Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1057-1080 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Postguerra a Tarragona: Auxili Social i l'estàtua dels Despullats
Memòria històrica de la Tarragona de postguerra Aquesta conversa entre l'avi Ramon i el seu interlocutor recupera fragments de la vida quotidiana i el paisatge urbà de Tarragona després de la Guerra Civil. Es destaca el paper de les institucions d'ajuda i la polèmica al voltant de certs monuments de la ciutat. L'assistència social: Auxili Social i la Sabinosa En un context de precarietat absoluta, l'assistència pública jugava un paper crucial per a la supervivència de moltes famílies: Auxili Social i la Secció Femenina: S'explica com moltes noies havien de fer el servei social per poder treballar o estudiar, ajudant en menjadors infantils i centres d'acollida. Pobresa i solidaritat: Es recorda la figura de la família Castellarnau, que va donar recursos perquè els més necessitats tinguessin un plat de sopa calent. Refugis infantils: L'avi esmenta l'ús de cases com la Casa Ixart al carrer Cavallers, incautada durant la guerra, com a internat per a nens orfes o rebels. El preventori de la Sabinosa: Molts dels nens amb problemes de conducta o malalties com la tuberculosi eren traslladats al preventori antituberculós de la Sabinosa, que també va servir d'hospital militar. L'art sota la lupa: L'estàtua dels Despullats L'episodi dedica una part central a la història del monument als Herois de 1811, conegut popularment com l'estàtua dels Despullats: Censura i puritanisme: L'escultura de Julio Antonio va generar un gran rebombori per mostrar cossos nus. A causa de la moral de l'època, va estar guardada en un magatzem municipal i no es va poder instal·lar fins a l'arribada de la Segona República. L'artista: Es fa un retrat de Julio Antonio, destacant el seu talent precoç des que era un nen a Tarragona i la seva posterior introducció en els cercles bohemis de Madrid a través de la Colombina. "Hi havia més puritans que d'això... segons el règim que hi havia, doncs clar, hi havia més prevenció." Anecdotari urbà: El nen que fa pipí Finalment, es comenta de passada la curiosa història d'una estatueta similar al Manneken Pis de Brussel·les, que es va perdre i va ser trobada per uns veïns en un racó dalt d'una casa, fet que va donar lloc a la seva instal·lació definitiva.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
L'Avi Ramon i la seva connexió amb l'Havana
Memòries de Cuba i la cançó del meu avi En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda amb emoció les seves vivències a Cuba i la forta vinculació que hi ha entre els catalans i l'illa caribenya. L'episodi s'inicia amb la melodia de l'havanera El meu avi, una peça que desperta records profunds sobre la història compartida i els familiars que van marxar a buscar-se la vida a les antigues colònies. Reflexions sobre la història i la política L'Avi reflexiona sobre com la història sovint s'escriu segons els interessos de qui governa. Destaca diversos punts clau: El patiment dels soldats a Cuba, mentre l'aristocràcia a Madrid celebrava festes per recollir fons. La falta de cura i atenció per part d'Espanya cap a les seves colònies (Cuba, Filipines i l'Àfrica). La forta presència de catalans en el conflicte cubà. L'anècdota del cognom Martí Un dels moments més curiosos del relat és el viatge de l'Avi Ramon a l'illa, on el seu cognom, Martí, li va obrir moltes portes a causa de la veneració dels cubans per l'heroi nacional José Martí: "Vostè és Martí? Home, el nostre heroi!" Aquesta coincidència nominal li va permetre rebre un tracte preferencial, com l'accés a biblioteques tancades al públic o el carinyo immediat de la gent local, que el considerava gairebé "un de la casa". La calidesa del poble cubà L'Avi descriu els cubans com a gent oberta i carinyosa, recordant moments de convivència a llocs emblemàtics com la Bodeguita del Medio o el Tropicana. Malgrat les diferències polítiques, que ell prefereix deixar de banda per evitar maldecaps, destaca l'agermanament i la facilitat per establir lligams personals mitjançant la xerrada i la proximitat humana.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Memòries de Cuba: Postals, Història i el Vaixell Català
Un viatge en el temps a través de Cuba L'avi Ramon comparteix les seves vivències i records del seu viatge a Cuba, utilitzant unes postals antigues com a fil conductor per descriure la realitat de l'illa, el contrast entre el passat i el present, i la petjada de la història en els seus carrers i la seva gent. La història del vaixell català i el conflicte amb els EUA Un dels punts centrals de la conversa és el record d'un cèlebre vaixell català a l'Havana, que va tenir un paper rellevant durant el bloqueig nord-americà: El vaixell s'encarregava de portar subministraments i materials de l'exterior de forma camuflada. Finalment, va ser localitzat i enfonsat per les forces dels Estats Units. L'avi comenta com els americans van utilitzar l'excusa de l'enfonsament de vaixells (com el Maine) per culpar els espanyols i iniciar la guerra. Experiències personals i la societat cubana L'avi Ramon destaca l'hospitalitat i el caràcter del poble cubà, recordant moments de la seva estada: Convivència: Relata com ell i la seva dona passejaven amb total tranquil·litat, fins al punt que alguns turistes els confonien amb locals i els demanaven indicacions. Tradició i cultura: Menciona la seva participació en demostracions de la canya de sucre i les visites a llocs emblemàtics com l'òpera o centres culturals d'antics colons gallecs. La visió del poble: Reflexiona sobre com la propaganda i les promeses polítiques (tant d'americans com de líders locals) afectaven els pagesos i la gent humil. "Els cubans saben ben bé d'on venen i dedueixen per on van; tenen la seva història molt clara." La petjada del temps a l'Havana El diàleg subratlla com, malgrat l'explotació turística moderna en zones com el Malecón, molts racons de Cuba mantenen la seva essència intacta, com si el temps s'hagués aturat en aquelles postals de terratinents a cavall i carretons als carrers.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Viatge a l'Havana: Vivències i records de l'Avi Ramon
