Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1969-1992 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Abandonament animal i la tasca de la Protectora
Gestió i Conscienciació a la Protectora de Tarragona El reportatge de Tarragona Ràdio destaca la problemàtica del post-Nadal, quan moltes mascotes regalades acaben sent abandonades a causa del seu creixement o de la manca de responsabilitat dels amos. L'Anna Duc, presidenta de l'entitat, subratlla que un animal no és una joguina i demana una reflexió profunda abans d'adoptar. Aspectes Clau sobre la Responsabilitat Animal Identificació Obligatòria: Tots els animals han de sortir amb xip i censats. És vital mantenir les dades de contacte actualitzades a les bases de dades per recuperar animals perduts. Protocols Sanitaris: A la protectora, els veterinaris realitzen revisions setmanals, vacunacions i proves de malalties com la leishmaniosi. Esterilització: Es posa èmfasi en la importància d'esterilitzar gats i gossos per evitar la superpoblació i l'abandonament de ventrades. El Compromís a Llarg Termini: Els gossos poden viure fins a 18 anys i els gats fins a 20; cal preveure canvis de domicili o circumstàncies vitals. Una Crida a la Solidaritat "Un animal és com si fos una persona... no és un joguet que al cap de sis mesos o un any, o quan venen les vacances, es pot abandonar." L'entitat destaca casos com el de l'Òscar, un gos que va perdre una pota en una trampa al bosc i que ara busca una llar definitiva. Es fa una crida urgent per aconseguir nous socis i voluntaris per mantenir les instal·lacions, que sovint estan al límit de la seva capacitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Cues i col·lapse per les entrades d'U2 a Tarragona
Expectació màxima pel concert d'U2 al Camp Nou L'inici de la venda d'entrades per a la gira Vertigo d'U2 ha generat un autèntic fenomen de masses a Tarragona. Des del carrer Gasòmetre, la unitat mòbil informa d'una situació de col·lapse logístic i una llista d'espera que ja supera les 400 persones. Punts clau de la jornada: Venda lenta i tecnològica: Tot i que la venda ha començat a les 10 del matí, el ritme és extremadament lent. El sistema informàtic, que funciona connectat a internet a nivell global, pateix saturacions constants, impedint una gestió àgil. Organització autogestionada: Els mateixos fans han organitzat una llista per número d'arribada per mantenir l'ordre. Alguns seguidors van arribar el dia anterior a les 19:00h per assegurar-se el seu torn. Esgotament de localitats: Les entrades de pista (les més econòmiques, a uns 46,25 €) s'han esgotat gairebé immediatament. Els testimonis confirmen que la disponibilitat depèn d'un sistema centralitzat per a tota Catalunya. Frustració pel bloqueig digital: Tant el servei de venda per internet com les línies telefòniques estan totalment col·lapsats, deixant la cua física com l'única opció aparentment viable, tot i la seva lentitud. Testimonis Directes L'Agustí, el primer de la fila després de 15 hores d'espera, explica el seu èxit: "He comprat el màxim de 6 entrades... He sigut l'únic de Tarragona que ha pogut comprar les de pista, que ja s'han acabat." Per contra, el Sergi, situat al número 391 de la llista, mostra la cara més amarga de la jornada amb total escepticisme sobre les seves possibilitats d'aconseguir una entrada abans que s'esgotin definitivament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
2'
Expectació a Tarragona per les entrades d'U2
Furor a Tarragona per la venda d'entrades d'U2 El carrer Gasòmetre de Tarragona s'ha convertit en l'epicentre d'una expectació immensa amb motiu de la sortida a la venda de les entrades per al concert del grup irlandès U2. L'esdeveniment tindrà lloc el proper 7 d'agost al Camp del Barça, a Barcelona, i es preveu que sigui multitudinari. Detalls de la jornada Cues quilomètriques: La fila de gent ja sobrepassa el carrer Gasòmetre, arribant fins al carrer Fòrum i el fòrum de la Colònia. Organització: S'ha establert un sistema de control mitjançant fulls numerats per ordre d'arribada. Procedències diverses: S'ha registrat la presència de fans vinguts d'arreu, incloent-hi el Priorat, Saragossa, València i fins i tot Mallorca. Limitacions: Cada persona pot adquirir un màxim de 6 entrades, fet que ha provocat que molts assistents vinguin acompanyats per maximitzar la compra. Testimonis en directe La unitat mòbil ha pogut parlar amb la Joana, una fan que ha viatjat expressament des de les Illes Balears i que ha passat la nit al ras: "Hem dormit aquí... tenim el número 367. Espero que sí que en puguem trobar, n'hem de comprar 12 en total." L'obertura de la botiga s'ha produït a primera hora del matí i es preveu que el procés de venda s'allargui durant bona part de la jornada a causa de l'alta demanda.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
0'
2005-02-10 U2 ENTRADES
La problemàtica en la venda d'entrades El testimoni expressa la seva frustració davant les dificultats extremes per aconseguir entrades per a un esdeveniment, destacant que ha estat un dels pocs a Tarragona en obtenir-ne, tot i que amb limitacions severes. Punts clau de l'experiència Escassetat immediata: L'usuari relata com el segon lot d'entrades s'ha esgotat de forma incomprensible en qüestió de segons. Esforç físic: S'esmenta haver realitzat una cua de 15 hores amb l'objectiu de comprar només 4 entrades de pista de peu. Perseverança final: Tot i la situació crítica, el protagonista decideix mantenir-se en l'espera fins a rebre una confirmació oficial de l'exhauriment total. "He sigut l'únic de Tarragona que he pogut comprar aquestes entrades."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Entrevista a Mont Plans: La crisi dels 30 i l'obra 'Ja en tinc 30'
