Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2065-2088 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Concert Benèfic a La Floresta pel Tsunami
Iniciativa Solidària al Barri de La Floresta L'entrevista detalla l'organització d'un concert solidari impulsat per la Junta de l'Associació de Veïns de la Floresta a Tarragona. La iniciativa sorgeix de la voluntat del barri de contribuir de manera activa i comunitària a l'ajuda pels damnificats del tsunami al sud-est asiàtic, buscant una alternativa més propera i humana a les donacions fredes per telèfon. Detalls de l'Esdeveniment Format: Es tracta d'un festival amb la participació de set grups musicals de Tarragona i rodalies (Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Constantí, entre d'altres). Estils: Principalment rock i cantautors, dissenyat per ser un acte familiar i obert a tots els públics. Accés: No hi haurà entrada fixada; s'utilitzarà el sistema de guardiola a la porta perquè cada assistent aporti el que consideri oportú. Recaptació i Destí dels Fons L'objectiu principal és la reconstrucció de les zones afectades. Els organitzadors destaquen: La venda de refrescos (cedits gratuïtament) també sumarà a la recaptació total. Els fons es canalitzaran a través d'una ONG especialitzada en projectes d'habitatge i ocupació, prioritzant la recuperació a llarg termini més que l'ajuda mèdica d'urgència. Cita Destacada "No posem ni un euro ni dos perquè volem que sigui molt popular i que cadascú posi el que creu convenient segons les seves possibilitats." L'acte començarà a les 19:00h al local de l'Associació de Veïns i es fa una crida a la participació ciutadana per sumar esforços en aquesta causa global.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Mercat immobiliari a l'Avinguda Països Catalans de Tarragona
Situació Actual del Mercat Immobiliari L'episodi analitza l'expansió urbanística i l'increment de preus a la zona de Sant Pere i Sant Pau, concretament a l'Avinguda dels Països Catalans de Tarragona. La unitat mòbil de Tarragona Ràdio entrevista en David, de Fincas Sassalades, per desgranar l'estat del sector a principis de 2005. Preus i Característiques de l'Habitatge Els pisos de dues habitacions oscil·len entre els 27 i 28 milions de pessetes. Els habitatges de tres habitacions pugen fins als 32 o 33 milions. Es tracta d'immobles molt nous, amb una antiguitat màxima de dos anys i mig, sovint amb zones comunitàries i pàrquing. S'ha detectat que els preus s'han arribat a duplicar en poc més de dos anys. Dinàmica de Compravenda "Hi ha gent que ha comprat sobre plànol i, un cop acabada l'obra, el preu ha pujat 2 milions de pessetes més." Alta demanda: Malgrat l'augment de preus, la gent continua comprant, especialment atreta pels baixos tipus d'interès de les hipoteques, que fan que la quota sigui similar a la d'un lloguer. Perfil de la zona: És una àrea amb molta activitat constructora (5 o 6 blocs en marxa) i una forta presència d'estudiants a causa de la proximitat amb el campus de la Universitat Rovira i Virgili. Perspectives de Futur S'espera una estabilització dels preus, ja que s'està arribant al límit de la capacitat adquisitiva dels ciutadans. Existeix una preocupació per la manca d'equiparació entre el creixement del cost de l'habitatge i l'estancament dels sous. Es tanca el 2004 amb un balanç molt positiu de vendes, tot i les incerteses sobre el sostre del mercat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Preparatius de Carnaval a Tarragona amb Anton Wasc
El Carnaval a Tarragona: Entre la Sàtira i la Confecció L'espai radiofònic ens submergeix en l'ambient previ al Carnaval, una festa que divideix la ciutat entre els entusiastes i els qui prefereixen tancar-se a casa. L'entrevista amb l'especialista Anton Wasc, des del seu taller de confecció, ens revela les interioritats d'aquesta celebració i les tendències per a la nova temporada. Una Proposta Reivindicativa: La Bandera de Tarragona L'Anton llança una proposta agosarada de caràcter local: utilitzar la bandera de Tarragona per crear indumentària formal com americanes, pantalons i faldilles. Objectiu: Reivindicar la identitat tarragonina davant d'altres capitals com Barcelona o Girona. Humor i política: Es proposa, en to de broma, que tot el consistori municipal i els regidors vesteixin aquests dissenys. Estil: Una combinació entre el lluentó clàssic i la sàtira punyent. Tendències i Clàssics de les Disfresses Durant la conversa s'analitza l'evolució del vestuari festiu i què és el que més es demana actualment: Influències: Es destaca el pes del Carnaval de Tenerife i de les Canàries en les comparses que busquen teles vistoses i plomes. Súperherois: Malgrat l'èxit de Disney, personatges clàssics com Spiderman o el Zorro continuen sent els reis indiscutibles per sobre de novetats passatgeres. Disfresses infantils: Es prioritza la comoditat i el caliu amb gèneres esponjosos (tipus guatiner) per a disfresses d'animals com llops o óssos. Recursos d'última hora: El canvi de sexe (home-dona), les bruixes, els dràcules i les mòmies segueixen sent solucions habituals. El Valor de la Imaginació L'Anton subratlla que la disfressa no és només roba, sinó un joc creatiu que permet la llibertat absoluta de paraula i de moviment. "És una festa de disbauxa en què es pot dir absolutament tot." Finalment, es destaca que el taller de Casa Wasc ha tallat més de 2.000 metres de roba per a localitats com Tarragona, Salou i l'Ampolla, recordant als oients que no deixin la tria de la seva disfressa per a l'últim moment.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
31'
L'habitatge a Tarragona: Preus, Sol i Futur (2005)