Un recorregut per l'Havana autèntica de la mà de l'Avi Ramon L'Avi Ramon ens convida a viatjar a través de la seva memòria per descobrir una Cuba plena de contrastos i humanitat. En aquesta conversa, es destaquen les anècdotes viscudes en espais que sovint queden fora de les rutes turístiques convencionals, subratllant la riquesa de la convivència directa amb la població local. Espais culturals i d'oci El Teatre i els decorats: L'Avi explica com va tenir accés als bastidors d'un teatre important, on va poder compartir coneixements sobre la pintura de decorats amb els mateixos artistes, gràcies a la seva inquietud personal i passat vinculat al món de l'espectacle. Música i ball: Recorda amb alegria com es va deixar portar pel ritme cubà en un pati on una antiga artista de la televisió, ja en la seva etapa de decadència, el va animar a ballar al mig d'una placeta. Arquitectura i paisatge urbà "Si tanques els ulls i escoltes segons quines coses... sembla que el temps no hagi passat a Cuba." Es descriu el contrast visual de les cases colonials: façanes que es mantenen dempeus mentre l'interior està mig ensorrat, obligant els habitants a construir altells o estructures precàries per encabir-hi tota la família. El Malecón: Punt neuràlgic de trobada nocturna on destaca la presència d'una imatge de la Mare de Déu sobre una roca a l'aigua. L'Avi rememora, entre rialles, com ell i la seva dona van quedar xops per una onada inesperada mentre passejaven per la zona. Experiències turístiques i detalls locals Navegació restrictiva: Una anècdota curiosa sobre un tomb en vaixell per l'exterior del Malecón, on només els turistes podien pujar (ni el xòfer ni la guia locals tenien permès l'accés) per motius de control de fronteres. Fàbrica de puros: La visita típica per veure la manipulació de les fulles de tabac i la picaresca local per vendre el producte directament als visitants. Finalment, l'Avi Ramon acomiada la setmana amb la promesa de tornar dilluns per parlar de racons històrics de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
L'avi Ramon i el vessant social de les exposicions
Conversa sobre les exposicions d'art i la vida social L'Avi Ramon i la seva interlocutora conversen sobre les experiències viscudes en esdeveniments culturals, centrant-se en l'anecdòtica i el comportament de la gent en les inauguracions. La xerrada, plena d'humor i proximitat, repassa com el vessant social sovint guanya protagonisme davant l'acte mateix. Els punts clau de la tertúlia: Crida a la participació: Es proposa que els oients o veïns puguin venir a la ràdio a participar en el programa, fins i tot adaptant l'horari a la tarda si és necessari per facilitar la seva assistència. L'experiència de l'exposició: L'avi comenta la seva recent exposició i la que faran al Port de Tarragona al juliol, on hi participaran més de cent artistes. El fenomen de la picadeta: Reflexionen sobre com el públic se sent atret pel cava i el menjar gratuït a les fires i inauguracions. Observen que el reclam de la copa de cava es posa ja directament a les invitacions. Comenten la por inicial a agafar menjar quan no hi ha ningú i com, en el moment que algú comença, tot el món s'hi apunta. La natura humana: Conclouen que aquests comportaments són part de la comèdia de la vida i que cal prendre-s'ho amb rialles i optimisme. "La vida és una comèdia, i prendre-s'ho rient és la manera de conservar-se bé, perquè així els mals passen millor."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
La història de les cases emblemàtiques de Tarragona
Memòria viva: Blocs de vivendes i història local En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre l'evolució urbana de Tarragona, centrant-se en edificis que van marcar èpoques passades pel seu ús social o militar. El relat destaca com el manteniment i el pas del temps transformen la percepció d'aquests espais. Les Cases dels Militars i dels Mestres La casa dels militars: Situada prop del carrer de l'Àngel, era el bloc on vivien els oficials i suboficials del quarter. L'avi celebra la seva recent rehabilitació i pintura, destacant que ara dóna gust passar-hi pel davant. La casa dels mestres: Representa el contrast, ja que segons el narrador, no ha tingut el mateix manteniment. Aquests blocs es van crear sovint mitjançant cooperatives o societats per oferir habitatge digne a professionals que venien de fora. Els barris de les afores i les "cases barates" L'avi recorda la formació de barris a la perifèria, com les cases barates vora la presó. Aquests projectes eren impulsats per col·lectius com els ferroviaris, que amb pocs recursos creaven societats per edificar en terrenys més econòmics però ben comunicats. Cloenda musical: L'Havanera "El meu avi" A petició d'un oient, l'episodi tanca amb la reproducció íntegra de l'havanera El meu avi. El narrador vincula la lletra de la cançó amb els fets històrics de la Guerra de Cuba i l'enfonsament de vaixells catalans, prometent aprofundir en aquest tema en la propera sessió. "S'han format blocs de cases demanant un prèdit o formant una societat, una comunitat."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Exposició d'Art i Performance a l'Ateneu de Tarragona
