Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1705-1728 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Concert de Sonosfèric Trio a Les Nits a Minerva
Entrevista a Conrad Setó: Jazz d'autor a Tarragona El músic i promotor Conrad Setó presenta la proposta de Sonosfèric Trio, que actuarà en el cicle de concerts Les Nits a Minerva a Tarragona. El grup, format per Setó (piano), Lluís Cajal (contrabaix) i Xavier Pié (saxo), ofereix una visió del jazz que s'allunya dels estàndards convencionals per centrar-se en la composició pròpia i l'experimentació sonora. Característiques Distintives de la Proposta Absència de bateria: La falta de percussió permet al grup jugar amb el silenci i apropar-se a la sonoritat d'un grup de cambra, obligant els músics a treballar més profundament el so i el ritme intern. Ús de l'arc al contrabaix: A diferència del pizzicato habitual en el jazz, aprofiten la formació clàssica de Lluís Cajal per explorar noves textures. Equilibri entre improvisació i guió: Busquen que l'oient no percebi el pas de la part escrita a la lliure, creant una experiència fluida. Jazz d'autor: El repertori és majoritàriament original, fugint dels estàndards americans per oferir una "arquitectura musical" pròpia. La Música com a Ritual i Connexió Setó descriu la música com un llenguatge pur que permet una intimitat immediata entre els intèrprets. Defineix el concert com una litúrgia comunicativa on es busca el "foc", una metàfora de la pèrdua de la individualitat en favor del magma musical col·lectiu. "He passat tota la vida intentant arribar al foc; he estat molts anys veient la flama des de fora, ara ja estic dins del foc." Cultura a l'aire lliure i accessibilitat L'entrevista destaca el valor de realitzar concerts de format íntim en espais patrimonials i a l'aire lliure. Això ajuda a trencar les barreres de l'elitisme, permetent que un públic heterogeni (des d'experts fins a turistes o gent gran) connecti amb el jazz des d'una vessant sensorial, més enllà de la comprensió intel·lectual. Poesia i música El concert inclourà una secció especial on la paraula pren protagonisme amb la veu de Josep Urbano, interpretant poemes de: - Inma Pena Perpinyà - Agustí Bartra
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Mèrida: Patrimoni, Història i Rutes Romanes
Descobrint la Magnificència de Mèrida En aquesta edició especial, el programa realitza un viatge exhaustiu per la capital extremenya, Mèrida, explorant el seu llegat com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. El contingut es divideix en una part participativa amb oients i una entrevista detallada amb la responsable de turisme de la ciutat. Concurs de Coneixements Romans El programa interactua amb els oients a través d'un concurs centrat en la història i geografia de l'antiga Emerita Augusta. Els punts clau han estat: • Geografia fluvial: La confirmació del riu Guadiana com el curs d'aigua principal que travessa la ciutat. • Espectacles romans: La identificació de l'auriga com el conductor de les quadrigues i bigues al circ. • Mitologia i Temples: El debat sobre el Temple de Diana, un edifici dedicat realment al culte imperial però batejat popularment amb el nom de la deessa de la caça. Ruta Monumental amb Glòria Constantino La delegada municipal de turisme, Glòria Constantino Pérez, ofereix una guia professional pels espais més emblemàtics: • El Teatre i l'Amfiteatre: Destaca el festival de teatre clàssic que encara avui utilitza l'escenari original de fa 2.000 anys. • Museu Nacional d'Art Romà: Obra de Rafael Moneo, considerada una parada obligatòria pel seu valor arquitectònic i arqueològic. • El Circo Romano: Una de les estructures millor conservades del món, amb 400 metres de llargada on encara es pot apreciar l'espina central i part de la graderia. • Aqüeductes i Ponts: Es recomana especialment l'Aqüeducte dels Miracles i el Pont Romà sobre el Guadiana, que amb els seus 826 metres és un dels més llargs de l'antiguitat. "És impressionant veure una obra al teatre de Mèrida com a únic escenari del món on es pot contemplar el teatre clàssic en el seu lloc real." El Repte de les Excavacions Un tema recurrent és la comparativa entre Tarragona i Mèrida pel que fa a la convivència entre l'urbanisme modern i les restes arqueològiques. Ambdues ciutats comparteixen la realitat on qualsevol obra civil es converteix en un procés lent degut a les constants troballes de barris romans o estructures visigodes sota el paviment.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
L'arribada de Gil al Nàstic i el seu camí a Espanya
L'adaptació de Gil al futbol europeu i la vida a Tarragona El jugador brasiler Gil, amb experiència prèvia al Corinthians, el Cruzeiro i el futbol japonès, explica el seu procés d'integració al Nàstic de Tarragona. Gil destaca que la seva estada al Japó va ser un repte cultural i esportiu complex, mentre que a Catalunya se sent més còmode gràcies a la facilitat de la llengua, el clima i la qualitat de la lliga. Objectius personals i la Selecció Brasilera L'atleta no amaga la seva ambició de retornar a la selecció del seu país, coneguda com la Canarinha: "La fita de tot jugador és arribar a jugar amb la seva selecció i jo ja he tingut la sort de fer-ho. Ara vull buscar una nova oportunitat." Per a Gil, el Nàstic és la vitrina ideal per mostrar el seu talent al futbol europeu i convèncer els seleccionadors brasilers, recordant amb felicitat la seva participació a la Copa de Confederacions i els seus gols internacionals. Connexions i entorn a la Lliga Espanyola Coneixences: El jugador ha compartit vestidor o s'ha enfrontat a estrelles com Ronaldinho, Robinho i Cicinho. Entorn: Descriu Tarragona com una ciutat tranquil·la, amb mar i un patrimoni històric fascinant que l'ajuda a sentir-se feliç fora del camp. Estadis: Expressa el seu entusiasme per jugar en escenaris mítics com el Camp Nou o el Santiago Bernabéu. El compromís amb l'equip Tot i les aspiracions individuals, Gil subratlla que el més important és el col·lectiu. El seu objectiu principal és que el Nàstic mantingui la categoria i realitzi una gran campanya a la Primera Divisió mitjançant el treball constant.