Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

2329-2352 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Jornada de Bellesa i Salut a Tarragona
Trobada de Professionals de l'Estètica L'Hotel Ciutat de Tarragona acull una nova edició de la jornada de bellesa i salut, un esdeveniment plenament consolidat que celebra el seu 15è aniversari. La trobada aplega més de 300 professionals del sector provinents de diversos punts de l'Estat, com les Illes Balears, el País Basc, València i Catalunya. Homenatge a una Pionera Un dels moments més emotius de la jornada és el reconeixement a Núria Manresa, figura cabdal en la introducció de l'estètica a Catalunya durant els anys 70 i autora de l'emblemàtic llibre Cosmetologia Aplicada fa 36 anys. Teresa Rubió, presidenta de l'Associació d'Estaticistes Terraconense, la defineix com un referent: "Ha sigut per mi el que es pot dir realment un mite dintre del nostre món, la primera persona que va portar aquí a Catalunya l'estètica." Evolució i Noves Tendències Durant l'entrevista es destaquen diversos punts sobre l'estat actual de la professió: Professionalització: L'objectiu de l'associació és donar a conèixer que l'estètica va molt més enllà de la simple depilació, enfocant-se en la prevenció i la salut de la pell. Públic masculí: S'ha detectat un increment notable de clients homes i el llançament de línies de productes específiques per a ells. Salut i formació: La jornada inclou ponències mèdiques sobre ginecologia, endocrinologia (tiroides i diabetis) i l'orientació que l'esteticista ha de tenir en aquests casos. Programa de Tarda L'esdeveniment, que és d'entrada lliure, inclou una passarel·la de joieria, conferències del Dr. Fontanet i tancarà amb un festival de la Polinèsia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
2006-03-06 SALTO ANGEL
Resum de l'intercanvi Aquest document recull una sèrie de salutacions reiterades que es produeixen de manera cíclica al llarg del temps. El contingut principal es basa en l'expressió de benvinguda a la nit i el desig de descans entre els interlocutors. Punts clau de la interacció Predomini de la salutació estàndard: La frase mestre és "Bona nit", repetida de forma constant per mantenir el contacte. Variació puntual: Es detecta una única excepció significativa a la meitat del registre, on s'utilitza una expressió diferent per desitjar una bona experiència. To de la conversa: El diàleg manté un caràcter amable i constant. "Bona aventura" Aquesta cita reflecteix l'únic canvi en el patró rutinari de la conversa, suggerint un matís de dinamisme en un context de repòs.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
2006-03-06 REPOR SALTO ANGEL
L'Expedició al Mon Perdut L'escalador català Toni Arbonès, juntament amb un equip d'elit francès format per Arnaud Petit, Stéphanie Bodet i Nicolas Kalisz, s'embarca en un repte majúscul: escalar en lliure una de les parets més difícils i imponents del planeta, situada al cor de la selva amazònica de Veneçuela. El Repte Físic i l'Escenari La paret, anomenada pels indígenes Pemon com la Paret del Diable, és un dels quatre pilars de l'Auyantepui. Les seves característiques són extremes: Alçada: 1.100 metres de roca quarcita extremadament dura. Morfologia: Una inclinació negativa i desplomada que permet als escaladors pujar literalment per darrere del Salto Ángel, la cataracta més alta del món. Dificultat: Passatges de grau 7a+ en autoprotecció, ja que la via no compta amb assegurances fixes. "És la paret més gran i més desplomada del món... t'has d'anar autoprotegint, el que vol dir que a la mínima esquerda has de posar una peça que t'aguantarà en cas de caiguda." Logística i Perills de la Selva L'expedició no només és un repte vertical, sinó una aventura de supervivència que implica: Aproximació: Un periple que inclou vols interns, tres dies en canoa pel riu Churrún i travessa per la densa jungla. Fauna perillosa: L'equip ha d'estar alerta davant la presència de caimans, piranyes, taràntoles gegants que salten fins a dos metres i, sobretot, la serp mapanare, la picada de la qual pot ser mortal en pocs minuts. Vida a la paret: Preveuen estar uns 15 dies penjats, dormint en hamaques rígides i carregant entre 2 i 3 litres d'aigua per persona i dia mitjançant sistemes de politges. Objectiu Tècnic La intenció és realitzar el segon encadenament en lliure de la història en aquesta zona, repetint rutes prèvies com la Rainbow Jambaia de 2005, però amb l'ull posat en la possibilitat d'obrir una nova línia en un futur proper. Arbonès, que s'ha preparat corrent maratons i escalant a Siurana, veu aquest projecte com la culminació de més de 20 anys d'experiència vertical.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Balanç sanitari i inversions de la consellera Marina Geli
