Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

2209-2232 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Joan Aregio, candidat de CiU a l'alcaldia de Tarragona
Proclamació oficial i acords de federació L'entrevista se centra en la figura de Joan Aregio, ja oficialment proclamat candidat de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions municipals de 2007. Aregio destaca que l'acord entre Convergència Democràtica i Unió Democràtica s'ha tancat dins els terminis previstos, obrint una etapa de nou clima de diàleg i treball conjunt després d'algunes tensions passades. Continuïtat i renovació: Tot i que ell relleva Joan Miquel Nadal (alcalde durant 18 anys), planteja un equip cohesionat i amb les idees clares. Càrrecs actuals: Mantindrà les seves responsabilitats a la Diputació i a la pròpia Paeria per demostrar la seva capacitat de treball mitjançant els fets. Model de ciutat i estratègia electoral Aregio defineix el seu projecte com la continuïtat d'un model de ciutat basat en realitats contrastables davant de les propostes del seu principal rival, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. El candidat posa èmfasi en: Realismes vs. Paraules: Reivindica que els ciutadans han de valorar projectes creïbles i no només promeses electorals. Pactes post-electorals: Es mostra obert al diàleg amb altres forces, com Esquerra Republicana, tot i que subratlla que les aliances es decidiran en funció dels resultats i la sintonia ideològica. Projectes clau: El Nou Estadi del Nàstic Un dels punts més rellevants de l'actualitat és la planificació d'una gran ciutat esportiva i un nou estadi per al Gimnàstic de Tarragona. Segons el candidat: "Hem de conjugar els interessos d'una nova instal·lació que substitueixi l'actual amb la creació d'una gran ciutat esportiva per la Tarragona del futur." Aregio demana que aquest projecte no es converteixi en un element de confrontació política o "pim-pam-pum" electoral, sinó que es tracti com una responsabilitat de govern essencial per a una ciutat que supera els 150.000 habitants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Visita al Celler Rovira: Tradició Vinícola a Tarragona
El concurs de la Via T al Celler Rovira En aquesta edició especial del dimecres, l'espai de la Via T es desplaça al centre de Tarragona per visitar un dels establiments més emblemàtics de la ciutat: el Celler Rovira, situat al carrer Sevilla, número 5. La dinàmica del concurs ha permès a una oient, la Montse, identificar el lloc gràcies a pistes geogràfiques i sensorials com la proximitat a les 100 escales, l'antiga fàbrica de la Chartreuse i música flamenca en referència al nom del carrer. Característiques de l'establiment El Josep Maria Rovira, responsable del celler, descriu el local com un espai que sorprèn per la seva profunditat i gran varietat de referències. Entre els punts destacats trobem: Gran diversitat de productes: Ofereixen des de vins de taula assequibles fins a ampolles exclusives d'uns 400 euros. Assessorament personalitzat: A diferència de les grans superfícies, el Celler Rovira aposta per recomanar el producte segons el maridatge (peix, carn) i el pressupost del client. Venda a granel: Disposen de més d'una vintena de botes amb vins de la terra (Terra Alta, Priorat, Penedès, Montsant). Tendències del mercat i productes especials Durant la conversa, s'analitza l'evolució del consum de vi a la zona: Auge dels vins locals: S'ha passat d'una demanda centrada en Rioja o Ribera del Duero a una on el 90% dels clients busquen vins de les Denominacions d'Origen (DO) de Tarragona. El vi del Nàstic: Destaca una edició especial elaborada per la cooperativa de Capçanes amb motiu de l'eufòria grana, ideal per a celebracions importants com un possible ascens. "Donem un producte de prou qualitat que és tan bo o millor que un de més car; ens adaptem al que demana el client." L'espai clou subratllant la importància del comerç de proximitat i la riquesa vinícola de la demarcació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
La Ruta del Cister: Concurs i Turisme a Tarragona Ràdio
La Ruta Amagada: Un viatge pel patrimoni local En aquesta edició del programa El matí de Tarragona Ràdio, s'ha dut a terme el concurs de la Ruta Amagada, un espai on els oients han d'endevinar un indret de les comarques tarragonines mitjançant pistes. L'objectiu és promoure el turisme de proximitat i recompensar la fidelitat de l'audiència amb premis exclusius com el rellotge commemoratiu dels 20 anys de l'emissora. Resolució del concurs L'oient Ivan Perelló ha aconseguit identificar la destinació del dia amb només dues pistes: 1. La ruta és "més ruta que mai". 2. Està conformada per tres indrets de característiques similars. La resposta correcta ha estat la Ruta del Cister, l'eix central de la qual inclou els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Entrevista amb Modest Corbella Després del concurs, el gerent de l'organització, Modest Corbella, ha explicat la riquesa d'aquesta marca turística nascuda l'any 1989: Identitat històrica: La ruta uneix tres comarques (Alt Camp, Conca de Barberà i Urgell) i acull les tombes dels reis de la Corona d'Aragó. Més que monestirs: Tot i que els monestirs en són el "pal de paller", la ruta engloba fires (com la de la Prehistòria a l'Espluga de Francolí), festes medievals (a Montblanc) i entorns naturals. Dinamització econòmica: Els monestirs mantenen avui una relació de col·laboració amb el territori per generar activitat a través del turisme i la cultura, com el cicle de concerts d'estiu. "La Ruta del Cister no és només una línia que uneix tres monestirs; és un concepte molt més ample i una referència identitària per a tots els Països Catalans."