Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1681-1704 de 2770
  • El debut històric del Nàstic a Primera Divisió - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    23'

    El debut històric del Nàstic a Primera Divisió

    Victòria històrica a Montjuïc L'episodi analitza la tornada del Nàstic de Tarragona a la Primera Divisió després de més de mig segle, destacant la victòria per 0-1 contra l'Espanyol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Els locutors subratllen la gran imatge oferta per l'equip de Lluís César, que va mantenir la línia ascendent de la temporada anterior. Moments clau del partit • El gol de Campano: Al minut 5 de la segona part, Alejandro Campano va marcar el gol de la victòria després d'una gran assistència d'Abel Buades. • Actuació de Bizarri: El porter va ser determinant amb aturades de mèrit, especialment davant les ocasions de Pandiani i Luis García. • Debut de Makukula: El jugador portuguès va rebre una ovació espectacular en entrar al camp, convertint-se en un nou ídol per a l'afició. L'impacte mediàtic i social S'analitza la repercussió del triomf a la premsa esportiva, on el Nàstic ha ocupat portades a diaris com el Mundo Deportivo, El Periódico i el Diari de Tarragona. A més, es destaca la passió de l'afició: "Ahir es va notar que estem a primera, tant per les facilitats de l'estadi com per l'ambient de gala de la marea grana." Nova temporada a Tarragona Ràdio L'espai serveix també per presentar la programació 2006-2007, amb el retorn del programa Sempre Nàstic en format diari de 20:00h a 22:00h, incloent noves seccions com el Pont Aeri entre Barcelona i Madrid.

  • Toledo: Història, Patrimoni i la Cultura Jueva - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    Toledo: Història, Patrimoni i la Cultura Jueva

    Toledo: La Ciutat de les Tres Cultures L'episodi d'avui se centra a Toledo, una de les joies del grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat. El programa combina un concurs interactiu amb els oients i una entrevista en profunditat amb l'alcalde de la ciutat, José Manuel Molina. Concurs de Patrimoni El programa inicia una nova ruta setmanal proposant tres preguntes clau als oients sobre la ciutat amagada: • La seva condició de capital de la cort castellana fins al 1563. • L'any de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat (debat entre 1986 i 1987). • El riu Tajo com el principal eix hidrogràfic que banya la ciutat. VII Jornada Europea de la Cultura Jueva L'alcalde destaca que Toledo serà la seu d'aquest esdeveniment el proper cap de setmana (1 de setembre), posant en valor el llegat de la juderia toledana. Entre les activitats programades figuren: • Concert de música sefardí a la Sinagoga del Tránsito. • Degustació de productes típics com les estrelles de Sefarad. • Sopars amb receptes tradicionals jueves en restaurants de renom. • Passejos teatralitzats per traslladar els visitants al segle XIV. Un Mosaic Històric i Futurista L'alcalde repassa la història de la ciutat com un centre de convivència entre cristians, jueus i musulmans, destacant l'Escola de Traductors i el llegat d'Alfons X el Savi. "Toledo és un exemple de tolerància on cada religió celebrava la seva festa i compartia els seus coneixements." Finalment, es parla del Toledo del segle XXI, marcat per: • L'arribada del TAV (AVE) i la millora de les comunicacions amb Madrid i Andalusia. • El creixement demogràfic cap als 80.000 habitants. • L'aposta per la alta tecnologia i els nous parcs empresarials sense renunciar al turisme cultural.

  • Balanç d'activitats i futur de l'esport a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    22'

    Balanç d'activitats i futur de l'esport a Tarragona

    Balanç de les activitats d'estiu i infraestructures esportives El tinent d'alcalde i regidor d'esports, Raül Font, analitza la situació de l'esport a Tarragona, destacant el canvi de tendències en el consum d'activitats per part dels pares, que ara opten per una organització per setmanes i no per mesos sencers. Activitats d'estiu i formació Estiu poliesportiu: S'ha completat l'oferta amb més de 600 infants participants a Camp Clar. Cursets de natació: Entre 200 i 250 joves han après a nedar, una xifra clau per a la seguretat i la salut. Activitats a les platges: Èxit de participació a l'Arrabassada, amb unes 12.000 persones practicant vòlei i altres esports, consolidant-se com la platja per al col·lectiu jove. Pla de Piscines i noves instal·lacions L'Ajuntament aposta per un ambiciós Pla de Piscines per duplicar la ràtio recomanada per habitant: * Consolidació de les piscines de Bonavista, Sant Pere i Sant Pau, i Sant Salvador. * Inici de les obres a la piscina del Serrallo i projecte de col·laboració per a la piscina de Sant Jordi. * Pistes de Pàdel: Instal·lació de 8 noves pistes distribuïdes per tota la ciutat per la seva facilitat d'aprenentatge i foment del civisme. Camps de gespa artificial i futbol base Es detalla un calendari d'execució per a vuit camps de gespa artificial en barris com Torreforta, Bonavista, Camp Clar, La Floresta, La Granja, Icomar, Sant Pere i Sant Pau, i Sant Salvador. Aquesta inversió de prop de 600 milions de pessetes busca fomentar l'esport base i revitalitzar els barris. "L'esport és una eina per fomentar hàbits i pautes de conducta positives en la joventut, com la disciplina i el treball en equip." Projecció de ciutat i l'efecte Nàstic Font defensa la inversió en el Gimnàstic de Tarragona no només com a entitat esportiva, sinó com un motor de promoció de ciutat i fenomen mediàtic necessari per a la visibilitat de Tarragona a primera divisió.