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La Festa Major de l'Arbós: Tradició i Rock
Una de les festes més emblemàtiques del Penedès L'Arbós celebra la seva Festa Major en honor a Sant Julià del 25 al 30 d'agost. Aquesta celebració destaca per ser una de les més antigues i riques en folklore de Catalunya, servint de bressol per a nombroses entitats que mantenen viva la cultura popular durant tot l'any. Segons Josep Maria Gené, regidor de turisme de la vila: "Parlar de la festa major a l'Arbós és parlar de l'ànima de l'Arbós, perquè hi ha moltíssimes entitats que han sortit al voltant de la festa." Els pilars de la celebració Riquesa Folklòrica: Participació massiva dels Minyons de l'Arbós, el Ball de Bastons, el Ball de Diables, Gegants i el tradicional Ball de Sant Julià. Música i Rock: L'esdeveniment Arbós Sona 2006 porta grups com Obrint Pas, Che Sudaka i formacions locals durant tres dies de concerts. Actes Eclesiàstics: Destaca la missa solemne, les Completes amb el cant dels goigs i la processó de diumenge. Activitats Familiars: Espais com el Gest i Parc, concursos de pintura i la cercavila infantil dedicada als més petits. Patrimoni més enllà de la festa La vila ofereix atractius turístics rellevants durant tot l'any, com: El Museu de la Punta al Coixí i el peculiar Cau del Tauró. Arquitectura emblemàtica: la Giralda, les cases modernistes del carrer Major i les pintures gòtiques de l'església. Propostes curioses com la cronoescalada ciclista a la Badalota.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Mèrida: Ciutat Patrimoni de la Humanitat i llegat romà
Explorant la capital de l'antiga Lusitània En aquesta edició del concurs sobre les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, el programa es trasllada virtualment a Mèrida, la capital d'Extremadura. L'episodi se centra en la riquesa arqueològica d'aquesta ciutat, destacant el seu teatre romà, considerat un dels millors conservats del món. Dinàmica del concurs i participació El programa ofereix als oients l'oportunitat de guanyar una estada de cap de setmana a un hotel de la ciutat protagonista mitjançant tres preguntes clau: Identificació de la ciutat: Es defineix Mèrida com la seu d'un conjunt monumental d'excepció. Data de reconeixement: Es recorda que Mèrida va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1993. Nom original: Es posa a prova el coneixement històric dels oients sobre el seu nom romà, Emerita Augusta, fundada per l'emperador Octavi August l'any 25 a.C. per a soldats llicenciats (emeriti). Connexió amb el Museu Nacional d'Art Romà L'episodi compta amb una entrevista a José María Álvarez Martínez, director del Museu Nacional d'Art Romà (MNAR), qui destaca diversos aspectes fonamentals de la ciutat: L'edifici de Rafael Moneo: Descrit com un referent de la museologia moderna que actua com el gran contenidor del conjunt arqueològic. Paral·lelismes amb Tarragona: Es comparen ambdues ciutats com els dos grans referents de la Hispania romana; Tarragona com la gran capital de l'Alt Imperi i Mèrida com la capital del Baix Imperi. Vida quotidiana i economia: El director detalla aspectes poc coneguts com l'existència d'inflació en l'època romana, la regulació de les hores de treball i l'oci a les termes. "Mèrida es va convertir en la primera capital efectiva de les Hispànies en ser nomenada seu del vicari de la diòcesi tras la reforma de Dioclecià." El llegat artístic Es fa menció especial a l'Escola de Retrats de Mèrida i a la seva col·lecció de mosaics, considerada la més important d'Espanya en quantitat i qualitat, amb exemples tan rellevants com el Mosaic Cosmològic de la Casa del Mitreo.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Bombers de Tarragona: Valoració de l'ajuda a Galícia
Cooperació en l'Extinció d'Incendis a Galícia El cap d'emergències de la regió del Camp de Tarragona, Albert Magaroles, analitza l'expedició dels Bombers de la Generalitat a Galícia durant el mes d'agost. Més de vint efectius de Tarragona, integrats en un dispositiu de 109 bombers i 21 vehicles, van col·laborar activament en l'extinció de diversos focs crítics. Diferències Tècniques i Aprenentatges L'experiència ha servit per contrastar mètodes de treball molt diferents segons la regió: Atac Directe (Catalunya): Ús intensiu d'aigua i mànegues directament sobre la línia de foc. Atac Indirecte (Galícia): Ús freqüent d'eines manuals i foc tècnic (cremades de control) per ancorar l'incendi de manera preventiva. "Ells es posen al costat del camí i li calen foc per cremar la vegetació abans que arribi l'incendi principal; d'això en són experts." Causes dels Incendis i Estat dels Boscos Magaroles assenyala