Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1873-1896 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Expedició al Damavand: Dones, Esforç i Muntanya
Un repte entre l'alpinisme i el testimoni social L'expedició formada per l'Anna Vidal, la Montse Robles i la Mireia Torrell (absent a l'entrevista) es prepara per a l'ascensió al Damavand, un volcà semiactiu a l'Iran de 5.671 metres. Acompanyades pel realitzador David Palos, l'objectiu no és només esportiu, sinó també cinematogràfic. El Documental: "Dones, Esforç i Muntanya" La fita quedarà enregistrada en un documental que busca anar més enllà de la crònica d'una ascensió: - Contrast cultural: Es vol reflectir la realitat de les dones iranianes en comparació amb les occidentals. - Visibilitat femenina: El títol del projecte posa èmfasi en el paper de la dona en l'esport d'alt nivell. - Objectiu competitiu: La voluntat de David Palos és presentar el resultat al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Detalls Tècnics de l'Ascensió El projecte destaca per la seva complexitat logística i física: - Esquí de muntanya: L'ascensió i el descens es realitzaran amb esquís, utilitzant la tècnica de foquejar (pells de foca per a la pujada). - Condicions extremes: El volcà encara desprèn gasos sulfurosos i les temperatures hivernals poden ser molt rigoroses. - Aclimatació exprés: Les expedicionàries tenen molt poc temps (uns 6-7 dies en total) per adaptar-se a l'alçada abans de fer el cim. "No és només un tema alpinístic, el país també fa gràcia... conèixer les persones i contrastar la realitat de les dones d'allí amb les d'aquí."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Exposició Mirades en Diàleg sobre la Diversitat Religiosa
Mirades en Diàleg: Una immersió en la diversitat religiosa L'Ajuntament de Tarragona acull l'exposició Mirades en Diàleg, una iniciativa pedagògica i social dissenyada per l'Equip Alfa (grup de professors de secundària i primària) amb el suport de l'UNESCOCAT. L'objectiu principal és fomentar la convivència i el respecte mutu a través del coneixement de les diverses realitats espirituals presents a Catalunya. Estructura i Continguts de la Mostra L'exposició es divideix en tres grans eixos que faciliten la comprensió de les set religions representades (cristianisme, islam, judaisme, budisme, hinduisme, sikhisme i bahaïsme): Bloc Visual: Panells informatius amb textos, fotografies i objectes sobre els orígens, lilibres sagrats i pràctiques morals. Audiovisual: Un vídeo de 25 minuts on nens i joves de Catalunya expliquen la seva experiència personal amb la fe. Apartat Didàctic: Inclou materials del Museu Bíblic de Tarragona i recursos per treballar a l'aula (com maquetes de temples). La Veu dels Protagonistes L'episodi compta amb el testimoni de diversos participants: Josep Aponte (Professor): Destaca que el nexe comú de totes les religions és la persona i la recerca de la transcendència des de la llibertat. Maria del Mar Cervera (Professora): Explica com s'integra l'exposició en el currículum escolar mitjançant treballs continus i maquetes. Alumnes de l'IES Bonavista i La Canonja: Comparteixen la seva sorpresa en descobrir religions menys conegudes a casa nostra, com el bahaïsme o el sikhisme. "L'exposició és precisament un mirar a l'altre, allò que possibilita el diàleg, tenint un fil conductor que és la religió." Properes Activitats Com a cloenda, el 16 d'abril se celebrarà una taula rodona i tallers a l'Antiga Audiència amb representants directes de totes les confessions per aprofundir en el diàleg interreligiós.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
El futur del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
Reflexió i Diagnòstic del Territori L'entrevista amb Jordi Cáceres, responsable del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Tarragona, desgrana els objectius del recent simposi sobre el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Aquest seminari, realitzat en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, ha servit per fer un "vol d'ocell" sobre la realitat actual i plantejar un diagnòstic de les problemàtiques i oportunitats de la regió. Conceptes Clau del Pla El pla es defineix com un document marc que coordinarà altres projectes més específics (com els de mobilitat o els directors de química i turisme). Es basa en tres eixos fonamentals: Espais oberts: Identificació de les zones que s'han de preservar i no ocupar. Desenvolupament residencial i industrial: Planificació de com i on han de créixer els serveis i la indústria. Infraestructures: Fixació de les xarxes de transport i serveis en el territori. El Repte de la Supermunicipalitat i el Consens Un dels debats més intensos del simposi va girar al voltant de la supermunicipalitat. S'ha alertat sobre el risc que les decisions unilaterals dels ajuntaments afectin negativament els municipis veïns. "El pla no ha d'anar contra els municipis, sinó que ha d'anar a coordinar la tasca que fan molts d'ells." Es busca una coordinació supracomarcal que superi les dinàmiques locals per adaptar-se a una realitat on el ciutadà es mou i consumeix serveis en diversos municipis de les sis comarques del Camp. Creixement i Sostenibilitat cap al 2026 Les previsions demogràfiques són impactants: es preveu que la població pugui arribar als 808.000 habitants l'any 2026, gairebé duplicant la xifra actual. Davant d'aquest escenari, Cáceres subratlla la importància de: Planificació anticipada: Evitar la improvisació davant de corrents migratoris i creixements ràpids. Sostenibilitat: Aplicar la Llei d'Urbanisme de 2002 per fomentar un creixement concentrat que minimitzi l'impacte ambiental. Participació ciutadana: El secretari de Planificació, Oriol Nel·lo, ha anunciat un període de quatre mesos de consulta pública i debats per enriquir el document final.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Movidec: La Fira del Moble i la Decoració a Tarragona
