Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1921-1944 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
2'
2005-02-28 ENQUESTA POLÍTICS
Anàlisi del descontentament amb la classe política El text recull una sèrie de testimonis i opinions que puntuen, de forma majoritàriament negativa, la gestió realitzada pels representants polítics davant d'una situació de crisi o gestió administrativa. La percepció general és de decepció absoluta i una falta de confiança en les institucions. Puntuacions i valoracions generals Les notes atorgades pels ciutadans oscil·len principalment en la franja baixa de l'escala: Suspens generalitzat: S'esmenten puntuacions d'un 2, un 3 i fins i tot diversos 0. Aprovats escassos: Només s'enregistra algun 5 o 6 molt matisat. La crítica al sistema: Molts consideren que l'actuació política és motiu de "vergonya". Crítiques principals a la gestió Els interlocutors coincideixen en diversos punts sobre el perquè d'aquestes notes tan baixes: Instrumentalització política: Es critica que qualsevol problema s'utilitza per treure'n un rerefons polític i millorar la imatge pública davant la gent en lloc de resoldre el conflicte real. Prioritat en el poder: Els ciutadans perceben que els polítics només busquen la seva "cadira" i discuteixen per veure qui mana. Mala gestió econòmica: Es denuncia el malbaratament de fons en "tonteries" com sopars oficials, mentre hi ha persones que s'han quedat sense casa i no troben solucions. Cites destacades "Qualsevol motiu és suficient per treure'n ells un rerefons polític de cara a una imatge de cara a la gent." "Només buscaven la seva cadira, no buscaven res més." En definitiva, l'ambient és de desafecció, on la població sent que els interessos partidistes i les disputes personals entre líders (com Mas o Maragall) prevalen sobre les necessitats reals de la ciutadania.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Centenari de la Cooperativa Obrera i Temporada del Magatzem
Celebració dels 100 anys de la Cooperativa Obrera de Tarragona L'episodi detalla la programació especial i els objectius de la Cooperativa Obrera de Tarragona en el marc del seu centenari. La conversa se centra principalment en l'activitat cultural de l'espai conegut com el Magatzem, un punt neuràlgic de producció i exhibició artística a la ciutat. Eixos Principals de la Programació Teatre Infantil: Es presenta una programació estable amb grups residents com Serima, Cuca de Llum, el Projecte de Mian i Can Teatre. Moltes d'aquestes obres incorporen música en directe i titelles. Producció de Teatre per a Adults: Destaca la trilogia escrita i adaptada per Sergi Xirinacs, que s'inicia amb l'obra Els depredadors no fan soroll, basada en fets reals a Tarragona. Activitats Diverses: El programa inclou cabaret (París, Berlín, Chicago), artes contemporànies, videoart (Ciclops), poesia i conferències amb ponents com Eudald Carbonell. Vocació i Infraestructura "Tarragona és consumidora de moltes coses, però productora d'unes quantes menys. Ens hem proposat poder produir i acollir grups amb el segell del Magatzem." Remodelació de l'espai: El Magatzem s'ha adaptat per oferir fins a tres espais diferenciats que permeten assajos i representacions simultànies o consecutives. Professionalització: L'objectiu és oferir condicions dignes als professionals locals i crear una xarxa de distribució amb sales de la perifèria de Barcelona. Accessibilitat: Es mantenen preus populars (6 € per al teatre d'adults i 2 € per a l'infantil) gràcies al suport de l'Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona. Memòria Històrica Es destaca la presentació d'un nou llibre sobre els 100 anys de la cooperativa, que recull anècdotes dels socis més veterans i narra la transició de ser una cooperativa de consum alimentari a ser una entitat de consum cultural.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Crònica des de Màlaga: Vòlei Sant Pere i Sant Pau i prèvia del Nàstic
Actualitat Esportiva des de Màlaga El periodista Quim Pons connecta des de Màlaga per analitzar la situació dels equips tarragonins en terres andaluses. L'informe se centra en la derrota del Sant Pere i Sant Pau en voleibol i l'arribada del Gimnàstic de Tarragona per al seu proper compromís de lliga. Derrota del Sant Pere i Sant Pau al Ciutat de Jardín El conjunt de vòlei no va poder superar el Sonamar de Palma, considerat un dels equips més potents d'Europa (els "galàctics" del voleibol estatal). El resum del partit destaca: Superioritat clara del Sonamar amb actuacions estel·lars de Sebastián Ruet i Oleg Gatín. Baixes sensibles al conjunt tarragoní com les de Ivan Todorov i el col·locador Blas Stavosky. Falta d'un "plus de motivació" per creure en la victòria davant un rival tan dominant. Prèvia del Nàstic de Tarragona L'expedició del Nàstic, formada per 18 jugadors, arriba a Màlaga després d'un viatge per etapes (aturada a Múrcia) que el periodista descriu com una odissea. Convocatòria: Luis César ha deixat fora jugadors com Alfonso Vera, Ibon Begoña i Luz Sarreta. Dubtes: La participació d'Abel Boades marcarà si es repeteix l'onze inicial que va jugar contra el Cadis. Horari del partit: Es jugarà dissabte a les 18:00h a l'estadi de La Rosaleda (actualment en remodelació) contra el Màlaga B. "El Sonamar va deixar clara la seva superioritat... va dir que aquí estem nosaltres i no volien sorpreses." La transmissió a Tarragona Ràdio començarà demà a partir de les 17:00h.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