Anàlisi del Mercat Immobiliari a Tarragona En aquesta tertúlia es realitza un balanç profund sobre l'evolució dels preus de l'habitatge al tancament de l'any 2004 i les perspectives per al 2005 a la ciutat de Tarragona. Els experts analitzen la manca crítica de sòl urbanitzable com el factor determinant en l'escalada de preus. Fiabilitat de les Estadístiques El debat s'inicia qüestionant la validesa de les dades del sector: • Les fonts varien segons la seva mostra; les dades de les societats de taxació difereixen de les realitats del mercat. • Lluís Jaques apunta que la font més fiable és la dels notaris, ja que recullen el preu real d'escripturació. • S'estima que l'augment dels preus ha superat el 15% anual, una xifra considerada excessiva per l'administració. Factors de l'Augment de Preus José Luis García detalla que el preu de l'habitatge depèn de tres variables: 1. El preu del diner (interessos banquers). 2. La demanda (constant a Tarragona, entre 800 i 1.300 pisos anuals). 3. El preu del sòl, que és l'única variable descontrolada en l'actualitat. "Arribarà un moment en què estarem parlant de 50 o 60 anys de préstec... més valdrà pensar si estem comprant o llogant una vivenda on el propietari és el banc." La Problemàtica del Sòl a Tarragona Es denuncia una situació de coll d'ampolla urbanístic: • La falta de desenvolupament de plans parcials impedeix passar el sòl d'urbanitzable a urbanitzat. • Això bloqueja la creació d'habitatge de protecció oficial (HPO), malgrat que la llei del 2002 i la modificació del 2004 obliguen a reserves del 20%. • Projectes històrics com el de Terres Cavades es veuen afectats per la lentitud administrativa i manca d'entesa política. El Model Metropolità i l'Expulsió de Població La ciutat està patint un procés on els joves i les primeres necessitats d'habitatge es desplacen a l'entorn: • Municipis com Constantí, Reus o Els Pallaresos absorbeixen la demanda amb preus significativament més baixos. • Tarragona corre el risc de quedar-se només amb habitatges de "qualitat de vida" (reposició) en lloc de resoldre la necessitat social. • Es preveu que, si no s'urbanitza amb urgència, els preus continuaran pujant per la mera inexistència d'oferta nova.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Benedicció d'animals per Sant Antoni a Tarragona
Tradició i fe a l'Església de Sant Llorenç L'acte de la benedicció dels animals per Sant Antoni Abat s'ha celebrat amb èxit a l'església de Sant Llorenç de Tarragona, un espai vinculat històricament al Gremi de Pagesos des de l'any 1420. L'esdeveniment ha aplegat nombrosos ciutadans que han portat les seves mascotes per rebre l'aigua beneïda en una jornada marcada per la devoció i la convivència. Participants i mascotes Diversos testimonis han compartit la seva experiència i el vincle amb els seus animals: * Gossos de totes les mides: Des de labradors com el Conan fins a xihuahua i gossos rescatats de la carretera com la Lili. * Presència de felins: S'han vist gats de raça persa, com la Bàstet, batejada així en honor a la deessa egípcia. * Ocells de companyia: Una veïna ha portat el seu canari, el Titet, destacant el paper de companyia que fan els animals per a la gent gran. Context històric i futur de la festa Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos, ha explicat les claus de la celebració: * Dues etapes: Avui s'ha fet la benedicció de mascotes petites i el proper 10 d'abril tindran lloc els tradicionals Tres Toms. * Patrimoni: S'ha destacat el valor artístic de l'església, que conté obres de l'arquitecte Josep Maria Jujol. * Reivindicació: El gremi demana que la plaça adjacent porti el nom de la Pagesia o de Sant Llorenç per la seva vinculació de més de 600 anys. "És una tradició on es fa un homenatge i una atenció a aquests animalets que comparteixen la vida amb nosaltres."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
A l'ombra del mur: El conflicte d'Israel i Palestina
Una mirada humana al mur de separació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el reporter de TV3 Raül Gallego ens presenta la seva exposició fotogràfica 'A l'ombra del mur'. A través d'una quarantena d'imatges, Gallego documenta l'impacte real de la barrera que Israel construeix per aïllar els territoris de Gaza i Cisjordània, centrant-se especialment en les zones rurals i la resistència popular. Els punts clau del conflicte i l'impacte social Durant la conversa, s'analitzen diversos aspectes fonamentals de la situació actual al territori: La barrera física: L'exposició mostra des de grans blocs de ciment de 8 metres fins a tanques amb sensors que fragmenten el territori. L'impacte rural: La construcció del mur ha provocat que molts pobles perdin terres de conreu, separant famílies d'hospitals i escoles. La realitat de l'apartheid: Existeix una forta sensació entre els palestins que s'està creant un sistema de segregació que limita severament la seva llibertat. Resistència pacífica: Gallego destaca el paper de les dones en la defensa de les terres i l'aparició d'una nova intifada rural de caràcter espontani. "És un conflicte que dona molta actualitat i a vegades no et deixa anar més enllà del fet puntual. Per això he volgut centrar-me en les històries dels petits pobles i la gent." Perspectiva sobre la pau Tot i l'elecció d'un nou president per a l'Autoritat Nacional Palestina, el periodista es mostra cautelós. Defineix la situació com un partit de tenis desigual entre un dels millors exèrcits del món i grups armats joves sense experiència. Malgrat els intents de negociació, els atacs suïcides i les operacions militars continuades dificulten qualsevol camí real cap a l'esperança.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
31'
El paper del Senat i els reptes de Tarragona