  • Acord Històric entre la Confraria de Tarragona i Pesca Nova - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    14'

    Acord Històric entre la Confraria de Tarragona i Pesca Nova

    Acord per a la Comercialització Directa del Peix de Tarragona S'ha formalitzat un acord estratègic entre la Confraria de Pescadors de Tarragona i l'empresa Pesca Fresca (del Grup Pesca Nova). Aquesta iniciativa, pionera a l'Estat espanyol, busca modernitzar el sector pesquer local i assegurar-ne la viabilitat econòmica davant els reptes actuals. Detalls de l'Acord i Funcionament Volum de comercialització: L'empresa gestionarà almenys el 50% de les captures de la flota tarragonina, amb un mínim estimat de 2.000 tones anuals de peix blau i blanc. Inversió en infraestructures: Es destinaran 1,3 milions d'euros a la creació d'una sala de manipulació moderna per processar el producte amb noves tècniques de presentació. Convivència amb la subhasta: L'acord no elimina la subhasta tradicional; la meitat del peix seguirà venent-se per la via clàssica per abastir els clients locals i minoristes. Terminis: El contracte té una durada anual renovable, amb l'objectiu de posar en marxa la planta de processament en un termini de 30 a 60 dies. Objectius Estratègics i Nous Mercats Exportació i valor afegit: Es busca millorar els preus de venda mitjançant l'exportació a països amb alt poder adquisitiu com França, Itàlia o Rússia. Adaptació al consum modern: Facilitar el consum de peix mitjançant nous formats (net, sense espines, en safates de 400-500 grams) adaptats a la falta de temps dels compradors actuals. Sostenibilitat del sector: Compensar l'increment dels costos de producció (com el carburant) i la competència del peix d'importació globalitzat. "L'objectiu és que els pescadors tinguin un incentiu econòmic sempre a l'alça i no a la baixa, com està passant ara." Resposta a les Crítiques Davant el recel de les peixateries tradicionals, el president de la Confraria, Esteve Ortiz, garanteix que la qualitat del producte que arribi a les botigues locals seguirà sent òptima. El peix destinat a la gran distribució serà principalment aquell amb més estoc (lluç o maire), mantenint productes selectes com la gamba per al consum local.

  • Josep Maria Andreu: El retorn històric del Nàstic a Primera - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    21'

    Josep Maria Andreu: El retorn històric del Nàstic a Primera

    El Nàstic de Tarragona davant el seu debut històric L'entrevista a Josep Maria Andreu, president del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona, se centra en les hores prèvies al debut de l'equip a la Primera Divisió contra l'Espanyol a Montjuïc. Andreu destaca l'emoció del moment i l'impacte mediàtic que suposa per a la ciutat de Tarragona tornar a la màxima categoria després de molts anys. Aspectes clau de la planificació esportiva El president fa un repàs exhaustiu de l'estat de la plantilla i les darreres incorporacions: Fitxatges confirmats: S'anuncia que la cessió d'Óscar López (provinent del Betis) està pràcticament tancada. Noms propis: Destaca les incorporacions de Javier Portillo i Ariza Makukula com a apostes per garantir el gol, així com el bon paper de Bizarri i Juan. Situació de la plantilla: El club compta amb 11 cares noves i no descarta un darrer davanter si sorgeix una oportunitat de mercat abans del 31 d'agost. Gestió de baixes: Es negocia la sortida d'Óscar Álvarez i Egoitz Jaio, mentre que el jugador Marco podria quedar-se sense fitxa per la seva lesió de llarga durada. Projectes d'infraestructura i futur del club Un dels punts més rellevants és la transformació del club a nivell d'infraestructures: Nou Estadi: Les obres d'ampliació de la graderia i remodelació de vestidors i llotja estaran llestes per al primer partit a casa contra el Celta. Ciutat Esportiva: Andreu es mostra optimista respecte al nou projecte de la ciutat esportiva i el futur estadi per a la temporada 2007-2008. Marca Nàstic: El president defensa la decisió de portar el nom de Tarragona al pit de la samarreta com a element de promoció únic, prioritzant el sentiment de ciutat per sobre d'ofertes econòmiques d'altres espònsors. Anunci de comiat de la presidència En un gir important de l'entrevista, Josep Maria Andreu confirma la seva decisió personal de deixar el càrrec de president de la SAE (Societat Anònima Esportiva) abans de final d'any: "He decidit deixar el càrrec... m'hi he dedicat d'una forma molt intensa aquests tres últims anys i ara és el moment del canvi." Tot i això, ha confirmat que seguirà vinculat com a president del Club Gimnàstic (l'entitat poliesportiva) i com a conseller de la SAE, però delegarà la màxima responsabilitat del futbol professional. Finalment, Andreu prediu una temporada tranquil·la acabant entre la 9a i la 14a posició.

  • Sorteig d'estada a Mèrida i entrevista amb Pilar Vargas - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    21'

    Sorteig d'estada a Mèrida i entrevista amb Pilar Vargas

    Concurs i Sorteig: Estada al Parador de Mèrida L'episodi se centra en la culminació de la setmana dedicada a Mèrida, capital d'Extremadura. S'han realitzat les últimes preguntes per completar la llista de 14 participants que opten a una estada de cap de setmana al Parador Nacional Via de la Plata. Darreres participacions i geografia Per tancar el bombo de participants, s'han plantejat tres qüestions clau: * Situació geogràfica: Ubicació de Mèrida a la província de Badajoz. * Política regional: Identificació de Juan Carlos Rodríguez Ibarra com a president de la Junta d'Extremadura. * Límits territorials: Extremadura limita amb Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó. Entrevista amb Pilar Vargas L'alcaldessa en funcions de Mèrida, Pilar Vargas, destaca la importància de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Durant la conversa, s'emfatitzen diversos punts: Qualitat de Vida: L'aposta per convertir la ciutat en un espai per al vianant, creant una experiència terapèutica i relaxant per al turista. Clima i espais verds: El repte de combatre les temperatures extremes —sovint superiors als 40 graus— mitjançant nombroses fonts i sent la ciutat amb més metres quadrats de zona verda per habitant. Patrimoni Visigot: La voluntat de potenciar l'etapa visigoda amb un nou museu per completar el relat històric més enllà de l'època romana. Festival de Teatre Clàssic: Un esdeveniment que, tot i la calor, atreu milers de visitants i és el motor cultural de l'estiu. "Aquesta targeta de presentació [Patrimoni de la Humanitat] era fonamental per a les nostres ciutats; hem pujat un peldaño més." Resolució del sorteig Finalment, s'ha realitzat el sorteig en directe entre els 14 números vàlids: 1. La guanyadora ha estat la Gemma Illa amb el número 4. 2. El premi consisteix en una estada de cap de setmana per a dues persones. 3. S'anuncia que la setmana vinent el programa es dedicarà a una nova ciutat del grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