Reflexions sobre el pas del temps i el teatre L'actriu Mont Plans conversa sobre la seva participació en l'obra teatral escrita per Jordi Silva i dirigida per Àngel Llàcer, que arriba al Teatre Metropol de Tarragona. L'entrevista barreja l'actualitat professional de l'actriu amb reflexions personals sobre la maduresa i el canvi de dècada. L'essència de l'obra: Ironia i realitat L'espectacle aborda la temàtica de la crisi dels 30 anys, posant el focus en un protagonista que se sent ignorat pel seu entorn. Els punts clau de la trama discutits són: La llei del pèndol en l'educació: de pares revolucionaris surten fills conservadors. La ironia com a eina per tractar temes profunds com la incomunicació i l'egoisme. La idea que el personatge principal no té temps per a si mateix perquè sempre està pendent dels altres. L'experiència personal de Mont Plans L'actriu comparteix la seva pròpia experiència vital, destacant que per a ella els 30 no van ser un punt d'arribada, sinó de sortida. "A les 30 em vaig adonar que m'havien enganyat... vaig deixar una feina seriosa en un banc per dedicar-me a l'art." Visió sobre el gènere i l'envelliment Es debat sobre si les dones pateixen més el fet de fer anys. Plans opina que: * Existeix el perill de fer-se invisible per a la societat a partir de certa edat. * Els homes a vegades gestionen la crisi dels 40 de manera més "patètica". * Cal reivindicar la intel·ligència i l'experiència per sobre de l'estètica o les operacions. Èxit a Tarragona L'entrevista conclou amb la notícia que les entrades pel Metropol estan gairebé exhaurides, confirmant la bona rebuda de l'obra a la ciutat i la complicitat de l'actriu amb el públic tarragoní.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Diagnòstic precoç i senyals d'alerta en els trastorns alimentaris
Prevenció i detecció precoç en trastorns de la conducta alimentària L'episodi subratlla la importància cabdal del diagnòstic precoç per garantir un bon pronòstic de curació. Tot i que actualment hi ha més sensibilització mèdica, la detecció no és senzilla perquè la malaltia és insidiosa i pot romandre latent durant molt de temps. Els senyals d'alerta No es tracta d'una malaltia amb símptomes visuals evidents des del principi, sinó d'un procés que es manifesta a través de diversos canvis: Canvis fisiològics: Alteracions físiques que poden passar desapercebudes inicialment. Canvis de caràcter i comportament: Alteracions en la manera de relacionar-se socialment o en l'estat d'ànim. Vulnerabilitat adolescent: Cal diferenciar la preocupació normal per la imatge corporal en l'adolescència de les conductes de risc. Com actuar des de l'entorn Els pares, mares i educadors són considerats observadors privilegiats. Davant la sospita que algú pateix un trastorn, les passes a seguir són: Comunicació empàtica: Expressar preocupació per l'estat emocional i el patiment de la persona, evitant centrar-se exclusivament en el menjar per no generar resistències. Consulta professional: Anar al pediatre o metge de capçalera abans de fer cap diagnòstic propi. Assessorament especialitzat: Recórrer a entitats com l'ACAB per rebre orientació personalitzada sobre si els senyals detectats corresponen realment a una malaltia. "Expressar la nostra preocupació a la persona i dir-li que ens preocupa que estigui patint, no que hagi deixat de menjar, perquè segurament crearà resistències." Factors de protecció Finalment, es destaca que existeixen factors de protecció personals i relacionals que es poden potenciar per tal de "vacunar" la persona davant el risc de patir aquests trastorns.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Campanya de Mans Unides: Solidaritat i Projectes Socials
Mans Unides inicia la seva Campanya Anual a Tarragona Maite Rodríguez, delegada de Mans Unides a Tarragona, presenta la nova campanya de recaptació de fons centrada en el desenvolupament integral i la lluita contra la pobresa estructural. Tot i l'atenció mediàtica recent sobre el tsunami al sud-est asiàtic, l'entitat recorda que la seva tasca és constant i s'estén a zones amb necessitats oblidades. Objectius i Globalització de Drets Enguany, l'organització se centra en la globalització dels drets econòmics, destacant tres pilars fonamentals per al tercer món: El dret a l'alimentació i a l'activitat econòmica. La llibertat de moviments per a les persones, contraposada a la lliure circulació de capitals. La sensibilització de la societat occidental envers un consum més auster i menys materialista. Projectes clau i Transparència A nivell local a Tarragona, s'han assumit compromisos concrets per a la reconstrucció i l'educació: Índia (Tamil Nadu): Reconstrucció i subministrament de material escolar per a nens orfes pel tsunami. Brasil: Creació de cooperatives agrícoles per millorar les tècniques de cultiu i comercialització. Moçambic: Alfabetització de dones mitjançant instal·lacions d'energia solar. "No podem canviar el món sencer, però sí que podem canviar el món d'un grup determinat de persones." L'entitat posa èmfasi en la seva transparència, destinant només un 5,2% dels fons a despeses de gestió, gràcies a l'esforç del voluntariat desinteressat. Properes Activitats a Tarragona Divendres 11 de febrer: Inici oficial amb l'Eucaristia a l'Església de Sant Agustí. Dimecres 16 de febrer: Celebració de la l'11a Marxa de la Solidaritat, amb la participació d'uns 1.000 joves de diversos centres educatius de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Aules d'acollida i gestió educativa a Tarragona
