Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2041-2064 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Entrevista a Mario Rigau sobre el panorama laboral a Tarragona
Perspectives laborals i estratègiques per al 2005 L'entrevista amb Mario Rigau, secretari de la UGT a Tarragona, repassa els reptes socioeconòmics del territori per a l'any 2005. Rigau destaca la importància de l'Acord Estratègic per la Competitivitat i reclama un canvi de mentalitat política per superar el "minifundisme" local que frena el progrés del Camp de Tarragona. Reptes Territorials i el Consorci del Camp de Tarragona Unió Territorial: Rigau critica la concepció "feudal" i la rivalitat entre ciutats, advocant per una visió cohesionada que permeti una millor interlocució amb la Generalitat i l'Estat. Crítica a la gestió política: Es lamenta la paràlisi del Consorci del Camp de Tarragona, atribuint una falta d'empenta a la presidència actual. Harmonització sectorial: Es subratlla la necessitat de fer compatible el sector de la química amb el turisme mitjançant el nou Pla Director. Sinistralitat i Precarietat Laboral Un dels punts més crítics de l'entrevista és la preocupació per la seguretat en el treball: Dades negatives: L'any 2004 va tancar amb un augment de les víctimes mortals a la demarcació. Manca de mitjans: S'alerta que Tarragona té una ràtio d'inspectors de treball molt inferior a la mitjana europea (8 per cada 10.000 treballadors enfront dels 30 d'Europa). Precarietat estructural: Es denuncia que entre el 90% i el 95% dels nous contractes són precaris, i s'està produint una substitució de llocs de treball fixos per temporals. "És molt greu que amb diners públics es pugui estar abonant el no compliment de la llei en una cosa que afecta la salut i la vida de les persones." Propostes i Futur Sindical Inèrcies positives: La UGT proposa que les administracions locals incloguin clàusules estrictes de prevenció de riscos en les contractacions públiques. Aposta per la innovació: Tot i el cas fallit de Telefònica, Rigau aposta per atreure inversions tecnològiques i centres d'R+D. Calendari intern: El 2005 és any de congressos per a la UGT. Rigau es mostra satisfet amb la feina feta i deixa la porta oberta a la reelecció en el congrés provincial abans de l'estiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Onada de fred a Tarragona: Grip i assistència social
Gestió de l'emergència per l'onada de fred a Tarragona El programa aborda les conseqüències de l'arribada d'una onada de fred siberià a les comarques tarragonines, analitzant tant l'impacte sanitari com l'atenció als col·lectius més vulnerables. Impacte sanitari i epidèmia de grip El doctor Josep Vitria, coordinador mèdic del CAP de Llevant, explica la situació actual de la grip: Es preveu una revifada dels casos de grip i refredats a causa de la baixada sobtada de les temperatures. Tot i que el virus és molt virulent en la seva transmissió, els ingressos hospitalaris no han augmentat significativament respecte a anys anteriors. S'han reforçat les plantilles de metges i infermeria als Centres d'Atenció Primària (CAP) per evitar el col·lapse de les urgències hospitalàries. "L'ús racional dels serveis sanitaris és clau: cal anar primer al metge de capçalera o als centres d'atenció continuada dels CAPs." Atenció a les persones sense sostre Mercè Navarro, directora de la Casa de Transeünts de Tarragona, detalla el dispositiu especial per a persones sense llar: S'ha ampliat la capacitat de l'alberg fins a les 28 llits i s'ofereixen àpats calents i roba d'abric. S'ha detectat un canvi en el perfil de l'usuari: el col·lectiu s'ha jovenit (mitjana de 30-35 anys) i s'ha feminitzat. Es fa una crida ciutadana: si algú veu una persona dormint al ras, cal avisar la Guàrdia Urbana o trucar al telèfon d'emergència de Càritas. Dispositiu municipal i protecció civil L'Ajuntament de Tarragona, a través del regidor Agustí Mallol, ha activat un pla preventiu que inclou: Disponibilitat de camions amb sal per evitar glaçades a la via pública. Un equip de fins a 70 persones (entre tècnics i voluntaris de Protecció Civil) mobilitzables en menys d'una hora.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
I Congrés Nacional sobre Seguretat als Estadis a Tarragona
Presentació del I Congrés Nacional sobre Prevenció i Seguretat als Estadis S'ha presentat oficialment a Tarragona el primer congrés d'àmbit nacional dedicat exclusivament a la seguretat i prevenció en els recintes de futbol. L'esdeveniment, que tindrà lloc els dies 1, 2 i 3 de juny de 2004, neix de la necessitat de crear un fòrum de debat que fins ara no existia a l'Estat amb aquestes dimensions. Objectius i Participants del Congrés L'alcalde en funcions i el tinent d'alcalde, Francesc Ricomà, han destacat que l'objectiu principal és compartir experiències per convertir el futbol en una "gran festa". Es preveu l'assistència d'uns 600 experts, entre els quals s'inclouen: Tècnics de seguretat i forces de l'ordre. Àrbitres, jugadors i representants de clubs. Penyes de seguidors i educadors. Suport Institucional i Projecció de la Ciutat L'acte ha comptat amb la presència destacada d'Ángel María Villar, president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), qui ha ofert tot el seu suport logístic. Aquest congrés representa un repte organitzatiu per a Tarragona, ja que és el primer cop que l'Ajuntament assumeix l'organització directa d'un esdeveniment al Palau Firal i de Congressos, buscant una projecció de la ciutat a nivell estatal. Visita al Nàstic de Tarragona Com a part de la jornada, Ángel María Villar ha visitat les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona, acompanyat pel seu president, Josep Maria Andreu. Durant la visita: Ha estat obsequiat amb una samarreta oficial amb el dorsal 8. S'ha convertit oficialment en nou soci de l'entitat grana. "Hem cregut que l'Ajuntament té l'obligació de, si troba un tema d'interès general que no s'hagi discutit en profunditat, fer alguna cosa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Obertura del nou CAP de Llevant a la Vall de l'Arrabassada