La funció i percepció actual del Senat L'episodi explora la tasca dels senadors tarragonins Maria José Líces (Entesa Catalana de Progrés) i Lluís Badia (CiU) després de nou mesos a la cambra alta. Es discuteix la dicotomia entre la importància legislativa de la institució i la percepció de poca utilitat per part de la ciutadania. La necessitat de reforma Ambdós senadors coincideixen que el Senat requereix una transformació profunda per esdevenir una veritable cambra de representació territorial. Els punts clau de la reforma inclouen: • La modificació de la Constitució per redefinir el paper de la cambra. • L'ús de les llengües cooficials (català, basc i gallec) en les intervencions i documents. • La revisió del sistema de representativitat provincial per fer-lo més equitatiu segons el pes de cada comunitat. Temes d'impacte territorial a Tarragona S'enumeren diverses iniciatives que han passat pel Senat i que afecten directament les comarques de Tarragona: • Infraestructures: El projecte de la variant de la N-340 i la millora de la A-7. • Cultura i memòria: El retorn dels documents de l'Arxiu de Salamanca i el trasllat de la CMT a Barcelona. • Medi ambient: La derogació del transvasament de l'Ebre. • Turisme: La creació del Consell Espanyol del Turisme amb la celebració de reunions a la ciutat de Tarragona. El futur i la proximitat amb el ciutadà Els interlocutors subratllen la importància de Madrid com a centre de contacte directe amb els ministres. "L'important és que la ciutadania i les entitats ens vegin com a intermediaris per defensar els seus plantejaments." Per al 2005, els objectius es fixen en la seguretat ciutadana, el finançament de la sanitat i la protecció de l'economia domèstica davant el sobreendeutament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Percepció ciutadana sobre la neteja a Tarragona
Estat de la neteja a la ciutat de Tarragona L'episodi recull diverses opinions de ciutadans sobre l'estat de manteniment i pulcritud dels carrers de Tarragona. Hi ha una clara diversitat d'opinions, tot i que predomina una visió crítica respecte a la gestió municipal de la neteja. Divisions per zones i estacionalitat El Centre i les platges: Es percep que les zones cèntriques reben més atenció. També s'observa que el manteniment de les platges és òptim durant l'estiu, però es descuida considerablement durant l'hivern. Barris i zona vella: Molts enquestats coincideixen que la Part Alta i barris com Sant Pere i Sant Pau o Pere Martel presenten nivells de brutícia alarmants. Entorns escolars: Es denuncia la situació insalubre prop del col·legi César Augusto, on la presència de deixalles i orins és constant. Queixes i demandes principals Manca d'efectius: Diversos vianants reclamen un increment del nombre de barranedors per tot el municipi. Gestió de queixes: Els ciutadans expressen frustració davant la inacció de la Guàrdia Urbana i l'Ajuntament malgrat les denúncies reiterades. Civisme: Alguns veïns apunten que el problema no és només la falta de neteja, sinó el fet que es genera més brutícia de la que es pot absorbir. "Amb la quantitat de diners que paguem a l'ajuntament tots els anys, ja és temps que ens netegessin els carrers com Déu mana." Opinions divergents Malgrat les crítiques, un grup reduït de persones defensa que Tarragona és una de les ciutats més netes en comparació amb altres metròpolis com Barcelona, destacant que el nivell de manteniment és acceptable segons el seu criteri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Lliurament del cotxe de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Sorteig de la Campanya de Nadal al Mercat Central L'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona ha celebrat l'acte de lliurament del premi gros de la seva campanya nadalenca: un cotxe model Ford Fiesta. L'esdeveniment, cobert per la unitat mòbil de la ràdio, ha destacat l'èxit de participació i la il·lusió de la guanyadora. Detalls del Sorteig i Participació L'Albert Ribot, president de l'associació, ha explicat els detalls d'aquesta edició: S'ha utilitzat el sistema de rasca-rasca, molt valorat pels clients per la seva senzillesa. La participació ha estat massiva, amb una estimació d'unes 180.000 butlletes repartides. La guanyadora, la senyora Maria, no només s'ha emportat el cotxe, sinó que també va ser afortunada amb un dels mil lots de Nadal que es repartien. L'experiència de la guanyadora La Maria ha compartit el seu entusiasme, tot explicant que mai li havia tocat cap premi important fins ara. Ha relatat de manera anecdòtica com va rebre la notícia: "Vaig fer un salt que me va tocar el techo... semblava una nena de 15 anys, de veritat. Això t'ha de tocar, perquè si no, no ho pots explicar." La guanyadora ha subratllat que és una clienta habitual que compra al mercat tres o quatre vegades per setmana, fet que demostra la fidelitat del públic local. Futur del Mercat: La Remodelació Durant l'entrevista, s'ha abordat el tema de la reforma del Mercat Central. Albert Ribot s'ha mostrat optimista i convençut que aquest 2005 serà l'any del "tret de sortida" de les obres. Considera que la remodelació és vital no només per als paradistes, sinó per dinamitzar tota la zona centre de Tarragona, que actualment es troba una mica degradada a l'espera de les millores.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Valls celebra els tradicionals Tres Toms de Sant Antoni