Presentació de la 3a edició de Movidec Tarragona es prepara per acollir la tercera edició de Movidec, la Fira del Moble i la Decoració de Catalunya, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de dijous a diumenge. Aquest certamen s'ha consolidat com un punt de trobada clau tant per al públic general com per als professionals del sector. Tendències i Estils per als Propers Anys Segons els experts convidats, les tendències actuals marquen un clar retorn al passat amb un enfocament renovat: Retorn als 70 i 80: Es recuperen estils dels anys 70, amb materials com l'escai i tapisseries cridaneres, adaptats als nous temps. Minimalisme Pragmàtic: Després d'anys de minimalisme pur, ara es busca la funcionalitat: "molt senzill, però que sigui molt útil". Combinació d'Estils: Es fomenta la barreja de peces clàssiques de qualitat amb noves tendències per crear llars personalitzades. Novetats Destacades de l'Edició L'edició d'enguany ve carregada de curiositats i activitats paral·leles per atraure els més de 20.000 visitants previstos: L'urinari femení: Una innovació de disseny italià que es presenta per primer cop a l'estat espanyol, enfocada a millorar la higiene en espais públics. Assessorament personalitzat: Estudiants de l'Escola d'Art i Disseny oferiran consells gratuïts per optimitzar els espais de les vivendes. Activitats Culturals: S'inclouen concerts de música sufí (flauta turca) i exposicions de pintura i escultura. Premis: Es repartiran 9.000 euros en 60 vals de 150 euros per incentivar les compres entre els expositors. El Valor del Sector Local Els interlocutors destaquen que la demarcació de Tarragona té una gran concentració de comerços de mobles. La fira vol desmitificar que el bon disseny sigui exclusiu per a elits: "Busquin i comparin, que segur que trobaran la relació qualitat-preu millor aquí a la nostra zona que no pas anant a grans superfícies fora." L'objectiu principal de Movidec és l'excel·lència i el bon gust, garantint que el consumidor trobi des de mobles rústics fins a les últimes innovacions en mobiliari de jardí i oficina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
2005-03-14 ENQUESTA ZP
Anàlisi de l'opinió ciutadana sobre el govern El text recull un mosaic de percepcions sobre el primer any de mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Les opinions es divideixen clarament entre la satisfacció pel canvi de tarannà i les crítiques a la gestió internacional i econòmica. Punts de vista positius Millora respecte l'etapa anterior: Diversos ciutadans valoren positivament el contrast amb el govern d'Aznar, destacant un canvi en la imatge pública i una sensació de millora general. Relacions internacionals especifiques: Ciutadans procedents de l'estranger, especialment del Marroc, destaquen una millora en les relacions bilaterals. Decisions clau: S'esmenta la retirada del Pla Hidrològic Nacional com un encert estratègic, especialment celebrat a zones com les Terres de l'Ebre. Crítiques i aspectes negatius Política exterior: Alguns enquestats lamenten la pèrdua d'influència internacional i la manca d'amistats amb altres nacions. Segons una de les intervencions: "Hem quedat malament amb moltes nacions i tenim poques amistats." Descontentament econòmic: Els jubilats expressen la seva decepció perquè les promeses de pujada de les pensions no s'han complert totalment. Manca de substància: Apareix la crítica que, malgrat el soroll mediàtic, hi ha "poques nous" o resultats tangibles. Diferències demogràfiques S'observa una dualitat entre els residents locals, més centrats en infraestructures i pensions, i els ciutadans d'origen estranger, que tendeixen a veure la situació de manera més positiva pel que fa a la inclusió i la imatge exterior.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Conxita Boncomte i l'art de les receptes pintades
L'art culinari de Conxita Boncomte L'artista Conxita Boncomte presenta la seva exposició Cuina Mediterrània, receptes tarragonines al Palau de la Diputació de Tarragona, disponible fins al 3 d'abril. Aquesta mostra destaca per una proposta singular que l'autora defineix com quadres-receptes, on el subjecte de l'obra no és un bodegó estàtic, sinó el procés d'elaboració gastronòmica. Un estil basat en el moviment i el color Més enllà del bodegó: A diferència de la pintura sedentària, Boncomte reflecteix el dinamisme de les cassoles, on els ingredients apareixen i desapareixen seguint el ritme de la cuina. Influències italianes: L'obra està impregnada de la riquesa del gòtic internacional que l'autora va estudiar a la Toscana, adaptant-la al seu estil personal amb una gamma cromàtica extremadament viva. El procés creatiu: L'autora primer cuina el plat, pren notes i desprès trasllada a la tela els moments visuals més impactants del procés. Connexió amb Tarragona L'exposició inclou plats emblemàtics de la zona, com: * L'arrossejat del Serrallo. * El rap al romesco. * La coca de recapta. "Per mi el subjecte de l'obra és la recepta. El que explico en els meus quadres és una recepta." Finalment, l'entrevista clou amb una nota pràctica on l'artista comparteix una recepta d'amanida de taronja siciliana, destacant que la seva pintura neix d'una passió real per la cuina que ha viscut des de petita.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Projecte Bàsquet Ponent: Esport i Valors a Tarragona