23'
Gestió de la Zona Blava i Mobilitat a Tarragona
Nova Zona Blava i Targetes de Resident L'Ajuntament de Tarragona amplia les places d'aparcament regulat al barri de la Verge del Carme (delimitat pels carrers Ramon i Cajal, Vidal i Barraquer, carrer Reial i Jaume I). Aquesta mesura respon a la necessitat de gestionar un parc automobilístic que arriba als 3,5 vehicles per família. Detalls del Pla Pilot • L'objectiu principal és la rotació de vehicles per afavorir el comerç i els serveis. • Els residents podran aparcar per 50 cèntims d'euro al dia mitjançant un distintiu. • Es vol evitar el fenomen del cotxe paparra, vehicles que queden estacionats indefinidament ocupant espai públic. • La prova s'allargarà fins al 31 de desembre, moment en què s'avaluarà la seva continuïtat amb els veïns. Vigilància de Dissabtes i Comerç Urbà El regidor Raül Font explica que s'ha reforçat la vigilància de la zona blava els dissabtes a petició de la Unió de Botiguers. Es considera essencial que hi hagi moviment de cotxes per mantenir viva l'activitat econòmica del centre. "Una ciutat sense comerç urbà és una ciutat morta; la zona blava facilita que el màxim nombre de gent pugui utilitzar l'espai de tothom." Seguretat Viària i Civisme L'entrevista aborda les queixes ciutadanes sobre l'incivisme al volant: • Infraccions: Es destaca el greu prejudici que causen els cotxes mal aparcats a col·lectius vulnerables com els invidents. • Control de velocitat: S'està gestionant el cobrament de multes a través de la Diputació i s'estudia la implantació de radars fixos, seguint el model de Barcelona. • Educació: Es preveu una campanya de sensibilització i pedagogia als col·legis i instituts a partir del març.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Debut del Sant Pere i Sant Pau a la Copa del Rei de Vòlei
Crònica de la prèvia a Màlaga El CV Sant Pere i Sant Pau ja es troba a Màlaga per disputar la fase final de la Copa del Rei de vòlei. L'enviat especial de Tarragona Ràdio, Quim Pons, detalla l'estat de l'equip abans del seu debut d'aquesta tarda a les 17:30 h contra el Sonamar de Palma, el gran favorit de la competició. Dificultats logístiques i queixes organitzatives L'expedició tarragonina ha viscut una arribada accidentada marcada per la falta de previsió de l'organització (ProVisa): * Problemes amb el vol: Van aterrar a les 1:30 h de la matinada a causa de retards meteorològics. * Manca de menjar: En arribar a l'hotel a les 2:00 h, no hi havia sopar per a tota la plantilla, una situació que també va patir el Sonamar a l'esmorzar. * Instal·lacions deficients: El pavelló Ciudad Jardín s'ha descrit com a "deixat" i les pilotes d'entrenament estaven en mal estat. Estat de la plantilla i objectius Malgrat els contratemps, l'ambient al vestidor és molt positiu i distès: * Baixa sensible: L'equip no podrà comptar amb Ivan Todorov, que es perd la temporada per una hèrnia a l'esquena. El seu lloc el podria ocupar Vlado Stevovski (referit com a Bad 9). * Mentalitat: Els jugadors afronten el partit com un premi a la bona temporada a la lliga i no tenen "res a perdre". "Si guanyen al Sonamar, hauran donat la gran campanada d'aquesta Copa del Rei." Detalls de la retransmissió El partit inaugural es podrà seguir a través de Tarragona Ràdio i també per televisió (Teledeporte). La narració radiofònica podria comptar amb el comentari de José Antonio Casilla, tot i que hi ha incertesa per problemes tècnics amb les línies telefòniques del pavelló.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Acomiadaments repetitius i expressions de tancament
Resum de la sessió Aquest fragment de contingut presenta una estructura altament repetitiva centrada en la comunicació de comiat. L'interlocutor principal utilitza de manera sistemàtica expressions de cortesia i finalització de jornada. Punts clau del discurs Repetició constant: Es reitera la frase "Fins demà!" com a tancament principal durant la primera part de la seqüència. Transició a la puntuació: A partir del segon 138, el text perd la càrrega verbal i se centra exclusivament en l'ús de l'exclamació (!), suggerint una continuïtat d'èmfasi sense contingut textual nou. Estructura temporal: El segment cobreix un període de temps extens on es manté la mateixa dinàmica d'acomiadament. "Fins demà!" En conjunt, el text sembla ser una prova de transmissió o un bucle de tancament comunicatiu on l'objectiu és confirmar la finalització de la interacció fins a la propera jornada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Balanç i perspectives de Caixa Tarragona el 2005
