Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2017-2040 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Exposició fotogràfica i audiovisual del Carnaval de Tarragona
Inauguració de la mostra del Carnaval 2004 L'entrevista ens situa al vestíbul del Teatre Metropol de Tarragona, on s'inaugura una exposició organitzada per l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona. Aquesta mostra recull els moments més emblemàtics del Carnaval de l'any 2004, oferint una mirada artística i documental d'aquesta festivitat tan participativa. Selecció i contingut de l'exposició El procés per configurar la mostra ha estat intens a causa del gran volum de material rebut: S'han rebut unes 400 fotografies, de les quals un jurat n'ha seleccionat prop de 50 per a la impressió en paper. La mostra destaca per la seva diversitat de punts de vista, ja que hi participen uns 10 autors diferents amb estils variats: des de retrats i primers plans fins a grans angulars de les comparses. L'objectiu és captar totes les facetes de la festa: el treball als tallers, la Disfressa d'Or, l'arribada del Carnestoltes i la Concubina, el Carnaval infantil i la gran Rua de dissabte. Formats audiovisuals A banda de les fotografies tradicionals, l'exposició inclou altres formats per enriquir l'experiència del visitant: Projector de diapositives: Un muntatge visual amb unes 102 imatges seleccionades. Vídeo: Una secció específica realitzada per la unitat de vídeo de l'agrupació que permet veure totes les comparses en moviment. "La gent que participa en el Carnaval té un punt d'exhibicionisme extraordinari i veure's en aquestes fotografies els hi fa molta gràcia." L'Agrupació Fotogràfica i el futur En Josep Maria Burgès destaca l'immens fons fotogràfic que posseeix l'entitat, alimentat ara per l'arribada de la tecnologia digital, que permet capturar milers d'imatges cada any. Amb la inauguració d'aquesta tarda a les 20:00 h, es dona oficialment el tret de sortida per començar a retratar el Carnaval d'enguany.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Convocatòria T6000: Ajuts per a la Cultura Popular
Segona edició del Projecte T6000 de Repsol IPF L'entrevista presenta l'obertura de la segona convocatòria del projecte T6000, una iniciativa de Repsol IPF destinada a la recuperació i conservació d'elements de la cultura popular a Tarragona. El nom del projecte fa referència directa a la dotació econòmica destinada a aquests ajuts. Objectius i Destinataris Recuperació patrimonial: Suport a projectes que busquen restaurar tradicions o elements oblidats (com el Ball de Cossis, recuperat l'any passat després de 200 anys). Obert a tothom: No es limita exclusivament a les entitats del Seguici Festiu, sinó que està obert a qualsevol col·lectiu o associació amb un projecte viable. Ordenació d'ajuts: La iniciativa sistematitza les col·laboracions que l'empresa ja realitzava anteriorment, fent-les més accessibles i transparents. Requisits i Criteris de Selecció El procés de selecció és rigorós i compta amb l'assessorament d'una comissió tècnica d'experts: Viabilitat: El projecte ha d'estar ben documentat i ser realitzable. Vistiplau institucional: Si l'element s'ha d'incorporar al Seguici Popular, ha de comptar amb l'aprovació de la seva comissió assessora per respectar les normatives i la seqüència ritual. Calendari: La presentació permet que les estrenes es puguin fer durant les Festes de Santa Tecla. Dates Clau "Hem avançat el termini de presentació el 28 de febrer i tenim previst que durant la primera quinzena d'abril es pugui donar a conèixer el veredicte." 28 de febrer: Data límit per a la presentació de projectes. Abril: Publicació dels guanyadors per permetre el marge d'execució fins a les festes majors.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
2005-01-31 FAMÍLIES COL·LABORADORES
El Projecte de Famílies Col·laboradores Dani Gran, responsable tècnic del CRAE Casa Sant Josep de Tarragona, presenta una iniciativa innovadora que permet als infants que resideixen en centres educatius gaudir de la realitat d'una llar durant els caps de setmana i períodes de vacances. A diferència de l'acolliment familiar total, aquest projecte es basa en una col·laboració parcial. Objectius i Beneficis per als Infants L'objectiu principal és oferir als menors una atenció individualitzada i un entorn de normalitat emocional que és difícil de reproduir en un centre amb molts residents. Segons Gran, els nens valoren especialment: Poder realitzar activitats quotidianes com cuinar en família. Tenir referents afectius fora de l'àmbit institucional dels educadors. Adquirir habilitats per a l'autonomia personal quan arribin a la majoria d'edat. Desangoixar-se de la dinàmica organitzada i estricta del centre. Requisits per a les Famílies No es busquen perfils extraordinaris, sinó famílies amb una dinàmica normalitzada. El procés de selecció inclou: Entrevista informativa per conèixer el projecte. Valoració de la dinàmica familiar per garantir un bon encaix amb el menor. Procés d'acoblament progressiu entre el nen i la família. "No es demana que la família sigui un 'superman', sinó que faci la seva vida normal: anar al mercat, al cinema o quedar-se a casa." Diferències amb l'Acolliment Familiar És important distingir aquest projecte de l'acolliment familiar regulat per llei. Mentre que l'acolliment implica que el nen visqui permanentment amb la família, la col·laboració és un suport al projecte educatiu del centre. El tutor de l'infant continua sent el referent principal, i la família col·laboradora actua com un complement que aporta vincles afectius i aprenentatges pràctics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
