Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1657-1680 de 2770
  • 2006-09-22 UM CONGRÉS ESTRES - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    15'

    2006-09-22 UM CONGRÉS ESTRES

    Presentació del II Congrés sobre Salut Ocupacional El proper mes de novembre tindrà lloc la segona edició d'aquest congrés, una cita que busca consolidar els treballs iniciats l'any anterior. L'esdeveniment, que preveu l'assistència d'unes 150 persones, se centra en la intervenció i l'avaluació de la salut laboral des d'una perspectiva positiva, prioritzant la qualitat de vida laboral per damunt de l'alarmisme mediàtic. Objectius i enfocament del Congrés Combatre l'alarmisme: Oferir informació real i científica per separar les modes mediàtiques de les patologies veritables. Perspectiva Global: Participació d'experts d'Iberoamèrica i Europa per compartir estratègies d'intervenció en diferents cultures. De l'organització a la persona: Es posa l'èmfasi en el fet que, per tenir una organització sana, calen persones sanes. La intervenció s'ha de centrar en l'individu (directius, coordinadors i treballadors). Principals temàtiques i patologies Es tractaran fenòmens psicosocials crítics en el món actual, especialment en sectors de serveis i relació directa amb persones: Burnout (síndrome de l'estat cremat). Mobbing i Bullying laboral. Estratègies d'avaluació i diagnòstic de la simptomatologia. Metodologia i ponents destacats L'esdeveniment no només oferirà teoria, sinó que s'estructura a través de tallers pràctics per oferir eines útils als assistents. Destaca la participació de: Professor Gil Montes: Expert en la recerca i validació d'instruments per mesurar el burnout. Doctor García Villamisar: Especialista en personalitat i malalties psicosocials, centrat en la potencialitat de l'individu. "Per trobar una organització sana, el que necessitem són persones sanes; aquí és on tenim el nucli d'intervenció."

  • Seguici Popular de Santa Tecla 2006 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    2h 24min

    Seguici Popular de Santa Tecla 2006 a Tarragona

    Crònica de les Festes de Santa Tecla L'episodi ofereix una retransmissió en directe des de la plaça de les Cols de Tarragona, capturant l'essència de la Cercavila de Santa Tecla 2006. Amb la conducció de Núria Cartanyà i els comentaris tècnics de Paco Cruz (tècnic de festes de Granollers), s'analitza l'evolució i la riquesa del seguici popular. El Bestiari de Foc i Elements Reials • Diables i Dracs: La festa s'enceta amb el foc dels Diables, el Drac de Sant Roc, el Bou i la Víbria, obrint pas a les forces del mal que simbolitzen l'eufòria col·lectiva. • L'Àliga i el Lleó: Es destaca el caràcter solemne de l'Àliga (feta de metall i ballant l'Amparito Roca) i el Lleó, recentment restaurat, com a figures de protocol i reialesa. Protagonistes del Seguici • La Mulassa i la Cucafera: Són els elements més estimats pels infants. Mentre la Mulassa diverteix amb les seves giravoltes, la Cucafera reparteix caramels a la canalla. • Gegants i Nanos: Es comenta la històrica jubilació dels Negritos i la gran trobada internacional de gegants, subratllant la participació de colles de Sicília i Múrcia. Balls Parlats i Tradició • Dames i Vells: Un dels moments més esperats per la seva sàtira política i social. En aquesta edició, destaca el canvi de personatge de l'Oriol Grau. • Balls de Bastons, Gitanes i Pastorets: Es descriu el simbolisme de les danses, l'ús de l'estaquirot en el ball de Gitanes i de les construccions humanes en el Ball de Valencians i la Moixiganga. "Tarragona ha aconseguit que la gent de qualsevol barri se senti tarragonina a través del seu Seguici Popular." Agenda i Cloenda L'episodi finalitza amb un repàs exhaustiu de l'agenda per a la Diada de Santa Tecla (23 de setembre), incloent-hi els castells, la processó del braç i el castell de focs artificials, tancant amb l'emblemàtic pasdoble Amparito Roca.

  • Activitats i Tallers al Parc de Nadal de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    15'

    Activitats i Tallers al Parc de Nadal de Tarragona

    El Circ de Carrer i Tècniques d'Equilibri El Parc de Nadal de Tarragona compta amb un taller central dedicat a les tècniques de circ, gestionat pel Marc. Aquest espai permet als infants experimentar amb elements poc comuns com: Pilotes d'equilibri (peces rígides que requereixen concentració i cos recte). Cordes tenses i xanques. L'activitat estrella: les gomes elàstiques, on els nens queden suspesos a l'aire. Jocs Tradicionals Adaptats: L'Oca del Seguici L'Ivan presenta una versió singular del Joc de l'Oca, totalment tematitzat amb el Seguici Popular de Tarragona. En aquesta versió: La casella de l'oca ha estat substituïda per la Relíquia del Braç de Santa Tecla. Hi apareixen figures locals com l'alcalde en el pregó o el Pont del Diable. L'objectiu és que els nens coneguin la cultura de la ciutat mentre juguen. Incentius a la Lectura i Espais per als Pares L'Anna, monitora de la Biblioteca dels Poetes, explica que ofereixen gincames literàries i tallers segons l'edat (detectius, bruixes o personatges clàssics). A més, per als acompanyants, el nou recinte disposa de: Una cafeteria per a la comoditat dels pares i avis. Espectacles itinerants i animació teatral per dinamitzar l'espera. "Un cop hem superat la por, la resta és molt fàcil; els equilibris es basen a estar ben col·locat."

