Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1777-1800 de 2763
  • Fira de la Mel i l'Oli del Perelló: Tradició i Gastronomia - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Fira de la Mel i l'Oli del Perelló: Tradició i Gastronomia

    Presentació de la Fira del Perelló El Joan Antoni Cavaller ens presenta la fira multisectorial més emblemàtica del Perelló, centrada en els seus productes estrella: la mel i l'oli. Aquest esdeveniment no és només una fira comercial, sinó una celebració de la identitat local que busca donar a conèixer i valorar la qualitat suprema d'aquests productes. Una tradició centenària Un dels aspectes més fascinants és la seva història. Tot i que no se li assigna un número d'edició específic, existeixen referències que es remunten al segle XVII. Des de l'organització es prefereix no comptabilitzar les edicions per respecte a la llarga tradició històrica del municipi. Impacte i Logística L'esdeveniment té un impacte massiu per a la població: El Perelló té uns 3.000 habitants. S'espera una afluència d'entre 30 i 35.000 persones durant el cap de setmana. L'ajuntament gestiona aquesta arribada massiva amb l'habilitació de diversos pàrquings estratègics per garantir la fluïdesa i la comoditat dels visitants. Premis i Reclams Gastronòmics La fira és famosa pels seus sortejos únics entre els compradors de productes locals: Guanyar el teu pes en mel: S'utilitza una balança gegant per equilibrar el guanyador amb pots de mel. 100 litres d'oli: Un premi directe d'una varietat d'olivera específica de la zona. Pel que fa a la gastronomia, es promouen receptes tradicionals que gairebé s'havien perdut: Bunyols amb mel: El berenar típic de les comarques. Concurs d'allioli: Degustació amb torrades de pa. El "Canto de pa" o crostó: Pa buidat de molla farcit amb tomàquet, oli, sal i, si hi havia sort, una arengada. "És una fira multisectorial on trobes alimentació, serveis, maquinària agrícola i apícola, automoció i oficis diversos que s'estan perdent."

  • Retorn dels papers de Salamanca i la Comissió de la Dignitat - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Retorn dels papers de Salamanca i la Comissió de la Dignitat

    El retorn de la documentació espoliada L'episodi analitza l'anunci del govern espanyol sobre l'aprovació d'un avantprojecte de llei, prevista per al 22 d'abril, per fer efectiu el retorn dels documents incautats durant la Guerra Civil que es troben a l'arxiu de Salamanca. Aquesta iniciativa és fruit de les negociacions entre la ministra de Cultura, Carmen Calvo, i la consellera Caterina Mieres. La postura de la Comissió de la Dignitat Magí Sunyer, president de la taula del Camp de Tarragona de la Comissió de la Dignitat, expressa una valoració marcada per la cautela. Tot i l'optimisme moderat, la Comissió posa sobre la taula diversos punts crítics: Retorn d'ofici: Sol·liciten que no només tornin els documents de la Generalitat Republicana, sinó tota la documentació espoliada a particulars, entitats i associacions. Dificultats burocràtiques: Molts propietaris originals han mort o les entitats han desaparegut, cosa que dificulta la reclamació individual. Per això, es demana que els papers tornin a la Generalitat per defecte. Abast territorial: Reclamen que el retorn s'estengui també als documents del País Valencià, considerant que l'espoli va ser generalitzat. Estat de l'Arxiu i activitat futura "Aquests papers estan organitzats purament com un arxiu policial, no amb criteris d'arxivística." Sunyer destaca que la documentació va marxar de Catalunya en 11 vagons de tren, però s'estima que el que queda actualment no ompliria ni un sol vagó a causa de la mala conservació i la pèrdua de material. La Comissió de la Dignitat referma el seu compromís de no dissoldre's fins que l'últim document hagi estat retornat a casa seva.

  • Veu Pròpia: L'associació de nous catalanoparlants - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Veu Pròpia: L'associació de nous catalanoparlants

    Presentació de l'entitat Veu Pròpia L'entitat Veu Pròpia neix amb la voluntat de ser un punt de trobada per a persones que no tenen el català com a llengua materna però que l'han adoptat com a la seva llengua habitual. Durant l'entrevista, el seu representant, Lluís Pérez, explica que el projecte es va gestar fa uns 5 anys a Barcelona i que actualment es troba en una fase d'expansió per tots els territoris de parla catalana, amb nuclis ja establerts a Barcelona i València. Objectius i Filosofia El col·lectiu es diferencia d'altres moviments de defensa lingüística per la seva perspectiva única: Guanyar una llengua: En lloc de parlar de "recuperar" el català, ells ho enfoquen com un procés de guany personal. Segons Pérez: > "Nosaltres no hem perdut el català en cap moment... Nosaltres estem guanyant una llengua." Creació d'espais d'ús: Oferir àmbits socials on els nous parlants puguin practicar el català sense la pressió dels seus cercles habituals de parla castellana o estrangera. Independència política: L'entitat destaca per la seva autonomia absoluta, ja que no accepten subvencions públiques ni de partits, finançant-se exclusivament mitjançant quotes de socis i donatius privats. Reptes dels nous parlants L'entrevista aborda les dificultats socials amb què es troben aquestes persones, com ara el fenomen de la rebaixa lingüística, on un catalanoparlant d'origen canvia al castellà en detectar un accent estranger. Veu Pròpia vol trencar aquests tòpics i donar una veu real a aquells que sovint han estat instrumentalitzats per organitzacions contràries a la normalització. Activitats i Contacte Actualment, l'associació realitza xerrades en centres d'aprenentatge, edita un butlletí i prepara la campanya "Adopta el català". Per a més informació, conviden a visitar el seu portal web oficial.

