Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

673-696 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
20'
Activitats de l'Estiu Jove 2024 a Tarragona
Presentació de l'Estiu Jove a Tarragona En aquesta edició del programa Ja Tardes, el Toni Martí i el Francesc Guirro, tècnics de l'àrea de joventut de l'Ajuntament de Tarragona, presenten la 21a edició de l'Estiu Jove. Aquesta iniciativa, que es manté des dels anys 90, s'ha consolidat com una plataforma d'activitats diverses que, tot i centrar-se en joves de 14 a 35 anys, està oberta a la participació de persones de totes les edats. Eixos Principals i Novetats La programació d'enguany inclou més de 70 activitats que s'estenen des del 30 de juny fins al 12 d'agost. Els tècnics destaquen la combinació d'activitats consolidades amb propostes innovadores: Aventura i Natura: S'ofereixen sortides de ràfting al Noguera Pallaresa i descens de barrancs (com el Barranc de l'Infern). Com a novetat local, destaca l'espeleologia literària a la cova urbana de Tarragona, on es combinaran la descoberta del subsòl amb tallers de poesia. Tastos de Cuina: Un cicle de gastronomia que inclou tallers de cuina romana amb Mariona Quadrada i Pere Tàpies, a més de sessions sobre salses i picades marineres amb el cuiner David Soler del Serrallo. Cultura de Carrer: Activitats a la Plaça dels Sedassos amb fires de joves creadors, disseny, joies i espectacles musicals (DJ Simon i Telefunken). Formació, Benestar i Tradició El programa també posa èmfasi en el creixement personal i la preservació de la cultura local: Benestar: S'ofereixen sessions de ioga a la posta de sol a la platja del Miracle, a més de Tai-txi i Qigong al Parc de la Ciutat. Tallers Creatius: Inclouen cinema documental, restauració de mobles (fusta i ferro), còmic amb el dibuixant El Faro i creació de màscares grotesques amb la Montse Plana. Tradició Oral: Un taller de jotes, garrotins i corrandes amb l'Arturo Gaya per recuperar la cançó improvisada i tradicional. "L'Estiu Jove acaba sent una plataforma d'activitats molt diverses i per a tothom pràcticament... la joventut, avui en dia, podem dir que és una actitud." Per a més detalls i inscripcions, es remet a la web oficial de l'Ajuntament de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
10'
10 anys del Festival Solsticidi a la Festa Major de Valls
El 10è Aniversari del Solsticidi a la Festa Major de Sant Joan Núria entrevista el Jordi Domènech, membre de la Comissió de Joves de Valls, per parlar de la desena edició del Solsticidi. Aquest festival, integrat dins la Festa Major de Sant Joan, s'ha consolidat com un espai de dinamització cultural i social per a un públic que va des dels adolescents fins als adults. Una programació eclèctica i gratuïta L'edició d'enguany és especial perquè coincideix amb el 20è aniversari del mític pub El de l'Une. El festival es divideix en diversos escenaris situats al pàrquing del Barri Vell i destaca per ser completament gratuït. Detalls de la cartellera per dies Dijous 21: Inici amb curtmetratges, la proposta de poesia cinematogràfica d'Elastics Unlimited i l'actuació destacada de Don Simon i Telefunken amb el poeta Enric Casasses. Divendres 22: Nit dedicada al rock amb els locals NELP, els bilbaïns Atom Rumba presentant el seu nou disc, i el clàssic punk rock de El último que cierre. La nit clourà amb DJ Amable de Razzmatazz. Dissabte 23 (Nit de la Revvetlla): L'aposta internacional d'enguany és el grup belga d'electrorock Vive la Fête. També hi participaran Digital 21, Boni & Clyde i la xaranga The Bandar-Log Orchestra per amenitzar els canvis d'escenari. "Tenim la millor programació de la província amb diferència i quasi diria la millor programació de Catalunya per aquesta nit." Logística i Serveis El festival comptarà amb sis carpes gestionades per entitats locals de Valls que oferiran servei de barra amb gots reciclables i menjar, garantint la festa fins a la sortida del sol (aproximadament les 6:30 h del matí).