Els Tres Toms de Valls: Una de les festes més tradicionals de Catalunya Tarragona Ràdio entrevista Pere García, president de la Societat de Sant Antoni de Valls, per parlar de la celebració dels Tres Toms que tindrà lloc aquest diumenge a la capital de l'Alt Camp. La festa, considerada una de les més importants i concorregudes del país, destaca per la seva dificultat tècnica i bellesa històrica. Detalls clau de la celebració Participació massiva: Es preveu la presència d'uns 100-125 carruatges i prop de 300 animals. Recorregut històric: La desfilada transcorre pels carrers estrets del nucli antic, incloent punts crítics com el carrer Major i la baixada de l'Ajuntament. Rellevància cultural: García situa els Tres Toms al mateix nivell d'importància local que la Calçotada o la Firagost. Carruatges destacats i tradició L'entitat organitzadora subratlla la presència d'elements únics que fan d'aquesta edició una cita imprescindible: 1. El carro de traginers, propi de la societat, que és el més gran de Catalunya. 2. Una gran varietat de carruatges històrics: carros de bocois, de trabuc, de carbó i, com a novetat, un carro de bombers. 3. L'espectacularitat: El punt més recomanat per al públic és la Plaça de l'Ajuntament, tot i que cal arribar-hi molt d'hora a causa de l'afluència de gent. "És la festa que vol anar tothom... plogui, nevi o faci el que vulgui, portem 26 anys sense parar." Horaris i activitats prèvies Tot i que el plat fort és diumenge, el dissabte a la tarda (19:00h) es realitza una cercavila amb cavalls muntats com a tret de sortida. La diada de diumenge començarà ben d'hora, amb la benedicció a l'església de Sant Antoni.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Neteja i conservació de la Punta de la Mora amb Depana
Campanya de neteja al litoral tarragoní L'entitat ecologista Depana posa en marxa una nova edició de la seva campanya de neteja a l'espai d'interès natural de la Punta de la Mora i el Bosc de la Marquesa. A diferència d'altres anys, l'activitat es trasllada a l'hivern i es distribuirà en diverses jornades durant la setmana per facilitar la participació. Objectius i metodologia La iniciativa no es limita a la recollida de deixalles, sinó que inclou un vessant científic: * Recollida selectiva: Es netejaran platges i zones rocoses des de Tamarit fins a la Platja Llarga. * Estudi del litoral: S'analitzarà l'estat de la fauna, el creixement d'algues i l'impacte dels residus en l'ecosistema. * Logística: Els residus que no es poden treure a peu es transporten en barca (amb col·laboració de la Creu Roja) fins al port per ser gestionats. Tipologia de residus trobats Marta Grau destaca que la majoria de la brossa prové tant de l'activitat humana directa com del mar (arrossegada per tempestes a través dels emissaris): "Trobem molts bastonets de les orelles, plàstics, fils de pescadors i fins i tot grans objectes metàl·lics de vaixells." Conscienciació i futur de l'espai L'entitat subratlla que, tot i que l'espai té un aprovat en conservació, cal millorar cap al notable. El principal perill és l'ús inadequat dels visitants (obrir nous camins, degradar la flora o deixar residus). Es requereixen més recursos econòmics i humans per consolidar el projecte de protecció. Altres activitats programades Observació d'aus marines: Activitat amb barca el 30 de gener (places limitades). Coastwatch: Seguiment de l'estat de la costa en caps de setmana propers.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Festivitat de Sant Antoni Abad i els Tres Toms a Tarragona
L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, desgrana la programació i la història de la festivitat de Sant Antoni Abad a la ciutat de Tarragona. Actes tradicionals del 17 de gener Dilluns vinent, coincidint amb el dia de Sant Antoni, se celebraran els actes religiosos a l'església gòtica de Sant Llorenç: - Missa i benedicció: A les 11:00 h se celebra la missa i la benedicció de les típiques coques de Sant Antoni. S'han preparat unes mil unitats procedents d'un forn tradicional de Perafort. - Benedicció d'animals domèstics: A partir de les 11:30 h, es convida tota la ciutadania a portar els seus animals de companyia (gossos, gats, canaris, etc.) a la placeta davant de l'església. - Obsequi: Cada participant que porti un animal rebrà una coca de regal. La celebració dels Tres Toms Joan Oliver explica que, per qüestions de logística i per no coincidir amb altres poblacions com Valls o Cambrils, la cavalcada dels Tres Toms de Tarragona es desplaça al 10 d'abril. - Participació: Es preveu la presència d'unes 80 unitats de carruatges i prop de 200 cavalleries. - Recorregut: Tot i que s'estudia passar pel carrer Real i la Plaça dels Carros per la seva càrrega històrica, el centre neuràlgic tornarà a ser la Rambla Nova, que actua com el gran aparador de la festa. Història i evolució L'actual president recorda com antigament la festa unia la pagesia amb els pescadors del Serrallo, en una època on l'economia rural era predominant a la ciutat. Destaca que, lluny de perdre's, la tradició de beneir animals domèstics està en auge. "Sant Antoni a Tarragona s'ha hagut de dividir en dues diades: la religiosa pel dia del sant i la dels Tres Toms per a un calendari que permeti la màxima participació." Finalment, s'anuncia una propera conferència a càrrec de Jordi Beltrán sobre la importància històrica de la plaça dels Carros i el món del transport amb animals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
23'
Entrevista a Francesc Ricomà: Balanç polític a Tarragona
