Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1849-1872 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
La Setmana Santa de Conca: Tradició i Sentiment
Aquesta és la celebració de la Setmana Santa a la ciutat de Conca Conca, declarada Patrimoni de la Humanitat, es transforma completament per acollir la seva festa grossa. Amb una població de 50.000 habitants, la participació en les confraries arriba a les 35.000 persones, fet que demostra que pràcticament tota la ciutat es bolca en les processons. Organització i Tradició L'estructura de la festa es basa en les germanors, on el dret a participar passa de pares a fills. Hi ha figures i elements clau que defineixen aquesta celebració: El Bancero: La persona que porta el pas sobre les espatlles. El dret a ser bancero sovint s'adquireix mitjançant una subhasta pública. El Germà Major: El càrrec més important de la germanor, que pot ser per antiguitat, sorteig o subhasta. Les Turbes: Grups que, amb tambors desafinats i clarins destemplats, recorden de forma estrepitosa el camí cap al Calvari el Divendres Sant a la matinada. Els Sons de la Festa Javier Caruda, president de la Junta de Confraries, destaca tres sons fonamentals: 1. Les marxes processionals interpretades per les millors bandes. 2. El cop de les forquetes (horquillas) contra el terra, que marca el ritme dels banceros. 3. El soroll bronc de les turbes en la processó del Camino del Calvario. Gastronomia i Cultura La Setmana Santa de Conca no és només religiositat, sinó també una experiència sensorial completa: Gastronomia: Destaquen l'alajú (postre d'origen àrab amb mel i ametlles), les torrijas i el resolí (una beguda forta per combatre el fred de la matinada). Música: Coincidint amb les festes, se celebra la reconeguda Setmana de Música Religiosa, que atrau intèrprets internacionals. "Conca es posa al servei de la seva Setmana Santa per conformar el que s'ha anomenat la Jerusalem castellana."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
25'
Cultura a Tarragona: Balanç, Infraestructures i Futur
Balanç de la Gestió Cultural i Satisfacció Ciutadana L'entrevista amb Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura, s'inicia analitzant una enquesta municipal on els tarragonins atorguen un aprovat alt (quasi notable) a la programació cultural. Tot i la satisfacció, Ballbé subratlla la necessitat de millorar la comunicació i els recursos. Èxits i Reptes de la Programació • El Festival Dixieland s'ha consolidat com un referent nacional (al nivell de Terrassa o Donosti), tot i que pateix per la limitació d'aforament del Teatre Metropol. • Existeix un dèficit de comunicació en esdeveniments com la Tardor Literària o el Festival de Música Contemporània, que tenen gran prestigi internacional però poc coneixement local. • Es planteja la necessitat d'allargar els festivals per evitar que tota l'activitat es concentri exclusivament en els caps de setmana. Infraestructures i Equipaments Culturals El debat se centra en la manca d'espais i l'estat dels projectes pendents a la ciutat: Projectes de Teatres i Biblioteques • Teatre Tarragona: Ballbé expressa la seva voluntat d'accelerar les obres, fins i tot saltant-se algun tràmit administratiu si cal, per tal d'inaugurar-ho abans de les properes eleccions. • Xarxa de Biblioteques: Es proposa la compra de l'antic garatge Aladrén (carrer Fortuny) per ampliar la biblioteca actual i crear una "biblioteca mare" connectada amb els centres cívics. • Tabacalera (M3): L'Ajuntament reclama a la Generalitat el retorn de l'ús de l'espai per evitar el seu abandonament, amb l'objectiu de convertir-lo en un centre d'art contemporani. Sinergies Territorials i Patrimoni Es discuteix la relació amb Reus i la preservació del patrimoni industrial portuari: "Si Reus no existís, l'hauríem d'inventar; hem de sumar sinergies i ser complementaris en lloc de competir." Conservació del Port • Ballbé defensa fermament la conservació dels Tinglados del Moll de Costa com a part de l'arqueologia industrial de la ciutat, oposant-se a la seva demolició prevista en el projecte original de Riccardo Bofill. • S'està treballant en un conveni a tres bandes (Ajuntament, Generalitat i Port) per mantenir l'ús cultural del Tinglado 2 davant la pressió de la marina de luxe.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Nous vehicles camuflats i dispositius per a Setmana Santa
Prevenció i Control Viari L'entrevista detalla la implementació de noves tecnologies i estratègies per millorar la seguretat a les carreteres, destacant especialment l'ús de vehicles camuflats equipats amb sistemes de gravació avançats. Característiques dels vehicles camuflats Sistema de doble càmera: Disposen de gravació frontal i posterior per recollir evidències de la mobilitat en general. Gravació retrospectiva: El sistema permet recuperar imatges fins a 20 segons abans de l'activació manual per part dels agents. Activació per velocitat: Les càmeres poden posar-se en marxa automàticament si es detecten velocitats superiors a les permeses. Funció probatòria: La finalitat principal és aportar proves davant dels infractors que neguen la seva conducta. Dispositiu especial de Setmana Santa A les comarques de Tarragona s'ha desplegat un operatiu que inclou: * 240 patrulles operatives entre dijous i dilluns. * Controles específics d'alcoholèmia, velocitat i vigilància amb vehicles camuflats. * Objectiu dual: Augmentar la visualització per prevenir accidents i donar assistència als usuaris. "Si reduïm les velocitats, el risc que hi hagi accidents disminueix i la probabilitat que siguin greus també." Impacte dels radars fixos S'ha confirmat l'efectivitat dels radars fixos a la demarcació, amb una disminució notable de la sinistralitat en punts clau com la N-240 (Vallmoll), la C-14 (La Riba i Salou) i la T-11 (Les Gavarres). Es destaca que circular lleugerament per sota de la velocitat actual aporta grans beneficis sense afectar significativament el temps de viatge.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Activitat i retards a l'Aeroport de Reus