2005-01-31 ENQUESTA CARNAVAL
Visions sobre la festa tarragonina El contingut recull diverses opinions de ciutadans i visitants sobre la celebració del Carnaval a Tarragona, destacant-ne la seva evolució i les diferències amb altres regions. Punts clau de la celebració Participació i carrosses: Els entrevistats coincideixen que el Carnaval de Tarragona és bonic i que les carrosses tenen una gran qualitat. Es destaca la alta participació ciutadana, tant en les comparses com de públic espectador. Disfresses i tradició: Hi ha una preferència per les disfresses clàssiques, com les de romans, i s'esmenta la tradició de disfressar-se en família o amb amics per gaudir de la jornada. Elements culturals valorats: Les xarangues i la música en directe. Les sàtires i les crítiques polítiques orals o visuals. Les rues i cavalcades que, segons els testimonis, milloren cada any. Comparatives regionals i internacionals "A l'Equador és molt diferent... es juga amb aigua i depèn molt de la regió." Equador: Un dels testimonis explica que el carnaval al seu país d'origen inclou activitats diferents, com els jocs d'aigua. València: Estudiants valencians comparen la festa amb la seva terra, on destaquen els correfocs i els actes de carrer. Crítiques i millores Tot i l'opinió general positiva, alguns usuaris suggereixen que es podria augmentar el llançament de confeti i caramels durant les desfilades per animar més l'ambient.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
2005-01-28 SALA CARNAVAL
El protagonisme del Carnaval de Tarragona El Carnaval de Tarragona es defineix per la participació massiva de la ciutadania. Més enllà dels noms comercials, l'ànima de la festa són les 3.000 persones que participen en la Rua de l'Artesania, dedicant mesos a la confecció de carrosses, coreografies i maquillatge. La Botifarra d'Ou com a icona Enguany, la Botifarra d'Ou n'és la gran protagonista, sent el tema central del cartell i un element gastronòmic present en tota la celebració. Es preveu el repartiment de: * Unes 5.000 racions de botifarra d'ou. * Actes que van des de l'arribada del Rei i la Reina fins al dimarts de Carnaval. Evitar la polèmica a través de la intel·ligència L'organització destaca la voluntat d'escollir cartells que facin servir un humor intel·ligent i irònic sense caure en l'ofensa o la provocació fàcil. L'objectiu és que la imatge institucional no eclipsi els actes festius per polèmiques externes, com ha succeït en altres localitats. "L'humor a base d'insults o d'ofendre els altres és un humor senzill i barat que no fa anar la intel·ligència ni la imaginació." Actes destacats i seqüència ritual La programació combina la tradició amb actuacions de renom: * Concerts destacats: Pedro Guerra (Teatre Metropol) i Niña Pastori (Moll de Costa). * Rues principals: Dissabte la Rua de l'Artesania i diumenge la Rua de Lluïment. * Novetats: El Teatre Metropol es converteix en el Palau Reial del Rei Carnestoltes i la Concubina, modificant l'itinerari tradicional d'entrada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Entrevista als Reis del Carnaval de Tarragona 2005
Presentació dels Protagonistes del Carnaval En aquesta edició del 2005, el programa compta amb la presència de Sònia Gasull, de la comparsa Quillamarro, i Eloi Saez, dels Aerodans, que han estat designats com a Reina i Rei del Carnaval de Tarragona respectivament. El Significat del Càrrec i el seu Equipament Els personatges comparteixen les seves impressions sobre el que implica ostentar aquest títol: * Responsabilitat i actitud: Ser escollit requereix una actitud positiva i segons l'Eloi, és una experiència "molt gran" que cal viure per creure-la. * El vestuari: Tot i no revelar detalls concrets per mantenir la sorpresa, defineixen les seves vestimentes com a "xulíssimes" i "pampanants". L'Inici de la Festivitat: El Casament Reial Els protagonistes comparen la seva relació durant aquests dies amb la d'un casament: * No es poden veure gaire fins al moment de l'inici oficial. * L'acte central començarà el dimecres a les 19:00h davant del teatre Metropol. * Aniran en carrosses separades però s'uniran a la Plaça de la Font, punt on es tornen "inseparables" fins a la crema final. Agraïments i Invitació a la Ciutadania Ambdós han volgut destacar la tasca col·lectiva que hi ha darrere de la festa: "Tot aquest muntatge porta molta feina i s'ha d'agrair a tota la comparsa el recolzament que tenim." Finalment, fan una crida a tota la gent de Tarragona per sumar-se a la festa, destacant que la posada en escena d'enguany serà espectacular i plena de novetats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
2005-01-28 QUIM CARNAVAL