  • Rodatge a Tarragona del curtmetratge 'Tres acordes' - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    Rodatge a Tarragona del curtmetratge 'Tres acordes'

    Un projecte nascut de la passió pel cinema a Tarragona L'equip responsable del curtmetratge Tres acordes visita Tarragona Ràdio per explicar els detalls d'una producció que s'està rodant actualment a la ciutat. Sota la direcció de Carles Uriarte, el projecte destaca per ser una iniciativa nascuda amb pressupost zero però amb un equip professional i voluntari de prop de 20 persones. Sinopsi i eix temàtic La història es defineix com una trama clàssica d'amor, interès i música. El protagonista, interpretat per l'actor Miquel Villalba, intenta enamorar una noia aprenent a tocar la guitarra. Més enllà de la ficció, el curt té una intenció clara: Retratar l'ambient musical de Tarragona. Mostrar locals emblemàtics com La Vaqueria. Integrar músics locals en la narrativa i la banda sonora. L'equip i les col·laboracions El projecte va sorgir com una extensió dels cursos de vídeo del Centre d'Estudis de la Imatge. Tot i la modèstia de l'experiència prèvia en curtmetratges, el director destaca la qualitat tècnica gràcies a professionals de la il·luminació, el so i el maquillatge. Entre les col·laboracions especials destaquen: Paco en la Luna: Responsable de gran part de la banda sonora i el tema central. Ariel Santamaria: Aparició musical en el rodatge. Miriam Montlleó: Actriu professional que interpreta el paper femení principal. Calendari i distribució "Entre Nadals i Reis vindrà el regal embolicat." L'equip preveu finalitzar el rodatge al setembre i dedicar la tardor a la postproducció i muntatge. L'objectiu final és moure el producte per festivals de referència com el REC de Tarragona, l'Incur o el festival de Vilanova i la Geltrú.

  • Aquelarre de Cervera: esoterisme i tradició popular - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    Aquelarre de Cervera: esoterisme i tradició popular

    L'Aquelarre de Cervera: Una festa en evolució Cervera celebra la 29a edició de l'Aquelarre, una de les festivitats més multitudinàries de Catalunya que transforma el nucli antic en un escenari de correfocs, música i esoterisme. Enguany, la direcció artística s'ha fixat com a objectiu principal recuperar la implicació popular i tornar el protagonisme a les bruixes. Participació i Tallers Per fomentar que la festa no sigui només un espectacle professional, s'han impulsat diverses iniciatives: Tallers de la Festa: Formacions de vestuari, maquillatge i coreografia subvencionades per la Generalitat. Cercavila oberta: Permet que entitats i particulars s'integrin activament en l'acte inaugural. Professionalització controlada: Tot i l'augment logístic per acollir fins a 40.000 persones, es manté l'essència de la col·laboració ciutadana. La Fira del Gran Boc Aquesta fira, que celebra el seu novè any, s'ha consolidat com un espai lúdico-cultural d'iniciació a l'esoterisme i la medicina alternativa. Entre les seves propostes destaquen: Artesania temàtica i productes esotèrics (espelmes, bruixes). Test de capacitats: Una de les grans novetats, que mesura les energies dels visitants per orientar-los cap a disciplines com el reiki o el tarot. Història i Mitologia Local La festa té el seu origen en el Carrer de les Bruixes i manté un caràcter pagà i festiu, lluny de connotacions religioses fosques. L'edició d'aquest any ret homenatge a la Magdalena, l'única bruixa documentada històricament a Cervera que fou condemnada i penjada l'any 1617. "L'Aquelarre ha crescut perquè la gent del poble ha estimat la festa i ha tingut ganes de tirar-la endavant."

  • Agenda de Festes Majors i l'Aquelarre de Cervera - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    15'

    Agenda de Festes Majors i l'Aquelarre de Cervera

    Guia cap de setmana: Festes i tradició Aquest darrer cap de setmana d'agost es presenta farcit d'activitats culturals i festes majors arreu de Catalunya. L'esdeveniment més destacat és la celebració de la 29a edició de l'Aquelarre de Cervera, que enguany recupera la figura de les bruixes i s'inspira en la bruixa Magdalena (segle XVII). L'Aquelarre de Cervera La festa a la capital de la Segarra es divideix en diversos actes emblemàtics: * Cerca a vila: Una desfilada participativa on els mateixos veïns han elaborat el seu vestuari i maquillatge. * Invocació del Mascle Cabró: L'acte central amb balls de diables i correfocs. * Fira del Gran Boc: Un espai esotèric i d'artesania que ofereix conferències, tarot i medicina alternativa. Festes Majors destacades Diverses localitats celebren la seva festa grossa amb programes molt diversos: Tarragona: Festes als barris del carrer Goya (amb el brindis pel Nàstic) i Sant Ramon. Torredembarra: Inici de la festa de Santa Rosalia amb especial protagonisme del Ball de Bastons, que celebra el seu aniversari amb una cercavila d'onze colles. L'Arbós: Destaca pel seu Gran Castell de Focs i les nits de rock. Roda de Berà: Ofereix activitats aquàtiques i un concert de música flamenca. L'Argentera: Processons tradicionals amb el bou de l'Argentera, el més antic de Catalunya. Cites culturals i castelleres Música: Concert cloenda de la Banda Unió Musical de Tarragona a l'Amfiteatre amb l'estrena del poema simfònic Tàrraco. Castells: Diada castellera al Catllar amb la participació de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. "L'Aquelarre és una trobada de bruixes i no iniciats que van a gaudir dels plaers prohibits de la nit."