Estrena de les instal·lacions del CAP de Llevant Aquest dilluns ha entrat en funcionament el nou Centre d'Atenció Primària (CAP) de Llevant, situat a la Vall de l'Arrabassada. Aquest centre s'integra en un complex sociosanitari gestionat per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i substitueix l'antic CAP Catalunya. Detalls de l'obertura i serveis Trasllat complet: El trasllat s'ha realitzat durant el cap de setmana per no interrompre l'assistència. Atenció actual: Avui s'atenen consultes espontànies i urgències. A partir de demà, es reprendran les visites programades. Equip professional: El centre compta amb 5 metges de família, 5 infermeres, un pediatre, un odontòleg, una llevadora i un treballador social. Perfil de l'usuari: Es preveu una població majoritàriament jove (45-55 anys) amb alta demanda en pediatria. Calendari d'ampliació del complex El gerent, Joan Maria Adserà, ha detallat que el centre anirà obrint noves fases: 1. Febrer/Març: Obertura de les consultes d'especialistes, rehabilitació i la residència a la segona planta. 2. Després de l'estiu (Setembre/Octubre): Posada en marxa de la radiologia, ecografies, cirurgia menor i una llar d'infants. "El valor afegit d'aquest centre és ser molt més resolutiu, permetent que l'usuari resolgui diversos problemes de salut en un mateix espai." Informació de contacte S'ha posat a disposició dels usuaris el telèfon d'atenció: 977 25 80 05. Els 9.000 usuaris de l'antic CAP Catalunya han estat informats per carta, tot i que qualsevol ciutadà pot demanar el canvi de centre lliurement segons la normativa actual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Gestió i prevenció davant l'onada de fred a Tarragona
Missatge de tranquil·litat i normalitat climàtica L'episodi de fred que afecta el Camp de Tarragona s'emmarca dins de la normalitat del clima català. Tot i que es preveuen temperatures properes als 0 graus a la costa i valors negatius a l'interior, no es considera una situació excepcionalment anòmala, sinó un fenomen propi de l'hivern que requereix preparació. Mesures de prevenció i seguretat El Centre d'Emergències posa l'accent en l'adopció de pautes per minimitzar els riscos derivats de la baixada de temperatures i el vent fort: Seguiment constant: És vital estar atent a les actualitzacions del Servei Meteorològic de Catalunya. Preparació ciutadana: Adoptar consells preventius per evitar ensurts o incidències greus. Canvis en les alertes: No es descarten missatges més restrictius o contundents si l'episodi s'agreuja. "Hem d'acostumar-nos a rebre missatges de prevenció sense que això signifiqui una situació d'alarma o catastròfica." Dispositius d'actuació i coordinació Els cossos operatius com els Bombers i els Mossos d'Esquadra mantenen els seus dispositius habituals, però amb una distribució estratègica per actuar amb més rapidesa. A més, es coordina la maquinària per retirar neu i l'ús de productes químics per evitar la formació de gel a les carreteres. Finalment, s'aclareix que termes com fred siberià o polar són merament pedagògics per explicar l'origen de la massa d'aire, ja que la intensitat i la humitat són els factors que realment determinen l'actuació d'emergències.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Josep Andreu: Balanç i inversions a Tarragona
Balanç de la Legislatura i Estratègia Política El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés, Josep Andreu, repassa els primers nou mesos de legislatura, destacant la fita històrica de disposar de grup parlamentari propi. Andreu expressa una satisfacció moderada per haver facilitat la investidura de Zapatero i l'aprovació d'uns pressupostos que busquen reformes cap a una Espanya plurinacional i respectuosa. Inversions Ferroviàries i el Corredor Mediterrani Un dels pilars de l'entrevista és el dèficit d'infraestructures a la demarcació de Tarragona. El diputat destaca: * La necessitat d'enllaçar amb doble via el tram Vandellòs-Puigdelfí per completar el Corredor Mediterrani. * La urgència de treure les vies del centre de localitats com Cambrils i Salou per seguretat i urbanisme. * La crítica al model radial (punt quilomètric zero a Madrid) que relega l'eix mediterrani a un segon pla. Crítiques i Execució dels Pressupostos 2005 Davant les crítiques de l'oposició (CiU), Andreu defensa que la inversió a Catalunya ha passat del 7% al 19% del pressupost de Foment. Tot i això, lamenta el mal estat del ferrocarril convencional i la lentitud administrativa: "No pot ser que al cap de nou mesos d'estar adjudicat el projecte del pont d'Asme, encara no s'hagi remogut ni una sola pedra." Habitatge i Patrimoni ERC aposta per la recuperació de velles casernes de la Guàrdia Civil i terrenys del Ministeri de Defensa per a usos municipals o d'habitatge social, denunciant que molts d'aquests espais eren originalment cessions dels ajuntaments i ara l'Estat pretén cobrar per retornar-los. Pacte d'Estabilitat i Estatut De cara al futur immediat, l'estabilitat del govern estatal dependrà de l'avanç en el nou Estatut de Catalunya i, especialment, de l'assoliment d'un model de finançament just que acabi amb els dèficits estructurals permanents.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Presentació del llibre 'Petita Història de Sant Pau'
