Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

625-648 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
31'
Bandolers, reis francesos i el búnquer de Hitler
Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb una introducció distesa dels col·laboradors i la presentació de les efemèrides destacades de la setmana, centrant-se en dues figures històriques clau: Skanderbeg i Lluís XVI • Skanderbeg (George Castriota): L'heroi nacional d'Albània que va lluitar contra l'Imperi Otomà i va tenir vincles amb la Corona d'Aragó sota el regnat d'Alfons el Magnànim. • Lluís XVI de França: Es commemora la decisió de la Convenció Francesa (per un sol vot de diferència) de condemnar-lo a mort el 1793, repassant la seva trajectòria des de la Revolució fins a la seva execució. Monogràfic: El Bandolarisme al Segle XVII El nucli de l'episodi analitza el fenomen del bandolarisme als regnes de la Corona d'Aragó durant els regnats dels tres Felips d'Àustria (II, III i IV). Realitat vs. Romanticisme • Es desmitifica la imatge romàntica del bandoler (estil Serrallonga) per presentar-los com a figures violentes i marginals que feien del robatori el seu modus vivendi. • El terme designava originalment seguidors de bàndols nobiliaris enfrontats, implicant des de la baixa noblesa empobrida fins a jornalers. Figures Destacades • Lupertio Latres: Un bandoler aragonès amb una vida de pel·lícula que va actuar com a espia per a Felip II a l'estranger mentre era perseguit a Espanya. Va acabar executat sense judici a Segòvia. • Evolució del fenomen: S'explica com els bandolers jugaven amb les fronteres jurisdiccionals per fugir de l'autoritat i com, finalment, la seva violència extrema va fer que la població civil deixés de protegir-los. • Diferències regionals: A València i Andalusia, el fenomen sovint estava lligat a guerres privades entre famílies aristocràtiques i, en alguns casos, a la participació de moriscos. Curiositats i Notícies Històriques • L'orgue de porcs: Una excentricitat de Lluís XI de França, qui hauria creat un instrument musical punxant animals per obtenir diferents tons. • L'home d'Orce: Es comenta la troballa a Tarragona d'un crani d'una nena romana amb una protuberància idèntica a la del polèmic fragment d'Orce, reforçant la tesi que les restes de Granada són humanes. • Justícia tardana: El judici in absentia a Itàlia contra deu membres de les SS per la massacre de Marzabotto (Montesole) el 1944. Recomanació Literària L'episodi clou amb la recomanació del llibre > "En el búnker con Hitler", de Bernd Freytag von Loringhoven, que ofereix un testimoni directe dels darrers dies del dictador nazi a Berlín.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
29'
Iwo Jima, Luis Buñuel i curiositats històriques
Resum de l'episodi En aquest episodi del magazín d'història No en vinguis amb històries, s'analitza en profunditat la Batalla d'Iwo Jima i la figura del cineasta Luis Buñuel, a més de curiositats sobre la Segona Guerra Mundial i notícies de l'actualitat arqueològica a Tarragona. Seccions Principals Efemèrides i Cinema • Bula d'Or de 1356: Es recorda el document de Carles IV que regulava l'elecció imperial sense la intervenció del Papa. • Luis Buñuel: Repàs de la seva trajectòria en motiu de l'aniversari del seu premi Oscar per El discreto encanto de la burguesía. Es destaca la seva relació amb Salvador Dalí i el seu exili. Monogràfic: La Batalla d'Iwo Jima • Context estratègic: L'illa era vital com a base per als caces Mustang P-51 que havien d'escortar els bombarders B-29 cap al Japó. • Defensa Japonesa: El general Kuribayashi va crear una xarxa de 25 quilòmetres de túnels i búnkers subterranis que van fer inútils els bombardejos previs. • La icònica fotografia: S'explica la història darrere la imatge dels marines plantant la bandera al Mont Suribachi, aclarint que va ser la segona bandera i que els combats van continuar setmanes després. Curiositats i Notícies • L'origen de la nina inflable: Es discuteix el projecte de Hitler per crear nines per a les tropes nazis amb l'objectiu d'evitar malalties venèries i la "barreja de races". • Arqueologia a Tarragona: Presentació del llibre de Jordi López sobre les basíliques paleocristianes del suburbi occidental (zona del Parc Central). • Fa 100 anys: Lectura de notícies locals de 1907, incloent-hi la fugida d'una jove de Barcelona i la fusió de clubs de ciclisme. "Iwo Jima significa illa de sofre, un lloc desolat on ningú aniria de vacances, però que es va convertir en un punt estratègic clau del Pacífic."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
35'
Cultura al Camp de Tarragona: Priorat Centre d'Art i l'exposició Aurora
Panorama Cultural i Activisme a Tarragona L'episodi d'avui, conduït per Blai Mesa, ens apropa a les iniciatives artístiques més rellevants del Camp de Tarragona i el Priorat. Es posa l'accent en la importància de crear espais per a la cultura contemporània fora dels circuits comercials habituals. Priorat Centre d'Art: L'Art sense Seu Fixa L'entrevistat Francesc Vidal, membre de l'associació Comissariat, explica la trajectòria d'aquest projecte que va néixer als anys 80. • Itinerància i flexibilitat: Tot i no tenir una seu física permanent actualment (després de deixar Bellmunt), el centre continua produint a través d'esdeveniments itinerants. • Projectes destacats: La revista del centre i l'edició limitada de bitllets amb imatges del Priorat com a forma d'art assequible. • Xarxa de producció: El projecte s'ha integrat recentment a la Xarxa de centres de producció de Catalunya per enfortir el suport a la creació artística al territori. Aurora: Una Reflexió sobre