mitjançant unes bases puntuades pel Consell d'Administració, prioritzant els empadronats a la ciutat amb ingressos justificats." Reclamació a la Generalitat de Catalunya L'Ajuntament de Tarragona demana un major suport econòmic a la Generalitat. Segons els responsables municipals, la tasca de la Generalitat no s'hauria de limitar a la mediació entre propietaris i llogaters, sinó que hauria d'aportar ajuts directes per reduir els preus del lloguer jove o finançar els projectes municipals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
2005-04-05 JUAN MESEGUER
Homenatge musical al 400 aniversari del Quixot El compositor Joan Massagué explica el procés de creació d'una suite musical dedicada a la figura de Don Quixot, fruit d'un encàrrec de Stanislas amb motiu del quart centenari de l'obra de Cervantes. Tot i que inicialment havia de ser una peça breu, l'entusiasme pel primer tema compost va derivar en una obra completa de sis moviments. Procés de composició i lletres Massagué detalla com va haver de submergir-se en la lectura de la primera part del llibre per extreure'n l'essència. Tot i que molts textos són originals de Cervantes, el compositor n'ha creat de nous per donar continuïtat a les idees: Textos originals i compartits: L'obra utilitza fragments clàssics, com la carta a Dulcinea. Creació pròpia: El sisè temps, la Cançó del Buen Escudero, és íntegrament de Massagué per presentar la figura de Sancho Panza i la seva relació de lleialtat amb el seu amo. Estructura i estil de l'obra L'obra es defineix per un estil romàntic i marcadament descriptiu, utilitzant tècniques heretades de la composició de música per a cinema: Quatre escenes de l'ingeniós Hidalgo: Un moviment per a piano que inclou la Dansa de l'Armado Caballero i la Batalla dels Molins. Narrativa sonora: El piano replica efectes de la natura, com el trencament de branques al bosc o el so de campanes en una posada. Humor i contrast: El segon temps presenta un diàleg humorístic entre Rocinante i Babieca, on la música imita el ritme cansat del cavall. "Tot i que el seu amo està boig, al final diu que, com el seu Quixot, no n'hi ha cap altre." Projecció internacional i local L'obra ja s'ha estrenat a Castella-la Manxa i s'està estudiant la possibilitat de portar-la a l'Exposició Universal de Japó. Tanmateix, el compositor expressa el seu desig personal de poder interpretar-la properament a Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
0'
Massagué i la suite 'En un lugar de la Mancha'
Composició de Joan Bautista Massagué sobre el Quixot Es presenta una obra musical singular creada pel compositor valencià Joan Bautista Massagué, qui és reconegut per la seva trajectòria com a director de la banda Unió Musical de Tarragona des de l'any 1999. Detalls de l'obra L'obra, titulada "En un lugar de la Mancha", és una proposta artística que destaca per les següents característiques: Està estructurada com una suite per a piano i veu. Consta d'un total de sis moviments diferenciats. La temàtica central és la universal novel·la de Miguel de Cervantes. La creació d'aquesta suite coincideix amb una efemèride molt especial per a la literatura universal: "...parla de la novel·la de Miguel de Cervantes que aquest any compleix els 400 anys." Aquesta peça ret homenatge a la figura del Quixot, transformant les aventures literàries en una experiència musical íntima i estructurada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Inici de la preinscripció escolar a Tarragona
Obertura del procés de preinscripció escolar L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME), ubicada a les dependències de l'OMAC a la Rambla Nova. Aquest servei està dissenyat per acompanyar les famílies, especialment aquelles amb infants que comencen P3, en el procés de tria i sol·licitud de centre educatiu. Criteris i Barems de la Generalitat La regidora d'Ensenyament, Carme Duc, recorda que la puntuació per accedir a les places ve determinada per la normativa de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes clau que puntuen són: Proximitat al domicili: Tarragona està dividida en set zones educatives. Germans al centre: Tenir familiars directes ja matriculats a l'escola. Situació econòmica: El nivell d'ingressos de la unitat familiar. Condicions de salut: Malalties digestives cròniques o discapacitats acreditades. Gestió de Fraus i Comissió de Matriculació Una novetat rellevant és que la Comissió de Matriculació passarà a estar presidida per l'Ajuntament. Aquest òrgan, format per tota la comunitat educativa (escoles públiques, concertades, pares i administració), té l'objectiu de: Garantir la transparència en el procés. Investigar possibles fraus, com ara falsedats en l'empadronament. Resoldre casos conflictius quan la demanda supera l'oferta de places. Informació Pràctica per a les Famílies "El que demanen és que ara amb la preinscripció quadri el DNI amb el lloc de residència, és el punt sempre més complicat." Es recorda que les sol·licituds es poden presentar tant als centres educatius com a la mateixa OME fins al 15 d'abril. És imprescindible aportar la documentació justificativa (DNI actualitzat o certificat d'empadronament) per validar els criteris de residència.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