  • 2006-08-24 UM ESCACS - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    2006-08-24 UM ESCACS

    Els escacs protagonitzen l'activitat al Moll de Costa Tarragona es converteix en la capital dels escacs amb la celebració de la setena edició de l'Obert Internacional d'Escacs de Tarragona i el segon Obert d'Escacs Escolar. Ambdós esdeveniments tenen lloc al Tinglado número 1 del Moll de Costa, pilar fonamental de la cultura d'aquest esport a la ciutat. Dinàmica del Torneig Internacional Segons Josep Reverté, president del Club d'Escacs Tarragona, el torneig internacional destaca per: - La participació de 147 jugadors d'arreu del món, incloent-hi Grans Mestres i Mestres Internacionals. - Un sistema de competició de nou rondes basat en el rànquing ELO. - La retransmissió en directe per internet dels cinc primers taulells per a una audiència global. L'impacte educatiu i els valors El certamen escolar posa el focus en el creixement dels nens i nenes. S'han destacat diversos beneficis de la pràctica mil·lenària d'aquest joc: - Millora del rendiment acadèmic: Estudis demostren que els alumnes que fan escacs obtenen notes més elevades. - Desenvolupament personal: Fomenta la concentració, el càlcul, l'autoestima i la constància. - Socialització: Les famílies destaquen l'ambient d'amistat i el suport mutu entre jugadors de diferents edats. "L'home continua guanyant la màquina, però cada vegada costa més; les màquines processen milions de jugades per dècima de segon." El paper de les famílies Les mares dels participants, com la Núria i la Paquita, expliquen el sacrifici i la dedicació que suposa acompanyar els seus fills en el circuit de competicions. Destaquen que els escacs no són només un joc de taula, sinó un estil de vida que cohesiona el club i genera vincles comunitaris forts.

  • Festes Majors a Tarragona i Alfara de Carles - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    12'

    Festes Majors a Tarragona i Alfara de Carles

    Celebracions Populars: Del Barri Goya a les Terres de l'Ebre L'actual episodi de L'Embalat ens convida a descobrir la riquesa de les festes majors en dos punts ben diferents del territori català: el dinàmic barri del carrer Goya a Tarragona i el tradicional municipi d'Alfara de Carles al Baix Ebre. Totes dues celebracions ofereixen un programa ple d'actes per a totes les edats, combinant gastronomia, música i tradició. ### La Festa Major del carrer Goya (Tarragona) Amb setze anys d'història, aquesta festa es caracteritza per la seva alta participació. Segons Montserrat Estopà, presidenta de l'Associació de Veïns, els punts clau d'enguany inclouen: Música i Cultura: Destaca el concert del grup Small River Dixieland i el pregó a càrrec d'Agustí Mallol. Gastronomia Popular: Esmorzar de pa amb tomàquet i pernil, concurs de truites i un sopar de germanor. Novetats: La primera trobada d'intercanvi de plaques de cava amb un logotip especial de l'associació. Sentiment Local: Una celebració vinculada a l'ascens del Nàstic de Tarragona a primera divisió i un homenatge als matrimonis que celebren les noces d'or. ### Tradicions a Alfara de Carles (Baix Ebre) Adela Ripoll, de la Comissió de Festes, destaca que la festa major és el pretext ideal per al retrobament familiar. Els elements més singulars són: El Panoli i els Bous: Tradicions molt arrelades com el repartiment del panoli i les diverses jornades de bous a la plaça. Gastronòmica Ebrenca: El multitudinari sopar de cabra hispànica, que reuneix fins a 700 persones en un poble de només 300 habitants. Actes Religiosos: La processó en honor al patró, Sant Agustí, i l'homenatge als veïns més grans. "La festa major és un pretext per trobar-se amb la família i passar-ho bé, mantenint costums com el repartiment del panoli i els bous." ### Altres Cites: Sant Ramon El programa també recorda les festes de Sant Ramon a Tarragona, que durant el cap de setmana oferiran música tradicional cubana i activitats infantils per complementar l'oferta festiva de la demarcació.

  • Algata: Excursionisme i Ecologisme a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    11'

    Algata: Excursionisme i Ecologisme a Tarragona

    El Grup d'Amics de Toni Etxon: Una Entitat amb Història El grup Algata (Grup d'Amics de Toni Etxon) és una entitat excursionista i ecologista de Tarragona amb set anys de trajectòria. Amb aproximadament 120 socis, el seu objectiu principal és el descobriment del patrimoni cultural, històric i natural tant del Camp de Tarragona com d'altres zones de Catalunya i l'estranger. Funcionament i Calendari d'Activitats L'entitat destaca per la seva organització sense ànim de lucre i un ritme d'activitat molt intens: - Programació quatrimestral: Realitzen unes 40 sortides anuals, pràcticament una cada cap de setmana. - Gestió voluntària: Tant la junta com els monitors treballen de forma altruista. - Diversitat de nivells: Les excursions es cataloguen d'una a quatre estrelles segons la dificultat, des del senderisme suau fins a rutes de gran resistència. Compromís Ecologista i Social Algata no es limita a caminar, sinó que té una forta vessant de compromís civil i defensa del territori: - Accions reivindicatives: Suport a plataformes com Salvem els Muntanyans i propostes per convertir antigues vies de tren en vies verdes per al cicloturisme. - Reforestacions: Organitzen activitats de millora mediambiental dues vegades l'any. - Vila social: La muntanya s'entèn com un espai de relació humana i associacionisme. La Figura de Toni Etxon "En Toni Etxon va ser una persona que era un activista de base, un reconeixement al militant desconegut... li dediquem a ell el que fem de forma altruista." L'entitat porta el nom d'un activista local que va morir en accident de trànsit, simbolitzant l'esperit de treball comunitari i la militància ecologista de base.