Iniciativa Esportiva als Barris de Ponent L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta el projecte Bàsquet als barris de Ponent, una iniciativa impulsada per l'Associació Esportiva Torreforta (ADT) amb l'objectiu de promoure l'esport de base. El programa compta amb la participació de Robert Hernández, president de l'ADT, i Alfonso Rodríguez, director de l'empresa Cementos L'Esfera, patrocinadora principal. Objectius i Implementació del Projecte La iniciativa no té un caràcter purament competitiu, sinó que busca la formació integral dels infants a través del bàsquet. Els punts clau de la seva implementació són: Abast: Actualment hi participen 12 escoles dels barris de Ponent, arribant a uns 400 nens i nenes. Edats: El projecte se centra en infants d'entre 5 i 14 anys. Suport: L'ADT proporciona monitors, material esportiu (com cistelles en escoles que no en tenien) i organitza concentracions bimensuals. Vessant Social: Es busca oferir una alternativa saludable de lleure per evitar que els joves passin massa temps al carrer sense activitat. El Compromís de l'Empresa Privada Cementos L'Esfera ha decidit donar un suport econòmic directe. Segons Alfonso Rodríguez, aquesta col·laboració s'emmarca dins de la responsabilitat social de l'empresa cap als seus veïns. "Tenir tants nens i nenes fent esport i desenvolupant-se com a persones dins d'un ambient esportiu és importantíssim socialment." Calendari i Futur de la Iniciativa Cloenda de temporada: El proper 1 de maig, coincidint amb l'aniversari de la fundació del club a la Plaça Primer de Maig, es realitzarà una macrodiada per reunir tots els participants. Continuïtat: Tot i que el balanç d'aquest primer curs (2004-2005) és molt positiu, l'objectiu és millorar i, possiblement, ampliar el projecte a altres zones que ja han mostrat interès.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
2005-03-11 REPOR 11 M
Memòria i crònica de l'atemptat de l'11 de març El text recull l'experiència viscuda per diversos periodistes tarragonins que van ser testimonis directes de les conseqüències dels atemptats terroristes a Madrid el 2004. A través dels seus testimonis, es reconstrueix el caos inicial i la magnitud de la tragèdia que va deixar 191 morts i més de 1.500 ferits. Les primeres hores i el caos La narració descriu el xoc emocional en rebre les primeres notícies i el ràpid trasllat cap a la capital: * L'activivitat frenètica a les redaccions i el viatge d'urgència cap a Madrid. * La situació crítica en punts clau com l'estació de Atocha, el carrer Téllez i el barri del Pozo. * La por viscuda davant les alertes de noves bombes mentre els professionals intentaven informar des del terreny. Impacte humà i solidaritat Els testimonis posen el focus en les petites històries personals que humanitzen la catàstrofe: "Va venir una dona desesperada, tremolant, dient-me: no trobo la meva filla, em pot ajudar? Es pensen que els periodistes tenim tota la informació." Es destaca especialment: - El silenci sepulcral que va envair el transport públic els dies posteriors. - La solidaritat ciutadana que va convertir hospitals i estacions en tanatoris improvisats i punts de suport. - L'absència de resposta violenta o xenòfoba, prioritzant el condol a través d'espelmes i dibuixos. Un any després: Conseqüències polítiques i psicològiques L'anàlisi conclou reflexionant sobre com l'atemptat, succeït poc abans de les eleccions generals, va canviar la percepció dels mitjans de comunicació i va deixar una ferida oberta en les víctimes secundàries (veïns i voluntaris) que encara avui pateixen les seqüeles psicològiques del que van veure.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
23'
Entrevista a Lluís Arola, rector de la URV: futur i reptes
Actualitat i Infraestructures de la URV El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, repassa l'estat dels projectes clau de la institució, destacant la necessitat de consolidar el creixement físic i acadèmic a Tarragona i Reus. Projectes de Campus i Trasllats • Facultat de Lletres i Infermeria: El trasllat a l'Avinguda Catalunya depèn d'un conveni amb l'Ajuntament. Tot i que el projecte executiu està llest, els terminis per al curs 2006-2007 són molt ajustats. • Campus Sescelades: Es treballa en les plantes pilot per a enginyeria, l'obra de més volum actualment. • Campus Bellissens (Reus): Planificació de la nova Escola d'Arquitectura i el trasllat de la Facultat de Medicina per crear un campus equivalent als de Tarragona. Finançament i Relació amb la Generalitat El rector destaca una millora significativa en el finançament ordinari, amb un increment del 30% en dos anys sota la gestió del conseller Carles Solà. Això ha permès a la URV situar-se en la mitjana de les universitats catalanes, abandonant les darreres posicions en recursos per estudiant. "Hem millorat sensiblement els nostres recursos... això ens ha permès sortir del risc de no tenir prou recursos per fer front a les despeses." Recerca