Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1033-1056 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
2 de juny del 2006
24'
Crònica Social: De la Terremoto d'Alcorcón al casament de Javier Sardà
Actualitat Musical i Versions Polèmiques El programa comença amb la presentació de La Terremoto de Alcorcón, una artista coneguda per les seves versions humorístiques de grans èxits. S'analitza la seva paròdia de la cançó Hung Up de Madonna (original dels ABBA), destacant l'estil despreocupat i el seu creixent èxit mediàtic en programes de televisió com Channel nº4. Maternitat i Adopcions a Hollywood Noves vides: Rosario i Meg Ryan • S'anuncia el naixement del segon fill de la cantant Rosario Flores, anomenat Pedro Antonio en honor al seu germà i al seu pare. • Es discuteix l'adopció per part de l'actriu Meg Ryan d'una nena d'origen xinès, un procés portat amb molt de secretisme per evitar la pressió mediàtica. • Brooke Shields també confirma que serà mare per segona vegada el proper mes de maig. Escàndols i Crònica Rosa L'extravagància de Michael Jackson "Cada vegada que intenta passar desapercebut, encara la caga més." Es comenta el darrer incident de Michael Jackson a Bahrain, on ha estat vist comprant vestit amb una túnica femenina àrab per intentar evitar els fotògrafs, un gest considerat provocador i poc encertat en la cultura musulmana. Relacions i Ruptures • Chenoa i el seu xicot Àlex s'han reconciliat. Els locutors bromejen sobre el desig d'Àlex de ser reconegut com a actor i no només com a "el nòvio de". • Sorgeixen rumors de divorci entre Whitney Houston i Bobby Brown després de 14 anys de relació convulsa, destacant el deteriorament físic i vocal de la cantant. • Es confirma el casament de Javier Sardà amb la seva perruquera de confiança, Ana Gutiérrez, en una cerimònia discreta.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
2 de juny del 2006
31'
Crònica del Cor: Excentricitats, Crisi i Polèmiques
Retorn del programa i primícies El programa de cor obre la nova temporada del 2006 amb la Mar Pérez i la Sílvia García, comentant la seva tornada a les ones amb energies renovades després de setmanes de descans. Les locutores fan un llançament ple d'energia i ironia, repassant l'actualitat dels personatges més famosos. Les excentricitats de Tom Cruise La secció sobre les estrelles de Hollywood se centra en les obsessions del famós actor Tom Cruise: • Cura personal: L'actor gasta sumes astronòmiques, com 600 dòlars per un tall de cabell o l'ús de xampús fets amb fruites exòtiques. • Luxes familiars: Es detallen gestos desproporcionats com el lloguer de parcs aquàtics privats o la compra d'hectàrees de terreny a la Lluna. Relacions sentimentals cares Cruise no escatima en despeses amb les seves parelles, regalant estades en centres de luxe de 6.500 dòlars la nit o llogant castells sencers per a vetllades romàntiques. Alejandro Sanz i la crisi dels 40 Les locutores discuteixen la situació actual d'Alejandro Sanz, a qui atribueixen la crisi dels quaranta a causa dels seus canvis d'imatge. Es destaca la seva recent entrevista amb Jesús Quintero, on el cantant admet que manté una relació de «més que amics» amb la seva ex-dona, subratllant el lligam etern com a pares de la seva filla. Victoria Beckham i el servei d’assistència Es narra una anècdota viscuda per una periodista en un vol Madrid-Londres, on es critica l'actitud de Victoria Beckham: "Una senyora de genolls davant d'una altra recol·locant-li la manta sota el cul perquè no se li gelin les cames." Es comenta amb sarcasme la dependència absoluta de l'assistenta personal per a tasques tan senzilles com demanar o barrejar begudes. Polèmiques nacionals: Obregón i Mosquera • Rectificació pública: La Silvia Garcia es retracta de la seva defensa d'Anna Obregón, sospitant que la polèmica entre l'actriu i els Beckham és un muntatge interessat de la mateixa Obregón. • Angelina Jolie: Es confirma el seu embaràs biològic amb Brad Pitt. • Raquel Mosquera: Crítica ferotge a la perruquera per portar el seu nadó a la perruqueria, exposant-lo a olors de tints i laques, en lloc de contractar ajuda externa.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
11'
Records de les revetlles i vivències de l'avi Ramon
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix les seves reflexions sobre els canvis generacionals, centrant-se especialment en com se celebraven les revetlles de Sant Joan a Tarragona i com ha evolucionat el comportament social. Les revetlles d'abans a Tarragona L'avi recorda amb nostàlgia les festes en llocs emblemàtics com la plaça de Braus, la platja del Miracle o la Rebassada. Destaca punts clau d'aquella època: - La diversió no depenia de l'alcohol o els "cubates", sinó de la llibertat i el ball. - Les celebracions sovint començaven en cases particulars amb el so d'una gramola o tocadiscs abans d'anar a les grans orquestres. - Existia la figura de la "carabina", l'acompanyant que vigilava les noies joves per mantenir les formes. L'esforç per l'extra i la picaresca Es descriu una època en què els joves havien de buscar feines extres per poder convidar a la festa. L'avi explica com feia artesania amb fusta per guanyar unes pessetes. També narra amb humor les escenes a l'hora de pagar: "A vegades també hi ha el truco aquell de quan és l'hora de pagar, de posar-me a la butxaca... i l'altre, no, no, ja pagaré jo!" Crítica als modals actuals Finalment, l'interlocutor i l'avi contrasten l'educació d'abans amb la d'ara. L'avi se sorprèn per la pèrdua de respecte en el llenguatge, especialment l'ús freqüent d'insults com a salutació "carinyosa" (cabrón, fill de puta) o l'ús excessiu del terme tio, que ell considera buit de sentit o poc respectuós segons l'entonació.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Conversa de comiat amb l'Avi: Vitalitat i Sant Joan
