Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1945-1968 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Publicacions alternatives i moviments socials a Tarragona
Nou espai de lectura alternativa a Tarragona L'episodi presenta una iniciativa pionera a Tarragona per apropar les publicacions alternatives dels moviments socials a la ciutadania. Mitjançant la col·laboració entre l'associació In Out Productions i el bar llibreria Lo Reconet, s'ha establert un punt de consulta física per a revistes i butlletins que habitualment no arriben als circuits comercials. Conceptes clau de la iniciativa Necessitat d'espai físic: Tot i l'existència d'internet, els impulsors destaquen la importància de tenir el material en paper per poder-lo tocar i consultar en un entorn comunitari. Origen i xarxa: El projecte neix de la col·laboració amb l'InfoEspai de Gràcia (Barcelona), una cooperativa que facilita mecanismes de comunicació i infraestructura logística (impremta, servidors) per a petits col·lectius. Rigor i contingut: Es desmitifica la idea que les publicacions alternatives són poc serioses; s'emfatitza que darrere hi ha gent molt preparada que recull experiències reals i no només contingut pamfletari. Temàtiques i publicacions destacades Les publicacions cobreixen un ampli espectre de la transformació social: - Ecologisme i agroecologia (ex: El Pimiento Verde, Assemblea Pagesa). - Feminisme i acció política antiglobalització. - Solidaritat obrera i moviments veïnals. "Sense escoltar la veu dels moviments socials, hi ha una part de la cultura política que es queda incompleta." El paper de 'Lo Reconet' Aquest establiment de la Plaça de la Font es consolida com un observatori privilegiat de la vida cultural tarragonina, actuant com a catalitzador de projectes que van des de la poesia fins a l'activisme juvenil.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
2005-02-18 QUIM. EL TEU DIA
Un gir inesperat pel destí La Jennifer Gamed i el Domingo Maura, una parella de Torreforta, han vist com la seva vida s'accelerava de cop. Després de vuit anys de relació, el seu pla de moblar el pis a poc a poc i casar-se d'aquí a un parell d'anys ha canviat radicalment gràcies a un cop de sort: van guanyar el concurs Casa del Palau. "Teníem pensat moblar primer el pis... i després casar-nos. Però ella es va apuntar al concurs i mira, va tocar." Detalls de la nova llar i el gran dia Amb només tres mesos de marge, la parella ha hagut d'enllestir tant l'enllaç com la seva nova residència: L'habitatge: Un pis de 74 metres quadrats amb tres habitacions, terrassa, pàrquing i traster. L'esdeveniment: La cerimònia tindrà lloc aquest dissabte al Palau de Congressos de Tarragona davant d'uns 110 convidats. El menú: Inclou una mariscada freda, sorbet de pinya i filet de vedella amb salsa de vi. Les darreres proves: Vestuari i imatge El resum dels preparatius estètics ens mostra els nervis i la il·lusió de la parella: El nuvi: En Domingo s'ha hagut d'acostumar a vedre's amb un vestit formal, allunyant-se dels seus habituals texans. Portarà un jupetí estampat i una corbanda. La núvia: La Jennifer ha optat per un vestit amb detalls de gasa i un pentinat semirecollit amb bucles per lluir la seva llarga melena. Anells i complements: Les aliances, triades per catàleg, són d'estil quadrat amb diamants. El viatge de noces i el futur Un cop finalitzi la festa, els nuvis s'embarcaran en la seva primera aventura aèria rumb a Egipte. El viatge consistirà en: Un creuer de quatre nits pel Nil des de Luxor fins a Assuan. Estada a El Caire amb totes les visites incloses. Acompanyament constant de guies per facilitar-los l'experiència, ja que és el primer cop que volen en avió.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Inici de les Visions de la Setmana Santa a Tarragona
Presentació de les Visions de la Setmana Santa L'inici simbòlic del calendari d'activitats de la Setmana Santa a Tarragona comença amb el cicle Visions de la Setmana Santa. Aquest esdeveniment, organitzat per l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa Tarragonina, busca establir vincles i compartir tradicions amb altres ciutats de l'Estat. Intercanvi cultural amb Cuenca Enguany, la congregació convidada és la de Nuestra Señora de la Soledad y la Cruz del Muy Ilustre Cabildo de Caballeros Escuderos de Cuenca. El seu president, José Ramón García, destaca algunes particularitats de la tradició a la seva ciutat: Rigor cronològic: Les processons segueixen estrictament l'ordre dels fets de la passió, mort i resurrecció. Finançament per subhasta: Els portadors dels passos (lanceros) paguen a la germandat per l'honor de portar les imatges a l'espatlla. Escenari històric: El recorregut pel barri antic de Cuenca és conegut per la seva duresa i bellesa, declarat d'Interès Turístic Internacional. Novetats de l'edició a Tarragona Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació, ha detallat les principals innovacions per a aquest any: Presentació del cartell a la Catedral: Per primera vegada es farà un acte oficial obert al públic amb un concert de la Unió Musical, on s'estrenarà una marxa processional dedicada a la ciutat. Canvis en la Processó del Sant Enterrament: Es modifica l'horari a les 19:30 h per evitar la llum solar directa i es canvia part del recorregut per evitar duplicitats a la Rambla. Millora en l'atenció al públic: S'instal·laran graderies amb diversos nivells al Pla de la Seu i al Pla de Palau per augmentar la capacitat de cadires i millorar la visibilitat. Cultura i participació: Es recupera el Certamen de Pintura (biestatal) i es realitzarà una trobada de bandes de timbals amb confraries d'Aragó, La Rioja, València i Bilbao. "Aquestes trobades generen un coneixement i unes amistats que perduren al llarg dels anys."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Projecte Racó del Petit a la llar d'infants Sant Salvador