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Incendi a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Estat Crític de l'Incendi i Actuacions d'Emergència L'incendi forestal a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant continua actiu, marcat per la dificultat que suposa el fort vent a la zona. Tot i que s'han mobilitzat 5 mitjans aèris, aquests no han pogut actuar plenament a causa de les ràfegues, obligant els bombers a centrar els esforços per via terrestre. Punts clau de la situació: Efectius desplegats: Al voltant de 80 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat estan treballant sobre el terreny, amb el suport de les unitats GRAF que accedeixen a les zones més altes. Estat de les flames: No hi ha un front actiu únic, sinó diversos punts calents i petits focs a les carenes de les muntanyes que podrien revifar si el vent no afluixa. Gestió dels desallotjats: Durant la nit s'han realitzat diverses evacuacions preventives en càmpings i urbanitzacions: El Càmping Cala d'Oques ha estat traslladat al poliesportiu de l'Hospitalet. El Càmping Temple del Sol s'ha reubicat a la Torre del Sol (Mont-roig). Els veïns de l'Almadrava ja han pogut retornar a les seves llars oficialment. Previsions i Cites Rellevants S'espera que les condicions meteorològiques millorin cap al migdia. Segons el tinent d'alcalde, Remigi Margalef, el relleu dels equips ja s'ha efectuat per continuar les tasques de remullat. "Si cap al migdia para el vent i hi poden entrar els efectius aèris, hi haurà molta més seguretat i rapidesa a l'hora de donar el foc per controlat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
La Síndrome X Fràgil: Jornades Informatives a Tarragona
La Síndrome X Fràgil: Diagnòstic i Realitat L'entrevista amb Eduardo Brignani, psicòleg i assessor de l'Associació Catalana de la Síndrome X Fràgil, posa llum sobre la forma més comuna de retard mental hereditari. Tot i la seva prevalença, continua sent una condició àmpliament desconeguda tant pel gran públic com per part del col·lectiu mèdic. Característiques i Detecció La detecció primerenca és complexa perquè els trets físics no sempre són evidents en els primers anys. Els senyals d'alerta solen ser: * Retard en el llenguatge i en l'adquisició de la marxa. * Dificultats en el control d'esfínters (enuresi i encopresi). * Simptomatologia conductual: hiperquinesia, labilitat atencional i repetició de frases (perseveració). * Confusió diagnòstica: Sovint es confon amb l'autisme a causa del solapament de certs trets. La Genètica de la Síndrome Es tracta d'una alteració lligada al cromosoma X. L'explicació de la seva transmissió és clau per entendre l'afectació: * Homes: Són els més afectats (1 de cada 2.500) perquè només tenen un cromosoma X. * Dones: Tenen una menor incidència (1 de cada 8.300) en tenir un segon cromosoma X que pot compensar el danyat. "Quan la família rep el diagnòstic es col·lapsa perquè és irreversible, però alhora troba un cert repòs en saber finalment què li passa al seu fill." Suport Psicològic i Jornades a Tarragona L'Associació, que ja té deu anys de recorregut, ofereix suport emocional per restablir l'ecologia emocional de les famílies. El proper 22 d'abril, Tarragona acollirà unes jornades al Caixa Fòrum amb experts de prestigi (com el Dr. Josep Artigas) per sensibilitzar i formar professionals de la salut i l'educació sobre aquest trastorn.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Entrevista a Carlos Pérez Siquier: La mirada del Mediterrani
La Trajectòria d'un Pioner a Tarragona L'emissora connecta amb el reconegut fotògraf Carlos Pérez Siquier, Premio Nacional de Fotografía (2003), amb motiu de la seva exposició antològica al moll de costa de Tarragona. L'artista repassa les etapes de la seva obra, definida per una mirada irònica, sensual i profundament mediterrània. Els Tres Cicles Creatius La Chanca (Anys 50): Un treball documental sobre el barri marginal d'Almeria. Pérez Siquier destaca que no buscava la denúncia social explícita, sinó captar la dignitat de la gent i actuar com a testimoni del seu temps. El Turisme i el Color (Anys 70): Una fase revolucionària on capta el fenomen del turisme de masses des d'una perspectiva pop. Són fotografies que exploren la geografia de la carn i que, malgrat el pas del temps, han mantingut una vigència absoluta en la cultura visual contemporània. Viatges i Conceptes: Inclou treballs més recents com el seu viatge en tren (paisatges mentals) i la seva visió de la Maestranza de Sevilla, on prioritza la llum i el moviment. Filosofia i Mètode de Treball L'autor reflexiona sobre el seu caràcter rebel i la seva capacitat per anticipar-se a moviments com l'informalisme. Sobre el seu procés creatiu, destaca: "Jo no treballo amb digital... la fotografia la faig amb el cervell, la mirada i el cor; després la revelo." L'artista expressa la seva satisfacció en veure com les seves obres dels anys 70 connecten amb les generacions més joves i com la seva feina segueix sent, per damunt de tot, la seva gran diversió i privilegi.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
2006-04-10 PATRONAT MUNICIPAL ESPORTS