La Revolució del Carnaval de Tarragona El Carnaval es presenta com la festa pagana per antonomàsia, un espai de llibertat on la disbauxa i l'alegria prenen el control. Segons els convidats, l'Enric Parés de la comparsa Grup 1045 i en Sergi Carrillo d' Amics de la Part Alta, aquesta festivitat permet trencar amb la rutina anual sota el pretext de la disfressa. Els Protagonistes i les Seves Fites L'episodi destaca la trajectòria de dues colles emblemàtiques que celebren aniversaris significatius: Grup 1045 (25è Aniversari): Nascut el 1980 com un grup de dansa d'adolescents. Enguany, sota la direcció de l'Enric, presenten una temàtica basada en els 101 Dàlmates. Amics de la Part Alta (10è Aniversari): Una comparsa que va néixer d'un grup de dones que buscaven fer vestits econòmics i que ha crescut fins a consolidar-se en la rua tarragonina. Innovació i Preparatius El programa revela el gran esforç logístic que hi ha darrere de cada comparsa: des de la il·luminació i el so fins a les coreografies. Enguany destaca una novetat destacada: "Vam veure que faltava un acte al Carnaval de Tarragona, que era el concurs de Drag Queens." Pel que fa a la música, les comparses busquen l'originalitat acústica, fugint dels èxits comercials repetitius (els anomenats hits del verano) per oferir un espectacle que l'Enric defineix com un “Cirque du Soleil a la tarragonina”. Rivalitat Saludable amb Reus Durant la conversa, es manté la tradicional ironia sobre la ciutat veïna de Reus, qualificant-la com una "perifèria" de Tarragona. Mentre que Reus es descriu com un lloc per "anar a menjar caramels", el Carnaval de Tarragona es reivindica com l'espectacle de la capital, centrat en la qualitat de les comparses i la participació activa del públic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Germanor entre Reus i Tarragona pel Carnaval
Celebració de la Germanor de Carnaval El diumenge de Carnaval es prepara una jornada d'agermanament entre les ciutats de Reus i Tarragona. Centenars de tarragonins es desplaçaran fins a la capital del Baix Camp per participar en diversos actes festius que reforcen el vincle entre ambdues poblacions, malgrat la coneguda rivalitat històrica. Activitats Destacades Cursa d'artilugis: Abans de l'arribada dels tarragonins, Reus organitza una cursa de vehicles sense motor. Rebuda oficial: Les colles reusenques esperaran els visitants (anomenats amb ironia "la gent del barri marítim") per acompanyar-los fins a la plaça del Mercadal. Gastronomia local: Es faran tasts de botifarra d'ou i es parlarà de l'almandrina (llet d'ametlla), producte típic del Baix Camp. El Dinar de Germanor: La Xerronada L'acte central de la jornada serà el dinar a La Palma, on es cuinarà la tradicional xerronada. Origen: Segons el xef Josep Vinyoles, és un plat d'origen pagès que el treballador del camp preparava amb el que portava al sarró. Ingredients: Ossos de porc (frescos o salats), segí (greix de porc), faves, pèsols, patates i fideus. Postres: Com a amfitrions, els reusencs oferiran pastís d'avellana i licor d'avellana per posar en valor els seus fruits secs. "Tarragona manxen i Reus enganxen; la dita és ben clara i crec que tenim més a guanyar els de Reus." Tradició i Clima Dolors Soler, presidenta de la FRAC, destaca que malgrat el fred i el vent característic de la zona, l'ambient serà càlid i acollidor per rebre les comparses tarragonines, culminant amb un brindis amb cava per anivellar les temperatures.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Tarragona presenta el seu nou web turístic a Fitur
Presentació de productes i nova plataforma digital L'emissió de Tarragona Ràdio des de la fira Fitur a Madrid destaca la posada en marxa del nou espai digital del Patronat Municipal de Turisme. Josep Sunyer detalla les activitats dinamitzadores que s’estan duent a terme a l'estand de la ciutat per atraure visitants. Novetats del portal turístic Francesc Ricomà, president del Patronat, explica les claus del web turismatarragona.es: * Aparador detallat: Informació acurada sobre hotels, restaurants i monuments de la ciutat. * Agenda dinàmica: Una eina per conèixer les activitats culturals, esportives i festives (Concurs de Castells, Tarraco Viva) en temps real. * Optimització en buscadors: El web ja registra un alt volum de visites gràcies a un bon posicionament en plataformes com Google. Gastronomia i promoció local Per fer més atractiva la presentació, s'ha ofert una degustació de productes típics que ha tingut un gran èxit entre els assistents: * Chartreuse: El licor tradicional de Tarragona, descrit com una beguda "tonificadora" ideal per al fred de Madrid. * Galetes Maginet: L'acompanyament dolç que completa l'experiència gastronòmica. L'ambient a Fitur i anècdotes L'episodi recull diversos moments curiosos de la fira: * Intercanvi cultural: Entrevista amb un "armat" de la banda de cornetes de Mèrida, que destaca la germanor entre ciutats Patrimoni de la Humanitat. * Massificació i logística: Es descriu la complexitat de moure's per un recinte amb 7.000 periodistes acreditats i les dificultats de transport fins al centre de Madrid. * Cites destacades: "Les dones diuen que el Chartreuse és molt fort i els homes repeteixen."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Albert Cabestany presenta el Mundial de Trial a FITUR