i Innovació: Els Instituts La URV aposta per estructures de recerca potents per ser competitiva i oferir una docència de qualitat: • IPHES: L'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Humana, dirigit per Eudald Carbonell, ja és una realitat jurídica i busca seu definitiva. • Institut Pere Virgili: Un centre virtual que aglutina la recerca en biomedicina i nutrició. • Projectes territorials: Creació de centres d'R+D a Falset (enologia) i Vila-seca (turisme). El Projecte de la Sabinosa Arola defensa la viabilitat de transformar l'antic sanatori de la Sabinosa en un espai dedicat a la indústria cultural i la interculturalitat mediterrània. Malgrat la inversió estimada de 30 milions d'euros, el considera un "projecte de país" vital per a la diversificació econòmica de Tarragona. Futur Acadèmic i Relleu Institucional Nous Ensenyaments Per al curs vinent, la URV incorpora Arquitectura (a Reus) i Biotecnologia, cobrint així àrees de coneixement històricament absents a la universitat. Final de Mandat Lluís Arola confirma que no es presentarà a la reelecció el maig de 2006. Tot i que el canvi d'estatuts li permetria legalment, considera que la renovació és essencial: • Defensa la limitació a dos mandats per higiene democràtica. • Creu que les institucions necessiten nous equips per evitar inèrcies i mantenir l'esperit dinàmic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Homenatge a Tarragona: Primer aniversari de l'11M
Commemoració de les víctimes de l'11M a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb la Plaça de la Font per retransmetre l'acte institucional en record de les víctimes dels atemptats terroristes del 11 de març a Madrid, coincidint amb el seu primer aniversari. L'esdeveniment s'ha centrat en un respectuós acte de silenci col·lectiu. Detalls de la convocatòria La jornada ha aplegat diversos sectors de la societat tarragonina en un acte de solidaritat compartida: Institucions: Membres del consistori municipal, representants de la Generalitat de Catalunya i la subdelegació del Govern. Centres Educatius: Participació activa d'escoles, instituts i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Infraestructures: Aturada simbòlica a l'estació de Renfe, amb el suport de treballadors i sindicats. Sector Privat: Diversos establiments comercials s'han sumat a la iniciativa des de les seves pròpies portes. Un silenci simbòlic El moment culminant de l'acte s'ha viscut amb cinc minuts de silenci absolut, que han estat acompanyats de manera simbòlica a través de la ràdio per la melodia de: "El Cant dels Ocells" Aquesta peça musical ha servit com a fil conductor per expressar el dol i el suport permanent a les famílies afectades i als supervivents de la tragèdia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Protestes veïnals per la variant de la N-340 i Tamarit
Conflicte per la paralització de la variant a la Mora i Tamarit L'entrevista a Josep Maria González, president de l'Associació de Veïns de la Mora Tamarit, detalla el malestar profund del col·lectiu davant l'absència d'obres a la carretera Nacional 340. Els veïns denuncien que, malgrat existir un projecte aprovat i partides pressupostàries, el canvi de govern a l'Estat ha aturat l'execució en favor de modificacions que no s'han concretat. Principals motius de la mobilització Paralització del projecte: El tram que va des de la rotonda de la Mora fins a la Budellera (enllaç de la Rebassada) ha quedat en l'aire per la proposta d'un nou segon cinturó. Risc de pèrdua d'inversions: Hi ha por que els 9.000 milions de pessetes pressupostats pel Ministeri de Foment es perdin si no s'executen aviat. Falta de diàleg: El consistori i el subdelegat del govern no han rebut els veïns, al·legant agendes plenes. Greuge comparatiu: Es compara la situació de Tarragona, amb infraestructures dels "anys 50", amb la millor xarxa de circumval·lació de Reus. Mesures de pressió anunciades Talls de carretera: Es realitzaran talls a la N-340 cada diumenge, de 17:00 a 18:00 hores, fins a obtenir un compromís documental real. Cerca d'aliances: Contactes amb la Cambra de Comerç, la FEEC i la Federació d'Associacions de Veïns per signar un manifest conjunt. Via judicial: No es descarta portar el Ministeri de Foment als tribunals com a darrera instància. "No podem permetre'ns el luxe de redactar un nou projecte i esperar sis anys més; la carretera és necessària pel volum de trànsit actual."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
30'
10 anys del Teatre Metropol i actualitat política
Resum de l'episodi L'episodi d'avui combina la informació d'actualitat amb una celebració especial des de Tarragona. S'analitza el panorama polític català i internacional abans de traslladar-se al Teatre Metropol per commemorar el seu 10è aniversari amb els seus protagonistes. Actualitat Política i Social • Moció de censura a Catalunya: Josep Piqué (PP) finalitza el seu discurs de moció contra el president Pasqual Maragall, centrant-se en la crisi del 3%. • Vaga General a França: Aturada massiva per la jornada laboral de 35 hores i el poder adquisitiu, amb afectacions en els vols al Prat i connexions ferroviàries. • Conflictes Internacionals: Tensió al Líban per la designació d'Omar Karame i nomenament del successor del líder txetxè Mashadov. Celebració del Teatre Metropol El programa es desplaça al vestíbul del teatre per conversar amb polítics i tècnics sobre la