Participació de Tarragona als Jocs Juvenils de Ciutats Germanades En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, detalla la participació de la ciutat a la 18a edició dels Jocs Juvenils de Ciutats Germanades, que se celebraran a Siena del 21 al 24 d'abril. Origen i valors del projecte Aquests jocs van néixer l'any 1972 com una iniciativa entre Avignon i Tortosa. L'objectiu principal no és només la competició, sinó fomentar la convivència entre joves de 15 i 16 anys d'arreu d'Europa. Els pilars de l'esdeveniment són: Esport: Disciplines tant d'equip com individuals. Cultura: Visites guiades i coneixement del patrimoni local. Convivència: Activitats com workshops i tallers on es barregen joves de diferents nacionalitats. La delegació tarragonina i els esports Un total de 50 persones es desplacen a Itàlia, incloent-hi una selecció de 48 joves esportistes de diversos clubs de la ciutat (CBT, ADT, CN Tàrraco, Gimnàstic, entre d'altres). Les disciplines representades són: Esports d'equip: Bàsquet masculí i vòlei femení. Esports individuals: Atletisme, natació, tenis, tenis taula i judo. "No es tracta només dels millors jugadors, sinó de buscar uns jugadors que s'ho mereixin; sortir a Siena és com un premi a l'esforç." Organització i futur La selecció d'esports s'ha estandarditzat amb els anys per garantir que totes les ciutats germanes puguin participar-hi. Tarragona històricament ha tingut bons resultats, especialment en bàsquet i natació. Finalment, s'anuncia que d'aquí a quatre anys Tarragona serà la seu organitzadora i rebrà uns 500 joves d'altres ciutats europees.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Nova Història de Tarragona: de la prehistòria als nostres dies
Una mirada global a la història tarragonina L'historiadora Maria Antònia Ferrer presenta el seu nou llibre, Història de Tarragona, una ciutat mediterrània, publicat per Arola Editors. L'obra destaca per ser un exercici de síntesi gairebé inaudit: recollir en un sol volum de 350 pàgines tota l'evolució de la ciutat des de la prehistòria fins a l'arribada de la democràcia. Contextualització i metodologia Ferrer s'allunya del cronisme localista per oferir una visió de Tarragona integrada en el context universal i europeu. Els punts clau de la seva proposta són: Contextualització històrica: Cada esdeveniment local (com la guerra del francès o la il·lustració) s'explica en relació amb el que succeïa a la resta del món. Identitat pròpia: L'autora subratlla que Tarragona té unes característiques diferents de Barcelona, especialment durant l'època medieval sota el domini de l'arquebisbe o la seva etapa com a ciutat militar al segle XVII. Divulgació: Malgrat el seu rigor, el llibre està concebut per al gran públic i com a eina d'estudi per a joves, fugint de l'excessiva rigidesa acadèmica. L'essència de la ciutat: El port i la muralla L'estructura del llibre trenca amb l'ordre cronològic tradicional en el seu inici. El primer capítol es dedica a la dualitat entre les muralles i el port, representant la dialèctica entre la Tarragona tancada (petita i medieval) i la Tarragona oberta al mar (gran i imperial). Un relat viscut en primera persona Una de les parts més singulars és el tractament del franquisme. Ferrer, reconeixent la seva impossibilitat de ser objectiva amb una època que ha viscut directament, opta per: "Quan arribo al franquisme, m'assento tan vinculada a la història que no puc ser una historiadora... llavors faig un gir i ho explico en primera persona." L'autora admet que el llibre és fruit de dos anys de treball intens i que s'ha basat en la recerca de molts especialistes i exalumnes per construir aquesta mirada subjectiva però necessària sobre el passat de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Sergi de los Rios, alcaldable d'ERC a Tarragona
Entrevista a Sergi de los Rios sobre el futur d'ERC a Tarragona L'actual regidor i diputat al Parlament, Sergi de los Rios, ha estat ratificat com a cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a les eleccions municipals de 2007. Durant l'entrevista, analitza el canvi d'etapa política a la ciutat i els objectius de la seva formació. Renovació i final d'etapa a la ciutat De los Rios destaca que Tarragona es troba al final d'un cicle marcat per la marxa de l'alcalde Joan Miquel Nadal i per unes maneres de fer política basades en la picabaralla constant entre CiU i PSC. • L'objectiu és oferir una actitud constructiva per arribar a solucions reals. • La seva joventut (36 anys) s'interpreta com un actiu per liderar aquesta renovació. • Es manté una continuïtat amb Rosa Rossell, qui seguirà sent la portaveu municipal fins al final de la legislatura. Estratègia electoral i pactes ERC aspira a créixer significativament a la ciutat, fixant-se com a fita els resultats obtinguts en comicis nacionals i estatals. • L'objectiu clar és assolir els 10.000 vots a la ciutat de Tarragona. • De los Rios afirma que ERC té una posició de centralitat que li permet parlar amb gairebé totes les forces (PSC, CiU, Iniciativa), a excepció del Partit Popular. • La llista electoral prioritzarà persones preparades per a la gestió del govern municipal. "No debatem sobre les persones, sinó que vam debatre sobre un document polític i vam analitzar quina persona podia tenir major rendiment." El paper del diputat i el tractament del Nàstic Com a diputat al Parlament, de los Rios defensa la doble condició de regidor i parlamentari com una eina estratègica per a la ciutat, posant com a exemple el desbloqueig de la façana marítima. • També s'ha referit a la seva pressió a la CCMA per millorar el tractament informatiu del Nàstic de Tarragona a TV3. • Reclama que la televisió pública esponsoritzi també els equips de Segona Divisió A, i no només els de Primera.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Eufòria al Nàstic: golejada a l'Albacete i camí a Primera