Resum de l'activitat a FITUR L'emissora connecta des de l'estand del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona a la fira FITUR (Madrid), on l'atenció se centra en la promoció del Mundial de Trial i la presència del pilot tarragoní Albert Cabestany. La prova del Mundial a Tarragona Es confirma que Tarragona serà l’escenari de l’única prova del campionat mundial celebrada a l’estat espanyol durant l’any 2005: Dates: S'anuncia per al cap de setmana de Sant Jordi, el 23 i 24 d'abril. Ubicació: El recorregut inclourà zones emblemàtiques com el Port, el barri del Serrallo i, possiblement, una zona espectacle dins de l'Amfiteatre Romà. Rellevància: En ser l'única cita estatal, s'espera una gran afluència d'aficionats d'arreu del país. Entrevista a Albert Cabestany El campió del món de trial indoor del 2002 comparteix les seves impressions sobre la temporada actual: Adaptació a la nova moto: El pilot es mostra molt satisfet amb el rendiment de la seva nova muntura, destacant els dos podis aconseguits a Sheffield i Marsella. Rivalitat esportiva: Cabestany comenta el gran nivell del seu principal rival i també tarragoní, Adam Raga. Evolució del trial: Destaca que l'esport està creixent gràcies a l'esforç dels promotors (Octagon) i la millora en les retransmissions televisives. "Crec que, per l'entorn del mar i l'accés del públic, la de Tarragona serà la millor prova que s'ha fet mai al Mundial." Altres activitats del Patronat A banda de l'àmbit esportiu, l'estand de Tarragona a FITUR presenta diverses novetats: Presentació del nou lloc web turístic de la ciutat. Promoció gastronòmica amb degustacions de productes típics com els arterers i les galetes locals. Projecció internacional de la marca Tarragona en un espai de 33 metres quadrats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Astúries a Fitur: Cultura, Natura i Gastronomia
Astúries: Un Destí de Contrastos a la Fira Internacional de Turisme En el marc de la fira Fitur a Madrid, s’ha destacat la presència d'Astúries com un destí que combina tradició, natura i innovació. L'entrevista a Joaquín Miranda, responsable de la Societat Mixta de Turisme de Gijón, desvetlla els eixos principals de la promoció turística de la regió per a l'any 2005. Principals Atractius Culturals i Museístics Premis Príncep d'Astúries: Se celebra el 25è aniversari d'aquests guardons de prestigi mundial, que actuen com un gran reclam internacional per a la regió. Museu Juràssic d’Astúries (MUJA): Un espai d'èxit dedicat a la vida dels dinosaures que s'ha convertit en el museu més visitat de la comunitat. L’Aquari de Gijón: Presentat com el projecte estrella de l'any, és la gran aposta per al turisme de la ciutat durant el 2005. Estratègia Turística i Urbana Gijón es diferencia per un perfil de visitant més professional i de negocis, similar al de grans capitals com Madrid o Barcelona. Per fomentar que aquests visitants allarguin la seva estada, s'ha creat la targeta turística de Gijón: Preu fix de 15 euros per a tres dies. Accés gratuït a museus i al Jardí Botànic. Transport públic il·limitat i descomptes en més de 150 establiments i camps de golf. Natura i Gastronomia: El Cor d'Astúries El valor afegit d'Astúries resideix en la seva proximitat entre mar i muntanya i el seu reconegut paisatge verd: "Astúries és la regió d'Europa amb més reserves de la biosfera, comptant-ne actualment amb quatre." La gastronomia és el tercer pilar fonamental, destacant els formatges (més de 80 varietats), el peix del Cantàbric, la sidra i una oferta de restauració d'alt nivell que inclou tres estrelles Michelin només a la ciutat de Gijón.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Promoció turística i gastronòmica d'Euskadi a FITUR
Presentació de l'oferta turística basca En el marc de la fira FITUR, es destaca la presència d'Euskadi amb un estand de 1.000 metres quadrats situat al pavelló 9. Aquesta representació inclou tant les tres capitals (Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria) com els territoris històrics de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba. L'estratègia de promoció se centra en diversos eixos: * Turisme de negocis i congressos: Un sector en creixement que es combina amb l'oferta d'oci. * Cultura i patrimoni: Esment especial a les fites arquitectòniques i museístiques de les tres capitals. * Medi ambient: La promoció de l'Anell Verd de Vitòria com a referent ecològic. Gastronomia i Enoturisme La gastronomia és un dels actius més potents del País Basc. S'han presentat iniciatives específiques vinculades al vi de la Rioja Alabaesa: 1. La nova Ruta del Vi, amb la participació de 25 cellers i activitats culturals complementàries. 2. La fira Ardoaraba, que celebra la seva quarta edició amb gairebé 50 cellers representats. Connexió amb el mercat català L'entrevista subratlla la forta reciprocitat turística: "Els catalans estan al capdavant dels visitants del País Basc dins de l'àmbit estatal." Aquesta connexió es basa en interessos compartits, especialment l'afició per la bona cuina i el turisme de qualitat. Innovació en el turisme patrimonial Es destaca el projecte de la Catedral de Santa Maria de Vitòria amb el lema "Obert per obres". Aquesta iniciativa singular permet als visitants veure el procés de restauració en directe, convertint una reforma arquitectònica en un reclam turístic de primer ordre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Sergi de los Rios s'incorpora com a nou regidor a Tarragona