El Racó del Petit: Un espai d'integració a Tarragona El programa visita la llar d'infants municipal del barri de Sant Salvador, a Tarragona, per conèixer el Racó del Petit. Aquesta iniciativa experimental busca implicar directament les famílies en l'etapa educativa més primerenca d'una manera activa i comunitària. Objectius i funcionament del pla pilot La directora del centre, Dori Ruiz, explica que el projecte d'espai familiar s'adreça especialment a nadons de 0 a 1 any, una franja que sovint no cobreix l'escola reglada. Els punts clau del servei són: Intercanvi d'experiències: Les mares poden compartir inquietuds i situacions familiars similars. Assessorament professional: S'ofereixen xerrades sobre alimentació infantil i consells mèdics i de medicació en col·laboració amb el CAP. Participació comunitària: Les famílies s'integren en les festes del centre, com el Nadal o el Carnestoltes. Integració i diversitat cultural L'espai destaca per la seva gran capacitat d'inclusió social. S'han presentat diversos casos significatius: La Carima, procedent del Magrib, explica com el centre és vital per a la seva filla amb síndrome de Down, ja que al seu país d'origen aquests infants sovint no reben educació. L'Arianova, de Moscou, qui s'integra malgrat les barreres lingüístiques. Casos de famílies amb dificultats auditives on el centre actua com a pont de socialització sonora pel nadó. "L'aprenentatge es basa en el joc individual i col·lectiu, i és aquí on les mares troben la informació que al carrer no poden trobar." El projecte es duu a terme dos cops per setmana, durant dues hores, fomentant que el nadó s'integri en el grup de l'escola des de ben petit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Hysteria: L'onírica trobada entre Freud i Dalí
Una exploració de la ment de Freud L'obra teatral, dirigida originalment per John Malkovich, presenta una trobada fascinant i imaginària entre dues figures icòniques: Sigmund Freud i Salvador Dalí. Basada en una anècdota real, la funció se submergeix en la ment d'un Freud ancià i malalt que viu els seus últims dies a Londres, exiliat pel règim nazi. Dinàmica i contingut de l'obra Un espai de somni: Tota l'acció transcorre dins del cap de Freud, un escenari oníric propiciat per la seva malaltia i els efectes de la morfina. Personatges clau: A més de la presència apassionada de Dalí, apareix la Jessica, un personatge que posa en qüestió els fonaments de la carrera de Freud i el seu llegat. Barreja de gèneres: L'autor, Terry Johnson, aconsegueix una fusió insòlita entre la comèdia, la farsa, la tragèdia i el surrealisme. El to de la representació L'actor principal destaca que, tot i tractar temes profunds com la llibertat humana i el llegat intel·lectual, l'obra manté un to de comèdia brillant i, de vegades, de farsa pura. "Tot el que he fet, tot allò en què m'he convertit era necessari per alliberar els homes, la humanitat." L'espectacle no pretén alliçonar, sinó oferir una experiència gegantina i intel·ligent que requereix un espectador amb ment oberta, disposat a veure versions poc convencionals d'aquests personatges històrics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Sergi de los Rios pren possessió com a regidor a Tarragona
Nou regidor d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona Aquest matí s'ha celebrat un ple municipal extraordinari i urgent a l'Ajuntament de Tarragona amb l'objectiu principal de formalitzar l'entrada de Sergi de los Rios, representant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), al consistori. Context del nomenament Substitució: De los Rios ocupa la vacant deixada per Javier Almagro, qui va dimitir a principis d'any per motius personals. Sessió breu: El plenari ha tingut una durada aproximada de dos minuts. Fórmula del jurament: El nou regidor ha promès el càrrec utilitzant la fórmula de l'imperatiu legal pel que fa al compromís amb la Constitució espanyola. Objectius i reptes polítics Sergi de los Rios ha destacat la voluntat d'aprofitar la seva doble vessant com a regidor i diputat al Parlament de Catalunya per agilitzar projectes on la Generalitat hi té competències directes: La nova ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes. Projectes vinculats a la Universitat Rovira i Virgili (URV). La transformació de la façana marítima de la ciutat. "Com a català és un gran orgull estar al Parlament de Catalunya i com a tarragoní a l'Ajuntament. Per tant, què més vull." Equip Municipal Amb aquesta incorporació, De los Rios s'integra al grup municipal d'ERC, que té com a portaveu a Rosa Rossell.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
2005-02-17 REPOR ESPORT STA TECLA