Millora del sistema sanitari al Camp de Tarragona La consellera de Salut, Marina Geli, fa balanç d'una intensa visita per les comarques tarragonines on ha anunciat un destacat pla d'inversions de 191 milions d'euros. L'objectiu principal és adaptar el sistema al fort creixement demogràfic de la zona, que ha augmentat en 46.000 persones en els darrers dos anys. Inversions i infraestructures clau Hospital Joan XXIII: Es confirma el compromís d'assolir l'autosuficiència en tractaments coronaris (hemodinàmia) per evitar desplaçaments a Barcelona. Unitats de proximitat: Creació del nou hospital de Cambrils i millores a l'Hospital de Reus per equilibrar la xarxa en els pròxims 4 o 6 anys. Atenció Primària: Inauguració del nou CAP Tàrraco per dignificar el servei i tancar etapes precàries del passat. Noves iniciatives i gestió del servei Un dels anuncis més rellevants és la creació de l'Observatori de Salut i Medi Ambient, que neix per investigar la relació entre els contaminants (industrials i de transport) i la salut de la població. "Volem que el menor nombre possible de persones hagin de desplaçar-se a Barcelona per rebre tractaments complexos." Desafiaments en la qualitat assistencial Horaris i professionals: Augment de la jornada laboral de certs col·lectius per millorar el temps de visita (objectiu de 10 minuts per pacient). Llistes d'espera: Priorització del diagnòstic ràpid (màxim 30 dies) per a casos de càncer de mama, pulmó i còlon, a més de reduir les demores en operacions i proves diagnòstiques.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Actes del Dia de la Dona a Tarragona amb la Federació de la Dona
Commemoració del 8 de març a Tarragona Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, tres representants de la Federació de la Dona de Tarragona (Irene Taramona, Mari Carmen Velasco i Chon Callejero) visiten els estudis de Tarragona Ràdio per explicar el complet programa d'activitats i reflexionar sobre la situació actual de la dona en la societat. Programa d'activitats destacades Les activitats s'estenen més enllà d'una sola jornada per la impossibilitat de condensar totes les reivindicacions en un dia: Exposició itinerant: Visites guiades a la carpa de la Fundació La Caixa a la Rambla Nova. Concurs de prosa: Sisena edició del certamen de relats, on les dones exterioritzen els seus sentiments a través de l'escriptura. Actes institucionals: Lectura del manifest a la Plaça de la Font i lliurament de premis amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació. Cultura i lleure: Representacions teatrals al Teatre Metropol i un dinar de germanor amb més de 350 dones. Presentació oficial: El divendres 10 de març es farà la presentació formal de la Federació de Donas de Tarragona, apadrinada per Carme Borbonés. Reflexions sobre la igualtat i el futur Durant l'entrevista, les convidades debaten sobre la vigència del 8 de març l'any 2006: "El dia que no hàgim de fer concursos ni reunir-nos, serà el dia que estarem equiparades als homes." Es posen sobre la taula temes crítics com la bretxa salarial, l'accés a càrrecs directius i la paradoxa de les universitats, on hi ha més dones estudiants però menys presència en l'elit empresarial. Les representants advoquen per una igualtat que no sigui només per llei, sinó per dret i capacitat, defensant que la societat no ha d'oblidar les lluites històriques ni les petites reivindicacions diàries.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Empat del Nàstic a València i possible fitxatge de Lopidio
Resum de la jornada del Nàstic al Ciutat de València L'episodi analitza el darrer partit del Nàstic de Tarragona contra el Llevant, destacant la dualitat del joc: una primera part dominada pels locals i una segona part on el Nàstic va oferir un monòleg absolut. Gràcies a un gol d'Iruzun de penal (repetit per ordre arbitral), l'equip va sumar un punt que el manté viu en la lluita per l'ascens. Actualitat del mercat: El fitxatge de Lopidio S'anuncia una notícia d'última hora sobre la incorporació d'un nou lateral esquerre: Cristiano Omar Lopidio: Jugador argentí procedent de l'Hèrcules. Existeix un acord total entre el jugador i el club grana, a l'espera de tancar el pacte entre entitats. Josep Sicard, director esportiu, confirma que la negociació està molt avançada per cobrir la baixa de Marco. L'afició: "Una estona de cel" L'episodi ret homenatge als més de 2.000 aficionats que es van desplaçar a València, malgrat les fortes ventades. Es destaca la connexió emocional amb els seguidors a l'exili: Connexions amb oients des de Sydney (Austràlia) i Londres. L'anècdota de la samarreta del Nàstic a la pista central de l'Open d'Austràlia. "Solament tinc una paraula: orgullós. Orgullós dels jugadors i orgullós d'aquesta gent, perquè són el millor que tenim." Debat i participació Es tanca el programa obrint un debat sobre les renovacions de Luis César i Josep Sicard, demanant l'opinió de l'audiència sobre si és una decisió encertada per al futur del club.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h 19min
Especial Nàstic de Tarragona: Camí a València pel duel contra el Llevant
Previ de la jornada 27: El somni de la Primera Divisió Aquest episodi especial de Tarragona Esportiva se centra en el desplaçament massiu de l'afició del Gimnàstic de Tarragona cap a València per a l'enfrontament decisiu contra el Llevant UD. Amb l'equip en quarta posició i el Llevant en tercera, el partit es perfila com una final anticipada per l'ascens. L'èxodo grana a València • Més de 2.000 aficionats s'han desplaçat a la capital valenciana, repartits en 16 autocars organitzats i nombrosos vehicles particulars. • L'ambient entre els seguidors és d'un optimisme absolut, amb el lema de "dormir en places d'ascens" com a principal motivació. • Les condicions meteorològiques, especialment el fort vent, es presenten com el principal obstacle pel joc a l'estadi Ciutat de València. Situació de l'equip i detalls tècnics • L'onze inicial probable del Nàstic inclou Rubén a la porteria i Diego Torres en punta, amb la novetat de Nano a la convocatòria. • El periodista Vicent Grau (Ràdio Nou) analitza el Llevant, destacant la falta de connexió entre l'entrenador Mané i l'afició granota. • Es recorda el darrer gol del Nàstic al camp del Llevant, obra de José Luis Deus, qui intervé per analitzar el bon moment de l'equip de Luis César Sampedro. Actualitat d'altres competicions • Seguiment en directe del partit Llorca 2 - Recreativo de Huelva 1, un resultat que afavoreix els interessos tarragonins. • Crònica del descens del Club Voli Sant Pere i Sant Pau a la Lliga F. • Resum de la jornada del Club Bàsquet Tarragona i la ADT, que han patit derrotes ajustades el cap de setmana. "Mai el Nàstic havia estat tan amunt i tenim moral per pujar a primera enguany."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Eufòria i cues al Petit Tarracó pel Nàstic