Sergi de los Rios: Doble responsabilitat política per Tarragona El diputat al Parlament de Catalunya, Sergi de los Rios, assumeix una nova etapa política en convertir-se en el substitut de Javier Almagro com a regidor i portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona. Amb 34 anys i formació com a economista, De los Rios combinarà la seva tasca parlamentària amb l'actuació municipal, una dualitat que considera estratègica per als interessos de la ciutat. Projectes clau i visió estratègica L'entrada de De los Rios es produeix en un moment que ell defineix com a clau (any 2005) per al futur de la ciutat. Gràcies a la seva posició al Parlament i al fet que ERC forma part del Govern de la Generalitat, destaca el desbloqueig de diversos temes històrics: Ensenyament: L'acord definitiu per a la ubicació de la futura Escola Oficial d'Idiomes (entre les avingudes d'Andorra i Catalunya). Universitat: L'increment significatiu del finançament per a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que segons el diputat, havia estat oblidada per governs anteriors. Patrimoni: Les gestions per a la cessió de l'edifici de la Chartreuse a l'Ajuntament, tot i les complicacions hipotecàries existents. Benestar Social: El desbloqueig del projecte del Centre Cívic de Camp Clar. Filosofia de l'oposició municipal De los Rios subratlla que la seva tasca a l'Ajuntament no serà de bloqueig sistemàtic malgrat estar a l'oposició. Els punts principals de la seva estratègia són: Criteri propi: ERC mantindrà un perfil independent dels seus socis de govern a la Generalitat (PSC i ICV) en l'àmbit local. Crítica constructiva: Es donarà suport a qualsevol projecte, independentment de qui el presenti, sempre que afavoreixi la ciutadania. Prioritat econòmica: Atesa la seva formació, De los Rios preveu gestionar personalment les àrees de promoció econòmica i hisenda dins del grup municipal. "Tenir un peu al Parlament i un peu a l'Ajuntament ens col·loca en un punt estratègic per defensar els temes de ciutat que passen pel Govern de la Generalitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Procés Creatiu: El Cartell del Carnaval de Tarragona
El Procés de Creació del Cartell de Carnaval El dissenyador explica detalladament el procés creatiu i tècnic que el va portar a guanyar el concurs del cartell de Carnaval a Tarragona. La motivació inicial va ser tant professional com pràctica, ja que el premi li va permetre renovar el seu equip informàtic per seguir treballant. La Idea Central: La Botifarra d'Ou El tema central (leitmotiv) d'aquell any era la botifarra d'ou. Per fugir dels recursos més evidents i tòpics, l'autor va decidir crear una imatge que interactués directament amb l'espectador: Treball de camp: Davant la manca del producte real a les carnisseries al desembre, va haver de comprar una botifarra normal i aplicar retoc digital per donar-li el color groguenc característic. Conceptualització: Va crear una escena on un personatge ofereix el producte en una safata, simulant els esmorzars populars. El Personatge: Un Model Molt Familiar Un dels punts més divertits i humans de la història és l'elecció del model. Després de no trobar voluntaris per la "vergonya" que feia disfressar-se de dona, va recórrer al seu entorn: Xantatge emocional: Va convèncer el seu pare per posar com a mestressa de casa tradicional. Sessió fotogràfica: Es va realitzar amb la col·laboració de la seva mare i la seva xicota, en un ambient marcat pel riure. Tècnica: Es va fer servir un gran angular per crear una imatge una mica grotesca i cridanera. L'Impacte del Premi L'autor destaca la sorpresa de la família en guanyar, ja que existia el prejudici que aquests concursos solen estar pactats. "Mon pare en part s'ho va oferir i deia: Bueno, això no guanyarà... Els amics li ensenyen la foto al diari i ara l'home s'ha fet popular." Finalment, el dissenyador expressa l'orgull personal que suposa veure la seva obra penjada a les parets, botigues i programes de mà per tota la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
La Gran Festa de la Calçotada 2005 a Valls
Celebració de la Gran Festa de la Calçotada El proper diumenge 30 de gener, la ciutat de Valls celebra la seva emblemàtica Gran Festa de la Calçotada, l'esdeveniment gastronòmic més important de la capital de l'Alt Camp. Tot i el fred intens, les previsions meteorològiques són favorables i s'espera que el sol acompanyi una jornada protagonitzada pel foc i la gastronomia. Activitats i Concursos La festa compta amb un programa tradicional molt complet: - Mercat de la Calçotada i concursos de cultivadors de calçots. - Concurs de salsa de la calçotada amb demostracions en directe. - El popular 20è Concurs de Menjar Calçots, on es premia qui en consumeix més en 45 minuts. - Cercavila amb gegants, nans, grallers i grups d'animació. - Degustació popular oberta a tots els visitants. "És el dia de l'any que amb menys hores ve més gent, s'ha convertit en una mena de gran festa major." Impacte Turístic i Econòmic Rafael Castells destaca que la calçotada és un autèntic fenomen turístic, considerat la segona temporada turística més important de les comarques de Tarragona després de l'estiu. S'esperen al voltant de 30.000 persones, moltes de les quals arriben en autocars des de diversos punts de Catalunya i altres indrets. Perspectives de la Temporada Pel que fa a la producció, el conreu del calçot ha estat excel·lent aquest any gràcies a un temps benigne i poc plujós, evitant malalties a la planta. La temporada s'allargarà fins a l'abril, amb més de 40 restaurants i nombroses masies de l'Alt Camp preparats per rebre milers de comensals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Belén López estrena 'Atrapados por el Arte' a Tarragona