l'Ésser Humà L'artista Miquel Morlas presenta la seva exposició individual Aurora a l'Antic Ajuntament de Tarragona. Eixos de l'exposició • Interacció amb l'espectador: Consta de quatre instal·lacions que barregen vídeo, escultura i geometria. • Simbolisme: L'obra explora l'inconscient col·lectiu i la necessitat de recuperar les imatges arquetípiques per fer front als reptes moderns, com el canvi climàtic i el materialisme. • Sentit de l'humor: Malgrat la profunditat del tema, Morlas destaca que el sentit de l'humor és l'eina definitiva per aprendre a viure. Recomanacions de l'Agenda Cultural El Blai Mesa tanca la secció amb diverses propostes per al cap de setmana: "Si la gent es vol divertir un dissabte a la tarda, que se'n vagi a Villaurrutia amb l'exposició de mitjons de l'Amadeu Anguera." • Amadeu Anguera: Art alternatiu amb creatures marines fetes de mitjons. • Joventut i Interculturalitat: Jornades de creació a Torreforta. • Música Soul: Sessions de vinils al bar Groove i al Cau amb el Flamboyant Soul Club.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
25'
Polipoesia a Tarragona: Javier Corcovado i revista Artiga
Presentació de l'Espectacle de Javier Corcovado L'episodi comença amb una entrevista a Javier Corcovado, un destacat letrista i músic que presenta el seu nou espectacle a la sala La Vaqueria de Tarragona, dins del cicle de polipoesia Oniris. Corcovado detalla la seva proposta artística: • Format de l'espectacle: Es divideix en dues parts. La primera és un recital de poesia a soles sobre el silenci (més cru), i la segona és una exploració sonora amb Paula Grau. • Experimentació sonora: Utilització de sintetitzadors, guitarres preparades i fonts de soroll per acompanyar els versos. • Contingut poètic: Repàs de la seva antologia Yo quisiera ser un perro i lectura de poemes inèdits escrits recentment. "Escollir la poesia sobre el silenci em permet gaudir d'una crudeza que l'acompanyament musical a vegades difumina." El moviment de la Polipoesia En Javi Roca, organitzador del cicle Oniris, aprofundeix en el concepte de la polipoesia. Defineix aquest gènere com una avantguarda que neix als anys 50 amb el dadaïsme i el surrealisme. Els punts clau són: • La poesia com a nucli central, però hibridada amb altres disciplines. • L'ús de la veu com a instrument musical i la performance corporal. • La voluntat de treure el recital poètic del format clàssic i fer-lo un acte en viu disruptiu. Balanç del cicle Oniris Roca comenta l'èxit de les sessions anteriors, destacant artistes com Jack Blonck, i anuncia la continuïtat del projecte durant el 2008, tot i les dificultats de programació a l'estiu. Divulgació de l'Art Contemporani: Revista Artiga L'última part del podcast se centra en la publicació Artiga, amb l'entrevista a la seva directora, Assumpta Rosés: • Format i Distribució: És una revista gratuïta de 12 pàgines que s'encarta amb el diari El Punt tres cops l'any. • Missió: Desmitificar l'art contemporani i fer-lo accessible al públic general per evitar que sembli "xinès". • Número actual: Dedicat monogràficament a les dones artistes i creadores, tant locals com internacionals.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
34'
Cultura a Tarragona: Caldo de Cultivo i Cinema Estrangeria
Cultura i Tendències Juvenils a Tarragona L'episodi d'avui del programa Ja tardes marca l'inici d'una nova col·laboració setmanal amb l'activista cultural Blai Mesa. L'espai es dedicarà a explorar l'activitat creativa i artística de la ciutat, amb un enfocament especial en el col·lectiu juvenil i les noves tendències de l'avantguarda cultural. Aniversari de la Revista Caldo de Cultivo Es celebra el primer any de vida de la revista Caldo de Cultivo, una publicació experimental d'art i pensament contemporani. Unai Reglero, membre del projecte, explica els detalls d'aquesta iniciativa: • La revista té una periodicitat semestral i funciona mitjançant convocatòries temàtiques. • El darrer número (el número 2, tot i ser la tercera edició) està dedicat al concepte del viatge. • La publicació ha assolit projecció internacional, distribuint-se a ciutats com Madrid, València, Buenos Aires i Berlín. • S'ha anunciat una festa de celebració aquest dissabte al local El Cau amb actuacions, visuals i una Drawing Jam col·lectiva. Cicle de Cinema i Debat: La Condició d'Estrangeria A partir de la setmana vinent, la Fundació La Caixa a Tarragona acollirà un cicle de projeccions cinematogràfiques i col·loquis sobre la immigració. Blai Mesa destaca que l'objectiu és: • Utilitzar el cinema com a eina per "posar-se en la pell de l'altre". • Trencar estigmes i prejudicis socials envers els nouvinguts. • Generar un espai de diàleg multicultural a la ciutat. "Si coneixéssim la persona que hi ha darrere d'aquella silueta, la convivència seria més fàcil i podríem establir ponts de diàleg." Programació del Cicle de Cinema El cicle inclou títols destacats que aborden diferents realitats migratòries: In This World (Michael Winterbottom): El viatge d'adolescents afganesos cap a Londres. Maria Full of Grace: La precarietat i les màfies del narcotràfic a Colòmbia. It's a Free World (Ken Loach): La denúncia social sobre l'explotació laboral als Estats Units. Seït (Llorenç Soler): Relat sobre la immigració marroquina a Catalunya. Finalment, s'informa de l'ajornament del concert del raper Nach a la sala Golfos per motius aliens a l'organització.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
26'
La Filosofia del Low Cost i el seu Impacte Econòmic