Presentació de l'Exposició Multidisciplinària L'episodi se centra en la inauguració d'una nova exposició col·lectiva a l'Ateneu, un espai amb una llarga tradició de suport als creadors. L'esdeveniment no es planteja com una simple mostra de quadres, sinó com una festa de les arts que combina pintura, escultura, música en directe i literatura. Artistes i Disciplines Durant la conversa, es destaquen diversos perfils que participen en el projecte: - Enriqueta: Escultora i col·laboradora en la presentació, qui destaca la importància de l'Ateneu com a motor cultural. - Antonieta Agustí: Amb pintures destacades pel seu colorit i la presència d'àngels. - Gemma Soler-Padrol: Artista amb una tècnica pictòrica que recorda els mosaics romans per la seva precisió en el color. - Fermí Carré i Maurici Montaner: Aquest últim definit com un artista entranyable amb una obra que mereix ser més coneguda. - Núria Gómez: Escriptora que presenta fragments de la seva novel·la Petons de pluja. Una Experiència Sensorial Completa L'acte d'inauguració, previst per a les 8 de la tarda, inclou elements que busquen la unió de totes les arts: - Música: Actuacions de piano a càrrec de Josep Maria Soler i Albert Recasens, que serviran d'argamassa emocional per a l'esdeveniment. - Literatura: Recitació de textos a càrrec de la rapsoda Joana Badia. - Gastronomia: Col·laboració de la pastisseria Vivert, oferint cava i pastissos als assistents. "L'Ateneu ha sigut sempre d'uns principis... la seva idea i els seus objectius era promocionar l'art i donar suport als artistes." El paper de l'Avi Ramon L'Avi Ramon actua com a dinamitzador i "comissari" de l'exposició, encarregant-se de la presentació oficial. Destaca la seva vitalitat i el seu compromís amb la vida cultural de la ciutat, tot i les bromes sobre la seva nombrosa "família" de la ràdio.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Exposició a l'Ateneu i l'art d'Enrica amb l'avi Ramon
L'Ateneu de Tarragona i la seva pinacoteca L'avi Ramon ens introdueix en la importància de conservar els espais artístics a Tarragona. Destaca que institucions com l'Ateneu i el Sindicat d'Iniciativa i Turisme mantenen viu el caliu artístic de la ciutat, facilitant la creació d'una "família" entre els artistes i els socis. Propera exposició col·lectiva Demà divendres s'inaugura una exposició oficial a l'Ateneu que comptarà amb: * Andoret Agustí * Fermí Carré (pintor i aquarelista) * Maurício Montaner * Soler Pedrol * Enrica, escultora i joiera El món de la joieria d'autor: Enrica L'artista Enrica comparteix la seva trajectòria, des de la seva primera etapa al carrer La Nau fins a la seva ubicació actual al carrer Unió. La conversa se centra en la diferència entre la joieria comercial i la joieria d'autor, on cada peça és un treball propi realitzat amb sensibilitat i disseny exclusiu. "Tot el que ens permeti de poder-nos donar a conèixer, doncs us ho agraïm." Trajectòria i formació Va començar la seva carrera als 23 anys. S'ha especialitzat en gemologia, diamants i el treball amb el corall mediterrani. Treballa amb un equip de mestres joiers de prestigi per materialitzar els seus dissenys. Enrica reflexiona sobre com l'experiència diària i el contacte amb la gent han trencat el mite de l'artista aïllat, permetent-li expressar-se tant a través de l'escultura com de la joieria d'alt nivell.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Records de l'Avi Ramon: Del pas del temps a l'1 de maig
Reflexions sobre el pas del temps i la vida social L'episodi comença amb una conversa introspectiva sobre la rapidesa amb què passen els dies. L'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre com el calendari avança gairebé sense adonar-se'n, una sensació que s'accentua amb els canvis bruscs de temperatura i l'arribada prematura de la calor. L'Avi Ramon destaca la importància de mantenir-se obert als altres: Es defineix com un amic de tothom, algú que gaudeix escoltant les històries dels altres. Afirma que escoltar és, sovint, fer un favor a aquells que se senten sols o aïllats. Relata una anècdota recent sobre una ecografia, on li van dir que té "bon cor", tant físicament com moralment. Memòria històrica: El Dia del Treballador i la postguerra La conversa es trasllada a la celebració de l'1 de maig durant el franquisme. L'Avi descriu unes celebracions molt diferents de les actuals: Desfilades folclòriques: Més que manifestacions reivindicatives, eren desfilades d'oficis on cada gremi portava els seus símbols (com els boters amb una bota). Formació ideològica: Recorda la seva etapa d'aprenent als 15 anys, quan havia d'anar a l'Escola del Treball per rebre instrucció social, gimnàstica i formació religiosa. Control social i moral: Es discuteix la pressió per anar a missa i la doble moral de l'època, criticant aquells que volien figurar o demostrar un fanatisme que no sentien. "A vegades els ideals es perden per aquells que volen demostrar un fanatisme o una cosa que no la senten de cara als altres." L'episodi clou amb el compromís de continuar explorant com han canviat aquestes tradicions i la societat en general en la propera trobada.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Records de postguerra: manifestacions, pagues i gel