Anàlisi de l'estat actual i futur de Caixa Tarragona El director general de Caixa Tarragona, Rafael Janer, analitza en aquesta entrevista el balanç econòmic de l'exercici 2004 i els nous reptes que l'entitat afronta amb el seu pla estratègic 2005-2007. Dades econòmiques de l'exercici 2004 La situació de l'entitat es defineix com a excel·lent, amb els millors resultats de la seva història: - El benefici net ha assolit els 30,5 milions d'euros, un creixement del 5,7%. - S'ha produït un augment del 28% en crèdits i de més del 14% en dipòsits. - La taxa de morositat és en mínims històrics, situant-se en un 0,84%. Estratègia i creixement (2005-2007) Janer destaca que la clau de l'èxit resideix en la qualitat del servei i la gestió del risc. El nou pla estratègic busca: - Arribar als 43 milions d'euros de benefici en tres anys. - Segmentació de la clientela: oferir solucions personalitzades per a cada tipus de client (particulars, PIMES i grans empreses). - Potenciar el contacte personal malgrat l'èxit de la banca electrònica. - Expansió moderada amb l'obertura d'unes 35 noves oficines, algunes d'elles fora de les comarques de Tarragona (Madrid, València i Aragó). Compromís social i independència L'entitat referma el seu compromís amb el territori a través de la seva Obra Social, que compta amb una dotació de 5,5 milions d'euros. Es destaca l'equilibri entre l'oferta cultural (exposicions de Dalí o Cuixart) i l'ajuda assistencial a col·lectius en risc d'exclusió. Finalment, Janer aborda els rumors d'absorció per part de Caixa Catalunya: "Caixa Tarragona és una entitat extraordinàriament solvent... Si estigués en venda, no en tindríem un 'nòvio', en tindríem deu. Però té una vocació absolutament independent." El director general descarta qualsevol preocupació política i garanteix l'autonomia de l'entitat gràcies a la seva solidesa financera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
2005-02-24 MARIA CANIL
Resum del Contingut Aquest segment presenta un seguit de comiats repetitius i expressions d'exclamació que marquen el final d'una jornada o sessió. L'estructura del text se centra exclusivament en la reiteració de la frase "Fins demà!" i diversos signes d'admiració. Punts Clau del Text Comiats constants: S'utilitza la fórmula "Fins demà!" com a eix central de la interacció. Transició a l'èmfasi: A mesura que avança el temps, les paraules desapareixen per deixar pas a signes d'exclamació solitaris, suggerint un final abrupte o un tancament mut. Estructura temporal: El contingut es distribueix en intervals de temps marcats des del segon 0 fins al 896. "Fins demà!" El text no conté un debat temàtic, sinó que actua com un protocol de tancament reiterat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
48'
La vida i la reinserció al Centre Penitenciari de Tarragona
El dia a dia darrere els murs: Una mirada humana Aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio ofereix una perspectiva poc habitual sobre la vida a la presó, comptant amb la presència de quatre interns (José Luis, José María, Bernardo i Baba Iván), la sotsdirectora de tractament (Mícer) i un professor del centre (Josep Maria). L'objectiu principal és trencar estigmes i mostrar que el centre penitenciari és un equipament més de la ciutat on es treballa per a la reinserció. Els pilars de la vida a la presó La gestió del centre es basa en dos eixos fonamentals que sovint han de conviure en equilibri: • Seguretat i control: El compliment estricte de la legalitat i la condemna. • Tractament i rehabilitació: L'oferta d'eines perquè l'intern pugui tornar a la societat amb nous valors. "Les condemnes es poden complir de moltes maneres. Nosaltres pretenem que surtin amb eines que facin canviar la seva manera d'actuar." Educació i Formació Ocupacional L'educació esdevé una via d'escapament i creixement. El professor Josep Maria destaca la importància de l'escola d'adults dins del centre, on es realitzen diverses activitats: • Alfabetització i Graduat Escolar: Fonamental per a l'autoestima dels interns. • Aprenentatge d'idiomes: Donat l'alt volum de població estrangera (romanesos, búlgars, magrebins, turcs), el castellà i el català són claus per a la convivència. • Tallers ocupacionals: Pintura, ceràmica, fusteria i cuina. Aquests tallers ofereixen diplomes del Departament de Treball per facilitar la cerca de feina en el futur. La realitat de la privació de llibertat Els interns comparteixen reflexions profundes sobre el que significa perdre la llibertat: • El més dur no són les reixes, sinó la impotència de no poder ajudar la família des de dins. • La convivència és intercultural i, malgrat les diferències, es basa en l'ajuda mútua i el respecte per les diverses costums (com el Ramadà). • Es denuncia la lentitud de la justícia, posant l'accent en persones que han de complir condemna molts anys després del delicte, quan ja tenen la vida totalment normalitzada. Perspectives de futur El programa tanca amb un missatge d'esperança. Alguns interns ja tenen feina esperant-los a fora, mentre que d'altres han aprofitat el temps per aprendre oficis nous, com la fleca o la cuina. La sotsdirectora subratlla que cada intern té un nom, una cara i una història que mereix ser respectada per sobre de l'estigma general de la "alarma social".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Estudi d'equipaments per al futur Parc Natural de Prades