trajectòria d'aquest espai emblemàtic: • Gestió i Equipament: Joan Aregio i Albert Ballbé discuteixen la importància de tenir un teatre polivalent i ben equipat. Es destaca que la inversió inicial en infraestructures com el fosso d'orquestra ha estat clau per a la viabilitat econòmica. • Experiències Tècniques: Els tècnics del teatre expliquen la logística darrere de cada funció i la relació amb artistes com Juan Echanove, destacant la seva professionalitat. • Anècdotes i Emocions: Es recorden moments brillants, com la presència del falcó de la companyia La Cuadra de Sevilla o l'emoció de contemplar el teatre buit. "Un teatre de 500 a 600 persones és la mida ideal per a la ciutat; la inversió del primer dia encara és rendible avui." Cloenda i Sorteig El programa finalitza amb un sorteig d'un abonament de temporada per als oients de Tarragona Ràdio, premiant la fidelitat de l'audiència durant aquesta dècada de cultura.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
44'
10 anys del Metropol: Records, gestió i el futur teatral
Una dècada de cultura a Tarragona L'episodi commemora el desè aniversari de la reobertura del Teatre Metropol de Tarragona (1995-2005). A través d'una tertúlia amb responsables tècnics i polítics, es repassa la trajectòria del teatre des de la seva inauguració fins a l'actualitat. Gestió i Programació • Jordi Giramé, programador cultural, destaca la consolidació d'un públic fidel i la importància de la Festa de l'Espectacle, on es lliuren premis per votació popular. • S'ha passat d'uns inicis incerts a una programació estable que combina teatre de text, música i dansa, assolint sovint el 80-85% d'ocupació. L'Experiència Tècnica i el Factor Humà • Anton Baixeres explica les dificultats d'adaptar grans escenografies del Teatre Nacional de Catalunya a les dimensions reduïdes del Metropol, sovint recorrent a solucions enginyoses i imaginatives. • Lluïsa Fuentes, responsable de taquilla, subratlla el tracte personalitzat i la fidelitat dels abonats: "Hi ha abonats que mantenen el seu seient des del primer dia i no el volen deixar per res del món." El Futur i el nou Teatre Tarragona • Els regidors Albert Ballbé i Joan Aregio discuteixen la necessitat de "descomprimir" el Metropol (que actua com a únic gran espai estable) amb la construcció del nou Teatre Tarragona. • S'expliquen els endarreriments administratius per la negociació de terrenys amb el Ministeri de Defensa i la necessitat d'inversions de la Generalitat de Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Primavera d'hivern: L'amor en la maduresa
Reivindicació de l'amor en la vellesa Antoni Dalmau presenta la seva novel·la Primavera d'hivern, una obra basada en una història real que explora el retrobament de dos amants després de 44 anys sense contacte. L'obra trenca amb els tabús socials que vinculen l'enamorament exclusivament amb la joventut. Els punts clau de la novel·la Basada en fets reals: El 90% del llibre descriu el cas d'un home de Cantàbria i una dona francesa que es van retrobar en la maduresa i fa deu anys que viuen feliços. Llibertat emocional: Segons l'autor, les persones grans viuen l'amor amb més generositat i lliures de prejudicis, ja que han tancat les etapes familiars i laborals més exigents. Intensitat i fugacitat: La consciència del temps limitat fa que aquestes relacions siguin especialment apassionades i urgents. El salt de la política a la literatura Dalmau reflexiona sobre el contrast entre la seva anterior faceta política i la seva actual dedicació a les històries de sentiments. Definit com un gest valent, l'autor defensa que els polítics sovint s'equivoquen en no estar a prop de la realitat emocional de les persones. "L'amor en totes les etapes de la vida és la tesi de la novel·la; els sentiments ens fan funcionar com a éssers humans."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
10 anys del Teatre Metropol: records i escena local
Celebració del desè aniversari del Teatre Metropol El programa es trasllada al Teatre Metropol de Tarragona per commemorar els deu anys de la seva reobertura després d'una gran remodelació. L'espai s'ha consolidat com un pilar de la vida cultural de la ciutat, acollint tant companyies professionals com entitats locals. Experiències de les companyies locals Diversos protagonistes de l'escena tarragonina comparteixen les seves vivències: Vicenç Canyón i Alberto Peralta (via telèfon), de la companyia Espai de Troc, recorden la forta impressió de trepitjar per primer cop l'escenari amb l'espectacle Tangai i la proximitat extrema amb el públic. Teresa Valls presenta la producció infantil Animalades, una revisió d'un clàssic que també compleix deu anys, destacant la motivació vital que suposa fer teatre malgrat les dificultats econòmiques. Es posa en valor l'endogàmia positiva del sector a Tarragona, on els diversos col·lectius col·laboren constantment en múltiples projectes. Reconeixement al personal i nous convidats "El teatre no és només l'edifici, les cortines i els focus, sinó el personal que hi treballa." Els convidats coincideixen a lloar la gran professionalitat dels tècnics i el personal de sala del Metropol. D'altra banda, s'incorpora a la conversa Antoni Dalmau, president de la Fundació del Teatre Lliure, que visita Tarragona per presentar la seva darrera novel·la i analitza la gestió teatral a Catalunya. Al final del programa, es convida a la ciutadania a participar en el sorteig d'un abonament per a la temporada de primavera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