  • Guia de festes i gastronomia per al Cap d'Any 2007 - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    11'

    Guia de festes i gastronomia per al Cap d'Any 2007

    Propostes d'Oci per a la Nit de Cap d'Any El contingut detalla les diverses opcions per celebrar l'arribada de l'any 2007 a les comarques de Tarragona i Reus. S'hi presenten des de macrofestes multitudinàries fins a opcions gastronòmiques més exclusives i relaxades. Les Macrofestes: Entreteniment i Música Pavelló del Nàstic (Festa Go Play): Traslladada des del pavelló de la Salle, aquesta sisena edició busca un públic d'entre 25 i 35 anys. Compta amb: Zona VIP: Accés exclusiu, sense cues i servei de guarda-roba. Música variada: Des d'èxits del moment fins a una sala dedicada al Remember dels anys 70, 80 i 90 amb el DJ Pito Navas. Infraestructura: Un equip d'unes 60 persones, incloent seguretat i servei d'autocars per evitar l'ús del cotxe. Pavelló Olímpic de Reus: Organitzada per "La Millor Farra", destaca per les seves atraccions singulars com el Racó de l'Amor i un túnel del terror. L'Alternativa Gastronòmica: El Racó de la Cala Per a aquells que busquen un ambient més íntim, el restaurant El Racó de la Cala ofereix una experiència sensorial: Menú degustació: Cinc plats que inclouen gambes de Tarragona, bacallà confitat i propostes de mar i muntanya. Innovació en les tradicions: Ofereixen uns raïms de la sort especials, pelats, sense llavors i farcits de gominoles de sabors. Resum de Preus i Serveis "L'entrada VIP és tot un món; des de begudes premium com Jack Daniels o Absolut fins a un càtering gratuït i atenció personalitzada durant tota la nit." Les entrades per a les festes oscil·len al voltant dels 45 euros, mentre que el sopar de gala té un cost de 80 euros.

  • Premi a la Normalització Lingüística a Nou Hàbitat - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    Premi a la Normalització Lingüística a Nou Hàbitat

    Reconeixement a l'ús del català en el sector immobiliari En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'entrevista Santi Pallàs, president del Consell del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, i Manel Pallajà, representant de l'empresa Nou Hàbitat de Confort, guanyadora de la 15a edició del Premi a la Normalització Lingüística. La filosofia del premi L'objectiu principal d'aquest guardó és destacar empreses que serveixin de model per a la societat. Segons Santi Pallàs, la finalitat és: Demostrar que es pot treballar i fer negocis íntegrament en català. Projectar la llengua com un valor afegit i no com un inconvenient comercial. Fomentar la normalitat d'un país on la llengua vehicular sigui la pròpia. L'experiència de l'empresa guanyadora Manel Pallajà explica que Nou Hàbitat de Confort ha apostat pel català des del seu inici fa vuit anys. Malgrat que altres empreses del sector immobiliari utilitzen majoritàriament el castellà, ells han optat per una estratègia diferent: Tota la documentació, contractes i escriptures públiques s'elaboren en català. Mantenen el català amb els clients, ja que el 99% de la població de la zona el comprèn perfectament. Defensen que el canvi de llengua sistemàtic per "educació" és un error que perjudica l'aprenentatge dels nouvinguts. Reflexions sobre la normalitat lingüística L'entrevista aprofundeix en la idea d'actuar amb naturalitat. Pallajà destaca que: "Si volem un país normal, el que hem de fer és actuar normalment... actuar normalment vol dir parlar sempre en català i treballar en català." Finalment, es discuteix el repte d'encoratjar les grans empreses amb seus fora de Catalunya a adoptar la llengua i s'anuncia que l'acte oficial de lliurament del premi es concretarà després de Reis, possiblement a l'Ajuntament de Tarragona.

  • Balanç de la llei antitabac en el sector hostaler - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    Balanç de la llei antitabac en el sector hostaler

    Balanç del primer any de la Llei Antitabac El secretari de la Federació d'Hostaleria de Tarragona, Francesc Vives, analitza l'impacte i la implantació de la normativa un any després de la seva entrada en vigor. Tot i que el sector ha fet un esforç absolut per complir-la, el procés ha estat complex i ha requerit adaptacions tant físiques com de conducta. Impacte segons el tipus de local Locals de menys de 100 m²: La gran majoria (entre un 80% i un 85%) han optat per permetre fumar. Aquests espais funcionen com un matalàs per als fumadors que surten de les oficines. Gran restauració i establiments de més de 100 m²: Han hagut de realitzar inversions milionàries per compartimentar els espais i instal·lar sistemes de ventilació, sovint amb dificultats arquitectòniques. Principals preocupacions del sector L'empresari com a "policia": El sector critica que la responsabilitat de les infraccions recaigui sobre l'amo del local i no sobre el client que incompleix la norma. Noves traves tècniques: La instal·lació de dispositius de control de menors a les màquines de tabac el 2007 afegeix més pressió i una nova càrrega de vigilància per als hostalers. Una valoració social positiva Malgrat les queixes sobre la gestió de les sancions, Vives reconeix l'èxit de la llei en l'àmbit de la salut pública: "Qualsevol cas en què s'hagi pogut rebaixar el consum global del tabac és un èxit, perquè sempre havíem tingut xifres a l'alça." S'ha produït un canvi cultural on els drets dels no fumadors prevalen, fomentant un entorn més cívic i educat.