L'impacte de les aules d'acollida i la integració escolar El director dels Serveis Territorials d'Educació a Tarragona, Josep Maria Pallàs, fa un balanç positiu de les aules d'acollida, una iniciativa destinada a millorar la incorporació dels alumnes nouvinguts al sistema educatiu català. Tot i ser una aposta arriscada pel seu caràcter revolucionari, s'ha consolidat com un recurs essencial per a la cohesió social. Els punts clau de les aules d'acollida inclouen: - Aprenentatge intensiu de la llengua i valors socials bàsics. - Integració progressiva a l'aula ordinària per evitar la creació de guetos. - Atenció individualitzada amb ràtios que intenten mantenir-se a l'entorn dels 15 alumnes. - Diversitat cultural: Actualment es gestionen alumnes de fins a 47 nacionalitats diferents, amb un 40% procedent del Magrib. Nous models educatius: Plans d'Entorn Es presenta la segona fase del projecte mitjançant els Plans d'Entorn, que busquen convertir l'escola en un eix educatiu que vagi més enllà de l'horari lectiu. "Tots hem de ser educadors; la feina feta a l'escola no es pot perdre a partir de les 4:30 de la tarda." L'objectiu és coordinar ajuntaments, entitats i escoles per mantenir els centres oberts durant les tardes, caps de setmana i vacances, oferint activitats de lleure i cultura que fomentin la inclusió d'alumnes autòctons i nouvinguts en risc d'exclusió. Infraestructures i planificació a Tarragona Pallàs detalla les necessitats urgents de la ciutat en matèria d'equipaments: 1. Construcció d'un nou CEIP a la zona de l'Hospital Joan XXIII. 2. Reubicació definitiva de l'institut de Sant Salvador. 3. Edificació de la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), pendent de la cessió formal de solars per part de l'Ajuntament. El debat sobre el calendari escolar Finalment, s'aborda la polèmica sobre l'avançament del curs escolar al 12 de setembre. Pallàs defensa que és una mesura raonable per equilibrar la preparació docent i les demandes de conciliació de les famílies, tot i reconèixer que el debat real és el model econòmic que dificulta la vida familiar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
27'
Balanç i perspectives del Port de Tarragona (2004-2005)
Balanç econòmic i estratègia de mercaderies El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, analitza el tancament de l'any 2004, destacant una estabilitat al voltant dels 30 milions de tones de tràfic. Malgrat un lleuger increment del 2,8%, Burgessé emfatitza que l'objectiu no és només la xifra absoluta, sinó la consolidació de mercaderies estables. El paper secundari dels contenidors Burgessé desmitifica la crisi dels contenidors, qualificant-la d'incidència menor en el volum total del port: • El tràfic de contenidors representa una part insignificant comparat amb els granels. • Tarragona no pretén competir amb Barcelona o València en aquest sector. • L'estratègia real passa per potenciar els punts forts: petroli, carbó, cereals, ferro i vehicles. "No sigui que per intentar arribar a primera (en contenidors) acabem baixant a segona B en el que som forts." Un nou model de façana marítima L'any 2005 es presenta com el punt d'arrencada per a la transformació urbana del port: Remodelació del barri del Serrallo • Es preveu una inversió d'entre 500 i 600 milions de pessetes per dignificar el barri. • Inclou pavimentació manual, nou enllumenat, mobiliari urbà i terrasses àmplies per a la restauració. • Com a novetat estètica, a petició de l'alcaldia, s'instal·larà un geiser ornamental davant de la costa. Marina Tàrraco i el Moll de Costa • La creació d'una marina de luxe internacional per a iots de gran eslora. • Instal·lació de mampares de vidre transparent per separar l'activitat nàutica del passeig sense crear barreres visuals. • Les obres del pàrquing al Moll de Costa pateixen un lleuger retard per filtracions d'aigua, però s'espera que estigui operatiu a l'estiu. Infraestructures i futur a llarg termini Es detallen les obres clau per al creixement logístic: • Prolongació del dic de llevant: 800 metres nous que permetran un nou moll amb 22 metres de calat. • Sostenibilitat: Com a mesura ambiental, s'inicia l'aportació de sorra a la platja de la Pineda. • Pla estratègic 2025: El port està arribant al seu límit físic cap a terra; el creixement futur haurà de ser cap al mar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
2005-02-09 UM COMPTE