33'
10 anys de la reobertura del Teatre Metropol de Tarragona
Commemoració de la Reobertura (1995-2005) En aquest programa especial de Tarragona Ràdio, es recorda la història de la reobertura del Teatre Metropol, ara fa exactament una dècada. El teatre, una joia de l'arquitectura modernista dissenyada per Josep Maria Jujol, va ser recuperat per a la ciutat gràcies a una ambiciosa restauració. La Rehabilitació i el Projecte Arquitectònic Diversos convidats vinculats al projecte expliquen els detalls de la recuperació: • Josep Llinàs va ser l'arquitecte responsable, destacat per la seva sensibilitat i respecte cap a l'obra original de Jujol. • El Col·legi d'Arquitectes de Tarragona va ser clau per evitar que el teatre es convertís en una botiga de sabates italià. • Es recorda la dificultat técnica de la caixa escènica, que va haver d'adaptar-se a l'estructura centenària de l'edifici. La Gala d'Inauguració amb Comedians El director del grup Comedians, Joan Font, intervé per explicar com es va dissenyar la inauguració de l'any 1995: • Es va plantejar com un viatge a les entranyes del teatre, on el públic podia veure els camerinos i l'escenari per dins. • L'objectiu era apropar el teatre a tota la ciutadania de Tarragona, traient part de la festa a la Rambla Nova. Filosofia de Programació i Cultura Local L'esperit del Metropol s'ha definit per l'equilibri entre companyies professionals de renom i el suport als grups de teatre local: • S'ha consolidat una programació estable malgrat les tensions inicials amb l'administració pel reconeixement dels grups no professionals. • El teatre ha acollit des de grans produccions com la de Salvador Tàbora fins a festivals de Dixieland. "El fet teatral sorgeix quan un artista es dirigeix a un públic... el Metropol és la casa dels somnis on tot és possible." Curiositats i Anecdotari • S'explica la història del foguerill, un element ornamental que va haver de ser recuperat en una "missió secreta" de Barcelona per retornar-lo al seu lloc original al teatre. • Es destaca el logotip del peix, extret d'un element arquitectònic del mateix edifici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Futur incert a Altadis Tarragona: Negociacions i assemblea
Situació Crítica a l'Antiga Tabacalera L'actualitat de la fàbrica Altadis (antiga Tabacalera) a Tarragona es troba en un punt de màxima tensió a causa de la falta d'avenços en les negociacions sobre el seu futur. Amb l'amenaça del tancament de l'activitat productiva fixada per al 31 d'agost de 2005, els treballadors busquen solucions urgents per evitar la pèrdua de llocs de feina. L'Assemblea de Treballadors S'ha convocat una assemblea extraordinària per a demà divendres, entre les 13:30h i les 14:30h, amb els següents objectius: Informar sobre les gestions realitzades durant les darreres tres setmanes. Analitzar l'estat actual de les converses a nivell estatal i amb els responsables polítics. Plantejar un pla de mesures i possibles accions de protesta o mobilitzacions per conscienciar l'opinió pública. El Model de Sevilla com a Referència El delegat de l'UGT, Josep Aguirre, destaca la voluntat d'aconseguir un acord similar al que s'ha produït a Andalusia. Els punts clau d'aquest model són: Garantia de feina fins al desembre de 2007. Mesures de prejubilació a partir dels 50 anys. "Necessitem el recolzament de totes les administracions i buscar fórmules que, amb una mica d'imaginació, permetin trobar una solució semblant a la d'Andalusia." El Bloqueig Institucional Malgrat les demandes del comitè d'empresa, la Generalitat de Catalunya ha manifestat que no se sent vinculada al protocol andalús, al·legant que no disposa de les mateixes línies de finançació. Aquesta postura deixa els treballadors en una situació de vulnerabilitat i incertesa, atrapats entre la negativa de l'empresa a negociar sense ajuts públics i la falta de compromís polític clar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
L'herència artística d'Ovidi Montlló i Toti Soler
L'univers artístic i humà d'Ovidi Montlló Aquesta conversa entre amics i col·laboradors i el guitarrista Toti Soler ens apropa a la figura d'Ovidi Montlló, un artista d'una profunditat humana excepcional que actualment viu un procés de redescobriment, especialment entre les noves generacions. La relació entre Soler i Montlló transcendia l'àmbit professional per convertir-se en una amistat profunda nascuda a finals dels anys 60. L'autenticitat com a segell personal El que feia l'Ovidi realment singular era el seu tarannà i la seva naturalitat absoluta. Segons Soler, no hi havia diferència entre l'Ovidi que recitava, el que actuava al cinema, el que cantava o l'amic amb qui anava al futbol: "Era una persona absolutament autèntica i sense cap posat ni cap mania." "Deu catalans i un rus": El llegat poètic El títol de l'espectacle és una referència directa a la manera col·loquial com anomenaven els seus onze muntatges de poesia. Aquesta col·lecció incloïa: Deu poetes de parla catalana (mallorquins, valencians i catalans). Un poeta rus: Vladimir Maiakovski, amb el poema de 1979 La guerra i el món. L'espectacle memorial i la seva vigència L'actual muntatge és un viatge d'alta intensitat acústica que combina cançons emblemàtiques, peces per a guitarra i una tria de poemes realitzada pel poeta mallorquí Carles Rebassa. L'obra reivindica la faceta de l'Ovidi com a rapsode, una disciplina on gaudia de la màxima llibertat expressiva. Actualitat: Els joves veuen l'Ovidi com un referent ètic i polític d'actualitat absoluta. Contingut: Barreja de música de Toti Soler, poemes i cançons que l'Ovidi va fer seves al llarg de la seva carrera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Polèmica per la reforma de la Primària i el Col·legi de Metges
