Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

2281-2304 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Actualitat socioeconòmica: La Mesa del Camp i el futur de Tarragona
Entrevista a Sebastià Cabré, president de la CEPTA El president de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA), Sebastià Cabrè, analitza els reptes actuals del territori, destacant la creació d'espais de debat i la planificació d'infraestructures clau. La nova Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona L'entitat ha estat una de les promotores de la Mesa Socioeconòmica, una plataforma impulsada per vuit agents del territori. Els punts clau de la seva creació són: Espai de reflexió: Neix al marge de les administracions per debatre el futur del Camp des d'un punt de vista exclusivament econòmic. Complementarietat: No pretén substituir el Consorci del Camp de Tarragona, sinó aportar lectures tècniques i visions a llarg termini (20-25 anys). Prioritats: Un dels primers grups de treball estudiarà l'impacte de l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TAV). Infraestructures i Mobilitat: El rebuig al Tramvia Cabrè referma el posicionament contrari de la CEPTA al projecte del tramcar (Tramcamp) en la seva fase actual: Consideren que és econòmicament inviable (amb un cost d'entre 600 i 900 milions d'euros). Defensen que cal un pla de mobilitat previ per analitzar els fluxos reals abans de triar la infraestructura. Proposen alternatives com el model de Montpellier, prioritzant primer els carrils bus abans d'una possible implantació ferroviària futura. Eleccions a la Cambra de Comerç de Tarragona Davant el procés electoral obert, la CEPTA ha manifestat el seu suport a la candidatura d'Antoni Belmonte: L'objectiu és mantenir una línia continuista i eficient, seguint el llegat de Javier Artal. Es destaca la necessitat de mantenir la bona relació entre sectors clau com la química i el turisme. "Tarragona ha de sonar en el mapa del món per les seves riqueses territorials i no ser només una ciutat a 100 km de Barcelona."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
L'ús d'internet a Tarragona supera el 50%
L'impacte de l'últim estudi d'OASI sobre internet S'ha presentat l'enquesta anual sobre els principals indicadors de l'ús d'internet al Camp de Tarragona, elaborada per l'organisme OASI. Els resultats mostren una evolució molt positiva del nivell de digitalització de la població tarragonina, superant barreres que fa uns anys semblaven inaccessibles. Dades clau del creixement Superació de la barrera del 50%: Per primera vegada, més de la meitat de la població (56%) és usuària d'internet, el que suposa un increment de gairebé el 30% respecte a l'any anterior. Frequència de connexió: Un 87% dels usuaris es connecten com a mínim una vegada a la setmana, i la majoria passen entre una i quatre hores navegant. Equipament de les llars: El 70% de les llars ja disposen d'un ordinador, i és cada vegada més habitual trobar domicilis amb dos o tres dispositius, incloent-hi els portàtils. Barreres i futur de la connexió L'Enric Brull, director d'OASI, identifica els principals obstacles que encara tallen el pas a una plena integració digital: La barrera econòmica: El preu de les tarifes de banda ampla a l'Estat espanyol és significativament més alt que en països nòrdics o els Estats Units. L'accés territorial: Dels 187 municipis del camp, només 123 disposen d'ADSL per cable. Es preveu que la solució a curt termini sigui la tecnologia sense fils o el satèl·lit. L'accessibilitat tecnològica: El gran salt es produirà quan internet s'integri en aparells més senzills com la televisió. "El salt espectacular serà quan comprem un aparell semblant al de la TDT que converteixi la televisió en un enginy per entrar a internet." TINET i el correu electrònic de qualitat L'estudi també destaca la bona salut de TINET, la xarxa ciutadana pionera que celebra el seu aniversari. El seu servei de correu electrònic és un referent gràcies a la seguretat i l'absència de publicitat. També s'anuncia la implementació d'un nou sistema antispam per millorar l'experiència de l'usuari en els propers mesos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Experiència d'estudiants de Dret al Parlament
Pràctiques parlamentàries i realitat política Tres alumnes de la facultat de Dret de la Rovira i Virgili comparteixen la seva experiència realitzant un seguidisme o "ombra" de diversos diputats al Parlament de Catalunya. Aquesta activitat els ha permès contrastar la realitat de la feina legislativa amb la percepció sovint distorsionada que transmeten els mitjans de comunicació. Els detalls de l'experiència Carles Caparrós va seguir la diputada Dolors Comas durant el Dia Internacional de la Dona i el diputat Carles Pellicé a Reus i al Parlament. Ivan Guallar i Òscar Grau van acompanyar la diputada Teresa Carrera (PSC) durant una jornada intensa de debats i comissions. Han pogut observar que la feina real dels parlamentaris es fa majoritàriament entre bambolines, en reunions i comissions, més que no pas en els debats del ple. Reflexions sobre el sistema i el tàcticisme Els estudiants destaquen la forta presència del tàcticisme polític i com les reaccions que semblen espontànies sovint estan totalment planificades: "No hi ha res improvisat. Quan surten i s'indignen i tot, no, no, això està estudiat." Renovació i futur de la política Els joves debaten sobre la necessitat de renovar els líders polítics per reduir la crispació i el paternalisme vers les noves generacions. Tot i que els interessa la política, no la veuen com un mitjà de vida inicial: Defensen que la política hauria de ser una vocació transitòria. Creuen que cal aire fresc i persones amb diferents trajectòries professionals per evitar que els dirigents quedin "apoltronats". Consideren que l'excés de crispació actual no aporta solucions reals a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