Acord per a la rehabilitació del carrer Comte S'ha assolit un consens unànime entre els tres grups de tècnics implicats —els de l'Ajuntament, els del Col·legi i els que representen els veïns— per definir el pla d'actuació al carrer Comte de la Peralta. Aquest acord és un pas fonamental per resoldre els problemes estructurals que afecten la zona. Actuacions i mesures de seguretat El pla de treball se centra inicialment en un tram específic (dels números 2 al 8) per garantir l'estabilitat abans d'ampliar l'obra: Reforç de la fonamentació: L'objectiu prioritari és assentar les bases dels edificis i del carrer. Substitució d'infraestructures: Es durà a terme la renovació total de canonades i del sistema de clavegueram. Formigonat del tram central: Es procedirà a segellar la rasa oberta d'uns 15-20 metres per donar consistència al terreny. Intervencions individuals: Un cop consolidat el carrer, es treballarà vivenda per vivenda per assegurar cada fonament. "El tema principal és assentar les bases dels dos edificis per garantir-ne la seguretat." Situació dels veïns afectats Gabriel Coiga, portaveu de l'Assemblea de Veïns Afectats, ha explicat que les famílies desallotjades s'han traslladat a un hotel a la Plaça de la Font. Tot i que l'objectiu final és el retorn a casa, els veïns prioritzen la seguretat absoluta de les obres i accepten fer els sacrificis necessaris per garantir que la cimentació sigui l'adequada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Nova ordenança d'obres menors a Tarragona
Facilitats per a les reformes a la llar L'Ajuntament de Tarragona posarà en marxa una nova ordenança reguladora de les obres menors amb l'objectiu d'agilitzar els tràmits administratius. El regidor de l'àrea de llicències, Santiago Pallas, explica que el canvi principal és la substitució de la llicència tradicional per una comunicació prèvia. Característiques del nou sistema Immediatesa: El ciutadà pot iniciar les obres en el mateix moment de presentar la diligència signada a les oficines de la Rambla Nova. Gratuïtat: S'eliminen les taxes i impostos que fins ara representaven entre un 4% i un 5% del pressupost de l'obra. Confiança: L'administració dóna per bona la paraula del ciutadà, tot i que es reserva el dret de fer inspeccions aleatòries. Obres incloses i requisits L'ordenança s'aplica a tot el terme de Tarragona (excepte la Canonja) i inclou: Interiors d'habitatges: Reformes de cuines i banys, canvis de paviment, pintura, falsos sostres i renovació d'instal·lacions d'aigua o gas. Exteriors i terrenys: Reparació de tanques, neteja de terrenys i treballs de jardineria. Documentació: Només cal un imprès normalitzat, un document de compromís de gestió de residus i, en alguns casos, un croquis simple (no cal un projecte tècnic complex). "Substituïm la llicència per una comunicació prèvia; el ciutadà ja no haurà de demanar permís, sinó comunicar el que vol fer i començar el mateix dia." Balanç econòmic del 2004 El regidor també destaca la bona salut econòmica de Tarragona durant el darrer any, amb dades que mostren una estabilitat i creixement en el sector de la construcció: S'han autoritzat més de 1.200 habitatges nous. S'han concedit llicències per a 101 naus industrials. S'han registrat 86 noves activitats comercials i de serveis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Balanç de Rafael Pintado: 8 anys al CB Tarragona
Balanç d'una Etapa i Perspectives de Futur Rafael Pintado, fins ara president del Club Bàsquet Tarragona (CBT), ha presentat la seva dimissió per concórrer a les properes eleccions de l'entitat el 21 de març. Després de vuit anys de mandat, Pintado analitza els clarobscurs de la seva gestió i els reptes que afronta el club. Principals fites esportives i socials Durant les dues legislatures de Pintado, el club ha viscut moments de creixement i reconeixement tant a Catalunya com a nivell estatal. Entre els èxits destacats figuren: L'ascens a la categoria LEB 2 i posteriorment a la LEB 1. La consecució de la Copa d'Espanya i el lideratge de la lliga regular en la seva categoria. Un gran reconeixement social, consolidant la marca del club fora de les comarques tarragonines. Tanmateix, també s'han viscut moments difícils com el descens del sènior femení, un fet que el president considera un dels punts més dolorosos de la seva etapa. L'apartat econòmic: La gran assignatura pendent El president admet obertament que la situació financera ha estat la "taca negra" del seu mandat. Els motius principals d'aquest desequilibri són: Dependència institucional: El club depèn excessivament de les subvencions de l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona. Manca d'esponsorització privada: Pintado lamenta que les grans empreses de la demarcació no s'impliquin prou en l'esport local. Costos imprevistos: Les rescissions de contractes de jugadors i entrenadors durant temporades complicades han generat despeses acumulades difícils de gestionar. "Hi ha empreses importants de la demarcació que no t'ajuden en res... malauradament l'esport local es veu abocat a l'esponsorització de les institucions públiques." Projecte de futur: El rumb cap a l'ACB 2007 De cara al nou mandat, Pintado planteja el projecte CB 2007, un pla que busca la professionalització i el salt definitiu cap a l'elit: Sanejament econòmic: Aplicar un pla de viabilitat rigorós per reduir el deute. Objectiu ACB: Treballar per assolir l'ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal i dotar la ciutat d'un pavelló adequat. Unificació del bàsquet local: Fomentar la col·laboració entre escoles i clubs per evitar la fuga de talents tarragonins cap a altres ciutats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Nous tallers de l'Escola de Lletres de Tarragona