Moviment de passatgers a l'Aeroport de Reus L'activitat a l'aeroport de Reus es mostra intensa durant la jornada de Setmana Santa, amb nombrosos vols programats cap a destinacions com Londres, Frankfurt, Dublín i Stuttgart. Tot i ser considerat per alguns com un 'no-lloc', l'aeroport registra una gran afluència de viatgers amb perfils diversos: Residents locals que aprofiten la proximitat de les instal·lacions. Turistes internacionals (especialment alemanys) que tornen a casa després de visitar les Falles de València. Viatgers de la resta de l'Estat (Salamanca, Madrid, Saragossa) que es desplacen a Reus atrets pels baixos preus de les companyies low-cost. Entrevistes i testimonis El reportatge recull diverses experiències de passatgers: José, que viatja periòdicament a Alemanya per visitar la família i destaca els preus reduïts dels bitllets si es compren amb antelació. Marcos i Pedro, procedents de Salamanca, que han viatjat tota la nit amb l'objectiu d'arribar a Alemanya fent escala a Londres. Ignacio i María Ángeles, professors de Saragossa que trien Reus per la seva bona connexió directa amb Frankfurt. Problemes tècnics i temps d'espera La jornada es veu alterada per un problema tècnic en un avió de la companyia Ryanair. La sortida d'un vol cap a Londres ha quedat suspesa a l'espera que un tècnic de Dublín arribi per certificar la seguretat de l'aparell. "Sembla que l'avió ha tingut algun problema i fins que aquest tècnic no certifiqui el seu bon estat... no es podrà enlairar." Aquesta situació, sumada a l'aparició de la pluja, obliga els passatgers a buscar formes de matar el temps a la cafeteria, llegint o intentant dormir a la terminal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
29'
Taula rodona: La realitat de la Setmana Santa a Tarragona
La Setmana Santa a Tarragona sota la lupa Representants de cinc de les dotze confreries i congregacions de la ciutat es reuneixen a Tarragona Ràdio per analitzar l'estat actual i el futur de la Setmana Santa. La conversa destaca l'evolució qualitativa dels actes i el treball constant que es fa durant tot l'any. Impressions sobre l'edició actual Creixement continu: Cada any s'organitzen més activitats i els opuscles i llibres editats han assolit un llistó de qualitat molt alt. Coordinació necessària: L'augment d'actes obliga les confreries a coordinar-se millor per no solapar-se i per garantir que la ciutat pugui gaudir de tot el programa. Innovacions i èxits: S'ha destacat la primera trobada de bandes com un gran èxit de participació, amb formacions vingudes de tot l'estat. El repte de la gestió i el relleu generacional Els directius debaten sobre la complexitat de gestionar les entitats: Treball anual: Es desmitifica que la feina duri només dos mesos. > "Si no fora per la gent que ajuda, les juntes directives soles no som ningú." Lideratge i joventut: Hi ha una preocupació pel relleu en les presidències. Tot i que hi ha gent jove en les bandes i seccions, costa que assumeixin la responsabilitat última de dirigir l'entitat. El futur dels recorreguts i la Processó del Sant Enterrament Un dels temes estrella és el possible canvi en els itineraris, especialment per la Rambla Nova i la Part Alta: Recorregut emblemàtic: Hi ha un consens generalitzat que la Part Alta és la zona més estètica i "intocable", però també es defensa la baixada a la Rambla com a gran aparador de la ciutat. Millores tècniques: Es proposa la instal·lació de graderies per millorar la visibilitat i separar físicament la processó de les terrasses dels bars, augmentant així la solemnitat i el respecte. Sentit del silenci: Es discuteix la pèrdua del caliu religiós en les zones més comercials, atribuint-ho a un factor cultural de l'evolució de la societat democràtica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
La Setmana Santa de Zamora: Tradició, Silenci i Austeritat
La Singulartitat de la Setmana Santa de Zamora La celebració de la Setmana Santa a Zamora, declarada d'Interès Turístic Internacional, es distingeix pel seu caràcter auster i el profund silenci que acompanya les seves 18 processons. Segons explica Pedro Julián Hernández, president de la Junta Pro Setmana Santa, l'esdeveniment és una mostra de recolliment que transforma els carrers de la ciutat castellana. Personatges i Elements Emblemàtics L'episodi destaca la presència de figures úniques que marquen el ritual zamorà: El Barandales: Personatge que encapçala les processons tocant dues campanes de 5 quilos cadascuna. És una figura històrica, documentada ja al segle XVII, que actua com a avisador. El Merlú: Parelles de confrares que, amb una corneta i un tambor, convoquen els germans durant les hores prèvies a la desfilada. Actualment n'hi ha sis parelles. Moments Culminants i Processons El text recorre els punts més emotius i significatius de la setmana: Dilluns Sant: Destaquen imatges com el Jesús en su tercera caída i la Virgen de la Amargura. El Jurament del Silenci: El Dimecres Sant, els confrares de la germandat del Cristo de las Injurias juren mantenir un silenci absolut davant l'alcalde i el bisbe. Les Capes: Processó on els confrares vesteixen