L'estudi del casc casteller i nous acords de la CCCC
Resum de l'entrevista a Jordi Carbonell En aquesta conversa, Jordi Carbonell, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), detalla els acords presos en la darrera assemblea ordinària, posant especial èmfasi en la seguretat infantil i l'evolució de les estructures de les colles. Els dos grans acords de l'Assemblea Carbonell destaca dues fites clau que marcaran la temporada: Implementació de l'estudi del casc: S’ha aprovat un projecte científic per testar un prototip de protecció cranial per a acotxadors i enxanetes. Integració de colles universitàries: S’ha acceptat a tràmit que aquestes formacions passin a formar part de la Coordinadora. El projecte del casc casteller La iniciativa neix d’un treball científic i estadístic liderat pel Dr. Jaume Rosset. Malgrat que l'activitat per se no té una sinistralitat extrema, s'ha detectat que la zona més vulnerable és el crani de la canalla. Característiques del casc: Fabricat per una empresa especialitzada a Múrcia, s'assembla a un casc d'hípica sense visera, és de vellut negre, injectat amb material que absorbeix els impactes però sense carcassa externa rígida per no fer mal als castellers de la pinya en cas de caiguda. Metodologia de l'estudi: Durant la temporada 2006, un grup de colles portarà el casc en cada actuació, mentre que un altre grup actuarà com a control sense protecció per comparar dades de seguretat i efectivitat. Gestió del risc i percepció social Carbonell aborda la polèmica generada l'any anterior pels Castellers de Sants i defensa que el casc és un complement de seguretat, no un incentiu per arriscar més: "El casc ha de servir per protegir més, no per arriscar més. Hem de millorar la seguretat del que ja és segur." També reivindica el model organitzatiu de les colles, destacant que són entitats altruistes, amb una estructura interna forta i, a diferència d'altres esports, sense dèficits econòmics.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Actualitat i projectes de Tarragona amb Joan Aregio
Repàs de la Política Municipal de Tarragona El portaveu de l'equip de govern i president de la Diputació, Joan Aregio, analitza l'estat actual de diversos projectes urbanístics i socials a la ciutat, així com la situació política interna del consistori. Gestió de la Part Alta i Barris • Part Alta: S'ha arribat a acords amb l'Associació de Veïns per implementar la finestreta única d'habitatge a l'abril i iniciar el soterrament de contenidors al maig. Sobre les protestes de la plataforma crítica de veïns, Aregio demana proporcionalitat i assegura que no es permetrà el bloqueig de la processó de Divendres Sant. • Pla Integral de Camp Clar: Les obres de millora de voreres i il·luminació continuen. El portaveu destaca la bona sintonia amb les entitats del barri, tot reconeixent que la problemàtica social és complexa i els fruits seran a llarg termini. • Sant Salvador: Tot i el debat sobre l'aplicació de la Llei de Barris, Aregio aclareix que aquesta llei està més enfocada a la rehabilitació física que a la intervenció social, àmbit on el barri ja disposa de bons equipaments. Habitatge i Nous Organismes • S'anuncia l'obertura de l'Oficina Local de l'Habitatge per centralitzar tràmits i ajuts, actuant com una finestreta única per al ciutadà. • L'Ajuntament continua impulsant promocions pròpies, com la de Joan XXIII, sense esperar exclusivament la inversió de la Generalitat. • Durant el segon semestre de l'any es preveu posar en marxa el Defensor del Ciutadà i l'Observatori de la Diversitat. Projectes Estratègics: Façana Marítima i Escola d'Idiomes • Escola d'Oficial d'Idiomes (EOI): El govern municipal insta la Generalitat a actuar amb celeritat després de dos anys de retards en la ubicació del centre. • Façana Marítima: Aregio critica l'actitud de l'oposició socialista, acusant-los d'oportunisme polític. Celebra la incorporació de l'Estat a la comissió de seguiment del projecte. Infraestructures Esportives i Futbol • Davant la possibilitat de l'ascens del Nàstic a Primera Divisió, l'Ajuntament treballa en el disseny d'un nou estadi municipal, ja que l'actual presenta deficiències estructurals. "L'administració té els seus ritmes i les seves cadències, però estem complint els terminis signats amb els veïns."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Presentació de Foto Tarragona Primavera 2006
Presentació de Foto Tarragona Primavera 2006 L'esdeveniment Foto Tarragona Primavera 2006 sorgeix com una evolució de l'antiga Primavera Fotogràfica de Catalunya, amb l'objectiu de mantenir la fotografia com un pilar central de la programació cultural a la ciutat de Tarragona. Aquesta iniciativa aglutina projectes d'institucions públiques i privades, oferint una visió polièdrica de la imatge. Eixos Temàtics de la Mostra Les exposicions i activitats programades, que s'estendran des del 27 d'abril fins al juny, aborden la fotografia des de diverses perspectives: Com a eina de creació i element artístic contemporani. Com a document testimonial de la realitat i la història. Com a instrument de recuperació patrimonial i memòria col·lectiva. El Debat: Fotoperiodisme vs. Art Conceptual Un dels plats forts del certamen és la confrontació intel·lectual entre dues figures de prestigi internacional: Gervasio Sánchez: Aporta la visió del reporter de guerra que viu el conflicte en primera persona i utilitza la imatge per a la denúncia mediàtica. Joan Fontcuberta: Proposa una reinterpretació de la imatge de guerra mitjançant l'apropiació digital i el treball intel·lectual, qüestionant la veracitat de la realitat. "Tot s'hi val mentre siguis honest amb tu mateix i amb l'espectador. L'art ha de ser una expressió lliure de pressions polítiques o socials." Informació Pràctica El certamen comptarà amb una miniguia i un mapa per localitzar les diverses seus a la ciutat, que inclouen des de galeries privades fins a l'Escola d'Art, servint d'aparador tant per a artistes consolidats com per a nous talents locals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Jornades de turisme cultural a la Mediterrània