Entrevista a Lluís Balart: Balanç Municipal i Urbanisme
Balanç de l'actualitat política a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Lluís Balart, analitza l'estat de la ciutat i la gestió de l'equip de govern a meitat del mandat. Infraestructures i la Variant de la Móra Respecte a les mobilitzacions dels veïns de la Móra a la N-340, Balart mostra el seu respecte però escepticisme: Considera que les demandes dels veïns són difícils de complir de forma immediata a causa de la falta de gestió de l'anterior govern. Defensa un traçat de la variant paral·lel a l'autopista per evitar haver de desfer obres en el futur. Sosté que és possible modificar el projecte durant la seva execució per minimitzar els endarreriments. Gestió del Carrer del Comte i la Part Alta Sobre el desallotjament al carrer del Comte, Balart diferencia dues vessants: Atenció immediata: Qualifica de correcta l'assistència i el realotjament dels veïns afectats. Gestió global: La considera totalment insatisfactòria. Acusa el govern de voler culpabilitzar els veïns i de no reconèixer el col·lapse de la xarxa d'aigua i clavegaram de la Part Alta. "La situació de la part alta requereix una intervenció amb profunditat en totes les seves infraestructures." Model de Ciutat i Urbanisme Balart exposa una visió de Tarragona basada en la cohesió social i la connectivitat: Interconnexió de barris: Proposa pacificar el trànsit i crear passejos per facilitar que es pugui anar caminant entre zones com el centre i Torreforta. Evitar guetos: Reclama un creixement que distribueixi l'habitatge social de forma homogènia per evitar bosses de marginalitat. Pla General (POUM): Critica la falta de participació i transparència, ja que l'oposició no ha tingut accés al document que s'ha presentat a les associacions de veïns. Valoració de l'Equip de Govern En el balanç de l'equador del mandat, el portaveu és crític amb la coalició de govern (CiU i PP): Defineix l'executiu com un equip que "corre però no sap cap on va", per falta de direcció clara. Celebra, per contra, l'acord entre el Nàstic i l'Ajuntament per a la nova Ciutat Esportiva, considerant-ho una solució tècnica necessària.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Opinions sobre el llegat de Joan Pau II
El llegat de Joan Pau II segons la ciutadania L'episodi recull un conjunt d'opinions de diversos ciutadans sobre la figura i el pontificat del papa Joan Pau II. En general, es percep una visió molt positiva de la seva trajectòria, destacant la seva humanitat i el seu paper com a referent mundial. Punts clau destacats Impacte social i religiós: Es defineix com un home emblemàtic que ha marcat una època clau per al món cristià i que ha realitzat una gran labor per la joventut. Visió política: Alguns entrevistats lloen la seva lluita contra el comunisme, mentre que altres mencionen claroscurs, com la seva oposició a la guerra de l'Iraq o el seu caràcter excessivament conservador. Qualitats personals: S'utilitzen adjectius com valent, viatger i proper. Una part de la societat el considera una figura "irrepetible" i algú que serà molt enyorat. Perspectives diverses "Ha sigut un home molt emblemàtic, que ha marcat una època molt bona, i crec que ha sigut un home molt important pel món cristià." Tot i l'admiració majoritària, també apareixen veus agnòstiques que, malgrat no seguir la figura del Papa per manca de fe, reconeixen la seva importància com a líder de l'Església Catòlica. Hi ha un consens en el fet que tot personatge públic té llums i ombres, però en aquest cas, el balanç percebut és aclaparadorament favorable.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
23'
Anàlisi i llegat del pontificat de Joan Pau II