la capa alistana, típica dels pastors de la zona de Sanabria i Aliste. El Miserere: Cantat a la Plaza de Viriato per un cor de 250 persones, considerat un dels moments més corprenedors. El "Cinco de Copas": Nom popular del pas Jesús Camino del Calvario, l'aixecament del qual es realitza als acords de la Marxa Fúnebre de Thalberg, l'himne oficiós de la ciutat. "La singularitat de la Setmana Santa a Zamora és per l'austeritat i el silenci que es recullen en els seus carrers al pas de les processons." Patrimoni Artístic La ciutat es converteix en un museu a l'aire lliure amb obres excepcionals, des del barroc de finals del XVI fins a peces contemporànies. Destaquen el grup escultòric Redención de Mariano Benlliure i la prolífica obra de Ramón Álvarez, autor de nombrosos passos que defineixen l'estètica actual d'aquesta celebració a la riba del Duero.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
2005-03-21 ENQUESTA SETMANA SANTA
Diversitat de destins i activitats Les vacances de Setmana Santa es presenten com un període per a la desconnexió i el retrobament familiar. A través de diversos testimonis, s'observen perfils de viatge molt variats: Turisme de proximitat i platja: Alguns enquestats trien la costa catalana, mencionant indrets com Segur de Calafell o Altafulla per passejar i gaudir del mar. Viatges culturals i natura: Es planegen escapades a Sant Sebastià, Navarra (Pirineus) i Aragó, combinant excursions a la natura amb visites a monuments. Retorn als orígens: Molts aprofiten per tornar al seu poble natal (Extremadura, Riba-roja d'Ebre, Montbrió) per visitar la família. Tradicions i vida familiar El component religiós i gastronòmic segueix sent un pilar fonamental per a moltes persones, així com la necessitat de tenir cura dels éssers estimats: La celebració de la Pasqua amb la tradicional mona entre colles d'amics. El seguiment d'actes religiosos als pobles petits. La dedicació exclusiva a la cura de familiars grans o fills petits. "Menjar la mona amb la colla i els amics... anar al poble i estar pels pares." El descans i la feina No tothom opta per desplaçar-se; per a alguns, la prioritat és la tranquil·litat domèstica o el compliment de les obligacions: Repòs obligat: Persones en procés de recuperació postoperatòria que es queden a casa. Oci nocturn i acampades: Els perfils més joves busquen sortides amb amics i acampades a la muntanya. Continuïtat laboral: Professionals que han de seguir treballant, especialment en el sector del comerç o els serveis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Ràdio Notícies: Humor i Actualitat al Sant Pau Apòstol
Crònica de Ràdio Notícies Els alumnes del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona presenten un magazín radiofònic que barreja l'actualitat real amb l'humor absurd i la sàtira social. El programa està estructurat en diverses seccions temàtiques que van des de la cultura fins a l'horòscop. Seccions Principals del Programa Cultura i Notícies Absurdes: S'anuncien fets evidents com si fossin primícies, com que la Torre de Pisa està torta o que el tabac és perjudicial, barrejat amb esdeveniments històrics i defuncions familiars. Personatges Públics i Ficció: Es repassa la vida de figures com Frodo, Michael Jackson o el Pare Noel, dotant-los de situacions quotidianes i còmiques (com els Reis Mags anant en Lamborghini). Esports: Comentaris satírics sobre futbolistes i atletes famosos, destacant la dieta del dònut de Ronaldo o Zidane com a futur alcalde de Tarragona. Publicitat i Entreteniment: Espais publicitaris creatius i absurds que ofereixen des de telèfons per a sords fins a butaques per fer les necessitats sense aixecar-se. Telenovel·la i Curiositats: La recreació de la radionovel·la Ojos Salvajes i una llista de dades insòlites sobre personalitats com Elvis Presley o Walt Disney. Cites i Moments Destacats "Els reis mags canvien els camells per lamborginis perquè arribaven tard." El programa conclou amb una lectura humorística de l'horòscop i una valoració de la convivència en grup, tot tancant amb música popular i agraïments de la classe de segon d'ESO.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
PortAventura inaugura la seva 10a temporada
Inici de la 10a Temporada de PortAventura L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb el parc temàtic de la Costa Daurada el dia de la seva reobertura. Aquesta temporada és especialment rellevant ja que es commemora el desè aniversari del complex. Sorteig d'entrades i participació dels oients Al llarg del matí, diversos oients han trucat per compartir les seves experiències i entrar en el sorteig de dues entrades: Paquita: Destaca els espectacles i confessa el seu respecte pel Dragon Khan. Tere: Truca mentre condueix cap al Serrallo, amb la il·lusió de tornar al parc després de molts anys. Carme: Una aficionada a les atraccions d'aigua com els troncs. Crònica des del terreny El reporter Josep Sunyà informa des de la unitat mòbil sobre l'ambient a les portes del parc: Gran afluència: Presència massiva de grups escolars i un desplegament mediàtic considerable. El primer visitant: El Daniel Moreno, un noi de 13 anys de Bonavista, ha estat el primer a entrar amb l'objectiu de "sortir a la tele". Visitants il·lustres: Es preveu la visita de personatges coneguts com a Martínez Borne durant el migdia. Novetats i perspectives de futur La directora del parc, Mercedes de Pablo, ha compartit els objectius estratègics per a aquest 2005: L'Huracán Condor: La gran estrena de la temporada, una torre de caiguda lliure de 100 metres d'alçada prevista per al mes de maig. Mercat internacional: Potenciació del públic britànic i francès gràcies a les companyies de low cost. Animació: S'ha duplicat el personal d'espectacles de carrer per millorar la interacció amb els visitants. "Considerem que estem consolidats, volem seguir creixent i oferint un magnífic resort amb tres hotels i parc aquàtic."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Llorenç Gomis, pregoner de la Setmana Santa de Tarragona