que, tot i haver-hi causes naturals o accidentals, molts dels focs a Galícia mostraven indicis clars de ser provocats de forma simultània. Pel que fa al territori, destaca l'abandonament del sotabosc i la deshidratació de la vegetació (com la falguera) com a factors que faciliten la propagació, un problema compartit amb Catalunya. Balanç de la Campanya a Tarragona La campanya d'estiu a les comarques de Tarragona es valora com a positiva i relativament tranquil·la, malgrat l'incendi de l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs que va superar les 1.000 hectàrees. L'èxit es deu a: Rapidesa en l'avís i mobilització gràcies a la telefonia mòbil. Disponibilitat de mitjans aeris massius en no haver-hi múltiples focs simultanis. Conscienciació ciutadana i millora en la gestió de residus i cremes agrícoles.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3h 4min
Retransmissió Diada de Sant Magí 2006
Panorama de la Diada de Sant Magí La retransmissió de la Diada Castellera de Sant Magí 2006 a Tarragona Ràdio ofereix una anàlisi detallada de les actuacions de les quatre colles de la ciutat. La jornada ha destacat per una estratègia prudent de les colles grans i l'ambició de les colles petites, tot sota una calor intensa a la Plaça de les Cols i amb el debat sobre l'ús del casc casteller com a teló de fons. Les Actuacions de les Colles Colla Jove Xiquets de Tarragona L'actuació ha estat marcada per la seguretat i l'eficàcia, optant per construccions que ja dominaven àmpliament: • Han descarregat el 2 de 8 amb folre, el 3 de 8 i el 4 de 8 amb execucions de "manual" i gran finura. • Els responsables tècnics han prioritzat madurar estructures superiors com el 5 de 8 o el 3 de 9 per a la diada del Catllà. • Han patit un intent fallit de pilar de 6 que s'ha trencat en el moment de carregar-se per un dubte de l'enxaneta. Xiquets de Tarragona Els matalassers han complert el seu objectiu de la "tripleta de 8", destacant especialment: • La descàrrega del primer 2 de 8 amb folre de la temporada, executat amb gran velocitat i experiència. • Consolidació del 3 de 8 i el 4 de 8, aquest últim amb canvis al tronc per preparar el pilar. • Igual que la Jove, no han pogut carregar el pilar de 6, que s'ha desplomat en l'últim pas de la canalla. Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau Les colles denominades "petites" han estat les grans protagonistes quant a superació: • Els Xiquets del Serrallo han signat la millor actuació de l'any descarregant el 4 de 7 amb l'agulla, el 3 de 7 i el 4 de 7, en una jornada emocionalment intensa. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han descarregat un 3 de 7 èpic i treballat, juntament amb un 2 de 6, tot i haver de desmuntar l'intent de 4 de 7 per falta de pinya pròpia. Debats i Context Social "El casc no desvirtua els castells, és una garantia més de seguretat per a la canalla." • Seguretat Infantil: La jornada ha servit per normalitzar la imatge del casc casteller a les estructures superiors. • Concurs de Castells: S'ha discutit la legitimitat de la participació de les colles locals per invitació vers els mèrits de rànquing. • Col·laboració entre colles: Es destaca la solidaritat de plaça, necessària per als folres de les colles de 8 i les pinyes de les colles amb menys camises.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Entrevista a Joan Miquel Nadal sobre les Festes de Sant Magí
Balanç de les Festes i Tradicions Locals L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre el desenvolupament de les festes de Sant Magí, destacant la normalitat de les celebracions malgrat petites polèmiques cícliques. L'alcalde subratlla la bellesa d'actes com la processó submarina i la importància de mantenir l'esperit tarragoní sense buscar protagonismes innecessaris. El Món Casteller i el Concurs de Castells Un dels temes centrals de la conversa és l'actualitat castellera en un any que és de concurs. Nadal defensa aferrissadament la participació de les quatre colles de la ciutat: Dret d'organització: Les colles locals han de participar-hi pel simple fet de ser de la ciutat que organitza l'esdeveniment. Finançament i projecció: L'Ajuntament ha incrementat la inversió econòmica i l'esforç organitzatiu per potenciar un certamen que és una finestra de la ciutat al món. L'índex classificatori: Es comenta la posició de les colles locals en els rànquings actuals i les possibilitats d'èxit en el proper concurs. Innovació i Seguretat: El Casc Casteller Davant la introducció del casc casteller per part d'algunes colles, l'alcalde es mostra clarament a favor de la mesura: "Tot el que sigui protecció i increment de la garantia, sobretot per la canalla que puja a dalt, val la pena i és molt interessant." Nadal argumenta que, així com en el seu dia es va normalitzar l'ús de l'uniforme, l'ús del casc és una evolució natural per garantir la seguretat sense desvirtuar l'essència de la tradició.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Concerts de la Banda Unió Musical per Sant Magí