Memòries d'una època de canvis En aquesta conversa distesa, l'avi Ramon comparteix vivències de la seva joventut, centrant-se en la vida quotidiana i les tradicions laborals durant el segle XX. El diàleg transita entre l'anècdota personal i la crònica històrica, oferint una visió de com s'organitzava la societat catalana en dècades passades. Socialització i control social L'avi descriu les manifestacions del primer de maig, recordant la imatge de la Rambla plena de camises blaves i la forta vigilància per assegurar que tothom seguia la fila. S'explica l'evolució política dels grups durant la guerra i la postguerra, mencionant la unió i posterior separació entre falangistes i tradicionalistes (requeters). Rituals laborals i l'arribada de les pagues Originalment, el 18 de juliol no existia la paga doble tal com la coneixem; l'amo de l'empresa solia pagar un dinar de germanor per als treballadors. Posteriorment, aquest dinar va ser substituït per la paga extra, un canvi molt ben rebut pels caps de família. Apareix el concepte dels punts, un ajut econòmic que les famílies esperaven amb delit per poder fer compres importants com electrodomèstics o roba per als fills. La vida abans dels electrodomèstics moderns Es detalla el funcionament de les neveres de gel: mobles de fusta on es dipositava una barra de gel que es comprava a les fàbriques locals o al repartidor que passava pel carrer. S'esmenta la fiambrera o "gavieta" de tela metàl·lica, que es penjava a l'exterior per mantenir els aliments frescos i protegits dels insectes gràcies al corrent d'aire. "Tot era la gran comèdia aquesta de la vida... l'amo aprofitava per portar algun personatge per mostrar que col·laborava."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
L'Avi Ramon: Records de Caigudes i Transformació de Tarragona
Diàlegs d'ahir i d'avui amb l'Avi Ramon En aquesta entrega, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre les pèrdies d'equilibri, les reaccions humanes i l'evolució urbanística de la ciutat de Tarragona. El diàleg barreja l'humor amb la nostàlgia de qui ha vist canviar el seu entorn radicalment. L'art de caure i la reacció humana La conversa s'inicia responent a una pregunta plantejada prèviament sobre per què la primera reacció en veure algú caure sol ser el riure. Es distingeix entre la caiguda còmica i la preocupant (especialment en gent gran). L'Avi Ramon afirma amb ironia que, de tant caure, ja n'està aprenent: > "Cada vegada que caig, penso que t'aprenc a caure." Es relaten anècdotes sobre com el bastó a vegades pot trair pel desgast de la goma o com el paviment mullat de la Rambla era un perill constant. Riscos urbans i el manteniment Es comenten les dificultats de caminar per la ciutat actual: * Les lloses del paviment que es mouen (el clic-clac) i que, quan plou, es converteixen en trampes que banyen els peus. * El perill afegit dels excrements de gos, que provoquen relliscades considerables. L'evolució urbanística de Tarragona L'última part de la secció se centra en la transformació física de la ciutat, comparant el passat amb el present: * Avinguda Catalunya: De cases barates i afores amb horts a grans blocs d'edificis. * Carrer de Rubí i Virgili: On abans hi havia un picadero per a cavalls i entrenament militar, ara hi ha placetes inaugurades. * Arquitectura singular: L'avi destaca la sorpresa que li causa l'edifici estret (semblant a un vaixell) al final de la Rambla, prop de la Tàrraco, i l'antiga zona de solars bombardejats prop del carrer Canyelles on abans s'hi instal·lava el circ i la fira.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Memòries dels bombardejos a Tarragona: L'avi Ramon
Memòria històrica: Els bombardejos a Tarragona L'avi Ramon comparteix els seus records d'infantesa sobre els primers atacs aeris i navals que va patir la ciutat de Tarragona durant la Guerra Civil. El relat se centra en la vivència personal, el pas de la sorpresa inicial a l'organització de la defensa passiva i l'impacte en el paisatge urbà. Els primers atacs i el destructor Canàries El primer bombardeig recordat va ser des del mar, protagonitzat pel cèlebre destructor Canàries. Aquest atac va ser totalment inesperat, agafant la població per sorpresa a zones com la Rambla Vella. L'avi descriu escenes d'un gran dramatisme humà, com la d'una dona ferida que portava el braç del seu fill, subratllant que moltes d'aquestes tragèdies no figuren als llibres d'història. L'organització dels refugis i l'alerta Amb el temps, la ciutat es va haver d'adaptar a la constant presència de l'aviació, especialment de la Pava (un hidroavió alemany amb base a Mallorca): * Avisos de perill: S'avisava la població mitjançant el toc de la campana Capona de la catedral. * Evolució dels refugis: Al principi s'utilitzaven soterranis particulars (molt perillosos si la casa s'ensorrava), però després es van construir refugis públics més segurs a la Plaça de la Font, al carrer Reding o al carrer Cervantes. Destrucció del patrimoni i punts estratègics "No saps el que t'havies de trobar, no? Era tota una sorpresa." L'avi recorda com edificis singulars van desaparèixer o quedar malmesos: * La zona del port i la duana van ser fortament castigades per la seva importància estratègica. * Edificis com el Modern o cases de mobles conegudes van ser destruïts per bombes que queien de manera gairebé quirúrgica sobre punts clau com el ferrocarril. Context Geopolític: La Legió Cóndor L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la preparació militar. S'esmenta que els alemanys de la Legió Cóndor utilitzaven la guerra a Espanya com a camp de proves per a la posterior Guerra Mundial, evidenciant la gran diferència de professionalitat i mitjans entre el bàndol nacional i el republicà.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Memòries dels bombardejos i la postguerra a Tarragona