Introducció al Fenomen del Baix Cost En aquest episodi d'Afers Econòmics, el professor Ricard Monclús analitza com la filosofia del low cost ha deixat de ser exclusiva de les línies aèries per impregnar gairebé tots els sectors del consum actual. Origen i Evolució del Model El concepte neix als mercats anglosaxons i es popularitza als anys 90, tot i que té precedents interessants: • El cas dels rellotges de quars japonesos (Seiko) als anys 70, que van basar-se en el cost objectiu. • La contraofensiva de la indústria suïssa amb la marca Swatch. • L'extensió actual a sectors com la telefonia, la cirurgia estètica i les hipoteques per internet. Com s'Aconsegueixen Preus tan Baixos? La clau no és la pèrdua de qualitat tècnica, sinó una gestió extremadament eficient dels costos: • Eliminació d'extres: Es cobra només pel trajecte, suprimint menjars, diaris o detalls de cortesia. • Digitalització: La reserva per internet estalvia entre 7 i 20 euros per bitllet en eliminar oficines físiques i personal d'atenció directa. • Eficiència operativa: Les tripulacions dormen a la seva base per estalviar hotels i s'utilitzen avions moderns que consumeixen fins a un 30% menys de carburant. • Aeroports secundaris: Ús de pistes infrautilitzades (com Reus o Girona) amb taxes molt més econòmiques. El Fracàs d'Air Madrid L'episodi analitza per què algunes companyies fallen: "Air Madrid es basava en un model de programació encaixat a pressió on el més mínim incident trastocava tota la ruta." Es diferencia el model de vols continentals (trajectes de màxim 2.500 km i 2 hores), que és l'únic que s'ha demostrat realment viable sota aquesta filosofia, respecte als intents de fer low cost intercontinental.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
34'
Anàlisi sobre les OPAs i el cas Endesa
Introducció al sistema d'OPAs El podcast analitza en profunditat què és una Oferta Pública d'Adquisició (OPA), un mecanisme empresarial pel qual una societat vol adquirir una participació significativa en una altra empresa que cotitza a la borsa. Conceptes clau explicats: • OPA Obligatòria: Segons la llei, si un accionista o empresa supera el 25% de la participació, està obligat a llançar una oferta a la resta de l'accionariat. • OPA Amistosa vs. Hostil: Es diferencia entre les operacions pactades entre consells d'administració i aquelles en què l'empresa objectiu rebutja la compra i posa traves a l'operació. • Fusió per absorció: A diferència de l'OPA, on se solen pagar diners en efectiu, en la fusió el pagament es realitza mitjançant un intercanvi d'accions. El cas Endesa, Gas Natural i E.ON L'episodi se centra en el cas real iniciat el setembre de 2005, quan Gas Natural va llançar una OPA sobre Endesa, desencadenant un conflicte empresarial i polític de llarga durada. Cronologia i estratègies: • L'oferta inicial: El president de Gas Natural va oferir una combinació de diners en efectiu i accions, però l'oferta va ser considerada baixa i titllada d'OPA a la catalana. • Estratègia de defensa: Manuel Pizarro, president d'Endesa, va utilitzar mecanismes de bloqueig com l'augment de dividends per fidelitzar els accionistes i dificultar la venda. • L'arribada d'E.ON: Davant l'OPA hostil de Gas Natural, Endesa va buscar una contraopa amb l'empresa alemanya E.ON per elevar el preu i mantenir el control actual. "L'operació ha fet aflorar un valor de les accions que segurament havien de tenir, passant de 18 a gairebé 39 euros per acció." Influència política i accionariat Es discuteix el pes de les participacions creuades d'entitats com La Caixa, Repsol i el paper del Govern en la regulació d'aquest sector estratègic, destacant que el preu final de l'acció s'ha més que duplicat des de l'inici del conflicte gràcies a la competència entre les empreses compradores.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
41'
Pensions i plans de futur: de la Seguretat Social al sector privat
Les pensions a Espanya i el seu context econòmic En aquesta sessió amb el professor Ricard Monclús, s'analitza l'estat actual del sistema de pensions i la viabilitat de la jubilació a llarg termini. El punt de partida és un informe de l'asseguradora ACSA, que indica que el jubilat espanyol mitjà cobra 200 euros menys del que necessita per viure. El fons de reserva i la Seguretat Social • El sistema espanyol ha passat de la bonança inicial a una situació de repartiment: el que entra es gasta immediatament per pagar els actuals pensionistes. • L'any 2003 es va crear el fons de reserva de la Seguretat Social gràcies al superàvit acumulat per l'arribada d'immigració i l'augment de cotitzacions. • Tot i que hi ha uns 27.000 milions d'euros en aquest fons, el professor adverteix que això només cobreix mig any de prestacions. Pobresa relativa i envelliment L'anàlisi destaca dades preocupants sobre la situació dels majors de 65 anys: • Un 30% dels jubilats es troba sota el llindar de la pobresa relativa (quan s'ingressa menys del 60% de la mitjana del país). • L'augment de l'esperança de vida genera una paradoxa: és un èxit social però una amenaça per a l'equilibri financer del sistema. "L'especialista afirma que tota persona amb més de 50 anys pot estar tranquil·la, però per als més joves la situació dependrà de moltes variables econòmiques." Solucions i alternatives: El pla de pensions privat Davant la incertesa, es proposa el pla de pensions com una eina de previsió i disciplina financera. Es discuteixen diferents estratègies segons l'edat de l'estalviador: Perfil Arriscat (Joves): Invertir el 100% en accions per buscar altes rendibilitats a 30 anys vista. Perfil Conservador (Propers a la jubilació): Prioritzar valors segurs com el deute públic (Lletres de l'Estat). Avantatges i inconvenients • Avantatges: Beneficis fiscals (desgravacions) i la seguretat de tenir un capital propi reservat. • Desavantatges: La manca de liquiditat, ja que els diners no es poden tocar, en general, fins al moment de la jubilació.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