Actuacions de la BUMT a les festes de Sant Magí La Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) protagonitza la programació musical de la festa major petita amb dues cites clau en espais emblemàtics de la ciutat. Joan Boada, president de l'entitat, detalla els preparatius i els repertoris escollits per a aquestes actuacions. Concert a la plaça de l'Antic Escorxador L'actuació tindrà lloc el dissabte de Sant Magí a les 23:30 hores. Aquest espai s'ha consolidat com un indret ideal per la seva acústica i tranquil·litat, allunyat de les multituds d'altres zones: Primera part: A càrrec de la banda juvenil (formada per joves d'entre 12 i 25 anys), que interpretarà música americana i bandes sonores actuals, com fragments de John Williams. Segona part: La banda titular oferirà una selecció de Sarsuela, recuperant peces com Los Gavilanes o fragments de La cançó d'amor i de guerra. Concert de cloenda a l'Amfiteatre El dissabte 26 d'agost, la banda tancarà el cicle de concerts d'estiu al patrimoni tarragoní. Tot i les obres de reforma, el concert es manté amb un aforament més limitat: Estrena destacada: S'interpretarà Tàrraco, un poema simfònic en sis moviments escrit pel director de la banda i dedicat a la ciutat. Repertori variat: El programa inclourà Bocetos del Càucaso i l'obra contemporània Jaume I el Conqueridor, definida per Boada com una peça atrevida amb dissonàncies. "Vam provar la plaça de l'Escorxador per casualitat i va ser un èxit: una acústica bona, una tranquil·litat bona i la gent ve igual."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
La Cindriada i el 20è aniversari del Ball de Serrallonga
Detalls de la Cindriada de Sant Magí Enguany, l'organització de la popular Cindriada de Tarragona recau íntegrament en el Ball de Serrallonga. Joana Serret, membre de l'entitat, explica els detalls d'aquesta celebració que tindrà lloc el proper diumenge a la plaça de les Cols: Logística: S'han preparat 550 quilos de síndria (unes 80 peces) que es tallaran el mateix diumenge a la tarda. Preu popular: Cada tall de síndria es vendrà al preu simbòlic de 10 cèntims. Ambientació: La festa estarà amenitzada per la rumba catalana d'en Ramonet a partir de les 22:30 h. Significat per a l'entitat Per al Ball de Serrallonga, participar en aquesta activitat és una manera d'implicar-se activament en la Festa Major Petita de la ciutat, ja que habitualment la seva activitat principal es concentra per Santa Tecla. "És una festa molt agraïda perquè és a la fresca... és el fet d'implicar-nos molt més en Tarragona i la seva ciutat." Celebració del 20è Aniversari L'entitat està de doble celebració, ja que aquest any commemoren el seu 20è aniversari, coincidint també amb l'aniversari de Tarragona Ràdio. Entre els actes previstos per al setembre destaquen: Una trobada de balls de Serrallonga el 17 de setembre. La presentació de nous trabucs i l'entrega de plaques commemoratives. Una taula rodona sobre la figura històrica de Joan de Serrallonga i la seva vinculació amb la festa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La Tradició de la Processó Submarina de Sant Magí
La Processó Submarina a Tarragona Entrevista amb Pedro Pradillo i Matías Roig, membres de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona, per parlar sobre la històrica tradició de la processó submarina en honor a Sant Magí. Cronologia de les Activitats La celebració té lloc el matí de la festivitat i inclou diversos actes per a tota la família a la zona del Mas de Bonet (Punta Grossa): Xocolatada popular: A partir de les 09:00h, amb coca per a tothom. Lleure infantil: Concurs de dibuix per als nens. Natació amb maletes: Una activitat recreativa tradicional. Missa solemne: Celebrada a les 11:00h abans d'iniciar la processó. L'acte central: Cap a les 12:00h, la imatge de Sant Magí és portada nedant fins a la cova submarina. La Història i la Imatge "Aquesta tradició ve dels fundadors de la SES, que van construir el sant amb un plom de cada submarinista." La tradició es remunta a l'any 1957, i el club va ser fundat el 1955. La figura del sant pesa uns 40 quilos i es troba submergida durant tot l'any en una cova natural a 6 metres de profunditat. Dues setmanes abans de la festa, els submarinistes treuen la figura per netejar-la i guarnir-la per a la nova processó. Seguretat i Condicions de la Mar Malgrat que sembli una activitat de risc, els convidats asseguren que la immersió és senzilla. Tanmateix, depenen totalment de la meteorologia: Vents com el migjorn o el llevant dificulten l'activitat per l'onatge. Si el temporal no permet la immersió el dia previst, l'enclavament s'ajorna un o dos dies fins que la mar estigui plana.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Previsions i objectius de la Diada de Sant Magí
Preparatius per a la gran Diada Castellera El programa analitza la prèvia de Sant Magí, la festa major petita de Tarragona, amb els caps de colla de les principals agrupacions de la ciutat. La cita tindrà lloc demà, 19 d'agost, a la plaça de les Cols. Estat de les colles principals Colla Jove Xiquets de Tarragona: El seu cap de colla, Joan Ramon Ocanya, reconeix que arriben "justets" per la manca de camises als assajos. Tot i que han treballat el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8, les probabilitats de portar-los a plaça són baixes. La seva actuació base serà el 2 de 8, 3 de 8 i 4 de 8. Xiquets de Tarragona: Joan Sala explica que sortiran amb el 3 de 8 com a segur. Els dubtes recauen sobre el 2 de 8 i el 4 de 8 amb l'agulla, un castell de gran dificultat que dependrà de les sensacions a la plaça. El repte del Pilar de 6 Ambdues colles han assajat el Pilar de 6 i tenen intenció d'intentar-lo si l'actuació transcorre sense caigudes: "Si l'actuació ha anat bé i no hem caigut, el Pilar de 6 sí que ens agradaria intentar-lo a plaça." — Joan Ramon Ocanya. Altres colles i retransmissió Els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau busquen consolidar la gamma de set (3 de 7, 4 de 7 i 2 de 6). La jornada serà retransmesa íntegrament per Tarragona Ràdio a partir de les 12:00h, amb comentaris tècnics i micròfons a peu de pinya per captar tota l'emoció.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Grups convidats a la processó de Sant Magí