L'expansió de la creació literària a Tarragona L'Escola de Lletres de Tarragona inicia el seu segon mòdul el 14 de febrer, consolidant un projecte que va néixer de manera modesta i que ha experimentat un creixement espectacular. Segons la seva directora, Lourdes Malgrat, el centre ha passat de tenir 5 alumnes en els seus inicis a gestionar múltiples tallers amb l'aforament complet. Noves propostes i metodologies Una de les grans novetats d'aquest curs és el taller impartit per l'actor i comunicador Oriol Grau, centrat en l'expressió oral i corporal. Aquest taller busca: - Ajudar a parlar en públic i perdre la por escènica. - Utilitzar tècniques d'expressió corporal i exercicis de desinhibició. - Millorar la lectura pública dels propis textos literaris. Perfil de l'alumnat i filosofia del centre L'escola no només atrau persones amb aspiracions de publicar, sinó també lectors que volen aprofundir en la comprensió de les obres. Malgrat destaca que l'aprenentatge permet que qualsevol persona pugui escriure un text literari correcte. "Tots tenim a casa, en algun calaix, textos escrits que ens fa vergonya llegir. La satisfacció de poder-los ensenyar públicament és un dels punts clau del curs." Espais i oferta formativa L'escola es defineix com un projecte arrelat a la ciutat, utilitzant espais diversos com la Sala Trono, la llibreria La Rambla o el Bar Museu. Entre l'oferta actual destaquen: - Tallers d'escriptura per a diferents nivells. - Tutories literàries personalitzades per a projectes de novel·la o per a persones amb poca disponibilitat horària. - Cursos específics per a joves (entre 16 i 20 anys).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
La Nit del Col·legiat: Festa i reptes de la farmàcia
Entrevista a Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, sobre la celebració de la setena Nit del Col·legiat, un esdeveniment que combina la germanor professional amb la reivindicació del sector. Una celebració consolidada La festa tindrà lloc aquest dissabte al Teatre Metropol i servirà com a punt de trobada per a uns 750 professionals de tota la demarcació de Tarragona, incloent-hi les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès. Homenatges: Es distingiran els farmacèutics amb 25 i 50 anys de professió i es donarà la benvinguda als nous col·legiats. Convidats de luxe: Comptarà amb la presència de Federico Mayor Zaragoza, que serà nomenat Col·legiat d'Honor, i l'animació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Les inquietuds del sector Soriol expressa la seva preocupació per les propostes que suggereixen dispensar fàrmacs en centres de salut (CAP) en comptes de les oficines de farmàcia per reduir la despesa pública. "Tenim una xarxa d'oficines de farmàcia eficaç, eficient i molt ben valorada; pretendre estalviar posant una cadena paral·lela no té sentit." Despesa sanitària: El president aclareix que la farmàcia no és la causa del dèficit. El problema és el baix pressupost global en sanitat (dos punts per sota del PIB). Ús terapèutic de la marihuana: Es comenta el pla pilot d'administració controlada de cànnabis, defensant que les farmàcies estan totalment preparades per gestionar-ho amb seguretat, tal com fan amb la morfina des de fa més d'un segle.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Inspecció tècnica i desallotjament al carrer del Comte
Estat actual de les inspeccions al carrer del Comte Avui s'ha reprès l'activitat per avaluar els danys estructurals i del clavegueram al carrer del Comte de Tarragona. Un ampli desplegament de tècnics, que inclou arquitectes de l'Ajuntament, del Col·legi d'Arquitectes i experts contractats directament pels veïns, estan realitzant inspeccions oculars i cales al subsol. Principals troballes i estat de la infraestructura Clavegueram malmès: S'han detectat uns 20 metres de canonades completament trencades. Els veïns informen que el subsol presenta sediments d'aigües fecals acumulats durant anys, cosa que ha provocat el buidat del terreny. Perill real: Els tècnics coincideixen que hi ha un risc estructural a causa de la pèrdua de suport al subsol. Inspecció d'edificis: Tot i que les escomeses dels números 6 i 8 semblen estar correctament, s'estan examinant minuciosament les façanes i els interiors dels immòbils afectats. La resposta dels veïns L'Assemblea de Veïns ha constituït una comissió d'afectats que ha decidit prendre la iniciativa per garantir la transparència del procés: "Hem decidit contactar amb un enginyer de Barcelona, pagant-lo de la nostra butxaca, que té experiència en casos similars a altres ciutats." Situació dels desallotjats Reallotjament: Els veïns han estat traslladats a hotels més propers (com el de la plaça de la Font) després d'haver passat els primers dies a la zona de Joan XXIII. Impacte econòmic: Alguns afectats, com el vocal Pep Escola, alerten que no només han perdut l'habitatge temporalment, sinó que també han hagut d'aturar la seva activitat professional en no poder accedir als seus estudis o tallers. Es preveu que durant la tarda d'avui els tècnics puguin oferir una primera valoració per escrit que determini quan podran tornar els veïns a casa seva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Teatre benèfic i retrospectiva de 45 RPM