  • 2005-04-13 LA RESSENYA CARME BORBONES - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    2005-04-13 LA RESSENYA CARME BORBONES

    Reflexions sobre la lectura i el compromís social Carme Borbonell, directora de Càritas Tarragona i presidenta de Càritas Catalunya, comparteix les seves recomanacions literàries personals. El seu enfocament se centra en obres que conviden a la reflexió profunda sobre la societat, la solidaritat i la condició humana, més enllà dels dogmes religiosos. La recomanació principal: "Francesco" Borbonell destaca l'obra Francesco de Josep Maria Ballarín com una peça fonamental de capçalera. El llibre ofereix una visió humanitzada de Sant Francesc d'Assís adaptada als temps moderns. Els punts clau de la seva anàlisi són: Estructura fragmentada: El llibre està format per petits contes i relats, cosa que facilita una lectura pausada o rellegir fragments concrets segons l'estat d'ànim. Valors universals: No es tracta d'un llibre exclusiu per a creients; planteja l'esperança en l'ésser humà i el desig de fer les coses millor. Crítica social: Ajuda a identificar les incoherències del nostre dia a dia, on el desig de ser solidaris sovint xoca amb les nostres accions quotidianes. "És un llibre que realment el que et planteja és l'esperança amb l'ésser humà, l'esperança que les coses es poden fer millor." Altres lectures i hàbits personals L'entrevistada també menciona el seu interès per l'actualitat social i eclesiàstica a través de l'obra de Jordi Llisterri, Les ferides a l'Església Catalana. El descriu com un relat periodístic i descriptiu que ajuda a contrastar opinions i entendre la realitat del país d'una manera més raonada. Pel que fa als seus hàbits de lectura, Borbonell prefereix llegir en moments de plena llibertat: Moment: Al vespre, quan les hores són "més seves". Espai: Entorns domèstics i relaxats com la sala d'estar o el llit. Música: Sovint acompanya els seus records o moments de pau amb la música de Chopin, autor que va marcar la seva joventut durant els estudis de piano.

  • Entrevista a Carlos Facio: El futur de l'Amèrica Llatina - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    22'

    Entrevista a Carlos Facio: El futur de l'Amèrica Llatina

    Perspectives sobre Amèrica Llatina i els seus reptes actuals El periodista i historiador mexicà d'origen uruguaià, Carlos Facio, reflexiona sobre la complexa situació política i social del continent llatinoamericà en una conversa a Tarragona Ràdio. Aprofitant un cicle de conferències organitzat pel Comitè de Solidaritat Oscar Romero, Facio analitza des de la memòria històrica fins a les noves formes de democràcia directa. Memòria històrica: El llegat de Monsenyor Romero El punt de partida és la commemoració de l'assassinat de Monsenyor Oscar Romero. Facio, que va ser testimoni directe dels seus funerals com a cronista, recorda: "Els funerals van ser la matança de Plaza Barrios... tothom a El Salvador sabia que el major D'Aubuisson va ser el responsable de l'execució de Romero." L'evolució dels escenaris de conflicte Segons l'expert, els escenaris de guerra bruta dels anys 80 s'han desplaçat geogràficament: * Colòmbia: S'ha convertit en el cas arquetípic actual amb la presència de grups paramilitars i la seva estreta vinculació amb el narcotràfic i l'exèrcit. * Estats Units: Facio critica la "doctrina Bush" i la Llei Patriòtica, que ha traslladat mètodes de control extern cap a l'interior del país, retallant drets civils. Crisi de la democràcia formal i nous moviments Facio planteja que les democràcies tradicionals a Amèrica Llatina (com els casos de Fox a Mèxic o els governs a Perú i Equador) pateixen una ràpida deslegitimació en no complir les promeses electorals. En contraposició, destaca: 1. Democràcia directa: La ciutadania s'està organitzant de forma horitzontal a través de moviments socials més que no pas per partits polítics clàssics. 2. Governs de ruptura: S'esmenten els casos de Néstor Kirchner a l'Argentina, per la seva capacitat d'enfrontar-se al Fons Monetari Internacional, i Hugo Chávez a Veneçuela, destacant el seu suport popular malgrat els intents de cops d'estat. 3. L'excepció d'Uruguai: L'arribada al poder de Tabaré Vázquez amb el Frente Amplio, que representa una esquerra amb majoria parlamentària sòlida. El paper de l'Església i el Papa Joan Pau II L'entrevistat es mostra crític amb el llegat de Joan Pablo II a Amèrica Llatina, definint-lo com un papa de poder i eurocèntric que va reprimir sistemàticament la Teologia de la Liberació, malgrat que aquesta havia sorgit per lluitar contra les injustícies que "clamen al cel".

  • Nova línia marítima de càrrega entre Tarragona i Savona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    Nova línia marítima de càrrega entre Tarragona i Savona

    Presentació de la connexió marítima amb el nord d'Itàlia Aquest matí s'ha presentat oficialment al Port de Tarragona una nova línia regular de transport de càrrega que connectarà la ciutat amb el port italià de Savona. El projecte està gestionat per l'agrupació d'empreses Max Segway, formada per les companyies Lauro i Buquebus. Característiques i dades clau de la ruta Data d'inici: La línia entrarà en funcionament el pròxim 25 de maig. Volum de càrrega: S'espera moure unes 400.000 tones anuals. Tipologia de mercaderies: El transport es dividirà en un 30% de contenidors i un 70% de tràilers (transport rodat). Freqüència: L'objectiu és afegir un segon vaixell després de l'estiu per oferir una ruta diària. Objectius estratègics i sostenibilitat L'obertura d'aquesta línia respon a dues necessitats fonamentals segons els responsables del projecte: 1. Econòmica: Reduir els costos del transport de mercaderies cap al nord d'Itàlia en comparació amb el transport per carretera. 2. Ambiental i de seguretat: Seguir les directrius de la Unió Europea per reduir el trànsit de camions per les autopistes, millorant així la seguretat vial i disminuint l'impacte ecològic. Reaccions institucionals El president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé, ha destacat que aquesta iniciativa permetrà al Port de Tarragona guanyar competitivitat en el mercat del Mediterrani. "L'objectiu és anar reduint paulatinament el trànsit de camions per les carreteres per necessitats ambientals i de seguretat." L'acte ha comptat amb la presència de destacades autoritats com el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, i el delegat del govern a Tarragona, Javier Sabaté.