Convidats especials per a la processó de Sant Magí L'edició d'enguany de la processó de Sant Magí a Tarragona comptarà amb la participació de diversos grups de cultura popular d'arreu del territori i de les Illes Balears. Entre els convidats destaquen el Ball de Vells de Valls, la Dansa de Mossèn Joan de Vic, els Falcons de Puigdàlber i l'Estol del Rei en Jaume d'Alcúdia. L'Estol del Rei en Jaume (Alcúdia) Pere Malondra, membre d'aquest grup mallorquí, explica la riquesa del seu seguici: * Està format per nou personatges que combinen la història i la llegenda. * Destaquen figures històriques com el Rei en Jaume i Ramon Llull. * Inclou personatges de les rondalles mallorquines com la Maria Enganxa, la iaia Tonina o l'Amo de Sona Moixa. * La seva actuació barreja danses de lluita amb elements d'interacció amb el públic (com embrutar amb farina o repartir llaminadures). "Quan traiem l'estol fora d'Alcúdia, la gent de vegades queda sorpresa perquè no sap exactament què fan aquests personatges, però és una cosa molt divertida." Falcons de Puigdàlber (Alt Penedès) Miquel Vallès, president de la colla, destaca el mèrit de mantenir viva aquesta tradició en un poble petit: * Celebren el seu desè aniversari amb una colla d'unes 40 persones de totes les edats. * Realitzen figures humanes caracteritzades pel seu dinamisme i equilibri, com l'escala, la pira i els ventalls. * Vesteixen completament de blanc amb una faixa blau marí. * A Tarragona oferiran tant figures de cercavila com una actuació de lluïment amb el màxim risc possible. Horari de la celebració La processó recorrerà els carrers de la Part Alta de Tarragona demà dissabte a partir de les 19:30h (dos quarts de vuit del vespre).
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La Fura dels Baus presenta Metamorfosis a Tarragona
La Fura dels Baus porta la seva adaptació de Kafka a Tarragona L'Àlex Ollé, un dels directors artístics de La Fura dels Baus, presenta el muntatge Metamorfosis, basat en l'obra de Franz Kafka. L'espectacle tindrà lloc al Teatre Auditori del Camp de Mart durant les festes de Sant Magí. Aquesta versió destaca per una vessant més teatral i dramatúrgica de l'habitual en la companyia, tot mantenint el seu segell de gran impacte visual. Una col·laboració internacional i contemporània El projecte és una col·laboració amb el dramaturg argentí Javier Daulte. Segons Ollé, l'obra és absolutament contemporània perquè aborda temes plenament vigents: La por i la incapacitat de comunicar-se. L'aïllament i l'emarginació social. La deshumanització de l'individu davant les expectatives no complertes. Escenografia i disposició escènica L'espectacle fuig de l'animalització literal del protagonista per centrar-se en la seva deshumanització. Els elements clau de l'escenografia són: Una gran pantalla de vídeo que cobreix la boca de l'escenari, oferint un format cinematogràfic. Un cub transparent de vidre (3x3 metres) que serveix de metàfora d'un terrari on el públic observa la degradació del Gregor Samsa. "No convertim el personatge en un escarabat, sinó que el deshumanitzem... anem traient tot allò que ens fa humans fins que acaba sent una piltrafa." Èxit internacional i gira L'obra, que ja ha viatjat pel Japó, Itàlia, Alemanya i Grècia, ha tingut una recepció molt potent. Ollé destaca que al Japó va ressonar especialment amb el fenomen dels Hikikomori (joves que s'aïllen a la seva habitació), demostrant la universalitat del text de Kafka quan es trasllada a la societat actual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Santiago de Compostela: Turisme i Patrimoni
Cloenda de la ruta per Santiago de Compostela L'episodi d'avui marca el final del periple per Santiago de Compostela dins del cicle sobre les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat. El programa combina la participació dels oients mitjançant un concurs de preguntes culturals amb una entrevista institucional de fons. Concurs cultural i curiositats El programa ha plantejat diverses preguntes per triar els finalistes del sorteig d'una estada a la ciutat gallega: L'any Xacobeu: S'ha explicat que se celebra quan la festivitat de Sant Jaume (25 de juliol) cau en diumenge. Aquesta tradició es remunta a una butlla papal de l'any 1122. Arquitectura: S'ha clarificat que l'estil predominant de la catedral és el romànic, seguint el model francès de les esglésies de peregrinació, tot i les posteriors reformes. El Botafumeiro: S'ha destacat com un símbol iconogràfic on es cremen substàncies com l'encens, la mirra i el benjuí. Entrevista amb Iñaki Gastelomendi El responsable de Turismo de Santiago ha intervingut per analitzar el moment actual de la ciutat: Nous perfils de turistes: S'ha detectat un canvi gràcies a la millora de la connectivitat aèria (vols low cost), amb un increment notable de visitants catalans i europeus. Més enllà del relleu religiós: Es treballa per potenciar Santiago com a destinació de turisme cultural, gastronòmic i urbà, desmitificant que només sigui un centre de pelegrinatge. Efecte dels incendis: Malgrat la tragèdia forestal a Galícia, la ciutat ha mantingut els nivells d'ocupació, demostrant la seva resiliència. Grup de Ciutats Patrimoni: S'ha subratllat la importància de formar part d'aquest grup per fer promoció conjunta en mercats llunyans com Nova York o Toronto. "Santiago de Compostela és la porta d'entrada a la resta de recursos turístics de Galícia." Recomanacions locals Gastelomendi ha destacat dos racons imprescindibles per a una visita íntima: la Plaza de la Quintana i el Parc de San Domingos de Bonaval, aquest últim destacat pel seu aire romàntic i les vistes desconegudes de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Agenda de Sant Magí i festes majors al Camp de Tarragona