Retorn solidari de la companyia 45 RPM al Teatre Metropol El grup de teatre tarragoní 45 RPM, dirigit per Vicenç Cañón, presenta la seva representació d'hivern amb una finalitat clarament benèfica. Enguany, els beneficis de la taquilla es destinaran als damnificats pel tsunami, reafirmant el compromís social de la companyia que ja ha col·laborat anteriorment amb projectes a l'Àfrica i altres entitats locals. Una dècada d'èxits i reconeixements Durant l'entrevista es repassa la trajectòria del grup, que celebra deu anys de vida: Èxit intergeneracional: Han aconseguit una gran capacitat de convocatòria, atraient públic de totes les edats, més enllà del col·lectiu de mestres que va originar el grup. Premis destacats: Recentment han estat guardonats a la mostra de teatre amateur de Tamarit de Llitera, on van obtenir el prestigiós Premi del Públic i el de millor actriu secundària. Evolució del grup: El que va començar com un seminari de vuit persones ha crescut fins a ser una companyia de 15 actrius amb una gran maduresa escènica. L'espectacle: "Qui ho havia de dir" Aquesta obra és una tria dels millors moments de la seva història, incorporant fragments de muntatges anteriors com Carrer de les Petxines o Estúpids Tòpics: Compagina l'humor quotidià amb moments de teatre seriós (com fragments de Bernarda Alba). L'energia i la connexió amb l'espectador prevalen sobre la tècnica pura. "L'aplaudiment és la millor paga... veus una senyora gran que diu: nena, quant de temps feia que no havíem rigut?" El mètode de treball de Vicenç Cañón El director destaca que l'ambient d'assaig és clau per a l'èxit. Tot i que ell escriu els llibrets basant-se en la vida quotidiana i les capacitats específiques de cada actriu, la creació acaba sent un procés col·lectiu on s'accepten suggeriments de les integrants per millorar el ritme i les escenes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
28'
Urbanisme i Inversions 2005 a Tarragona: Entrevista amb Jordi Sendra
Urbanisme i Seguretat a Tarragona: L'Agenda per al 2005 L'entrevista amb Jordi Sendra, tinent d'alcalde de territori i urbanisme, destaca la inversió de 45 milions d'euros prevista per a l'any 2005. El diàleg se centra en la seguretat ciutadana, la renovació d'infraestructures crítiques i els grans projectes d'expansió de la ciutat. L'Emergència al Carrer Comte i la Part Alta La prioritat absoluta del moment és la gestió dels desallotjaments al carrer Comte. Sendra detalla les actuacions immediates: • Inspecció tècnica exhaustiva per part d'un equip multidisciplinari (arquitectes municipals, del Col·legi d'Arquitectes i designats pels veïns). • Reparació urgent de la xarxa de clavegueram i les escomeses privades per garantir l'estabilitat del subsol. • Aplicació d'una política de prudència absoluta abans de permetre el retorn dels veïns, influenciada per la sensibilitat social posterior al cas del Carmel a Barcelona. "No prendrem la decisió de retornar els veïns fins que no tinguem la certesa absoluta que tornen en condicions d'estricta seguretat." Grans Projectes d'Inversió i Urbanització L'Ajuntament gestiona actualment obres per valor de 12 milions d'euros en execució, amb 8 milions més en fase de licitació: • Pla Parcial 2 (Zona Joan XXIII): El projecte estrella que inclou un jardí de 13 hectàrees (el més gran de la ciutat), la futura comissaria de la Guàrdia Urbana i la instal·lació d'El Corte Inglés. • Millora de Barris: Actuacions a Camp Clar (voreres i enllumenat), així com la reforma del carrer Gasòmetre i la Plaça Ponent. • Connectivitat: Prolongació de la Rambla Nova (de president a president) i la nova vorera per a vianants a la N-340 entre Bonavista i les Torres Roma. Manteniment i Infraestructures Socials Es posa èmfasi en el pla director de clavegueram per diagnosticar zones crítiques i en la construcció d'equipaments: • Noves piscines al Serrallo i Bonavista. • L'escola bressol César August. • L'aparcament i la plaça de l'antic col·legi Jaume I a la Part Alta, que inclourà espais per a entitats veïnals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Conflicte i desallotjament al carrer Comte de Tarragona
Situació Crítica al Carrer Comte de Tarragona L'episodi recull la crònica en directe des del carrer Comte de Tarragona, on diversos veïns van ser desallotjats el passat dijous a causa de l'aparició d'esquerdes estructurals en els seus immobles. La unitat mòbil, amb Josep Sunyer, capta l'ambient de tensió i el soroll de la maquinària que treballa al subsol. Principals Reivindicacions dels Veïns El Pep Escoda, actuant com a portaveu i vocal de la recentment constituïda comissió d'afectats, expressa el malestar profund del veïnat per diversos motius: Manca d'informació: Els veïns denuncien una desinformació total per part de l'Ajuntament. Reclamen dades tècniques concretes i no només especulacions sobre el clavegueram. Necessitat d'un estudi geotècnic: Consideren insuficient la inspecció visual i demana l'ús de tecnologia actual, com radars o sensors, per analitzar l'estat real del subsol sense necessitat de fer cales invasives. Seguretat jurídica: Exigeixen que qualsevol autorització per tornar a les seves llars es faci per escrit i amb una valoració tècnica individualitzada de cada casa. L'Estat de les Inspeccions Actualment, els tècnics municipals estan elaborant un informe basat en els testimonis de guix col·locats durant el cap de setmana. Tot i això, els afectats critiquen que aquests mètodes són antiquats i que tres dies no són suficients per determinar si l'estructura és estable. "Volem calma i delicadesa; que pensin que som gent que hem hagut de sortir de les nostres llars i estem vivint en un hotel sense saber si podrem tornar." Es preveu una reunió clau a les 19:00 h a la Casa Castellarnau on l'Ajuntament hauria de presentar les conclusions dels informes recollits.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Afectació per esgletxes i obres al carrer del Comte