Presentació i Context de l'Obra L'escriptora Fina Costa visita Tarragona Ràdio per presentar la seva darrera obra, Petita Història de Sant Pau, un llibre que s'emmarca dins la popular col·lecció de l'editorial Mediterrània. Aquest volum compta amb les cèlebres il·lustracions de Pilarín Bayés i neix d'un encàrrec directe de l'arquebisbe Martí de Sistac. L'objectiu principal és apropar la figura de l'apòstol al gran públic d'una manera planera i senzilla, desmitificant les llegendes i centrant-se en la seva recerca històrica i la seva vinculació amb la ciutat de Tarragona. Descobrint Sant Pau: L'Home darrere el Sant Durant l'entrevista, l'autora destaca aspectes fascinants de la personalitat i vida de Pau: Caràcter passional: Es descriu com un home que es lliurava en cos i ànima a allò que creia, passant de perseguir cristians a ser el seu principal defensor. Gran comunicador: Malgrat que les descripcions físiques de l'època el retraten com un home poc atractiu (baix i carregat d'esquena), la seva capacitat de convicció era extraordinària. Ciutadà romà: L'autora subratlla el seu esperit reivindicatiu, fent valdre el seu estatus legal davant les autoritats de l'època. Connexió amb Tarragona i procés de creació El llibre serveix per reivindicar la presència històrica de Pau a la capital tarragonina, un fet que sovint ha quedat en segon pla respecte a altres tradicions peninsulars. "Hem de refrescar la memòria sobre la presència de Pau a Tarragona; les fonts històriques són molt més sòlides del que la gent creu." Pel que fa a la metodologia de treball, Fina Costa explica que subministra els textos a la Pilarín Bayés, qui després matisa els detalls visuals a través de làmines i referències històriques reals per garantir el rigor, tot i el caràcter infantil de les il·lustracions. Detalls de l'Esdeveniment La presentació oficial tindrà lloc avui mateix: * Lloc: Edifici del Seminari de Tarragona. * Hora: 20:00 hores. * Obsequi: Tots els assistents a l'acte rebran un exemplar del llibre de forma gratuïta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
2005-01-24 ENQUESTA CONSTITUCIÓ EUROPEA
Anàlisi del coneixement sobre la Constitució Europea Aquest conjunt d'entrevistes a peu de carrer revela un desconeixement generalitzat de la ciutadania respecte al redactat i les implicacions de la Constitució Europea. Tot i la proximitat de la data de votació, la majoria dels enquestats admeten no tenir informació precisa. Punts clau de les entrevistes Manca d'informació detallada: La majoria de ciutadans afirmen que la seva única font d'informació són els anuncis televisius i els titulars de premsa, però no han aprofundit en el text. Percepció de la seva utilitat: Malgrat no conèixer els detalls, existeix una sensació que servirà per a la unió, el progrés, o com una llei marc similar a la Constitució Espanyola. Crítica a la comunicació política: Diversos enquestats es queixen de la falta d'explicacions clares per part de les institucions, sentint que la campanya se centra només a demanar el vot. Apatia i desinterès: Una part de la població mostra una actitud d'indiferència total, arribant a afirmar que el tema no els interessa gens. Cites destacades "Honestament, no me l'he llegit i no sé ni tan sols els grans trets de què va." "Hem d'anar a votar, però la realitat en què consisteix no ho sabem."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
L'Ancís Bellugadís: La nova escultura monumental de Tarragona
Un repte artístic i constructiu sense precedents L'escultor i ferrer Antonio Mas detalla el procés de creació de la seva obra més ambiciosa, L'Ancís Bellugadís, una escultura monumental de 30 metres d'alçada que s'instal·larà a la plaça de les Corts Catalanes, al tram final de la Rambla Nova de Tarragona. L'autor compara la magnitud de la peça amb un edifici d'uns 11 pisos, fet que comporta una complexitat tècnica inusual pels estàndards escultòrics. Característiques i simbolisme de l'obra L'escultura es defineix per diversos elements claus: Estructura: Un gran prisma de 22 metres d'alt que descansa sobre una arcada a 3 metres del terra. Transparència: La peça estarà feta de planxa perforada amb forats de 20 cm, conferint-li una sensació de lleugeresa malgrat el pes del metall. Efecte cinètic: Tal com indica el seu nom, l'obra tindrà un lleuger moviment gràcies a un panell circular superior (baleta) que jugarà amb el vent. Il·luminació: Tot el conjunt estarà il·luminat des de l'interior amb llums de tipus industrial, simbolitzant el bategar vital de la ciutat. "Les escultures, encara que siguin petites, te les has de poder imaginar que són grans." Origen i col·laboracions El projecte va néixer arran d'una exposició el 2003 a la Chartreuse de Tarragona. El títol de l'obra s'inspira en un poema de Magí Sunyer escrit per a aquella ocasió. Mas destaca que la construcció requereix naus de grans dimensions (com les de Barahona) i que el projecte es troba actualment en fase de tràmits administratius i concursos públics, amb una previsions d'instal·lació cap a finals d'any. Altres projectes L'autor també esmenta una altra futura intervenció a la Casa del Mar (carrer Francesc Bastos), un repte de format més petit que retornarà l'artista al seu taller habitual de Vilaseca.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
2005-01-21 REPOR PRÍNCEP VIANA