Entrevista a Llorenç Gomis Saneuja El periodista i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, Llorenç Gomis Saneuja, ha estat escollit per pronunciar el pregó de la Setmana Santa de Tarragona. L'acte tindrà lloc el proper diumenge al Saló de Plens de l'Ajuntament, coincidint amb el Diumenge de Rams i l'arribada oficial de la primavera astronòmica. Detalls sobre el pregó Gomis afronta aquest encàrrec com un honor i una oportunitat per sumar-se a una «processó de reflexions» històriques. Durant l'entrevista, destaca diversos aspectes clau: Vincle amb la ciutat: Tot i no tenir vincles familiars directes, manté una forta connexió sentimental amb Tarragona. Temàtica: El parlament se centrarà en la idea que la festa és un «sí a la vida», emmarcat en l'esclat primaveral. Documentació: Ha treballat estretament amb Josep Ignasi Boada, president de l'agrupació d'associacions, per assegurar el rigor històric i local de les seves paraules. "El pregó és el diumenge de Rams, és la porta de la Setmana Santa... és religiositat tradicional que dona vida a la litúrgia." Visió de la Setmana Santa i el Periodisme Gomis reflexiona sobre la força de la celebració tarragonina, considerant-la la més potent de Catalunya per la seva capacitat d'atraure visitants de fora en lloc de ser només un lloc de fugida vacacional. Finalment, com a expert en comunicació, analitza l'estat del periodisme actual, descrivint-lo com un reflex entre periodista i lector on ambdós s'exigeixen qualitat i adaptació a les necessitats de la societat contemporània.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Campanya CardioAlert: Prevenció Cardiovascular a Tarragona
Prevenció i Conscienciació al Cardiobús L'entrevista amb l'Emili Gil, director mèdic de Bayer, detalla la iniciativa del Cardiobús, un centre itinerant que visita Tarragona per sensibilitzar la població sobre les malalties cardiovasculars. L'objectiu principal és la detecció precoç de factors de risc que sovint passen desapercebuts. Serveis i Proves Gratuïtes Els ciutadans que s'apropin a la Rambla Nova poden accedir a diverses proves diagnòstiques sense cap cost: Determinació dels nivells de sucre a la sang i colesterol. Mesura de la pressió arterial. Avaluació d'hàbits de vida mitjançant un qüestionari personalitzat. Lliurament d'un informe de risc amb recomanacions de salut. Consells per a una Vida Saludable L'especialista remarca que moltes d'aquestes patologies es poden prevenir amb canvis en l'estil de vida: Abandonament del tabaquisme. Pràctica d'exercici físic regular per evitar el sedentarisme. Seguiment d'una dieta mediterrània adequada. Control farmacològic (sota supervisió mèdica) en casos d'hipertensió o diabetis. "Volem explicar a la gent que hi ha una sèrie de factors de risc... que són fàcilment detectables i sobre les que es pot fer prevenció." Dades i Estadístiques d'Incidència Els resultats de les proves pilot a altres ciutats espanyoles són reveladors: més del 65% de les persones que van passar per l'autobús presentaven algun factor de risc cardiovascular no controlat. Aquesta dada reforça la necessitat de campanyes de proximitat per millorar la salut pública.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
La tradició de les palmes i palmons a la Rambla de Tarragona
Les parades de Diumenge de Rams a la Rambla Nova El reportatge ens trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, on s'han instal·lat les clàssiques parades de palmes, palmons i llorer per a la celebració del Diumenge de Rams. L'ambient és de gran activitat, amb una oferta variada que atrau tant gent de la ciutat com visitants d'altres localitats. Varietat de productes i preus L'oferta botànica i artesanal és àmplia, adaptant-se a totes les butxaques i edats: Palmes i palmons: Es poden trobar peces des dels 50 cèntims (per a solapes o nadons) fins als 25 euros (palmes grans i elaborades per a nenes de comunió). El retorn dels rosaris: Aquest any tornen a estar de moda els rosaris de sucre i, especialment, les noves versions de gominola o nuvol, que tenen més èxit perquè no es desfan tan fàcilment amb la calor. El llorer: Un clàssic per a la gent gran que, a més de beneir-se, s'utilitza posteriorment per a la cuina (estofats i llenties). L'artesania de la Pobla de Mafumet Una de les parades destacades és la de la Carme, provinent de la Pobla de Mafumet. Ella explica el procés artesanal darrere de cada peça: El material (la palma) s'asseca i es prepara per ser treballat. Es realitza un treball en cadena on diverses dones confeccionen les flors i les cusen. És una tasca minuciosa que implica moltes hores de feina manual a diferents pobles de la zona. "Això es fa en cadena; unes fan les floretes i les altres les cusen... porta molta feina, més de la que sembla." Polèmica amb l'euro El reportatge recull també el testimoni d'alguns compradors que es queixen de l'augment de preus. Alguns clients consideren que el llorer a 2 euros és car, trobant a faltar els preus anteriors a l'arribada de la moneda única, tot i que els paradistes defensen que el producte és fresc i ecològic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Història del jazz i pedagògia musical en directe