41'
Afers Econòmics: Consum, Rebaixes i la Costa de Gener
Títols principals del programa Aquesta edició d'Afers Econòmics compta amb la presència de Ricard Monclús, professor de comptabilitat a la Universitat Rovira i Virgili i economista de capçalera del programa. L'episodi analitza de forma detallada les causes del mes de gener com a període de dificultats econòmiques, la psicologia darrere del consum compulsiu i les trampes del finançament ràpid. La Costa de Gener i la Pujada de Preus • L'herència del desembre: Les dificultats de gener són el resultat directe dels excessos del mes anterior. Tot i així, una bona planificació familiar pot suavitzar aquest període. • Actualitzacions sistemàtiques: Gener marca l'inici del cicle anual amb actualitzacions de preus en serveis oficials com transports (Renfe/AVE) i autopistes. Psicologia del Consum i Rebaixes • L'eufòria de la compra: Segons els especialistes, la compra compulsiva genera una felicitat instantània semblant a l'efecte de les drogues, ajudant a evadir realitats tristes o ansietats. • Estadístiques d'addicció: Aproximadament un 33% de la població presenta certs graus d'addicció a les compres, mentre que un 3% pateix una addicció malaltissa. • Pressió social i publicitat: La pressió per mantenir un estatus i l'efecte del veïnatge actuen com a motors del consum, sovint potenciats per la publicitat i el disseny dels espais comercials. El Perill de l'Sobreendeutament "El problema no és comprar coses que no necessitem, sinó comprar coses que no podem pagar." • Crèdits llampec: Són productes de finançament immediat (com els microcrèdits de 3.000 euros) que sovint amaguen interessos elevats darrere de la "lletra petita". • Reunificació de crèdits: Una solució comuna però perillosa que allarga el temps de pagament de 15 a 25 o 30 anys per reduir la quota mensual, transformant crèdits al consum en deutes hipotecaris. El Futur del Consum i els Nous Temples • Centres comercials: S'han convertit en espais d'oci familiar on el 70% dels visitants decideixen què comprar un cop ja són dins. • Productes d'usar i tirar: La societat actual prioritza la substitució per sobre de la reparació, un fenomen que ha fet decaure el negoci de les reparacions domèstiques.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
31'
Prediccions i rituals per a l'any 2008
Panorama Astrològic i Econòmic del 2008 L'expert De Bar analitza la carta astral de l'any vinent, advertint que no serà un període fàcil per a les butxaques dels ciutadans. Es preveu una recessió econòmica que podria allargar-se fins al 2009, amb un augment de l'atur i una paronada notable en el sector de la construcció. Prediccions Clau • Política i Societat: S'augura un possible canvi de cicle polític cap a posicions més conservadores i es menciona la possibilitat d'una desgràcia o accident a la Casa Reial cap a la tardor. • Salut: Malgrat la crisi, el sector de la salut presenta millors perspectives, especialment de cara al 2009, iniciant un cicle d'evolució mèdica que durarà gairebé tres dècades. • Àmbit Local (Tarragona): La província viurà una etapa de contenció, tot i que es destaca un bon moment per a la cultura i les aliances estratègiques. El Futur del Gimnàstic de Tarragona L'estat emocional i competitiu del Nàstic es troba sota la influència de Plutó, cosa que implica una transformació profunda (baixa als inferns per renéixer). El període crític es fixa entre gener i març, on es decidirà si l'equip aconsegueix estabilitzar-se o si, per contra, s'encamina cap a un descens. Rituals i Consells per al Cap d'Any L'Ixa comparteix diversos mètodes basats en l'energia positiva per contrarestar els mals auguris econòmics i potenciar el benestar personal: Per la Prosperitat Econòmica • Posar bitllets a les sabates durant la nit de Cap d'Any per "trepitjar fort" i atreure la seguretat financera. • Introduir un objecte d'or dins la copa de cava en el moment del brindis per "beure's la fortuna". Per l'Amor i la Felicitat "La intenció és el que importa; quan un té una intenció clara, l'univers l'escolta." • L'Amor: Mantenir una actitud present durant tot l'any amb petits detalls. Per la nit festiva, es recomana l'ús d'una espelma vermella i visualitzar els desitjos afectius. • Saquets de Felicitat: Crear petits fardells amb imants (per atreure), purpurina daurada (símbol d'or i salut), cascabells i herbes aromàtiques com el romaní. Aquests saquets s'han de lligar amb una cinta verda (unió) i es poden regalar als convidats.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
11'
Elegants 2007: La festa de Cap d'Any al Club Nàutic de Tarragona
Proposta exclusiva per al Cap d'Any a Tarragona L'esdeveniment Elegants 2007 es presenta com l'alternativa premium a les macrofestes de Cap d'Any, traslladant-se del Pavelló del Nàstic a les instal·lacions del Club Nàutic de Tarragona. Segons l'organitzador José Miguel López, aquest canvi busca oferir un entorn més íntim i confortable per a un públic d'uns 30 anys. Característiques de la festa Ubicació privilegiada: El restaurant del Club Nàutic ofereix vistes panoràmiques al mar, a la platja del Miracle i al port. Comoditat i exclusivitat: A diferència de les festes multitudinàries, l'aforament està limitat a unes 300 persones, amb zones de sofàs i sillons per a una experiència més relaxada. Varietat musical: S'inclouen gèneres com el Remember, música dels 80 i 90, pop-rock espanyol, house comercial i els darrers èxits. Detalls i serveis: L'esdeveniment comptarà amb cotillón, pluja de globus, regals i un esmorzar a les 4:00 del matí basat en canapès de qualitat. Informació sobre les entrades L'organització premia la compra anticipada amb dues modalitats: 1. Entrades inicials: 50 euros amb 5 consumicions. 2. Entrades d'última hora: 60 euros amb 4 consumicions. "Elegants, la festa on els petits detalls et faran diferent als ulls dels demés." Els punts de venda autoritzats són el Pub Highland, les Cerveceries Gambrinos, la botiga del Nàstic i el mateix restaurant del Club Nàutic.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