  • Retorn a mitges dels veïns del carrer Comte - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Retorn a mitges dels veïns del carrer Comte

    Situació del reallotjament al carrer Comte Després de dos mesos de desallotjament, el procés de retorn dels veïns de l'edifici situat entre la plaça del Pallol 10 i el carrer Comte 4 Bis s'està realitzant de manera parcial i esglaonada. Tot i que es preveia el retorn de tots els llogaters, diversos problemes tècnics han endarrerit l'entrada de bona part dels afectats. Punts clau de l'incident Retorn parcial: Només quatre veïns (els que viuen a la part que dona a la plaça del Pallol) han pogut dormir a casa seva. Problemes estructurals i de manteniment: Els llogaters de la part del carrer Comte continuen fora dels seus domicilis a causa de: Una canonada de baixada d'aigua trencada que filtra humitats i malmet les parets. Portes que no tanquen correctament a causa dels moviments del terra. Presència d'esquerdes, tot i que els tècnics municipals han certificat que l'edifici és segur. Intervenció de l'Ajuntament: El consistori ha assegurat que, si la propietària no es fa càrrec de la reparació de la canonada de forma immediata, l'Ajuntament ho farà de manera subsidiària. Testimoni de l'afectat En José Ruiz, un dels veïns que encara ha de romandre a l'hotel, expressa la seva incertesa sobre els terminis i la preocupació per qui assumirà finalment els costos de les reparacions: "Segurament serà tota aquesta setmana... ara estan els fusters i després vindran els paletes a arreglar la baixant." Previsions i obres a la zona Actualment, els operaris treballen en l'ajustament de fusteria i reparacions d'humitats. Paral·lelament, als números 4, 6 i 8 del carrer Comte continuen els treballs de micropilotatge i pavimentació. S'espera que la resta de veïns puguin recuperar la normalitat al llarg d'aquesta setmana si es manté el ritme previst de les obres.

  • 2005-04-12 LA RESSENYA .JOSEP SANCHEZ - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    2005-04-12 LA RESSENYA .JOSEP SANCHEZ

    L'Islamisme Polític al Marroc: Una perspectiva periodística L'historiador Josep Sánchez Cervelló, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, presenta i analitza l'obra del periodista valencià Paco Soto titulada L'Islamisme Polític a Marroc: Retrat des de dins. Aquest llibre esdevé una eina clau per comprendre la realitat social i política d'un país veí amb el qual compartim una frontera estratègica. Metodologia i contingut de l'obra A diferència dels textos purament acadèmics, l'obra de Soto destaca pel seu caràcter periodístic i directe: Entrevistes directes: L'autor recull testimonis de sociòlegs, politòlegs, periodistes i historiadors marroquins. Visió des de dins: Inclou converses amb els mateixos integristes, oferint una visió polièdrica de l'integrisme al Marroc. Context històric: Analitza les arrels de fenòmens com els atemptats de l'11M i la inestabilitat general al món àrab. La importància de conèixer el Marroc Sánchez Cervelló subratlla que conèixer la societat islàmica és fonamental per la nostra situació geogràfica: "Conèixer la societat islàmica, i sobretot la societat marroquina, és fonamental per a nosaltres que som frontera amb l'islam." Preferències personals de lectura i ambientació L'entrevistat també comparteix els seus hàbits de lectura i gustos culturals: * Gèneres: Tot i ser lector d'assaig i història, també gaudeix de la novel·la i la poesia. * Ambientació: Prefereix llegir al sofà, amb la televisió apagada i acompanyat de música. * Banda sonora: Destaca l'últim disc de Paco Ibáñez, Oroitzen, cantat en basc, com a acompanyament per a les seves lectures recents.

  • La racionalització de l'horari a Espanya - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    La racionalització de l'horari a Espanya

    Cap a una millor gestió del temps a Espanya En aquesta entrevista, Ignasi Boqueres, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, analitza la singularitat dels horaris a l'Estat en comparació amb Europa i l'impacte d'aquests en la salut i l'economia. Els pilars de la problemàtica Desplaçaments i macrourbes: El principal focus de conflicte es troba a ciutats com Barcelona o Madrid, on els llargs trajectes entre casa i feina estiren la jornada fins a les 12 o 13 hores. La jornada partida: A diferència del model europeu d'una pausa curta per dinar, a Espanya s'aturen dues o tres hores, retardant la tornada a casa i la conciliació. Dèficit de son: L'horari de màxima audiència televisiva (prime time) tardà provoca que els espanyols dormin uns 55 minuts menys que la mitjana europea. Conseqüències del model actual Productivitat i descans: Malgrat ser el país que més hores passa al lloc de treball, la productivitat és de les més baixes d'Europa a causa del cansament físic i mental. Siniestralitat: Es vinculen les poques hores de son amb l'elevat índex d'accidents de trànsit. Gènere i conciliació: La dona n'és la principal perjudicada, ja que el sistema actual dificulta enormement la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Propostes de futur "Si no hi ha uns horaris més raonables, podrem parlar de conciliació però només serà demagògia." La Comissió Nacional treballa en un Llibre Blanc amb l'objectiu d'impulsar la jornada contínua i la flexibilitat horària. Boqueres fa una crida a les empreses i a la societat civil per adoptar un model més racional i humà.