Tancament de temporada i reflexions vitals En aquest darrer programa abans de les pauses d'estiu, l'Avi i la seva interlocutora mantenen una conversa propera i plena de saviesa popular. L'Avi destaca la seva intensa agenda cultural a Tarragona i rodalies, reafirmant que mantenir-se en actiu ha estat la clau de la seva recuperació després d'un problema de salut greu fa deu anys. Projectes i activisme cultural Presentacions i exposicions: L'Avi explica que ha estat convidat a presentar una exposició al Castell de Torredembarra. També esmenta la preparació d'una gran mostra de treballs artístics al Moll de la Costa de Tarragona (Tinglado 1), amb la participació de 120 artistes. Recuperació personal: Comparteix el seu testimoni vital sobre com l'activitat constant ha estat el seu millor medicament: "El metge ja m'ho diu: el teu medicament és aquest, que sempre estiguis en actiu." Consells per a una vida plena L'Avi reflexiona sobre l'actitud davant l'envelliment i les adversitats: Actitud oberta: Recomana viure amb ironia i bon humor, superant els cops que dona la vida. La relativitat de l'edat: Afirma que els anys no compten tant com la vitalitat interior i la capacitat de relacionar-se amb gent de totes les edats, especialment amb els nens. Tradicions i records de Sant Joan Finalment, parlen de la celebració de la Nit de Sant Joan: Precaució amb el foc: L'Avi expressa la seva preocupació per l'ús descontrolat de petards i coets, recordant incidents passats. Memòria històrica: Recorda amb nostàlgia el seu Sant Joan a Barcelona durant el servei militar (la mili), descrivint l'ambient del Paral·lel amb orquestres, coca i disfresses improvisades.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Records de Sant Joan, tradicions i falles a Tarragona
Una conversa sobre el passat i les festes populars L'avi Ramon comparteix records i anècdotes viscudes a la zona de Tarragona i el Delta de l'Ebre, centrant-se en la màgia de les celebracions i el pes de les tradicions familiars. La màgia de la música i la pirotècnia La conversa s'inicia destacant el poder emocional de la música de Jaume Sisa, concretament la peça La nit de Sant Joan, que evoca records profunds i "penetrants". Es descriu una pràctica curiosa del passat: l'ús de coets per apartar les tempestes. Segons l'avi, es tiraven coets per evitar que la pluja descarregués sobre els camps d'arròs, tot i que això perjudicava pobles veïns com El Perelló que depenien de l'aigua de les cisternes. Tradicions de Sant Joan i festes locals Gastronomia: Es parla de les coques de Sant Joan, recordant que antigament es feien sovint a casa depenent de la disponibilitat econòmica (els quartos). Revetlles: Es mencionen espais emblemàtics de Tarragona com la Plaça de Toros, la Plaça Corsini i la Rambla, on la festa s'allargava fins a la sortida del sol. Diferències generacionals: L'avi reflexiona sobre com abans els homes havien de pagar-ho tot, obligant-los a fer hores extres per poder gaudir de la festa. L'origen de les falles a Tarragona "I allí va vindre un grup de ferroviaris de la part de València... i allí parlant, parlant... fem una falla." L'avi explica que les falles a Tarragona van ser impulsades per un grup de ferroviaris valencians destinats a la ciutat. Destaquen una falla històrica a la Rambla amb una gran tortuga que simbolitzava la lentitud en l'arribada de la nova estació de tren, una crítica irònica que encara avui es considera vigent. Anècdotes i curiositats Es recorda amb humor el xoc cultural de la gent del Delta (la Cava) quan anaven a la capital; per exemple, el cas d'una dona que anava descalça pels arrossars i va demanar unes sabates de "la primera calçada" en una sabateria de Tortosa.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
L'evolució de la música: de la veu natural al playback
Reflexions sobre la música i el cant En motiu del Dia de la Música, l'avi comparteix la seva profunda admiració per l'art sonor, malgrat admetre amb humor que no té cap talent per a l'entonació. La conversa se centra en la fascinació per la capacitat física dels cantants de l'època clàssica i la puresa dels instruments. La potència de la veu natural L'avi recorda amb nostàlgia els concerts d'abans, on la tecnologia no era una crossa per als artistes: Cant sense micròfons: Destaca la impressió de veure sopranos, tenors i barítons omplir teatres sencers, com el Liceu o la Plaça de Braus de Tarragona, només amb el seu xorro de veu. L'emoció del directe: Es menciona la interpretació de El cant dels ocells de Pau Casals com un exemple de la màgia que pot sorgir d'un instrument de fusta. La crítica al present: Es lamenta l'ús excessiu del playback i dels micròfons ocults que enganyen l'espectador, posant com a exemple moviments sospitosos de micro de certs cantants melòdics. "El cantant que és cantant, canta sense micròfon." Patrimoni i teatres de Tarragona Finalment, es fa una reflexió sobre la pèrdua del patrimoni arquitectònic a Tarragona, mencionant la desaparició de façanes modernistes de teatres emblemàtics com el Modern o el Tarragona. Es critica que sovint es valora el patrimoni quan ja és massa tard. Es tanca la conversa amb la proximitat de les vacances d'estiu i la celebració de la nit de Sant Joan.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