Exploració del Jazz i la seva Pedagogia Aquest segment presenta un diàleg enriquidor sobre una experiència educativa musical centrada en la història del jazz. El recorregut ha anat des dels ritmes africans originals fins a l'estil de Nova Orleans, oferint als alumnes una visió global de l'evolució d'aquest gènere. Beneficis del Directe i la Participació L'activitat ha destacat per la seva naturalesa interactiva, on els alumnes no només han escoltat, sinó que han format part de l'espectacle: Participació activa: Els estudiants han intervingut picant de mans i cantant, actuant com a acompanyament rítmic. Proximitat instrumental: Veure instruments com el saxo, el piano i la bateria en directe permet un acostament molt més vivencial que la música convencional de l'aula. Impacte emocional: Els testimonis subratllen que la música és percebuda com a divertida i engrescadora. Visions Personals i Professionals El diàleg inclou la perspectiva de professors i alumnes, destacant la passió pel ritme i el so dels instruments. Una de les professores, l'Aurora Roca, comparteix el seu passat vinculat al món del Dixieland, aportant una capa de realisme sobre la vida del músic: "És un món dur, però molt divertit. El trobo una miqueta a faltar." L'activitat finalitza amb el retorn a l'escola, mantenint el bon regust d'una jornada que connecta la teoria amb la pràctica musical en viu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Jazz i carruatges històrics al Festival Dixi de Tarragona
El jazz inunda la Rambla Nova de Tarragona El Festival Dixi ha inaugurat la seva vessant musical omplint els carrers de la ciutat amb el jazz més tradicional. La connexió en directe ens trasllada al tram central de la Rambla Nova, on diverses bandes s'han citat per oferir música en viu als ciutadans. Actuacions destacades i la Nàrria d'Ámbar Un dels elements més cridaners de la jornada és la Nàrria de Cervesa Ámbar, un carro original de l'any 1900 sobre el qual actua el grup Los Crocodillos. Aquesta banda destaca per la seva internacionalitat, amb membres provinents de: Austràlia Catalunya Japó Rússia Els cavalls Shire: una raça espectacular El carruatge és arrossegat per dos cavalls de la raça Shire, coneguts per ser els més alts del món. En Ramon, representant de la marca cervesera, explica els detalls d'aquests animals: Noms: Es tracta d'en Tini i en Mayor. Origen: Provinents del sud d'Anglaterra, són cavalls nobles i de gran caràcter. Estètica: Destaquen per les seves cernejas (el pèl blanc de les potes) i una alçada que ronda els dos metres. "Són els cavalls que porta la reina d'Anglaterra quan surt amb el seu carruatge per la Gran Bretanya." Tradició i varietat cervesera L'ambientació es completa amb vestuaris basats en fotografies antigues de l'any 1900, recreant la imatge dels maestres cervesers de l'època. L'esdeveniment serveix també per reivindicar la frescor de la cervesa nacional com a acompanyament ideal per a qualsevol moment del dia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
40 Anys de Jazz Clàssic amb la Porteña Jazz Band
La Trajectòria d'una Institució del Jazz L'entrevista commemora els 40 anys d'actuacions ininterrompudes de la Porteña Jazz Band, una formació argentina que ha mantingut viu l'estil dels anys d'or del jazz (dècades dels 20, 30 i principis dels 40). Els integrants reflexionen sobre la definició de la seva música, preferint el terme añejo (vincular a la qualitat i el temps) en lloc de "vell". Característiques i Evolució de l'Estil Preservació vs. Canvi: Tot i mantenir l'essència tradicional, la banda ha sabut absorbir influències sense perdre la seva identitat, entenent l'art com una cosa atemporal. El Swing Argentí: Els músics expliquen que el seu origen —un context universitari i culte a l'Argentina dels anys 50 i 60— els va donar una perspectiva diferent a la dels músics nord-americans originals, aportant-los un bagatge cultural que es reflecteix en el seu propi swing. Connexió Escènica: Destaquen la importància de la comunicació amb el públic, apresa de la convivència amb artistes com Les Luthiers o Mercedes Sosa en l'època del Café Concert. L'Alquímia Musical de Jelly Roll Morton La banda ret homenatge a la figura de Jelly Roll Morton, qui consideren l'inventor d'una "fórmula química" magistral que barrejava: Blues i Jazz. Toques d'havanera i fandango espanyol. Elements de tango. "Escoltar a La Porteña és com trobar-se amb un mosqueter a l'obelisc de Buenos Aires; no es refereix a una cosa vella, sinó a una cosa anyenca, com els bons vins."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
Entrevista a l'Arquebisbe Jaume Pujol sobre actualitat i fe
Actualitat institucional i eclesiàstica L'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, analitza el recent relleu a la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola, on Ricardo Blázquez substitueix Antonio María Rouco Varela. Pujol defineix el nou president com una figura dialogant, intel·lectualment molt formada i propera a la realitat del poble. • Diàleg i Doctrina: Tot i el tarannà obert de Blázquez, l'arquebisbe subratlla que la doctrina de l'Església no és negociable, ja que prové de l'Evangeli. • Relacions amb l'Estat: Es reclama que el Govern escolti la veu de l'Església en temes com la defensa de la vida, la família i la llibertat d'ensenyament. L'ensenyament de la religió i el marc legal Es defensa aferrissadament el dret dels pares a triar l'educació religiosa dels seus fills segons les seves conviccions, tal com recull la Constitució Espanyola i els tractats internacionals. "La