Proposta d'ordenació i serveis per ales Muntanyes de Prades En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, els professors de Geografia de la URV, Jaume Salvat i Jordi Blay, presenten un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient. L'objectiu és planificar els equipaments i serveis necessaris per a la futura declaració de les Muntanyes de Prades com a Parc Natural, buscant un equilibri entre la conservació i el desenvolupament econòmic. Eixos principals de la proposta: Dinamització socioeconòmica: El parc ha de servir per corregir deficiències estructurals dels municipis de la zona. Ubicació estratègica: Es prioritza que la majoria d'equipaments se situïn dins dels nuclis urbans per evitar que el visitant passi pel territori sense generar impacte econòmic local. Gestió de la freqüentació: Malgrat que les xifres d'afluència (unes 12.000 persones en pics màxims) es consideren suportables, cal millorar la regularització dels accessos i aparcaments per evitar la percepció de col·lapse. Xarxa de municipis: Es proposa una relació de complementarietat on cada poble s'especialitzi segons les seves potencialitats, evitant la competència directa. Equipaments suggerits: Oficines de gestió: Mantenir l'actual de l'Espluga de Francolí i crear-ne una de nova a Prades. Recerca i fauna: Propostes per a centres de recerca forestal a La Pena (Poblet) i l'ús de la finca pública de Los Castillejos per a la recuperació de fauna en semi-llibertat. Educació i Interpretació: Reforçar el camp d'aprenentatge de Poblet, crear-ne un a la banda sud i establir centres d'interpretació a l'Espluga, Capafonts i Prades. "El Parc Natural ha de tindre una sèrie de relacions en xarxa en què els municipis sumin els uns amb els altres."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Possible tancament de la residència Germanetes dels Pobres
Inquietud veïnal pel possible tancament de la residència L'episodi aborda la polèmica generada al voltant del rumor del tancament de la residència de les Germanetes dels Pobres a l'Avinguda Catalunya de Tarragona. Tot i que no hi ha una confirmació oficial definitiva, el malestar entre els residents i els veïns del barri és palès, ja que es tracta d'un equipament amb un arrelament històric profund. Principals reivindicacions dels veïns Durant la connexió amb la unitat mòbil, diversos veïns (Joan Canyes, Teresa Coca, Valdina Doctor i Josepa Lledó) han expressat les seves queixes: Origen dels terrenys: Es recorda que els terrenys van ser una donació particular d'ajuda a la gent gran i pobre de la ciutat, i critiquen que ara es pugui perdre aquest ús. Manca d'espais verds: El recinte disposa d'una de les poques zones verdes accessibles per a la gent gran del barri, espai que temen que desaparegui si s'hi construeix un hotel o un bloc de pisos. Manca d'informació: Els veïns acusen l'Ajuntament i l'alcalde, Joan Miquel Nadal, de no ser transparents amb la situació. Impacte social: La preocupació per la manca de places de residència públiques a Tarragona, obligant moltes famílies a buscar centres en altres ciutats com Reus amb costos elevats. "Això és una vergonya pels ciutadans de Tarragona i un insult per part de l'administració." La postura institucional El programa també recull les declaracions de Jordi Tous, director dels serveis territorials de Benestar i Família, qui aclareix que: La Generalitat no té constància oficial del trasllat a Reus. Es tracta d'una entitat privada que no rep subvencions ni té places concertades amb l'administració catalana. L'administració té poc marge de maniobra en ser una propietat i gestió totalment privada de la congregació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
L'estrena de 'Patera' de Juan Pablo Vallejo al Metropol
Presentació de l'obra 'Patera' L'autor Juan Pablo Vallejo presenta a Tarragona Ràdio la seva obra Patera, que s'estrena al Teatre Metropol. El text va ser guardonat amb el prestigiós Premi Born de Teatre 2003, un reconeixement d'àmbit estatal que ha obert les portes del món professional a l'autor. Un enfocament poètic i reflexiu Tot i que el títol remet directament al fenomen de la immigració, Vallejo aclareix que l'obra s'allunya del "teatre de pancarta" o del pamflet polític: L'espectacle busca crear un espai per a la reflexió humana, transformant la informació mediàtica en sentiment. Es prioritza la poesia i la calidesa del llenguatge per sobre de la cruesa visual de la tragèdia. L'objectiu és donar nom i rostre als immigrants, explorant la seva riquesa interior més enllà de les xifres. Personatges i producció L'obra, dirigida per Pitús Fernández, presenta la interacció entre diversos personatges que representen realitats migratòries diferents: Juan: De procedència llatinoamericana (basat en l'experiència personal de l'autor). Mustafà: Representant de la cultura àrab i africana. L'enterremorts: Un personatge que actua com a pont entre el món europeu i els països d'origen. "He procurat rescatar les veus de les persones... intentar explorar aquesta humanitat tan rica que tenen com a sers humans." Impacte i pedagogia L'obra ha rebut crítiques molt positives per la seva capacitat de no deixar ningú indiferent. A Tarragona, es realitzaran dues funcions: 1. Una sessió matinal per a estudiants de secundària, amb un col·loqui posterior per fomentar el valor pedagògic del teatre. 2. Una funció nocturna oberta al públic general dins la programació d'hivern del teatre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
La Sindicatura de Greuges intervé en la crisi del carrer Comte