L'Evolució del Viatge: De les Divises a l'Euro
L'impacte de l'euro i el canvi en el turisme En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat l'experiència de viatjar pel món, centrant-se especialment en la transició de les monedes nacionals a la moneda única europea. L'era de les divises i el control fronterer L'avi recorda les dificultats d'abans de l'euro: El canvi de moneda: Calia preveure exactament quant es gastaria en cada país per evitar perdre diners en el canvi. El malbaratament final: Com que no sortia a compte tornar a canviar les monedes restants (francs, pesos, dòlars), els viatgers solien gastar-se els últims diners en records o xocolata als aeroports. El control a les duanes: Explica experiències a llocs com Rússia (l'antiga Unió Soviètica) o l'Índia, on calia declarar cada moneda que s'entrava i es traia, el que fomentava picaresques per passar records o col·leccionables. L'avantatge de l'euro i la diferència de preus L'avi destaca que el gran benefici de l'euro és la practicitat: si et sobren diners d'un viatge, et serveixen pel següent o per comprar a casa. No obstant això, assenyala que encara hi ha grans diferències en el cost de la vida: Països com Alemanya resulten més cars per als espanyols. Inversament, turistes de països amb més poder adquisitiu aprofitaven (i aprofiten) els preus més baixos d'aquí. Anècdotes de mercat negre i turisme local La conversa deriva cap a com el turisme ha transformat zones com Andalusia i la Costa del Sol: "Hi ha una part d'Andalusia que el turisme internacional s'ha posat de tal forma que hi van tots els estrangers i ja no és el mateix." El mercat negre: Abans era comú comprar fora dels circuits oficials de l'Estat per estalviar impostos, tot i el risc de ser enxampat a la duana. El fenomen de la tapa: Recorden amb nostàlgia quan a Andalusia et posaven plats de menjar generosos (callos, per exemple) amb només demanar una beguda, una tradició que l'avi creu que s'està perdent o encarint. Marbella: L'avi explica com va conèixer una Marbella que era només un poblet de pescadors amb un petit mercat, molt abans del boom urbanístic de luxe.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Tradicions i records de la nit de Sant Joan a Tarragona
Una mirada al passat: La celebració de Sant Joan En aquesta conversa, l'avi Ramon rememora com es vivia la festivitat de Sant Joan a la Tarragona d'abans, destacant el caràcter comunitari i els rituals de la nit més curta de l'any. Els preparatius i la vida al carrer Fogueres comunitàries: Antigament, els carrers de Tarragona no estaven asfaltats, cosa que facilitava fer fogueres amb els trastos vells que els veïns recollien, com cadires trencades o mobles vells. Cohesió veïnal: Es destaca que el veïnatge era molt estret; tothom es coneixia i era habitual treure la "cadireta a la porta" per fer la xerradeta fins a la matinada. Personatges d'època: Es recorda la figura del sereno (vigilant nocturn) i els escombriaires. Simbolisme i rituals del foc "Les fogueres representen cremar una cosa antiga i començar una altra de nova." El salt del foc: Una de les grandeses de la nit era saltar sobre les brases quan el foc ja començava a apagar-se. Rituals de desitjos: Es debat sobre el costum d'escriure desitjos i cremar-los, o el bany a la platja a mitjanit per demanar desitjos a la tercera onada. Orígens i misticisme: L'avi lliga el foc a divinitats antigues (Déu del Foc) i a fets històrics de la ciutat, mencionant també les diferències entre les falles de València i Alacant. Cultura i l'entorn Es tanca la conversa destacant la màgia de la nit i citant versos que celebren la unió del sol, el xampany i les fogueres com la "frontissa" que tanca el cicle de l'any.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Civisme i anècdotes en el transport públic amb l'avi Ramon
Reflexions sobre la convivència als autobusos En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix les seves experiències quotidianes com a usuari habitual del transport públic, posant l'èmfasi en la figura del xòfer i la necessitat d'empatia per part dels passatgers. La figura del conductor i el civisme Es destaca la feina dura dels conductors d'autobús, que passen moltes hores al volant i han de gestionar canvis de torn i rutes que poden ser estressants. Es critica la mala educació d'alguns usuaris que no entenen que el conductor és una persona i no un simple objecte al seu servei. L'avi Ramon subratlla una situació comuna: la gent s'acumula a la part davantera creant una barrera humana, mentre que sovint el fons de l'autobús està buit. Anècdotes i situacions curioses "Senyors, després dieu que ens diuen borregos; és que ho som." Cessió de seients: Es narra una anècdota còmica sobre la confusió que es genera quan algú intenta cedir el seient a una persona gran o embarassada i un tercer s'aprofita de la situació per asseure's ràpidament. La broma del regidor: L'avi Ramon explica com un xòfer bromista el va presentar davant d'uns passatgers enfadats per un retard com si fos un regidor de l'Ajuntament, provocant que li etzibessin totes les queixes a ell. Conclusions per a una millor convivència La clau de tot resideix en l'educació i la paciència. Es valoren positivament les millores en les línies de transport, com les noves parades que faciliten la mobilitat als barris. Es fa una crida a la pau i la tranquil·litat tant per part dels treballadors com dels usuaris.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