formació religiosa a l'escola és essencial per conformar la personalitat de la persona amb totes les seves dimensions, no sols la humana, sinó també la transcendent." La Província Eclesiàstica Tarraconense i el Vaticà L'arquebisbe explica l'estat del projecte de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, un procés jurídic complex que depèn de l'aprovació final de Roma. També relata la seva emotiva trobada recent amb el Papa Joan Pau II, destacant la vitalitat de la seva mirada malgrat la seva precària salut. Balanç de sis mesos i la Setmana Santa Després de mig any en el càrrec, Jaume Pujol fa un balanç positiu de la seva acollida a Tarragona: • Reptes socials: Mostra especial preocupació pel jovent i la pèrdua de valors en la societat actual. • Evangelització: Considera necessari millorar el màrqueting del missatge cristià per arribar millor a la gent. • Tradicions: Recorda amb nostàlgia les tradicions de la seva infantesa, com les caramelles i els viacrucis, i es prepara per viure la seva primera Setmana Santa a la ciutat des d'una vessant espiritual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
37'
2005-03-17 FEM ESPORT
Beneficis de l'activitat física en l'envelliment La pràctica d'esport quan s'acumulen anys no només és possible, sinó altament recomanable. Segons els experts, l'activitat física moderada és una eina clau per mantenir l'autonomia i retardar els efectes del pas del temps. Impacte positiu en la salut • A nivell físic: Ajuda a controlar la hipertensió arterial, la diabetis i l'obesitat. També millora la mobilitat intestinal i prevé l'aparició de l'osteoporosi i el risc de fractures gràcies a un millor tonus muscular. • A nivell psicològic: Millora l'estat d'ànim, combat estats depressius i fomenta la socialització, evitant l'aïllament que sovint pateixen les persones en jubilar-se. • A nivell social: Redueix la dependència de recursos sanitaris i farmacològics. "L'activitat física amb gent gran ha de ser agradable i divertida; ens hem d'adaptar a les possibilitats de cada persona." Recomanacions i activitats ideals Abans d'iniciar qualsevol pràctica competitiva, és essencial realitzar una valoració mèdica prèvia per descartar patologies coronàries o limitacions musculoesquelètiques. No obstant això, malalties com l'angina de pit no contraindiquen l'esport, sinó que obliguen a una programació més estricta. Esports destacats • Aguagim i natació: Molt recomanats perquè l'aigua elimina l'impacte de la gravetat i permet una amplitud de moviments sense risc de lesions. • Caminar i petanca: Activitats senzilles que fomenten la mobilitat diària i el contacte social. • Ballar: Considerat un exercici aeròbic excel·lent i molt motivador. Barreres i el paper de la societat El col·lectiu de la gent gran s'enfronta sovint a la falta de temps a causa de les obligacions familiars actuals (com fer de cangurs dels nets) o la manca de recursos econòmics. Malgrat això, es fa una crida a veure l'esport com una inversió de futur i no com un luxe, apostant per un envelliment satisfactori i lliure de dependència.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Activitats de natura per a infants a Tarragona
Sortides de Natura per a Infants amb Mediterrània El Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània presenta una proposta innovadora per a les vacances de Setmana Santa. Per primera vegada, l'entitat obre les seves activitats mediambientals directament a les famílies, sense passar per la gestió dels centres escolars, oferint itineraris de descoberta per a infants d'entre 6 i 13 anys. Programació d'Itineraris La proposta consta de tres sortides diàries de jornada completa (de 10:00 h a 18:00 h): Dilluns 21: El riu Francolí. Enfocat a nens de 10 a 13 anys. Es realitzen estudis de macroinvertebrats i observació d'aus per demostrar que el riu és un ecosistema viu i ric. Dimarts 22: Platja Llarga i Bosc de la Marquesa. Per a infants de 8 a 11 anys. L'objectiu és comprendre la platja com un sistema natural de dunes i no només com un espai d'oci. Dimecres 23: Els Salats de Torredembarra. Una sortida amb autocar per explorar aquest espai protegit. Detalls Logístics i Inscripcions L'entitat posa èmfasi en la seguretat i la qualitat pedagògica de l'experiència: Ràtio reduïda: Màxim de 15 nens per grup amb dues monitores especialitzades. Material: Cal portar motxilla, esmorzar, dinar i, en el cas del riu, un colador i mitjons de recanvi. Preus: 20 € per a les sortides locals i 30 € per a la de Torredembarra (inclou autocar). Inscripcions: Cal trucar al telèfon de l'entitat (977 55 13 00). "Volem que els nens s'adonin que realment s'ho poden passar bé, que poden gaudir de la natura i que el riu Francolí és un riu amb vida." Altres Projectes L'Albert Jansà també ha avançat la celebració de la XIII Trobada en Medi Ambient i Cooperació, que enguany canvia la seva ubicació habitual de la Rambla Nova per traslladar-se a la Plaça Corsini (plaça del Mercat) de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
PortAventura celebra 10 anys amb l'Huracán Cóndor