El mite del Príncep de Viana La figura de Carles de Viana (1421-1461) ha estat històricament rodejada de llegendes i tragèdia. La creença popular afirma que va ser emmetzinat per la seva madrastra, la reina Joana Enríquez, per afavorir el seu fill Ferran (el futur Ferran el Catòlic). Tot i que la historiografia ha debatut la causa real de la seva mort a Barcelona, el poble català el va convertir en un símbol d'heroisme i patiment. Recerca científica a Poblet Actualment, un equip multidisciplinari liderat per la historiadora Mariona Ibarz i l'antropòleg Miguel Botella està duent a terme una investigació rigorosa al Monestir de Poblet. Els punts clau de l'estudi inclouen: * Tecnologia 3D: L'ús d'escàners làser d'alta precisió per reconstruir les restes i comparar-les amb iconografia històrica. * Anàlisi d'ADN: Proves genètiques per identificar amb certesa les restes, que es van barrejar durant la destrucció del monestir. * Paleopatologia: Estudi de les malalties, alimentació i estil de vida de la noblesa en comparació amb el poble llà i els monjos. La connexió amb Cristòfor Colom Un dels aspectes més polèmics i fascinants de la investigació és la hipòtesi que situa el Príncep de Viana com el possible pare de Cristòfor Colom. "Tot i que personalment crec que té poc fonament, s'ha de demostrar i estem comparant les restes amb l'ADN de la família Colom." Aquesta teoria qüestionaria l'origen italià del navegant, vinculant-lo a les Illes Balears, on el príncep va mantenir un romanç documentat el 1459. Importància política i social Carles de Viana és una peça clau per entendre el pactisme català. La seva lluita contra el seu pare, Joan de Trastàmara, i el seu sacrifici personal van permetre mantenir els drets individuals i la política parlamentària de la Corona d'Aragó a l'entrada del Renaixement. La seva figura és comparada per la seva popularitat massiva amb icones modernes com Diana de Gal·les.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Homenatge a Maria Casas pel 27è aniversari del Montcamp Tarragoní
Homenatge i celebració al Teatre Metropol El proper dissabte, el Teatre Metropol de Tarragona acollirà un concert especial organitzat per l'entitat Montcamp Tarragoní. Aquest esdeveniment té un doble propòsit: celebrar el 27è aniversari de la fundació del grup i retre un merescut homenatge a Maria Casas, una de les figures més emblemàtiques i col·laboradores de l'entitat. Maria Casas: Una veu incombustible L'homenatge es dedica a Maria Casas, qui als seus 92 anys continua sent una peça clau del grup, malgrat les dificultats de mobilitat. Els mestres Pere Godall i Bernardo Rios destaquen la seva trajectòria: És una de les pioneres del grup i s'ha mantingut sempre fidel al Montcamp. Tot i la seva edat, manté una veu privilegiada que sorprèn el públic en cada actuació. "Quan la senten cantar, canvia la seva opinió... és de les poques artistes que he vist que la gent a tot arreu es posa dreta a aplaudir-la." Detalls del Festival L'esdeveniment comptarà amb una àmplia representació d'artistes locals i membres històrics del grup, incloent-hi sorpreses i el retorn de fundadors com la Mary Carmen, vinguda de les Canàries. Data i hora: Demà (dissabte 22 de gener) a les 18:00h. Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Entrada: Lliure i oberta a tota la ciutat. Contingut: Un festival musical amb varietat d'intèrprets i un detall sorpresa per a l'homenatjada. La vitalitat del Montcamp Tarragoní Amb 27 anys d'història, el grup reivindica el paper de la gent gran en la cultura. Malgrat els canvis socials i la dificultat per trobar relleu generacional, l'entitat manté una "parròquia fidel" que omple els teatres i les places on actuen, demostrant que la música i la il·lusió no tenen edat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Josep Maldonado: 9 mesos de balanç polític a Madrid
Balanç dels primers mesos de legislatura El diputat de Convergència i Unió (CiU), Josep Maldonado, analitza el primer tram de la legislatura al Congrés dels Diputats. Descriu la situació com a agredolça i critica que, tot i el canvi de tarannà del govern de Zapatero respecte a l'etapa d'Aznar, les millores per a Catalunya no s'han materialitzat. Crítiques al Govern Central i al Tripartit Pressupostos 2005: Maldonado denuncia una reducció d'inversions de prop de 10.000 milions de pessetes respecte a l'any anterior. Inexistència de l'"oportunitat històrica": Tot i la coincidència de governs d'esquerres a Barcelona i Madrid, el diputat afirma que només hi ha hagut "cops a l'esquena" però cap benefici real. Desigualtat territorial: Esmenta el greuge comparatiu amb Andalusia, que va rebre fons per al deute sanitari mentre que a Catalunya s'han apujat les taxes. Conflicte esportiu: Critica la intervenció diplomàtica de l'Estat per frenar el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei a Fresno. El pacte PSOE-PP i l'Estatut El diputat expressa la seva preocupació pel recent acostament entre el PSOE i el PP per limitar les reformes territorials: "Aquesta abraçada, aquest matrimoni de fet del PP i el PSOE només té dues lectures: barrar el pas al Pla Ibarretxe i aigualir l'Estatut de Catalunya." Situació a Tarragona i inversions territorials Pel que fa a les comarques tarragonines, Maldonado desmenteix que les obres actuals (com l'autovia a Montblanc o les millores a l'Aeroport de Reus) siguin mèrit del nou govern, sinó que són projectes heretats de la gestió anterior de CiU. Acusa el Tripartit d'aplicar un sectarisme polític contra la ciutat de Tarragona pel fet de no estar governada pel mateix color polític que la Generalitat. Denuncia la paralització de projectes clau com la façana marítima.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
L'Atenea presenta 'Susana quiere ser decente' al Metropol