L'extasi del Nou Estadi L'actualitat del Nàstic de Tarragona està marcada per un estat d'eufòria col·lectiva després de la victòria aclaparadora davant l'Albacete (4-1). El programa analitza el moment dolç de l'equip, que suma ja 13 jornades sense perdre i s'ha aferrat al co-lideratge de la categoria. Una ratxa de rècord L'evolució de l'equip ha passat de ser un somni a una realitat tangible amb dades espectaculars: * 33 punts aconseguits dels últims 39 possibles. * Cinquena victòria consecutiva a casa davant d'11.000 espectadors. * Co-lideratge a la classificació amb un matalàs de 6 punts sobre el quart classificat. El protagonisme d'Abel Boades El quart gol de la jornada, obra d'Abel Boades, ha centrat l'atenció de la retransmissió de Tarragona Ràdio. El narrador Jordi Blanca el va batejar com a "> O rei Boades", destacant no només la qualitat del xut des de fora l'àrea, sinó també la dedicatòria especial a la seva futura paternitat. El desplaçament a Lleida i l'ambient social L'afició ja es prepara per al proper repte: el partit a Lleida. Malgrat jugar fora, s'espera un desplaçament massiu: * S'han posat a la venda 2.500 entrades i el ritme de venda és frenètic (més de 1.000 venudes el primer dia). * La presència de xarangues i l'harmonia entre l'equip i la ciutat han convertit cada jornada en una festa social que traspassa l'àmbit esportiu. Concursos i participació El programa manté obertes les vies de participació per als oients: 1. Millor jugador del partit: Votacions via SMS (actualment liderades per David Cuellar). 2. La pregunta de la setmana: Es debat si el Nàstic aconseguirà l'ascens matemàtic a Primera Divisió abans de l'última jornada del 18 de juny.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
2006-04-07 RAUL FONT
Projecte de Seguretat Viària a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona i el Servei Català de Trànsit impulsen un nou Pla Local de Seguretat Viària amb l'objectiu de reduir la sinistralitat i millorar la convivència a l'espai públic. Raül Font, tinent d'alcalde de seguretat, destaca la necessitat d'un canvi cultural per evitar infraccions evitables que afecten els col·lectius més vulnerables. Objectius i Eixos del Pla Reducció de la sinistralitat: Especialment enfocada a la velocitat excessiva (present en un 15% dels accidents) i l'ús de sistemes de seguretat passiva (casc i cinturó). Homogenització de criteris: Establir pautes de circulació coherents a tota la ciutat per evitar confusions entre els conductors. Protecció de vianants i motoristes: Prioritzar la seguretat d'aquells que pateixen més danys en cas de col·lisió. Anàlisi de dades: Identificació de punts negres on es concentra l'accidentalitat per aplicar solucions tècniques. "Només que serveixi perquè hi hagi un accident menys a la nostra ciutat, haurà valgut la pena l'esforç." Mobilitat a la Part Alta A partir del 18 d'abril, s'implementarà una nova normativa de circulació a la Part Alta: * Restricció d'accés: Només els residents amb targeta acreditativa (blau i verd) i comerciants (vermell) podran circular pels carrers secundaris. * Prioritat per al vianant: L'estratègia municipal busca eliminar progressivament el vehicle privat dels centres històrics per potenciar la mobilitat a peu. Infraestructures i Obres en Curs Es comenten diverses actuacions per millorar la fluïdesa del trànsit: 1. Via Augusta: Obres de dignificació d'aquesta entrada a la ciutat, que obliguen a tallar l'entrada però mantenen la sortida oberta. 2. Nova Rotonda: Projecte a la cruïlla de Vidal i Barraquer amb el carrer Torres Jordi per eliminar semàfors i agilitzar l'accés al Serrallo. 3. Habilitat dels conductors: Es posa en valor la capacitat dels usuaris per trobar itineraris alternatius durant les obres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Presentació del cicle Just Times 2006 a Tarragona
El Just Times s'uneix al Festival de Dixieland L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio destaca la col·laboració especial entre el Festival Internacional de Dixieland de Tarragona i la tercera edició del cicle Just Times. Aquesta sinergia permet que el concert de clausura del primer sigui, a la vegada, l'acte inaugural del segon, creant una proposta cultural més potent. Cartell i programació del cicle El responsable de programació, Nando Oterino, detalla les quatre propostes que formen el cicle d'enguany, caracteritzades per la fusió i el caràcter internacional: Llibert Fortuny Electric Quintet (16 d'abril): Una proposta de jazz fusió amb sons de saxo revolucionaris i distorsions. Yara Beilinson (30 d'abril): Cantant brasilera resident a Barcelona que barreja jazz latin, bossa nova i funky. Francesco Tristano Schlimé i Rami Khalifé (7 de maig): Diàleg de dos pianos acústics que uneix formació acadèmica i improvisació. Sono Esfèric Trio (Tancament de cicle): Representació local amb el saxofonista Javi Pie, el compositor Conrad Setó i el contrabaixista cubà Luis Cajal. Compromís social i solidaritat Un dels punts més rellevants és el caràcter benèfic de les actuacions: El preu de les entrades (2,5 ) és un donatiu íntegre per al Club Esportiu Minusvàlids Costa Daurada. Es tracta d'una entitat que fomenta l'esport de competició per a persones amb discapacitat des de fa més de 20 anys. "No crec que siguin concerts per a músics, sinó que tothom pot venir i disfrutarà." Els concerts se celebraran cada diumenge a l'Auditori de Caixa Tarragona a les 19:30 h.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Venda de palmes i palmons a la Rambla de Tarragona