Relats de supervivència i quotidianitat en guerra L'avi Ramon comparteix una sèrie de testimonis punyents sobre la seva infantesa a Catalunya durant la Guerra Civil, destacant com la societat civil intentava defensar-se i sobreviure als atacs aeris. A través d'anècdotes personals, descriu la transformació de la ciutat de Tarragona en un escenari de resistència i tragèdia. Defensa civil i estratègies contra l'aviació El relat detalla com s'intentava mitigar l'efecte dels bombardejos mitjançant diversos mètodes: La instal·lació de metralladores antiaèries a llocs estratègics com el campanar de l'església de Sant Joan per evitar que els avions volessin baix. L'ús de grans reflectors al camp del Gimnàstic per detectar les incursions nocturnes. La construcció de rases o trinxeres casolanes al costat dels habitatges on la gent es refugiava durant les alarmes. L'experiència personal: el mirall de la guerra L'avi recorda com va estar a punt de ser ferit per la metralla mentre era dins una rasa al camí de l'Àngel. Explica que la gruixuda llana d'un jersei teixit per la seva mare va amortir l'impacte, evitant una ferida que podria haver estat mortal o haver derivat en gangrena. "Si et feia ferida, doncs podia venir a gangrenes... vaig tindre la sort que la mare m'havia fet un jersei d'aquells tan dobles de llana." Reflexió sobre el canvi generacional i la societat L'entrevista finalitza amb una reflexió profunda sobre la condició humana: La irrealitat de la tragèdia: Per als nens, els fets sovint semblaven una pel·lícula de cinema fins que la realitat els tocava directament. La pèrdua de valors: L'avi reflexiona sobre com la generació actual sovint no valora la pau i el benestar present, fruit del sacrifici dels qui van viure la guerra. La naturalesa humana: Comenta la decepció de veure com amics o coneguts canviaven de comportament o es tornaven prepotents sota les circumstàncies de la dictadura.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Sant Jordi: Tradició, literatura i llegenda universal
Sant Jordi com a símbol universal En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre la figura de Sant Jordi, destacant que la seva importància va molt més enllà de Catalunya. El personatge és un element central en cultures tan diverses com l'anglesa, la russa (apareixent a l'escut de Moscou) i fins i tot influenciant llocs com el Japó o Amèrica. La dualitat entre història i sentiment L'Avi distingeix entre la realitat històrica i la força de la llegenda: El defineix com una figura dual: guerrer i sant alhora. Remarca que, a diferència d'altres festivitats comercials, Sant Jordi té un fort component sentimental. La rosa es descriu com el símbol màxim de l'amor i la passió. L'evolució del món editorial Es produeix una comparació crítica entre la literatura d'abans i l'actual: Abans: Els escriptors dedicaven molt de temps a investigar i observar la realitat abans de redactar. Ara: L'Avi observa una saturació del mercat amb l'aparició de nombroses novetats setmanals. El canvi de format: Es lamenta que el lector actual prefereix llibres amb moltes fotografies o "sants", perdent-se la densitat dels textos clàssics com Quo Vadis. "Sant Jordi és una cosa més sentimental. Buscar el llibre que agradi a la persona que li vol regalar... la rosa, que és un símbol d'amor." Conclusió sobre la festa medieval Finalment, es menciona la vivacitat de les festes a llocs com Montblanc i la seva Setmana Medieval, on la llegenda de la donzella i el drac es viu amb una intensitat especial que manté viva la tradició.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
L'enginy dels refranys i la gràcia dels acudits
Reflexions sobre la saviesa popular i l'humor L'Avi Ramon i el seu interlocutor mantenen una conversa amena sobre l'origen i la funció dels refranys i els acudits en la nostra cultura. L'Avi Ramon sosté que aquestes expressions no són fruit de l'estudi, sinó de la improvisació davant les situacions quotidianes. Els refranys: fills de l'experiència Origen espontani: Els refranys acostumen a néixer d'un moment d'emprenyament o d'observació, especialment en el món de la pagesia (com les referències a la pluja o la sequera). Dualitat i repetició: Existeix un "punt i contrapunt" per a cada situació. L'avi destaca que hi ha milers de refranys que sovint diuen el mateix de formes diferents. Contradiccions populars: Es posa l'exemple de la madrugació: > "A qui matinada Déu l'ajuda" vs. "No per molt t matinat albira més d'hora". L'art de l'acudit i les diferències regionals La gràcia d'un acudit depèn tant de qui l'explica com del context geogràfic i el parlar: * Andalusos: Es caracteritzen per una gràcia natural vinculada al seu accent i la seva picaresca, sovint rient ells mateixos mentre expliquen la història. * Aragonesos (baturros): El seu to de veu i la selecció de paraules doten l'acudit d'una gràcia única. * Catalans: Tenen un humor més agut i sec; la reacció sovint arriba uns segons després de l'explicació. Finalment, l'avi reflexiona sobre la importància de fer somriure la gent i deixa una pregunta en l'aire per a l'endemà: Per què ens riem quan veiem algú caure pel carrer?