Balanç històric de 26 anys de pontificat L'espai analitza la figura de Joan Pau II pocs dies després de la seva mort, destacant el seu paper crucial en la geopolítica del segle XX. Els tertulians coincideixen que el seu llegat és indissociable de la unificació d'Europa i la caiguda del bloc comunista. Aspectes clau de la seva figura • L'home dels gestos: Didac Bertran el defineix com un pontífex pioner en el diàleg interreligiós, sent el primer a trepitjar una mesquita i una sinagoga. Aquests símbols han tingut més impacte que els seus propis escrits. • Defensor de la pau: Santiago Camós subratlla el seu prestigi internacional, fins i tot entre no creients, gràcies a la seva oposició frontal a les guerres i la seva defensa dels drets humans. • Contradiccions ideològiques: Es descriu com un papa de caràcter progressista en l'àmbit social i internacional, però marcadament conservador en aspectes doctrinals i morals. Relació amb l'Església Catalana El debat aborda la percepció d'una certa distància entre el Vaticà i la realitat catalana: • Es lamenta la falta de gestos cap a la sensibilitat lingüística i cultural de Catalunya, com la mancança de salutacions en català en moments solemnes. • Es qüestiona si hi ha hagut un diàleg real amb la jerarquia local, posant com a exemple decisions unilaterals com la divisió de la diòcesi de Barcelona. "Els gestos de Joan Pau II han arribat molt més lluny que els seus escrits i declaracions." Reptes per al futur successor Els convidats exposen les qualitats que hauria de tenir el nou Sant Pare: • Un perfil més obert al diàleg amb la societat moderna i els seus problemes reals. • Capacitat d'escoltar els teòlegs sense coartar la llibertat de pensament. • Una figura que ajudi a enfortir la fe dels fidels des de l'exemplaritat i la proximitat, allunyant-se d'estructures jeràrquiques excessivament distants.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
L'Alguer i Tarragona: Germanament, Cultura i Joies de Corall
L'Alguer i Tarragona: Un Vincle Reafirmat L'episodi explora la relació històrica i cultural entre la ciutat sarda de l'Alguer i Tarragona, agermanades des de l'any 1972. La visita d'una delegació algueresa a Tarragona serveix per presentar una exposició única de joies de corall i reforçar els llaços institucionals i econòmics. La Llengua i la Cultura a l'Alguer El regidor Franco Simula i l'activista Pere Lluís Albau destaquen la vitalitat del català a l'illa de Sardenya: Ensenyament: S'ha introduït el català a les escoles públiques i existeixen càtedres de la llengua a les universitats de Sàsser i Càller. Identitat: Els algueresos es defineixen com a "catalans de Sardenya", mantenint una història i un pensament profundament arrelats a la cultura catalana. Reconeixement: Tot i les dificultats, el català està protegit per la legislació italiana com una de les 12 minories lingüístiques de l'Estat. El Corall: L'Or de l'Alguer El punt central de la visita és la inauguració d'una mostra d'artesania a la Casa Castellarnau. El corall no és només un reclam turístic, sinó un símbol d'identitat present fins i tot en l'escut de la ciutat. "L'escut que tenim des del 1355 porta una rama de corall, les quatre barres catalanes i la mar." Oportunitats Econòmiques i Turístiques L'entrevista subratlla la intenció d'anar més enllà de l'intercanvi emocional per establir relacions econòmiques directes: Gastronomia i Enologia: Promoció dels vins i productes típics sards. Turisme Sostenible: L'Alguer conserva costes verges i una carretera de 45 km sense edificacions, oferint un paisatge que recorda la Polinèsia però a la Mediterrània. Connectivitat: Es destaca la facilitat de viatjar amb vols directes de baix cost que connecten Catalunya amb l'Alguer en només 40 minuts.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Entrevista a Rosa Maria Rossell (ERC) sobre l'actualitat de Tarragona
Actualitat Política i Urbanística a Tarragona: Entrevista a ERC En el marc d'un cicle d'entrevistes amb els portaveus municipals, Rosa Maria Rossell, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, repassa els temes més crítics que afecten la ciutat. Infraestructures i Mobilitat Variant de la N-340 i La Mora: Rossell defensa que el traçat de la variant ha de ser paral·lel a l'autopista per evitar un major impacte ambiental en el territori. Malgrat respectar el dret de manifestació dels veïns de La Mora, critica la presència de membres de l'equip de govern en les protestes. Inici d'obres: ERC confia que les obres s'iniciïn abans de finals d'any, tal com preveuen els pressupostos de l'Estat. Habitatge i Part Alta Crisi del carrer Comte: La portaveu critica durament la gestió de l'equip de govern, acusant-los d'haver culpat inicialment els veïns de manera inadequada. "No es pot carregar tota la culpa d'entrada als veïns dient que es dutxen massa o fan servir un sabó inadequat; això és de tebeo." Problemàtica a la Part