Tradició i artesania a la Rambla Nova En motiu de la proximitat del Diumenge de Rams, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a la Rambla Nova per copsar l'ambient de les tradicionals parades de palmes i palmons. Malgrat la grisor del dia, l'activitat artesana i comercial es manté viva per oferir els elements típics d'aquesta festivitat. Tipologia de productes i preus Les responsables de les parades, com la Mari Carme Sants i la Maite Bosch, expliquen la varietat de gènere disponible aquest any: Palmes i palmons: Des de palmetes petites per a la solapa fins a grans estructures treballades. Diferenciació tradicional: Tradicionalment, la palma treballada és per a les nenes i el palmó llis per als nens. Palmes de colors: Una variant que s'ha anat popularitzant en els últims quatre anys. Complements: Es venen molts rosaris de sucre, de gominola o de "nuve", a més de ninotets de caramel i rams de llorer per beneir. Pel que fa als preus, la forquilla és molt àmplia: 1,20 € - 2 €: Palmetes petites de solapa. 10 € - 25 €: Palmes de mida mitjana o elaborades. Fins a 50 €: Peces de gran artesania que requereixen hores de treball manual. El valor de l'artesania catalana La Maite Bosch destaca la diferència entre la producció local i la d'altres indrets: "Les palmes d'aquí a Catalunya les fan més fines, els troncs són escollits perquè no pesin; les d'Andalusia són més gruixudes i vastes." L'elaboració manual d'una palma de 10 euros pot suposar fins a tres hores de feina, fet que evidencia que es tracta d'un ofici basat més en la voluntat de mantenir la tradició que no pas en el benefici econòmic pur. Les paradistes coincideixen que, tot i la societat laica, la il·lusió de la canalla i el compromís amb la cultura popular fan que la campanya continuï any rere any.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Ambient i música al carrer del Festival de Dixieland
Crònica a peu de carrer del Festival de Dixieland Aquesta connexió en directe captura l'essència festiva del Festival de Dixieland, destacant la importància de viure la música des de l'espai públic i la interacció amb la gent. La unitat mòbil es desplaça fins al cor de la celebració per oferir una experiència immersiva sonora. L'arribada del vaixell del Mississippi Un dels elements més visuals i atractius de la jornada és la presència de la Cie du Dixi Blu-Bahn, un grup que desfila amb una rèplica fidedigna dels clàssics vaixells de vapor del Mississippi. Ubicació: El seguici es troba en ple recorregut pel tram central de la Rambla Nova, concretament davant de la zona de la Colla Jove i les Teresianes. Estètica: Es destaca el color blau del vaixell i la gran qualitat de la seva construcció, que genera una gran expectació entre el públic. Ambient musical: La connexió coincideix amb el moment exacte en què la banda reprèn la seva actuació després d'una petita pausa. "És una rèplica fidedigna dels vaixells del Mississippi... és impressionant, eh? Que bonic!" La transmissió subratlla el caràcter vibrant del festival, on la figura de la "capitana" del vaixell i la música en directe transformen el centre de la ciutat en un escenari festiu que recorda les celebracions clàssiques de New Orleans.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Centenari de La Salle Tarragona i visita del Superior General
Visita del Superior General i el seu impacte Aquest diumenge, el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona acollirà el tradicional pregó de Setmana Santa, que enguany anirà a càrrec d'Álvaro Rodríguez, Superior General dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle. Aquesta visita té una transcendència històrica, ja que l'última vegada que un Superior General va visitar la ciutat va ser fa 53 anys, el 1953. "Pensem que La Salle, com a institució dedicada a l'ensenyament, és la primera institució privada del món. Eduquem més d'un milió d'alumnes." Memòria històrica i homenatges Durant la seva estada, es duran a terme diversos actes significatius: Homenatge a Lluís Maria Saumells: Es restaurarà i beneirà el motlle original d'una de les seves escultures al col·legi per reconèixer la seva aportació a l'art contemporani tarragoní. Record a Sant Jaume Hilari: Es descobrirà una placa a la muntanya de l'Oliva en honor al germà executat el 1937 durant la Guerra Civil. Cita amb el passat: Es recorda l'esplendorosa visita de 1953, quan l'alcalde Enric Oliver va rebre el Superior con un Cadillac i es va inaugurar el Jardí de la Reconciliació. El futur de La Salle: Innovació i creixement Amb motiu de la celebració del centenari de la institució a Tarragona (1906-2006), el director Josep Maria Prats destaca els nous reptes: Modernització de Sassalades: Renovació total de les instal·lacions després de 30 anys. Nou Parvulari del Segle XXI: Un projecte educatiu que introduirà les noves tecnologies i la interactivitat des dels 3 anys (P3). Estudis Superiors: Potenciació dels graus d'Enginyeria i Arquitectura, i la creació d'un màster per a executius d'alt nivell. Integració social: Reivindicació de l'escola com un centre integrador que ha ajudat a la mobilitat social de milers de tarragonins.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Mites del Jazz al Carbó: Exposició de Maria Rosa Crespo