Reflexions sobre el Turisme Cultural i el Desenvolupament Regional L'entrevista amb Salvador Anton, director de l'Escola Universitària de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili (URV), se centra en les properes jornades organitzades per l'AUMET (Àgora Universitària de la Mediterrània). Aquestes jornades, que tindran lloc a Tarragona a finals de març, busquen analitzar el potencial de la cultura com a motor d'innovació i creixement. Eixos principals del debat La Mediterrània com a potència mundial: Es destaca que és la principal conca turística del món, amb més de 400 milions de turistes internacionals anuals. Més enllà del sol i platja: Tot i que el model tradicional segueix vigent, les jornades se centren en el turisme cultural com una eina per al desenvolupament regional més equilibrat. Diversitat de la cultura: No es limita només a museus i monuments (patrimoni material), sinó que inclou: Cultura immaterial: Tradicions i estils de vida. Esdeveniments: Festes com Santa Tecla o els Castells. Productes locals: Com el turisme enològic al Priorat. El repte de la Riba Sud L'entrevista posa un focus especial en la desigualtat entre la riba nord i la riba sud del Mediterrani: "A la riba sud, el repte és que els petits recursos tinguin capacitat d'atreure turistes sense dependre exclusivament dels grans paquets turístics o de les grans destinacions com les Piràmides." Es planteja la necessitat d'aplicar innovació i creativitat per crear productes turístics que permetin al viatger independent descobrir la realitat d'indrets com el Magrib de forma segura i estructurada.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Funcionament i gestió del 112 i el CECAT a Catalunya
El Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT) L'episodi explora en profunditat el funcionament del telèfon d'emergències 112, especialment a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El CECAT actua com el centre neuràlgic on es coordinen totes les respostes davant de situacions crítiques. Localització i Tecnologia El centre disposa de tecnologia d'última generació per optimitzar la resposta: Localització precisa: Els sistemes detecten automàticament l'adreça dels telèfons fixos i ofereixen una àrea de probabilitat molt propera per als mòbils. Gestió cartogràfica: Visualització d'incidents, punts d'aigua i vehicles d'emergència via GPS. Video Wall: Accés a càmeres en directe de carreteres i, especialment, dels polígons petroquímics. El problema del mal ús del servei Un dels grans obstacles és que el 80% de les 1.500 trucades diàries són bromes o equivocacions. Això redueix l'eficiència dels operadors. Es destaca que: S'han implementat règims sancionadors per a trucades falses. Cal diferenciar el 112 (emergències) del 012 (informació general). Plans d'Emergència i Risc Químic El centre coordina diversos plans de protecció civil com el Penta, Transcat, Infocat o el PLASEQTA (específic per al sector químic): "L'eficàcia del centre augmentaria si eliminéssim el 80% de trucades que són bromes o equivocacions." Es detalla la coordinació en casos de fuites químiques o incendis forestals, on el CECAT es converteix en un centre de comandament que aplega tècnics de medi ambient, indústria, sanitat i cossos policials.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Anàlisi de l'empat del Nàstic al Ferrol i intimitats del vestidor
Resum de l'actualitat grana i el duel a A Malata El programa analitza la fantàstica ratxa del Gimnàstic de Tarragona, que es manté invicte a domicili durant tota la segona volta. L'episodi se centra en el recent empat (1-1) contra el Racing de Ferrol, un partit marcat per l'èpica i les condicions meteorològiques adverses. El "no gol" d'Egoitz Jaio Un dels moments més curiosos de la jornada va ser el gol de l'empat. Tot i que inicialment es va atribuir a Egoitz Jaio (exjugador del Ferrol), el mateix futbolista va demostrar una gran sinceritat en admetre que ell no havia tocat la pilota: "He de ser sincer, no ha estat meu... li ha donat a un d'ells i s'ha ficat a dins." Intimitats i supersticions al vestidor Gràcies a l'utiller Albert Cabastany, el programa entra al "santuari" de l'equip per descobrir els rituals dels jugadors abans de saltar al camp: Diego Torres: Utilitza mitgetes velles per escalfar i se les canvia per unes de noves just abans de jugar per bona sort. Rituals de cafè: Jugadors com Morales, David García o Merino es preparen el seu propi cafè abans del partit i durant la mitja part. Espinilleres personalitzades: Ismael Irurzun i Diego Torres marquen amb un punt cada gol que fan a les seves proteccions. Supersticions tèxtils: Es destaca que Boades és l'únic que trenca l'harmonia de la roba interior blanca, usant-la sempre de color blau. Seccions i participació Anècdota castellera: Es comenta el lapsus de Jordi Blanc en presentar Joan Sala (Cap de la Colla Jove) com a membre dels Xiquets de Tarragona. Concurs: Es manté oberta la votació pel millor jugador, amb David Cuéllar com a líder provisional. La veu de l'afició: Opinions dividides a Galícia sobre el retorn de Luis César Sampedro a la seva terra.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