La importància de la prevenció en l'esport L'episodi se centra en la visita a la Unitat de Medicina de l'Esport de Santa Tecla, on el doctor Manel González i el seu equip expliquen la necessitat de realitzar revisions mèdiques periòdiques per garantir una pràctica física segura. S'emfatitza que la revisió no és només per a esportistes d' elit, sinó per a tothom qui vulgui conèixer els seus límits fisics. Fases de la revisió mèdica Interrogatori i antecedents: Es realitza un diagnòstic previ basat en l'activitat de l'usuari, les seves patologies genètiques i possibles factors de risc familiars, com ara malalties cardiològiques o mort sobtada. Exploració física detallada: Inclou l'antropometria per mesurar el greix corporal i la massa muscular, així com una revisió de les articulacions, la musculatura, el cor, els pulmons i fins i tot la salut dental. Prova d'esforç (Ergometria): Es tracta d'un test progressiu en cinta o bicicleta on es monitoritzen els batecs per minut i la tensió arterial sota un esforç màxim controlat. Conceptes clau per a l'esportista "Nosaltres comparem les revisions una mica com passar la prova de la ITV al cotxe." El resum de les recomanacions mèdiques inclou: 1. Periodicitat: Es recomana fer una revisió completa cada 3 a 5 anys, o abans si es detecten anomalies. 2. Aptitud federativa: És pràcticament obligatòria per a majors de 16-18 anys que competeixen, a causa de les connotacions mèdico-legals. 3. Control de l'ego: Els especialistes adverteixen que la prova no serveix per "reventar la màquina", sinó per observar l'adaptació a les càrregues.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
80 anys d'història i disseny: l'exposició 'Mira't a la ràdio'
Evolució tecnològica i social del receptor de ràdio L'entrevista amb Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), presenta l'exposició "Mira't a la ràdio". Aquesta mostra recull 120 aparells que narren vuit dècades d'innovació tècnica i canvis estètics, des dels orígens fins a la digitalització actual. Cronologia i etapes de la ràdio L'exposició es divideix en períodes històrics clau que expliquen com l'aparell ha passat de ser un experiment científic a un objecte quotidià: Època experimental (1906-1920): Primeres emissions i receptors de Galena, que requerien auriculars a causa del seu so feble. L'era dels totalitarismes (Anys 20-40): La ràdio esdevé un mitjà de masses utilitzat pels règims per difondre propaganda i discursos ideològics. L'etapa lúdica (Postguerra): Predomini de les radionovel·les, concursos i música. Actualitat: La ràdio com a mitjà informatiu flexible que conviu amb la televisió i s'integra en dispositius digitals. La Revolució del Transistor i el Disseny Un dels punts d'inflexió més rellevants tractats és el pas de les vàlvules de buit (bombetes) al transistor. Aquest canvi va permetre: Miniaturització: L'aparell va deixar de ser un moble gran de fusta per convertir-se en un objecte portàtil i flexible. Evolució de materials: Ús de la baquelita i, posteriorment, el plàstic, seguint les modes estètiques de cada dècada. "La ràdio és un aparell fonamental per conèixer el segle XX perquè fa néixer l'electrònica." Impacte Global i Elements de la Mostra L'exposició no només és visual, sinó també sonora i interactiva. Inclou un mapa d'emissores del món per simbolitzar com la ràdio va ser el primer motor de la globalització, permetent rebre informació immediata de qualsevol indret. Entre les peces destacades hi ha una ràdio provinent del Palau de la Generalitat, que s'atribueix al president de la República.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
Testimonis del creuer Grand Voyager a Tarragona Ràdio
Un relat de supervivència al Mediterrani L'episodi recull el testimoni directe de tres tarragonins —Carme Ollé, Antonio González i Marta Bericà— que van sobreviure a la traumàtica travessia del creuer Grand Voyager. El vaixell, que feia la ruta entre Tunísia i Barcelona, es va trobar amb un temporal extrem que el va deixar a la deriva, provocant moments de pànic i nombroses contusions entre el passatge. L'impacte físic i psicològic Els convidats descriuen el seu estat actual com una barreja de dolor físic i seqüeles emocionals: • Contusions i cops: La Carme i l'Antonio encara pateixen les conseqüències dels impactes contra el mobiliari i els televisors de les cabines. • Nerviosisme posttraumàtic: Els passatgers expliquen que els nervis estan apareixent amb més força un cop han arribat a terra ferma. • Por als vaixells: La Marta Bericà afirma rotundament que no tornarà a pujar mai més a un vaixell, preferint l'avió per a futurs viatges. Crònica d'una nit de caos El relat se centra en la matinada de dilluns, quan la situació es va tornar crítica: • Mobles "voladors": Es descriu com les butaques, televisors i fins i tot la gent sortia disparada pel moviment violent del buc. • L'onada gegant: Es menciona el trencament del vidre del pont de comandament per una onada, la qual cosa va deixar el vaixell sense control motor durant hores. • Escenes de pànic: Els testimonis recorden haver hagut de "pescar" passatgers que anaven a sortir disparats cap a la coberta. Possibles accions legals Sobre la possibilitat de presentar denúncies: • Hi ha una discrepància d'opinions, tot i que coincideixen en el fet que la decisió de sortir de Tunísia amb mala mar va ser qüestionable. • > "Si es fa una reclamació conjunta, ens hi sumarem, perquè no havíem d'haver sortit de Tunísia." • Critiquen la manca d'informació inicial i el fet que l'assegurança del viatge no els hagi facilitat l'atenció mèdica esperada un cop a casa. Solidaritat en la tragèdia Malgrat l'horror, els passatgers destaquen que en les 45 hores passades a la deriva es van crear vincles d'amistat i ajuda mútua que no s'havien aconseguit durant tota la setmana de vacances anterior.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
2005-02-16 XARXA VOLUNTARIAT DEPANA