Sant Magí a Tarragona: L'aigua i la tradició El programa destaca l'arribada de l'aigua de Sant Magí des de la Brufaganya, un acte central que commemora el miracle del sant. La jornada de divendres culmina amb la Remullada a la plaça del Rei, un espectacle visual i participatiu de la companyia Passucat que utilitza efectes d'aigua i llum. Actes tradicionals: Processó del seguici, pujada de carros i cavalleries, i la salutació de l'aigua. Castells: Dissabte a la plaça de les Cols amb les colles locals. Cultura: L'espectacle La Metamorfosi de la Fura dels Baus al Camp de Mart, que combina impacte visual amb una dramatúrgia complexa. Festes Majors i cites al territori L'agenda s'estén a diversos municipis de les comarques tarragonines que celebren les seves festes patronals: Passanant: Inici de la festa amb cercavila, pregó del conseller Javier Sabater i sopar popular. Salomó: Destaca el curiós vuitè concurs de truites, on es presenten elaboracions amb formes artístiques. L'Albinyana: Presenta com a novetat l'actuació de la colla Nens del Vendrell usant casc casteller per primera vegada a la plaça del municipi. Roda de Barà: Inici de les festes de Sant Bartomeu amb el tradicional Pa Beneït. Fires i gastronomia "Venen gairebé més de 60 artesans de tot tipus d'oficis i feines fetes anualment per ells." Altafulla: Novena edició de la Fira d'Artesans al costat del castell, amb tallers i productes de proximitat. Batea: Sisena Fira Comarcal del Vi de la Terra Alta, amb tastos de cellers locals i productes típics de la zona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Estat de les obres i l'equip del Nàstic de Tarragona
Actualitat del Nàstic de Tarragona davant la nova temporada Entrevista a Jordi Virgili, membre del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona, sobre la preparació de les instal·lacions i l'equip per al seu debut a la Primera Divisió. Estat de les obres al Nou Estadi Ampliació de la graderia de preferent: S'està treballant intensament per arribar al límit del 9 o 10 de setembre per al partit contra el Celta de Vigo. Avui s'han començat a muntar els portagrades i grades prefabricades. Millores obligatòries per normativa: S'estan adequant els vestidors (sala d'aigües), la sala de premsa, les zones VIP i el palco. També s'instal·laran nous torns d'accés i la sala de control de la LFP. Absència de Pla B: Virgili admet que no hi ha un pla alternatiu per als 3.500 nous socis de la graderia supletòria, per la qual cosa l'únic objectiu és acabar a temps. Condicions de la gespa i camps d'entrenament La gespa del Nou Estadi: Ha patit l'atac de fongs a causa de la calor estiuenca, però el problema és més estètic que tècnic. S'espera que estigui en bones condicions per a la lliga. Nou camp d'entrenament a Camp Clar: Les obres ja han començat i es preveu que estigui llest entre finals d'octubre i principis de novembre. Gestió Esportiva i Patrocinis Balanç de pretemporada: L'equip es mostra molt sòlid en defensa, tot i que les incorporacions en atac han arribat més tard. L'objectiu clar és la permanència. Polèmica amb l'estada a Àustria: El club estudia presentar una demanda contra l'empresa organitzadora de l'estada per incompliments en el contracte i desorganització en els partits amistosos. Patrocini de la samarreta: Es negocia amb l'Ajuntament per poder portar una marca publicitària diferent en els partits jugats a casa, mantenint el nom de Tarragona per als partits a fora. "Hem de fer una olla de pressió al Nou Estadi i treballar tots a una per lograr l'objectiu de la permanència."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Preparatius de la Revetlla Remullada de Sant Magí
Detalls de la Revetlla Remullada a Tarragona Entrevista a Jordi Cartanyà, responsable de la companyia Passocat, sobre l'organització tècnica i logística d'un dels actes més emblemàtics de les festes de Sant Magí: la Revetlla Remullada. L'esdeveniment, que enguany celebra el seu desè aniversari, destaca per la combinació única de música, aigua i efectes visuals a la plaça del Rei. Aspectes Tècnics i Innovació El muntatge és complex i requereix una planificació detallada per garantir l'èxit de la festa: Il·luminació robotitzada: S'utilitza tecnologia digital per sincronitzar els llums amb els sortidors d'aigua, creant un efecte artístic de colors. Eficiència hídrica: Gràcies a un sistema de polvorització fina, s'ha reduït el consum d'aigua entre un 50% i un 60% respecte a anys anteriors, utilitzant uns 35 metres cúbics en total. Control de zones: El disseny permet mantenir l'escenari i certes zones de la plaça seques per protegir els equips elèctrics dels músics i permetre que el públic que no es vol mullar pugui gaudir del concert. Elements Identitaris La festa es basa en quatre figures clàssiques que simbolitzen les tradicions de Sant Magí: 1. La Petxina Pelegrina. 