L'escola Pau del Clos adopta el Fòrum de la Colònia
Projecte d'Apadrinament de Monuments a Tarragona El programa de ràdio connecta en directe amb el Fòrum de la Colònia, on més de 400 alumnes del col·legi Pau del Clos han participat en un acte solemne per convertir-se en els padrins d'aquest monument històric. La iniciativa forma part del programa 'L'escola adopta un monument', impulsat conjuntament per l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Compromís i identitat local Durant l'acte, una alumna de sisè, la Gemma, ha llegit la declaració oficial d'adopció, expressant el compromís dels estudiants per conèixer, cuidar i difondre el valor del monument. "Volem fer arribar a tothom que el fòrum de la Colònia era el cor de la Tàrraco romana i ara també el tindrem al centre del nostre cor." Objectius del programa educatiu Integració social: Facilitar que els nous residents i els infants se sentin part de la ciutat a través del seu llegat. Cultura ciutadana: Promoure hàbits de respecte i protecció de l'entorn patrimonial. Activitats didàctiques: El projecte inclou visites guiades per a mestres i activitats lúdiques, com l'anada a portar la mona al monument. Projecció nacional i internacional Vicenç de Bellans i Maria Mercè Martorell han destacat que aquest projecte és d'origen italià (L'Esclola adotta un monumento) i que Tarragona és la segona ciutat catalana en implementar-lo. La idea ha tingut tant d'èxit que s'està proposant per exportar-la a tot el grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Nova Gala de l'Esport de Tarragona al Teatre Metropol
Presentació de la Gala de l'Esport L'entrevista amb Raül Font, tinent d'alcalde d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, detalla els preparatius de la Gala de l'Esport que se celebra aquest vespre al Teatre Metropol. Enguany l'esdeveniment estrena un format renovat, passant del clàssic sopar a una gala amb espectacle a càrrec de la companyia Clònic (vinculada al Tricicle). Categories i Objectius dels Premis L'objectiu principal és el reconeixement dels millors esportistes, clubs i entitats de la ciutat. Font destaca que els guardons no només premien l'èxit competitiu, sinó també valors com la constància, la base i el treball social: Esportista de l'any: Categories masculina, femenina i revelació. Reconeixements especials: A personalitats anònimes, monitors i directius amb trajectòries de més de 30 anys. Diploma de Serveis Distingits: Atorgat a l'atleta Natàlia Rodríguez. Premis In Memòria: Especial menció al metge Josep Atzarà. Convidats de Renom i Personalitats La gala comptarà amb una llista notable de personalitats del món de l'esport, reforçant les relacions institucionals de la ciutat: José Luis Astiazarán, president de la Lliga de Futbol Professional (LFP). Exesportistes d'elit com Joaquim Rifer (Barça i Nàstic), Joan Vizcaíno, Javier O'Callaghan i Lluís Miquel Santillana. Representants institucionals de la Generalitat i el Consell Esportiu. Gestió i Futur de l'Esdeveniment El jurat, format per representants de diverses entitats socials i esportives de Tarragona, ha estat l'encarregat de triar els guanyadors de forma independent. A causa de l'alta demanda d'entrades, Font ha avançat la possibilitat de traslladar l'acte al Palau de Congressos en futures edicions per ampliar l'aforament. "De la quantitat en surt la qualitat; sense la feina de base, l'esport de Tarragona no seria res."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Presentació de la 42a edició del Ral·li Catalunya Costa Daurada
Presentació oficial del Ral·li Catalunya 2006 S'ha presentat oficialment la 42a edició del Ral·li Catalunya Costa Daurada, que se celebrarà del 23 al 26 de març. Aquest esdeveniment, organitzat pel RACC en el seu centenari, és la quarta prova del campionat del món i destaca pel seu trasllat definitiu a les comarques de Tarragona. Aspectes esportius i recorregut El ral·li consta de 16 trams cronometrats distribuïts en tres etapes (divendres a diumenge), amb un total de 1.376 quilòmetres. Els punts clau de la competició inclouen: Divendres: El Montmell, Coll de Jou i Riu de Canyes. Dissabte: Vilaplana i Margalef. Diumenge: La Figuera i Pratdip. Protagonistes: S'espera un duel intens entre Sebastien Loeb (Citroën) i Marcus Grönholm (Ford), a més de la participació destacada d'espanyols com Xevi Pons i Dani Sordo. Protecció del Medi Ambient Una de les grans novetats és l'atenció al període de nidificació de l'àliga cuabarrada. L'organització ha pres mesures excepcionals: * Els helicòpters han de volar a una alçada mínima d'entre 1.000 i 1.500 peus per no molestar els nius. * S'han restringit zones de públic per minimitzar l'impacte visual i sonor. * Prohibició de fer foc a causa de l'avançament de la prova a la primavera. Impacte econòmic i social L'impacte econòmic estimat és de 46 milions d'euros. Es preveuen uns 225.000 espectadors, dels quals un 80% s'hi quedarà més de tres dies. "Salou vol la continuació del ral·li perquè dona una imatge de la nostra imatge al món, però beneficia tota la comarca." PortAventura actuarà com a centre neuràlgic (parc d'assistència i sala de premsa), oferint una experiència lúdica que inclou el Rally RACC Village i activitats al passeig de Salou.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Màrius Serra presenta 'Farsa': literatura i societat