Ambient d'expectació pel desplaçament a València Aquest matí s'ha viscut una jornada de màxima eufòria a les portes del bar Petit Tarracó, on s'ha instal·lat una oficina improvisada per a la venda de les darreres entrades i tiquets d'autobús per al partit del Nàstic de Tarragona contra el Llevant a la ciutat de València. Detalls de l'organització i desplaçament Entrades i logística: S'han posat a la venda unes 200-250 entrades finals que s'han exhaurit en qüestió de minuts. Flota d'autobusos: La xifra d'autocars organitzats per la Federació de Penyes ha crescut fins a arribar a uns 13 o 14 vehicles. Preus: Les entrades individuals es podien adquirir per 16 euros, mentre que els paquets amb bus rondaven els 20-25 euros per als socis. Una afició bolcada amb l'equip L'expectació ha estat tan gran que alguns aficionats feien cua des de les 8 del matí, i el ritme de venda ha estat frenètic, amb persones comprant de cop fins a set o vuit entrades. Segons els organitzadors, com Ignasi Budesca i José Luis Molina: "Podem anar voltant entre 1.500 i 2.000 persones en total sumant els que viatgen per lliure." Alternatives per als que s'han quedat sense tiquet Tot i que el paquet organitzat s'ha esgotat ràpidament, s'ha recordat als seguidors que el Ciutat de València té una capacitat de més de 20.000 espectadors, per la qual cosa encara hi ha possibilitats d'adquirir entrades directament a la taquilla de l'estadi visitant el mateix diumenge.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Tallers Oberts i Acció Educativa als Barris de Ponent
Presentació dels Tallers Oberts als Barris de Ponent S'ha formalitzat un acord estratègic entre la Fundació Casal l'Amic i les associacions de veïns de Riuclar i La Granja per implementar la iniciativa Tallers Oberts. Aquesta col·laboració neix amb l'objectiu d'estendre l'acció educativa més enllà del barri de Campclar, on l'entitat ja té una trajectòria consolidada de 23 anys. Eixos Principals del Projecte Treball Comunitari: El projecte es basa en la suma d'esforços. Les associacions de veïns cedeixen els equipaments i locals, mentre que la Fundació aporta els professionals i la metodologia. Metodologia Lúdica: L'objectiu no és formar experts en una matèria, sinó utilitzar activitats com el circ, el teatre o la cuina com a excuses per educar en valors, actituds i convivència. Flexibilitat i Accessibilitat: Els tallers són mensuals i gratuïts, oberts a tota la ciutadania, prioritzant l'ordre d'inscripció i oferint unes 10 places per grup per garantir una atenció individualitzada. Altres Projectes Educatius en Marxa La Fundació gestiona una xarxa complexa de suport socioeducatiu que inclou: Projecte Pilot al CEIP Mediterrani: Una iniciativa per combatre l'absentisme escolar mitjançant activitats de reforç i lleure després del menjador escolar. A Peu de Carrer: Educadors que treballen directament a l'espai públic per detectar necessitats i derivar els joves als recursos permanents. Reforç Escolar: Grups estables per a infants de 10 a 12 anys centrats en l'èxit acadèmic. "L'objectiu és metodològic: és educar, és construir ciutadania i valors d'una forma totalment lúdica." Valoració i Futur del Servei L'equip destaca que, malgrat la manca d'aportacions econòmiques extraordinàries, la implicació de les entitats del barri ha permès que el projecte tiri endavant. Es remarca la importància de consolidar aquestes xarxes de treball conjunt per garantir la cohesió social als barris de Ponent.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Josep Maria Andreu: El somni del Nàstic a Primera
L'eufòria nàstica i el desplaçament a València El president del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, analitza el moment històric de l'equip davant l'imminent partit contra el Llevant. Es preveu un dels desplaçaments més massius de la història del club, amb aproximadament 1.500 aficionats a les grades del Ciutat de València. Un projecte a llarg termini cap a l'elit Andreu recorda que l'objectiu de portar el Nàstic a Primera Divisió en cinc anys, plantejat el 2002, està més a prop que mai. Destaca la cohesió de la plantilla i el suport incondicional de l'afició com a claus de l'èxit actual: • La pinya entre jugadors i cos tècnic és total. • L'afició ha respost amb una implicació absoluta, tant a la ciutat com als barris i la província. "El Nàstic és l'element de promoció més important que té aquesta ciutat." Infraestructures i futur: El nou estadi S'ha discutit la necessitat urgent de millorar les instal·lacions per competir al màxim nivell. El president aposta per un estadi nou en lloc d'una remodelació, integrat en una ciutat esportiva que potenciï el futbol base. El pressupost estimat oscil·la entre els 12 i 15 milions d'euros. Gestió esportiva i fitxatges Mercat d'hivern i renovacions • Lateral esquerre: El club reconeix dificultats per fitxar un substitut per al lesionat Marc. S'han temptejat opcions com Penya (Barça B) o jugadors del Getafe, però les negociacions són complexes a hores d'ara. • Continuitat de Luis César: El president referma la seva total confiança en l'entrenador Luis César Sampedro i el director esportiu José Sicart, assegurant que la renovació depèn principalment de la voluntat del tècnic. • Política de renovacions: Es manté l'estratègia de no iniciar negociacions fins a assolir la xifra màgica de 50 punts, que assegura la permanència a la categoria.