Balanç del mandat i estabilitat municipal El primer tinent d'alcalde de Tarragona, Francesc Ricomà, fa una valoració positiva de l'any i mig de legislatura. Destaca que la prioritat del Partit Popular ha estat dotar el govern municipal d'una estabilitat que contrasta amb les pugnes internes d'etapes anteriors. Segons Ricomà, aquesta tranquil·litat ha permès que la ciutat avanci en projectes urbanístics i socials. L'empremta del Partit Popular L'aportació del grup municipal s'ha centrat, segons el seu president, en dos eixos: • Lleialtat institucional: Un pacte constructiu amb Convergència i Unió sense voluntat de desgast cap al soci. • Promoció Turística: El pressupost del Patronat de Turisme s'ha multiplicat per tres, apostant pel turisme de congressos, el patrimoni de la humanitat i el futur casino. Projectes i polèmiques: Terres Cavades Respecte al cas de Terres Cavades, Ricomà defensa la viabilitat del projecte urbanístic per al creixement ordenat de la ciutat. Qualifica l'actitud de l'exregidor Àngel Fernández com a "reprotable" i una "traïció", però separa el comportament personal de la necessitat estratègica del pla. "Hem prioritzat la creença que tenim en els projectes i no en les persones." Relacions amb la Generalitat i el Govern Central Ricomà lamenta la falta de suport de les administracions liderades per les esquerres (Generalitat i Govern de l'Estat), afirmant que Tarragona pateix un oblit generalitzat. Menciona projectes aturats o sense finançament efectiu com: • La gestió de la façana marítima • El segon cinturó de Tarragona • La rehabilitació del Pont del Diable • El soterrament de passos a nivell Política municipal i pactes Sobre la moció de censura als Pallaresos i la dimissió de Javier Magro (ERC), Ricomà defensa l'autonomia municipal i la capacitat de pactar entre forces oposades per al benefici dels ciutadans. Destaca que en l'àmbit local, la gestió de serveis ha d'estar per damunt de les ideologies. Finalment, encara el 2005 amb l'objectiu de situar Tarragona en el mapa mediàtic internacional mitjançant esdeveniments esportius i la nova nau firal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
L'Encamisada de Falset: Tradició, llegenda i festa
L'Encamisada de Falset: Una tradició singular L'Encamisada de Falset és una celebració única que combina la devoció a Sant Antoni Abat amb una llegenda històrica de resistència. Antoni Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetans, explica com aquesta festivitat va ser recuperada a finals dels anys 60 per mantenir viu el patrimoni cultural de la vila. Orígens entre la història i la llegenda L'element més distintiu de la festa és el seu nom, que prové del concepte militar d'una encamisada: Atac nocturn: Segons la tradició, els falsetans van aprofitar una nit de boira per atacar els assetjadors de la vila vestits amb camises blanques per distingir-se de l'enemic. Incertesa històrica: No se sap del cert si el setge va ocórrer durant la Guerra de Successió (segle XVIII) o la Guerra del Francès (segle XIX), però la llegenda ha perdurat fins avui. Estructura i actes principals La festa se celebra el cap de setmana més proper a Sant Antoni i es divideix en dues jornades amb esperits diferents: Dissabte (Vigília): Repic de campanes i coets. Rua nocturna: Encapçalada pels dimonis i la banda de música, seguida pels carros i cavalleries. Els participants vesteixen el traje tradicional català: camisa blanca, barretina, faixa, espardenyes i pantalons de pana. Diumenge (Dia gran): Benedicció dels animals a primera hora del matí. Nova desfilada de cavalleries i carruatges. Missa Major: Destaca la benedicció dels panets de Sant Antoni i el ball de la Jota de Falset davant l'altar. Significat social Tot i tenir similituds amb els Tres Toms, l'Encamisada té una càrrega llegendària més forta. És un moment de germanor on tot el poble s'implica, ja sigui desfilant o rebent familiars que tornen a casa per la festa. "L'encamisada és la barreja de la processó de Sant Antoni amb el fet llegendari de l'atac nocturn per guanyar el setge."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Situació i futur dels marxants al mercat de Tarragona
Realitat i reptes dels marxants tarragonins L'equip d'exteriors de Ràdio Tarragona, amb Quim Pons i Joan Maria Bertran, s'ha desplaçat al mercat ambulant que se celebra al voltant del Mercat Central per copsar l'ambient de les rebaixes i l'estat d'ànim dels paradistes i compradors. Els impactes de la competència i la globalització Els marxants han expressat la seva preocupació per la pèrdua de vendes. Els motius principals són: La gran distribució: L'obertura de grans centres comercials com Eroski ha restat públic pel servei de provadors i la facilitat d'aparcament. La competència asiàtica: La proliferació de roba molt econòmica de fabricació xinesa dificulta el marge de benefici. Canvis en el consum: La gent busca comoditat i preus extremadament baixos. "Més barato ja no podem donar fill. Ja no guanyes res." — Leo, paradista de roba infantil. El valor de l'oportunitat Tot i les dificultats, alguns clients com la Rosa destaquen que al mercat encara es poden trobar peces amb millor relació qualitat-preu que a les grans superfícies esportives, trobant conjunts complets per només 10 euros. El futur trasllat per la reforma del Mercat Davant l'anunci de la futura reforma del Mercat Central, els paradistes tenen clares les seves preferències sobre la ubicació provisional: La Rambla Nova: Es considera l'opció ideal per mantenir la proximitat amb el centre comercial i evitar que el client es perdi. Refús a zones perifèriques: Hi ha por que moure el mercat a llocs com el Parc Central o el Camp de Mart trenqui l'hàbit de compra dels tarragonins. L'Enric, especialitzat en samarretes de futbol originals, subratlla que el mercat ja no és només un lloc d'imitacions, sinó un espai on s'ajusten els marges durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Replantació d'arbres de Nadal al Mur Verd de Tarragona