  • Pla Estratègic del Sector Turístic de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Pla Estratègic del Sector Turístic de Tarragona

    Diagnosi i futur del turisme a Tarragona El Patronat Municipal de Turisme de la ciutat ha encarregat a l'empresa Soluciona la redacció d'un pla estratègic que defineixi el model turístic futur de Tarragona. L'entrevista amb la responsable del projecte, Águeda García Agulló, detalla les conclusions de la primera fase d'estudi i diagnosi. Actius i punts forts de la ciutat Tarragona posseeix un potencial enorme gràcies a diversos elements diferenciadors: * El reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. * Una ubicació geoestratègica privilegiada i la proximitat a PortAventura i Barcelona. * Infraestructures rellevants com el Palau de Congressos i el Club Nàutic al centre de la ciutat. * Una oferta no estacional que permet atreure visitants durant tot l'any. Àrees de millora i reptes L'estudi també identifica mancances que frenen el creixement del sector: * Manca de coordinació entre el sector públic i el privat. * Deficiències en la senyalística i la divulgació de les rutes històriques. * Necessitat de millorar la planta hotelera, suggerint la incorporació d'un hotel de cinc estrelles. * La percepció de ser la "gran desconeguda" malgrat la riquesa del seu patrimoni. Pròximes passes del Pla Estratègic La següent fase se centrarà en la definició del marc estratègic i en propostes concretes per a: 1. Consolidar el turisme familiar i de cap de setmana. 2. Fomentar la cooperació entre tots els agents del sector. 3. Establir objectius mesurables que evitin que el pla es quedi en una simple declaració d'intencions. "Tarragona disposa de moltíssims actius que ens fan pensar que el sector turístic té un potencial enorme, però cal estructurar-los i posar-los en valor."

  • 2005-04-11 UM JOAN XXIII UGT - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    2005-04-11 UM JOAN XXIII UGT

    L'assetjament moral a la sanitat: un risc emergent L'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha acollit una jornada organitzada pel sindicat UGT per abordar la problemàtica de l'assetjament moral o mobbing en l'entorn laboral sanitari. Aquesta iniciativa forma part d'una ruta informativa que el sindicat està realitzant per tota la xarxa d'hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS). Estructura i objectius de la jornada La jornada, coordinada per Xavi Borrajo, s'ha estructurat per oferir una visió integral del problema: Sensibilització: Projecció d'una pel·lícula per contextualitzar el problema. Anàlisi de riscos: Ponència de Txelo Sancho sobre els riscos psicosocials. Empar jurídic: Intervenció de Carles Rubio sobre el tractament legal de l'assetjament. Acció sindical: Explicació de Carmen Marques sobre els protocols d'actuació d'UGT. Debat obert: Un espai on els treballadors poden compartir els seus casos, sovint derivant en consultes privades pel caràcter sensible del tema. Per què a la sanitat? Segons els experts, el sector sanitari és on es detecten més casos d'assetjament moral a causa de diversos factors: Condicions laborals: Tasques sovint poc definides i un nivell d'estrès continu per la naturalesa de la feina. Estructures complexes: Organitzacions grans amb jerarquies molt piramidals i excessiva burocràcia que dificulten la resolució de conflictes. Risc emergent: L'assetjament es considera ja una problemàtica greu a nivell europeu, especialment en l'administració pública. Detecció i prevenció Txelo Sancho ha destacat la importància de la prevenció primària per evitar que la víctima arribi a fases terminals on ja calgui assistència psiquiàtrica. "Si la gent està informada, cada vegada hi haurà menys casos d'assetjament moral." Es recomana als treballadors que detectin els primers símptomes (com el terror a anar a la feina o l'espiral emocional negativa) demanar suport immediat als delegats sindicals per activar els circuits de protecció.

  • Retorn d'inquilins al carrer Comte i preocupació per esquerdes - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Retorn d'inquilins al carrer Comte i preocupació per esquerdes

    Situació Actual al Carrer Comte i Plaça del Pallol Després de més de dos mesos de desallotjament (des del 3 de febrer), l'Ajuntament de Tarragona ha anunciat que els veïns del número 4 bis del carrer Comte i del número 10 de la plaça del Pallol ja poden tornar als seus habitatges. No obstant això, el retorn s'està produint amb un fort sentiment de recel i preocupació per part dels afectats. Les principals queixes dels veïns Tot i que s'han finalitzat les obres de micropilotatge per consolidar l'edifici, els inquilins denuncien deficiències greus: Esquerdes importants: Les parets encara presenten obertures considerables que generen por. Segons el testimoni de la Narcís i el José Ruiz, les esquerdes han anat creixent durant aquest temps. Inseguretat estructural percebuda: Els veïns temen que, en habitar l'edifici i haver-hi moviment, pugui ocórrer algun accident. Falta de subministraments i acabats: Denuncien problemes amb els bajants de l'aigua i parets apuntalades. Certificats de seguretat: Han rebut un certificat sobre el micropilotatge, però exigeixen un segon document que garanteixi explícitament que les esquerdes internes no suposen un risc per a les persones. Reivindicacions Econòmiques i Socials Els veïns, que han estat vivint en un hotel durant aquest període, subratllen que: Són tots llogaters i han seguit pagant el lloguer mensualment malgrat no poder viure a casa seva. L'ajuntament considera que les reparacions interiors són competència de la propietària, la qual, segons els veïns, es troba "desapareguda" i no accepta la seva responsabilitat. "Volem tornar a casa, però a casa amb garanties. Les parets tenen esquerdes i el terra està torçat; exigim un certificat que ens garanteixi que no correm perill." Estat de les Obres i Properes Etapes En Pep Escuda, portaveu de la Comissió d'Afectats, ha explicat les fases del projecte: Consolidació: El micropilotatge ja està acabat i signat pels tècnics. Habilitació: Fase actual per permetre l'entrada immediata (reparació de marcs de portes i finestres). Reparació final: Una tercera fase prevista pel conveni per arreglar definitivament els desperfectes de totes les cases un cop l'edifici s'hagi assentat.