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Colònies 'L'estiu és teu' i hàbits culturals juvenils
Inscripcions a 'L'estiu és teu' i el nou sistema de sorteig S'ha obert el període d'inscripció per al programa de colònies 'L'estiu és teu', gestionat per la Secretaria General de la Joventut. Enguany, el sistema ha canviat radicalment per garantir l'equitat i la igualtat d'oportunitats per a totes les famílies. Nou sistema de sorteig: S'ha abandonat el mètode de trucades telefòniques (on el més ràpid obtenia la plaça) per un sistema de preinscripció i sorteig davant de notari. Transparència: S'apliquen filtres informàtics per evitar que una mateixa família facis múltiples reserves per a un sol infant, eliminant duplicats automàticament. Vies de preinscripció: Fins al 15 de març, les famílies poden apuntar-se a través del telèfon 012 o del web xanascat.net. Oferta d'activitats i albergs El programa ofereix unes 9.000 places en total a Catalunya, amb un increment de 600 respecte a l'any anterior. L'oferta és molt diversa i inclou: * Estades d'idiomes (anglès i la novetat de l'alemany a Altafulla). * Activitats esportives, musicals i informàtiques. * Colònies en albergs de la xarxa pública, com l'Espluga de Francolí, Comarruga i Altafulla. "No és només la necessitat dels pares de col·locar els nens, sinó l'interès perquè facin un aprenentatge diferent i pedagògic." Estudi sobre els hàbits culturals dels joves L'entrevista també aborda un estudi recent sobre el consum cultural de la joventut a Catalunya, desmuntant alguns mites: * Consum elevat: Els joves són els principals consumidors de cultura, tot i que els seus hàbits varien segons l'etapa d'emancipació. * Diferència territorial: A les comarques es detecta un oci més elaborat (teatre, concerts), mentre que a l'àrea metropolitana hi ha un consum més massificat en centres comercials. * Internet i pirateria: L'ús d'internet entre joves supera el 75%, un fet que ha transformat el sector de l'audiovisual i ha posat en crisi models de negoci tradicionals com els videoclubs.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Protestes docents contra la sisena hora a Tarragona
Vaga i concentració contra la sisena hora lectiva El sindicat USTEC-STEC, juntament amb altres organitzacions com l'UGT, han protagonitzat una concentració davant els serveis territorials de la Generalitat a Tarragona per mostrar el seu rebuig total a la implantació de la sisena hora a l'ensenyament públic pel proper curs. Arguments dels professionals de l'educació L'entrevista amb Josep Maria Cartanyà, representant d'USTEC, ha permès desgranar els motius de la protesta: Manca d'impacte pedagògic: Els docents defensen que més quantitat de temps no equival a més qualitat. Consideren que els recursos s'haurien de destinar a reduir ràtios i atendre la complexitat actual de les aules. Crítica al finançament de la concertada: Denuncien que la mesura serveix per injectar diners públics a centres privats-concertats per a una hora que, sovint, ja estant cobrant de forma irregular a les famílies. Defensa de l'escola pública: Reclamen que l'escola pública ha de ser l'eix vertebrador social i que necessita una injecció econòmica directa per a necessitats urgents, com les aules d'acollida. El Pacte Nacional per l'Educació en entredit "Entenem que el pacte tendeix a portar el model educatiu cap a un model d'empresa que no afavoreix gens al treball en equip." El sindicat ha confirmat que no votarà a favor del Pacte Nacional per l'Educació degut a qüestions com l'externalització de serveis i la gestió dels centres, que allunya el sistema d'una estructura democràtica i col·laborativa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Exposició 'La Mar de Deixalles' a les Teresianes
Presentació de la Mostra Ecològica En aquesta connexió de Tarragona Ràdio, visitem el Col·legi de les Teresianes (Santa Teresa de Jesús) a la Rambla Nova, que acull l'exposició interactiva titulada "La Mar de Deixalles, les platges de Tarragona". L'objectiu principal és conscienciar sobre la presència de residus al litoral. Compromís de l'Escola Verda En Jordi Canela, responsable de l'Escola Verda, explica que el centre fa més de dos anys que treballa en la sensibilització ambiental, destacant el reciclatge de paper: * Han arribat a recollir una tona i mitja de paper en un any. * Calculen el benefici ambiental en termes de boscos i arbres salvats. Recorregut amb els Alumnes Quatre alumnes de 6è de Primària fan de guies virtuals de l'exposició, detallant diferents aspectes de la contaminació marina: * Ignacio Martín: Explica la funció de la Creu Roja a les platges, el significat de les banderes de