Projecte de recuperació ambiental al Mur Verd L'Ajuntament de Tarragona ha dut a terme una acció de replantació d'avets de Nadal a la zona coneguda com el Mur Verd, situada davant dels barris de Ponent i la zona química. Aquesta iniciativa busca transformar un espai tradicionalment industrial en un pulmó verd per a la ciutat, el qual ja compta amb uns 3.000 arbres plantats enguany. Dades clau de la campanya Resultats de recollida: S'han recollit aproximadament 143 arbres, amb una previsió d'arribar als 150 a finals de setmana. Arbres aptes per a replantació: Només 12 exemplars han estat seleccionats per a ser transplantats, una xifra que dobla els 6 de l'any anterior. Gestió de residus: La resta d'arbres que no poden ser replantats s'incineren per convertir-se en adob natural. Vigència i supervivència L'accés a la supervivència d'aquests arbres és complex. Segons el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Agustí Mallol, l'any passat només van sobreviure dos dels sis arbres plantats. Tot i així, es manté una visió optimista: "Mentre veiem vida i esperança, i el biòleg diu que hi ha possibilitats que un arbre de Nadal pugui arrelar, nosaltres plantem." Tendències de consum Es destaca un canvi en els hàbits de la ciutadania, amb un increment notable dels arbres de plàstic. Aquesta tendència s'atribueix tant a la voluntat de reciclatge com a l'estalvi econòmic que suposa no haver de comprar un arbre natural cada temporada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Actualitat i prioritats d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona
Situació política i perspectives de futur d'ERC a Tarragona L'entrevista a Rosa Maria Rossell, regidora d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, se centra en l'anàlisi del panorama polític local a l'inici del 2005. Rossell aborda qüestions clau com la reestructuració interna del seu grup municipal i les relacions amb l'oposició i el govern local. Reestructuració del grup municipal Dimissió de Javier Almagro: Rossell comenta la sortida del fins ara portaveu per assumptes personals. Tot i que admet una certa solitud al despatx, destaca el suport de l'equip tècnic i nega qualsevol ruptura interna. Relleu en el càrrec: L'executiva local proposarà un nou regidor properament, sense pressa, per fer oficial el relleu en el plenari del 31 de gener. Relacions polítiques i moció de censura als Pallaresos Sospites sobre el PSC i Iniciativa: ERC manté una postura crítica cap a la moció de censura als Pallaresos, posant sota sospita l'estratègia de líders com el senyor Ballesteros. Equidistància constructiva: Rossell defensa que el seu partit no té pactes fixos i que el seu criteri és votar allò que sigui millor per a la ciutat, sigui qui sigui que ho proposi. Balanç de mandat i projectes per al 2005 Fiscalització i èxits: La regidora reivindica que gràcies a ERC s'ha destapat l'afer de Terres Cavades i s'han modificat nombroses ordenances municipals des de l'oposició. Prioritats urbanístiques: ERC aposta per un nou pla general i és escèptica davant la necessitat de construir més pisos a Terres Cavades existint tants habitatges buits a la ciutat. Col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV): Es demana a l'alcalde que aprofiti el potencial de la universitat per al desenvolupament local. "Esquerra mai ha fet una oposició del no pel no. Votarem el que estigui bé per a Tarragona." Crítica a l'estil de govern Rossell lamenta l'hermetisme de l'equip de govern actual, afirmant que sovint l'oposició no es pot involucrar en projectes clau, com el de Camp Clar o la rehabilitació de la Charlton (Jartres) com a centre d'art contemporani, perquè se'ls donen els fets ja consumats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Diploma de serveis distingits per a l'Schola Cantorum de Tarragona
Reconeixement a la trajectòria de l'Schola Cantorum Mossèn Miquel Barberà, director de l'Schola Cantorum i vicari general, expressa el seu agraïment pel Diploma de Serveis Distingits atorgat per l'Ajuntament de Tarragona. Destaca que la distinció no és per la seva tasca religiosa, sinó per la seva projecció cultural i ciutadana i per portar el nom de la ciutat arreu. Origen i evolució de l'entitat L'entitat va néixer fa 15 anys de forma gairebé accidental per cobrir les necessitats musicals de la Catedral de Tarragona. Segons Barberà: "No és fruit d'un gran projecte. Jo mai m'hauria pensat que arribaríem a tenir un cor d'un centenar de persones i una orquestra." Actualment, el complex musical compta amb: - El Cor de Grans (aprox. 100 persones). - El Grup de Joves i el grup de nens petits. - L'Orquestra d'Amics de la Catedral (uns 25 membres). - Una junta directiva de 18 persones i diversos directors assistents. Aportació cultural i musical Barberà posa èmfasi en la voluntat de la Catedral com a "casa de tots", integrant estils que van des del gregorià fins a composicions amb timbales i trompetes. L'entitat fa una tasca clau de recuperació de patrimoni, donant a conèixer autors tarragonins històrics com Tomàs Robredo o Joan Crisòstom Ripollès. Actualitat eclesiàstica En l'àmbit pastoral, el vicari valora la validesa del Concili Provincial Tarraconense deu anys després de la seva obertura com una eina vigent per als bisbats catalans. Així mateix, lloa la figura del nou arquebisbe, Jaume Pujol, de qui destaca la seva humanitat i proximitat, tot i reconèixer que el seu nomenament no va seguir els canals habituals de consulta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
2005-01-13 FEM ESPORT