Intervenció de la Sindicatura de Greuges a Tarragona Avui fa 20 dies que els veïns del carrer Comte de Tarragona van ser desallotjats dels seus habitatges. La jornada d'avui és clau per l'avenç del cas gràcies a la trobada entre els afectats i la Sindicatura de Greuges de Catalunya. Punts clau de la reunió Actuació d'ofici: El representant de la Sindicatura, Matías Vives (expert que també va portar el cas del Carmel a Barcelona), ha confirmat que la institució actuarà d'ofici i ja ha demanat informació oficial a l'Ajuntament de Tarragona i a l'alcalde Joan Miquel Nadal. Mesures proposades: Se suggereix aplicar el model del Carmel, demanant que l'Ajuntament eximeixi els veïns del pagament de: Lloguers de pisos alternatius. Subministraments bàsics (aigua i llum). Certificats oficials: Es requerirà el lliurament immediat dels certificats oficials de desallotjament als veïns afectats. Posicionament dels veïns Els veïns han expressat la seva necessitat de rebre un tracte més humà per part de l'administració. Tot i que de moment no demanen dimissions, mantenen que: "L'Ajuntament és, de moment, l'únic responsable de tot el que ha passat al carrer Comte." Vigilància legal Tot i que la Sindicatura no pot intervenir directament en el finançament de les obres de reparació, s'ha compromès a vigilar i controlar que tot el procés es mantingui dins de la legalitat vigent. En paral·lel, l'Ajuntament celebra avui una Junta de Portaveus per analitzar la problemàtica del barri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Conflicte i solucions a les obres del carrer Comte
Gestió de la crisi al carrer Comte La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Tarragona s'ha reunit aquest matí per analitzar els informes tècnics sobre les deficiències estructurals que afecten els veïns del carrer Comte. La situació ha generat un intens debat polític entre l'equip de govern i l'oposició sobre l'assumpció de costos i responsabilitats. Posicionament de l'oposició Els grups municipals de l'oposició (ERC, PSC i ICV) han mostrat una postura unitària en diversos punts: L'Ajuntament ha d'assumir el cost total de les obres per garantir el retorn immediat dels veïns. Cal separar clarament el debat sobre l'execució urgent de les obres (micropilotatge i claveguera) de la investigació sobre les causes i responsabilitats. Sostenen que, encara que hi hagués deficiències en finques particulars, la responsabilitat final d'inspecció és de l'administració. "Cal no parlar ara de responsabilitat, sinó de solucions." Resposta de l'equip de govern El portaveu del govern, Joan Aregio, ha confirmat que l'Ajuntament es farà càrrec de la contractació de la maquinària i l'execució de les obres de xarxa d'aigües per agilitzar el procés. Tanmateix, manté matisos importants: Divendres es farà una reunió clau amb els veïns per tancar acords. Es manté ferm en què l'Ajuntament no ha d'assumir responsabilitats que no li pertoquen per no crear un precedent perillós a la ciutat. Es preveu que les obres als fonaments de l'interior dels edificis comencin aquest mateix dijous o divendres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Diàleg interreligiós a través de la cultura i l'educació
La Complicitat a través de la Mirada El text proposa un acostament entre les diferents religions (cristianisme, islam, bahaïsme, hinduisme, budisme, entre d'altres) basat en la complicitat i la simpatia que sorgeix quan les persones es miren cara a cara. L'objectiu principal és: Deixar d'entendre les tradicions com a focus de conflicte. Establir ponts de diàleg. Identificar els punts comuns per sobre de les divergències. Prevenció i Pedagogia S'emfatitza que la mediació ha de ser preventiva. No es tracta d'intervenir quan el conflicte ja ha esclatat, sinó de crear una base sòlida abans que aparegui qualsevol "espurna". Per això, es destaca la importància de la part educativa de les exposicions i el treball amb nens i joves: "Si no és aquí on crees l'espai de diàleg i de llibertat, pots tenir assegurat un futur de conflicte." Reptes de la Societat d'Acollida L'augment de la immigració i la visibilitat de cultes diversos a l'espai públic (com les celebracions xiïtes a Ciutat Vella) requereixen un esforç de comprensió per part de tota la societat. Es fa un paral·lelisme amb les processons catòliques, que fa pocs anys es veien com a naturals perquè formaven part del nostre codi cultural. Cal evitar el sentiment de l'amenaça per substitució i abraçar l'alteritat. La Religió com a Fenomen Cultural Respecte al debat sobre la presència de la religió a l'escola, la postura és clara: L'adoctrinament no és necessari en l'àmbit escolar. La cultura religiosa és indispensable per entendre la història de la humanitat i la tradició pròpia. Cal una visió plural i no homogènia de les creences en la societat actual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
II Fira de Rebaixes de Tarragona a la plaça Corsini