seguretat i les característiques físiques de la costa tarragonina, com la Platja Llarga. * Marta Domènech: Analitza la brossa invisible, els contaminants químics (detergents, plaguicides, petroli) i com molts residus es troben realment al fons marí. * Sergi Casadasús: Denuncia la presència d'objectes inversemblants al mar com pneumàtics o televisors, i alerta sobre la pesca agressiva que malmet l'ecosistema. * Alegria Molina: Se centra en el mal que els plàstics fan a la fauna, citant el cas de les tortugues que confonen bosses amb meduses. Conclusió i Horaris L'exposició posa de manifest que el mar no és un abocador i que cal un ús responsable dels sistemes de reciclatge urbà. "Ignorar la brossa que s'amaga sota la catifa no és una actitud responsable." Dades d'interès: - Ubicació: Col·legi de les Teresianes, Tarragona. - Horari: De dilluns a divendres, de 17:15h a 19:15h. - Data límit: Fins al 17 de març.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
III Fira de Rebaixes al Carrer i reptes del comerç a Tarragona
La III Fira de Rebaixes al Carrer Aquest proper diumenge, la Plaça Corsini de Tarragona acollirà la tercera edició de la Fira de Rebaixes al Carrer, una iniciativa consolidada per tancar la campanya d’hivern. L'esdeveniment, organitzat per la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB), comptarà amb: Horari: De les 10:00 h fins a les 15:00 h. Participació: Més de 50 establiments confirmats. Productes: Especialment moda, calçat i complements, tot i que hi haurà espai per a la decoració i altres estocs a preus molt assequibles. L'activitat respon a una petició directa dels comerciants, motivada per l'èxit de les edicions anteriors i la necessitat de liquidar gènere abans de l'arribada de la nova temporada. Balanç de les rebaixes d'hivern Esther Fernández, presidenta de la FUB, ha destacat que, malgrat el fred intens, les vendes han experimentat un increment respecte a l'any anterior. El clima ha afavorit la venda de roba d'abric, i els comerciants es mostren optimistes amb els resultats finals de la campanya. Estratègia i futur del comerç tarragoní Amb només un mes en el càrrec, Fernández planteja un full de ruta basat en la professionalització i la resiliència del sector: Unió del sector: L'objectiu prioritari és recuperar la unitat entre totes les associacions per tenir més força davant les institucions. Professionalització: Es proposa que el botiguer passi a pensar com un empresari, posant èmfasi en el màrqueting, la formació del personal i la gestió de compres. Qualitat i servei: Implementació de manuals de bones pràctiques per diferenciar el comerç de proximitat de les grans superfícies. "La unitat és el més important de tot... cal tenir un objectiu comú i lluitar per això." Respecte a l'arribada de grans operadors com El Corte Inglés o la competència de Les Gavarres, la presidenta aposta per no només esperar, sinó actuar i preparar el comerç tradicional per oferir un servei excel·lent que el faci imbatible.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Gala de la Dansa i Homenatge a Consol Güell
Celebració de la Gala de la Dansa a Tarragona L'entrevista amb Roser Prats, directora de l'Escola de Dansa Artis i representant de l'Associació de Professors de Dansa de les Comarques de Tarragona, detalla la celebració de la gala anual que té lloc aquest dissabte al Teatre Metropol. L'esdeveniment destaca per: Homenatge a Consol Güell: Es reconeix la trajectòria de la pionera de la dansa a la província, qui va obrir la primera escola l'any 1946. Participació d'escoles: Hi col·laboren entre 12 i 13 centres de dansa de tota la demarcació, mostrant estils diversos com clàssic, contemporani, jazz i funky. Perfil dels ballarins: La gala compta amb alumnes a partir de 13-14 anys que ja tenen un nivell d'experiència consolidat. Reptes i Situació Actual de la Dansa Durant la conversa s'analitzen les dificultats i l'evolució d'aquesta disciplina artística: Manca de centres integrats: Es reivindica la necessitat d'espais on es pugui compaginar l'ESO amb la formació professional de dansa (requerint entre 4 i 5 hores diàries de treball). Prejudicis de gènere: Roser Prats lamenta que encara existeix una forta pressió social sobre els nens que volen ballar, tot i que la tendència està canviant lentament. Dansa Clàssica vs. Contemporània: Tot i que el contemporani guanya popularitat, es destaca que el clàssic continua sent la base tècnica fonamental, malgrat el seu alt nivell de sacrifici i disciplina. "La dansa clàssica enganxa molt; el cos ha de fer moviments que semblen antinaturals, però l'expressió personal que s'aconsegueix és extraordinària."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Visita al Negrito i la Negrita: El Paradís del Regal