Comèdia per iniciar l'any al Teatre Metropol El Grup Escènica Atenea torna als escenaris de Tarragona amb una proposta teatral humorística per a aquest cap de setmana. L'obra triada és 'Susana quiere ser decente', una comèdia que busca oferir diversió i optimisme per començar el 2005. L'espectacle tindrà lloc al Teatre Metropol els diumenges 23 i 30 de gener a les 18:30 h. Detalls de la producció i l'elenc En un col·loqui amb els protagonistes, s'han destacat diversos aspectes de l'obra: Adaptació actualitzada: Tot i que el grup ja la va representar fa més de 20 anys a l'Auditori de Ràdio Tarragona, la versió actual ha estat adaptada als temps moderns. Personatges amb doble cara: L'argument gira al voltant d'un joc d'identitats on els personatges simulen ser qui no són. Protagonistes presents: José M. José: Fundador del grup, director i actor (en el paper d'Evelio). Helena Ars: Interpreta la Susana i celebra 15 anys a la companyia. Miquel Fernández: Actor vinculat recentment al grup que fa de majordom (Leandro). L'esforç dels assajos i trajectòria del grup "No sé què té el teatre, que quan s'apropa el moment tot surt de meravella." L'equip ha realitzat un treball intensiu de tres hores diàries d'assaig durant poc més d'un mes, superant les dificultats del calendari nadalenc. El Grup Atenea, amb 44 temporades d'història, es defineix com una "família" on la complicitat entre actors és clau per transmetre el riure al públic. A més, ja preparen la seva següent obra, una adaptació de L'avar de Molière.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
25è aniversari de l'entitat Gogistes Tarragonins
Celebració de 25 anys de cultura gogística L'entitat Gogistes Tarragonins celebra el seu 25è aniversari aquest 2005. El seu president, Carles Batges, explica a Tarragona Ràdio la tasca fonamental que realitza l'associació per a la preservació del patrimoni cultural tarragoní a través del col·leccionisme d'arxiu i edició. Activitat i patrimoni de l'entitat L'entitat s'ha consolidat com un referent en la catalogació de material popular: Arxiu propi: Disposen de prop de 12.000 goigs i han generat unes 800 publicacions pròpies. Àmbit geogràfic: Es focalitzen principalment en la ciutat de Tarragona i les comarques de l'Arquebisbat de Tarragona. Materials: Recullen goigs, auques, estampes i llibres, molts dels quals provenen de llegats privats de socis. Actes commemoratius de l'aniversari Per celebrar el quart de segle, s'han programat diverses activitats durant tot l'any 2005: Pregó inaugural: A càrrec de Monsenyor Martí i Alanís al Saló d'Actes de l'Ajuntament. Medalla commemorativa: Presentació d'una peça institucional dissenyada per l'artista Jordi Amanós. Projecte de Setmana Santa: Una carpeta excepcional amb 20 goigs dedicats a les confraries de Tarragona, vuit dels quals han estat creats de nou (lletra, música, dibuix i nota històrica). Viatges i exposicions: Visites culturals a Andorra (Santuari de Meritxell) i Montserrat, a més d'una exposició prevista després de Santa Tecla. "Es tractava de revitalitzar tota aquesta cultura gogística de les nostres contrades, una cosa molt pròpia dels Països Catalans."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
La Vila Romana de Centcelles: Enigmes i Patrimoni
La Vila de Centcelles: Un Enclau Singular a Constantí El conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Josep Anton de Remolà, ens acompanya en un recorregut per la vila romana de Centcelles, situada a Constantí. Aquest jaciment és considerat una peça fonamental del patrimoni romà mundial per la seva excepcional conservació, especialment de la seva coberta original. Els Tresors de la Cúpula i els Mosaics L'element més impressionant del conjunt és la seva cúpula decorada, que conserva mosaics únics estructurats en diverses franges: Escenes de cassera: Una representació detallada de com es caçaven cérvols en l'època antiga. Motius bíblics: Franges amb escenes de l'Antic i Nou Testament, on destaca la figura del Bon Pastor. Les Estacions: Personificacions del pas del temps, com la representació de la tardor (un noi amb raïm). De Vila Romana a Masia: Una Història de Supervivència El monument ha sobreviscut gràcies a les seves múltiples transformacions. Va ser descobert casualment el 1877 pel seu propietari, l'Antoni Soler, quan retirant capes de calç (posades durant l'època medieval quan l'edifici fou una església) van aparèixer els mosaics. Durant un temps, Centcelles va funcionar com un mas, amb estances dividides per bigues que, tot i que van danyar part de l'estructura, van permetre que l'edifici es mantingués en peu fins a la intervenció dels arqueòlegs alemanys, que van liderar la consolidació i restauració moderna. L'Enigma del Mausoleu Imperial Tot i ser clarament una vila de la baixa romanitat, Centcelles amaga un gran misteri: "Els alemanys plantegen que aquesta vila es va convertir en un moment determinat en un mausoleu imperial... concretament de Constant, fill de Constantí el Gran." Tanmateix, els experts demanen prudència, ja que altres hipòtesis suggereixen que podria ser la residència noble d'un gran terratinent o, fins i tot, d'un bisbe, donada la forta càrrega d'iconografia religiosa. Recomanacions de Visita Observar la façana posterior per copsar l'envergadura real de l'edifici (més de 90 metres de llargada). Visitar la petita mostra de ceràmica original trobada durant les excavacions. Gaudir de l'entorn natural proper al riu Francolí, punt estratègic de comunicació a la via romana d'interior.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Vaga indefinida d'assistència en carretera