Alta: Adverteix que han aparegut esquerdes al carrer Cibaderia i reclama una intervenció integral per solucionar les filtracions d'aigua i l'estat del clavegueram. Urbanisme i Model de Ciutat Pla General d'Ordenació Urbana (POUM): ERC lamenta la manca de transparència de l'alcalde, denunciant que l'oposició encara no ha pogut veure el document definitiu. Terres Cavades i La Budellera: Rossell aposta per un creixement amb "cap i peus" que preservi les zones verdes. Se sent satisfeta per haver aturat el projecte original de Terres Cavades, que considerava tèrbol. El Nou Camp del Nàstic: Es mostra a favor d'un nou estadi, però suggereix que la ubicació ideal per a una ciutat esportiva completa seria als barris de Ponent i no necessàriament a la Budellera. Balanç de Legislatura i Futur Polític Rossell fa un balanç positiu de la primera meitat del mandat, destacant la "neteja" en projectes urbanístics. Qualifica de "picabaralles" les especulacions sobre la retirada de l'alcalde Joan Miquel Nadal i demana no avançar la campanya electoral del 2007 per no crispar la ciutadania.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Casa Oberta: Un segle de Cooperativa Obrera Tarragonense
Memòria històrica de la Cooperativa Obrera (1904-2004) Entrevista al periodista i escriptor Agustí Gutiérrez sobre la publicació del seu nou llibre "Casa Oberta, un segle de cooperativa obrera tarragonense". L'obra commemora el centenari d'una de les entitats més emblemàtiques de Tarragona, oferint un recorregut que va més enllà de la pròpia institució per reflectir l'evolució de la ciutat durant el segle XX. L'estructura del llibre: Les tres potes L'autor explica que el treball s'ha consolidat gràcies a tres fonts fonamentals: * Fonts orals: Converses amb prop de 40 persones, entre antics socis i familiars, per recuperar el record personal i col·lectiu. * Arxiu històric: Recerca documental en actes, llibres de socis i registres de comptabilitat que mostren la vida quotidiana de l'entitat. * Hemeroteca i bibliografia: Consulta de premsa de l'època i estudis ja publicats sobre la història local. Evolució i fites històriques Orígens (1904): La cooperativa neix amb l'objectiu d'eliminar intermediaris en productes bàsics. La "conquesta del pa" va ser clau per millorar les economies familiars menestrals. Època Daurada: Els anys compresos entre el 1917 i l'arribada de la República, coincidint amb la construcció de l'actual edifici i una gran activitat social. Supervivència política: L'entitat destaca per haver mantingut la seva independència, evitant ser incautada tant durant la Guerra Civil com pel règim franquista, tot i el control de les autoritats. Transformació cultural: A partir dels anys 60 i 70, l'entitat deixa de ser una cooperativa de consum per convertir-se en un hotel d'entitats i centre de referència per a les arts escèniques i la cultura. "No pretén ser una bíblia, sinó una aproximació des del punt de vista quotidià i de les famílies que han fet créixer l'entitat." Presentació oficial L'acte de presentació tindrà lloc a la sala d'actes de la Cooperativa (carrer Fortuny) a les vuit del vespre, amb la presència de l'autor i els membres de la Junta Rectora.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Celebració de la Jurídico Gresca a la URV
La Jurídico Gresca: Festa i Solidaritat a la URV L'edició d'enguany de la Jurídico Gresca, organitzada pels estudiants de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (Campus Centre), destaca pel seu ambient festiu i els seus objectius clarament definits: recaptar fons per al viatge de fi de curs i retre homenatge a col·laboradors clau. Activitats i Programació La jornada compta amb una gran varietat de propostes per a tots els públics: Esport i Lleure: Partits de futbol amb la participació d'alumnes i, de manera destacada, interns del centre penitenciari de Tarragona. També s'hi celebren jocs de dards, futbolín i la tradicional xocolatada. Bingo Popular: Una de les activitats amb més èxit on es reparteixen premis en metàl·lic. Gastronomia: Una propera montifarrada i un sopar de pica-pica amb prop de 100 inscrits. Concursos Temàtics: Durant la nit se celebrarà la Batalla dels Sexes, un joc de preguntes picants patrocinat per botigues locals. Objectius i Organització Els estudiants de cinquè de Dret lideren la iniciativa per finançar el seu viatge, amb destinacions preferides com la Ribera Maya o Punta Cana. Per aconseguir-ho, venen Marxandatge oficial com samarretes, gorres i mocadors. "Hem encès una espelma a l'escenari com a homenatge al pare d'una companya que ens va ajudar molt amb els patrocinadors i que va morir fa poc." L'esdeveniment està obert a tota la comunitat, sense límit d'edat, fomentant la integració entre diferents facultats i la ciutadania de Tarragona al llarg de tot el dia i la nit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Inspeccions de l'Oci Nocturn a Tarragona pels Mossos