  • L'experiència de punxar la nit de Cap d'Any amb DJ Jerry - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    5'

    L'experiència de punxar la nit de Cap d'Any amb DJ Jerry

    La feina del DJ durant la nit més llarga de l'any En aquesta entrevista, en Gerard Turiarte (DJ Jerry) comparteix com es viu la nit de Cap d'Any des de la cabina de control. Tot i ser una nit festiva per a tothom, per als discjòqueis implica una logística complicada i una preparació exhaustiva per mantenir l'energia a la pista. Reptes i logística personal El sopar i el raïm: Un dels moments més estressants és la gestió del temps durant les campanades; els DJs han de sopar ràpidament per estar llestos a la sala cap a les 00:30 h. Horaris intensos: La jornada sol acabar al voltant de les 8 del matí, culminant amb la tradició de la xocolata amb xurros abans de dormir durant tot el dia 1 de gener. Càrrec físic: L'exposició prolongada a altes pressions acústiques (fins a 110 decibels) acaba passant factura física al final de la sessió. La música i el públic L'ambient de Cap d'Any es caracteritza per un bon rotllo generalitzat i un públic notablement més feliç que el d'un cap de setmana convencional. Quant a la selecció musical: Concessions comercials: Encara que tinguin un estil propi, els DJs han de cedir davant els èxits del moment per assegurar l'èxit de la festa. Preparació detallada: Tot i que hi ha marge per a la improvisació segons la reacció de la gent, la tria de cançons es treballa amb dies d'antelació. Èxits assegurats: Temes d'artistes com Bob Sinclair o Paulina Rubio es consideren infal·libles per fer ballar tothom. "Treballar una nit tan especial s'ha de remunerar bé, perquè si no estaria més bé amb els meus amics i companys de festa." Perspectives professionals Per a DJ Jerry, l'aspecte econòmic és un factor determinant, ja que la nit de Cap d'Any és una de les millors remunerades del sector. Després de 6 o 7 anys d'experiència en macrofestes, aquest any punxarà a la festa Elixir 2007 a Tarragona.

  • La 3a Sant Silvestre de Tarragona creix fins als 1.000 inscrits - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    8'

    La 3a Sant Silvestre de Tarragona creix fins als 1.000 inscrits

    La consolidació de la Sant Silvestre tarragonina En aquesta tercera edició, la cursa de Sant Silvestre de Tarragona ha experimentat un creixement espectacular, passant dels 700 participants de l'any anterior a un miler d'inscrits. Aquest èxit de convocatòria situa l'esdeveniment com la segona cursa de cap d'any més important de Catalunya, només per darrere de la de Barcelona. Novetats en el recorregut i serveis Degut a l'increment de corredors, l'organització, a càrrec del club Tarragona Fundistes, ha hagut d'adaptar el circuit per garantir la seguretat i fluïdesa: Ampliació de la distància: El recorregut augmenta de 8 a 9 quilòmetres. Traçat marítim: Es manté l'eix de la façana marítima, amb sortida i arribada a la Llotja de Pescadors, passant pel Moll de Reus, el Pont Mòbil i l'Escollera. Atenció al corredor: Com a novetat per combatre el fred, s'oferirà una tassa de caldo a l'arribada, a més de l'avituallament tradicional d'aigua i begudes isotòniques. Ambient festiu i nivell competitiu Tot i que predomina un caràcter lúdic i festiu amb molta gent disfressada, la cursa també atrau atletes de gran nivell, especialment de les Terres de l'Ebre, Reus i Barcelona. Rafael Casell destaca que els corredors més ràpids poden completar el circuit en menys de 27 minuts, el que suposa un ritme de 3 minuts per quilòmetre. "Això ens agradaria [continuar creixent], i això voldria dir que la gent està contenta i té ganes de fer coses en aquest darrer dia de l'any." Reptes de futur L'organització ja pensa en millores per a les properes edicions, com la implementació del xip electrònic per al cronometratge, tot i que reconeixen que és un pas que complica la logística organitzativa.

  • Memòria dels aiguats del 94 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    29'

    Memòria dels aiguats del 94 a Tarragona

    Crònica d'una gran catàstrofe natural L'episodi se centra en el record dels aiguats del 10 d'octubre de 1994, un dels successos meteorològics més traumàtics de la història recent de Tarragona. Tot i que a la ciutat no plovia amb intensitat, la destrucció va venir causada per les precipitacions torrencials a les muntanyes de Prades (fins a 500 litres a la Mussara), que van fer baixar el riu Francolí amb una força incontrolable. Impacte als barris baixos L'aiguat va afectar especialment les zones més properes a la desembocadura: • El Serrallo, on l'aigua corria cap al mar però causava danys en fonaments. • Torres Jordi i Residencial Palau, on els pàrquings i locals van quedar totalment inundats, deixant centenars de vehicles inservibles. • El Polígon Francolí, on l'activitat econòmica es va aturar per la força del riu. "No és la pluja que cau aquí la que fa el mal, sinó tota la pluja acumulada que rep la part baixa del riu." Gestió de l'emergència i polèmica Hi ha un contrast clar d'opinions sobre l'actuació de l'administració: • Josep Maldonado defensa la gestió de la taula de crisi i l'evacuació cap a la Ciutat Residencial. • Carme Pedrol critica la manca d'avisos previs, recordant que la gent feia vida normal mentre el perill era imminent. • Es destaca la solidaritat veïnal per salvar els infants de les escoles abans de l'arribada de la tromba. Reivindicacions i futur A conseqüència d'aquests fets, els líders veïnals van realitzar nombrosos viatges a Madrid i Barcelona per exigir la canalització del Francolí i millors infraestructures. Avui dia, els sistemes de sondes i avisos automàtics permetrien una reacció molt més ràpida que fa dotze anys.