L'impacte de l'euro i el transport a Tarragona
Debat sobre la gestió del transport públic Els interlocutors comencen analitzant els canvis recents en les línies d'autobusos de Tarragona a causa de les obres. Es destaca la importància de les parades intermèdies per donar continuïtat al servei i falicitar l'accés a les platges durant l'estiu. Restriccions per residència: Es comenta com antigament l'accés gratuït o bonificat per a la gent gran només requeria mostrar l'edat, fet que provocava una saturació per l'afluència de persones d'altres municipis com Reus. L'empadronament: Com a solució, l'Ajuntament va limitar els avantatges als empadronats a Tarragona per evitar el col·lapse del servei en hores punta i zones turístiques com la Marenostrum o la Rebassada. La nostàlgia de la pesseta i la realitat de l'euro La conversa deriva cap a una reflexió profunda sobre el canvi de moneda i el cost de la vida: L'engany visual dels preus: Es discuteix com els preus en euros semblen baixos (com 60 cèntims), però en realitat superen les 100 pessetes d'abans. Això genera una pèrdua del valor real del diner. Pèrdua de poder adquisitiu: L'Avi Ramon reflexiona sobre com l'euro ha unificat preus però no els salaris, esmentant que un euro alemany o francès té un context econòmic diferent a l'espanyol. L'arrodoniment: Critiquen que es justifiqués el pas a l'euro per facilitar el canvi (preus rodons) i que actualment s'hagin tornat a introduir fraccions com els 5 cèntims en el bus, complicant de nou la gestió del metàl·lic. Ètica i canvis socials Finalment, es tracta la picaresca i l'abús de la bona fe. L'interlocutor explica una anècdota sobre un pidulaire que va rebutjar menjar per exigir diners: "Si vols, jo et dono aquest entrepà, però diners no et donaré... i ja l'havien llançat allà al costat." Conclouen que l'experiència de la vida els fa ensumar situacions de poc fiar i lamenten que sovint paguen justos per pecadors.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Memòries de l'Avi Ramon, la Carme Serra i el Nàstic
Records de vida i tradició a Tarragona L'episodi presenta una conversa entranyable entre l'Avi Ramon, la seva dona Carme Serra (via telefònica) i la presentadora Sílvia. El diàleg transita entre les anècdotes familiars, la història local de Tarragona i la passió pel futbol. La botiga familiar: 'La Mar de Maca' Un dels eixos centrals és la promoció de la botiga familiar situada al carrer Apodaca. Els protagonistes destaquen la seva evolució: Origen històric: El negoci pertanyia originalment al sogre de la Carme i ha passat de generació en generació. Modernització: Tot i la seva antiguitat, s'ha renovat oferint mobiliari modern, còmode i articles per a nens. Homenatge al Nàstic: Destaca un aparador especial decorat amb motius grana, incloent-hi una hamaca on descansa una pilota i fotos del marit de la Carme quan era jugador. Vida de futbolista i sacrifici familiar La Carme comparteix relats personals sobre com era ser la dona d'un futbolista d'elit en el passat: L'ultimàtum: > "Mira Miquel, o el futbol o jo". La Carme recorda com la duresa dels viatges (marxar una setmana per jugar a Mallorca) la va portar a demanar al seu marit que deixés el futbol professional. Prioritat familiar: Després de deixar la primera divisió, el marit va jugar a locals com el Valls, permetent una vida més estable per criar els seus cinc fills. Contrast econòmic: Reflexionen sobre la diferència entre els sous "milionaris" actuals i la vida d'abans, on l'oli valia una pesseta amb cinquanta. Identitat tarragonina i el Nàstic L'entrevista conclou amb l'emoció del recent ascens del Nàstic a Primera, un fet que la Carme va viure intensament des del seu balcó a la Rambla, on resideix des de fa 60 anys. També es destaca el fet excepcional que ella i en Josep Maria Quadres són els dos únics veïns nascuts literalment a la Rambla de Tarragona que encara hi viuen.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Records dels Concursos de Ràdio i la Toponímia de Tarragona
Evocació de la Ràdio d'Abans L'avi recorda amb nostàlgia els concursos radiofònics que organitzaven emissores com Ràdio Tarragona i Ràdio Nacional d'Espanya. Aquests certàmens no només eren un entreteniment, sinó una competició d'enginy i coneixement sobre la ciutat. Segons explica, existia una rivalitat sana però intensa entre diversos concursants assidus com el Boada, l'Ambrós i ell mateix. La picardia dels concursos: Les preguntes eren sovint complexes, des de detalls d'altars de la catedral fins a la ubicació de carrerons gairebé desconeguts. Els premis: Malgrat la dificultat, els premis podien ser tan senzills i apreciats com una caixa de cervesa o la possibilitat de dedicar un disc sol·licitat. L'Evolució Urbana i els Noms dels Carrers La conversa deriva cap a la transformació de la ciutat de Tarragona. Es destaca com els nous barris (com la Vall de l'Arrabassada o Joan XXIII) han introduït personatges nous —poetes, músics o capellans— que confonen els veïns més veterans, acostumats a les denominacions tradicionals o canviants. "Hi ha hagut carrers que per si sols han tingut diversos noms, com la Unió o la Plaça dels Carros; per a nosaltres sempre seran els de tota la vida." Anecdotari Popular: La Plaça dels Candaus Es narra una anècdota curiosa sobre la Plaça de la Mitja Lluna (o del General Prim). L'avi explica que popularment es coneixia com la Plaça dels Candaus a causa d'una escultura de ferro en forma de vaixell on els mariners, en llicenciar-se, penjaven el cadenat del seu petate com a símbol de llibertat. Una Invitació al Futur L'episodi conclou amb el desig de reunir els antics rivals del concurs (com l'Ambrós) per compartir records en directe a Tarragona Ràdio, reivindicant el valor de la memòria oral i el sentit de pertinença a la comunitat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