  • Tomàs Abella: 'Èxit', una mirada sobre la immigració - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Tomàs Abella: 'Èxit', una mirada sobre la immigració

    Reflexió sobre el fenomen migratori a través de l'objectiu L'entrevista al fotoperiodista independent Tomàs Abella presenta la seva exposició i llibre titulat Èxit, que es pot visitar a l'antiga audiència de Tarragona. L'autor proposa un viatge visual que s'allunya del turisme convencional per endinsar-se en la crua realitat de les persones que es veuen obligades a emigrar. Compromís i mirada periodística Abella explica que la seva tasca no s'entén sense un compromís personal de llarga durada, iniciat a Nicaragua l'any 1987. Segons l'autor, ser independent li permet triar temàtiques d'interès social i aprofundir-hi sense les presses dels mitjans de comunicació convencionals. Causes i conseqüències de l'emigració L'exposició documenta el cicle migratori complet: Orígens: La pobresa extrema, la violència, les guerres i el desavantatge del sector agrari del sud davant les subvencions d'Occident. El somni i el malson: El camí cap als països rics sovint acaba en detencions i deportacions, generant una gran frustració, tot i que alguns aconsegueixen trobar feina després d'un sacrifici extraordinari. Dades colpidores: L'autor destaca la desigualtat global on el 20% de la població consumeix el 83% dels ingressos mundials. Crida a la responsabilitat civil L'objectiu final de l'obra és produir una mirada reflexiva en l'espectador, anant més enllà de la notícia immediata. Abella fa una crida a la societat civil per actuar com a consumidors responsables i exigir als polítics canvis en l'arquitectura econòmica mundial. "El veritable efecte crida és la pobresa en la que viu una gran part de la humanitat."

  • 2005-04-11 SORTEIG MEDITERRANIA VIATGE - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    2005-04-11 SORTEIG MEDITERRANIA VIATGE

    Sorteig de la Trobada del Medi Ambient L'emissora Tarragona Ràdio ha acollit el sorteig del premi estel·lar de la Trobada del Medi Ambient de Mediterrània: un viatge a Istanbul per a dues persones. L'acte ha comptat amb la presència d'Ángel Juárez (president de Mediterrània), Eduard Berga (Viatges Berga) i Francesc Valls (revista Entitats). Detalls de l'èxit de convocatòria S'han recollit aproximadament 5.000 butlletes durant el cap de setmana. L'esdeveniment s'ha traslladat de la Rambla a la Plaça Corsini, una ubicació que s'ha valorat com a molt positiva per la seva protecció contra el vent i la sinergia amb el mercat. El guanyador del sorteig ha estat l'Enric Barceló Irastosa. Atractius del viatge a Istanbul L'Eduard Berga ha detallat les característiques d'aquest premi de set nits a Turquia: * Cultura i història: Visites a Santa Sofia, el Palau de Topkapi i les mesquites més emblemàtiques. * Experiència local: El contrast entre Europa i Àsia, creuar el Bòsfor i perdre's pel Gran Bazar. * Seguretat i preu: L'Ángel Juárez ha destacat la tranquil·litat de la ciutat i el baix cost del transport local. Tendències en el sector dels viatges Durant la tertúlia, s'han analitzat els hàbits dels tarragonins: "La gent ja no reserva d'una setmana per l'altra; ara es programen els viatges amb molta antelació per aprofitar els descomptes." Creix l'interès pels països bàltics i escandinaus. Els creuers fluvials (pel Rin, Danubi o els canals de França) es consoliden com una opció molt sol·licitada.

  • Presentació del cicle Primavera Literària 2005 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    Presentació del cicle Primavera Literària 2005 a Tarragona

    Rosa Comàs, coordinadora de projectes literaris a l'Ajuntament de Tarragona, presenta la primera edició de la Primavera Literària, una iniciativa que neix el 2005 coincidint amb l'Any Internacional del Llibre i la Lectura. L'objectiu principal és desestacionalitzar l'activitat cultural, que fins ara es concentrava massivament a la Tardor Literària (novembre), per oferir una programació estable durant tot l'any. Eixos principals de la programació El cicle s'estructura en més de 80 actes distribuïts en tres mesos conceptuals: Abril (Sant Jordi): L'activitat se centra a la Rambla amb una jaima d'escriptors locals. Es destaca el Mercat de Paraules per a infants, accions poètiques amb globus i la primera petonada popular. Maig (Veus Paral·leles): Recitals poètics que acaren la literatura catalana amb una altra tradició, enguany la gal·lesa, amb la participació de poetes com Francesc Parcerises o Javier Amorós. Juny (Homenatges i Premis): Cloenda el 9 de juny amb una trobada dedicada a l'escriptora Maria Lluïsa Amorós i la presentació de publicacions acadèmiques. Foment del talent local Un dels pilars de la Primavera Literària és la visibilització dels autors del Camp de Tarragona: "La nostra funció és destriar aquells escriptors que són del nostre entorn més immediat dins de l'allau de novetats mediàtiques de Sant Jordi." Es publicarà un opuscle amb unes 40 novetats editorials de quilòmetre zero i s'organitzaran sessions de signatures i lectures públiques amb personalitats reconegudes de la ciutat per apropar la literatura a la ciutadania de manera planera i festiva.