2. El Carro Ruixador. 3. La Síndria Ruixadora. 4. El Canti Ruixador. Consells Logístics per al Públic Per gaudir plenament de les més de dues hores d'aigua ininterrompuda, l'organització recomana: "Porteu una bosseta impermeable per protegir els diners i el mòbil, i eviteu els texans, ja que mullats resulten molt pesats i incòmodes per ballar." L'objectiu és mantenir una humitat constant durant tot l'acte; Cartanyà explica que, mentre el cos està mullat, la sensació de fred desapareix, i només apareix quan l'aigua s'evapora si es talla el subministrament.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Música i integració a les Festes de Sant Magí
Inici de les Festes de Sant Magí a Tarragona L'episodi se centra en el tret de sortida de les festes de Sant Magí, que s'inicia avui amb el tradicional passacarrers del convit. Aquest acte recorre els carrers de la Part Alta convidant la ciutadania a participar en les celebracions i lliurant pomells de flors a entitats que celebren aniversaris destacats: Ball de Serrallonga (20è aniversari). Companyia Passocat (20è aniversari). Gegantons Negritos (150 anys). Tarragona Ràdio (20è aniversari). Fusió musical i cultural El convidat Mohamed Soliman, membre de l'Orquestra Àrab de Barcelona, detalla la proposta musical per a l'acte d'enguany, que combina tradició i modernitat: Música amb ànima: Presentaran temes propis amb la col·laboració de la cantant Llup, qui interpretarà lletres adaptades al català per a l'ocasió. Cants de convivència: Soliman subratlla que la música és una eina de pau, amor i integració, buscant connectar tant la població immigrant com la local. Descobrint els Gnawa de Medina L'acte comptarà amb la participació del grup Gnawa de Medina. Soliman explica l'origen i la força d'aquest estil: Gnawa fa referència a un estil musical de percussió intensa amb arrels en les poblacions africanes esclavitzades que es van establir al Magrib. Es tracta d'una música vinculada a l'espiritualitat sufí i al trànsit, utilitzada tradicionalment amb finalitats curatives i per connectar amb un mateix. "Volem que hi hagi aquesta connexió, que compartim coses junts; aquest és el nostre objectiu."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
L'Enric Major presenta la comèdia 'Mentiders' a Tarragona
Entrevista amb Enric Major per l'obra 'Mentiders' En el marc de les festes de Sant Magí a Tarragona, el programa connecta amb el reconegut actor Enric Major per parlar de la representació de l'obra Mentiders al Teatre Auditori del Camp de Mart. L'actor comparteix detalls sobre aquesta producció que arriba a la ciutat després d'una reeixida temporada al Teatre Borràs de Barcelona. Claus de l'obra: Humor i embolics L'obra es defineix com un vaudeville contemporani que utilitza estructures clàssiques de la comèdia d'embolic: L'argument: Dos policies han de donar una mala notícia a un matrimoni en plena vigília de Nadal, però la seva resistència a fer-ho desencadena una sèrie de malentesos monumentals. L'estil: Tot i que beu de la tradició francesa d'entrades i sortides i personatges amagats, l'autor Anthony Neilson hi afegeix un rerefons social actual. La direcció: Es tracta del debut de l'actor Abel Folk com a director, un fet que Major valora molt positivament per la complicitat i el rigor de la proposta. Experiència personal i posada en escena L'Enric Major confessa una anècdota personal punyent sobre el text: "Quan l'Abel Folk em va explicar l'argument de la mala notícia, li vaig dir que no podia fer la funció perquè jo havia viscut una situació real idèntica en un cap d'any." Finalment, l'actor destaca la millora del Camp de Mart en tapar el fossar, fet que apropa el públic a l'escenari i beneficia enormement la recepció de la comèdia. També lloa l'escenografia de Montserrat Amenós, que descriu com a delicada i amb un aire de conte.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Passanant celebra la seva història i festa major d'estiu
La transformació de la Festa Major El municipi de Passanant, a la Conca de Barberà, viu la seva festa patronal el penúltim cap de setmana d'agost. Tradicionalment, la festivitat se celebrava al setembre, però amb l'arribada de la democràcia es va decidir traslladar-la a l'agost per fer-la coincidir amb el retorn dels vilatans que havien emigrat. Divendres: Tradició i poble La festa s'inicia divendres amb un caràcter molt local: - Cercavila amb els Grallers d'Igualada. - Pregó institucional a càrrec de Javier Sabater, conseller de Governació. - Sopar popular a la fresca a la zona de la Font, un dels moments més íntims per als veïns. Dissabte: Cultura i macrofesta És el dia de màxima afluència i activitat combinant cultura i oci: - Actes religiosos i tradicionals: Missa en honor a la Mare de Déu d'Agost, sardanes i vermut popular. - Cultura rural: Xerrada sobre l'arquitectura rural i les cabanes de volta del terme. - L'activitat estel·lar: Una gran macrofesta que preveu l'assistència de 2.000 persones amb l'actuació destacada de la banda italiana Banda Bassotti en un dels seus pocs concerts a Catalunya. Diumenge: La jornada infantil L'últim dia es dedica als més petits de la casa amb un parc infantil a la plaça Major, un taller i volada d'estels, xocolatada popular i el teatre de cloenda amb l'artista Mercè Gros. "Passanant és un poble d'interior amb altiplans per descobrir... personalment l'època més maca és la primavera, amb els camps de blat i ordi verdejant." Segons l'alcalde Joan Pons, s'espera que durant tot el cap de setmana passin pel poble entre 3.000 i 4.000 visitants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Gastronomia Gallega: De la Tradició a Casa Marcelo