Control i Inspecció dels Locals d'Oci Nocturn Representants dels Mossos d'Esquadra a Tarragona detallen els resultats de la campanya d'inspecció realitzada durant la Setmana Santa. Tot i l'impacte mediàtic d'aquestes dates, subratllen que la tasca de control es manté de forma regular durant tot l'any per garantir el compliment de la normativa vigent. Tipus d'Inspeccions i Irregularitats Detectades La policia administrativa realitza dos tipus principals d'intervencions: - Inspeccions preventives: Es fan amb poca afluència de públic per revisar extintors, sortides d'emergència i documentació a fons. - Controls operatius: Es realitzen amb agents de paisà durant les hores punta per detectar excessos d'aforament, presència de menors o consum de substàncies. Pel que fa a les irregularitats més comunes, destaquen: * Llicències municipals: Locals que operen sense el document físic o que realitzen activitats no autoritzades (per exemple, un bar funcionant com a bar musical). * Assegurances de responsabilitat civil: Absència de la pòlissa o falta de comprovant de vigència. * Fulls de reclamació: Molts establiments no els tenen disponibles per als clients. Evolució del Sector i Seguretat al Port Esportiu Segons el cap de la policia administrativa, la situació ha millorat dràsticament des dels anys 80. Actualment, entre el 80% i el 85% dels locals compleixen estrictament la llei. El sector ha guanyat consciència sobre la importància de la seguretat. "No passa mai res fins que passa. Si no disposen d'assegurança, l'administrat està indefens per reclamar danys." Respecte a la zona del Port Esportiu de Tarragona, els Mossos transmeten un missatge de tranquil·litat als pares: - La zona ha superat etapes conflictives del passat. - Hi ha una presència policial constant i coordinada amb la Guàrdia Urbana. - Es destaca positivament la conducta dels pares que recullen els joves a la matinada per evitar que condueixin sota els efectes de l'alcohol.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Tretzena Trobada del Medi Ambient a Tarragona
Presentació de la 13a edició de la Trobada del Medi Ambient, organitzada pel Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània, que enguany estrena la plaça Corsini com a nou escenari central. Els punts clau de la trobada d'aquest any inclouen: Canvi d'ubicació i logística: Per primera vegada se celebra a la plaça Corsini. A causa de l'espai reduït, s'han hagut de limitar els estands a uns 70, seleccionant aquells més orientats a l'artesania i l'ecologia. Enfocament en la integració: La fira evoluciona cap a la cooperació i solidaritat. Comptarà amb la participació de la nova Federació d'Associacions d'Immigrants de Tarragona, amb tallers i música de diversos països (Senegal, Cuba, Equador, etc.). Activitats destacades: Més de 30 tallers infantils. L'experiència en viu de l'apicultura on els visitants es poden posar el vestit de protecció. Concerts de música celta i ritmes tropicals. Sostenibilitat i mobilitat: Es fa una crida a l'ús del transport públic per accedir al centre, incloent-hi informació de les línies d'autobús en el programa. D'altra banda, s'han avançat detalls de la primavera científica de l'entitat, com el curs sobre recursos hidràulics a la URV i la propera Gala dels Premis Ones al juny, que retrà homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente. "Aquesta trobada ha de servir per obrir espais de convivència amb tots els col·lectius que viuen al nostre costat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Situació política i reptes estratègics de Tarragona
Anàlisi de l'actualitat política a Tarragona L'entrevista amb Francesc Ricomà, president del grup municipal del Partit Popular, se centra en l'estabilitat del govern de coalició i la resposta a les especulacions sobre un possible relleu a l'alcaldia. Ricomà critica l'actitud del PSC i de Josep Fèlix Ballesteros, acusant-los d'estar en campanya electoral permanent. Infraestructures i mobilitat Un dels punts clau és la problemàtica de la variant de la N-340 i les protestes a la Mora. Ricomà defensa una política d'accions institucionals per sobre de les pancartes: - Ha presentat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats per exigir l'execució del segon cinturó. - Reivindica la feina feta pel PP en el passat, com la gratuïtat