Reobertura i Celebració del 10è Aniversari PortAventura es prepara per a una temporada històrica amb la celebració del seu desè aniversari. El director comercial del parc, José Blanco, detalla els preparatius i les expectatives per a aquest any significatiu que comença amb la reobertura de portes aquest divendres. La Gran Novetat: Huracán Cóndor L'atracció estrella de la temporada serà l'Huracán Cóndor, una torre de caiguda lliure situada a l'àrea de Mèxic que promet ser un referent mundial: Alçada impressionant: Amb 100 metres d'alçada, equival a un gratacel i és visible des de diversos quilòmetres. Tematització: Està ambientada en un temple de sacrifici maia dedicat al déu del vent i l'huracà. Data d'estrena: Tot i que el parc obre divendres, l'atracció estarà operativa a partir de la primera setmana de maig. "L’Huracán Cóndor és única al món i és el millor homenatge que podem fer a tot el territori de Tarragona per celebrar aquest desè aniversari." Estratègia de Creixement i Consolidació El parc no només aposta per les emocions fortes, sinó també per consolidar-se com un destí vacacional complet al sud d'Europa: Gastronomia i Espectacles: S'ha renovat l'oferta culinària i s'han actualitzat els xous per oferir contingut fresc després d'una dècada. Resort Hoteler: Es potencia l'ús dels tres hotels (El Paso, Caribe Resort i PortAventura) per a escapades de cap de setmana, fins i tot per a mercats propers com Barcelona, Lleida o Girona. Objectiu de Visites: Després de tancar el 2004 amb 3,5 milions de visitants, l'objectiu per al 2005 és superar aquesta xifra i apropar-se a la fita màgica dels 4 milions. Inauguració i Mercats La temporada s'inicia amb la participació de Bertín Osborne com a amfitrió especial el dia de l'obertura. Blanco destaca que el mercat actual està equilibrat en tres grans blocs: un 33% de públic català, un 33% de la resta de l'Estat i un 33% internacional (especialment França i Gran Bretanya), cosa que permet una gran diversificació econòmica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Futur de les Germanetes dels Pobres i Benestar a Tarragona
Situació de la residència de les Germanetes dels Pobres El tancament de la residència de les Germanetes dels Pobres a l'Avinguda de Catalunya ha generat una gran inquietud social a Tarragona. El director territorial, Jordi Tous, ha confirmat que la Generalitat ja s'ha reunit amb la congregació per abordar tres prioritats: Garantir el benestar dels usuaris actuals: La congregació s'ha compromès a reubicar els residents. Evitar la pèrdua de places: El Tarragonès té un fort dèficit de places (cobertura del 2,55% davant l'objectiu del 5%). Manteniment de l'ús sociosanitari: L'Ajuntament i la Generalitat volen que l'edifici segueixi destinat a la gent gran. "El que està clar és que aquesta zona, aquest solar, aquest edifici, està destinat a equipaments sociosanitaris i, per tant, aquesta serà la seva finalitat." Noves inversions i equipaments per al 2005-2006 El Departament de Benestar i Família preveu diverses actuacions clau al Camp de Tarragona per pal·liar la manca d'infraestructures: Casal Cívic de Camp Clar: Rehabilitació integral amb una inversió inicial d'un milió d'euros; les obres començaran a l'octubre de 2005. Residència de la Mercè: Remodelació per ampliar el centre amb 40-50 noves places d'assistència. Complex Llevant: Obertura imminent de 60 places de residència assistida. CRAE La Pastoreta (Reus): Renovació total del centre de menors amb un pressupost superior al milió d'euros. Atenció a la violència de gènere: Creació d'una nova casa d'acollida per a dones maltractades a Tarragona. Planificació territorial per col·lectius Jordi Tous destaca que, per primer cop, s'està planificant en funció de la demanda real i no només de l'oferta. Es prioritzen tres àmbits: Discapacitats: Suport a projectes de llarga residència com el de la Muntanyeta. Salut Mental: Impuls de tallers prelaborals i llars residència (com la nova de la Fundació Pere Mata) per facilitar la inserció laboral. Gent Gran: L'objectiu nacional és arribar a una cobertura del 5% per a majors de 65 anys el 2006.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
El Festival de Dixieland de Tarragona i John Seiger
El Dixieland a Tarragona: Una Música Viva al Carrer L'episodi explora la naturalesa del Festival de Dixieland de Tarragona, destacant la seva capacitat per apropar el jazz al gran públic. A diferència dels festivals de jazz més intel·lectuals o acadèmics, el format de Tarragona es caracteritza per: Interacció directa: La música es trasllada al carrer, eliminant les barreres entre intèrpret i públic. Caràcter festiu: El Dixieland es descriu com una manifestació espontània que perd el seu sentit sense el component d'intercanvi i celebració. Accessibilitat: El festival ha aconseguit trencar el mite que el jazz és una música avorrida o només per a entesos. John Seiger i l'Homenatge a Louis Armstrong El programa compta amb la presència de John Seiger, líder de The All Stars, considerat un dels millors intèrprets de l'estil de Louis Armstrong. Llegat de Louis Armstrong: Seiger destaca que Armstrong és el músic més popular del gènere, capaç de fer somriure a tot el món. Repertori variat: Tot i la influència d'Armstrong, la banda també incorpora temes d'altres figures clau com Ella Fitzgerald, Count Basie i Cab Calloway. La naturalesa del Jazz: El grup defensa que no hi ha una barrera real entre el jazz clàssic i el contemporani, ja que cada actuació és una "nova imatge" que es crea al moment. La Importància de la Improvisació i el Ritme Durant l'entrevista, es subratlla el paper crucial del bateria (Joe Nemerth) i la frescor de la música en directe: "Mai toquem la mateixa cançó exactament de la mateixa manera dues vegades; sempre ha d'evolucionar i canviar." El bateria no només marca el ritme, sinó que pot determinar l'èxit o el fracàs d'una formació musical a través del seu suport al solista. Es tanca la secció amb una interpretació en directe de la introducció de West End Blues, demostrant la sonoritat característica de la trompeta de Seiger.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Previsions turístiques i reptes del sector a la Costa Daurada