Explorant el cor comercial de Tarragona En aquesta edició del concurs de la Via T, ens desplacem fins al carrer Governador González, just davant de la plaça Corsini, per visitar un dels establiments més emblemàtics de la ciutat: El Negrito i la Negrita. Aquest comerç es defineix com un espai a cel obert on el dinamisme i la varietat de serveis són els protagonistes. Una oferta eclèctica i sorprenent L'establiment destaca per la seva increïble diversitat d'articles, amb més de 600 referències diferents que van des de complements personals fins a gadgets tecnològics: Complements i moda: Sabatilles, pijames, mocadors, bosses i una àmplia selecció de bisuteria. Tecnologia i llar: Ràdios amb estètica vintage, alcoholímetres de butxaca, mini-neveres de colors i fins i tot llanternes per a lectura amb ràdio incorporada. Especialistes en marcs: Amb 20 anys d'experiència, el negoci va néixer centrat en l'emmarcament de quadres, làmines i fotografies, una activitat que continuen realitzant amb tota mena de mides i estils. Productes de temporada: Ara que s'apropa el bon temps, ja disposen de vanos pintats a mà, tovalloles de platja i ventiladors. El valor de la proximitat L'Assumpció, responsable de la botiga, destaca que el seu objectiu és adaptar-se a tots els públics, des de la joventut fins a la gent gran, oferint sempre objectes amb un toc de disseny i originalitat. A més, cada any col·laboren amb les festes de Tarragona creant productes exclusius relacionats amb la ciutat. "Intentem tindre disseny i també alguna cosa més funcional per adaptar-nos a tots els gustos possibles."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Evolució i reptes de la immigració a Tarragona
Balanç de la immigració a Tarragona (Memòria 2005) L'entrevista a Encarna Medina, responsable del CITE (Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers), ofereix una panoràmica detallada sobre l'evolució del fenomen migratori a la província de Tarragona. Canvis en el perfil migratori L'anàlisi de les dades de l'any 2005 revela transformacions significatives en la demografia dels usuaris: Feminització: S'ha assolit una equiparació gairebé total entre homes i dones. Actualment, moltes dones migren amb un projecte laboral propi, especialment les provinents d'Amèrica Llatina i l'Europa de l'Est. Diversificació d'orígens: Tot i que el col·lectiu magrebí es manté estable, ha crescut la presència de persones de Bolívia, Colòmbia, l'Argentina i Romania. Edat laboral: La gran majoria de la població atesa se situa en la franja d'activitat plena, entre els 19 i els 55 anys. Precarietat i economia submergida Un dels punts més crítics és la situació laboral dels immigrants a la zona: El 43% dels usuaris atesos que tenien feina ho feien en condicions d'irregularitat, sense contracte ni permís. El sector del servei domèstic és especialment difícil de regular i fiscalitzar. Es reclama una major eficàcia de la Inspecció de Treball per combatre l'explotació i l'economia submergida. El col·lapse de l'administració Medina denuncia un sistema de regularització que sovint es converteix en un laberint administratiu per la manca de recursos materials i humans a les subdelegacions del govern: "Hi ha un col·lapsament de documentació i una manca de recursos que fa que una persona hagi de tornar potser tres o quatre vegades a la subdelegació per al seu expedient." Aquesta situació ha motivat la convocatòria de protestes per exigir: 1. Treball digne per als funcionaris desbordats per l'estrès. 2. Atenció digna per als usuaris que pateixen cues interminables i demores de molts mesos en les resolucions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Veredicte del Carnaval 2006 i protesta laboral a Altadis
Veredicte del Carnaval de Tarragona 2006 L'Ajuntament de Tarragona ha fet públic el veredicte de les comparses guanyadores del Carnaval d'enguany. Aquesta edició ha destacat per una professionalització del jurat, que ha passat de ser multitudinari a estar format per només quatre especialistes de diferents carnavals de Catalunya. Premis Principals i Honorífics Primer Premi: La comparsa Aquí i Marro s'ha alçat amb la victòria (36 punts), obtenint el dret a organitzar el regnat del Rei del Carnaval el 2007. Segon Premi: La comparsa Grup Aerodans (35 punts) serà l'encarregada del seguici de la Concubina l'any vinent. Tercer Premi (ex-aequo): Compartit entre les comparses Disc 45 i Som i Serem. Premis Honorífics: Comparsa Constant: Els Elàstics, per 18 anys de participació ininterrompuda. Premi Participació: Sinus Sport, per debutar amb gairebé 100 membres. Premi Anècdota: La Murga Matutina, per la seva sàtira sobre la llei del tabac. "S'ha passat d'un jurat multitudinari a un jurat més professionalitzat amb 4 especialistes d'arreu del Principat." Conflicte Laboral a Altadis (Tabacalera) Paral·lelament, els treballadors de l'empresa Altadis han iniciat una protesta amb talls a la carretera davant la fàbrica de Tarragona. El conflicte se centra en dos punts crítics: Incompliment del conveni: L'empresa ha eliminat unilateralment la retribució en espècie de 42 cartrons de tabac anuals, xifrat en uns 1.800 euros per treballador. Futur incert: La planta té previst el tancament el març de 2007, deixant uns 30 treballadors de menys de 45 anys sense un pla clar de recol·locació o prejubilació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Protesta a Altadis per la pèrdua de retribucions en tabac