Segona Edició de la Fira de Rebaixes L'agrupació de comerciants VIA-T i la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, amb el suport de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç, organitzen la segona edició de la Fira de Rebaixes. Aquest esdeveniment arriba en el tram final de la temporada d'hivern per ajudar el comerç local a liquidar el gènere restant. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Enguany la fira es trasllada de la Rambla Nova a la plaça Corsini (davant del Mercat Central). Horari: Diumenge de les 10:00 h fins a les 15:00 h. Participació: Es preveu la instal·lació d'unes 120 taules que acolliran aproximadament 50 comerços de tota la ciutat, incloent barris com Torreforta, Bonavista o Sant Salvador. Objectius i productes L'objectiu principal és la liquidació d'estocs per alliberar espai als magatzems per a la nova temporada. Els visitants hi podran trobar: Roba i calçat Complements i marcs Parament de la llar Agències de viatges i altres serveis "Volem sensació de moviment, sensació d'activitat, i considerem que hi cap tothom." Futures campanyes Ferran Milà, secretari de la VIA-T, ha avançat que si la jornada de diumenge és un èxit, es plantegen repetir l'experiència el següent diumenge 6 de març. A més, s'està treballant en una campanya similar per a l'estiu enfocada a la liquidació total del mes d'agost.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Els Joglars presenten El Retablo de las Maravillas
Presentació de l'obra a Tarragona L'actor Jesús Agelet, veterà de la companyia Els Joglars amb 26 anys de trajectòria, presenta l'espectacle El Retablo de las Maravillas, que es representarà al Teatre Metropol de Tarragona a principis de març. Una sàtira de la societat actual L'obra és una adaptació d'un entremès de Miguel de Cervantes ampliada per reflectir les "enganyifes" contemporànies. L'espectacle s'estructura en quatre o cinc variacions temàtiques: Gastronomia: Una crítica a la nova cuina de preus elevats i racions minúscules. Política: Paròdia de figures com Felipe González o Aznar i la pèrdua d'ideologia en favor de l'economia. Religió: Sàtira sobre les sectes i les creences conduïdes. Art Contemporani: Reflexió sobre com el mercat financer decideix el valor de l'art. Innovació i trajectòria L'espectacle destaca per l'ús d'una pantalla gegant de LED que actua com un element viu i dinàmic a l'escripteri. Agelet reflexiona sobre la capacitat del teatre per connectar amb un públic molt divers, des de gent molt jove fins a la tercera edat, i defineix l'ofici d'actor com una cerca de caràcter per vèncer la timidesa. "Si agaféssim un romà de l'antiga Tàrraco i li canviéssim les faldilletes per uns texans, en una setmana estaria prenent un cafè com un més; els instints bàsics no han canviat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
Jornades de Memòria Històrica: Espanya i Guatemala contra la Impunitat
Memòria Històrica i Lluita contra la Impunitat L'entrevista presenta unes jornades organitzades per l'ONG Entre Pobles i la URV Solidària a Tarragona i Reus. L'objectiu principal és reivindicar la memòria històrica i denunciar la impunitat dels crims comesos durant les dictadures militars a Espanya i Guatemala. Punts clau de les jornades Comparativa de contextos: Es busquen paral·lelismes entre la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya amb el conflicte civil a Guatemala (especialment durant els anys 80). Dignificació de les víctimes: El treball de l'organització CONAVIGUA se centra en la recerca de fosses comunes, l'exhumació i la identificació de persones per tancar el dol de les famílies. Genocidi Maia: S'emfatitza que el 80% de les víctimes a Guatemala pertanyien a la cultura maia, el que implica un component de genocidi cultural i ètnic. Justícia Universal: Es debatrà el paper de la justícia espanyola en la persecució de crims contra la humanitat a l'estranger, com l'assalt a l'Ambaixada espanyola a Guatemala el 1980. Activitats i Ponents Les jornades inclouen quatre taules rodones i una exposició fotogràfica sobre el terreny. Entre els participants destaquen: "Memòria històrica vol dir recuperar aquests fets i donar-los un sentit, evitant que el dolor es perpetuï de generació en generació." Josep Sánchez-Cervelló: Professor d'història de la URV. Maria Canil: Representant de la Coordinadora Nacional de Viudes de Guatemala (CONAVIGUA). Carme Casas: Presidenta d’Amical de Catalunya. Jiménez Villarejo: Exfiscal anticorrupció.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
La Mostra Internacional de Films de Dones a Tarragona
El paper de la dona a la indústria del cinema El diàleg se centra en la necessitat de continuar impulsant cicles de cinema femení per visibilitzar el talent de les dones. Es destaca que, tot i que hi ha moltes guionistes i escriptores consolidades, les dones encara tenen dificultats per assolir el mateix reconeixement que els homes en l'àmbit de la direcció cinematogràfica. Es posen exemples clars de la història del cinema: * Agnès Varda: Pionera de la Nouvelle Vague però menys coneguda pel gran públic. * Jean-Luc Godard i François Truffaut: Diretors que tothom recorda immediatament en parlar de cinema francès. Sensibilitat i temàtiques Es debat si existeix una "sensibilitat femenina" inherent. La conclusió és que la sensibilitat és un tret de qualsevol artista, però que les dones aporten una mirada pròpia i expliquen històries des de la seva pròpia pell, abordant sovint l'univers dels sentiments i les relacions personals d'una manera que els homes no poden replicar exactament. Programació de la Mostra 2005 La mostra a Tarragona ofereix una selecció de pel·lícules que sovint no arriben a les sales comercials: 1. "Estragel" (Lluita): Una obra que no s'ha estrenat comercialment al país. 2. "És més fàcil per a un camell": El debut com a directora de Valeria Bruni Tedeschi. 