  • Visita al Parc Infantil de Nadal de Tarragona al Palau Firal - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    20'

    Visita al Parc Infantil de Nadal de Tarragona al Palau Firal

    Crònica de la visita al Parc Infantil de Nadal L'espai radiofònic connecta amb el recinte del Palau Firal i de Congressos de Tarragona per oferir una visió detallada de les activitats i l'ambient del Parc Infantil de Nadal. Enguany, el parc destaca per la seva nova ubicació, que ofereix millors serveis i comoditat per als visitants. Novetats i Espais Destacats En aquesta edició, el parc aposta per la combinació de tecnologia, educació i tradició: Zoo d'Animàlia: Un taller veterinari on els nens aprenen que els animals "no són joguines". S'utilitzen gossos de teràpia, com en Jim i la Dana, per fomentar el respecte i la sensibilització. Tipe Aeroport (La Catifa Màgica): Una de les propostes més innovadores que utilitza la informàtica per simular un viatge imaginari per paisatges d'aquarel·la. Tots al carrer: Un espai dedicat als jocs tradicionals per recuperar l'espai públic com a lloc d'esbarjo. S'hi practiquen activitats com: Les bitlles. Els patacons. La xerranca. Cursa de xapes i baldufes. Valoració de l'Organització Sisko Guirro, responsable del parc, destaca el salt qualitatiu de les instal·lacions: "Poder tenir físicament un espai òptim com el Palau Firal és un luxe; hem guanyat en confortabilitat i climatització." L'organització subratlla que el parc és una "ciutat dels nens" on es prioritza la relació personal i el joc compartit per sobre de les consoles o l'ús individual de pantalles. Participació i Serveis Èxit de públic: Es nota una gran afluència especialment en dies feiners a la tarda, amb visitants no només de Tarragona, sinó de poblacions veïnes gràcies a la proximitat de l'estació de tren. Accessibilitat: Preus assequibles de 3 euros per als nens i 1 euro per als acompanyants adults. Interacció: El programa regala invitacions per als matins feiners a diversos oients (avis i mares) que truquen en directe per portar els seus nets i fills.

  • L'Esplai del Comerç de Tarragona: Nadal i Oci Infantil - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    10'

    L'Esplai del Comerç de Tarragona: Nadal i Oci Infantil

    L'Esplai del Comerç: Iniciativa de la Federació de Botigues L'episodi tracta sobre la posada en marxa de l'Esplai del Comerç, una iniciativa itinerant organitzada per la Federació de Botigues de Tarragona. L'objectiu principal és oferir un espai d'oci i entreteniment per als nens i nenes durant les festes de Nadal, facilitant que els pares puguin realitzar les seves compres nadalenques amb tranquil·litat. Característiques i Activitats L'espai compta amb una infraestructura d'uns 100 metres quadrats que inclou: * Inflables i zones de joc. * Tallers creatius i un petit escenari per a espectacles. * Presència de personatges tradicionals com el patge reial i el Maginet, la mascota del comerç tradicional rescatada enguany. * Projeccions de pel·lícules de temàtica nadalenca. Calendari i Ubicacions L'esplai és itinerant per tal d'arribar a tots els barris de la ciutat i fomentar el comerç de proximitat: * Horari: De les 11:00h a les 20:00h de forma ininterrompuda. * Dates: Des del 22 de desembre fins al 5 de gener. * Localitzacions: Ha passat per la plaça de la Font i Sant Pere i Sant Pau; actualment és a la Vall de la Rabassada i properament visitarà la plaça del Fòrum i la plaça Verdaguer. "No ens podem imaginar una ciutat sense comerç; el comerç tradicional fa ciutat, aporta llum i seguretat." Impacte en el Comerç Local Lluís Sanz, gerent de la Federació, destaca que la campanya està sent positiva malgrat la competència. La intenció és que els ciutadans es quedin a Tarragona per consumir, donant valor al comerç de confiança per sobre de les grans superfícies.

  • Els Pastorets de Tarragona de la companyia La Golfa - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    12'

    Els Pastorets de Tarragona de la companyia La Golfa

    Els Pastorets de Tarragona: Tradició i Modernitat Representants de la companyia La Golfa, en Jordi Arroyo i la Pepa Ferrer, presenten la setena edició de la seva versió dels Pastorets de Tarragona. L'espectacle tindrà lloc els dies 1 i 2 de gener del 2007 al Teatre Metropol, consolidant una proposta que barreja la tradició amb l'actualitat més immediata de la ciutat. Una producció col·lectiva i arrelada L'obra destaca per la seva gran capacitat de convocatòria i col·laboració ciutadana: Més de 40 actors sobre l'escenari. Col·laboració activa de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (amb un pilar en directe) i l'Acadèmia de Ball de la Mai. La participació és voluntària, atraient tant a veterans com a gent jove interessada en el món del teatre. Característiques de l'adaptació A diferència de la versió tradicional de Folch i Torres, aquesta proposta es basa en l'adaptació de Josep Bergalló: Escenaris locals: L'acció transcorre a llocs emblemàtics de Tarragona com el Serrallo, la Catedral, el Pont del Diable i la platja de la Arrabassada. Actualització constant: El text incorpora sàtira sobre temes recents com el Nàstic, l'arribada de l'AVE o la situació política actual. Espectacle total: Inclou música en directe amb un pianista, cobles satíriques de Sisko Gómez, coreografies de les fúries i, com a novetat d'enguany, trucs de màgia per emfatitzar el poder dels dimonis. "És un espectacle que transcorre a la Tarragona de finals del segle XIX i principis del XX, amb pescadors i gent de la part alta, el que ens permet introduir el tarragonisme de ple." Detalls pràctics Les entrades ja estan a la venda a través del sistema Servicaixa i a les taquilles del teatre. Els beneficis de la venda són la font principal per finançar el vestuari i el material d'aquesta gran producció, que compta amb el suport d'infraestructura de l'Ajuntament de Tarragona.