  • Debut del Nàstic a Primera i nova seu de penyes - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    20'

    Debut del Nàstic a Primera i nova seu de penyes

    Compte enrere pel debut històric a Primera Divisió L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona està marcada per la proximitat del seu retorn a la Lliga de les Estrelles després de 56 anys. L'equip debutarà aquest diumenge contra l'Espanyol a l'estadi Lluís Companys de Montjuïc. Entrevista amb David Generello El jugador extremeny, arribat cedit del Real Zaragoza, ha compartit les seves impressions sobre l'arribada al club: * Recuperació: Està superant una petita lesió al quadriceps per arribar al 100% el més aviat possible. * Estil de joc: Es defineix com un jugador polivalent que busca ser ofensiu amb la pilota i defensiu sense ella. * L'elit: Destaca que a Primera Divisió la concentració ha de ser total, ja que qualsevol errada es paga car. La Marea Grana i la Federació de Penyes L'ambient a la ciutat és d'eufòria absoluta davant el desplaçament a Barcelona: * S'han venut ja 2.200 entrades i es preveu que entre 3.000 i 4.000 aficionats acompanyin l'equip. * Inauguració històrica: Avui a les 20:00h s'inaugura el nou local oficial de la Federació de Penyes a les instal·lacions de la Budallera. * Creixement: La federació ha passat de 18 a 27 penyes, amb projectes d'expansió a la República Txeca i el Panamà. Mercat de fitxatges i futur S'estan ultimant els detalls per a la incorporació d'Òscar López (Betis) per cobrir el lateral esquerre. La Federació de Penyes ja treballa en una sorpresa "espectacular" per a la futura inauguració del nou estadi. "El Nàstic ha de ser un equip universal i Tarragona una ciutat universal."

  • Mèrida: Vida quotidiana i patrimoni de la humanitat - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    22'

    Mèrida: Vida quotidiana i patrimoni de la humanitat

    El concurs radiofònic sobre Mèrida L'episodi comença amb una dinàmica participativa on es posen en joc diversos números per al sorteig d'una estada al Parador de Turisme de Mèrida. Els oients han de respondre preguntes sobre la ciutat per participar-hi: * Futbol: Es recorda la desaparició del Club Polideportivo Mérida i el naixement del seu filial, la Unión Deportiva Mérida. * Festivitats: S'identifica Santa Eulàlia Màrtir com la patrona de la ciutat (10 de desembre), tot i que la festa major coincideix amb la fira ramadera de setembre. * Climatologia: Es detalla que la mitjana de precipitacions anuals a la capital extremenya és de 500 litres per metre quadrat. Entrevista amb José Luis Mosquera El cronista oficial de la ciutat, José Luis Mosquera, ofereix una visió profunda sobre la realitat de Mèrida més enllà dels monuments: * Qualitat de vida: Defineix la ciutat com un espai amb paràmetres humans, on la mida mitjana (uns 52.000 habitants) permet relacions personals properes. * Economia i Administració: Destaca que Mèrida ha recuperat el seu paper de fa 2.000 anys com a centre administratiu, actualment com a seu de la Junta d'Extremadura, a més d'una forta tradició ramadera i comercial. * Patrimoni de la Humanitat: Explica la importància de formar part del grup de ciutats patrimoni juntament amb Tarragona, destacant el valor de l'intercanvi d'experiències en la gestió cultural. "Mèrida és una ciutat que encara se suma en el camp; des de qualsevol punt pot otejar-se el paisatge d'oliveres i deveses, i això és un autèntic luxe." Perspectives de futur Finalment, es parla de l'evolució urbanística i cultural, mencionant infraestructures com el Palau de Congressos i la tasca d'investigació del Museu Nacional d'Art Romà, que mantenen la ciutat com un pol d'atracció cultural i turístic de primer ordre a nivell mundial.

  • Infraestructures i Seguretat a Tarragona amb Joan Maria Balló - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    Infraestructures i Seguretat a Tarragona amb Joan Maria Balló

    Gestió de Carreteres i Connexions Ferroviàries El subdelegat del Govern, Joan Maria Balló, ha detallat la situació de la carretera que uneix la N-240 amb l'estació de l'AVE. Tot i les reivindicacions dels alcaldes de Perafort i la Secuita, Balló aclareix els punts clau: • La via es mantindrà oberta temporalment per obres d'emergència, però es tancarà un cop finalitzin si no s'ha resolt el traspàs de competències. • El nus del conflicte és el traspàs d'ADIF cap a la demarcació de carreteres de l'Estat. • L'enllumenat, actualment provisional amb generadors, és la prioritat tècnica per a l'obertura definitiva. Projectes de la N-340 i Variants La Variant de Llevant Pel que fa a la variant de la N-340 entre la Móra i el centre de Tarragona, s'ha confirmat que les obres estan en fase d'esbrossament. Balló nega qualsevol paralització i recorda que el ritme és l'habitual en projectes de gran envergadura. Pla de Rotondes d'Accés Es preveu una transformació dels accessos a la ciutat mitjançant la construcció de diverses rotondes: • Rotonda del Callà: Les obres començaran després de l'estiu per no col·lapsar el trànsit cap a la Platja Llarga. • Ponent (Bonavista i Campclar): Es preveuen obres simultànies coordinades amb els serveis municipals (llum, telefonia). • Connexió del Pont de Santa Tecla: L'Estat assumirà la connexió amb la T-11, malgrat que el pont va ser obra de la Generalitat, un cop s'aprovi el pressupost necessari. Millores a l'AP-7 i l'Autovia de Montblanc Tercer Carril i Peatges Es prioritza el tram entre el Vendrell i Salou per a la instal·lació del tercer carril i la supressió de peatges troncals. Balló subratlla que el conveni amb ACESA ja està signat, però cal respectar els terminis d'expropiació i redacció de projectes. L'Autovia Tarragona-Montblanc S'espera que les obres del primer tram fins al Morell comencin a finals d'any o principis del vinent, en una zona d'alta complexitat per la pressió industrial i residencial. Seguretat Ciutadana i Immigració "La seguretat ciutadana mai és un punt on ens puguem donar per satisfets, però les dades mostren una lleugera tendència a la disminució de delictes." • Balanç d'estiu: Valoració positiva de la coordinació entre forces de l'Estat, Policia Local i Mossos d'Esquadra. • Immigració: Balló ha defensat la coordinació amb ONGs per a la distribució d'immigrants procedents de les Canàries, distanciant-se de la polèmica per la falta d'informació a la Generalitat en casos puntuals.