L'Exposició de Jazz a Tarragona En el marc del Festival de Dixieland de Tarragona, l'artista argentina establerta a la ciutat, Maria Rosa Crespo, presenta una col·lecció de retrats centrada en els grans mites del jazz. L'exposició, situada al Cafè de l'Hotel Ciutat de Tarragona, recull aproximadament 18 dibuixos fets amb la tècnica del carbonet. Origen de la Col·lecció La iniciativa no va néixer de l'artista, sinó del seu fill, un gran entusiasta del gènere que actualment resideix al Japó: Va ser el fill qui li va demanar els primers retrats com a regal d'aniversari. La col·lecció s'ha creat de forma progressiva al llarg dels anys. Mentre que el fill triava els personatges, la Maria Rosa aportava el seu talent artístic amb el carbonet. Trajectòria de l'Artista La Maria Rosa Crespo té una llarga història amb la pintura, que es remunta a l'any 1936. Malgrat que va fer una pausa en la seva carrera professional pel matrimoni i la criança, mai ha deixat de pintar: Actualment se centra en paisatges urbans de la Part Alta de Tarragona. Treballa diverses tècniques: oli, aiguada i aquarel·la. Considera la llum un elements clau en la seva obra paisatgística. Mites Retratats L'exposició inclou figures rellevants de l'escena musical, entre les quals destaquen: "Hi ha un molt bonic que és de Jerry González... també n'hi ha dues dones que cantaven jazz molt bonic." L'obra és itinerant i s'ha pogut veure en diversos espais de la ciutat durant els dies del festival, servint de pont entre el passat musical i l'actualitat cultural tarragonina.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Santiago Auserón i la Big Band al Festival de Dixieland
Santiago Auserón a Tarragona: Una Fusió de Jazz i Rock El prestigiós músic Santiago Auserón torna a Tarragona per participar en el Festival de Dixieland. En aquesta ocasió, ho fa amb una proposta innovadora juntament amb la Big Band del Taller de Músics de Barcelona, sota la direcció magistral d'Enric Palomar. Un Projecte Nascut de l'Amistat i l'Estudi Auserón explica que la seva relació amb el Taller de Músics va començar com a alumne de guitarra i cant. El que inicialment era una col·laboració puntual s'ha convertit en un projecte consolidat: Formació: La Big Band està integrada per prop de 30 músics, principalment alumnes i exalumnes amb un gran compromís professional. Arranjaments: Enric Palomar ha transformat clàssics del rock en peces de jazz amb una sonoritat sorprenent. Homenatge al Jazz: Tot i la seva passió pel gènere, Auserón aclareix amb humilitat que no es considera un crooner: "No sóc ni pretenc ser un cantant de jazz... Sóc un cantant lladrador de carrer i de trajectòria rockera que sent amor pel jazz." El Repertori: Un Viatge per la seva Carrera L'espectacle repassa els èxits més emblemàtics de les seves etapes anteriors, barrejant temes de Radio Futura i Juan Perro: Radio Futura: Sonaran temes mítics com Escuela de calor, El canto del gallo, Annabel Lee, A cara o cruz, La negra flor i Veneno en la piel. Juan Perro: S'inclouen peces com El joraique, Obstinado en mi error, La charla del pescado i La misteriosa. Una Connexió Especial amb Tarragona L'artista recorda amb afecte els seus anteriors concerts a la ciutat, especialment al Camp de Mart, i confessa sentir un punt de nervis i molta il·lusió per retrobar-se amb un públic que sempre ha estat molt entregat. A més de la música, Auserón continua vinculat a la filosofia, treballant en una tesi sobre la percepció del so i el llenguatge.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Gersant: Decoració i Interiorisme a Tarragona Ràdio
El Comerç de Proximitat a Tarragona: Gersant En aquesta edició del programa Via T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins al carrer Ramon i Cajal, 39 per visitar Gersant, un establiment especialitzat en decoració de la llar amb més de 18 anys de trajectòria a la seva ubicació actual i 40 anys d'experiència en el sector. Assessorament i Psicologia del Client La Trini, responsable de l'establiment, explica que la seva feina va molt més enllà de la simple venda. Es tracta d'un procés d'assessorament personalitzat on és clau: Entendre les necessitats: Escoltar la clientela per traduir les seves idees abstractes en projectes reals. Psicologia aplicada: Segons la Trini, cal a vegades "endevinar el pensament" per arribar a la solució decorativa perfecta. Perfil de client: Tot i que cada cop hi ha més parelles joves, les dones continuen sent les principals prescriptores de la decoració a la llar. Noves Tendències en Cortines i Teixits L'entrevista repassa com ha evolucionat el món de l'interiorisme, apostant ara per la simplicitat i la comoditat: Panells japonesos i estors: Són els productes estrella actualment per la seva funcionalitat i capacitat de crear espais diàfans en pisos moderns. Noves tecnologies tèxtils: Es destaquen els boutins (edredons fins i lleugers) i les mantes de transport, que substitueixen els elements voluminosos d'abans. Uniformitat: S'ha abandonat la moda de coordinar-ho tot amb la mateixa tela (sofàs, cortines i coixins) per buscar espais més equilibrats. "Si cobréssim per classes de psicologia en comptes de per cortines, jo faria anys que hauria plegat." Un Espai de Confiança L'establiment destaca pel seu aparador atractiu, que convida a entrar, i per la confiança dels clients que tornen generació rere generació (mares, filles i sogres). La visita conclou amb l'anunci de l'arribada de noves col·leccions de coixins infantils amb motius moderns.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
2006-04-05 UM TORRE-FORTA ESCOLES