  • Recomanacions literàries i musicals de Toni Pinilla - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    8'

    Recomanacions literàries i musicals de Toni Pinilla

    Les preferències culturals de Toni Pinilla L'exjugador del Nàstic, Toni Pinilla, comparteix les seves referències culturals personals, destacant la seva predilecció pels clàssics de la literatura i la música que acompanya els seus moments de lectura. Literatura: El gust pels clàssics Pinilla manifesta que, quan té dubtes sobre què llegir, sempre opta per autors consolidats. Les seves recomanacions principals són: El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde: El tria per la seva vinculació amb el romanticisme i la reflexió sobre la recerca de la bellesa i la joventut eterna, arribant a l'extrem de fer un pacte amb el diable. El cor de les tenebres de Joseph Conrad: Una obra ambientada en l'Àfrica colonial del segle XIX. Destaca que la coneguda pel·lícula Apocalypse Now de Francis Ford Coppola es basa en aquesta novel·la. Pel que fa als gèneres, prefereix la novel·la i puntualment l'assaig, mentre que admet que no se sent còmode amb la poesia. Música per a la lectura i el descans Pinilla explica que, tot i el xibarri familiar amb tres fills, busca moments de tranquil·litat al sofà per gaudir de la música. Actualment, recomana amb èmfasi: Lágrimas Negras de Bebo Valdés i Diego El Cigala: Defineix les nou cançons del disc com a "perles". Destaca especialment la cançó que dona títol a l'àlbum, Lágrimas Negras (la pista número 3), com una peça ideal per escoltar relaxadament. "Sempre intento de fixar-me en els clàssics, i Oscar Wilde és un clàssic."

  • Homenatge a Joan Pau II a la Catedral de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    6'

    Homenatge a Joan Pau II a la Catedral de Tarragona

    Condol i recolliment a Tarragona per la mort del Papa Amb motiu dels funerals de Joan Pau II a Roma, la Catedral de Tarragona ha obert les seves portes aquest divendres per permetre als ciutadans expressar el seu últim adeu. L'emissió recull el testimoni directe des de la unitat mòbil, destacant l'ambient de dol i serenitat que es viu a la ciutat. Actes de comiat i espais habilitats L'Arquebisbat de Tarragona ha organitzat diverses activitats per a la jornada: * Llibre de condolences: S'ha instal·lat un llibre oficial just davant les portes principals de la Catedral per recollir les signatures i missatges dels fidels. * Horari d'obertura: El temple roman obert des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre de forma ininterrompuda. * Missa a la capella de Santa Tecla: S'ha oficiat una cerimònia breu a primera hora del matí amb una assistència notable de feligresos. Testimonis dels ciutadans Diversos tarragonins han compartit els seus sentiments davant els micròfons: * Es destaca la figura del Papa com una gran pèrdua per a l'Església i per a la humanitat. * Molts assistents recorden el seu llegat històric i la seva capacitat per fer molt pels cristians i per la pau mundial. * S'espera amb esperança que el futur successor sàpiga administrar el camí traçat per Joan Pau II. "És una gran pèrdua; esperem que l'Esperit Sant il·lumini els qui l'han de substituir." Agenda per a la propera jornada L'acte central a nivell local tindrà lloc demà dissabte: * Missa funeral: Se celebrarà a les 10:30 hores a la Catedral. * Presidència: L'ofici serà a càrrec de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, qui avui es troba precisament al Vaticà assistint als funerals oficials.

  • Els microestats d'Europa: Vaticà, Mònaco i Andorra - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    18'

    Els microestats d'Europa: Vaticà, Mònaco i Andorra

    Anàlisi dels Microestats Europeus En un context marcat per la mort del papa Joan Pau II i del príncep Rainier de Mònaco, l'entrevista amb l'especialista Laura Roman, professora de Dret Constitucional, aprofundeix en la naturalesa jurídica i històrica d'aquestes entitats territorials. Característiques Definitòries Segons l'experta, un microestat es defineix per tres elements fonamentals: - Territori reduït: Casos com el Vaticà (0,5 km²) o Mònaco (2 km²). - Població exigua: Habitualment amb una xifra d'habitants molt baixa, sovint amb una gran proporció de no nacionals. - L'estatalitat: El reconeixement de caràcters d'estat a nivell internacional, tot i que amb matisos. El Vaticà, per exemple, no té divisió de poders, ja que el Summe Pontífex concentra els poders legislatiu, executiu i judicial. Origen i Evolució Històrica L'origen d'aquests petits estats es remunta a l'època feudal (segles XIII i XIV). El seu aïllament geogràfic i la manca d'atractiu econòmic inicial els van permetre mantenir tradicions arcaiques i privilegis que els estats grans van anar perdent. "Aquests estats es mantenen perquè eren territoris aïllats i impermeables a les influències de l'exterior, conservant tradicions arcaiques." El cas de Mònaco i la Successió L'entrevista detalla la reforma constitucional de 2002 a Mònaco per garantir la supervivència de la dinastia Grimaldi: 1. Es va modificar el tractat amb França per evitar que el país veí pogués annexionar el principat en cas de falta de successor. 2. S'ha permès que les dones (Carolina i Estefania) entrin en la línia successòria. 3. S'ha rebaixat la majoria d'edat als 18 anys per facilitar la candidatura del fill de Carolina, Andrea. Futur i Relacions Internacionals Tot i el seu passat rural i aïllat, l'auge econòmic com a paradisos fiscals des dels anys 60 els ha convertit en estats rics. Malgrat la seva petitesa, el seu futur sembla garantit pels forts vincles amb les institucions internacionals (ONU, Consell d'Europa) i l'ús de l'euro com a moneda.