Situació actual al carrer del Comte La jornada a la part alta de la ciutat es desenvolupa amb una aparent normalitat, tot i que continuen els treballs de perforació al subsol. Els operaris realitzen una rasa de punta a punta del carrer per inspeccionar el terreny, mentre es retira la runa amb maquinària pesant. Mesures de seguretat i vigilància tècnica Els tècnics han estat monitoritzant la zona durant tot el cap de setmana mitjançant l'ús de testimonis de guix instal·lats a les façanes i a l'interior dels immobles. L'objectiu és: Detectar possibles moviments estructurals. Avaluar l'estat de les esgletxes aparegudes. Determinar la seguretat dels edificis afectats. Reivindicacions de l'Assemblea de Veïns El portaveu de l'assemblea, Pep Escoda, ha manifestat el malestar dels prop de 30 veïns afectats (una vintena dels quals viuen actualment en hotels). Les seves peticions principals són: Tecnologia avançada: Substituir els pegats de guix per detectors electrònics més sofisticats, similars als utilitzats al barri del Carmel de Barcelona. Garanties per escrit: Els veïns es neguen a tornar a les seves llars si no reben un informe tècnic signat que assumeixi la responsabilitat i garanteixi l'habitabilitat. "Voldríem que en comptes d'aquests testimonis s'utilitzessin tècniques més sofisticades... detectors que s'estarien utilitzant per poder detectar precisament moviments en aquests edificis." Properes passes Aquesta tarda, a les 19:00 hores, tindrà lloc una reunió clau a la Casa Castellarnau. En aquesta trobada es presentaran les conclusions dels informes tècnics i es decidirà si els veïns poden, finalment, tornar a casa seva després de tres dies de desallotjament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
La prohibició de fumar als trens i la gestió de l'ansietat
La nova normativa en els trens de curt recorregut Arran de la prohibició de fumar en tots els trens amb una durada inferior a 5 hores, s'ha generat un canvi significatiu en l'experiència del viatger. Aquesta mesura busca millorar el confort dels usuaris no fumadors i la salut pública general dins del transport ferroviari. Les mesures de Renfe per gestionar els passatgers Renfe ha posat en marxa cursos de formació dirigits al personal de servei a bord (supervisors i personal de càtering) per gestionar els efectes de l'abstinència de la nicotina. Els punts clau d'aquesta formació inclouen: Identificació de símptomes: Detectar estats d'irritabilitat, nerviosisme o ansietat en els passatgers. Tècniques de distracció: Utilitzar la conversa per desviar l'atenció de la necessitat de fumar. Suport nutricional: Oferir aigua, sucs o aliments baixos en calories per mitigar el desig de fumar. Tècniques de relaxació: En casos extrems, aplicar exercicis de respiració per calmar el viatger. Opinions i reaccions dels usuaris Les entrevistes reflecteixen una diversitat de punts de vista segons el perfil del viatger: No fumadors: Es mostren satisfets i consideren la mesura fantàstica i fonamental per evitar la molèstia del fum. Fumadors: Tot i que alguns entenen el benefici per als altres, molts defensen el dret a tenir compartiments específics per fumar, especialment en trajectes llargs. Alguns admeten que podrien intentar fumar a amagatons als lavabos. "L'objectiu no és actuar com a policies ni prioritzar les sancions, sinó ajudar la persona que té problemes amb el tabac."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Olga Xirinacs presenta 'Viatge dietari 1986-1990'
Presentació del nou dietari d'Olga Xirinacs L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs presenta la seva nova obra, Viatge dietari 1986-1990, un recull de fragments de la seva vida publicat gairebé vint anys després dels fets narrats. L'autora reflexiona sobre la naturalesa de l'escriptura personal i la necessitat de deixar madurar certes vivències abans de fer-les públiques. Els eixos de l'obra El pas del temps i la maduració: Xirinacs explica que el retard en la publicació respon a la necessitat de deixar que el dolor de certs moments s'atenuï: > "Fins que no passa un temps, no les pots treure. Les treuries amb massa ímpetu." Viatges i records familars: El llibre destaca un viatge a Nova York a bord del Queen Elizabeth 2, motivat per la influència del seu avi, que era consignatari de vaixells. Aquesta part connecta la seva infantesa amb la seva etapa de maduresa. La visió de la vida i el temps: L'autora defensa que la vida no és lineal, sinó que està feta d'estrats i capes geològiques de records que s'entrecreuen. Crítica i estil literari L'obra ha rebut l'aval del prestigiós crític Joan Triadú, qui en destaca la qualitat literària malgrat usar un llenguatge planer i entenedor. Xirinacs reivindica el dietari com un gènere de futur, fonamental per documentar la història de la vida privada. Reivindicació del territori L'autora expressa el seu desacord amb el centralisme cultural de Barcelona, denunciant el tracte diferencial que reben els escriptors del Camp de Tarragona. També aprofita l'obra per aclarir la polèmica al voltant del seu guardó al Premi Sant Jordi, un episodi que va ser dolorós per la incomprensió de certs sectors de la capital.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Inici del procés de normalització d'immigrants a Tarragona