Una sàtira sobre la societat i la identitat L'escriptor Màrius Serra presenta la seva novel·la Farsa, una obra que utilitza l'humor i la sàtira per explorar les contradiccions de la societat catalana i europea contemporània. L'autor reivindica el gènere de la novel·la de ficció com una eina per il·luminar conflictes reals que sovint s'eviten en els discursos oficials. Escenaris i inspiració La trama es desenvolupa en dos escenaris principals que actuen com a metàfores del món actual: - El Fòrum de les Cultures: Un espai descrit com surrealista que simbolitza la burocràcia i el discurs polític buit. - El Gran Casino de Barcelona: Serra hi va passar dos anys prenent notes per retratar l'atzar, l'ambició i la creença fanàtica. Els eixos temàtics L'obra aborda de manera directa temes punyents com: * La immigració: El personatge del mag Morelli i el seu truc de l'armari simbolitzen la voluntat social d'integració forçada o, directament, de fer desaparèixer el conflicte. * La manca d'empatia: Serra critica la por a l'altre i l'encastellament dels ciutadans davant la diversitat. * La identitat: La relació Catalunya-Espanya i el xoc lingüístic quotidià (com l'anècdota del tallat al bar). "Les novel·les no donen solucions, plantegen qüestions i és el lector qui, amb la seva imaginació, els dóna vida." El valor de l'humor i el detall L'autor destaca la importància de la sàtira per posar en evidència el que s'amaga sota l'epidermis del disseny i el bonisme. Seguint el llegat de Mercè Rodoreda, Serra aposta pel detall quotidià per explicar històries universals, allunyant-se de les torres d'ivori per tocar de peus a la realitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
27'
Repàs de les obres i projectes urbanístics a Tarragona
Projecte de la Via Augusta: L'Obra Emblemàtica El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Jordi Sendral, detalla l'inici del projecte de remodelació de la Via Augusta, una intervenció clau per a la ciutat que millorarà la connexió amb la zona de Llevant. Fases i Mobilitat • L'objectiu és habilitar l'entorn del carrer Joan Fuster i la unitat d'actuació 27 abans de l'estiu. • El moment més crític serà el tall total de la Via Augusta per a la reconstrucció del pont. • S'insta els conductors a utilitzar rutes alternatives com l'entrada del cementiri. "És una obra molt important i, al final, primarà la satisfacció de tenir-la feta que no les molèsties que hagi pogut crear." Inversions als Barris de Ponent Sendral respon a les crítiques sobre la manca d'inversió als barris, enumerant diversos projectes que desmenteixen l'oblit municipal: • Camp Clar: Renovació total de l'enllumenat i paviments. • Carrer 340: Nova vorera i carril bici per connectar Torreforta, Bonavista i les Torres Roma. • Pla Parcial 13 i 9: Desenvolupament de zones comercials i d'indústria parador. Projectes al Centre Urbà i Properes Licitacions Equipaments i Cultura • Teatre Tarragona: L'inici de les obres és imminent (en uns dos mesos). • Nova Caserna de la Guàrdia Urbana: Ubicada al Pla Parcial 2, finançada parcialment per la venda del local de Prat de la Riba. • Piscina del Serrallo: Adjudicació prevista per a finals de març. Remodelació d'Eixos Comercials • Inici de la peatonalització i renovació de serveis als carrers Comte de Rius, Sant Agustí i August després de Setmana Santa. • Soterrament de cables i instal·lació de mobiliari urbà de prestigi. Altres Intervencions Destacades • Instal·lació de 95 illes de contenidors soterrats subvencionades per la Unió Europea. • Millores a la Part Alta (carrers Portella, Granada i de les Coques). • Nova rotonda a l'avinguda Vidal i Barraquer per eliminar semàfors i millorar la fluïdesa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Manifestació a Tarragona pel 3r aniversari de la Guerra de l'Iraq
Memòria i protesta: Tres anys d'ocupació a l'Iraq En motiu del tercer aniversari de la invasió de l'Iraq, Josep Maria Llagó, portaveu de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, presenta el calendari de mobilitzacions previstes a la ciutat. L'objectiu és denunciar una guerra que qualifiquen d'il·legal, il·legítima i immoral. L'acte central: La manifestació de dissabte La mobilització principal tindrà lloc aquest dissabte a les 17:00h a la Plaça Corsini. El recorregut previst és el següent: * Inici amb percussió a la Plaça Corsini. * Descens pel carrer Lleida fins a la Subdelegació del Govern. * Pujada per la Rambla Nova fins al carrer Sant Agustí. * Finalització a la Plaça de la Font, davant l'Ajuntament. Lema i reivindicacions actuals Tot i que el missatge principal és el "No a la guerra", enguany s'hi afegeixen noves denúncies sota el concepte de "Guantànamo Global": * Crítica a les presons secretes de la CIA i els vols il·legals per Europa. * Denúncia de la retallada de llibertats civils a escala mundial. * Alerta sobre el risc real de guerra civil a l'Iraq i l'augment del terrorisme internacional arran de l'ocupació. Programa d'activitats culturals i socials La coordinadora ha organitzat un ventall d'actes previs per mantenir viva la consciència ciutadana: * Cultura i art: Concerts a sales com la Vaquería i el Cafè Museum, així com una exposició d'acudits gràfics de Víctor Centelles. * Cinema i debat: Projecció de documentals sobre Palestina amb la presència del cineasta israelià Avi Mograbi. * Accions de carrer: Actes de caràcter teatral i plàstic a càrrec de col·lectius com el Casal Sageta de Foc i l'AGAE Alverna. "L'any 2003 vam sortir al carrer dient que la invasió causaria més patiment, i el temps ens ha donat l'ara: ara sí que hi ha armes de destrucció massiva i connexions amb el terrorisme que abans no existien."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Visita a la Joieria i Rellotgeria Santa Gemma de Tarragona