  • Tarragona celebra la tradicional festa dels Tres Toms - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Tarragona celebra la tradicional festa dels Tres Toms

    Presentació de la festa dels Tres Toms a Tarragona L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, detalla l'organització de la tradicional celebració dels Tres Toms a Tarragona, prevista per a aquest diumenge 10 d'abril. La festivitat, que se celebra habitualment entre març i abril, busca destacar la cultura rural i el patrimoni històric de la ciutat. Dades de participació i logistica L'organització preveu unes xifres de participació remarcables per a aquesta edició: Entre 70 i 75 unitats de transport, on el 50% són carruatges d'alta qualitat i presència. Una assistència d'entre 450 i 500 persones, incloent-hi genets i acompanyants. Com a novetat logística, la sortida es farà des del Parc de la Ciutat per evitar les dificultats de trànsit de les rotondes del carrer Pere Martell. Novetats i elements culturals La festa posa un èmfasi especial en la conservació i l'exposició de carruatges antics i engalanaments: Es presentarà un carruatge francès del 1900, propietat de Josep Maria del Mau. Hi haurà una gran presència d'escoles d'equitació i carruatges vinguts d'arreu de Catalunya (Girona, Barcelona) i fins i tot d'Osca. La figura del banderer d'enguany serà Francesc Javier Soler i Guillem. Recorregut i tradicions del diumenge L'itinerari i els actes protocol·laris seguiran l'esquema tradicional per garantir el lluïment de la festa: 08:00 - 09:00: Arribada de carruatges i esmorzar popular (pa torrat) obert a tothom al Parc de la Ciutat. 12:00: Inici de la desfilada cap a la Rambla Nova, amb el suport de la banda Unió Musical. Benedicció: Es realitzarà davant de l'Ajuntament a càrrec de Mossèn Domingo Cubí. Lliurament de records: Durant els tres tombs es repartiran reproduccions de monuments locals i les clàssiques coques de Sant Antoni. "Cada vegada més els carruatges degudament cuidats i els engalanaments són motiu de cultura; és la millor compensació per l'esforç de l'organització."

  • Crisi vora els preus rècord dels carburants - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    20'

    Crisi vora els preus rècord dels carburants

    Impacte de l'escalada de preus en els carburants El debat se centra en l'arribada dels preus de la benzina i el gasoil a mínims històrics, amb un increment acumulat de fins al 9,5% des de l'inici d'any. Aquesta situació afecta directament tant els consumidors com els sectors professionals de Tarragona. Els sectors més afectats Transportistes: El carburant representa el 30% dels costos d'explotació d'un vehicle industrial. Josep Saltó (FEAT) alerta que moltes empreses estan en risc de tancament perquè no poden repercutir els costos als clients amb la mateixa celeritat que puja el preu. Estacions de servei: Tot i el que es podria pensar, les benzineres també es veuen perjudicades. Treballen amb una comissió fixa, i l'augment del preu final incrementa les seves despeses financeres (com la taxa del datàfon) sense millorar el seu marge de benefici. El pes dels impostos i el context global El sector denuncia l'elevada càrrega impositiva, que arriba al 54% en el cas del gasoil. Javier Imat (APEST) proposa una reducció de l'IVA per considerar-lo un producte de primera necessitat. "S'hauria d'intentar baixar l'IVA del 16% al 7% com a producte de primera necessitat. Si no n'hi hagués benzina al carrer, seria un caos." Factors internacionals que expliquen la pujada: L'alta demanda hivernal als països freds. L'emergència econòmica de la Xina i el consum massiu dels Estats Units. L'oferta limitada per part dels països de l'OPEP. La situació a Catalunya S'ha posat especial èmfasi en el dany que provoca el cèntim sanitari a Catalunya, un impost autonòmic que no existeix en comunitats veïnes com l'Aragó o València, provocant una pèrdua de competitivitat de les estacions de servei tarragonines, especialment a les Terres de l'Ebre.

  • Javier Martínez Gil i la Nova Cultura de l'Aigua - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    17'

    Javier Martínez Gil i la Nova Cultura de l'Aigua

    Introducció a la Nova Cultura de l'Aigua En aquesta entrevista, Javier Martínez Gil, catedràtic d'Hidrogeologia, explica l'origen i el significat real del terme Nova Cultura de l'Aigua. Malgrat que la classe política n'ha adoptat el nom per guanyar "cachet d'ètica", l'autor denuncia una tergiversació absoluta del seu concepte original, utilitzat sovint sense comprendre'n la filosofia profunda. Origen i Context Històric El terme va néixer a principis dels anys 90 en el si de la Coagret (Coordinadora d'Afectats per Grans Embassaments i Transvases), fundada a Tortosa. El moviment va sorgir com a resposta a la planificació hidrològica de l'època de Borrell, que preveia un "hormigonazo" a la natura amb la construcció de 200 nous embassaments. Els pilars fonamentals d'aquest corrent són: * Rigor científic i tècnic: No es tracta només d'oposició sentimental, sinó de fonaments econòmics i jurídics. * Identitat i sentiment: L'aigua i els rius no són només h2o, sinó que formen part de la memòria i el patrimoni de les gentes ribereñas. * Ponderació: Un equilibri entre les necessitats de progrés i el respecte als sistemes naturals. L'Estat dels Rius i la Gestió Política Martínez Gil reflexiona sobre la situació actual de la gestió hídrica a Espanya i les Terres de l'Ebre: * Identitat de l'Ebre: El moviment a favor del riu ha servit perquè la població recuperi la seva pròpia identitat territorial simbòlicament representada pel nus. * Falsa solució de la demanda: L'expert critica que la societat té una "apetència infinita" d'aigua, similar a la droga o al poder. Considera que les dessaladores són una millor alternativa al transvasament, però només si ajuden a fer pagar el cost real de l'aigua per moderar aquesta demanda. * Crítica al "Caudal Ecològic": Denuncia la idea que tot el que supera el mínim vital és "aigua sobrant": "Dir que a un riu li sobra aigua és una barbaritat, igual que dir que a una persona li sobra salut o que li sobra un ronyó perquè en té dos." Perspectives de Futur: Sequera i Pedagogia L'entrevista conclou amb una crida a la pedagogia social. Martínez Gil manté que l'aigua no és un bé escàs per naturalesa, sinó que l'escassetat és una creació humana basada en malgastar recursos. Propugna una ètica del consum on es faci "molt més amb el mateix" en lloc de seguir construint preses, les quals han causat un dolor humà i mediambiental irreparable a l'Estat espanyol.