Nou espai mensual: Fem Esport El programa inaugura un format mensual amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona. L'objectiu és promoure la salut a través de l'activitat física, oferint una guia completa de les opcions disponibles a la ciutat per a tots els col·lectius. Infraestructures al Centre i Barris • Tarragona Centre: Es destaca la carència de grans instal·lacions municipals cobertes, tot i que el Poliesportiu del Serrallo és el referent actual. S'anuncia la futura creació d'una piscina municipal al centre. • Barris (Sant Pere i Sant Pau i Ponent): Aquestes zones disposen de millor dotació, com la piscina de Sant Pere i Sant Pau, el complex de Camp Clar (pista d'atletisme, velòdrom) i l'oferta de gimnàstics a Torrefort i Bonavista. • Gimnasos privats: Hi ha una oferta de prop de 20 gimnasos que han evolucionat cap a activitats com el Pilates, el Tai-txi i el ioga, prioritzant el benestar sobre la musculació extrema. Espais a l'aire lliure: L'esport de proximitat "A Tarragona podem fer quasi de tot: menys esquiar per falta de neu, tenim un entorn ideal per a l'esport salut." • La façana marítima: Espais com l'escollera (7 km de recorregut), la platja del Miracle i la de l'Arrabassada són claus per a runners, ciclistes i patinadors. • Circuits esportius: Existeixen estacions d'exercicis a l'aire lliure amb instruccions per fer abdominals i estiraments. • La llera del riu: Un espai infrautilitzat però ideal per la seva il·luminació i proximitat al domicili. La Caminada Popular de l'Any Nou Com a gran novetat d'aquest any, s'afegeix una tercera caminada al calendari anual del Patronat, que se celebrarà el 23 de gener. • El recorregut: 13 quilòmetres des de la Plaça de la Font, passant per Loreto, Mas Enric i la Budallera. • Inscripcions: Limitades a 1.000 participants per garantir la seguretat i l'avituallament. És obligatori inscriure's prèviament per estar cobert per l'assegurança. • Objectiu: No és una competició, sinó una jornada de convivència per descobrir pistes forestals i rurals del terme municipal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Exposició: Àfrica, si té solució a la URV
Resum de l'exposició i activitats de Creu Roja a Tarragona L'entrevista presenta l'exposició itinerant "Àfrica, si té solució", impulsada per Creu Roja, que s'instal·larà al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona del 17 al 28 de gener. Agatha Virgili, responsable de cooperació de l'entitat, explica que l'objectiu és oferir una visió optimista i realista del continent, més enllà dels tòpics negatius. Eixos temàtics i objectius L'exposició se centra en tres grans problemàtiques que afecten el continent, però des d'una perspectiva de superació: * La Sida, la fam i els conflictes armats. * La visibilització del potencial de la població local, especialment de les dones, per generar iniciatives pròpies i sortir de la pobresa. * La sensibilització de la societat occidental per no oblidar crisis cròniques davant d'emergències puntuals, com el recent tsunami al sud-est asiàtic. "No hem de despullar un sant per vestir-ne un altre; augmentem els esforços, però no oblidem la feina que ja es feia a altres llocs del món." Activitats complementàries L'exposició no només consta de panells fotogràfics i informatius, sinó que inclou un cicle de debats: 1. Conferència (19 de gener): Relat d'experiència sobre el terreny a Angola per la delegada internacional Inés del Mau. 2. Conferència (24 de gener): Sessió sobre el paper de la dona africana, a càrrec d'una experta de l'àmbit universitari. 3. Taula rodona (27 de gener): Debat amb representants d'associacions d'immigrants africans residents a Tarragona per aportar una visió en primera persona. L'organització convida a tota la ciutadania, més enllà de la comunitat universitària, a participar en aquestes jornades per trencar la imatge distorsionada que sovint ofereixen els mitjans de comunicació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Robatoris i seguretat als barris de Riuclar i Icomar
Augment de la delinqüència a Riuclar Els veïns del barri de Riuclar, a Tarragona, denuncien un increment significatiu de robatoris i actes delictius durant els darrers 15 dies. Segons la presidenta de l'Associació de Veïns, Nati Hernández, s'han comptabilitzat entre 15 i 20 robatoris en vehicles i uns 6 o 7 en domicilis en aquest breu període de temps. El focus del conflicte: El bloc "Rive García" La comunitat assenyala un immoble concret com l'origen de la majoria de problemes: * Un bloc d'habitatges mig abandonat situat entre Riuclar i Icomar. * S'hi realitzen activitats de venda de drogues i serveix de refugi per a delinqüents. * L'edifici es troba en estat ruïnós, amb connexions elèctriques il·legals que generen risc d'incendi. * Els veïns reclamen l'enderroc de l'immoble, una promesa electoral incomplerta des de fa dos anys. Reivindicacions i reunions institucionals Després d'una reunió amb l'alcalde Joan Miquel Nadal, que els veïns han qualificat de poc productiva, les esperances se centren en la trobada amb el delegat de la Generalitat, Xavier Sabaté, i el subdelegat del Govern, Joan Maria Abelló. Les principals demandes són: 1. Implementació de la policia de barri per a un control real i diari del territori. 2. Major desplegament de la Policia Nacional, ja que actualment es considera insuficient. 3. Solucions definitives i no temporals per garantir la convivència. "No es pot controlar una ciutat amb només dues patrulles de policia pel torn de nit. És impossible." Possibles mobilitzacions Si en un termini de vuit dies no s'obtenen respostes concretes per part de les administracions, els barris de Riuclar i Icomar, amb el suport de la Federació de Veïns, iniciaran una sèrie de manifestacions i talls de protesta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Visita oficial de Josep Huguet i la moratòria comercial