El Comerç Tradicional de Tarragona: Joieria Santa Gemma En aquesta edició de la Via T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a un dels establiments amb més solera de la ciutat: la Joieria i Rellotgeria Santa Gemma. Situada al carrer Rovira i Virgili, molt a prop de la Rambla Nova i de la Font del Centenari, aquesta botiga és un referent del comerç de tota la vida amb 40 anys d'història. Punts clau de la conversa: Ubicació i identitat: L'establiment es troba al centre neuràlgic, a tocar de l'edifici de la Cambra de Comerç. Els oients han hagut d'endevinar el nom exacte a través de pistes geogràfiques i musicals. Especialització en rellotgeria: Geroni, el responsable de la botiga, destaca que disposen d'una sala de 70 metres quadrats amb més de 1.200 rellotges i unes 25 marques diferents. Explica la tendència actual cap als rellotges automàtics (que funcionen amb el moviment del canell) enfront dels de piles. Joieria i disseny personalitzat: Realitzen el manteniment de peces antigues i el tuning de joies, adaptant pedres precioses a dissenys nous. Són coneguts per les seves figures de plata dels jugadors del Nàstic de Tarragona, un producte amb molta sortida entre els seguidors més veterans. Compten amb un espai dedicat a peces de cristall d'Swarovski. Evolució del sector: S'analitza com han canviat els gustos; actualment es porten rellotges més grans i materials com l'acer o el titani. Pel que fa a les pedres, el diamant segueix sent el rei, tot i que existeixen alternatives sintètiques molt avançades. "El joier és la persona de confiança del públic; ens movem per un tracte generacional: primer van venir els avis, després els pares i ara els fills." L'establiment afronta amb optimisme la temporada de comunions i manté viva la tradició del comerç de proximitat que defineix el teixit comercial de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Crisi i futur dels videoclubs a Tarragona
La decadència del sector del videoclub L'entrevista realitzada a Antonio Balbàs, propietari de la cadena CineBank a Tarragona, revela una situació crítica per al sector del lloguer de cinema domèstic. El negoci ha experimentat una davallada dramàtica de vendes, retrocedint a nivells d'ingressos de l'any 2000, fet que posa en risc la viabilitat de molts establiments. Factors clau de la crisi L'Antonio assenyala diversos motius que expliquen aquest declivi: Pirateria digital i física: L'ús de programes de descàrrega com l'eMule i la venda ambulant il·legal (top manta) han estat els cops més durs. Noves tecnologies: La implantació de la TDT i l'oferta ampliada de canals de televisió. Connexions de banda ampla: Els operadors d'internet venen velocitat centrada en la rapidesa de les descàrregues de pel·lícules. Canvis d'hàbits: El temps d'oci es desplaça cap a la navegació per internet en lloc del visionat de cinema. Estratègies de supervivència Per intentar quadrar els números, els videoclubs han hagut de diversificar-se, oferint productes que no són propis de la seva activitat principal: Instal·lació de màquines dispensadores de begudes i aperitius (snacks). Ús de caixers automàtics per al lloguer les 24 hores. Preus extremadament competitius (entre 1,20 € i 1,50 € per lloguer), que segons el propietari, resulten fins i tot més barats que els costos indirectes de la pirateria. Un futur incert Amb el tancament de grans cadenes internacionals com Blockbuster, el sector local es mostra molt pessimista. Balbàs reclama una actuació més contundent de les autoritats i les lleis per protegir el comerç davant la impunitat de les descàrregues il·legals. "Si la llei no actua sobre les autoritats que haurien d'aplicar-la, el futur és molt incert."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Remodelació i coberta retràctil de la Plaça de Braus
Presentació del Projecte de Reforma S'ha presentat oficialment al Palau de la Diputació el nou projecte de remodelació i cobertura del recinte de la plaça de toros. L'acte ha comptat amb la presència del president de la Diputació, Joan Eregio, i representants de l'empresa encarregada, FECOR Ingenieros Consultores. Detalls Tecnològics i de l'Obra La intervenció destaca per la seva complexitat tècnica i modernitat: Coberta Retràctil: L'element més espectacular serà una cúpula metàl·lica amb una part central mòbil de 40 metres de diàmetre i un òcul de vidre de 10 metres. Rehabilitació Integral: Es restaurarà la façana i es reforçaran els murs, respectant l'estructura original per ser un edifici de Bé Cultural d'Interès Local. Aïllament Acústic: Se sota l'edifici amb tancaments de doble fusteria a les arcades exteriors per permetre la realització de concerts i espectacles sense molestar l'entorn. Accessibilitat: Es preveu l'eliminació de barreres arquitectòniques mitjançant la instal·lació d'un ascensor a la torre existent. Calendari i Inversió El projecte es divideix en fases diferenciades amb uns terminis d'execució molt marcats: Primera Fase: Començarà al juny i durarà uns nou mesos, amb l'objectiu de finalitzar el març de 2007. Inversió: S'han destinat aproximadament 11 milions d'euros per a aquesta primera etapa, d'un total de 17 milions previstos per a tot el projecte. "L'objectiu és que la pluja no sigui un impediment per fer espectacles musicals i d'altre caràcter." Participació Ciutadana Aquest cap de setmana se celebraran jornades de portes obertes (dissabte i diumenge) perquè tota la ciutadania pugui conèixer els detalls de la reforma abans de l'inici dels treballs.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