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Patrimoni oblidat de Tarragona: Diàlegs sobre Utiches i el tren
Diàlegs sobre el Patrimoni Històric de Tarragona En aquesta conversa s'exposa una reflexió crítica i nostàlgica sobre diversos projectes patrimonials pendents a la ciutat de Tarragona. Els interlocutors recorden propostes del passat que han quedat aturades o abandonades per les administracions públiques. Projectes Pendents i Reivindicacions L'estàtua d'Utiches i la seva quàdriga: Es recorda la proposta de col·locar un monument dedicat a l'històric auriga Utiches a la zona de la Via Augusta, prop de l'amfiteatre. Malgrat les promeses polítiques fetes durant les obres d'urbanització, el projecte segueix sense materialitzar-se. La locomotora 'Tarraco': Els protagonistes denuncien l'estat d'aquesta màquina de tren històrica. Tot i ser restaurada amb esforç per l'associació de ferroviaris i jubilats de la Renfe, la màquina continua esperant una ubicació digna: > "Em fa vergonya que la màquina estigui allà, al carrer de la Mar, embrutant-se, quan podria ser un símbol davant de l'estació." La Quinta de Sant Rafel: Es fa esment al palauet modernista de Puig i Valls. Malgrat la neteja de l'entorn, critiquen el seu estat de conservació interior i l'abandonament d'un edifici que consideren una joia per a la ciutat. Reflexions sobre el pas del temps La xerrada conclou amb una nota personal sobre el procés d'envelliment i la conservació, on l'avi es defineix irònicament no com a "gran", sinó com a "antic", argumentat que "el vell es llença i l'antic es conserva". Es tracta d'una crítica constructiva amb l'objectiu de no oblidar la identitat tarragonina.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Memòria viva del nucli antic de Tarragona
Transformació i records del Casc Antic En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i crítica sobre l'evolució del núcli antic de Tarragona des dels anys 40. A través de la seva experiència personal com a treballador i resident, descriu un passat ple de vida comercial i tradicions que s'ha anat desdibuixant amb el temps. Eixos principals del relat: L'activitat comercial i artesana: Es recorda el carrer Cavallers i el carrer Arnau com a centres neuràlgics on hi havia antiquaris (com el Castellarnau), fusteries, forns i bodegues. Destaca especialment la figura de les modistetes, joves aprenentes que omplien els carrers d'activitat. Patrimoni i degradació: L'avi expressa tristesa per l'estat actual d'alguns edificis, mencionant zones "enronades" o parets que semblen caure. Critica que, tot i que hi ha restaurants que han conservat la pedra i són "obres d'art", aquest patrimoni no s'explota prou des d'un punt de vista turístic o cultural. Tradicions i festivitats: Santa Llúcia: Esmentada com la gran festa de les modistes a l'església de Sant Miquel. Setmana Santa: Reflexionen sobre el silenci i la il·luminació tènue del passat en comparació amb l'estricte protocol actual. "No veus l'entrada a un casc antic acollidora... hi ha coses que es transformen però d'una manera no massa adequada." La pèrdua de la identitat local El diàleg posa de manifest la contradicció entre el turisme i la conservació de l'encant original. Es lamenta que indrets emblemàtics com la Plaça del Rei estiguin ara condicionats per contenidors de brossa, perdent la "solera" que els caracteritzava.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Retorn de l'avi Ramon: Viatges i reflexions a Andalusia
El retorn a la ràdio i la reflexió vital Després d'una absència d'aproximadament un mes, l'avi Ramon torna als micròfons amb una sensació de satisfacció i una perspectiva renovada. El retorn no el viu amb nervis, sinó com una oportunitat per valorar la quotidianitat i les relacions humanes. Durant aquest temps fora, ha pogut observar la vida des de la distància, reflexionant sobre la importància de valorar aquells qui ens envolten. Crònica d'un viatge per Andalusia L'avi Ramon comparteix les seves vivències recents a través dels viatges de l'IMSERSO amb la seva dona, destacant diversos punts del sud d'Espanya: Aguadulce (Almeria): Una estada de 15 dies on ha quedat sorprès per l'excessiva urbanització i el pes del ciment en detriment de la natura. Torremolinos (Màlaga): Una visita de 14 dies on destaca l'activitat comercial i els preus assequibles que conviden al consum turístic. Passat professional: Recorda com antigament visitava Andalusia (Jaén, Sevilla, Còrdova) per feina, concretament per la seva relació amb tallers de ceràmica artística. La mirada crítica sobre el territori L'episodi clou amb una comparativa entre el que ha vist fora i la realitat de Tarragona: "Vas veient lo bo que tenim a Tarragona i lo que hem perdut, que és més important encara." L'avi reflexiona sobre la pèrdua de potencial de Tarragona com a capital turística i critica el model de construcció que es desentén de la muntanya i la costa, mencionant la situació viscuda a Marbella com a exemple de mala gestió urbanística.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Reflexions sobre el potencial turístic de Tarragona