Actualitat del Sector Turístic i Hoteler a Tarragona Salvador Pallisset, vicepresident de la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona, analitza la situació del sector davant una Setmana Santa primerenca i els reptes de la nova temporada. Previsions per a la Setmana Santa Ocupació elevada: S'espera superar el 90% d'ocupació en els dies centrals (de dijous a diumenge), tot i que l'oferta de places serà del 70% (unes 31.000 places) a causa del calendari. Reserves d'última hora: Es confirma la tendència de reservar a darrera hora, fet que fa que el sector depengui críticament de les previsions meteorològiques. Competència estacional: En caure al març, el sector del turisme de platja competeix directament amb les estacions d'esquí, que encara presenten bones condicions. Estratègies de Mercat i Nous Visitants Mercats tradicionals: El públic nacional (Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc) continua sent el pilar principal. L'aposta pel mercat escandinau: Gràcies a un conveni amb TUI Nordic, s'espera l'arribada d'uns 12.000 turistes de Suècia, Noruega, Finlàndia i Dinamarca, un perfil amb alt poder adquisitiu interessat en el golf i el ral·li. Desestacionalització: Es destaca la importància de l'aeroport de Reus i els vols de baix cost per mantenir l'activitat durant tot l'any. Impacte d'Esdeveniments i Infraestructures Rally Costa Daurada: Es preveu un impacte econòmic de 17 milions d'euros, actuant com una campanya promocional mundial immillorable. Port Aventura: Continua sent el gran motor d'atracció i un soci estratègic per a la logística de grans esdeveniments. Conflicte amb la indústria química: El sector turístic estudia presentar un recurs contra el Pla Director de la Química si no es garanteix la segregació de mercaderies perilloses dels vials d'ús turístic i ciutadà. "No es tracta tant de comptar el número de clients, sinó de mantenir els rendiments i la qualitat que ens diferencia dels competidors."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Impacte del nou pla d'habitatge a Tarragona
L'impacte de l'habitatge social en el mercat lliure El president de l'Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d'Edificis de Tarragona, Manel Niñarola, analitza les conseqüències del nou pla d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. La preocupació principal del sector és que l'obligació de reservar un 30% del terreny per a habitatge protegit pugui encarir la resta de promocions. Riscos i costos de construcció Encariment del sector lliure: Es preveu que l'increment del preu dels pisos no protegits podria arribar al 30% en els nous polígons per compensar el preu insuficient dels mòduls d'habitatge social. Desfase de preus: Els promotors alerten que el preu de mòdul actual és insuficient per cobrir els costos de recuperació del solar i de la construcció. L'escassetat de sòl: L'arrel del problema, segons Niñarola, no és només la falta de sòl, sinó la falta de "sòl a preu adequat" per garantir la viabilitat empresarial. Previsions per al 2005 i solucions proposades Tendència del mercat: Tot i que es preveu una certa moderació, els preus continuaran pujant entre un 10% i un 12% anual a la província de Tarragona. Gestió administrativa: El sector demana a les administracions més valentia per qualificar nous terrenys rústics com a urbanitzables i agilitzar la gestió urbanística. Cooperació públic-privada: Es proposa potenciar els convenis amb l'Incasòl i altres organismes per facilitar l'accés a terrenys assequibles. "A menor oferta i mateixa demanda, major preu; cal que les administracions agilitzin la gestió més que la multiplicitat de lleis."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Emili Rosales i els secrets de 'La ciutat invisible'
L'escriptor i editor Emili Rosales presenta la seva novel·la La ciutat invisible, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2004. L'obra és fruit d'una recerca fascinant sobre un projecte real però inacabat del segle XVIII: la fundació d'una ciutat monumental a les Terres de l'Ebre sota el regnat de Carles III. Els eixos de la novel·la La història es construeix sobre dos pilars temporals i temàtics: El paral·lelisme històric: Rosales compara el projecte de Sant Carles de la Ràpita amb el de Sant Petersburg. Ambdós van ser dissenyats per monarques il·lustrats en desembocadures de rius amb una finalitat comercial i estratègica. Doble línia temporal: La narrativa alterna entre l'actualitat, protagonitzada per un galerista d'art anomenat Emili, i el segle XVIII, a través de les memòries de l'arquitecte del projecte. El món de l'art: La figura del pintor venecià Tiepolo és clau en la trama, servint com a nexe entre la política, l'economia i les intrigues personals. Reflexió sobre el territori L'autor, originari de la Ràpita, explica que la memòria d'aquell projecte grandiós s'havia perdut o distorsionat entre la gent del lloc. Tot i que la novel·la toca temes com el pla hidrològic, Rosales aclareix que no és una novel·la política, sinó una exploració de conflictes personals i de la identitat del territori: "La novel·la és la història d'un nen que es perd un dia i que, per trobar el camí de tornar a casa, ha de viatjar fins fa 250 anys." La literatura catalana actual Com a editor i escriptor, Rosales es mostra optimista sobre el moment que viu la narrativa catalana, destacant el seu prestigi internacional creixent i la qualitat de la producció actual, malgrat la sensació històrica de falta de repercussió social.