  • Festa Major de l'Argentera: Tradició i l'Any del Bou - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    9'

    Festa Major de l'Argentera: Tradició i l'Any del Bou

    Descobrint l'Argentera i la seva Festa Major L'Argentera, un petit municipi del Baix Camp amb 150 habitants, celebra la seva Festa Major de Sant Bertomeu del 22 al 26 d'agost. Aquesta festivitat té unes arrels històriques profundes que es remunten als segles XV i XVI, tot i que el poble té carta de població des del 1174. L'alcalde, Lluís Maria Castellví, destaca que el municipi ha sabut mantenir la seva essència de vila d'estiueig tradicional, oferint activitats des de mitjans de juliol fins a primers de setembre per mantenir la cohesió de la comunitat i dels visitants. Actes Destacats de la Celebració Activitats per a la canalla: El programa inclou xocolatades, espectacles de pallassos i un festival infantil organitzat pels joves del poble. Bingo Benèfic: Una cita multitudinària amb més de 200 persones on els beneficis es reparteixen entre entitats socials i el finançament de la mateixa festa. Religió i tradició: El repic de campanes anuncia el dia del patró, seguit de la missa solemne, processons i sardanes amb la Cobla Mirantfont. Esports i Nit: Durant el dissabte es lliuren els premis de les competicions d'estiu (botifarra, tennis, futbol sala, etc.) i es tanca la festa amb el ball de l'orquestra fins a la matinada. L'Any del Bou: Un símbol històric L'element més distintiu d'enguany (2006) és la celebració de l'Any Bou, coincidint amb el 51è aniversari de la seva recuperació. "El Bou de l'Argentera és el bou conegut més antic de Catalunya." Per commemorar aquesta fita, la processó compta amb convidats d'excepció com el Bou de Reus i la Mulassa de Tarragona. A més, es destaca un fet històric local: per primera vegada, una dona (la delegada del govern Núria Segú) és la portadora de la bandera del poble. L'encant urbanístic de la vila L'alcalde subratlla la cura que s'ha tingut en el creixement del poble per evitar el desenvolupament desorbitat. L'herència d'Eduard Toda (mencionat com a restaurador d'Escornalbou) encara és present en l'amor pels arbres, les flors i la conservació de les façanes de pedra, fent de l'Argentera un lloc net i endreçat ideal per passejar.

  • 150 anys de la línia ferroviària Tarragona-Reus - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    150 anys de la línia ferroviària Tarragona-Reus

    Commemoració històrica del ferrocarril de 1856 L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Tomàs Pérez (secretari) i Vicente Ruiz (president) de l'Associació Cultural i Ferroviària de Tarragona i Província detalla els preparatius per al 150è aniversari de la línia Tarragona-Reus, inaugurada el 17 de setembre de 1856. Aquesta efemèride coincideix simbòlicament amb l'arribada de l'alta velocitat (AVE) al Camp de Tarragona. Actes principals i la festa del vapor El programa d'actes inclou activitats diverses que tindran el seu punt àlgid el cap de setmana del 7 i 8 d'octubre: Viatges amb màquines de vapor: Es portaran tres unitats històriques: la Micado, la Garrafeta i el Tren del Centenari des de llocs com Vilanova, Lleida i Saragossa. Viatge d'època: El diumenge 8 d'octubre es farà un trajecte especial on els passatgers i autoritats aniran vestits d'època, acompanyats de bandes de música i castells. Activitats infantils: Del 2 al 6 d'octubre se celebraran visites escolars al Museu del Ferrocarril i un concurs literari. Exposició de material: Es realitzarà una mostra de material ferroviari al Port de Tarragona (per confirmar ubicació exacta) del 17 de setembre al 6 d'octubre. Impacte social i històric El ferrocarril va representar una revolució industrial i social absoluta per a la zona: Evolució del trajecte: En la seva inauguració, el tren trigava uns 30 minuts a fer el recorregut, una velocitat increïble per a l'època comparat amb els carros i mules. Ciutat ferroviària: A mitjans del segle XX, el dipòsit de Tarragona donava feina a més de 3.000 persones, sent un dels pilars econòmics de la ciutat juntament amb militars i funcionaris. "El ferrocarril, el gran invent del segle XIX, va revolucionar la societat i va permetre a la gent abandonar els pobles per anar als llocs de producció."

  • Cooperació i solidaritat de l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    Cooperació i solidaritat de l'Ajuntament de Tarragona

    Ajuts al Tercer Món i el Consell Municipal de Cooperació L'Ajuntament de Tarragona destina anualment el 0,7% dels seus ingressos propis a projectes de cooperació i desenvolupament. Aquesta gestió es canalitza a través del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, un òrgan format per representants polítics i diverses ONG de la ciutat. Distribució del pressupost anual L'import total, que frega el mig milió d'euros, es divideix en tres grans eixos segons el consens del Consell: 70% per a projectes d'ONG locals: Destinat a iniciatives presentades per entitats tarragonines que treballen sobre el terreny (uns 345.000€). 20% per al Fons Català de Cooperació: Per mantenir la col·laboració amb l'organisme autonòmic. 10% per a emergències: Reservat per a situacions de crisi humanitària sobrevingudes. Projectes destacats i zones d'actuació Aquest any s'han aprovat 13 projectes que cobreixen àmbits com la sanitat, l'ensenyament, la construcció de pous d'aigua i la sensibilització. Els països que rebran més recursos són Cuba i el Perú, seguits d'altres zones com Nicaragua, el Sàhara, el Marroc o la República del Congo. Transparència i seguiment La regidora Maria Lluïsa Expósito subratlla que el seguiment dels fons és rigorós i es basa en la justificació amb factures originals. Tot i que l'ajuntament prioritza que els diners arribin íntegrament als projectes en lloc de finançar viatges de supervisió, l'expedient és totalment públic: "L'expedient està totalment obert a qualsevol ciutadà que vulgui saber com s'estan repartint aquests diners i quins són els projectes."