de l'autopista el 1999. - Critica la "incoherència" dels socialistes, que abans es manifestaven i ara, en el govern central, paralitzen les obres. Gestió Municipal i Projectes de Ciutat El portaveu popular repassa diversos conflictes i acords recents: - Carrer Comte: Considera satisfactori l'acord amb els veïns desallotjats, destacant la transparència de l'Ajuntament. - Nou Estadi del Nàstic: Celebra que es mantingui la ubicació actual, tot i lamentar que el procés de negociació hagi estat massa llarg i ple de contradiccions. Estratègia de Futur: Promoció i Turisme De cara a la segona meitat del mandat, Ricomà marca com a prioritat que Tarragona sigui un referent internacional: - Creació d'un Pla Estratègic de Turisme i l'entrada al grup de ciutats Patrimoni Mundial. - Potenciació del Palau de Congressos per assolir uns 24 esdeveniments anuals. - Dinamització comercial a barris com Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i el Serrallo. "Tarragona és més seriós que això. No servirem com a plataforma de promoció de ningú ni entrarem en estratègies electorals anticipades."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Estrena de la Via T: El nou concurs comercial de Tarragona Ràdio
Presentació del nou espai participatiu: La Via T t'escolta Tarragona Ràdio estrena La Via T t'escolta, un espai setmanal que s'emetrà cada dijous amb l'objectiu de promocionar el comerç de proximitat i dinamitzar el centre comercial a cel obert de la ciutat. La dinàmica del programa es basa en un concurs interactiu on els oients han d'endevinar la ubicació d'una unitat mòbil. Dinàmica del concurs i primer cas d'èxit En aquesta primera edició, el programa ha comptat amb la presència de Rafael Olivier, president de la Via T, per presentar la iniciativa. Els punts clau de la dinàmica són: * Unitat mòbil al carrer: Els reporters es desplacen a un establiment associat. * Sistema de pistes: Es donen detalls sobre la ubicació i el tipus de producte sense revelar el nom del comerç. * Participació ciutadana: Els oients truquen en directe per intentar resoldre l'enigma. * Premis de qualitat: L'establiment visitat ofereix obsequis exclusius i descompte. L'establiment del dia: Mercè Ferrer La guanyadora d'avui, la Núria, ha identificat ràpidament la botiga de moda femenina Mercè Ferrer, situada al carrer Soler, prop del Mercat Central. La propietària ha destacat les tendències de temporada: "Es porta molt de fil, colors com el pistatxo, blau cel i rosa, amb samarretes de fantasia per a una dona que no vol anar d'uniforme." Valor afegit del comerç local Rafael Olivier ha subratllat la importància de la fidelització i el tracte personalitzat. El valor diferencial dels comerços de la Via T és la capacitat d'assessorar i la proximitat humana, convertint l'experiència de compra en un acte social i d'amistat, més enllà de ser un simple número.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Caminada Popular a Tarragona pel Dia de la Salut
Caminada Popular de Tarragona: Salut i Esport en Comunitat El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, representat per Rosa Vallonrat i Roser Barberà, presenta la novena edició de la caminada popular amb motiu del Dia Mundial de la Salut, que tindrà lloc el proper 10 d'abril. Dades clau de l'esdeveniment Recorregut: Un itinerari de 13 quilòmetres que surt de la Plaça de la Font i recorre diversos masos de la zona, com el Mas d'en Granell i el Mas de l'Àngel. Límit de participants: Per motius de seguretat i logística forestal, les inscripcions estan limitades a 1.000 persones, una xifra que s'esgota ràpidament a causa de l'alta demanda. Horari: La concentració és a les 8:00 h per iniciar la marxa puntualment a les 9:00 h. Es preveu una durada d'entre 3 i 4 hores. Objectius de salut i benestar L'activitat s'emmarca en la campanya "Fes esport, fes salut". Durant l'entrevista es destaca una dada curiosa: "10.000 passes diàries és el mínim necessari per mantenir la salut." Aquesta caminada representa aproximadament 16.600 passes, superant amb escreix l'objectiu diari recomanat per la Unitat de Medicina Esportiva. És una activitat apta per a tothom, des de nens de 5 anys fins a gent gran de més de 80, ja que no requereix un esforç físic extrem. Logística i Inscripcions Les inscripcions es poden realitzar al Centre Comercial Carrefour o al punt d'informació de la Rambla Nova. És imprescindible estar inscrit per rebre l'avituallament (aigua, fruita i dolços) i estar cobert per l'assegurança de l'organització. L'itinerari està pensat per ser còmode i accessible, evitant desplaçaments llargs en transport fora de la ciutat.