La regularització laboral d'estrangers L'inici del procés de normalització extraordinària de treballadors estrangers representa una fita clau per a l'economia nacional. Aquest procés, que s'allargarà durant tres mesos, té com a objectiu principal treure de la situació irregular milers de persones que ja formen part del mercat laboral però sense els drets i deures formals. Requisits i documentació clau L'Encarna Medina, responsable del CITE (Centre d'Informació als Treballadors Estrangers) a Tarragona, destaca que el procés exigeix uns requisits molt estrictes i inamovibles: Empadronament: És el requisit imprescindible. Cal estar empadronat abans del 7 d'agost de 2004. A diferència de processos anteriors, no s'accepten altres proves d'estança. Certificat de penals: Cal aportar els antecedents penals del país d'origen, tot i que s'accepta el justificant de sol·licitud si la burocràcia és lenta. Contracte de treball: Ha de ser de com a mínim sis mesos (o tres en el sector agrícola), una xifra que s'adapta millor a la realitat del mercat actual. El paper decisiu de l'empresari Una característica fonamental d'aquest procés és que la responsabilitat del tràmit recau en l'empresari, no en el treballador. Això genera una situació de dependència absoluta que preocupa els sindicats: "Els treballadors estan totalment a les mans dels empresaris; si l'empresari es nega a normalitzar-los, el treballador no té mecanismes directes en aquest procés per forçar-ho." Impacte en l'economia i el benestar El consens entre administració, patronal i sindicats subratlla els beneficis compartits d'aquesta mesura. Es preveu que prop d'un milió de persones s'incorporin a la cotització de la Seguretat Social, la qual cosa enforteix l'estat del benestar i permet un control dels fluxos migratoris molt més transparent i just tant per a treballadors com per a la societat en general.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Afectació i desallotjament al carrer Comte de Tarragona
Emergència al Casc Antic de Tarragona Sis edificis del carrer Comte han estat desallotjats com a mesura preventiva a causa de moviments de terreny i l'aparició d'esquerdes estructurals. Els veïns afectats han mantingut una reunió d'urgència amb l'alcalde, Joan Miquel Nadal, i el regidor d'Urbanisme, Jordi Sendra, per avaluar la situació i conèixer les mesures que s'estan prenent. Principals punts de la reunió Desallotjament prolongat: S'ha confirmat que els veïns hauran de passar tot el cap de setmana allotjats en hotels, ja que els tècnics encara han d'avaluar l'estabilitat dels immobles. Estudi del subsol: S'estan realitzant cates i inspeccions del clavegaram per determinar l'origen de la inestabilitat. S'han col·locat testimonis a les parets per monitorar si les esquerdes continuen creixent. Causa probable: Tot i que falta l'informe oficial, es sospita d'una fuita d'aigua de la xarxa o del clavegaram (molt antic i de tipus quadrat) que podria haver erosionat el subsol. Testimonis dels veïns Els veïns, representats per Pep Escoda i Gabriel, han expressat una barreja d'angoixa i moderada satisfacció per la resposta institucional: "No entrarem a casa nostra si no ens donen un paper per escrit que compleixi tota la seguretat." Queixes prèvies: Els afectats recorden que ja feia temps que advertien de problemes i enviaven cartes a l'Ajuntament sense obtenir resposta fins a l'agreujament de la situació. Estat dels immobles: El periodista Pep Escoda destaca que la seva casa és una de les més afectades, amb esquerdes transversals a la façana. Properes passes Dilluns es revisaran els testimonis de les parets. L'Ajuntament ha promès reforçar els ciments i el paviment un cop es concreten les causes tècniques. De moment, la zona roman acordonada i sota inspecció tècnica permanent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
2005-02-04 QUIM CARNAVAL AVIS
El Carnaval arriba a la Residència de la Mercè La residència d'avis de la Mercè de Tarragona ha transformat la seva rutina habitual per donar pas a la festa del Carnaval. L'ambient s'ha omplert de guarnicions, música i una programació d'activitats que s'estén des de l'any 1987, mantenint una tradició viva que integra els residents en la vida cultural de la ciutat. Programació i Activitats Temàtiques La celebració inclou diversos esdeveniments destacats que fomenten la participació activa: * Dijous Gras temàtic: Aquest any dedicat a les Canàries, amb projeccions de vídeos de Tenerife i un àpat especial amb productes típics com mojopicon, papas arrugás i xurros de peix. * Tallers de preparació: Els avis treballen durant un mes en la confecció de les seves pròpies disfresses i màscares. * La Gran Rua: Una desfilada interna on participen residents i treballadors, inclòs el director del centre. * Final de festa: Berenar amb coca de llardons, balls i una sardinada final. El Sentit de la Festa en la Gent Gran L'objectiu principal és que el fet d'estar en una residència no suposi una desconnexió de la realitat social i festiva de Tarragona. Segons el director del centre: "El fet del resident l'únic que necessita és continuar fent el que realment hagués fet si hagués estat a la ciutat... així els hi dona el viure." Vivències i Testimonis La festa recull diverses actituds dels avis davant la disbauxa: * Disfresses i personatges: Des de parelles coordinades com Jerónimo i Pocahontas fins a residents que prefereixen gaudir de l'espectacle com a públic. * L'emoció del cant: Alguns avis, com la Isabel, prefereixen expressar-se a través del cant, recordant temes clàssics com Lisboa Antigua. * Festa oberta: Tot i ser una celebració interna per evitar l'aldarull del carrer, la rua és oberta a la gent de la ciutat, convertint-se en un acte entranyable i engrescador que demostra que el carnaval no té edat.