Conflicte per les Tarifes d'Assistència en Carretera El sector de les grúes ha iniciat una vaga indefinida a causa de la manca d'acord amb les companyies asseguradores respecte al preu dels serveis. Després de diversos mesos de negociacions i l'ajornament de protestes anteriors per no perjudicar els usuaris durant les vacances, les associacions de grúes han decidit prendre mesures dràstiques. El Desequilibri Econòmic Dues universitats han realitzat estudis objectius per determinar el cost real d'un servei d'assistència: Cost real estipulat: 49,49 euros per servei mínim. Tarifa actual pagada: Aproximadament 23 euros. Situació: Les empreses de grúes reben poc més de la meitat del que costa realment operar, cosa que a penes permet cobrir costos. Negociacions Estancades Malgrat les reunions setmanals a Madrid i la proposta d'una pujada paulatina de tarifes (a l'inici, mitjans i final d'any), les asseguradores no han presentat cap compromís ferm ni proposta de millora. Detalls de la Vaga Inici: A partir de la mitjanit de dijous de forma indefinida. Serveis Mínims: S'acordà retirar vehicles accidentats de la via pública per no entorpir la circulació, però sense realitzar el trasllat al taller. Excepcions: Els vehicles pesants (camions, autocars i maquinària) queden exclosos de la vaga i rebran el servei normal i corrent per seguretat viària. "L'estudi de les universitats indica que el servei mínim costaria 49,49 euros, mentre que actualment se'ns paguen uns 23 euros." Es preveu una reunió clau el proper dimarts per intentar desbloquejar la situació i minimitzar el perjudici als usuaris.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
Fundació Leura: 10 anys de suport a joves en risc social
Treball Social i Acompanyament Vital En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Montse Grisó (presidenta) i el Joan Vallbé (secretari) de la Fundació Leura analitzen la trajectòria de l'entitat després d'una recepció oficial al Parlament de Catalunya amb el president Ernest Benach. Perfils Atesos i Metodologia La fundació treballa principalment amb un col·lectiu ampli de joves, tot i que s'ha obert a altres perfils vulnerables: • Joves de 18 a 25 anys: Provenen de centres de menors, serveis socials o justícia juvenil. • Dones en situació de risc: Atenció a dones amb manca de recursos econòmics i emocionals, sovint amb situacions de maltractament. • Atenció directa: Han passat per l'entitat 85 joves de forma directa, i es manté el seguiment extern com a referents familiars. El Repte de l'Autonomia i l'Habitatge L'entitat gestiona actualment tres pisos a Tarragona i té projectes d'expansió imminent: • Nous projectes: S'està treballant per obrir nous pisos a Reus i ampliar la xarxa a Tarragona. • Habilitats socials: La tasca no és només oferir un sostre, sinó ensenyar habilitats quotidianes com comprar, gestionar tràmits o relacionar-se amb el veinatge. "No podem tancar la porta a un jove que marxa i torna a demanar ajuda esporàdicament; ens hem convertit en la seva família." Situació Financera i Futura Legislació Els representants de Leura expressen la seva preocupació per la precarietat econòmica, sovint depenent de subvencions que arriben tard, i posen esperances en la nova Llei de Bases de Seguretat Social de Catalunya. Aquesta normativa promet: • Una millor canalització de la responsabilitat cap als ajuntaments. • Un finançament més estable centrat en els drets socials bàsics. • Professionals qualificats que, malgrat les dificultats de cobrament, mantenen el compromís amb els usuaris.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
Balanç de legislatura i inversions a Tarragona amb Francesc Vallès
Balanç dels Primers Nou Mesos de Legislatura El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, fa una valoració positiva del primer període del govern de Zapatero. Destaca el compliment de promeses electorals clau com la retirada de les tropes de l'Iraq i l'aturada del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Polítiques Socials i Territorials Vallès remarca l'impacte d'iniciatives generals que beneficien directament la ciutadania tarragonina: • L'increment del salari mínim interprofessional. • L'augment de les pensions (entre un 3,5% i un 8%). • L'aprovació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere. Infraestructures i Pressupostos de 2005 El diputat defensa el realisme dels nous pressupostos, argumentant que s'ha invertit tot el que administrativament és possible executar. Entre els projectes destacats hi trobem: • L'estació de l'AVE a la Secuita, prevista per al 2006. • La transformació de l'Aeroport de Reus en un centre de primera línia en un any i mig. • Dotacions per a l'autovia entre Tarragona i Montblanc (6 milions d'euros) i millores a la N-340. El Conflicte del Traçat de la Variant de Tarragona Sobre el polèmic tram de la variant entre la Móra i el centre, Vallès proposa una alternativa paral·lela a l'autopista actual: "Hem trobat l'opció tècnica perquè el canvi de traçat suposi, com a molt, un retard d'un any; un termini que estem disposats a assumir per un projecte millor." Gestió del Patrimoni i Diàleg Institucional L'entrevista aborda el futur de la façana marítima de la ciutat i les negociacions per a la cessió de casernes de la Guàrdia Civil en desús. Vallès aposta per un esforç de coordinació institucional per sobre de la confrontació política per tal que els equipaments socials puguin ser una realitat als municipis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Nova etapa de la Unió de Botiguers de Sant Pere i Sant Pau