Constitució de la Xarxa de Voluntariat Ambiental L'entrevista se centra en la recent creació de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya, constituïda oficialment els dies 11 i 12 de febrer a Manlleu. Marta Grau, representant de Depana i membre del grup impulsor, explica que aquesta iniciativa neix després d'anys de treball conjunt entre diverses entitats per donar al voluntariat ambiental el reconeixement que es mereix, sovint a l'ombra del voluntariat social. Objectius i Funcionament de la Xarxa La xarxa busca crear sinergies entre les entitats del sector per guanyar força davant l'administració i la societat. Els eixos principals són: Compartir experiències i millorar la gestió interna de les agrupacions. Canalitzar subvencions de manera més eficaç amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Establir tres nivells d'adhesió: entitats membres, el grup motor de gestió i col·laboradors individuals experts. Dades i Desafiaments del Sector Durant les jornades es van exposar dades comparatives preocupants que justifiquen la necessitat de la xarxa: Mentre que el voluntariat social compta amb més d'un 50% de participació ciutadana, l'ambiental no arriba al 10%. Existeix una falta de percepció de l'ecologisme com una acció altruista comparable a l'ajuda social. La formació esdevé un pilar fonamental per garantir que el voluntari sàpiga gestionar la complexitat de les normatives ambientals actuals. "Hem parit el nen i ara l'hem de cuidar; ens queda molta feina per davant per consolidar aquesta estructura." Actuacions Locals: El bosc de la Marquesa Un exemple d'èxit de gestió citat és la preservació de la Punta de la Móra (bosc de la Marquesa) a Tarragona, on la col·laboració entre Depana i els voluntaris ha permès limitar l'accés massiu i millorar la salut de l'ecosistema des de 2003.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
L'Ajuntament de Tarragona i el motor local
Presentació de l'acte de suport als esportistes A la plaça de la Font, davant l'Ajuntament de Tarragona, s'ha celebrat un acte organitzat per la Conselleria de Relacions Ciutadanes per mostrar el suport de la ciutat als seus esportistes d'elit, especialment aquells vinculats al món del motor. El regidor Esteve Ortiz ha explicat que l'objectiu no és només el reconeixement, sinó també promocionar la imatge de Tarragona a través de les seves competicions internacionals. Tipus de suport de l'Ajuntament L'ajuda als atletes es divideix en tres branques principals: - Econòmica: Amb un pressupost aproximat de 50.000 euros (uns 8 milions de pessetes). - Equipament: Subministrament de roba i materials esportius. - Sanitària: Un acord amb l'hospital Sant Pau i Santa Tecla per tractar lesions de manera directa. El patrimoni com a imatge de marca Una part innovadora de la campanya és la vinculació de cada pilot amb un monument emblemàtic de la ciutat: - Albert Cabestany amb l'Amfiteatre. - Àlex Busquets amb les Muralles. - Gerard Cintes amb el Fòrum. - Artur Aragonès amb el Circ. "L'obligació del propi Ajuntament és donar a conèixer tots aquests personatges que desenvolupen una gran tasca professional i que serveixen de promoció per a Tarragona." Protagonistes del motor Durant l'acte s'ha entrevistat diversos pilots que destaquen en les seves disciplines: - Gerard Cintes: Campió d'Espanya de trial que veu en l'Albert Cabestany el seu referent. - Albert Cabestany: Pilot de trial que es prepara per a competicions a França i Milà, destacant la importància de ser pioner en aquest suport municipal. - Artur Aragonès: Participant en el Dakar, qui reflexiona sobre els canvis de normativa i la importància del patrocini per millorar material. - Equip Busquets: Amb l'Àlex (centrat ara en l'enduro) i en Josep Maria (en la Power Cup d'asfalt de BMW).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona
Presentació del Festival de Dixieland S'ha presentat oficialment la nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, un esdeveniment plenament consolidat a nivell internacional que converteix la ciutat en la capital del jazz tradicional durant cinc dies. El festival destaca per la seva gran oferta d'activitats i la participació de músics de renom mundial. Xifres i participants clau L'edició d'enguany presenta unes dades impressionants que refermen el seu prestigi: 125 músics de 9 països diferents. 78 activitats programades en una vintena d'espais. Noms destacats com el pianista cubà Bebo Valdés, la Portenya Jazz Band d'Argentina i Hilo Jones de Nova Orleans. Col·laboració amb el festival de Terrassa per compartir costos de contractació de grans estrelles. Activitats i espais singulars El festival busca que la música surti a l'encontre dels ciutadans a través de diversos format: Itineraris musicals: Recorreguts pel centre, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i la Part Alta. La Nàrria Cervesera: Un emblemàtic carruatge antic de Cerveses Ambar, restaurat i tirat per cavalls de raça Shire, que recorrerà la Rambla amb una banda de música a sobre. Vessant educatiu i cultural: Sessions didàctiques per a més de 3.000 infants al Teatre Metropol i un cicle de cinema mut amb música de Dixieland en col·laboració amb la Fundació La Caixa. "Tarragona es convertirà, com cada any, en la capital del Dixi de Catalunya i potser inclús d'Espanya." Dates i patrocinis El festival s'iniciarà el 15 de març i comptarà amb el suport econòmic d'empreses com Cerveses Ambar, Repsol i la Fundació La Caixa, garantint una programació professional que equilibra les actuacions gratuïtes al carrer amb concerts de pagament al teatre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Montserrat Carulla i La plaça del Diamant al Metropol