3. "Héctor": Dirigida per Gracia Querejeta, qui visitarà Tarragona personalment per presentar el film i debatre sobre la situació actual de la dona al sector. 4. "París era una dona": Un documental sobre el moviment artístic de principis del segle XX centrat en figures com Sylvia Beach i Adrienne Monnier. "Es tracta que ens expliqui quina és la situació de la dona al món cinematogràfic actual des de la seva pròpia pell." Col·laboració institucional L'esdeveniment és fruit de la col·laboració entre Animat, Drac Màgic i la Fundació Caixa Tarragona, consolidant un model de gestió cultural que apropa el cinema d'autor i de qualitat a la ciutat, evitant que siguin continguts "espessos" i fent-los accessibles per a tots els públics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
Un any sense Aurora Mancebo: crida a la concentració
Commemoració de la desaparició d'Aurora Mancebo Els pares de l'Aurora Mancebo, José Luis Mancebo i Maria Dolores Leirós, juntament amb la portaveu del col·lectiu d'amics i familiars, Carmen Tortosa, expliquen els detalls de la concentració popular que tindrà lloc el proper diumenge al Balcó del Mediterrani de Tarragona. L'acte commemora el primer aniversari de la desaparició de la jove i busca mantenir el cas viu en l'opinió pública. Detalls de l'acte i suport institucional En aquesta ocasió, la concentració ha estat convocada oficialment per l'Ajuntament de Tarragona, que s'ha encarregat de la logística i la difusió: Es desplegarà una pancarta de 10 metres amb el lema "Un año sin Aurora". Es llegirà un manifest que repassarà l'estat actual de les investigacions. Es distribuiran llaços taronges, el color que simbolitza la lluita pels desapareguts. Els familiars vestiran samarretes amb la imatge de l'Aurora per reforçar el record de la seva filla. Estat de la investigació i pressió mediàtica Tot i que no hi ha novetats concretes que es puguin fer públiques, els pares mantenen l'esperança gràcies al treball de la brigada d'homicidis de Madrid. L'objectiu de mobilitzar la ciutadania i aparèixer en mitjans de comunicació d'àmbit estatal (com Telecinco, TVE o Antena 3) és doble: Evitar el tancament del cas i mantenir la pressió sobre els equips d'investigació. Rebre el suport de les autoritats locals i nacionals perquè el cas no caigui en l'oblit. Col·laboració amb InterSos L'episodi compta amb la participació de Manel Jaime, president d'InterSos, una associació que agrupa familiars de desapareguts. Jaime destaca la importància de la unió entre famílies per lluitar davant les autoritats i recorda algunes xifres colpejadores: "Les xifres del Ministeri de l'Interior posen a 14.000 desapareguts a tot l'estat espanyol, dels quals uns 4.000 són a Catalunya." Crida a la col·laboració ciutadana La mare de l'Aurora, Maria Dolores Leirós, clou l'entrevista amb una petició directa i emotiva a qualsevol persona que pugui tenir informació: "Si algú sap alguna cosa sobre el que va ocórrer amb l'Aurora, que per favor ho digui, es pot fer de forma anònima."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Afectats del carrer Comte: 20 dies fora de casa
Situació crítica dels veïns de Tarragona Prop d'una trentena de veïns del carrer Comte porten 20 dies desallotjats dels seus habitatges a causa de greus problemes estructurals derivats del mal estat del clavegaram. Després d'una reunió formal de la comissió mixta entre tècnics, polítics i representats veïnals, la incertesa continua sent la nota dominant. Responsabilitats i accions tècniques Responsabilitat compartida: L'Ajuntament de Tarragona es nega a assumir la totalitat de la culpa, argumentant que ni el clavegaram ni altres factors són responsables al 100%, buscant un repartiment de càrregues econòmiques. Obres imminents: S'ha decidit realitzar un micropilotatge per reforçar els fonaments, tot i que encara no s'ha definit el perímetre d'actuació exacte, cosa que podria implicar nous desallotjaments. Interessos polítics: Els veïns expressen la sensació que el problema s'està gestionant més com un conflicte polític per evitar responsabilitats que no pas com una qüestió de finançament. L'impacte en la vida quotidiana L'estada forçosa en hotels ha trastocat completament el ritme de vida dels afectats. La manca d'intimitat i les dificultats per a tasques bàsiques com rentar la roba o accedir a objectes personals són constants: "Ens han canviat el ritme de vida. És un malson. L'hotel està molt bé per a les vacances, però no per a viure-hi." Conseqüències laborals i personals Negocis aturats: Professionals de la zona han hagut de tancar els seus tallers o han vist com la clientela desapareixia a causa de la inseguretat i el cordó policial. Factor humà: Es destaca l'especial vulnerabilitat de la gent gran i les famílies amb infants petits, que pateixen l'arrencada dels seus espais de seguretat. Solidaritat veïnal: Com a nota positiva, la tragèdia ha servit per crear una "pinya" entre veïns que abans no es coneixien, generant una forta xarxa de suport mutu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
31'
Anàlisi del Referèndum de la Constitució Europea