  • Esport solidari a Tarragona: Partits del Nàstic i el CBT per Unicef - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    14'

    Esport solidari a Tarragona: Partits del Nàstic i el CBT per Unicef

    Presentació de la iniciativa solidària El programa destaca la celebració de l'esdeveniment Esport de Tarragona-Unicef, una iniciativa que uneix els dos clubs principals de la ciutat, el Gimnàstic de Tarragona i el Club Bàsquet Tarragona (CBT), amb un objectiu benèfic. Després de l'èxit de les edicions anteriors, es repeteix aquest format que busca recaptar fons per als projectes d'infància de l'organització internacional. Detalls de l'esdeveniment i participació L'acte tindrà lloc al pavelló del Serrallo i consistirà en una proposta lúdica on els jugadors intercanvien les seves disciplines habituals: - Un enfrontament amistós on s'aturen els rols: jugadors de futbol jugant a bàsquet i viceversa. - Un partit de futbol sala amb la intervenció dels integrants del primer equip del Nàstic contra els del CBT. - Sorteig de regals i productes cedits per entitats d'arreu de l'Estat, com samarretes signades del Sevilla (per mitjà de Kanouté), l'Atlético de Madrid, el DKV Joventut i pilotes dedicades. Impacte social i compromís d'Unicef La presidenta d'Unicef Tarragona, Dolors Fontana, i el promotor Frederic Adán expliquen que els fons es destinaran a programes globals de l'entitat: - Projectes d'escolarització i lluita contra la mortalitat infantil i la SIDA a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud. - Campanyes d'immunització i nutrició per a infants vulnerables. - Treball directe amb governs locals per garantir la continuïtat de les polítiques socials. "Volem que tota la infància tingués, com a mínim, els drets dels infants assegurats, perquè els primers anys són determinants per a una persona." Informació pràctica Preu: Donatiu de 5 euros per als adults. Infants: Entrada gratuïta per fomentar l'assistència familiar. Agraïments: S'ha destacat la col·laboració de figures com Juan Vizcaíno i els presidents de les entitats, Josep Maria Andreu i Rafa Pintado.

  • Fundació Nàstic al Món: Solidaritat i Esport - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    Fundació Nàstic al Món: Solidaritat i Esport

    Presentació de la Fundació Nàstic al Món El president de la Fundació Nàstic al Món, Mario Rigau, explica en aquesta entrevista els orígens i els propòsits d'aquesta nova entitat solidària. La fundació neix de la voluntat d'unir l'energia social del Gimnàstic de Tarragona amb la llarga trajectòria solidària de la ciutat de Tarragona. Objectius i Missió La fundació té unes finalitats molt definides segons els seus estatuts: * Eix vertebrador: Utilitzar el futbol i l'esport com a eines per a projectes solidaris. * Col·lectius diana: Millorar la situació d'infants i joves en comunitats amb dificultats especials arreu del món. * Naturalesa de l'entitat: Es defineix com una fundació independent del club, tot i que manté un lligam estret amb el Nàstic (amb el seu president, Josep Maria Andreu, com a president honorífic). Projectes Immediats Actualment, l'entitat ja treballa en tres iniciatives concretes: 1. Dos projectes internacionals centrats en la dotació de material esportiu i l'apadrinament de monitoratge en comunitats llunyanes. 2. Un projecte local a Tarragona per recaptar fons mitjançant un campionat esportiu. 3. Col·laboració amb una ONG en una campanya mundial contra el treball infantil. "Volem que la gent del Nàstic trobi la fundació molt propera; és una entitat modesta en estructura però sense limitacions en la seva activitat." Participació i Suport Mario Rigau destaca la gran acollida de la societat tarragonina i explica les vies per col·laborar: * Aportacions econòmiques: A través del web oficial (nascicalmont.org), on es pot esdevenir soci col·laborador. * Empreses: Ja s'han formalitzat els primers contactes per a donacions i patrocinis. * Presència social: La fundació tindrà visibilitat en els partits del Nàstic i mitjançant marxandatge solidari.

  • Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Festa 2006 - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Festa 2006

    Panorama General de l'Obra El Ball de Dames i Vells és una de les representacions més emblemàtiques de les festes de Santa Tecla a Tarragona. Es tracta d'una peça de teatre popular basada en la sàtira social, política i de costums, on s'utilitza un llenguatge mordaç i humorístic per repassar l'actualitat de l'any. Temes de l'Actualitat Nacional i Local L'espectacle aborda diversos temes que van marcar l'agenda l'any 2006: • Política Local: Es fa un repàs crític a la gestió de l'alcalde Joan Miquel Nadal, mencionant la seva retirada, el cost de l'ascens del Nàstic a primera i projectes urbanístics polèmics com la façana marítima o el futur de la Platja Llarga. • Evolució Social: Es discuteixen temes com el matrimoni homosexual (fent referència a la Llei de Zapatero), la llei del tabac i la implantació de la TDT. • Religió i Poder: L'aparició del rector i l'arquebisbe serveix per criticar la postura de l'Església davant els canvis socials i la seva proximitat al poder establert. Personatges i Estructura L'obra es construeix mitjançant una sèrie de diàlegs rimats entre parelles de Vells i Dames, que sempre acaben en disputes: • Les Parelles: Representen matrimonis malavinguts on el conflicte és constant, utilitzant el sexe i les mancances econòmiques com a motor de la comèdia. • Les Autoritats: El Batlle, el Rector i el Sergent (Blascos) intervenen per posar un ordre que, sovint, és tan corrupte o còmic com el comportament dels mateixos vells. "Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins, què farem demà per dinar? Peixet amb tarragonins."