Entrevista a Montserrat Carulla sobre l'adaptació de Rodoreda L'actriu Montserrat Carulla conversa sobre la seva propera actuació al Teatre Metropol de Tarragona, on presentarà l'adaptació teatral de La plaça del Diamant, dirigida per Joan Ollé. Després d'un breu període de malaltia, l'actriu torna als escenaris per donar veu a un dels personatges més emblemàtics de la literatura catalana. Una proposta escènica minimalista i innovadora L'obra destaca per una posada en escena singular que trenca amb la narrativa tradicional de la novel·la: Tres veus per a un personatge: Tres actrius (Montserrat Carulla, Mercè Pons i Rosa Renom) interpreten la Colometa simultàniament, representant tres etapes vitals diferents: la joventut, l'edat mitjana i la vellesa (senyora Natàlia). Protagonisme de la paraula: Ollé aposta per un minimalisme extrem on l'element central és el text de Mercè Rodoreda, despullat d'artificis. L'escenografia: Un banc triat amb una obsessió gairebé absoluta pel detall és l'únic suport físic de les protagonistes. L'essència de l'obra i el vincle amb Rodoreda Carulla explica que el director, Joan Ollé, va mantenir un contacte personal amb Mercè Rodoreda fa 25 anys, fet que ha influït en la fidelitat i la sensibilitat del muntatge: "La paraula és l'única protagonista. Nosaltres som instruments per projectar aquesta paraula... amb tota la sinceritat i el dramatisme que necessita." Televisió vs. Teatre L'actriu també reflexiona sobre la compatibilitat de treballar en sèries de televisió (com El Cor de la Ciutat) i els "bolos" teatrals. Defensa la dignitat de les telenovel·les produïdes a Catalunya, tot i reconèixer que la concentració que exigeix el teatre és molt més intensa i esgotadora.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Nova senyalització i rutes de patrimoni a Tarragona
Projecte de Senyalització a la Rambla Nova L'Ajuntament de Tarragona, a través del Museu d'Història, inicia la instal·lació de 44 plaques informatives en edificis emblemàtics de la Rambla Nova per commemorar el seu 150è aniversari. Característiques de la iniciativa: Informació tècnica: Les plaques, de 40x40 cm, detallen l'any de construcció, el promotor, l'arquitecte i el nom de la casa. Ubicació: Comencen al número 2 (Balcó del Mediterrani) i recorren ambdós costats de la Rambla. Objectius: Donar valor a l'arquitectura del segle XIX i facilitar les visites guiades. "Volem que quedi quelcom físic que recordi els 150 anys de la Rambla a tothom qui hi passegi." Actuacions a la Muralla i Portal de Sant Antoni Arran d'un petit despreniment al Portal de Sant Antoni, s'ha accelerat un pla d'intervenció d'emergència. L'Ajuntament assumirà part del finançament per garantir la celeritat de les obres. Neteja i jardineria: S'han eliminat arbustos que provocaven humitats davant la Diputació per millorar la visibilitat del monument. Doble entrada turística: Es preveu la creació d'una nova taquilla al passeig Torroja per facilitar l'accés dels grups que arriben en autobús. Restauració de Casa Canals Es detalla l'estat de les obres a Casa Canals, un projecte complex que busca recuperar aquest espai per al Museu d'Història. Nous usos: L'edifici comptarà amb sales de conferències i espais per a exposicions permanents de fons numismàtics, de ceràmica i quadres. Accessibilitat: S'han eliminat barreras arquitectòniques mitjançant un sistema de rampes i un ascensor discret. Recuperació de patrimoni: Es tornaran a exposar les peces recuperades pels Mossos d'Esquadra després del robatori que va patir la casa temps enrere. La previsió és que la casa pugui obrir les seves portes a finals de l'any 2005.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Josefa Ferrando guanya el premi de la VIA-T a Tarragona
La grossa de la VIA-T cau a Torreforta L'emissora Tarragona Ràdio ha connectat amb el barri de Torreforta per entrevistar la Josefa Ferrando Quílez, una veïna de 64 anys que ha estat la guanyadora del sorteig organitzat per l'associació de comerciants VIA-T. El premi consisteix en un "sou" de 600 euros mensuals durant tot l'any 2005. Detalls de la troballa afortunada La Josefa va participar gairebé sense adonar-se'n en comprar un pijama per a la seva filla durant la campanya de Reis. Va omplir una única butlleta i confessa que "mai a la vida m'havia tocat res". L'afortunada va ser escollida entre un total de 35.000 butlletes participatives. Funcionament del premi En la conversa, Jordi Chivite, vocal de la VIA-T, ha aclarit diversos dubtes de la guanyadora: Llibertat de despesa: Tot i que l'associació agrairia que els diners es gastessin al comerç local, la Josefa pot disposar dels diners per al que vulgui, incloent-hi viatges o ajudar la família. Acumulació: Els diners es poden acumular mes a mes; no és obligatori gastar els 600 euros dins del mateix mes natural. Naturalesa del premi: Es tracta d'un ingrés mensual directe que funciona com un complement econòmic lliure. "Fins que no vegi els primers 600 euros no m'ho acabaré de creure." El comerç a Tarragona i la VIA-T Jordi Chivite ha destacat l'èxit de la tercera edició d'aquesta promoció, que busca dinamitzar el sector comercial del centre de la ciutat. Actualment, l'associació compta amb uns 150 associats, però fan una crida a créixer per fer "pinya" i demostrar que Tarragona és, a més de cultura i història, un referent comercial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Cursos de Primers Auxilis i Socorrisme a Tarragona