Debat sobre el Referèndum del Tractat Europeu En aquesta tertúlia periodística es valoren els resultats del referèndum sobre el Tractat de la Constitució Europea a Espanya i Catalunya, marcat per una abstenció històrica i les lectures polítiques contraposades. Participació i Abstenció La tertúlia comença analitzant el que es considera un "fracàs" de participació, amb xifres al voltant del 41-42%. Els analistes coincideixen que: • S'ha produït un allunyament real entre la ciutadania i les institucions europees. • Els partits polítics han utilitzat el referèndum en clau interna espanyola, desvirtuant el contingut del tractat. • Existeix una manca de pedagogia institucional sobre com afecta Europa a la vida quotidiana. El Fet Diferencial Català Es destaca que a Catalunya el 'No' ha estat significativament més alt (uns 11-12 punts més que a la resta de l'Estat). Això s'atribueix a: • La campanya activa d'Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa (ICV). • La maduresa de l'electorat, que ha votat sovint per reflexió personal més que per consigna. • La presència d'un sistema de partits plural que no és bipartidista. El Vot en Blanc i el Futur del Referèndum El vot en blanc (superior al 7%) s'interpreta com el "vot del dubte" de gent que accepta el sistema però no coneix prou el text per posicionar-se. Finalment, es reivindica l'ús del referèndum en l'àmbit local: "En política local, en gestió municipal, el referèndum seria una eina boníssima per tractar temes propers com l'urbanisme." Els tertulians conclouen que cal una cultura de la participació més constant per evitar que aquestes consultes se sentin com una cosa excepcional o aliena.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Anàlisi del Referèndum del Tractat de la UE a Espanya
Anàlisi del Referèndum i el Futur del Tractat Constitucional L'especialista en dret comunitari de la Universitat Rovira i Virgili, Alfons González, analitza els resultats de la consulta sobre el Tractat de la Unió Europea a Espanya, destacant el balanç entre la baixa participació interna i la seva rellevància internacional. Participació i Legitimitat Rècord a la baixa a Espanya: S'ha registrat l'índex de participació més baix de la història democràtica espanyola (vora el 42%). Perspectiva Europea: Malgrat la dada interna, comparat amb eleccions europees en altres països com el Regne Unit o França, la participació es considera relativament alta. Desconnexió ciutadana: El professor apunta que la ciutadania encara percep el projecte europeu com una cosa llunyana i no pròpia. Resultats i Posicionament Internacional Victòria clara del Sí: Amb més d'un 75% de vots favorables, Espanya "ha fet els deures" i es posiciona com un argument de pressió positiva per a la resta de països membres. Efecte mirall: Especialment rellevant per a França, on el referèndum es preveu molt més ajustat, i per al Regne Unit, on l'euroescepticisme és molt elevat. El Procés de Ratificació "Si un sol estat no ratifica el tractat, aquest no podrà entrar en vigor i no tindrem Constitució Europea." El camí cap a la plena vigència del tractat és llarg i complex: 1. Tràmits a Espanya: Ara les Corts Generals han d'autoritzar el Govern per a la ratificació definitiva. 2. Unanimitat dels 25: Cal que tots els estats membres el ratifiquin. Actualment, uns 10 països han optat per la via del referèndum. 3. Data límit: El procés hauria de culminar, en teoria, l'1 de novembre de 2006, tot i que es podrien produir retards si algun estat presenta dificultats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
CIE Mediterrània: Denúncia d'abocaments i curs sobre rius
L’entitat ecologista CIE Mediterrània ha intervingut en el magazín de Tarragona Ràdio per tractar dos temes d'alta rellevància mediambiental a la zona. En primer lloc, s'ha abordat la denúncia d'un abocament d'aigües contaminants descobert accidentalment al centre de Tarragona. En segon lloc, s'ha presentat la 12a edició del seu curs especialitzat, que enguany se centra en la fragilitat dels ecosistemes fluvials. Denúncia d'abocaments al centre de Tarragona Descobriment accidental: Durant unes prospeccions arqueològiques en un solar prop del carrer del Mar, s'ha localitzat una claveguera antiga (de fa 100-150 anys) que no constava en els plànols oficials. Contaminació per hidrocarburs: Les aigües que hi circulen presenten una forta olors a hidrocarburs i han tenyit la terra del voltant de color negre. Accions legals: L'entitat ja ha presentat denúncies davant l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i el SEPRONA de la Guàrdia Civil per investigar l'origen de l'abocament. Els rius: un recurs maltractat Sota aquest títol, es presenta el proper curs de l'entitat que tindrà lloc del 4 al 7 d'abril a l'Autoritat Portuària: Objectiu: Conscienciar sobre la degradació dels rius i la importància de la seva restauració, amb un èmfasi especial en el cas del riu Francolí. Ponents internacionals: El curs comptarà amb figures com la doctora Julia Toja (experta en l'accident d'Aznalcóllar) i Francisco Javier Martínez Gil, considerat el pare de la Nova Cultura de l'Aigua. Projecte LIFE: Es destaca que Mediterrània ha enviat un projecte a Brussel·les per a la restauració integral de la conca del Francolí, el qual ha rebut una primera valoració positiva. "L'aigua és la font de vida i el seu cicle a la natura és tancat; el que aboquem al riu acaba afectant tot el sistema."