  • Concert vermut de Santa Tecla: música i tradició a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    25'

    Concert vermut de Santa Tecla: música i tradició a Tarragona

    La Plaça de les Cols, epicentre festiu L'emissió en directe de Tarragona Ràdio capta l'ambient vibrant de la Plaça de les Cols durant el migdia de la vigília de Santa Tecla. La plaça, plena de gom a gom, rep les 19 colles de músics que fan la seva entrada tradicional després de recórrer els carrers del nucli antic. El ritual del vermut i les patates Un dels elements centrals de la jornada és el repartiment del vermut popular. El responsable del servei, Ricard Sant Joan, detalla les previsions per atendre la gran afluència de públic: • S'han preparat més de 500 racions de patates i unes 600 d'olives. • El vermut negre continua sent el preferit, tot i que també se n'ofereix de blanc. • Enguany s'ha canviat la logística del servei amb taules adjacents per millorar la fluïdesa de les cues. Els protagonistes musicals El programa destaca la diversitat de les formacions que participen en l'entrada a la plaça: • Els Bordons, grup emblemàtic nascut el 1989. • Els Pelacanyes (Grallers de Tarragona). • Els Ministrers de la Ciutat de Barcelona i els Grallers de l'Acord de Vilanova i la Geltrú. • La Banda Alegria d'en Posta, una de les més veteranes i esperades, especialment per la seva interpretació de l'Amparito Roca. "Prendre el vermut de Festa Major i fer la cua forma part inseparable de la nostra tradició." Participació i turisme S'observa una gran barreja de públic, des d'estudiants de la URV i treballadors que surten de la feina fins a turistes europeus (italians, alemanys i anglesos) que visiten Tarragona atrets per les celebracions de Santa Tecla.

  • Balanç del Patrimoni de Tarragona: Estiu i Activitats de Tardor - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    25'

    Balanç del Patrimoni de Tarragona: Estiu i Activitats de Tardor

    Balanç de la Temporada d'Estiu L'activitat cultural i patrimonial de Tarragona ha tancat un estiu amb resultats clarament positius i una alta participació de públic. La tinent d'alcalde de patrimoni, Mària Mercè Martorell, destaca la consolidació de diversos cicles de concerts i visites guiades. Música als Espais Monumentals Els cicles musicals s'han repartit en tres grans escenaris, cadascun amb la seva pròpia identitat: • Concerts a les Muralles: Un cicle que ja arriba a la seva cinquena edició. • Nits a la Minerva: Enfocat a estils més variats com jazz, sarsuela i música mediterrània. • L'Amfiteatre: Malgrat les obres que han afectat l'arena central, els concerts s'han traslladat a la terrassa superior amb èxit d'assistència. "Tenim un públic molt fidel a les nostres propostes que s'adapta als canvis d'espai i agraeix la qualitat dels intèrprets." Visites Guiades i Novetats Les visites guiades nocturnes continuen sent l'estrella de l'estiu, permetent conèixer els monuments sota una altra llum. Enguany, les novetats principals han estat: • L'obertura de la Casa Canals (30 de juny), que ha rebut gairebé 7.000 visitants només el primer mes. • La incorporació de la Maqueta de la Tàrraco Romana durant els itineraris. • L'ús de la Casa Castellarnau per a activitats sobre mitologia clàssica. Projectes i Futur del Patrimoni La planificació no s'atura amb el final de l'estiu, ja que s'estan preparant millores estructurals i de gestió per a l'any vinent: Recuperació de l'Amfiteatre S'estan realitzant obres per eliminar barreres arquitectòniques i retirar sediments no originals (cascots de la Guerra Civil). L'objectiu és que l'estiu que ve l'arena estigui totalment operativa per a grans esdeveniments. Millora en l'Atenció al Visitant Per evitar el "buit" dels dilluns i diumenges a la tarda, el museu ha implementat la Ruta dels Dilluns, mantenint oberts espais com la Casa Canals i la Maqueta del Pallol. Es treballa per ampliar l'oferta també durant les tardes de diumenge. Pròximes fites de tardor • Bessonament amb Pompeia: Se signarà a l'octubre coincidint amb les festes de la ciutat italiana. • Sisè aniversari de la declaració de la UNESCO: Al novembre es presentarà una nova web, el llibre Petita història de la Rambla i un congrés sobre les obres de la Catedral (INSEDE).