Protesta dels treballadors d'Altadis a Tarragona Els treballadors de la companyia Altadis (antiga Tabacalera) han iniciat mobilitzacions i talls de carretera a Tarragona per denunciar l'incompliment del seu conveni col·lectiu. El conflicte neix arran de la decisió unilateral de l'empresa d'eliminar una retribució històrica en espècie. Els punts clau del conflicte Retribució en espècie: Segons el conveni, els treballadors tenien dret a 42 cartons de tabac a l'any. Aquest dret afectava tant a treballadors actius com a jubilats (passius). Impacte econòmic: Aquesta mesura suposa una pèrdua d'uns 1.800 euros anuals per persona. A nivell global de Tarragona, l'estalvi per a l'empresa és d'aproximadament un milió d'euros. Justificació de l'empresa: La companyia esgrimeix l'entrada en vigor de la llei antitabac per suspendre el lliurament del producte, un argument que el Comitè d'Empresa no accepta. Accions legals i futur de la planta Segons Xavi Morató (delegat d'UGT), la situació es troba en un punt crític: "Nosaltres reclamem aquest dret, perquè això està pactat en conveni... anirem a demanda i ja serà un jutge el que ens digui si tenim o no tenim raó." Incertesa laboral L'acte de protesta també ha servit per visibilitzar el futur incert de la planta: Està previst el tancament definitiu de la fàbrica de Tarragona per al 31 de març de l'any vinent. Hi ha una trentena de treballadors, menors de 45 anys, que no es poden acollir a prejubilacions. La setmana vinent es reobrirà la taula de negociacions per intentar resoldre tant el conflicte del tabac com les futures recol·locacions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Entrevista a Marta Angelat per l'obra 'La Cabra' al Metropol
L'arribada de 'La Cabra' a Tarragona L'actriu Marta Angelat conversa amb Tarragona Ràdio sobre l'estrena de l'obra 'La cabra, o qui és la Sílvia?' d'Eduard Albee al Teatre Metropol. L'espectacle, dirigit i protagonitzat per Josep Maria Pou, arriba a la ciutat després d'un èxit rotund de públic i crítica a Barcelona. Una reflexió sobre la societat i els seus límits L'obra narra la història d'una família d'estatus elevat, aparentment liberal i culta, que veu com el seu món s'esfondra quan el pare confessa haver-se enamorat d'una cabra. Durant l'entrevista, es destaquen diversos punts clau: L'evolució del gènere: L'obra comença com una comèdia però vira radicalment cap a la tragèdia, deixant l'espectador amb el "somriure congelat". La denúncia social: Segons l'actriu, el text és una crítica a la hipocresia i la intolerància de l'estat establert (establishment). El simbolisme: La cabra no és l'anècdota central, sinó un símbol extrem per posar a prova els valors de la societat. L'impacte en l'espectador Angelat comenta la duresa i la complexitat del text d'Eduard Albee, citant la intenció de l'autor de sacsejar el públic: "Cadascun dels meus textos és un acte d'agressió contra l'estatut... en comptes de donar-los-li un cop de puny a la cara, que és allò que hauríem de fer." La gira i altres projectes Tarragona marca l'inici d'una gira que portarà la companyia per més de 40 localitats. L'actriu també fa referència a la seva participació a l'obra Festen, tot i que no podrà ser present en la gira d'aquest segon muntatge a causa de la incompatibilitat de calendari amb La Cabra.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
2006-03-01 MERCÈ COLL
Cinema d'Autoria i Mirada Femenina La Fundació Caixa Tarragona presenta la tercera edició del cicle Mansa de Dones, una iniciativa que apropa a la ciutat estrenes cinematogràfiques de gran qualitat, sovint excloses dels circuits comercials majoritaris. En aquesta entrevista, Mercè Coll, coordinadora del cicle i directora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, reflexiona sobre la importància de donar visibilitat a aquestes produccions. La Singularitat de la Mirada Femenina El cicle no busca una "essència femenina" biològica, sinó que destaca la posició social diferenciada de les dones, que es tradueix en: Una interpretació renovada de la realitat i les experiències quotidianes. Una tria de temes marcada pel compromís social i polític. Un enfocament particular en el gènere documental i la fabulació d'històries des de perspectives no hegemòniques. "Invitablement la mirada d'una dona és diferent pel tipus d'experiència que té la seva vida diària socialment per la situació en què es troba." Programació Destacada L'edició d'enguany consta de quatre pel·lícules d'autoria reconeguda internacionalment: "El viatge de les samarretes": Un documental sobre l'economia mundial a través de la roba de segona mà a Zàmbia. "Para que no me olvides": Una reflexió de Patricia Ferreira sobre la memòria familiar i cultural. "La Ciénaga": Obra de Lucrecia Martel que retrata la descomposició de la societat argentina amb imatges inquietants. "Madame de Sévigné": Una exploració de les relacions complexes entre mares i filles a través d'un joc de miralls entre l'art i la vida.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Cossetània Edicions llança Lectio Ediciones en castellà
Expansió estratègica del Grup Cossetània Jordi Ferrer, director de Cossetània Edicions, explica el naixement de Lectio Ediciones, un nou segell editorial dedicat exclusivament a la publicació de llibres en llengua castellana. Aquesta decisió es presenta com un pas natural per a una editorial que ja publica uns 100 títols anuals en català i que es troba entre les cinc primeres de Catalunya. Motius de la creació de Lectio Ediciones Gestió de drets: Fins ara, l'editorial venia els drets dels seus èxits a altres segells per ser traduïts al castellà. Ara, opten per fer-ho ells mateixos per no competir contra els seus propis continguts al mercat. Rendibilitat i creixement: L'edició bilingüe permet compartir despeses de producció (com el muntatge i la il·lustració) que serien difícils de suportar amb una sola llengua. Diversificació: S'obren noves línies de llibres il·lustrats i a tot color que abans no eren viables. Principals línies editorials i novetats El segell mantindrà l'essència de Cossetània, centrant-se en àrees on ja són referents: 1. Excursionisme: Traduccions de la prestigiosa col·lecció Azimut. 