Formació en intervenció d'emergències del Patronat d'Esports El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, en col·laboració amb la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i l'empresa Calamar i Salvament, organitza noves edicions de les seves formacions més demanades. Aquests cursos, de caràcter gratuït i eminentment pràctics, estan dissenyats per oferir habilitats de resposta ràpida davant situacions de risc en l'àmbit esportiu i quotidià. Les dues modalitats de formació L'oferta formativa es divideix en dues jornades intensives de dissabte: V Curs Bàsic de Primers Auxilis: Centrat en l'atenció immediata en cas de desmais, epilèpsia, ennuegaments o lesions traumàtiques. S'imparteix a la sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. II Curs de Salvament i Socorrisme Aquàtic: Enfocat als primers auxilis en el medi aquàtic, especialment útil per a la gestió de riscos en piscines i platges. Continguts clau del temari Els instructors posen un èmfasi especial no només en el que s'ha de fer, sinó molt especialment en el que NO s'ha de fer per evitar empitjorar la situació de la víctima: Reanimació Cardiorespiratòria (RCP): Pràctica del boca a boca i massatge cardíac amb maniquins especialitzats. Immobilitzacions i embenats: Tècniques per tractar lesions osteoarticulars mitjançant mètodes pràctics. Gestió de la farmaciola: Quins elements són realment imprescindibles i quins són prescindibles. Urgències sobtades: Protocol d'actuació davant l'obstrucció de les vies respiratòries (ennuegaments) i pèrdues de coneixement. Públic objectiu i inscripcions Encara que inicialment es va pensar per a un públic professional, l'èxit ha estat rotund entre la ciutadania general. Està obert a: Monitors d'esplai, entrenadors i professors d'educació física. Personal de Protecció Civil i professionals que desitgen un reciclatge pràctic. Qualsevol ciutadà a partir de 16 anys interessat a saber actuar en el seu dia a dia. "Saber què fer no és només tenir la teòrica, és haver practicat la tècnica almenys un cop per poder respondre davant d'una urgència sobtada."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Artur Mas a Tarragona Ràdio: Infraestructures i Nou Estatut
Entrevista a Artur Mas: Reptes de Tarragona i Futur Polític a Catalunya El president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, analitza en aquesta entrevista a Tarragona Ràdio la situació actual del Camp de Tarragona i els grans debats nacionals. Mas subratlla la importància de les infraestructures com a motor econòmic i la necessitat d'un nou marc d'autogovern. Infraestructures i Gestió Territorial Artur Mas proposa un canvi radical en el model de gestió de les infraestructures clau per al territori: * Aeroport de Reus: Defensa el traspàs de la titularitat a la Generalitat de Catalunya i una gestió compartida amb agents del territori (Cambres de Comerç, sector turístic i empresarial). * Dèficit d'inversions: Crítica l'actuació de l'Estat en obres com la variant de la Nacional 340, l'autovia Tarragona-Valls i el desenvolupament del TGV. * Xarxa Ferroviària: Reivindica el control sobre els trens regionals i les carreteres que tenen origen i final a Catalunya. Política Nacional: Estatut i Finançament Respecte a la política catalana, Mas es mostra ferm davant les negociacions amb el govern espanyol: "Un Estatut no és un pacte de legislatura per tres o quatre anys; és un sistema d'autogovern que ha de durar 30 o 40 anys. Si el fas malament, hipoteques el país." * No a les rebaixes: CiU afirma que no cedirà en punts vitals com el finançament, la gestió de la immigració i la llengua, malgrat les pressions del PSOE i el govern de Zapatero. * Llei Electoral: Expressa el seu rebuig a un sistema proporcional pur que pugui restar representativitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Clau Local i Referèndum Europeu Sectarisme del Tripartit: Sospita d'actuacions desfavorables per part del govern de la Generalitat cap a municipis governats per CiU, posant l'exemple de la Llei de Barris a Tarragona. Referèndum de la Constitució Europea: Mas demana el vot afirmatiu argumentant que el futur de Catalunya està a Europa i que no s'ha de culpar a Brussel·les de problemes que s'han de resoldre a Madrid.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
El Tren: La nova aposta radiofònica de la URV
Presentació del projecte El Tren Tarragona Ràdio ha estrenat un espai innovador anomenat El Tren, un programa realitzat íntegrament per alumnes de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta col·laboració pionera permet als estudiants de segon i quart curs gestionar una hora de programació professional amb total llibertat creativa. Una experiència acadèmica i professional El projecte es diferencia de les pràctiques convencionals per diversos motius: • Atorga 3 crèdits de lliure elecció, integrant-se plenament en el currículum acadèmic. • Exigeix un compromís professional real, on no s'admeten retards ni excuses habituals en l'entorn universitari. • Els alumnes han de dissenyar el programa des de zero, des de la producció fins a la locució final. El format i la visió juvenil L'objectiu principal és apropar la ràdio convencional al públic jove mitjançant un format picadet i dinàmic que fugi de l'estat rígid de la ràdio tradicional. Segons la professora Marta Montagut, el programa busca adaptar-se a les noves formes de consum digital: "Moltes vegades el format de la ràdio convencional no arriba al jove perquè el format no li entra; calen inputs d'atenció contínua." Seccions del programa L'estructura del programa s'organitza com un tren on cada col·laborador és un vagó amb una temàtica específica: • Cultura i Oci: Seccions dedicades al cinema i al teatre (incloent-hi la producció a Barcelona). • Música: Espai per a grups alternatius i l'agenda local de Tarragona. • Societat: Reportatges de carrer sobre temes d'actualitat que afecten els joves, com la seguretat nocturna. • Televisió: Una anàlisi crítica de la denominada tele-brossa i els continguts actuals. • Universitat: Crònica de les activitats de la URV i la seva transcendència social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Conflicte i reivindicacions al carrer Comte de Tarragona