  • La Lliga contra el càncer celebra la diada a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    19'

    La Lliga contra el càncer celebra la diada a Tarragona

    Trobada anual del voluntariat a la Ciutat de Repòs i Vacances La Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre organitza aquest dissabte la seva festa anual. La celebració reunirà a més de 350 persones, consolidant-se com l'edició amb més participació en els seus 12 anys d'història. L'esdeveniment aplega voluntaris, delegats i socis de tota la demarcació, incloent-hi autocars provinents del Vendrell, Baix Camp, Montblanc, Ebre i Tarragona. Suport emocional i acompanyament: més enllà del tractament mèdic L'entitat centra els seus esforços en cobrir les necessitats on les institucions no arriben. Durant l'entrevista amb Joana Carrasco (vicepresidenta del voluntariat) i Lluïssa Ferraz (delegada a Tarragona), s'han destacat els següents aspectes de la seva tasca: Acompanyament emocional: Suport directe als malalts i familiars per gestionar l'angoixa i la soledat que genera el diagnòstic. Grups d'ajuda mútua: Teràpies de grup on s'expressen pors i inquietuds que sovint no es poden compartir a l'entorn familiar per por a patir. Atenció 24 hores: Disponibilitat telefònica constant per a consultes i suport immediat. Ajuda econòmica: Gestió a través d'assistentes socials per a persones sense recursos o immigrants en situació vulnerable. Detecció precoç i prevenció La Lliga té un paper clau en la difusió de campanyes de cribratge, especialment en el càncer de mama, tot i que s'ha remarcat que atenen tot tipus de càncer (còlon, laringe, etc.). "El càncer es cura i no s'ha de parlar com si fos un tabú, el més important és trobar-lo a temps." Programa de la diada La jornada del dissabte inclourà: 1. Conferència inaugural: A càrrec del doctor Antoni Agudo, sobre la relació entre dieta i càncer. 2. Reconeixements: Homenatge als delegats de les 17 noves delegacions. 3. Actes lúdics: Dinar de germanor i una representació sorprenent per als assistents.

  • II Cicle de Jazz a l'Auditori de Caixa Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    II Cicle de Jazz a l'Auditori de Caixa Tarragona

    Presentació del Segon Cicle de Jazz L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Javier Bas, director de la Fundació Caixa Tarragona, serveix per presentar la segona edició del cicle de jazz de la ciutat. Després de l'èxit de l'any passat, amb una ocupació superior al 80%, la fundació aposta per donar continuïtat a aquesta oferta cultural que complementa el festival Dixi. Característiques de la Programació El cicle consta de quatre concerts que tindran lloc cada 15 dies, els diumenges a les 19:30 hores: 10 d'abril: Actuació inaugural amb el trio Raspall, Canella i Valle. Proposen un jazz contemporani i europeu amb composicions pròpies i influències llatines. 22 d'abril: La Companyia Catalana de Latin Jazz, liderada pel trompetista Esteve Molero. 8 de maig: Quartet de Geni Barri, destacant el vibràfon com a instrument central. 22 de maig: Sessió de clausura amb el baixista nord-americà Gary Willis, acompanyat d'Albert Bové i David Xirgu. Vessant Solidària i Entrades Una de les particularitats més rellevants és el caràcter benèfic de l'esdeveniment: El preu és un donatiu de 2,5 euros. La recaptació anirà destinada íntegrament a l'ONG Mans Unides per a projectes internacionals de desenvolupament. Es recomana la compra anticipada a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona per garantir l'aforament. Altres activitats culturals Javier Bas també destaca l'oferta expositiva actual de la fundació: Imatges 2004: Recull de les 50 millors fotografies periodístiques de la província de Tarragona. Instruments del Món: Una mostra que tanca portes el proper 10 d'abril i que ja ha estat visitada per milers de persones. "Volem fer aquesta vinculació entre l'activitat cultural musical i la vessant social solidària."

  • El comerç tradicional de Tarragona i la Via T - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    El comerç tradicional de Tarragona i la Via T

    El valor del comerç local i l'associacionisme a Tarragona En aquesta sessió, es destaca el paper fonamental de l'entitat Via T per potenciar el comerç tradicional, la restauració i els serveis de la ciutat de Tarragona. El president de l'entitat, Rafael Olivier, subratlla la importància de la unió entre empresaris per superar els reptes de gestió i infraestructures que tenen els petits negocis. Concurs: Descobrint l'establiment Franci A través d'una unitat mòbil, es realitza un concurs interactiu ple de pistes sobre un establiment emblemàtic situat prop de l'estàtua de Roger de Llúria (l'Almirall) i el Balcó del Mediterrani: Ubicació: A prop del mar, en un edifici que antigament acollia un cinema. Especialitat: Moda en pell d'alta qualitat, incloent peces de napa, ante i dissenys de temporada. Guanyadora: La Fina, qui ha identificat correctament la botiga Franci i la seva propietària, Francesca Puig. Premi: Una cartera d'executiu de pell. Serveis i avantatges per als clients L'espai clou recordant els beneficis que ofereix la Via T per facilitar les compres al centre de la ciutat: "Tots els clients que comprin a les botigues associades a la Via T poden demanar tiquets per aparcar gratuïtament als pàrquings municipals." Rafael Olivier insisteix que, tot i la fama de poc associacionisme a la ciutat, la col·laboració permet unificar criteris i enriquir l'oferta comercial per fer front a les grans superfícies.