Impuls al comerç local de Sant Pere i Sant Pau El barri de Sant Pere i Sant Pau inicia una nova etapa en el seu sector comercial amb la renovació de la junta directiva de la Unió de Botiguers. Amb una població de més de 20.000 habitants i una àmplia àrea d'influència, l'entitat busca reactivar una activitat que estava "adormida" per convertir el barri en un pol atractiu de consum. Objectius estratègics de la nova junta Francesc Ramos, vocal de la nova junta, destaca que el principal propòsit és fomentar el consum de proximitat i evitar la marxa de veïns cap al centre o les grans superfícies. Els punts clau de la seva estratègia inclouen: Aprofitar el creixement urbanístic: Zones com l'Avinguda dels Països Catalans i els voltants del cementiri aporten nous residents de perfil consumidor. Captar l'àrea d'influència: Atraure els habitants de municipis i urbanitzacions properes com els Pallaresos, la Secuita o el Catllar. Millorar l'experiència de compra: Crear recorreguts comercials agradables malgrat la configuració urbanística de blocs del barri. El Pla de Dinamització Comercial L'associació confia plenament en el nou pla impulsat per l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat per realitzar una radiografia precisa de la zona: "Aquest pla ens ha de servir, sobretot, per saber on estem i tenir molt clar cap on volem anar, ajudant-nos a veure la nostra realitat." Reptes i competència Davant la possible instal·lació de grans superfícies com El Corte Inglés, la Unió de Botiguers expressa la seva preocupació per la desigualtat de condicions i celebra les moratòries actuals per tenir temps de preparar-se i ser competitius.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
La Xarxa de Vigilància Sísmica a Catalunya
Evolució i Funcionament de la Xarxa Sísmica Des de la seva creació el 1985, la xarxa sísmica de Catalunya ha viscut una transformació tecnològica profunda. A partir del 1999, es va iniciar un procés de renovació per passar d'un sistema que transmetia dades amb retard a un model de registre continu i en temps real. Aquesta millora permet una comunicació gairebé instantània amb Protecció Civil i els mitjans de comunicació. Vigilància vs. Predicció És fonamental diferenciar entre la capacitat de reacció i la de previsió: - No es poden predir: Actualment, no existeix tecnologia en cap lloc del món que permeti predir quan passarà un terratrèmol. - Prevenció i coneixement: L'objectiu de la xarxa és conèixer millor la sismicitat del territori per identificar zones de perill i aplicar normes de construcció adequades. - Densitat de la xarxa: Com més estacions hi ha (actualment en funcionament 8, amb previsió d'arribar a 15), més fiable és la localització dels moviments. Distribució Territorial i Zones Risc Les estacions es distribueixen segons criteris d'activitat històrica i instrumental: - Zones d'alta activitat: Els Pirineus i les serralades costaneres concentren el major nombre de sensors. - Sismicitat a Catalunya: Es detecten uns 200 terratrèmols anuals, tot i que només 1, 2 o 3 solen ser percebuts per la població. - Precedents històrics: Destaquen els grans moviments dels segles XIV i XV que van afectar greument zones com el Ripollès, la Garrotxa i la Vall d'Aran. Projecte Pilot: Estacions Submarines L'entrevista detalla la instal·lació d'una nova estació al fons marí prop de la plataforma Casablanca: "El sensor ha d'anar enterrat en el fons del mar perquè l'efecte de l'oleatge sigui mínim." Les dades d'aquests sensors d'ampla banda es transmeten mitjançant un cable i una antena fins a l'Institut Cartogràfic, permetent registrar terratrèmols tant locals com d'arreu del món.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Presentació del Carnaval de Tarragona 2005
Presentació del Carnaval a l'Ajuntament de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha presentat oficialment el Carnaval de 2005, destacant que serà el més matiner del decenni a causa del calendari de Setmana Santa. La celebració tindrà lloc del carrer 2 al 8 de febrer, i malgrat el fred previst, les autoritats esperen una gran participació ciutadana. Novetats i logísitica de la rua El regidor de festes, Carles Sala, ha detallat diversos canvis organitzatius: Recorregut ampliat: Es començarà des de Vidal i Barraquer per guanyar espai i visibilitat. Participació: S'esperen uns 3.000 participants actius a les comparses i prop de 45.000 espectadors. Serveis: La revetlla de dissabte al Refugi del Moll de Costa tindrà entrada gratuïta abans de les 00:30 h, servei de guarda-roba i un concurs de disfresses popular. Aspectes musicals i culturals El programa d'enguany recupera els concerts de gran format amb noms destacats del panorama musical: Pedro Guerra (dijous al Teatre Metropol). Niña Pastori (divendres al Refugi del Moll de Costa). El Teatre Metropol es convertirà temporalment en el Palau Reial, seu del Rei i la Concubina. Actualitat: La Casa de la Festa Fora de l'àmbit estricte del Carnaval, s'ha confirmat la compra de l'edifici de la Via Augusta per ubicar-hi la Casa de la Festa. Aquest projecte busca ser: "Una eina pedagògica per posar en valor l'esforç de recuperar les peces del Seguici i transmetre'n l'origen medieval." Els protagonistes: Rei i Concubina L'Eloi (de la comparsa Aerodansa) i la Sònia (de la comparsa Aquí hi ha Marro) encarnaran el Rei Carnestoltes i la Concubina. Tots dos han posat l'emfàsi en el treball intens que suposa preparar el vestuari i les coreografies durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Homenatge a Tomàs Olívar i Salvador Fà a Tarragona