Resum de la situació al carrer Comte de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en la greu problemàtica que afecta una trentena de veïns del carrer Comte, els quals han hagut de ser desallotjats de les seves vivendes a causa de deficiències estructurals i problemes en el subsol. Punts clau de la jornada Estudis Geotècnics: S'està a l'espera dels resultats de l'informe geotècnic encarregat pels mateixos veïns, ja que l'Ajuntament no se n'ha volgut fer càrrec. Les primeres dades indiquen que el sol ferm (pedra) es troba a uns quatre metres de profunditat. Accions de reforç: Es debaten dues opcions tècniques per assentar els edificis: El pilotatge (creació de pilars de formigó fins a la roca). L'ompliment total de les cavitats amb formigó. Crítica a la gestió municipal: Javier Aluja, president de la recentment constituïda Associació d'Afectats, denuncia una sèrie de "despropòsits" per part de l'Ajuntament, incloent-hi la mala col·locació dels testimonis de control de les esquerdes. L'impacte personal i emocional "Estem realment esgotats; no hi ha dia que no defalleixi algú perquè portem dues setmanes així i això no s'aguanta." Els veïns viuen una situació de gran desgast anímic, amb molts d'ells allotjats en hotels i d'altres havent de desatendre les seves professions per supervisar la seguretat de les seves llars. Davant la falta de confiança en els tècnics oficials, no descarten emprendre la via legal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Educació viària: El pas de la bici al ciclomotor
Formació viària a l'Institut Pons d'Icart Un grup d'alumnes de segon d'ESO de l'Institut Pons d'Icart de Tarragona ha participat en una jornada d'educació viària organitzada per l'empresa Tècniques de Conducció i Control (TCC). L'objectiu principal és ensenyar als joves a realitzar una transició segura entre la bicicleta i el ciclomotor, posant èmfasi en el control del vehicle i la prevenció d'accidents. Continguts i exercicis pràctics La jornada ha combinat la teoria amb la pràctica, utilitzant ciclomotors adaptats amb mesures de seguretat especials com estabilitzadors i limitadors de velocitat. Els alumnes han realitzat diversos exercicis: Control i tacte: Aprenentatge de l'acceleració i la frenada, conceptes nous per a molts joves. Equilibri: Maniobres per circular entre cotxes o passar per espais estrets. Agilitat i absorció: Exercicis de zig-zag i ús de les cames com a amortidors sobre superfícies irregulars (com escales a terra). La importància de la pedagogia Els monitors, Javi i Pere Feliu, destaquen que el nivell previ de domini de la bicicleta sol ser baix, la qual cosa dificulta l'estabilitat inicial. Segons els experts, molts joves creuen que conduir és només accelerar en línia recta, i és vital que aquesta primera experiència sigui guiada per un professional en lloc de fer-ho de manera autodidacta. "L'objectiu final no és cap altre que reduir els accidents de trànsit entre els més joves a través d'aquesta tasca pedagògica." Estructura dels cursos Aquests cursos de TCC es divideixen en tres blocs principals: 1. Educació viària escolar: Per a joves de 14 i 15 anys. 2. Reciclatge i prevenció: Per a l'àmbit laboral. 3. Perfeccionament: Conducció esportiva en circuits segurs.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
25'
Anàlisi del Tractat de la Constitució Europea
El Referèndum i la Naturalesa del Tractat L'episodi analitza la proximitat del referèndum sobre el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. Els especialistes clarifiquen que, tot i el nom, jurídicament es tracta d'un tractat internacional i no d'una Constitució en el sentit tradicional d'un estat. • El text busca simplificar els tractats anteriors i donar una major volada política al procés d'integració. • A Espanya, la consulta del 20 de febrer no és vinculant, ja que la Constitució espanyola només obliga a referèndums en reformes constitucionals o d'estatuts d'autonomia. • Per a l'entrada en vigor, cal la ratificació dels 25 estats membres. Arguments a favor i en contra del "Sí" Els motius per al suport (Sí) • Suport popular: És la primera vegada que es demana l'opinió directa als ciutadans sobre la integració europea. • Simplificació jurídica: Unifica diversos tractats complexos en un sol text. • Primacia del dret europeu: Es consagra que la norma europea prima sobre la nacional. • Carta de Drets Fonamentals: El tractat inclou una declaració que recull la tradició de drets socials i civils d'Europa. Les crítiques i el "No" • Dèficit democràtic: El poder real encara resideix en els governs (Consell) i no totalment en el Parlament Europeu. • Reconeixement nacional: El tractat no resol les aspiracions de les nacions sense estat, ja que és un document intergovernamental. El Problema de la Desinformació S'analitza per què un 70-90% de la població afirma no estar informada. Els experts assenyalen la dificultat de comunicar un text de 448 articles i múltiples protocols annexos. La complexitat es deu a la necessitat d'equilibrar 25 realitats estatals diferents. "És impossible estar ben informat de la Constitució Europea si no s'és un especialista en dret comunitari; la realitat europea exigeix solucions molt sofisticades." Escenaris Post-Referèndum Si guanyés el "No" a Espanya, tot i no ser vinculant, el govern patiria una deslegitimació política greu que podria forçar eleccions anticipades. A nivell europeu, si un sol estat membre no ratifica el tractat en un termini de dos anys, el Consell Europeu haurà de reunir-se per decidir el futur del document.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