El retorn de l'avi Ramon L'episodi marca el retrobament amb l'avi Ramon després de la Setmana Santa. Amb un to emotiu i proper, l'avi confessa que participar en el programa li serveix de medicina i energia vital. El diàleg destaca per la seva espontaneïtat i improvisació, comparant-lo amb una conversa natural de carrer on els temes flueixen sense un guió rígid. Urbanisme i conservació del patrimoni Arran d'uns viatges i observacions recents, es planteja una crítica sobre la gestió de les obres i la conservació a Tarragona: Es critica la falta de planificació en les obres públiques, on sovint s'obre i es tanca el mateix carrer repetidament. Es lamenta la pèrdua de façanes i edificis històrics que no s'han sabut conservar, a diferència d'altres ciutats. S'assenyala la fibra sensible que suposa veure com la ciutat perd la seva essència per la manca d'una visió política continuada i unida. El potencial del turisme cultural i de col·leccionisme L'avi Ramon proposa que Tarragona no s'hauria de limitar al turisme de sol i platja, sinó explotar altres nínxols: Arqueologia i Història: Aprofitar millor el passat romà i els museus. Col·leccionisme: Es proposa la creació d'un Museu de Col·leccionisme. L'avi distingeix tres tipus de col·leccionistes: els inversors, els heretges de tradicions familiars i els "arreplegadors" (com ell mateix), que guarden objectes per pur interès cultural. Gastronomia: La importància del Romesco com a plat de referència mundial i la necessitat de més col·laboració institucional per promocionar-lo. "Tarragona té motius, té coses per ser una gran capital turística... jo penso com penso, però com que estimes a Tarragona, per mi la nòvia és Tarragona."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
El Nàstic, eufòria popular i influències
Memòria Històrica i Passió Pel Nàstic L'Avi Ramon ofereix una mirada nostàlgica i crítica sobre l'època daurada del Gimnàstic de Tarragona i la seva relació amb la societat civil. La conversa destaca com el club no era només una entitat esportiva, sinó un reflex de la ciutat. L'Evolució del Sentiment Grana Els orígens populars: El club va créixer gràcies a la gent treballadora que anava al camp directament amb el mono de la feina. Jugadors emblemàtics: Es recorden figures com Martorell, Perdomo, Roc o Català, destacant la seva elegància i el fet que molts es van quedar a viure i es van casar a la ciutat. L'exigència de l'afició: Amb el pas del temps i el progrés a categories nacionals, l'eufòria inicial es va transformar en una exigència més gran cap a l'equip. Futbol, Poder i Relacions Socials La conversa deriva cap a una reflexió sobre com la presidència de grans clubs de futbol (citant tant antics directius del Nàstic com a Florentino Pérez) s'utilitza com una eina d'estatus social. "A vegades no és el diner, sinó que la gent busca que s'obrin portes per relacionar-se amb gent que li poden obrir unes altres portes que amb diner no s'obren." Segons l'avi, el futbol permet accedir a certs cercles polítics i europeus als quals no s'arriba només per riquesa, sinó per la representació institucional que dona un club. Conclusió i Identitat Es fa una crida a que els qui parlin o gestionin el club ho facin sentint realment els colors i evitant el derrotisme. L'episodi conclou amb un sentiment de catalanitat i el record de les havaneres tradicionals.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Recuerdos de la Tarragona deportiva y el Nàstic
Memòries de la Tarragona d'Abans En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada de la configuració urbana i esportiva de la Tarragona de mitjan segle XX. El relat se centra principalment en l'antiga zona de l'Avinguda Catalunya i les instal·lacions primigènies del Gimnàstic. L'Epicentre Esportiu del Nàstic L'avi descriu amb precisió com el camp del Nàstic es trobava al final de l'Avinguda Catalunya, on actualment hi ha el carrer Rovira i Virgili. Les instal·lacions eren un complex poliesportiu complet que incloïa: Camps diversos: A més del futbol, hi havia un camp de tenis per a la gent podent, un camp d'hòquei terra i una pista de bàsquet. Poliesportivitat històrica: Es recorda que el club és un dels més antics pel seu vessant poliesportiu (atletisme, ciclisme, natació), més enllà del futbol. Campions locals: Es fa menció a Beres, medalla d'or el 1926, i a la tradició de ciclistes que guanyaven la Volta a Catalunya. Transformació Urbana i Llegendes El diàleg també transita cap a l'evolució dels espais que avui formen part del centre de la ciutat: El Camí de l'Àngel: Un antic sender que anava fins a les cases barates i que rebia el nom per una petita capella existent. La Plaça de Braus: S'explica com, després de la guerra, el lloc va quedar abandonat, generant rumors de fantasmes que en realitat eren persones que anaven a buscar ferro i ferralla. L'entorn rural: Sorprèn la descripció de finques de pagès, un picadero militar per a cavalls i el Jardí de Saavedra en una zona que avui està totalment urbanitzada. "Els fantasmes són creacions interessades." Finalment, es fa una pinzellada sobre el Camp de Mart, que va passar de ser un lloc d'instrucció militar abandonat a convertir-se en seu dels Festivals d'Espanya.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Memòries de l'Avi Ramon: Del Campo de Marta a les vacances