La censura i la doble moral a la postguerra
La censura i la hipocresia social L'Avi Ramon reflexiona sobre com funcionava la censura durant el segle passat, destacant la doble moral que imperava a la societat. Explica que, tot i que existien censors oficials encarregats de vetllar pel puritanisme, sovint eren els mateixos que gaudien de les obres que prohibien. Formes de censura i picaresca Teatre i espectacles: Es feien servir mètodes rudimentaris com posar "drapets" per tapar escots excessius en revistes o espectacles del Paral·lel. Cine i versions per fora: L'avi detalla que es filmaven dues versions de les mateixes escenes: una de censurada per al públic espanyol i una altra de natural per exportar a l'estranger. L'escàndol social: També existia una forta censura veïnal, on la gent es criticava per les aparences mentre tothom es coneixia a ciutats com Tarragona. El contraban de revistes L'interès pel que estava prohibit portava a situacions curioses: Es buscaven revistes estrangeres entre les piles de paper que arribaven amb barco al moll. Als quioscos, les publicacions eròtiques es venien d'amagatotis, camuflades entre els diaris convencionals. "La vida és una comèdia; critiquen una cosa i llavors veus que ells mateixos hi van." Finalment, l'avi conclou amb una nota vitalista, afirmant que malgrat els mals físics, prefereix prendre's la vida amb humor i rialles.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Barbers, safrejos i vivències d'abans
Una conversa sobre el passat i els canvis socials En aquest episodi, l'avi i el seu interlocutor s'endinsen en un recorregut nostàlgic per diverses tradicions quotidianes que han anat evolucionat amb el temps. La xerrada comença amb una anècdota sobre el gest de tallar-se el cabell amb l'arribada del bon temps i deriva cap a una reflexió sobre com han canviat els espais de socialització. Els barbers i el ritual de l'afaitat Es recorda la figura de l'antic barber com un professional que ho feia tot: des de tallar el cabell fins a l'afaitat amb navalla. Es comenten curiositats com: * L'evolució de la higiene, on antigament no es mullava el cabell abans de tallar-lo per no refredar-se, mentre que avui és la norma. * L'ús de la navalla i com alguns clients portaven la seva pròpia per evitar infeccions. * Les barberies com a lloc de tertúlia masculina, similars a les perruqueries de dones. Els safrejos com a centre de comunicació La conversa es desplaça cap als safrejos públics (com els del Pallol o la Tabacalera a Tarragona), descrivint-los com els punts neuràlgics del safreig (xafardeig) i la vida social de barri: * Les disputes per l'aigua, que era un bé escàs i preuat. * La vida sense aigua corrent a les cases fins a dates relativament recents (els anys 70 en el cas de l'interlocutor). * El costum d'anar a buscar aigua a la font amb el càntir i aprofitar l'aigua de la pluja. "Jo sóc una víctima de la societat com una altra... i s'ha de viure i conviure amb la gent." L'episodi tanca amb una pinzellada musical sobre les havaneres, un tema que prometen tractar amb més profunditat en la propera sessió.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Records d'oci, ball i teatre a la Tarragona de postguerra
L'art de ballar: Del Tango a la Inspiració Personal La conversa s'inicia amb una reflexió profunda sobre el tango i la seva complexitat. L'interlocutor destaca que, més enllà de la música, el tango és un ball de gran exigència física i emocional on: L'home actua com a puntal i suport. La dona aporta la inspiració i el moviment escènic amb les cames. És un ball que requereix una compenetració absoluta; si no hi ha entesa entre la parella, l'execució és impossible. Es defensa la idea que el ball no és una disciplina que es pugui ensenyar com les matemàtiques, sinó que neix de la inspiració pròpia i de la manera com cada individu sent la música. Fins i tot una persona asseguda, de manera inconscient, comença a moure el peu quan la música "li entra". L'Espectacle i l'Exigència del Públic de l'Època Es descriu el panorama cultural de la postguerra, especialment a ciutats com Tarragona. El públic d'aquell temps era extremadament exigent per diversos motius: Molts espectadors havien conegut artistes de gran categoria abans de la guerra i no acceptaven mediocritats. Els artistes s'exposaven a l'abandonament de la sala per part del públic si la qualitat no era l'esperada. "No podies presentar-te davant d'un públic així perquè t'eliminaven." Teatre, Sarsuela i Oci Popular La vida cultural es concentrava en espais emblemàtics com el Teatre Tarragona i el Teatre Modern. Malgrat les dificultats econòmiques, la gent omplia les sales: Les entrades podien costar entre una i dues pessetes. Era costum comprar productes per picar, com cacaüets o xocolatines, en lloc de les pipes actuals. Es recorden grans figures de la sarsuela com Marcos Redondo i Ricardo Mayral. Davant l'absència de televisió, la ràdio i les companyies de teatre d'aficionats local (com la del carrer Rambla Vella) eren els pilars de l'entreteniment.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Memòries del teatre, sarsueles i artistes d'època