19'
Laia Pellicer i el Disseny del Cartell de Carnaval
L'entrevista se centra en la figura de Laia Pellicer, estudiant de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i guanyadora del concurs per al cartell del Carnaval. La conversa explora tant el seu procés creatiu com la realitat dels estudis de disseny gràfic. Formació en Art i Disseny La Laia descriu l'oferta formativa de l'escola, destacant la varietat de disciplines que s'hi imparteixen com il·lustració, joieria, pintura i, especialment, disseny gràfic. Assignatures clau: El curs combina teoria (història del disseny, teoria de la imatge) amb eines tècniques (Photoshop, Illustrator, Final Cut) i una assignatura central de projectes pràctics. Perfil de l'estudiant: Hi ha dos torns diferenciats; pel matí, joves que provenen del batxillerat, i per la tarda, un perfil més adult que sovint compagina els estudis amb la feina al sector. El Cartell guanyador del Carnaval El projecte va néixer com una pràctica de classe. La premissa del concurs d'enguany era convertir la coca de llardons en la protagonista. Procés de creació: Va incloure una fase de brainstorming, recerca sobre els materials i múltiples proves fotogràfiques. Concepte visual: Per evitar un aire excessivament gastronòmic, la Laia va optar per una coca esmicolada, disfressada amb plomalls de colors, buscant un punt d'impacte visual net i festiu. Dificultats tècniques: El més complex va ser trobar l'angle de la fotografia i la il·luminació adequada per ressaltar els colors de les plomes. Sortides professionals Pellicer destaca que el disseny d'interiors i l'arquitectura efímera (aparadorisme, escenografies, estands) són camps amb futur, tot i que el disseny gràfic continua sent la branca més versàtil per aglutinar imatges corporatives i campanyes publicitàries.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
20'
Teatre Vuit i la seva funció per La Marató de TV3
Teatre Vuit: Solidaritat i Passió per l'Escenari En aquesta entrevista, coneixem la companyia tarragonina Teatre Vuit, un grup amateur que combina la seva activitat professional amb una dedicació absoluta a les arts escèniques. El motiu principal de la seva visita és la presentació de l'obra Ai, homes, que es representarà aquest diumenge al Palau de Fires i Congressos de Tarragona per recaptar fons per a La Marató de TV3. L'obra: "Ai, homes" Es tracta d'una adaptació de l'obra de Sergi Belbel que explora les relacions de parella i la convivència des d'una òptica femenina però escrita per un home. Els punts clau de la representació són: * Adaptació personalitzada: Han passat de les cinc actrius originals a incorporar dos actors, modificant algunes escenes i mantenint-ne d'altres de gran impacte com la de "Ramon". * Format d'humor: L'obra s'estructura en cinc escenes que barregen la comèdia quotidiana amb la ironia. * Repte escènic: Destaquen la dificultat d'escenes com la inicial, on cinc dones conversen en cinc cadires amb una escenografia mínima. Solidaritat amb La Marató Tot el que es reculli en aquesta funció es destinarà íntegrament a la causa de La Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties coronàries. "El preu de l'entrada és de 10 euros, i la recaptació que aconseguim anirà íntegrament destinada a la Marató de TV3." Trajectòria de la companyia Orígens: El grup va néixer l'any 2005 fruit de l'amistat en una escola de teatre. Èxit i premis: Malgrat la seva joventut, han realitzat més de 20 actuacions i han estat guardonats en diversos certàmens, com el concurs de teatre còmic de les Garrigues. Filosofia independent: Funcionen sense subvencions, gestionant-ho tot ells mateixos, des de la interpretació fins a la venda d'entrades a la guixeta. Nous projectes Actualment, ja preparen una creació pròpia sobre la vida i l'amor, amb tocs de tragicomèdia, que esperen tenir llesta per al mes de juny.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
28'
Anàlisi de Benvingudes i Salutacions Nocturnes
Introducció a les Salutacions de Nit L'episodi d'avui se centra exclusivament en l'acte de la salutació nocturna i la seva repetició sistemàtica com a element de cohesió en la comunicació. S'analitza com la frase 'Bona nit' serveix no només com a comiat, sinó com un mantra de benvinguda en diversos contextos. Dinàmiques de la Repetició • La constància del missatge a través del temps. • La importància de la cortesia verbal en la interacció humana. • Com l'entonació pot variar malgrat que les paraules siguin idèntiques. Conclusions de la Sessió "La senzillesa d'una bona nit és la base de qualsevol diàleg nocturn respectuós." Aquesta sessió demostra que la continuïtat en el discurs, fins i tot quan és minimalista, estableix un marc de seguretat i proximitat entre els interlocutors.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
25'
Recull de Salutacions: L'Art de Dir Bona Nit