2. Gastronomia: Llibres de cuina i noves línies d'assaig. 3. Primers títols: El catàleg s'estrena amb Putes a la força de Montse Armengou i Ricard Belis (investigació periodística) i la traducció de La ciutat dels somriures de Martí Gironell. El repte de la distribució estatal "Llibres ja en sabem fer, el que ens costa fer és vendre'ls." L'editorial, amb seu a Valls (Alt Camp), s'enfronta al repte de posicionar una marca nova a tot l'estat espanyol sense grans campanyes publicitàries, confiant en la seva experiència prèvia i en la qualitat del producte. Ferrer subratlla que editar des de fora de Barcelona és un valor diferencial i un avantatge competitiu pel que fa a costos de logística i espai. Compromís amb el lector en català Ferrer assegura que Cossetània no perdrà força. La ràtio de producció prevista és de 10 llibres en català per cada 1 en castellà, garantint que el seu públic fidel seguirà rebent les novetats habituals amb la mateixa qualitat de sempre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Actes per Aurora Mancebo: Memòria contra el silenci
Homenatge i memòria: Dos anys de la desaparició d'Aurora Mancebo L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la commemoració del segon aniversari de la desaparició de la jove tarragonina Aurora Mancebo Leiros. Carmina Tortosa, presidenta de l'Associació Ciutadana per Aurora Mancebo, i José Luis Mancebo, pare de la víctima, detallen els actes previstos per a la concentració d'aquest diumenge sota el lema "Veus contra el silenci". L'activisme social: L'acusació popular L'associació s'ha constituït legalment no només per mantenir viva la memòria de l'Aurora, sinó per incidir en el procés judicial: Acusació popular: L'entitat s'ha personat en la causa per equilibrar la balança judicial i trobar els culpables. Recaptació de fons: Es demana la col·laboració ciutadana per sufragar les despeses de l'advocat que lidera aquesta acusació. Diferenciació: L'associació està formada per amics i ciutadans, actuant de forma independent però paral·lela a l'acusació particular dels pares. L'acte: Veus contra el silenci La concentració tindrà lloc diumenge a les 12:00 h al Balcó del Mediterrani (Rambla Nova) i es defineix per: Caràcter musical: Participació desinteressada de nombrosos grups, com la Coral del Serrallo, el Coro Rociero de la Casa de Andalucía i la Tuna d'Enginyeria. Participació artística: Artistes com els Hermanos Calatrava o Miquel Herzog han enviat manifestos de suport. Lectura de manifest: Es llegirà un text explicant el recorregut de l'associació i denunciant el silenci que sovint envolta aquests casos. Denúncia del pare: Inseguretat i lleis José Luis Mancebo expressa la seva indignació respecte a l'estat de la investigació i el sistema legal: "Aurora no ha tingut cap oportunitat, no mereixia això com no ho mereix cap criatura que es trobi en una situació d'encerrona." Crítica al Codi Penal: El pare demana un canvi de lleis que protegeixi més les víctimes i critíca les "artificis legals" que poden permetre que els sospitosos quedin lliures. Noves investigacions: S'ha decretat novament el secret de sumari, el que genera esperança en la família sobre possibles avenços policials recents.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
2h
Ple extraordinari: Pressupostos 2006 i liquidació 2005
Sessió Extraordinària del Consell Plenari El ple de l'Ajuntament de Tarragona es reuneix per abordar temes crucials de la gestió econòmica municipal, destacant l'aprovació definitiva del pressupost per a l'exercici 2006 i el seguiment de la liquidació de l'any anterior. Pressupostos i Al·legacions La discussió principal s'ha centrat en les al·legacions presentades pels grups d'Iniciativa per Catalunya i el Partit Socialista. Els punts clau han estat: • Crítiques a l'endeutament: L'oposició alerta sobre la dependència de crèdits elevats i la manca de cobertura econòmica per a les inversions previstes. • Incompliments de terminis: Es constata que el pressupost arriba amb un retard considerable respecte al que marca la llei. • Propostes de projectes: S'han presentat més de 150 propostes alternatives centrades en serveis socials, joventut i medi ambient. Liquidació del Pressupost 2005 S'ha posat sobre la taula la liquidació de l'exercici anterior, generant un debat intens sobre l'eficàcia administrativa: • Execució d'inversions: L'oposició denuncia que només s'ha executat prop del 19% de les inversions previstes, • Gestió de proveïdors: Com a punt positiu, s'ha destacat que el termini mitjà de pagament es manté al voltant dels 61 dies. Patrimoni i Símbols de la Ciutat • Cala Garça i el Call Jueu: S'aprova la declaració de Bé Cultural d'Interès Local per a les restes de l'edifici a la plaça dels Àngels, tot lamentant la denegació del caràcter nacional per part de la Generalitat. • L'Escut de Tarragona: El ple ratifica l'ús de l'escut tradicional davant la proposta de l'Institut d'Estudis Catalans, defensant la identitat visual històrica de la ciutat. Altres Acords • Platja Llarga: S'inicien els tràmits d'expropiació per al projecte de preservació i ús de la platja, amb un debat sobre el model de passeig marítim. • Reconeixements: Es concedeix la Medalla d'Or a la Salle i es nomena fill adoptiu al Dr. Lluís Martínez Sistach. "L'objecte de la política no és el pressupost, sinó el funcionament de la ciutat."