Un recorregut per la nostàlgia teatral i el contacte humà Aquesta conversa entre un avi i el seu nét comença amb la lletra de l'havanera "El meu avi", que serveix d'entrada per recordar l'època daurada de la sarsuela i el teatre a Catalunya, especialment a ciutats com Tarragona i Barcelona. L'anècdota de Marco Redondo a Tarragona L'avi recorda amb especial emoció el baríton Marco Redondo, que tenia una gran estimació per Tarragona. Explica un fet commovedor: * L'artista havia d'actuar al Teatre Modern just després de la mort de la seva mare. * Tot i el dol, va decidir no cancel·lar l'actuació per respecte al públic. * Durant el moment en què el personatge s'acomiadava de la mare en l'obra, l'emoció va fer que se li tallés la veu (va fer un gall), provocant una ovació tancada del públic tarragoní. La proximitat dels artistes d'abans Un dels punts centrals del diàleg és la comparació entre la proximitat dels artistes d'aquella època i el distanciament de l'actualitat: * Era habitual trobar-se actors com Paco Martínez Sòria o Antonio Molina prenent cafè a prop dels teatres del Paral·lel o les Rambles. * L'avi destaca que es podia parlar amb ells de forma natural durant les mitges parts, ja que sovint compartien espais amb els espectadors. Diferències generacionals i aficions La conversa també aborda com han canviat les formes d'expressió del públic: * L'avi analitza que la joventut actual viu la música amb exaltació i crits, un fenomen que ell respecta com a propi de cada època, tot i que prefereix el sentiment profund del teatre clàssic. * Finalment, reflexiona sobre com compartir aficions com el teatre, les revistes i viatjar ha estat el pilar fonamental del seu matrimoni. "Són persones, descobreixes que són persones... i es veien emocionats quan veien que el públic havia aplaudit."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Teatre, revistes i censura durant el franquisme
Memòries del teatre i l'espectacle a Barcelona i Tarragona En aquesta conversa, en Ramon recorda l'època daurada de les revistes al Paral·lel i el funcionament de les companyies de teatre durant la postguerra. S'explica com, més enllà dels artistes principals, moltes integrants del coro i les vedets havien de compaginar la seva feina amb altres ocupacions per sobreviure, fent sovint el que anomenaven "doplete". La censura i l'enginy dels artistes Un dels punts centrals de la xerrada és la presència constant de la censura durant el règim de Franco. Els artistes havien de lidiar amb restriccions severes en els seus guions: Multes populars: Humoristes com l'Eladi explicaven acudits prohibits sabent que el mateix públic pagaria la multa si calia. Jocs de paraules: S'utilitzaven metàfores visuals i lingüístiques per esquivar el censor, com l'ús de roses de colors per fer referències polítiques o l'ús del nom "Claudio" per referir-se al Caudillo. Control previ: Abans de qualsevol representació en festes majors, les companyies havien de passar un examen davant d'un censor de Falange per validar el contingut. Referents i anècdotes de l'època "Com més tancades estiguin les roses en un bagul, més roges surten." Es mencionen figures emblemàtiques com la Lirio, la Bella Dorita, en Martínez Sòria i les grans produccions que podien moure fins a 50 persones a l'escenari. Finalment, es destaca el fenomen dels viatges a Perpinyà per poder consumir cinema eròtic que estava totalment prohibit a l'Estat espanyol.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Memòries de la Part Alta: de bous escapats a carrers amb encant
Records de la Part Alta i anècdotes d'antany En aquesta conversa s'explora la memòria viva de Tarragona, centrant-se en anècdotes locals i l'evolució urbanística de la Part Alta. El relat comença amb una curiosa història sobre un bou escapat del matadero que va recórrer el carrer Granada, generant escenes de confusió entre els veïns i un grup de turistes vestits de vermell. El Matadero i la tradició gastronòmica Es recorda l'antic escorxador (matadero) de la ciutat, que subministrava carn als mercats locals, especialment al Mercat del Fòrum. S'esmenta el consum de carn de bou i de cavall, destacant que era habitual trobar parades especialitzades al mercat durant les festes de toros. L'avi Ramon descriu amb certa nostàlgia el transport d'animals pel centre de la ciutat cap a l'escorxador. L'urbanisme i l'essència dels carrers Es discuteix la remodelació del carrer Granada i la necessitat de recuperar el paviment de pedra de riu original en lloc dels "parches" de formigó o quitrà. Es destaca la bellesa de l'arquitectura de la Part Alta, amb els seus carrers estrets (Comte, Mediones, Ventallols) que ofereixen vistes sorpresa a la Catedral. Es valora la frescor natural d'aquests carrerons, especialment durant l'estiu, descrivint-los com un lloc de refugi i oxigen. Modernització i música final L'avi reflexiona sobre el creixement de la ciutat des de la Mitja Lluna cap avall i la substitució de cases velles per edificis moderns. La conversa finalitza amb un toc festiu escoltant el clàssic del jazz "Chattanooga Choo-Choo" de Glenn Miller, que convida l'avi a seguir el ritme amb els peus. "Tarragona és Tarragona; aquests carrers, a part de ser agradables, són de sorpresa."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Records de ball: de Glenn Miller a les revetlles