Resum de l'Episodi Aquest episodi presenta una seqüència repetitiva i rítmica centrada exclusivament en la salutació de comiat nocturna. A través d'una estructura monotemàtica, s'explora la cadència de la paraula parladada en un context de final de jornada. Dinàmica de la Sessió • L'ús constant de la fórmula "Bona nit" com a eix vertebrador del podcast. • La variació dels silencis entre cada intervenció per crear una atmosfera de calma i repòs. • L'absència de diàleg complex per centrar l'atenció en la sonoritat de la llengua catalana. Temes Principals La Salutació Com a Ritual El podcast subratlla la importància dels rituals comunicatius bàsics. La repetició actua com un element de meditació guiada o tancament simbòlic del dia. "Bona nit" Estructura i Pauses Es percep una intenció clara en l'organització del temps, on els espais de silenci (com s'observa cap al segon 539 o 719) permeten a l'oient interioritzar el missatge de tranquil·litat.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Filippo Landini presenta el seu disc 'Primer Primera'
Introducció als Filippo Landini Els membres del grup de Canet de Mar, Carles Pujol (veu) i Xemaduque (guitarra), visiten Tarragona Ràdio per presentar el seu primer treball discogràfic titulat Primer Primera. El grup es defineix per la seva energia positiva i un so amb clares influències del pop-rock britànic actual. Origen i Trajectòria Tot i que el projecte actual com a Filippo Landini té uns dos anys, la formació original fa cinc anys que toca junta. Anteriorment, el grup tenia un estil més proper al rock i s'anomenava A l'Atac. • El nom: Prové d'una anècdota amb el seu productor, qui va conèixer una persona anomenada Filippo Landini a la Toscana italiana. • Components: La banda la completen l'Oriol (guitarra i compositor), el David (baix) i el Jordi (bateria). El Procés Creatiu i el Disc El títol del disc, Primer Primera, és un homenatge a la seva primera maqueta, anomenada simplement Primera. El disc es va gravar a l'estudi de Mareu Rovira a Canet de Mar, d'una manera independent abans de ser fitxats per una discogràfica. "Vam gravar simplement perquè teníem cançons que ens agradaven, sense tenir un ull posat en el mercat." Influències i Estil La banda reconeix que el canvi d'estil va venir marcat per la cançó Home del temps, que els va obrir les portes a un so més melòdic i modern. Entre els seus referents destaquen grups com: • Kaiser Chiefs • Maxïmo Park • Editors Directes i Futur Filippo Landini aposta per un directe potent i amb volum, fugint dels formats acústics íntims. Han guanyat concursos com el Joan Treiter de Figueres i han estat finalistes en certàmens com el Sona 9 i l'Enganxa a la Música. Preveuen una gira per sales durant el 2009 i ja estan treballant en noves composicions per a un futur segon disc.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
22'
Whiskyn's presenta 'Reus Paris Londres' amb Joan Masdeu
Balanç i evolució: 15 anys de Whiskyn's En aquesta entrevista, Joan Masdeu reflexiona sobre la trajectòria de la banda, que celebra el seu 15è aniversari. El nou disc, titulat Reus Paris Londres, neix d'un moment de maduresa i de la necessitat de fer una aturada mental i musical. Un disc personal, no localista Tot i que el títol i el primer senzill facin referència a Reus, Masdeu aclareix que no és un àlbum localista, sinó un treball molt personal que explora sentiments universals: Parla de sensacions com la melangia, l'enyorança i les relacions personals. Musicalment, se situa entre l'elegància d'On i la força de Souvenirs, buscant un so més assossegat i serè. "El disc parla de coses molt viscerals... no és un homenatge explícit a la ciutat, sinó a les sensacions de tornar a casa." La crisi de la indústria musical L'artista expressa la seva preocupació per la situació actual del mercat. Segons Masdeu, existeix una manca de consciència social sobre el valor de la música: Critica la percepció que la música ha de ser gratis, oblidant els costos de producció, gravació i distribució. Assenyala que les noves tecnologies són eines útils, però han canviat el model de negoci de forma irreversible, fent que els suports físics com el CD estiguin desapareixent. Presentació oficial i recomanacions L'activitat de la banda se centra ara en la promoció i els directes. La presentació oficial tindrà lloc al Teatre Bartrina de Reus el dissabte 1 de desembre, un concert que genera cert neguit pel compromís emocional amb la seva ciutat. Finalment, Masdeu recomana alguns artistes que escolta actualment, com ara Sant Pedro, Travis o Rufus Wainwright.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
38'
Sessió de Benvingudes Nocturnes
Introducció a la Sessió Aquest episodi presenta una seqüència estructurada de salutacions nocturnes, on el concepte de benvinguda n'és l'eix central. Al llarg de la gravació, s'explora el poder de la repetició com a eina ritual. Dinàmica de l'Episodi • L'ús constant de la frase "Bona nit" per establir un ambient de calma. • La iteració rítmica que busca la connexió directa amb l'oient. "Bona nit" L'espai sonor es manté minimalista, centrant tota l'atenció en el missatge de comiat del dia i el repòs nocturn.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
32'
Gerard Quintana: 'Treu banya', un viatge musical per les estacions