Conflicte per la Jornada Laboral dels Metges de Cupo L'entrevista al doctor Josep Maria Soler Poblet, president del Col·legi de Metges de Tarragona, aborda la polèmica decisió del Departament de Salut i l'Institut Català de la Salut (ICS) d'obligar els metges amb contractes de "cupo i zona" (dues hores i mitja de consulta) a integrar-se plenament al model de reforma de l'atenció primària. Punts clau de la discòrdia Ultimàtum de l'Administració: Els professionals han de triar entre ampliar la seva jornada a sis hores, demanar l'excedència forçosa o optar per la jubilació anticipada. Defensa del Col·lectiu: Soler Poblet subratlla que aquests metges (d'entre 50 i 65 anys) han estat els veritables sostres del sistema durant 25 anys. Nega rotundament que tinguin sous astronòmics de 70.000 euros o que la seva qualitat assistencial sigui inferior. Drets Adquirits: Es reclama el respecte a la voluntarietat d'integració que recull l'Estatut Marc i la Llei de la Seguretat Social. "No es pot canviar el reglament quan falten 10 minuts per acabar el partit. Aquests professionals han servit el sistema i l'han portat on és ara." Impacte Territorial i Accions Legals A Tarragona, la mesura afecta aproximadament un centenar de professionals. El Col·legi, tot i no ser un sindicat, ha activat la seva assessoria jurídica i col·labora amb el Sindicat metges de Catalunya per protegir els drets d'uns metges que fan una tasca domiciliària fonamental i sovint invisible en les estadístiques oficials. Compromís amb la Societat: Violència de Gènere A banda del conflicte laboral, el doctor destaca l'obertura del Col·legi a la ciutadania amb actes com: Conferència sobre violència de gènere: A càrrec del prestigiós doctor Miguel Lorente. Homenatge al doctor Pere Mallafrà: Reconeixement a títol pòstum com a exemple de la figura del "metge humanista".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
1'
Renovació de Lluís César i futur del Nou Estadi
Acords en la gestió del Gimnàstic de Tarragona En la darrera roda de premsa celebrada a les instal·lacions del club, s'han abordat dos eixos fonamentals per al futur de l'entitat: el projecte urbanístic del Nou Estadi i la continuïtat del cos tècnic. Infraestructura: El projecte del Nou Estadi El president de la Societat Anònima Esportiva, Josep Maria Andreu, ha informat sobre la valoració feta pel Consell d'Administració respecte a la proposta de l'Ajuntament. Cautela institucional: El club ha decidit no entrar en detalls o crítiques públiques fins a mantenir una reunió formal amb l'alcalde en els pròxims dies. Aceptació preliminar: Tot i la discreció actual, Andreu ha confirmat que el club dóna per bo el projecte i se centrarà en la remodelació total de l'estadi actual. Actualitat Esportiva: Renovació de Lluís César La notícia més destacada de la jornada ha estat la signatura oficial del nou contracte de l'entrenador per a la temporada 2005-2006. Compromís a la banqueta: El tècnic gallec ha segellat la seva continuïtat just després de la sessió d'entrenament matinal. Objectius immediats: Tot i la renovació, s'ha subratllat que la prioritat absoluta és assolir la permanència mitjançant la consecució dels 50 punts a la classificació. Continuïtat estructural: S'ha confirmat que l'actual comissió esportiva mantindrà la seva estructura actual sense canvis significatius. "No s'ha volgut parlar del projecte per respecte a l'alcalde, fins que no tinguin una trobada amb ell."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Recuperació i Edició dels Gojos de la Setmana Santa de Tarragona
Projecte de Recuperació dels Gojos de Tarragona El text detalla l'ambiciosa tasca de recopilar i editar una carpeta amb 20 gojos representatius de la Setmana Santa de Tarragona. Aquest projecte coincideix amb el 25è aniversari de l'entitat organitzadora i ha suposat un esforç de coordinació tècnica i artística sense precedents. Un Treball Integral i Multi-disciplinari El procés de creació no ha estat una simple reedició, sinó una reconstrucció artística que ha implicat més de 25 col·laboradors. Els elements que formen cada goig són: * Poesia: Estructures poètiques específiques (no són cançons ni himnes comuns). * Música: Composicions elaborades per musicòlegs especialitzats. * Art visual: Dibuixos a la plomilla i fotografies actualitzades dels passos. * Investigació: Notes històriques detallades de cada cofradia. Estat de la Col·lecció L'edició conjunta ha permès unificar el material existent i crear-ne de nou: * 11 gojos preexistents: S'han refet amb una orla nova, actualitzant dades històriques o millorant les imatges. * 9 gojos completament nous: S'han hagut de crear de zero, ja que no existien per a determinats passos. Col·laboradors Destacats L'obra recull el llegat i el talent de diverses personalitats: "És una obra inèdita conjunta d'una història centenària." Àmbit religiós i històric: Mossèn Josep Martí Eixalà i Mossèn Josep Maria Ferrer. Àmbit musical: El mestre Joan Juncà i el doctor Miquel Barberà. Àmbit artístic: Dibuixos de Lluís Maria Saumells i Josep Riera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Gervasio Sánchez i la realitat dels nens soldats a Sierra Leone