Explorant els Sabors de Santiago de Compostela L'episodi d'avui se centra en la riquesa culinària de Galícia, combinant un dinàmic concurs radiofònic amb una entrevista profunda al reconegut xef Marcelo Tejedor. El Concurs de Cuina Gallega Diversos oients participen per guanyar una estada a Santiago, responent preguntes sobre plats icònics: Pop a la feira: Es bategen els seus ingredients essencials: pop, pebre vermell, oli d'oliva i patates (opcionalment amb sal gruixuda). Tarta de Santiago: Es destaca l'ametlla com l'ingredient base indiscutible d'aquest dolç universal. Queimada: Després de diversos intents fallits, s'identifica l'Orujo com el licor de base, acompanyat de grans de cafè. L'Alta Cuina de Marcelo Tejedor El xef de Casa Marcelo ofereix una visió contemporània de la gastronomia local: Filosofia culinària: Defineix la seva proposta com a producte del país, contingut singular i definició fugaz. Treballa sense carta fixa, adaptant-se diàriament al que troba al Mercat d'Abastos. La Matèria Primera: Galícia és un dels tres llocs del món (juntament amb Indoxina i Xile) amb condicions òptimes per al marisc a causa del plàncton i els corrents de l'Atlàntic. Paradigma de l'excel·lència: Per a Marcelo, el pop a la feira és el millor exemple d'alta cuina: "Fer un gran plat amb solament tres ingredients em sembla quelcom impressionant." Sostenibilitat i Postres Es menciona la preocupació per l'impacte dels incendis forestals en l'ecosistema marí i es recomanen altres delícies com la vica de Laza i les cañitas farcides.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Sant Magí: Tradició i modernitat a Tarragona
L'esclat de la festa de Sant Magí El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Salà, presenta els eixos principals de les festes de Sant Magí, destacant-ne el pes de la tradició en un format compacte de quatre dies. Malgrat ser més curta que Santa Tecla, és una festivitat molt estimada, especialment per la gent de la Part Alta i el Serrallo. La consolidació d'una seqüència ritual Salà explica que s'ha aconseguit estructurar la festa mitjançant una seqüència ritual que dóna identitat pròpia a cada jornada. Molts actes relatius a l'aigua, tot i ser de creació recent, ja són percebuts com a tradicionals per la ciutadania: Les Contalles de Sant Magí: El tret de sortida amb el passacarrers. L'Arribada de l'Aigua: L'esforç dels portants que venen de la Bruga com a eix central. La Revetlla Remullada: L'acte més participatiu i mediàtic a la Plaça del Rei. La Cindriada: L'acte que tanca la festa amb un caràcter lúdic. Gestió de l'aigua i futur de la festa Respecte a la polèmica per la sequera, el regidor confirma que s'utilitzarà la mateixa fórmula que l'any anterior: l'ús d'aigua de la renovació diària de la piscina del Club Natació Tàrraco per a la Revetlla Remullada. "30 metres cúbics és un pam i mig d'una piscina, i aquesta és l'aigua que utilitzarem. És aigua tractada que es pot utilitzar per banyar la gent." D'altra banda, Salà, que viu el seu darrer any al capdavant de la regidoria, reflexiona sobre la necessitat de buscar espais més amplis per a actes que podrien "morir d'èxit" a causa de l'alta participació. Apropar la festa als joves i la mirada a Santa Tecla La imatge gràfica d'enguany, basada en ex-vots moderns (com taules de surf o aletes), busca connectar el passat etnogràfic amb les noves generacions. Finalment, el regidor avança alguns noms de la propera Santa Tecla, com Julieta Venegas i Lluís Llach, augurant unes festes molt potents i d'entreteniment.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Presentació del primer puzle de les festes de Tarragona
Presentació del Puzle de les Festes de Tarragona El grup de grallers Els Quatre Garrofers ha presentat a Tarragona Ràdio la primera edició d'una nova iniciativa de merchandising cultural: el puzle de les festes. Aquest projecte neix per omplir un buit en l'oferta d'activitats i objectes promocionals adreçats específicament al públic infantil durant la Festa Major. Característiques i Protagonistes En aquesta primera edició, la imatge escollida ha estat la dels Gegants Moros, en una fotografia de Montse Riera. Els motius de l'elecció són clars: Són elements emblemàtics del seguici popular que fascinen la canalla. El puzle consta de 25 peces, una xifra ideal per a nens petits. Inclou una fitxa pedagògica al dors amb la història i detalls dels personatges. Distribució i Futur del Projecte La iniciativa té voluntat de continuïtat, amb la intenció de crear una col·lecció anual amb diferents elements del seguici. "No es tracta d'una iniciativa esporàdica, la idea és iniciar una sèrie col·leccionable cada any." Detalls logístics rellevants: * Tiratge: S'han editat una sèrie limitada de 900 unitats. * Preu: 8 euros. * Punts de venda: Llibreria La Capona, Cal Maties (Serrallo), Llibreria Travé, Mercat Central, quiosc Trama i sabateries Pauets. * Col·laboracions: Repsol IPF, l'Ajuntament de Tarragona (Ensenyament, Joventut i Festes) i Traginers.