  • Festa Major de Santa Rosalia a Torredembarra - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    7'

    Festa Major de Santa Rosalia a Torredembarra

    Celebració de la Festa Major de Santa Rosalia Torredembarra (coneguda popularment com La Torre) celebra la seva Festa Major en honor a Santa Rosalia. En paraules de Gerard Siuró, president del Patronat de Cultura, el programa d'enguany destaca per una forta aposta musical i la tradició local. Actes Tradicionals i Aniversaris 10 anys del Ball de Bastons: S'ha celebrat amb la participació de grups de tota Catalunya i el club de Morris Men d'Anglaterra. El lliurament dels Dots: Un acte tradicional destinat a les dones casades durant l'any anterior. Seguici Popular: Els dies 2 i 3 de setembre es concentren els actes més arrelats com els balls de diables, gegants, matinades amb grallers i el ball parlat. Diada Castellera: Amb la participació de la Colla de Vilafranca, els Xiquets de Tarragona i els Nois de la Torre. Oferta Infantil i per a Grans Pels més menuts: S'han programat fins a 5 espectacles a la Plaça de l'Escorxador, destacant l'obra Cuina de Nassos (Premi Arc 2006). Pels adults: Sessions de salsa, balls amb orquestra i sopars a la fresca. Els Concerts Estrella "Aquest any s'ha apostat molt fort per la bona música." La programació musical compta amb noms de gran rellevància: 1. Melendi: Concert multitudinari al camp de futbol. 2. Lluís Llach: Actuació destacada a l'embalat de l'aparcament. 3. Mesclat: Concert a la Plaça del Castell per a tots els públics. Fi de Festa i Espais Públics La gresca no s'atura la nit del 3 de setembre amb la participació de l'Orquestra Girasol i diverses xarangues. La celebració culminarà el dilluns 4 amb un castell de focs artificials a la platja de la Paella, a càrrec de la Pirotècnia Igual.

  • Balanç d'actualitat de la Creu Roja a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Balanç d'actualitat de la Creu Roja a Tarragona

    Emergència Social i Acollida d'Immigrants L'Anna Sabater, coordinadora de la Creu Roja a Tarragona, detalla la situació crítica derivada de l'arribada massiva de persones subsaharianes procedents de les Canàries. Des del juny, la demarcació ha acollit 60 persones en grups de 10, xifra que s'espera que augmenti a partir del setembre. El procés d'acollida: Es realitza una primera acollida que inclou revisió mèdica, suport alimentari, higiene i roba. Un mediador de nacionalitat senegalesa facilita la comunicació. Perfil i destí: La majoria són homes d'entre 18 i 34 anys, sovint pescadors, que busquen retrobar-se amb familiars a la península. Drama humà: Sabater subratlla que la solució no és el blindatge de fronteres, sinó actuar en els països d'origen. "Ningú se'n va del seu país perquè vol, sinó perquè ho necessita. És un drama humanitari que posa els pèls de punta." Balanç de la Temporada de Platges Pel que fa a la vigilància del litoral, la Creu Roja fa un balanç positiu malgrat l'augment de la presència de meduses a l'inici de l'estiu. Impacte de les meduses: Es va registrar un 30% més d'assistències al juliol, tot i que la temporada s'ha acabat normalitzant amb un increment global de només el 5%. Innovació en seguretat: La nova bandera de meduses ha funcionat correctament com a complement informatiu a les banderes verda, groga i vermella. Civisme i prevenció: El 97% dels usuaris respecta les indicacions dels socorristes, un fet clau per minimitzar els salvaments i les evacuacions greus.

  • Toledo: Història, cultura i tradicions - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    Toledo: Història, cultura i tradicions

    Introducció i Concurs sobre Toledo El programa d'avui es dedica monogràficament a Toledo, ciutat Patrimoni de la Humanitat. L'emissió comença amb un concurs on els oients han de respondre preguntes sobre la història i personatges de la capital manxega per guanyar una estada de cap de setmana. Els tres pilars del concurs • L'Alcázar de Toledo: Es discuteix la seva transformació des de pretori romà fins a museu real. Es recorda l'episodi de la Guerra Civil on les tropes sublevades, sota el comandament del coronel Moscardó, van resistir el setge republicà. • Personatges Il·lustres: S'esmenten figures com El Greco (Domenikos Teotokopoulos), Alfons X el Savi i Garcilaso de la Vega. Es destaca la figura de Federico Martín Bahamontes, conegut com l'"Àguila de Toledo", primer espanyol a guanyar el Tour de França el 1959. • Literatura: Es fa referència a l'obra La princesa prometida de William Goldman, que compta amb el personatge d'Íñigo Montoya, nascut a Toledo i considerat el millor espadatxí del món. Entrevista amb Javier Díaz: Promoció Turística En la segona part del programa, es conversa amb Javier Díaz, responsable de turisme de la Cambra de Comerç de Toledo, qui defineix la ciutat com a polifacètica. Toledo com a Ciutat de les Tres Cultures L'expert destaca que la ciutat amaga més d'un centenar de monuments que reflecteixen la convivència històrica de tres religions: • Jueva: Coneguda com la "Segona Jerusalem", destaca per les seves sinagogues i música sefardí. • Àrab: Conserva mesquites i el traçat laberíntic dels seus carrers. • Cristiana: Seu de la Catedral Primada i nombrosos monestirs de clausura. Màgia, Llegendes i Artesania "Molts mags de l'edat mitjana venien a Toledo a adquirir coneixements sobre nigromància i esoterisme." Díaz explica que Toledo és un centre de llegendes i màgia, amb rutes nocturnes temàtiques molt populars. També destaca l'artesania tradicional com la espaderia (subministrant espades fins i tot per a pel·lícules com El Senyor dels Anells) i el damasquinat. Gastronomia i Oci Finalment, es recomana la gastronomia local basada en el marzapà, el formatge manxec i els vins de la regió. S'esmenten els cigarrales, antigues mansions senyorials a l'altra banda del riu Tajo, avui convertides en espais de restauració amb vistes panoràmiques de la ciutat.