Descripció del Projecte Educatiu Els alumnes del col·legi La Salle de Torreforta participen en la iniciativa "L'escola adopta un monument", un projecte que busca apropar el patrimoni històric als més joves. A través d'activitats didàctiques i visites guiades, els estudiants de primària i ESO esdevenen "padrins" del monument que dona nom al seu barri. Història i Característiques de la Torreforta Durant la visita, s'expliquen les diferents etapes històriques de l'edifici: Origen defensiu: Inicialment va ser una torre construïda per protegir la zona dels atacs de pirates i barbarescs. Element fundacional: És l'edifici original a partir del qual es va desenvolupar el barri actual de Torreforta. Evolució: Posteriorment va funcionar com a masia abans de la seva restauració definitiva. Curiositats i Elements Arquitectònics Els nens i nenes han pogut explorar racons normalment tancats al públic: El Pou: Un dels elements que més ha fascinat els alumnes; antigament servia com a via d'escapament o vigilància i connectava amb el mar. Marques de picapedrer: Es comparen amb els moderns codis de barres, ja que servien perquè els treballadors antics identifiquessin la seva feina i poguessin cobrar. Arcades de pedra: Estructures originals de la primera planta que sostenen l'edifici. Ús Actual de l'Edifici "Ara tenim la seu de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona. Encara hi ha gent gran que ens demana de veure-ho perquè ells de petits hi havien jugat dintre." Actualment, el monument combina la seva funció administrativa com a oficina municipal amb la seva preservació com a actiu cultural i històric obert a la comunitat educativa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Marco Gallo i els monstres del jazz dels 80
L'exposició fotogràfica de Marco Gallo al Festival de Dixieland En el marc del Festival de Dixieland de Tarragona, el fotògraf madrileny afincat a la ciutat, Marco Gallo, presenta la seva mostra titulada "Monstres del jazz als anys 80". Aquesta exposició, que es pot visitar al Cafè Museum fins al 30 d'abril, és el fruit de la combinació de les dues grans passions de l'autor: la fotografia i el jazz. Origen i recuperació de l'obra Les imatges van ser capturades durant la dècada dels 80 a Madrid, una època d'efervescència cultural on el Festival de Jazz de Madrid era el punt de trobada dels grans referents del gènere. Marco Gallo explica que: "Estaven perdudes en una prestatgeria i, gràcies a l'Àrea de Cultura que les va veure i em va convèncer per exposar-les, aquí les teniu." L'exposició ha permès rescatar de l'oblit un material històric que l'autor havia deixat de banda en abandonar la fotografia professional per dedicar-se a altres àmbits. Contingut de la mostra La col·lecció consta d'una selecció de 15 fotografies que retraten figures llegendàries que ja formen part de la història de la música: Icones internacionals: Chick Corea, Elvin Jones, Trilok Gurtu, Paul Stoker i John Patitucci. Referents nacionals: Tete Montoliu, Pedro Iturralde, Max Sunyer i El Kiflus. El Festival de Dixieland avui L'entrevista també destaca la importància de la programació del festival a Tarragona, posant èmfasi en l'accessibilitat dels concerts al carrer i les activitats per a escolars (Jazz a les escoles), una iniciativa que Gallo considera vital per apropar la música a les noves generacions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Festival Dixieland: Jazz i Swing a Tarragona
El Ressò del Jazz a la Ciutat de Tarragona L'episodi se centra en l'arrencada d'una nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, una cita cultural consolidada que coincideix amb l'arribada de la primavera. El programa reuneix músics i restauradors per analitzar la importància d'aquest esdeveniment que omple els carrers de música Dixi, swing i jazz clàssic. Participants i Vissions del Festival • Robert Rieta (La Cantonada): Restaurador veterà que destaca el paper dels locals en l'oferta de sopars temàtics de Nova Orleans. • Àngel Hernández (Almos Quartet Trio): Músic que reivindica la constància del jazz durant tot l'any a través de les jam sessions. • Jeff and Gilby: Vocalista anglès que aporta la visió internacional i la passió pel swing. • Raül Sitt (Small River Dixi): Representant de la nova generació de músics que es van formar gràcies a la influència del festival. Temes Principals i Reflexions De la Minoria a la Popularitat Tot i que el jazz és descrit sovint com un estil de minoria, el format Dixieland aconsegueix trencar barreres gràcies a la seva proximitat i caràcter festiu. Les seccions destaquen com el festival ha creat un "caldo de cultiu" a la ciutat, fomentant que joves músics obtinguin beques per a escoles tan prestigioses com Berkeley. L'Impacte dels Escenaris Urbans "L'èxit del Dixieland és que no has de pensar; la gent sent el ritme i entra directament a la festa." Es discuteix la diferència entre el jazz de concert, que requereix un cert silenci i distància, i el Dixi de carrer que busca la interacció directa amb el públic, incloent espais com el Mercat Central o la Rambla, on les famílies i els nens participen activament. Propostes de Futur Els tertulians coincideixen en la necessitat de potenciar cicles de jazz més enllà dels dies del festival, especialment durant l'estiu, per evitar que la música quedi limitada a una sola setmana d'activitat intensa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Nou pas de la Confraria del Cristo del Buen Amor
Presentació del nou misteri per a la Setmana Santa L'entrevista amb José Manuel Núñez, president de la Confraria del Cristo del Buen Amor, se centra en la gran novetat de la Setmana Santa tarragonina del 2006: la benedicció i estrena del nou pas de Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Aquest projecte culmina un procés de tres anys de treball intens per coincidir amb el desè aniversari de la primera sortida del Cristo del Buen Amor. Procés de creació i artesania El procés ha estat complex i ha involucrat diversos especialistes d'arreu de l'Estat: Imatgeria: Les imatges han estat esculpides per l'imatger sevillà Jesús Méndez Lastrucci, contactat inicialment a través d'internet. Les figures es van modelar primer en barro (fang) a escala real per permetre correccions abans de la talla definitiva. Orfebreria i detalls: Les corones i aureoles s'han fet a mà per