2005-02-14 CEPTA PLA ESTRATÈGIC
Proposta de Futur per al Camp de Tarragona Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, planteja una visió de futur per a la regió basada en un nou model de planejament. L'objectiu no és només un pla tàctic a curt termini, sinó definir què vol ser Tarragona en els propers 20 anys, aprofitant el grup promotor creat durant la candidatura de l'Exposició 2015. Bilbao com a referent de transformació Cabré assenyala el model Bilbao com l'exemple a seguir per la seva capacitat de transformar-se des de la crisi industrial dels anys 80 cap a una ciutat centrada en la qualitat de vida i la cultura. Reversió del model: Passar d'una ciutat percebuda com a "grisa" a un líder europeu en turisme i serveis. Consens: La necessitat d'una imatge consensuada entre el món polític i la societat civil. L'Eix Tarragona-Reus i la Massa Crítica El president de la confederació proposa superar les fronteres municipals per actuar com un territori cohesionat: Àrea Metropolitana: Unir Reus, Tarragona, Vilaseca, Salou, Cambrils i Constantí per sumar més de 450.000 habitants. Sinergies: Reconeix Reus com a motor empresarial i innovador, mentre Tarragona manté la capitalitat històrica i institucional. Estructura: Comparar el territori amb la Ria de Bilbao, on diversos municipis configuren una màquina industrial i de serveis potent sense perdre la seva identitat. Acord Estratègic de la Generalitat Es destaca l'acord del Parlament de Catalunya per potenciar la competitivitat i l'ocupació, que inclou: Inversió de 20.000 milions d'euros en tres anys. Creació d'un consorci de mobilitat per gestionar els fluxos de persones entre Tarragona, Reus, Valls i El Vendrell. Millores en infraestructures i accés sostenible als polígons industrials. "A Tarragona li falta projecte; el que proposem és que ens assentem societat civil i administració per liderar un projecte de planejament."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
2005-02-11 JOSEP MATHAUSEN
La memòria viva de l'extermini L'Enric Marco, supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen, comparteix el seu testimoni amb joves de l'Institut de Camp Clar a Tarragona. Amb 88 anys, l'Enric encara recorda com, amb només 19, va ser enviat a un centre d'extermini a Àustria, conegut per la seva extrema crueltat i els 186 escalons de la mort de la cantera. Una lliçó d'humanitat per a les noves generacions L'objectiu de les xerrades organitzades per l'Amical de Mauthausen no és només recordar el passat, sinó fer reflexionar sobre el present: Prevenció de l'oblit: Explicar per què milers de republicans espanyols van acabar en camps de concentració lluny de la seva terra. Camps de concentració actuals: Marco recorda als alumnes que avui dia existeixen altres formes d'extermini ligades a la fam, la guerra i la indiferència davant les tragèdies humanitàries a llocs com Palestina o Àfrica. La realitat de la guerra: Ensenyar que el conflicte no és qüestió de medalles, sinó de por, polls, fang i fam. L'impacte en els alumnes El testimoni personal té un efecte molt més profund que els llibres de text. Els estudiants destaquen: "T'adones que els problemes que tenim ara són insignificants comparats amb el que ells van viure." Els joves reconeixen estar impactats per la duresa del relat i per la sort de viure en un estat de benestar que sovint no es valora prou. El testimoni de l'Enric serveix per combatre la banalització del nazisme i l'ús indiscriminat de símbols com l'esvàstica sense conèixer el seu significat real.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Entrevista educació a Tarragona: Llars d'infants i EOI
Situació de les Llars d'Infants a Tarragona La regidora d'Ensenyament, Carme Duca, ha detallat el calendari d'obertura de nous centres educatius per a la petita infància. S'ha posat un èmfasi especial en la distinció entre les places municipals i el suport de la Generalitat: Setembre de 2005: Inauguració de la llar de Sant Pere i Sant Pau (94 places) i la de la Rebassada (més de 70 places). Setembre de 2006: Obertura prevista per als centres de Bona Vista i de la zona del César August. Finançament: Duca denuncia que l'Ajuntament assumeix actualment dues terceres parts del cost de centres com Sant Salvador i el Miracle, ja que la Generalitat encara no ha formalitzat el reconeixement necessari per rebre les subvencions. Absentisme i Fracàs Escolar S'ha analitzat el funcionament de la Comissió d'Absentisme, destacant que, tot i la percepció social, els casos reals sobre la taula són pocs. "A vegades falla el sistema i no l'alumne; busquem mecanismes per resoldre casos on el sistema té implicació directa." Per combatre la desmotivació en el pas de l'escola a l'institut, s'ha creat una UEC (Unitat d'Escolarització Compartida) a Camp Clar que ofereix tallers de cuina i jardineria per a joves de l'ESO. L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i Nous Centres Respecte a la polèmica per la demora en la cessió dels terrenys de l'Avinguda Catalunya per a la nova EOI, la regidora aclareix que el procés està en tràmits de modificació del pla. Duca critica que la Generalitat prioritzi l'EOI davant la urgència de construir nous CEIP a zones saturades com Joan XXIII, on la demanda d'escolarització obligatòria és crítica.