Introducció al disc 'Treu banya' Gerard Quintana presenta el seu nou treball discogràfic, 'Treu banya', un àlbum que neix d'un moment de pau i que s'ha concebut amb una estructura seqüencial basada en les estacions de l'any. L'artista explica que disposava de prop de 40 cançons i que, per organitzar-les, les va agrupar en quatre blocs que representen l'evolució del dia i de la vida. Els quatre àmbits i les estacions • La Primavera: Representa el naixement i la llum. Comença amb 'Tota la terra', definint l'espai vital. • L'Estiu: Una etapa de contrastos entre dolor i amor. Quintana rememora el seu primer enamorament als 12 anys, descrivint-lo com un estat de bloqueig o estar segat. • La Tardor: Descrita com una etapa de maduresa activa i compromís. Lluny de la malenconia clàssica, aquesta secció conté ràbia i energia revoltada. • L'Hivern: El tancament del cicle, que culmina amb poemes nocturns. Col·laboracions i influències poètiques L'artista destaca que per a ell la poesia és el rock d'ara mateix per la seva actitud autèntica i desinteressada. En aquest disc, ha musicat textos de diversos autors contemporanis: • Pere Jaume ('Bola nocturna') • Dolors Miquel • David Castillo • Núria Martínez Bernís "Ningú es fa poeta o ningú fa poesia per fer-se ric o per fer-se famós. És una actitud força temerària." Estètica i trajectòria personal Quintana reflexiona sobre el seu canvi d'estil, des de l'etapa amb Sopa de Cabra fins a la seva actual faceta de cantautor. El disc té una sonoritat més mediterrània i europea, allunyant-se del rock anglosaxó pur. També comenta amb humor la seva nova imatge de poeta romàntic a les fotografies de l'àlbum, fruit de la col·laboració amb el fotògraf Juanmi i el dissenyador Josep Abril. Projectes futurs i l'era digital L'artista ja té en ment un nou projecte per a l'any vinent en col·laboració amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, centrat exclusivament en la poesia actual dels territoris de parla catalana. Finalment, reflexiona sobre la crisi de la indústria discogràfica i la necessitat d'adaptar-se a les noves formes de consum digital, mantenint sempre l'essència del directe.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
31'
Polítiques de Joventut i Trobada Nacional a Tarragona
Gestió de les Polítiques de Joventut a Catalunya L'entrevista analitza l'estructura i els reptes actuals del Departament de Joventut, destacant la seva integració dins del Departament d'Acció Social i Ciutadania (DASC). S'emfatitza la necessitat de coordinació entre institucions per evitar duplicitats i optimitzar recursos. Eixos Principals de Treball • Emancipació i Habitatge: Es reconeix com el repte més gran actualment, amb dificultats d'accés tant a les ciutats com en el retorn als pobles d'origen. • Precarietat Laboral: Es discuteix la paradoxa d'una generació altament formada que ocupa llocs de feina precaris. • Salut i Prevenció: Enfocament en l'educació sexual responsable, la higiene i la prevenció de conductes de risc en la conducció nocturna. La Trobada Nacional de Tècnics i Regidors L'esdeveniment a Tarragona busca crear complicitat entre el perfil polític (regidors) i el perfil professional (tècnics). Els punts clau de la trobada inclouen: • Presentació de l'avantprojecte de llei de polítiques de joventut, que dotarà el sector d'un marc legislatiu propi. • Debat sobre el nou màster interuniversitari per professionalitzar encara més la figura del tècnic de joventut. • Intercanvi de bones pràctiques entre municipis per aprendre experiències d'èxit que no sempre depenen de grans pressupostos. "Hem de ser la veu de la consciència de la responsabilitat que tenen els altres departaments envers els joves." Nous Models de Participació i Lleure S'observa un canvi en com els joves s'organitzen, passant d'estructures estables a mobilitzacions puntuals per causes concretes. El lleure nocturn també evoluciona cap a models més responsables, tot i la persistència de problemàtiques com el botellón, sovint derivat de la precarietat econòmica.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
18'
L'Atenea presenta 'Fuita' de Jordi Galcerán
El retorn del Grup de Teatre l'Atenea El grup de teatre l'Atenea (també referenciat com a TN) inicia la seva temporada de tardor amb l'estrena de l'obra Fuita, una comèdia poc coneguda de Jordi Galcerán. Els membres del grup, representats per la Diana Roig i el Miquel Fernández, expliquen la seva trajectòria recent i els detalls d'aquesta nova producció. Detalls de l'obra: 'Fuita' L'obra escollida és una de les primeres creacions de Jordi Galcerán (El mètode Grönholm), recuperada de la biblioteca de l'Institut del Teatre. Els punts clau del muntatge són: Temàtica: Una comèdia satírica sobre la corrupció política. El protagonista és un conseller de la Generalitat que dimiteix després de ser descobert i es veu embolicat en situacions absurdes. Personatges: Cinc actors a l'escena on res és el que sembla: un polític corrupte, una venedora ambulant, una professional de l'amor, un gàngster i un avi paralític. Estètica: Han optat per una escenografia minimalista (caixa negra) a causa del canvi d'ubicació forçat. Canvi de seu i logística Arran de les reformes al Teatre Metropol, el grup ha hagut de traslladar les seves representacions: "Anar al Martí Franquès ens ha trencat una miqueta l'esquema que teníem del muntatge d'escenografia per mides, però ja la muntarem." Les funcions tindran lloc a l'institut Martí Franquès: - Dissabte a les 19:00 h. - Diumenge a les 18:30 h. Dinàmica del grup i circuits El grup manté un ritme intens de 3 o 4 obres per any. Han passat l'estiu fent bolos per diversos municipis de la zona (Senan, Vespella, Botarell), on destaquen que el públic dels pobles petits és sovint més agraït que el de les grans ciutats. Tot i l'èxit de les comèdies, reconeixen que el drama és un gènere més difícil de moure comercialment, ja que el públic general busca principalment entreteniment i desconnexió.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
19'
Recull d'acomiadaments repetitius: Fins demà!