  • Gastronomia d'Extremadura i el Parador de Mèrida - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    23'

    Gastronomia d'Extremadura i el Parador de Mèrida

    Exploració de la Cuina Extremenya i Turisme de Qualitat Aquest episodi se centra en la rica herència gastronòmica d'Extremadura, especialment de Mèrida, combinant un concurs per a l'audiència amb una entrevista al director del Parador de Turisme de la ciutat. Concurs Gastronòmic: Gazpatxo, Migues i Pernil A través d'una dinàmica participativa, es repassen plats fonamentals de la regió: • Gazpatxo Extremeny: Es diferencia de l'andalús perquè els ingredients es trossegen en lloc de triturar-se. • Migues Extremenyes: Plat tradicional elaborat amb pa, xoriço, cansalada, pebre vermell i all. • Pernil Ibèric de Bellota: Producte estrella de la dehesa; el seu temps òptim de curació se situa entre els 18 i 24 mesos. Entrevista amb Eduardo Oriola, Director del Parador de Mèrida Eduardo Oriola descriu el Parador Via de la Plata, un establiment de quatre estrelles situat en un antic convent del segle XVIII: • Patrimoni Històric: L'hotel conserva el Jardí de les Antigüedades, que va ser el primer museu arqueològic de la ciutat. • Cultures Culinàries: Es destaca la celebració de jornades dedicades al tomàquet extremeny, un producte d'importància cabdal per a la regió. • Atractiu Turístic: La cuina es defineix com a substanciosa i calòrica (porc ibèric, xai, formatges com la Torta del Casar), però també diversa gràcies a la producció d'arròs i vins de la Ribera del Guadiana. "Extremadura no té platges, però el visitant se sorprèn per la qualitat del tracte, la monumentalitat i una gastronomia que és un nou món per descobrir."

  • Gesti3 del Trànsit i Reforma del Mercat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    26'

    Gesti3 del Trànsit i Reforma del Mercat a Tarragona

    Balanç de la Mobilitat a la Part Alta Després de quatre mesos de la implantació de les noves mesures de trànsit, el tinent d'alcalde Raül Font realitza una valoració de "notable alt". L'objectiu principal no és la recaptació a través de multes, sinó l'educació viària i el canvi d'hàbits en una zona complexa que rep visitants de tota la província. Dades d'Actuació i Aparcament • S'han repartit 1.077 targes de circulació i 380 d'estacionament per a residents. • La Guàrdia Urbana ha formulat 1.551 denúncies per estacionaments prohibits o obstrucció de zones de vianants. • La zona blava ha millorat la rotació de vehicles, facilitant que els ciutadans trobin lloc per aparcar. L'Impacte del Pàrquing Jaume I Es preveu l'obertura de l'aparcament de Jaume I per al mes de setembre amb unes 500 places. Segons Font, aquest equipament serà clau per: • Resoldre les necessitats dels residents de la Part Alta. • Dinamitzar la restauració i els serveis administratius de la zona. Potenciació del Vehicle de Dues Rodes L'Ajuntament té l'objectiu d'arribar a les 2.000 places d'aparcament per a motocicletes. Es considera un vehicle prioritari per la seva eficiència en l'espai públic i el seu menor estalvi energètic. > "Volem potenciar la motocicleta perquè ocupa molt menys espai a la via pública i millora l'àmbit de relació ciutadana." Renovació del Mercat Central Com a president d'Espimsa, Raül Font detalla l'estat de la reforma del Mercat: • 197 paradistes dels 226 totals han confirmat que continuaran en el nou projecte. • La reforma busca modernitzar el servei, incloent obertura per la tarda i una mitjana superfície per ser competitius. • Font demana disculpes per les molèsties però insisteix que cal pensar en el conjun d'interessos dels consumidors.

  • Actualitat i futur del Port de Tarragona amb Josep Anton Burgasé - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Actualitat i futur del Port de Tarragona amb Josep Anton Burgasé

    Resum de l'entrevista al president de l'Autoritat Portuària El president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, repassa els projectes urbanístics, els reptes d'infraestructura i les previsions de creixement de la instal·lació portuària en una conversa estratègica. Projectes de transformació ciutadana Remodelació del Serrallo: Les obres de la façana marítima ja estan en marxa i es preveu que finalitzin a la primavera de l'any vinent. L'objectiu és guanyar espai per als vianants i integrar millor el barri amb el port. Marina Port Tarraco: Aquest complex de luxe per a grans eslores s'inaugurarà oficialment a l'octubre, buscant un client internacional d'alt estànding. Problemàtica de l'aparcament: Es debat la baixa ocupació del nou aparcament del Moll de Costa. L'empresa Lubasa mantindrà el servei 24 hores durant uns mesos de prova per veure si l'activitat comercial el dinamitza. Reptes d'infraestructura i ferrocarril Soterrament i desviament: Existeix una incompatibilitat entre el tràfic de mercaderies per ferrocarril i el nou model turístic de la façana portuària. Dependència electoral: Burgasé assenyala que el context de les properes eleccions municipals pot retardar decisions clau sobre la façana marítima de la ciutat. "O creixem o quedem estancats; al Port de Tarragona tenim més demanda d'espais que possibilitats de donar-los." Creixement econòmic i futur (2025) Límit d'espai: Amb el port gairebé al límit de la seva capacitat terrestre, l'única via de creixement és cap al mar. Nou moll: Es preveu la construcció d'una nova plataforma de 22 hectàrees i el desenvolupament d'estudis d'impacte ambiental per a una gran expansió de cara al 2025. Tràfics punters: El port es consolida com un referent en granals (líquids i sòlids), amb la indústria petroquímica, el carbó i els vehicles com a motors principals. Es preveu tancar l'any superant el rècord històric de 32 milions de tones.