La jove promesa del flamenco torna a casa La bailaora tarragonina Belén López, amb només 18 anys i una trajectòria acadèmica brillant (finalitzant la carrera de dansa amb matrícula d'onor), presenta el seu primer espectacle amb companyia pròpia al Teatre Metropol. L'espectacle, titulat 'Atrapados por el Arte', suposa una fita en la seva carrera professional després d'haver-se format i treballat a Madrid. Característiques de l'espectacle Fusió d'estils: L'obra combina el flamenco pur amb el clàssic espanyol, buscant un equilibri entre el llegat de mestres com Antonio el Bailarín o Carmen Amaya i les tècniques més modernes i avançades. Posada en escena: Es descriu com una proposta clàssica, senzilla i austera, que fugint dels tòpics d'amors impossibles, se centra en coreografies lligades als sentiments personals. Elements tradicionals: No hi faltaran complements icònics com la bata de cua, el mantó, els palillos i el ventall, mantenint una clara distinció entre la feminitat i la virilitat a l'escenari. Connexió amb Tarragona Belén destaca amb orgull els seus orígens al barri de Bonavista i la gran tradició flamenca de la ciutat, mencionant esdeveniments com la Fira d'Abril o les Creus de Maig. Malgrat l'èxit i les crítiques que la defineixen com la gran figura revelació, l'artista manté la humilitat: "Intento que les lloances em serveixin per continuar avançant i no per estancar-me; en aquest món has de seguir apretant mentre estiguis als escenaris."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
L'arquitectura àuria dels Templers a l'Ebre
Exploració de l'Herència Templera a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre L'escriptor Josep Gironès d'Escarrega presenta la seva darrera obra, L'arquitectura àuria dels templers, un estudi detallat que combina la història medieval amb una anàlisi profunda del patrimoni arquitectònic de les Terres de l'Ebre. El llibre s'endinsa en la petjada d'aquest ordre militar i religiós, destacant la seva influència en la transició de l'estil romànic al gòtic. Els Templers com a Motors de Canvi L'autor descriu els templers no només com a guerrers, sinó com a administradors savis i gestors econòmics avançats a la seva època: Poder Econòmic i Social: Van actuar com els primers banquers de la història i senyors feudals que, a diferència d'altres, fomentaven el progrés dels seus vassalls. Sapiència i Ciència: Van recollir i preservar la saviesa de civilitzacions anteriors, especialment a través del contacte amb el món àrab (medicina, arquitectura i matemàtiques). Simbolisme: El llibre analitza el llenguatge ocult en les pedres, des de la creu patada fins a la rosa exalubulada (d'influència càtara). Un Patrimoni Viu que s'ha de Protegir L'entrevista subratlla la importància de valorar els edificis que encara es conserven a pobles com Pinyeres o Gandesa. "Aquests edificis sembla que ens estiguin esperant, que els anem a veure, que els analitzem i que els propietaris en facin una restauració." L'obra, editada per la Diputació de Tarragona, compta amb un extens recull fotogràfic de Rafael López-Muner i el propi autor, oferint una guia tant documental com pràctica per a aquells que vulguin recórrer les rutes templeres del sud de Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Tarragona presenta la seva oferta a Fitur 2005
Connexió en directe amb Fitur 2005 Tarragona Ràdio es desplaça a Madrid per cobrir la 25a edició de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). L'emissora ha instal·lat un estudi mòbil a l'estand del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, situat al Palau Joan Carles I, on es donen cita representants de 170 països. L'Estand de Tarragona: Modernitat i Patrimoni Francesc Ricomà, president del Patronat, ha descrit l'espai de Tarragona com un estand diferenciador de 36 metres quadrats. Les característiques principals són: Disseny participatiu: Un espai obert on el visitant pot interactuar. Simbolisme: Columnes de llum que destaquen el patrimoni lúdic, arqueològic i gastronòmic. Estètica mediterrània: Ús del color blau per evocar la llum de la ciutat. Audiovisual d'avantguarda: Presentació d'un nou vídeo promocional amb fotografies de Pep Escoda, que fuig dels tòpics i aposta per un estil modern. "Tarragona és monumentalitat, però l'entorn de Tarragona és costa, sol i platja; per tant, volem reforçar aquesta qüestió amb la marca Costa Daurada." Aliances Estratègiques i Projecció Internacional Un dels punts clau de la jornada és la signatura d'un conveni de col·laboració amb la Diputació de Tarragona per unificar esforços a nivell internacional. Aquest acord permetrà promocionar la ciutat i la Costa Daurada de forma conjunta en sis fires europees estratègiques: Tolosa, Munic, Berlín, Moscou, Londres i Dublín. Context de la Fira i Actualitat L'episodi també destaca la magnitud de l'esdeveniment, amb més de 7.000 periodistes acreditats, i la presència solidària de països del sud-est asiàtic afectats pel recent tsunami. Malgrat el fred i la neu a l'exterior de Madrid, l'activitat professional a Fitur es manté frenètica abans de la inauguració oficial per part de la infanta Elena.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Dona corda al català: Campanya per l'ús de la llengua