2006-03-15 TEATRE FESTEN
D'una celebració a la tragèdia profunda L'obra teatral Festen, basada en la coneguda pel·lícula de Thomas Vinterberg, es presenta com una experiència intensa que subverteix el concepte de "festa". Tot i que l'escenari planteja la celebració del 60è aniversari del patriarca d'una família d'alta societat, la trama deriva ràpidament cap a una tragèdia de la infància explicada trenta anys després. Temes universals i estructura L'entrevista amb l'actor Lluís Villanueva destaca que el nucli de l'obra són les relacions humanes i els secrets soterrats: Relacions familiars: L'abús de poder i la manca de respecte i amor com a germen de la descomposició familiar. Secrets i hipocresia: La trama es desferma amb el suïcidi d'una de les germanes, actuant com a catalitzador perquè la resta de membres comencin a treure a la llum fets terribles. Contrast tonal: L'obra combina un alt nivell de dramatisme amb personatges còmics que serveixen per alliberar la tensió de l'espectador. "És una tragèdia de la infància, però explicada 30 anys després, quan aquells nens ja són adults." Del cinema a l'escenari L'adaptació manté l'essència nòrdica original per preservar l'aire de tragèdia clàssica i evitar el to de "culebró" local. La posada en escena es descriu com a brillant i simbòlica, utilitzant un espai únic transformat a través de la llum i el so per narrar una història que, tot i el seu origen cinematogràfic, troba en el teatre una força expressiva extraordinària.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1'
Remodelació i cobertura de la Plaça de Toros
Presentació del Projecte de Remodelació S'ha dut a terme una roda de premsa al Palau de la Diputació per presentar el projecte integral de reformat i cobertura de la Plaça de Toros de Tarragona. L'actuació no només se centra en el recinte principal, sinó que preveu una transformació funcional del seu entorn immediat per adaptar-lo a noves activitats. Detalls sobre la Infraestructura El projecte destaca per la futura construcció de dos edificis annexos que acolliran serveis essencials per al funcionament professional del recinte: Àrea administrativa i tècnica: S'hi ubicaran oficines i una sala de premsa dedicada. Serveis per a artistes: Espais reservats per a vestuaris i camerinos. Logística: Zones destinades a magatzem i serveis sanitaris per al públic. Calendarització i Portes Obertes "Si volen conèixer en profunditat el projecte, la plaça de Toros farà una jornada de portes obertes aquest cap de setmana." L'obra es realitzarà en diverses fases i s'ha convidat a la ciutadania a conèixer els detalls de primera mà durant el cap de setmana. L'actualitat informativa continuarà a l'espai Tarragona Actualitat, on s'emetran les declaracions dels responsables institucionals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Novetats i Tradicions de la Setmana Santa a Tarragona
Preparatius i Novetats de la Setmana Santa Tarragonina El president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, Joan Ignasi Boada, detalla els actes i projectes que marquen l'inici d'aquesta celebració a la ciutat. Destaca per sobre de tot la voluntat de promocionar la tradició entre els més joves i la renovació d'algunes pràctiques per millorar l'experiència ciutadana. Material Didàctic i Pedagògic Una de les grans apostes d'enguany és la creació d'un format de material didàctic per a les escoles, elaborat per mestres locals amb el suport de l'Ajuntament i Repsol. Aquest projecte pretén omplir un buit educatiu: Consta de fitxes, jocs i trencaclosques adaptats a tots els cicles de primària. Busca que els alumnes coneguin la història i la cultura de la Setmana Santa tarragonina de manera amena. Recuperació Històrica: El Documental Es presentarà el DVD titulat 'Setmana Santa en el temps', definit com un autèntic treball arqueològic audiovisual. "És un documental de la ciutat de Tarragona perquè inclús es veu la transformació urbanística de la ciutat." Inclou imatges recuperades de la dècada de 1930 (específicament una cinta de 1935). Conté materials de particulars i els antics NO-DO dels anys 50. Actes Destacats i Canvis en la Processó L'episodi repassa els moments clau del programa d'actes: Nou Pas: La benedicció del conjunt escultòric de la Virgen de la Amargura con San Juan Evangelista, de la confreria del Cristo del Bon Amor, completant un total de 21 passos. El Pregó: A càrrec del germà Álvaro Rodríguez, superior general de la Salle, coincidint amb el centenari de la institució a la ciutat. Millores Organitzatives: S'habilitaran passadissos controlats per creuar la processó i es suprimirà la reverència a l'arquebisbat per agilitzar el recorregut, buscant recuperar el respecte i la seguretat en els espais més concorreguts. Visions de Setmana Santa Finalment, es destaca l'intercanvi cultural amb altres ciutats de l'Estat (com Calahorra o Conca) per mostrar la realitat catalana i trencar possibles prejudicis o situacions de crispació mitjançant la convivència entre confrares.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
75 anys de la Segona República a Tarragona