Crònica de la visita institucional del conseller a Tarragona El conseller de Comerç, Consum i Turisme, Josep Huguet, ha realitzat la seva primera visita oficial a la ciutat de Tarragona per analitzar l'estat del sector i visitar la delegació territorial del seu departament. La jornada ha estat marcada per les declaracions sobre el model comercial de la ciutat i el futur de les grans superfícies. El futur d'El Corte Inglés i la moratòria comercial L'anunci més destacat ha estat la dificultat d'implantació d'El Corte Inglés a la zona de Joan XXIII. Els punts clau han estat: Compliment de la llei: El conseller ha reiterat que no es faran excepcions amb el Pla d'Ordenació d'Equipaments Comercials (POEC). Moratòria vigent: Actualment no s'autoritzen noves superfícies i la restricció no s'aixecarà fins d'aquí a un any. Nou Pla Territorial: Un cop superada la moratòria, s'impulsarà un nou marc normatiu que determinarà amb criteris molt estrictes on es podran ubicar aquests centres. "L'Ajuntament de Tarragona ho té magre per fer realitat el projecte d'El Corte Inglés; es complirà la llei de manera estricta." Turisme, indústria i cultura A banda de la qüestió comercial, Huguet ha abordat altres eixos estratègics per al Camp de Tarragona: Pacificació industrial: Ha destacat que el conflicte històric entre la gran indústria i el sector turístic es considera tancat. Turisme cultural: L'aposta del departament passa per complementar l'oferta de la Costa Daurada amb projectes de caràcter cultural per desestacionalitzar i enriquir el destí.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Entrevista a Joan Aregio: Balanç polític de Tarragona 2005
Balanç del Mandat i Crítica a l'Oposició El portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, analitza la situació política de la ciutat a l'inici del 2005. Aregio respon amb contundència a les crítiques negatives dels grups de l'oposició (PSC i ICV), qualificant la seva actitud de poc constructiva. Bloqueig polític: Aregio acusa l'oposició d'actuar com un "bomber piròman", entorpint accions de govern per després criticar la falta de resultats. Responsabilitat externa: L'entrevistat subratlla que molts retards en infraestructures clau són responsabilitat d'altres administracions governades pels mateixos partits que a Tarragona fan oposició. Autoavaluació: L'equip de govern es posa una nota de "notable alt", destacant la gestió del dia a dia, la racionalització econòmica i la potenciació de la vida cultural i social. Projectes Clau i Urbanisme L'entrevista se centra en diversos punts estratègics per al desenvolupament de la ciutat: Terres Cavades: Aregio reafirma la bondat del projecte malgrat les polèmiques. Adverteix que el retard en aquest sector provocarà un encariment de l'habitatge i més especulació a la ciutat i municipis veïns. Pla General d'Ordenació Urbana (POUM): Es fixa l'objectiu de tenir les aprovacions inicials abans de l'estiu de 2005, tot i que considera més urgent desencallar projectes ja existents. Infraestructures: Es mencionen reptes com la façana marítima, el desviament de la N-340, la Ciutat Judicial, el Teatre Tarragona i el cobriment de la Plaça de Braus. Relacions Polítiques i Rumorologia Esquerra Republicana (ERC): Aregio destaca una actitud més col·laborativa per part d'ERC en comparació amb el PSC, recordant que no han votat sistemàticament en contra dels pressupostos. Moció de censura als Pallaresos: Es descriu com un exemple de la inestabilitat dels pactes del tripartit a nivell territorial. Relleus interns: Davant els rumors de canvis dins de CiU, Aregio es mostra prudent i afirma que l'equip de govern no treballa influenciat per la rumorologia. "L'oposició nega evidències senzillament perquè són de l'equip de govern... creiem que tots els regidors tindrien que ajudar en les qüestions positives per a la ciutat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
L'assetjament psicològic en l'àmbit laboral: Claus i prevenció
L'assetjament psicològic a la feina: Una visió integral L'entrevista aborda el fenomen del mobbing o assetjament psicològic, destacant que afecta aproximadament un 10% de la població activa. S'emfatitza que no és un problema individual, sinó un fenomen multicausal que requereix un abordatge integral des de l'organització, la societat i les persones implicades. Tipologia i direccionalitat del mobbing L'assetjament es pot manifestar de diverses maneres segons la jerarquia: Descendent (Bossing): La forma més freqüent (entre el 47% i el 70% dels casos), exercida d'un superior a un inferior. Horitzontal: Entre companys de la mateixa categoria professional (20-40%). Ascendent: La menys freqüent, sovint quan un equip no accepta un nou comandament que abans era un company. Perfils de l'assetjador i la víctima L'expert trenca amb el mite que les víctimes són persones dèbils. Qualsevol pot ser víctima, però sovint queden atrapades en un estat d'indefensió apresa, on la destrucció de la seva autoestima les fa creure que no poden canviar la situació. Pel que fa a l'assetjador, sovint respon a un perfil de mediocritat inoperant activa: "Són persones que odien l'excel·lència i no accepten que altres es desenvolupin professionalment per por a veure amenaçat el seu lloc." L'estratègia de prevenció a l'empresa La solució no passa només per tractar la víctima, sinó per transformar l'organització. Es proposen mesures concretes: Declaració de principis: Crear codis ètics que prohibeixin explícitament la discriminació. Control de factors de risc: Revisar el tipus de lideratge, la definició de llocs de feina i fomentar la cohesió de grup. No ser testimonis muts: L'entorn ha de deixar de mirar cap a una altra banda per por, ja que la passivitat alimenta el fenomen. Impacte en la salut i la vida professional Les conseqüències del mobbing són devastadores, incloent depressions cròniques que poden derivar en incapacitats permanents i una pèrdua d'ocupabilitat futura a causa de la por patològica a tornar a patir la mateixa situació.