El drama dels nens soldats i la tasca de rehabilitació L'entrevista amb el reconegut fotoperiodista Gervasio Sánchez posa el focus sobre la crua realitat de Sierra Leone, on milers de menors han estat reclutats per guerrilles brutals. Sánchez subratlla que aquests infants, d'entre 7 i 10 anys, no han de ser vistos com a botxins, sinó com a víctimes del conflicte que han estat manipulades psicològicament i obligades a cometre atrocitats per a la seva pròpia supervivència. L'obra de Xema Caballero Un dels punts centrals de la conversa és la figura de Xema Caballero, un missioner i advocat que ha aconseguit una fita extraordinària: La rehabilitació de més de 3.000 nens i nenes soldats. La seva reintegració social i educativa, arribant fins i tot a nivells universitaris. L'aplicació d'un model basat en la saviesa africana, amb professionals locals ben preparats. Reflexions sobre la violència i la postguerra Sánchez ens recorda que la violència no és un fenomen llunyà ni aliè a la nostra cultura; cal recordar episodis com la Lleva del Biberó a Espanya. També denuncia que els problemes més greus sovint comencen quan les guerres deixen de ser mediàtiques: "Les postguerres són molt dures i difícils; els nens soldats són un problema de postguerra que cal cuidar quan es deixa de disparar." Acte solidari a Tarragona El periodista, vinculat personalment a Tarragona, presenta el seu llibre Salvar a los niños soldados en un acte al Centre Cívic de Torreforta. Aquest esdeveniment serveix també per recollir fons gràcies a iniciatives locals com la de l'escola d'adults i el grup musical 45 RPM, demostrant que des de l'àmbit local es pot impactar en crisis globals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
La quadratura del cercle: Memòria del feminisme a Tarragona
Recuperació de la memòria històrica feminista El documental "La quadratura del cercle" és un treball de recerca realitzat pel col·lectiu Les filles de Lilith, format per alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'objectiu principal és documentar la trajectòria del Bloc Feminista de Tarragona entre 1977 i 2001, un moviment que, tot i la seva força passat, ha restat invisible en els arxius oficials. Desafiaments en la recerca Les autores destaquen la dificultat extrema per trobar documentació sobre el col·lectiu: • L'Arxiu Històric Provincial no té la informació catalogada adequadament. • La major part del material (actes, fotos, cartells) es troba en mans privades de les dones que van viure el moviment. • La metodologia del documental es basa en la història oral, recollint el testimoni directe de les protagonistes. El concepte de la "Quadratura del Cercle" El títol simbolitza la impossibilitat d'encaixar la realitat de les dones dins d'un sistema patriarcal preestablert: • Existeix una igualtat formal (legal), però persisteix una desigualtat real profunda en la vida quotidiana. • Les autores critiquen que el sistema ha absorbit i neutralitzat part de les reivindicacions feministes. Situació actual i estigmes Durant l'entrevista es reflexiona sobre el pes del terme feminista avui dia: • Encara persisteixen estereotips negatius que vinculen el feminisme amb el radicalisme o la falta de feminitat. • A l'àmbit universitari, tot i ser majoria, les dones segueixen patint la masculinització del coneixement (poca presència d'escriptores o científiques en els temaris). "No hem d'intentar convertir el cercle en un quadrat; el sistema s'ha d'adaptar a naltros." Perspectives de futur Malgrat cert desencant en algunes veteranes, les autores veuen senyals d'una tercera onada feminista que sorgeix dins d'altres moviments socials per combatre dinàmiques d'opressió que encara es repeteixen.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Actes del 8 de març a la plaça de la Font de Tarragona
Commemoració del Dia Internacional de la Dona a Tarragona L'acte central del 8 de març s'ha celebrat a les escales de l'Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font, on s'ha llegit un manifest institucional. Tot i que inicialment estava previst al Saló de Plens, la durada d'un plenari previ ha obligat a traslladar la lectura a l'exterior. Punts clau del manifest i la jornada Reivindicació i memòria: S'ha recordat la lluita històrica per l'alliberament i la igualtat, reconeixent els èxits assolits però advertint que encara queda molt camí per recórrer. Denúncia de les violències: Maria Lluís Expositor, regidora de Serveis Socials, ha denunciat totes les formes de violència contra les dones, des de la laboral fins a la física i l'assetjament sexual. Agenda d'activitats: A més de la lectura, s'han programat un dinar col·lectiu amb associacions de dones, el concurs de prosa a l'Antiga Audiència i conferències universitàries. Declaracions de la regidora En una entrevista posterior, la regidora ha destacat la necessitat de treballar per una societat on no es parli de gèneres, sinó de persones. "El dia que no hàgim de fer una reivindicació serà perquè realment hem assolit la igualtat per a tothom." També ha manifestat la seva sorpresa davant la manca de comunicació oficial sobre la visita de la presidenta de l'Institut Català de la Dona, Marta Selva, prevista per a l'endemà.