Commemoració de la Segona República a Tarragona L'entrevista amb l'historiador Jordi Piqué, responsable del Servei d'Arxivística i Documentació de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en la coordinació de 23 actes per commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. Aquesta programació, que s'estén del 14 de març al 14 de juny, busca oferir una visió coral des de diversos centres culturals de la ciutat. Una revolució de modernització urbana Piqué descriu la proclamació com una revolució urbana i pacífica, impulsada per les classes mitjanes i professionals liberals que desitjaven modernitzar un estat ancorat en el segle XIX. Modernitat: Es pretenia una transformació política, social i cultural profunda. Expectatives: El canvi de règim va generar grans esperances de millora i progrés. Diferenciació: L'historiador posa èmfasi en separar la República en temps de pau (1931-1936) del període bèl·lic posterior. Actes i espais destacats La celebració inclou activitats diverses per a tots els públics: Patrimoni i Art: S'explicarà la història de l'escultura dels Despullats (Herois de 1811), que tot i ser creada abans, no es va instal·lar fins a la República per qüestions de moralitat. Ruta urbana: L'activitat Les Petjades Republicanes proposa un recorregut pels llocs emblemàtics, com el Passeig Arqueològic o les seus dels partits d'esquerres. Educació: Es destaca el projecte republicà per aconseguir l'escolarització total, un objectiu que no es completaria fins a la Guerra Civil. Publicacions: Es presentaran llibres com La Tarragona Republicana 1931-1936 i estudis sobre el conjunt del Camp de Tarragona. "Va ser una revolució protagonitzada per les classes mitja-baixes i mitja-altes... que n'estaven farts d'aquest estat espanyol que no acabava de sortir del segle XIX."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
L'Informalisme a Catalunya (1957-1967) a Caixa Tarragona
Recorregut per l'Informalisme Català L'exposició a la Fundació Caixa Tarragona presenta una revisió profunda del corrent conegut com art informel a Catalunya entre els anys 1957 i 1967. De la mà del comissari Joan Gil, s'explora com aquest moviment sorgeix a Europa després de la Segona Guerra Mundial com una resposta existencialista cap a la matèria i la llibertat creativa. Conceptes clau de l'Informalisme L'informalisme es caracteritza per diversos pilars fonamentals que trenquen amb la tradició pictòrica anterior: Predomini de la matèria: L'artista utilitza materials tangibles com fusta, llimadures de ferro, sorra o pols de marbre. El fons i la forma es fonen en una sola unitat. Context polític i social: A Catalunya, aquest moviment esdevé una arma de lluita contra el franquisme i la manca de llibertats, servint com un vehicle per buidar els neguits interns de l'artista. Diversitat de tendències: Tot i que l'aspecte matèric és el més conegut, l'exposició també mostra les vessants gestual (o tatxista) i espacialista. Artistes i Obres Destacades La mostra aplega 33 peces de 32 artistes, moltes d'elles inèdites i procedents de col·leccions privades: Antoni Tàpies: Considerat el capdavanter i introductor del moviment a Catalunya. S'hi exposen obres matèriques amb textures, regalims i incisions. Modest Cuixart: Destacat per la seva investigació en el dripping (regalims sobre tela) i les influències internacionals. Romà Vallès: Representant de la pintura gestual, amb obres de gran format que transmeten un "esclat" de moviment. Norman Narotsky: Artista establert a Barcelona que treballa la tendència espacial amb capes fines de color i veladures líriques. Ton Sirera: Aporta la vessant fotogràfica de l'informalisme, demostrant que el moviment va anar més enllà de la pintura. "L'obra és allò que tu vols que sigui... és entrar dintre d'un abisme existencial que pot fer aflorar nous sentiments." L'exposició convida l'espectador a abandonar el pànic a l'abstracció i a deixar-se portar per l'emotivitat i les múltiples lectures que ofereix l'obra oberta, un concepte teoritzat per Umberto Eco.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
44'
Debat sobre el Pacte Nacional per a l'Educació a Tarragona
Anàlisi del Nou Pacte Educatiu a Catalunya L'episodi se centra en una taula rodona sobre el Pacte Nacional per a l'Educació, la base de la futura llei educativa catalana. El debat compta amb representants de l'administració, del sindicat majoritari de l'ensenyament públic (USTEC) i de l'escola concertada. Punts Clau del Pacte • Una inversió prevista de 1.197 milions d'euros en quatre anys. • La implantació de la 6a hora a l'escola pública per equiparar-la a la concertada. • La gratuïtat total de les escoles concertades en un termini de sis anys. • La creació del concepte de servei públic educatiu, que engloba tant centres públics com privats concertats. Postures dels Interlocutors • Josep Maria Pallàs (Educació): Defensa el pacte com un "pas històric" que supera els debats estèrils entre pública i concertada i aposta per l'autonomia de centres. • Josep Maria Cartanyà (USTEC): Es mostra crític, denunciant una possible externalització de serveis i la pèrdua de democràcia en l'elecció de direccions. Rebutja que la 6a hora sigui sinònim de qualitat. • Joan Andreu Torres (Ensenyament Concertat): Ho veu com un bon punt de partida per acabar amb la "doble xarxa" i avançar cap a una xarxa diferenciada però cofinançada. Temes de Debat Intens "L'escola concertada no és un negoci privat, té una vocació de servei i cohesió social." • Autonomia de gestió: Es discuteix la capacitat dels directors per triar el seu equip i definir el projecte educatiu del centre. • Immigració i cohesió: La distribució de l'alumnat nouvingut i el paper de les aules d'acollida. • Laicisme vs. Religió: El manteniment de l'ideari religiós en centres finançats amb fons públics sota el nou marc de servei públic.