Anàlisi de la seqüència de comiat El contingut consisteix en una repetició insistent de la frase de comiat "Fins demà!", seguida d'una llarga sèrie de signes d'exclamació que s'estenen durant diversos minuts. Aquesta estructura suggereix un fragment d'àudio o transcripció centrat exclusivament en el tancament d'una sessió o programa. Punts clau de la transcripció Repetició rítmica: L'expressió "Fins demà!" es repeteix de forma constant durant els primers 6 minuts (aproximadament fins al segon 366). Transició a signes de puntuació: A partir del segon 367, el text escrit canvia radicalment, substituint les paraules per signes d'exclamació individuals (!) que es mantenen fins al final del registre. Estructura temporal: Es detecten pauses o silencis en intervals específics on no hi ha contingut registrat, com entre els segons 240 i 300. "Fins demà!" Aquesta frase marca l'únic contingut verbal significatiu de tot el document, actuant com un mantra de comiat que es desvaneix cap a una expressió purament visual o de puntuació.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
8'
Cloenda del cicle Teatre Màgic al Teatre Magatzem
Cloenda de luxe amb aforismes i il·lusionisme El Teatre Magatzem tanca aquest dissabte el seu exitós cicle Teatre Màgic. L'esdeveniment final destaca per una proposta absolutament original i arriscada que fusiona la paraula de Joan Fuster amb l'il·lusionisme escènic. Una combinació inèdita: Fuster i la màgia L'eix central de la vetllada és una obra dirigida per Miquel Àngel Fernández que utilitza els aforismes de l'escriptor valencià com a base dramatúrgica. Segons Sergi Xirinax, no es tracta d'un espectacle de varietats convencional, sinó d'una integració orgànica: Originalitat: Els números de màgia no interrompen l'acció, sinó que estan integrats en el text i la trama. Estil: L'obra manté un to surrealista, irònic i divertit, propi de les sentències fusterianes. Execució: Són els mateixos actors els qui executen els jocs de mans i les il·lusions òptiques, assessorats pel mag Marc Gerard. El punt final amb el Màgic Andreu La jornada es completarà amb la presència del Màgic Andreu, una figura consolidada que aportarà el seu estil característic d'humor i màgia participativa per cloure definitivament el cicle. Valoració del cicle i futur del Teatre Magatzem Sergi Xirinax fa un balanç molt positiu del cicle Teatre Màgic: El públic ha respost omplint la sala en gairebé totes les sessions. S'ha detectat una gran quantitat de seguidors fidels a l'especialitat de la màgia a Tarragona. Es preveu que el cicle tingui una periodicitat anual per consolidar-se com l'arrancada de la temporada. "Tot el que presentem a la nova programació estarà produït des de Tarragona." Dilluns es presentarà la nova programació del teatre, que es diversificarà cap a la literatura escena, la música i el teatre de producció local fins al gener.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
17'
Jassar presenta el seu nou disc: Que no s'escapin els gossos
Entrevista a Miranda Gas sobre el debut de Jassar El programa Ja Tardes entrevista la Miranda Gas, cantant del grup Jassar, per parlar sobre el seu primer treball discogràfic titulat Que no s'escapin els gossos. La formació, composta per set músics, neix de l'amistat i de la coincidència acadèmica a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). L'impuls del concurs Sona9 La banda destaca que el disc és una conseqüència directa d'haver guanyat el prestigiós concurs Sona9. Segons la Miranda, l'experiència va ser clau per a la seva consolidació: El premi els va permetre accedir a la gravació professional als estudis Musicland. La final a la sala Razzmatazz es recorda com un moment de gran tensió però molt gratificant. Va ser la primera vegada que el concurs tenia un guanyador absolut sense separació per categories estilístiques. Estil musical i sonoritat: Klezmer i Gipsy Jazz Jassar defineix la seva música com una barreja eclèctica difícil d'etiquetar, tot i que fan servir termes com Klezmer-Gipsy-Blas per descriure la seva evolució: Les influències inicials provenen de la música balcànica i de tradició jueva (Klezmer). La formació acadèmica dels membres aporta matisos de jazz i swing. El resultat és un so fresc que barreja elements del folk amb gèneres més ballables. Contingut del disc i gravació El treball consta de 11 temes (més un bonus track) que serveixen com a carta de presentació de la història del grup: "El disc és un recull d'històries que reflecteixen el prisma del grup sense un fil conductor tancat; són fotografies de la nostra evolució." Pel que fa a la gravació, tot i estar fet per pistes, han buscat mantenir la frescor i l'ànima del directe per tal que l'oient rebi la mateixa energia que transmeten sobre l'escenari. Actualment, el grup es troba en fase de promoció i amb la voluntat de professionalitzar-se totalment en el món de la música.