  • Prevenció i anàlisi del risc d'inundacions - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    Prevenció i anàlisi del risc d'inundacions

    Gestió i Comprensió del Risc d'Inundacions L'entrevista amb Jordi Blai, professor de Geografia de la URV, se centra en els factors que determinen la perillositat de les inundacions a Catalunya i en la dificultat de la seva previsió exacta. Factors Determinants de la Inundabilitat El risc no depèn només de la pluja, sinó de diversos condicionants geomorfològics i humans: Grandària de la conca: Es compara la conca del Francolí (gran, pot absorbir més aigua però pot ser catastròfica en aiguats extensos) amb les del Maresme (petites, on pocs litres provoquen riuades immediates). Usos del sòl: La urbanització i l'asfaltat impermeabilitzen el terreny, accelerant el flux de l'aigua vers les rieres. Factors semipermanents: La presència de boscos ajuda a retenir l'aigua, mentre que els conreus abandonats o zones construïdes augmenten el risc. Reptes en la Previsió i Estadística Blai subratlla la complexitat de predir aquests fenòmens a causa de: Imprevisibilitat meteorològica: Encara és impossible determinar el moment i lloc exacte d'un aiguat d'intensitat extrema. Manca de sèries històriques: Només disposem de dades estadístiques precises dels darrers 50 anys, fet que dificulta calcular el període de retorn de riuades que passen cada 500 anys. Mètodes d'estudi: S'utilitzen dades estadístiques, registres històrics (com el nivell de l'aigua en antics molins) i l'estudi geològic de sediments. L'Impacte del Canvi Climàtic El canvi climàtic pot intensificar aquests riscos a causa de l'augment de la temperatura de l'aigua de la mar Mediterrània. El contrast amb l'aire fred de les capes altes pot generar ascensions d'aire més violentes i, per tant, tempestes més severes a finals d'estiu. "Quan els nostres avantpassats deien que a la vora del riu no t'hi facis el niu, ja sabien el que es deia." Consells de Prevenció i Planificació Prudència personal: Estar informats durant la tardor i evitar aparcar vehicles en barrancs o rieres. Planificació urbanística: El professor insisteix que la millor solució no és fer més obres (canalitzacions), sinó no construir en zones inundables ja cartografiades.

  • Balanç del carnet per punts i sinistralitat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    18'

    Balanç del carnet per punts i sinistralitat a Tarragona

    Balanç de sinistralitat a Tarragona Ràdio Entrevista realitzada a Joan Bergadà, sotsinspector dels Mossos d'Esquadra de Trànsit a Tarragona, per analitzar l'impacte dels primers dos mesos del carnet per punts i l'estat de la seguretat viària a la demarcació durant l'estiu del 2006. Dades de sinistralitat i víctimes S'ha registrat una disminució significativa en el nombre total d'accidents (de prop de 1.000 l'any 2005 a uns 700 el 2006). Malgrat haver-hi menys accidents, la mortalitat ha augmentat: especialment al juliol, on es va passar de 3 a 10 víctimes mortals. L'agost mostra una tendència més positiva, amb dues víctimes menys que l'any anterior. Canvis en el comportament i vies secundàries S'ha detectat un fenomen preocupant: un augment d'accidents greus a la xarxa secundària implicant conductors locals en trajectes curts. L'inspector destaca una millora visual en la conducció a les vies principals (AP-7 i N-340), amb una reducció de la velocitat mitjana i un major ús del cinturó de seguretat i el casc. Impacte del carnet per punts Des de l'1 de juliol s'han interposat unes 10.000 denúncies a les comarques de Tarragona. Les principals causes de sanció són: No utilitzar sistemes de seguretat passiva. Excés de velocitat. Alcoholèmia (prop de 1.000 positius en dos mesos). Conduccions temeràries o negligents. "Mentre tinguem una sola víctima mortal a la carretera, la societat en conjunt n'ha d'estar afectada." Previsions per al final de l'estiu Es mantenen com a punts crítics per retencions els peatges de Tarragona (direcció nord) i el del Vendrell (direcció sud), especialment en l'operació tornada del mes d'agost.

  • Guia de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    7'

    Guia de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí

    Cambrils celebra la seva Festa Major L'episodi detalla l'ampli programa d'actes per a la Festa Major en honor a la Mare de Déu del Camí, la festivitat més important de la població. La regidora Nelly Queralt explica les novetats i els esdeveniments clau que combinen tradició, cultura popular i grans concerts. Esdeveniments destacats del setembre Foc i Rock (2 de setembre): Actuació de l'emblemàtic grup de rock català Lax'n'Busto i la presentació de la nova bèstia de foc de la colla de l'Endenga en un correfoc multitudinari. Festival La Mangrana (3 de setembre): Nova proposta de música ètnica i popular amb grups internacionals i la participació catalana de La Carrau a l'Auditori del Parc del Pescador. Cites culturals i teatre (6 i 7 de setembre): Cinema a la fresca amb Los chicos del coro i l'estrena teatral del grup local Tixarinola amb l'obra Torna-la a tocar, Sam. Recepció de les Màries (7 de setembre): Tradicional homenatge a totes les nenes i dones que porten el nom de la patrona. La Diada de la Patrona i la Diada Nacional "Recuperem el concert de festa major amb la Maria del Mar Bonet presentant Terra Secreta." 8 de setembre: Jornada central amb la missa solemne i l'actuació estel·lar de Maria del Mar Bonet al Palau Municipal d'Esports. 9 de setembre: VIII Trobada de Gegants pels carrers de la Vila, acabant amb la "festa gegant". 11 de setembre: Actes institucionals per la Diada Nacional de Catalunya amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, el tenor Albert Deprius i el castell de focs final. Festival Internacional de Música de Cambrils Com a tancament d'agost, el festival culmina amb actuacions de primer nivell com el ballet de Julio Bocca al Parc Samà i el cor femení Scherzo a l'Ermita.