Memòries d'un passat transformat L'Avi Ramon ens transporta a una època on la fusta i el camp predominaven en el paisatge urbà. Durant la conversa, es destaquen diversos eixos temàtics que il·lustren la transició social i urbanística del territori: L'evolució de l'oci i l'espai públic El Campo de Marta abans era un espai pla i rocós que es va transformar per acollir els Festivals d'Espanya. Les estructures originals eren de fusta, recordant l'estètica d'un circ, on s'instal·laven llotges i escenaris provisionals per a grans companyies. El camp del Gimnàstic i el tennis també han patit grans canvis; el tennis va perdre el seu caràcter senyorial arran de la guerra. Solidaritat i canvis socials Es recorda amb especial estima la casa de la sopa, una fundació d'una hereva dels Castellarnau que alimentava els necessitats. "Va deixar una quantitat perquè fessin sempre un plat de sopa pels pobres que passaven per aquí." Aquest servei va evolucionar cap a l'Auxili Social després de la guerra, passant de donar només sopa a oferir àpats complets mitjançant cupons. Anècdotes i multiculturalitat L'avi recorda la presència de grups nòmades (húngaros) que venien a adobar calderes i estris d'aigua, destacant la seva vestimenta colorida i les dents d'or, un detall que encara avui el fascina. La seguretat durant la guerra també es fa present amb el record dels reflectors instal·lats per detectar avions enemics durant els bombardejos. Un parèntesi per al descans L'episodi clou amb un comiat emotiu. L'Avi Ramon marxa de vacances per desconnectar, observar nous indrets i conviure amb gent de fora, tot defensant el caràcter obert i sovint malinterpretat dels catalans.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
L'evolució del bacallà i la cuina tradicional
El pas del bacallà de producte humil a plat de luxe L'avi Ramon reflexiona sobre com el bacallà ha canviat el seu estatus social amb el pas dels anys. Antigament, era considerat el plat de la classe treballadora perquè era el producte més assequible del mercat. Avui dia, però, s'ha convertit en un producte de preu elevat i sovint es presenta de formes molt més sofisticades. Records i receptes tradicionals Durant la conversa, s'evoquen diversos plats clàssics que formaven part de la dieta quotidiana: Patates amb bacallà i un picat d'allioli. Bacallà amb suquet i pèsols. Bacallà esqueixat i fregit amb tomàquet. L'antic ritual de comprar el bacallà sec i posar-lo en remull a casa per controlar-ne el punt de sal. La pèrdua de l'artesania a la cuina L'avi critica la cultura del malbaratament i la pressa actual. Posa l'exemple d'una senyora que llençava espines de salmó amb carn aprofitatible o el fet que avui dia tot es compri precuinat per falta de temps. "Per guanyar una miqueta més [de temps], perden moltes coses per l'altre costat." La importància de mantenir l'herència culinària Malgrat que s'estan perdent algunes tècniques artesanes, l'avi Ramon celebra que encara existeixin iniciatives que mantenen viva la tradició: Concursos populars: Com els de romesco, truites o xatonades. Transmissió familiar: La importància d'ensenyar als nens com es cuina per gaudir d'un procés que és molt agraït. Producte local: Records del Serrallo a Tarragona, on el contacte amb els pescadors era directe.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Secrets de la Salsa de Calçot i Tradicions Gastronòmiques
La Riquesa de la Convivència i la Gastronomia Local L'episodi comença amb una reflexió sobre la importància de les diades gastronòmiques que celebren molts pobles actualment. L'avi Ramon destaca com aquestes festes serveixen per posar en valor els plats originaris de cada zona i, sobretot, per fomentar la comunitat. L'Evolució de les Festes Majors Abans: Un caràcter molt més familiar. L'avi recorda com la gent anava als pobles veïns amb paners de pastissets, coc ràpid o corassons. La convivència era directa: es convidava als forasters a beure vi ranci i menjar sense condicions. Ara: Les celebracions són més massives i industrials. Tot i així, continuen sent un motor econòmic important per als municipis i una oportunitat per "fer germà". La Salsa de Calçot vs. El Romesco Un dels punts centrals de la conversa és la distinció tècnica entre aquestes dues salses, sovint confoses: L'element picant/base: L'avi aclareix que per a la salsa de calçot s'utilitza l'nyora, mentre que per al romesco s'ha d'utilitzar el pebrot de romesco. La textura: Recomana fer la picada amb morter en comptes de batedora industrial per notar aquells petits trossos de pell que donen el gust autèntic. Ingredients clau: La importància de les ametlles i avellanes de la terra (fent referència a Prades i el Priorat) per aconseguir una textura fina i un sabor inconfusible. "La convivència és el més bonic, ser oberts. Prescindim d'on ets i deixes de ser." Consells Final de l'Avi Finalment, l'avi demana empatia amb qui cuina: si la salsa no ha sortit del tot bé, és millor no ser crític, ja que s'ha fet amb tota la il·lusió. L'important és la satisfacció de compartir la taula.