Presentació de la campanya «Dona corda al català» Ana Domingo presenta la nova iniciativa de la Generalitat de Catalunya per fomentar l'ús social de la llengua. La campanya utilitza la imatge d'una boca que camina quan se li dóna corda, simbolitzant que el català avança gràcies a l'aportació quotidiana dels seus parlants. Diagnòstic sociolingüístic La situació a zones com el Camp de Tarragona o l'àrea metropolitana de Barcelona és motiu d'atenció, ja que l'ús habitual del català hi és més baix que a la resta del territori. Els factors identificats inclouen: L'arribada de població nouvinguda que encara no coneix la llengua. L'hàbit de molts catalanoparlants de canviar al castellà davant de persones que sospiten que no els entendran. La influència dels mitjans de comunicació hegemònics en castellà. Un canvi en la percepció dels joves, que de vegades veuen el català com una llengua «institucional» i el castellà com la llengua de l'oci i la modernitat. Objectius i lemes principals L'objectiu central no és ensenyar la llengua, sinó promoure'n l'ús interpersonal i informal. La campanya es divideix en tres missatges clau: Parla sense vergonya: Adreçat a qui té por d'equivocar-se o no té un nivell perfecte. Parla amb llibertat: Per evitar l'autocoacció i el canvi de llengua sistemàtic. Per començar, parla en català: Perquè els catalanoparlants siguin models lingüístics i no renunciïn d'entrada a la seva llengua. "El que fa que una llengua continuï viva és que s'utilitzi." Accions i públic preferent La campanya s'adreça especialment a la generació de relleu (25-45 anys), pel seu paper en la transmissió familiar i el món socioeconòmic, i als joves escolaritzats que saben la llengua però no la fan servir. A més dels anuncis en mitjans, es realitzaran actes de carrer, concursos per batejar la mascota i activitats didàctiques en escoles i entitats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
La Diputació de Tarragona i la promoció turística a FITUR
Cooperació Municipal i Projecció Internacional El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregió, explica des de la fira FITUR a Madrid la signatura d'un conveni estratègic que uneix 11 municipis, els seus patronats de turisme i el parc temàtic PortAventura. Aquest acord permet una presència conjunta en fires internacionals de gran rellevància. Punts clau de l'estratègia turística: Unió d'esforços: La col·laboració facilita que municipis petits tinguin visibilitat en mercats llunyans com Moscou, Berlín o Londres, on la gestió individual seria complexa. Referents en gestió: El model de la Costa Daurada ha estat tan reeixit que entitats com Turisme de Catalunya i Turespaña busquen replicar-lo. Noves tendències: S'observa un canvi cap a viatges més personalitzats on l'usuari busca valor afegit més enllà del clàssic producte de sol i platja. Valor Afegit i Singularitat Aregió destaca la necessitat de defensar el turisme de costa mentre es promocionen els actius que fan singular el territori: "Hem d'oferir altres valors pel que la gent es mou: patrimoni, gastronomia, atractius culturals, la ruta del Cister o el món del vi." Agenda a FITUR L'activitat de la Diputació inclou la presentació de productes específics com els de Cambrils i la renovació de la Ruta del Cister (Vallbona, Santes Creus i Poblet), refermant l'aposta per un sector vital per a l'economia de les comarques tarragonines.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Dispositiu de la Casa de Transeünts de Tarragona per l'onada de fred
Atenció d'emergència davant l'onada de fred Amb l'arribada d'una onada de fred siberià, la Casa de Transeünts de Tarragona ha activat un dispositiu especial per garantir que ningú hagi de dormir al ras. Mercè Navarro, responsable del centre, explica que s'han flexibilitzat les places disponibles i s'ha reforçat la coordinació amb les autoritats. Mesures i capacitat d'acollida Increment de places: Tot i que la capacitat legal és de 24 places, s'ha habilitat espai per a 28 o 29 persones per donar resposta a la urgència climàtica. Flexibilitat de gènere: Es redistribueixen els llits segons la demanda d'homes o dones per optimitzar l'espai. Plans de contingència: En cas de superar la capacitat actual, es preveu col·laborar amb col·lectius religiosos per habilitar baixos amb matalassos. Serveis bàsics: A més del sostre, s'ofereix un plat calent a través del menjador (ampliat a 30 persones) i material d'abric com mantes i roba. Perfil de l'usuari i col·laboració policial El centre treballa estretament amb la Guàrdia Urbana, que s'encarrega de recollir les persones que dormen al carrer i portar-les a la casa, ja que el centre no realitza treball de camp directe. Navarro destaca un canvi en el perfil de l'usuari: * Cronicitat: Encara es troben casos de transeünts crònics, sovint indocumentats. * Noves tendències: El col·lectiu s'ha jovenit (mitjana de 30-35 anys) i feminitzat en els darrers anys. "Si veuen alguna persona dormint al ras, truquin a la policia local o a la Casa de Transeünts; amb aquestes temperatures és dramàtic." Crida a la ciutadania Es demana als veïns de Tarragona que estiguin alertes i avisin si detecten persones vulnerables a la intempèrie. Tot i que disposen de roba gràcies al programa Filigrana, qualsevol donació de material d'abric és benvinguda.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Entrevista a Francesc Ricomà sobre la inversió a Tarragona