encàrrec, un procés que ha durat un any. Els gerros i la cereria (57 espelmes de cera líquida) provenen de tallers especialitzats de Sevilla i Mallorca. Vestuari: Les imatges han estat vestides per sastres especialitzats, incloent-hi tant la roba exterior com la interior, per donar-los un realisme total. El repte dels portants Un dels punts que més preocupa al president no és el finançament (amb un cost d'uns 33.000 euros), sinó la gestió dels 18 portants necessaris. Es tracta d'un pas carregat exclusivament a espatlles (a l'interior de l'estructura), cosa que implica un esforç físic considerable: El pes total del misteri ronda els 550 quilos. Cada portant carrega aproximadament 35 quilos durant un recorregut de més de tres hores. "No estaré tranquil fins al Dissabte Sant al matí, quan hagi passat tot. El Divendres Sant personalment ho passo malament pels nervis i la preocupació que tot surti bé." Expectatives per a la processó Núñez destaca la satisfacció d'haver compartit el procés amb l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa i espera amb il·lusió el moment en què els dos passos de la confraria desfilin junts per primer cop pel Passeig de Sant Antoni.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
El Canto del Loco i el programa CATA a Tarragona
Concert del Canto del Loco per Sant Magí L'Ajuntament de Tarragona ha confirmat que el grup madrileny El Canto del Loco serà el protagonista del macroconcert de les festes de Sant Magí, el proper 17 d'agost. L'elecció es deu a l'alt índex de popularitat i vendes del seu darrer àlbum, Zapatillas. Nova ubicació al barri de Bonavista A causa de les obres de remodelació i cobriment de la Plaça de Braus, el concert s'ha traslladat a l'esplanada del mercadet de Bonavista. Aquesta decisió ha generat debat sobre la descentralització dels actes festius. El regidor Carles Sala defensa que, tot i que els actes tradicionals han de mantenir-se al centre històric, la falta d'espais de gran format obliga a buscar alternatives als barris de Ponent. Es reconeix la necessitat de millorar el transport públic nocturn per connectar millor els barris durant les festes. "Les festes majors necessiten d'un circuit especial on el ciutadà pugui anar caminant pels diferents escenaris." Presentació del programa CATA El regidor també ha presentat el CATA (Circuit d'Activitats a Tarragona), un programa d'oci alternatiu per a joves que substitueix l'antic programa Èxit. Detalls del circuit d'activitats Finançament: Prové de fons del Ministeri de l'Interior derivats del decomís de drogues. Tallers d'èxit: El taller d'autodefensa feminista i els de danses orientals han exhaurit les places gairebé immediatament. Objectiu: Oferir alternatives saludables als joves, com ara ritmes llatins, grafitis o ràdio, fugint de l'oci exclusivament nocturn o tecnològic. Calendari: Les activitats s'estenen des d'abril fins al 17 de juny, col·laborant amb nombroses entitats veïnals i socials.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Previsions turístiques i repte de l'oferta a la Costa Daurada
Anàlisi de la Temporada Turística a la Costa Daurada En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Salvador Pellicer, president de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, analitza les perspectives del sector davant la proximitat de la Setmana Santa i la temporada d'estiu de 2006. Tot i la inestabilitat meteorològica actual, el sector manté un optimisme moderat basat en la consolidació de la recuperació iniciada l'any anterior. Setmana Santa i el Mercat Nacional Reserves d'última hora: Es destaca que l'ocupació en aquest període depèn totalment del clima, ja que el turista nacional sol decidir el viatge en el darrer moment. Perfil del turista: El 70% dels visitants per Setmana Santa són de mercat espanyol, mentre que el turisme internacional comença a créixer amb força a partir del maig. Calendari: El fet que la festivitat caigui a mitjans d'abril facilita que la majoria d'hotels ja no tanquin fins al final de la temporada. Evolució del Sector i Indicadors Clau L'expert assenyala que l'èxit no s'ha de mesurar només pel percentatge d'ocupació, sinó també pels marges de benefici. En els darrers anys, el sector ha hagut de reduir preus (fins a un 10%) per mantenir els nivells d'ocupació. "En els darrers anys, tot i que les ocupacions tenien descensos pròxims al 4%, les reduccions en els marges anaven pròxims al 10%." Factors Positius i Mercats Estrangers Mercat Britànic: Continua sent el motor principal del turisme estranger, representant el 60% del total. Mercat Rus: Mostra símptomes de creixement i un comportament més positiu que en edicions passades. Impacte del Ral·li: La celebració del Ral·li Catalunya-Costa Daurada al març ha servit per avançar l'obertura d'establiments i dinamitzar l'economia local abans d'hora. Desestacionalització i el Paper de PortAventura Pellicer posa l'accent en la necessitat de millorar l'oferta complementària a l'hivern. Insta l'administració i el sector empresarial a fer una aposta a llarg termini per acompanyar els períodes d'obertura de PortAventura (com el Nadal), garantint que el municipi ofereixi serveis d'oci i restauració actius durant tot l'any per evitar que el benefici es quedi exclusivament dins del parc. Gestió de l'Aeroport de Reus Com a coordinador del grup de treball del Consorci del Camp, Pellicer confirma que s'està treballant per atraure noves companyies de baix cost. Malgrat la pèrdua de línies com Air Berlin, l'objectiu és superar els 300.000 passatgers anuals mitjançant la incorporació de noves rutes charter i la consolidació de vols com el de Glasgow.