Reconeixement institucional a la trajectòria artística En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es conversa amb dos referents de la cultura local que han estat guardonats recentment per l'Ajuntament de la ciutat. Tomàs Olívar, pintor i docent, ha rebut el Diploma de Serveis Distingits, mentre que Salvador Fà, director de l'Esbart Dansaire de Tarragona, ha estat nomenat Fill Predilecte. Trajectòries de compromís amb la ciutat Ambdós convidats destaquen que aquests guardons representen la culminació de tota una vida dedicada a portar el nom de Tarragona arreu del món: Tomàs Olívar: Pintor vinculat històricament a l'Escola d'Art i a l'Ateneu. Ha realitzat més de 150 exposicions i destaca una anècdota sobre unes pintures murals del Quixot que encara avui impedeixen que els seus propietaris vulguin abandonar un pis antic. Salvador Fà: Ha dedicat la seva vida a la dansa tradicional, portant el folklore català per tota la península i a països com Turquia, Àustria o Itàlia. Actualment, continua actiu amb l'Esbart i la Federació Espanyola de Folklore. Crítica a l'estat actual de la cultura Malgrat la satisfacció pels premis, els dos artistes coincideixen en una certa visió crítica de l'evolució cultural de la ciutat: "Tarragona ha estat una mica parada... caldria que les autoritats contribuïssin més a remoure la part artística i cultural que a la ciutat li fa falta." Segons Olívar, l'expansió industrial ha deixat en un segon pla el potencial arqueològic i cultural, mentre que Fà lamenta que la dansa hagi estat sovint considerada "l'ovella pobra" de les arts. Projectes de futur Malgrat la seva edat, cap dels dos es planteja la jubilació: Olívar prepara una exposició retrospectiva i nova obra sobre Salou per a Setmana Santa. Fà coordina els propers festivals de l'Esbart al Teatre Metropol i a la Caixa Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
2005-01-19 ROSSELLO GRAFITIS
L'art del grafiti i el surrealisme es troben a Tarragona L'exposició al Tinglado número 1 del Moll de Costa de Tarragona presenta una proposta artística innovadora que connecta l'obra de Josep Maria Rosselló amb la creativitat de set grups de grafiters. Aquesta mostra és una continuació de la tasca iniciada al Museu d'Art Modern de Tarragona, traslladant el concepte de l'art institucional cap a un format més marginal i contemporani. El concepte del Cadàver Exquisit El projecte es basa en el joc surrealista del cadàver exquisit, una tècnica de creació col·lectiva on cada artista treballa sense conèixer totalment el que han fet els altres. L'ocultació: Els artistes han seguit un procés de treball on les obres es lliuraven tapades, mantenint el misteri fins al moment del muntatge final. Del paper a la paret: En l'exposició es poden veure tant els petits esbossos originals en paper com les grans intervencions murals que ocupen espais de fins a 3 metres d'alçada. Evolució de les tècniques urbanes Els artistes participants, molts d'ells formats a l'Escola d'Art de Tarragona, demostren que el grafiti ha superat l'ús exclusiu de l'esprai: S'incorporen elements com el col·lage, les plantilles i l'ús de pinzells. L'espai de l'exposició permet als grafiters treballar amb una llibertat i tranquil·litat poc habituals en l'art urbà de carrer. Recuperació d'obres històriques i activitats La mostra també serveix per exhibir teles de gran format recuperades de Josep Maria Rosselló, algunes de les quals inclouen la signatura de Salvador Dalí. A més, s'han programat activitats paral·leles per dinamitzar l'espai: "És una oportunitat única; aquí podem treballar amb tranquil·litat i esperem que es pugui reflectir en el resultat final." Recital d'òpera i lectura de textos: Dissabte amb Maria del Carme Domingo i Bruce Balbado. Performance dedicada a Francis Picabia: Diumenge, amb la reconstrucció mental de dibuixos esborrats. L'exposició romandrà oberta fins al 27 de gener, oferint al públic la possibilitat de veure els artistes treballant en directe.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Estratègies Turístiques de la Costa Daurada per al 2005
Promoció de la Costa Daurada i Participació a FITUR L'entrevista amb Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, se centra en els preparatius per a la fira FITUR 2005 a Madrid i en les línies mestres del pla d'actuació per a l'any present. Bono destaca que, tot i que FITUR ha adquirit un caràcter un cert punt "frívol", continua sent una plataforma essencial per a la gestió de contactes professionals i la presentació de novetats territorials. Principals Accions a FITUR Espai propi: La delegació tarragonina disposarà de 270 metres quadrats dins l'estand de Catalunya. Convenis estratègics: Se signarà un acord de col·laboració entre 13 organitzacions (públiques i privades) per coordinar la promoció internacional. Presentacions rellevants: Nou pla de dinamització de la Ruta del Cister. Tallers familiars amb PortAventura i els municipis de Salou, Cambrils i Vila-seca/La Pineda. Mostres gastronòmiques liderades per Cambrils. El Pla d'Actuació 2005 i la Diversificació El Patronat gestiona un pressupost històric de més de 2,5 milions d'euros, quadruplicant les xifres de fa una dècada. Aquesta inversió respon a un escenari de competitivitat global on la Costa Daurada ja no competeix només amb veïns directes, sinó amb tota la Mediterrània. Els objectius clau són: 1. Diversificació de mercats: Obertura cap als països nòrdics i escandinaus (Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Noruega). 2. Especialització de l'oferta: Consolidar el turisme familiar i de qualitat. 3. Millora de la destinació: Incrementar els estàndards de servei. L'Impacte del Baix Cost i la Convivència amb el Charter Bono fa una valoració molt positiva de la implantació dels vols de baix cost a l'Aeroport de Reus, que ja representen el 31% del trànsit. "Hem de ser capaços de conviure amb els dos models: el baix cost i l'operativa tradicional charter, sense que cap se senti agreujat." Fidelització: Dels visitants que arriben mitjançant vols de baix cost i que podrien ser clients potencials, el 66% pernocta a la zona. Màrqueting digital: S'incrementaran les campanyes selectives a internet, especialment al Regne Unit i Alemanya, vinculades directament a les rutes aèries existents.