Balanç de la Legislatura i Crítica al Govern Central El diputat del Partit Popular per Tarragona, Francesc Ricomà, tanca el cicle d'entrevistes de Tarragona Ràdio fent una valoració molt crítica dels primers nou mesos de la legislatura del govern socialista. Segons Ricomà, l'acció de l'executiu central es defineix per la improvisació, el desordre i una clara manca de planificació territorial. Els Pressupostos Generals de l'Estat (2005) L'eix central de la crítica se centra en la reducció de les inversions per a la demarcació de Tarragona: Descens global: El diputat afirma que la inversió ha caigut gairebé un 53% respecte a l'any anterior. Ministeris afectats: El Ministeri de Foment (carreteres i trens) cau un 53,64% i el de Medi Ambient un 68,02%. L'excepció de l'AVE: L'únic increment pressupostari es troba en les obres de l'alta velocitat (33,6%), tot i que el diputat ho atribueix a certificacions d'obres ja licitades pel govern anterior. "El 2005 no veurem començar cap obra nova a la demarcació de Tarragona." Infraestructures Clau en Risc Durant l'entrevista es detallen diversos projectes que, segons el PP, estan paralitzats o patint retards injustificats: Autovia Tarragona-Valls-Montblanc: Ricomà atribueix el retard d'un any i mig a les dubtes del traçat i a la descoordinació entre els socis de govern (PSC, ERC i ICV-EUiA). Façana Marítima i soterrament de vies: Denuncia que el nou govern veu "problemes per tot arreu" en un projecte que ja tenia un consens municipal i viabilitat tècnica encarrilada. Segona Cintura i Passeig Marítim: Projectes que es troben en un limb legal o sense consignació pressupostària. Compromís d'Oposició Ricomà anuncia que la seva prioritat en el nou període de sessions serà el seguiment exhaustiu d'aquests projectes mitjançant preguntes parlamentàries. L'objectiu és forçar el govern a complir els compromisos històrics i evitar que Tarragona perdi pistonada en el seu desenvolupament econòmic i social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Adaptació de 'La plaça del Diamant' al Metropol
Adaptació de La plaça del Diamant al Metropol L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en l'adaptació teatral de l'obra mestra de Mercè Rodoreda, dirigida per Joan Ollé. Malgrat l'ajornament de l'estrena al Teatre Metropol fins al 17 de febrer per indisposició de l'actriu Montserrat Carulla, el director detalla el procés creatiu d'aquesta producció. Un projecte forjat durant 25 anys Joan Ollé explica que la idea d'adaptar la novel·la va néixer fa un quart de segle, quan va conèixer personalment l'autora. El procés ha estat una convivència llarga amb el text, buscant el moment i les circumstàncies idònies per portar-lo a l'escenari amb el màxim respecte per l'obra original. Tres veus per a una sola Colometa L'obra es planteja com un monòleg a tres veus que representen les diferents etapes vitals de la protagonista: - L'innocència: interpretada per Mercè Pons. - L'aprenentatge: a càrrec de Rosa Renom. - L'experiència: representada per Montserrat Carulla. L'objectiu és mostrar que la Colometa no és un personatge estàtic, sinó una figura que evoluciona i que encara avui dia es pot trobar en moltes dones de les nostres ciutats. Una posada en escena austera i musical La producció destaca per la seva austeritat visual, prioritzant la paraula i l'emoció. L'escenografia es redueix a l'essencial (tres bancs de parc), mentre que la música de Pascal Comelade actua com un fil conductor emocional. "He volgut fer veure que la Colometa no ha mort i que puja a un escenari a explicar-nos la seva vida des de la seva derrota i la seva valentia."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Situació de l'epidèmia de grip i consells de prevenció
Anàlisi de l'actualitat de la grip i el sistema sanitari L'episodi d'enguany destaca per una alta transmissió del virus, tot i que la gravetat dels casos és menor que en epidèmies precedents de fa cinc o sis anys. Aquesta millora es deu principalment a la cobertura de vacunació i a una millor previsió dels serveis de salut, evitant així el col·lapse del sistema. Factors clau de la situació actual Baixa pressió hospitalària: Malgrat l'alt nombre de contagis, els ingressos hospitalaris no han augmentat de forma crítica. L'efecte de la vacunació: La prevenció prèvia en poblacions de risc (gent gran i malalts crònics) ha estat fonamental. Condicions climàtiques: L'arribada d'una setmana meteorològicament complicada amb baixes temperatures incrementa el risc d'exposició. Recomanacions i mesures preventives El doctor Vitria emfatitza que, un cop passada la fase de vacunació, les mesures s'han de centrar en el comportament quotidià: Protecció física: Evitar els contrastos tèrmics bruscos i anar adequadament abrigat. Distanciament: Intentar reduir el contacte directe amb persones infectades, tot i la dificultat que això suposa en l'àmbit familiar. Ús racional dels serveis: Es recomana prioritzar l'assistència als Centres d'Atenció Primària (CAP) o centres d'atenció continuada. "Anar al metge de capçalera reparteix la pressió assistencial i evita el col·lapse de les urgències hospitalàries, que s'han de reservar per a casos vitals." L'ús conscient dels recursos sanitaris permet que les urgències dels hospitals no es saturin amb casos que poden ser resolts en l'atenció primària, millorant així els temps d'espera per a tothom.