La màgia de la música i el ball en el passat L'Avi Ramon comparteix una reflexió nostàlgica sobre com la música té el poder de transformar l'estat d'ànim i fer reviure èpoques passades. Arran d'haver escoltat Glenn Miller, recorda la sensació de caminar —gairebé ballant— pels carrers de Tarragona, evocant la llibertat i el ritme de la seva joventut. Els espais i estils de ball Durant la conversa, es repassen diversos aspectes de la cultura del ball a la ciutat: Les revetlles populars: Esmenta les festes als carrers de Merceria, Sant Miquel o el Cos del Bou, on la música en directe de conjunts i trios locals animava els veïns. Sales emblemàtiques: Apareixen en el record llocs com la Sala de Ports, la Cooperativa, la Puda o el Serrallo. Gèneres clàssics: L'avi destaca la importància de saber portar el compàs en estils com el vals (el primer que va aprendre), el pas doble i el tango. L'aprenentatge i la tècnica L'Avi Ramon fa una distinció interessant entre el ball après de forma natural i el de les escoles actuals: "Jo sempre he admirat del ball la creació de cadascú. La música t'ha de portar... si vas d'escola portes unes normes que fan que tota la gent es vegi igual." El paper de l'home i la dona: Descriu la postura rígida de l'home en el vals, en contrast amb el moviment més fluid de la dona. La música comercial: Es comparen els èxits actuals amb les cançons que abans s'enganxaven a través de la ràdio o els primers vinils, mencionant amb humor peces com Paquito el Chocolatero.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Crítica de l'avi Ramon al nou pàrquing de Jaume I
Reflexions sobre l'urbanisme a la Part Alta de Tarragona En aquesta conversa de dilluns, l'avi Ramon comparteix la seva visió crítica i una mica escèptica sobre les recents obres al casc antic de Tarragona, concretament al voltant del nou projecte del pàrquing de Jaume I. L'impacte visual i l'accessibilitat L'avi es mostra especialment sorprès —o "garrativat", com ell diu— per l'abundància d'escales en la nova construcció. Li preocupa que el disseny no hagi tingut en compte la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda: Excés d'escales: Qüestiona la funcionalitat de tantes gradaries estretes en un espai destinat a ser un passeig. Accessibilitat: Expressa el seu dubte sobre si els qui caminen amb bastó podran realment gaudir d'aquest nou entorn. Estètica: Comenta que els turistes i ciutadans es queden parats mirant l'obra, però no precisament per admiració, sinó per desconcert. Problemes de mobilitat i trànsit Un altre punt clau de la conversa és la gestió del trànsit dins les muralles. Es discuteixen les dificultats d'entrada i sortida pel Portal del Roser i el de Sant Antoni: La complexitat d'organitzar els sentits de circulació en carrers tan estrets. La comparació del trànsit a la Part Alta amb un joc de boletes on s'ha d'encertar el forat correcte. "Això de Tarragona és jugar amb una capseta petita, d'aquelles de boletes i forats, a veure qui les fa entrar totes." Sentiment de ciutat Malgrat la seva visió crítica, l'avi deixa clar que el seu malestar neix de l'estima per la ciutat. Li sap greu que la gent faci comentaris negatius davant de projectes nous quan Tarragona té monuments tan imponents com la Catedral que generen orgull.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Records de l'Avi Ramon: Viatge als contrastos de l'Índia
Un viatge en el temps: De la tradició medieval a la vellesa de Bombay En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda amb nostàlgia el seu viatge a l'Índia, destacant el xoc cultural i els contrastos viscuts. Descriu una experiència que oscil·la entre el món rural que semblava extret de l'Edat Mitjana i la sumptuositat de les grans capitals. Els punts clau de l'experiència: L'interior rural i sagrat: Explica la seva visita a poblats emmurallats on la vida transcorria entre fang i artesania manual. Enfatitza la importància de les vaques sagrades, descrivint com les pintaven i engalanaven per a les festivitats. Els forts contrastos socials: El relat posa de manifest la dualitat de la societat hindú. L'avi recorda com nenes demanaven les pells de les pomes mentre, a pocs metres, es trobaven joieries de luxe i museus nacionals plens d'or i marfil. L'art del regateig: Detalla el procés comercial a les botigues privades, on prendre un te i negociar el preu era un ritual imprescindible abans de tancar qualsevol compra. El xoc del retorn: Ramon descriu la sensació que tot el viscut semblava una pel·lícula (com les de Simbad o les Mil i una nits), i que en tornar a Tarragona, el cap encara estava ple d'aquell món exòtic. "Semblava que fossis en una pel·lícula... a dintre el cap has embutit tanta cosa i tan diferent de tot el que et trobes aquí dia a dia." Comerç i records Diferència entre les botigues de l'Estat (preus fixos i oficials) i les privades (basades en la negociació). L'adquisició de postals pintades sobre làmines de marfil com a petits tresors de viatge.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Records de l'avi Ramon: Un viatge a l'Índia