  • Daniel Pita i el seu debut: Sueños para Recordar - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    Daniel Pita i el seu debut: Sueños para Recordar

    El debut cinematogràfic de Daniel Pita El jove realitzador tarragoní Daniel Pita, de només 25 anys, presenta el seu primer llargmetratge titulat Sueños para Recordar. Aquesta producció, que inicia el seu rodatge l'1 de setembre, representa un gran pas endavant després de la seva experiència en el món dels curtmetratges. Sinopsi i localitzacions La pel·lícula es defineix com una comèdia romàntica amb tocs de drama. La trama gira entorn d'un noi de Tarragona que escriu històries a internet i que sent una forta aversió pel món del cinema, i una actriu de Barcelona que, per apropar-se a ell, decideix adoptar una identitat falsa. Tarragona no és només l'escenari, sinó que esdevé una protagonista més amb localitzacions emblemàtiques com: * El Fortí de la Reina. * El Port Esportiu. * Barris com La Granja, Torreforta i Camp Clar. Producció i aspectes tècnics Un dels punts clau d'aquesta aventura és la seva viabilitat gràcies a l'era digital. L'ús de formats d'alta definició (HDV) ha permès abaratir costos mantenint una qualitat d'imatge i so professional. Pressupost: Aproximadament 24.000 euros, finançats en gran part de forma personal. Equip: Compta amb els actors protagonistes Marc Pujol i Maria Ibars, a més d'un equip tècnic que Pita considera la seva major fortalesa. Una anècdota amb Hollywood Durant l'entrevista, Daniel explica una curiosa història sobre com va intentar contactar amb l'agència de Jennifer Aniston per a un guió previ. Tot i que no va tirar endavant per manca d'una gran productora al darrere, va rebre una resposta que el va motivar a seguir lluitant pels seus somnis. "Tu has de creure que tens una mina d'or i entraràs en el club." Calendari i futur El rodatge finalitzarà a mitjans d'octubre de 2006, amb la previsió de tenir el projecte enllestit per a la primavera de 2007. L'objectiu final és fer una promoció forta per captar l'atenció de les distribuidores nacionals i fer una preestrena a Tarragona al juny.

  • Luis César i el repte del Nàstic a Primera Divisió - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Luis César i el repte del Nàstic a Primera Divisió

    El Nàstic de Tarragona davant el seu retorn històric L'entrenador del Gimnàstic de Tarragona, Luis César Sampedro, analitza la situació de l'equip a pocs dies del debut a la Primera Divisió contra l'Espanyol. Després de més de mig segle d'absència, el club afonta la temporada amb el clar objectiu de la permanència. Objectius i Planificació de la Temporada La meta del 40: L'objectiu és assolir els punts suficients per a la salvació (unes 12 victòries i diversos empats) en un termini de 10 mesos. Equip sense fissures: Luis César posa èmfasi en la necessitat de ser un equip defensivament sòlid i difícil de batre per compensar la duresa de la categoria. Vagó de cua: L'entrenador és conscient que el Nàstic parteix des del "darrer vagó" de la lliga, a diferència de rivals com l'Espanyol, que juguen en una zona més còmoda. Mercat de Fitxatges i Plantilla L'equip encara busca equilibrar la plantilla abans de la fi del mercat: Lateral esquerre: Una prioritat absoluta a causa de les lesions i la falta d'efectius en aquesta posició. Un punta addicional: Es busca acompanyar a Portillo i Makukula per garantir el gol durant tota la competició. Hambre i il·lusió: El tècnic destaca que els nous fitxatges són futbolistes amb ganes de reivindicar-se a l'elit. El Paper de l'Afició i la Pretemporada "Tarragona ha d'anar de la mà: l'afició i l'equip. Si l'any passat van estar al 100%, aquest any han d'estar al 120%." Tot i els contratemps en forma de lesions durant la pretemporada (com els casos de Generelo o Mingo), les sensacions de joc contra equips com el Saragossa o el Vila-real han estat positives, deixant un grup "en procés de maduració" però competitiu.

  • Festa Major de Roda de Barà: Tradició i Gresca - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    8'

    Festa Major de Roda de Barà: Tradició i Gresca

    Celebració de Sant Bartomeu a Roda de Barà La població costanera de Roda de Barà celebra la seva Festa Major en honor al patró, Sant Bartomeu. Durant set dies, el municipi s'omple d'una gran varietat d'actes pensats per a totes les edats, segons explica la regidora de turisme, Roser Izquierdo. La programació combina tradició local, espectacles de gran format i activitats esportives. Actes Destacats de la Setmana La gresca inclou una agenda molt atapeïda on destaquen: Cultura i Tradició: El pregó a càrrec del periodista Albert Castellón, l'actuació dels Falcons de Vilafranca, cercaviles de foc, bastoners i el tradicional pa beneit. Espectacles i Música: L'actuació del showman Jordi L.P., l'orquestra Meravella i la presentació de l'orquestra La Habana (novetat a Catalunya). Activitats Infantils i Joves: Una carpa de circ exclusiva per a nens, festes aquàtiques a la piscina i música a la platja per als joves. Esports: Homenatges a esportistes locals com Xavi Barrio (Fórmula 2000) i partits de futbol de veterans. "Els objectius d'aquesta festa és que participi tothom... tenim una varietat, tenim un ventall molt divers de tot el que seran les festes." Patrimoni i Atractius Turístics Més enllà de la festa, el programa convida a descobrir els tresors del municipi: L'Arc de Barà: Monument romà declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. El Roc de Sant Gaietà: Un nucli singular a la vora del mar que recorda l'estètica d'un poble espanyol en miniatura. Rutes verdes i barri antic: Espais per gaudir de la natura i la història de la vila. La celebració clourà amb el tradicional castell de focs artificials i el popular joc del Quinto el proper 3 de setembre.