Un viatge singular a Bombay L'avi Ramon relata una experiència viscuda fa anys arran d'un concurs organitzat en el context de les tertúlies de la Rambla i Ràdio Nacional d'Espanya. La seva dona va guanyar un viatge a la Índia, i ell va decidir pagar la seva part per acompanyar-la en aquesta aventura amb un grup d'unes quaranta persones. Contrastos i luxe a l'hotel Un dels punts que més destaca el Ramon és el fort xoc cultural i econòmic que va experimentar: El luxe extrem: Descriu un hotel de gran categoria on el servei era constant, amb personal que s'encarregava de qualsevol petita tasca. La realitat del carrer: Fora de l'hotel, es trobaven amb la pobresa extrema, gent vivint al carrer i les vaques sagrades campant lliurement, tenint preferència sobre el trànsit. Presència de celebritats: Com a anècdota, esmenta que l'artista Richard Guerra també s'allotjava al mateix hotel. La celebració d'un casament hindú fictici La part més curiosa de l'anècdota té a veure amb una celebració que havien de presenciar. Com que el casament hindú previst finalment no es va poder dur a terme, el grup de catalans va improvisar: Van vestir l'Eduard Rebassó (conegut pastisser de Tarragona) de nuvi hindú. El van pujar a un cavall amb un para-sol i ornaments tradicionals. La resta del grup es va vestir amb robes hindús (blanques per als homes i de colors per a les dones) i van desfilar ballant pels carrers de Bombay fins a arribar a la sala de festes. "Vam vestir l'Eduard Rebassó de nuvi, el vam posar dalt d'un cavall i nosaltres anàvem pel carrer amb vestits d'hindú apartant la gent."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
L'Avi Ramon a l'Índia: Anècdotes de casaments i temples
Un viatge pels records de l'Índia En aquesta conversa als estudis de Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon recorda el seu viatge a l'Índia, compartint experiències que van des de celebracions luxoses fins a anècdotes humorístiques sobre la seva tornada a Tarragona. Celebracions i vida quotidiana a Bombay L'Avi Ramon descriu la fascinació que va sentir en participar en un casament tradicional hindú. El relat es divideix en diversos punts d'interès cultural: Festivitats i regals: Explica com va entrar en grans sales amb sillons i sofàs, on simulaven la compra d'articles locals com braçalets i collarets amb hindús vestits de gala amb turbants. Gastronomia: Tot i l'abundància d'espècies en el menjar local, recorda l'existència de restaurants de tipus europeu on se servia pasta i carn de manera similar a la nostra. Oficis curiosos: Destaca la figura dels rentadors manuals, homes que rentaven la roba a prop de zones d'aigua i l'estenien en espais enormes. L'anècdota de l'elefant de Tarragona Un dels moments més divertits de l'entrevista és el record de les transmissions en directe que feia via Londres fins a Tarragona a les dotze de la nit: Durant una connexió, l'Avi Ramon va fer la broma que estava intentant comprar un elefant autèntic per substituir el de cartró de la Cavalcada de Reis de Tarragona. La broma va ser presa amb tanta seriositat per alguns oients a la seva tornada, que fins i tot li preguntaven pels detalls de la compra i el seu elevat cost de transport. Els temples budistes ocults L'Avi Ramon tanca la seva intervenció parlant de la visita a l'interior del país, on va descobrir temples budistes tallats directament a la pedra: "Un oficial anglès, seguint el rastre d'un tigre de Bengala, va descobrir un temple que havia quedat completament tapat per la vegetació." Remarca la grandiositat de les figures de pedra i la tècnica de reflectaris que usaven els antics constructors per il·luminar l'interior amb miralls i metalls sense electricitat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Memòries de la Guerra Civil i acollida a Tarragona
Records d'una Tarragona en guerra L'episodi comença amb una felicitació afectuosa pel sant de l'Isidre, marit de la interlocutora, que serveix per obrir un espai de records personals de l'Avi Ramon. A partir d'aquí, la conversa deriva cap a la transformació social i urbanística de Tarragona durant la Guerra Civil Espanyola. L'edifici de les Teresines i la revolució Es destaca la rellevància històrica de l'edifici de les Teresines (o Teresianes) i la seva zona d'influència: * La presència de l'estàtua dels despullats, que en el seu moment va ser motiu d'escàndol per la nuesa de les figures. * La transformació de l'edifici en la CASA DEL POBLE durant el conflicte, esdevenint la seu d'organitzacions com la UGT, CNT, FAI i el POUM. * L'atmosfera del moment, amb noies milicianes joves i el contrast entre el seu aspecte i l'exaltació política del carrer. L'acollida dels nens refugiats Un dels punts més emotius és el relat sobre l'arribada dels nens dels extraradis de Madrid que fugien del setge: * Tarragona i Catalunya són descrites com a terres d'acollida històrica. * Les famílies tarragonines anaven a buscar aquests infants per cuidar-los o adoptar-los temporalment. * L'Avi Ramon comparteix l'anècdota de la seva mare, qui, malgrat les dificultats econòmiques, va voler acollir una nena per evitar que la separessin del seu germà. "Catalunya era el lloc on sempre hem acollit la gent que ha vingut aquí... es van formar famílies i ningú es va sentir estrany." La postguerra i l'Auxili Social Finalment, es narra l'entrada dels nacionals i la gana que va marcar l'inici de la postguerra: * El repartiment de bocates de tonyina i taronja des de camions, que la gent recordava com un luxe després de les privacions. * La creació de l'Auxili Social, on les famílies feien cua amb pots i plats per rebre racions de menjar preparades en calderes.