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
23'
Nito Figueres: Opcions i el Rock Català en Jazz
Entrevista amb el músic Nito Figueres El pianista i compositor Nito Figueres presenta el seu nou treball discogràfic titulat "Opcions", un projecte on versiona instrumentalment grans clàssics de la música en català dels últims 20 anys. Un canvi d'estil: Del Pop al Jazz Tot i que actualment se'l reconeix com un músic de jazz, Figueres explica que les seves arrels es troben en el pop de figures com Elton John, Billy Joel o els Beatles. • La seva música és una barreja d'aquestes influències pop amb harmonies i improvisacions pròpies del jazz. • Defineix el disc com un treball monogràfic on el piano és el protagonista absolut, situant-lo com un concepte innovador a Catalunya. Conceptes clau del disc "Opcions" L'eix central de l'àlbum és demostrar que la música en català ja ha generat els seus propis estàndards. "He intentat demostrar que nosaltres ja tenim estàndards aquí a Catalunya... temes que formen part de la memòria de la gent." • El repertori inclou 13 temes emblemàtics com L'Empordà o Bon Dia. • Inclou una versió especial d'Adrià Puntí (El Corell) per la seva qualitat melòdica. • El disc compta amb col·laboracions de luxe com Pep Sala, Mone, Jofre Bardagí i Nacho (Gossos), que participen cantant en un tema original que serveix d'himne. Directe i filosofia de vida Figueres destaca la importància de la llibertat interpretativa; afirma que mai toca un tema de la mateixa manera, especialment quan actua amb el seu trio o quintet. Sobre l'estat actual de la música, manté una visió optimista i vitalista: • El seu nou himne, El millor ha d'arribar, reflecteix la seva actitud davant la vida i la professió. • Valora profundament el respecte del públic i se sent un afortunat de poder viure de la seva passió.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
20'
Els Pets i el seu nou rumb amb el disc 'Com anar al cel i tornar'
Els Pets: Evolució i Èxit amb el seu nou disc En aquesta entrevista, Lluís Gavaldà i Joan Reig presenten el seu nou treball discogràfic, marcant una etapa de maduresa i experimentació musical. Després de 22 anys de trajectòria, el grup de Constantí viu un dels seus millors moments, tant pel que fa a la recepció crítica com al reconeixement del públic. Una sonoritat renovada i noves incorporacions El grup destaca que aquest disc és diferent als anteriors, amb una aposta per sonoritats més riques i variades. Aquest canvi ha estat possible gràcies a: Noves cares a la banda: La incorporació oficial de David Muñoz (guitarra), Joan Aguiar (mandolina i violí) i Joan Pau Chaves (teclats). Col·laboracions de luxe: Destaquen la participació de Raül Fernández Refri i el retorn emotiu de l'Anabel, la germana del Lluís. Experimentació instrumental: L'ús de seccions de corda i instruments menys habituals en el seu repertori anterior per crear atmosferes properes a les bandes sonores. L'èxit en xifres i la normalitat cultural El disc ha entrat directament al número 1 de vendes a Catalunya i al número 14 a nivell estatal. Lluís Gavaldà reflexiona sobre aquest fet: "Ostres, quin país tenim que quan un grup que canta en català és número 1 a Catalunya és notícia. Això no és gaire bona notícia a nivell de normalitat cultural." Gira i connexió amb el territori L'entrevista també repassa l'actualitat de la seva gira, que farà parada a Reus per les Barraques de la Festa Major de Sant Pere. Els membres del grup fan broma sobre la seva relació amb el Camp de Tarragona i la seva capacitat de continuar pujant esglaons en la seva carrera musical, tot i la por inicial a no ser compresos per la seva evolució cap a un pop adult d'alta volada. Finalment, l'episodi tanca amb la cançó 'Badà', un tema que el grup considera molt tarragoní per la seva lletra i l'ús de lèxic local.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
12'
Camerata XXI: Formació i passió musical a Tarragona
Camerata XXI: Més que una orquestra professional En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, el president de la Fundació Camarata XXI, Javier Blanc, explica la trajectòria i els objectius d'aquesta institució cultural. Amb més de 15 anys d'història, la fundació s'ha consolidat com un pilar fonamental per a la música a la demarcació de Tarragona, combinant la formació pedagògica amb una orquestra simfònica professional. Estructura i activitat educativa La fundació no vol ser una escola de música convencional, sinó un complement educatiu per a conservatoris i centres tradicionals. La seva activitat inclou: Projectes pedagògics: Compta amb un estaf de 15 professors que formen uns 200 alumnes. Colònies musicals: Activitat lúdic-pedagògica per a nens de 7 a 11 anys on es treballa una obra inèdita encarregada a un compositor. L'Orquestra Professional: Formada per uns 40 músics professionals, molts dels quals són antics alumnes que tornen després de formar-se a l'estranger. Pròxim concert: Tangos i Mozart El motiu principal de la visita és el concert que tindrà lloc aquest diumenge al Palau de Congressos de Tarragona (Sala Petita): Data i hora: Diumenge, dia 3, a les 19:00 h. Repertori: Una fusió innovadora de tangos (amb el bandoneonista Enrique Telleria) i la cèlebre Simfonia núm. 41 "Júpiter" de Mozart. Accés: L'entrada és gratuïta, però cal fer reserva prèvia a la seu de la Fundació. "Possiblement el que falta és l'estímul... s'han de donar concerts de molta qualitat perquè els nens puguin assistir-hi amb els pares." El futur de l'entitat Javier Blanc destaca la voluntat d'establir un cicle estable de música clàssica a la ciutat de Tarragona a través d'un conveni amb l'Ajuntament. L'objectiu és oferir una programació regular que serveixi de referent musical per a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
17'
Debat sobre els pilars de la cultura Hip-Hop
Exploració del Moviment Hip-Hop a Tarragona Aquesta conversa reuneix diversos referents del moviment per presentar un cicle d'activitats organitzat per la Fundació La Caixa. El focus principal és la taula rodona titulada "Existeixen quatre elements en el hip-hop?", on s'analitzen les bases artístiques i socials d'aquesta cultura urbana amb més de 30 anys d'història. Els Quatre Pilars Fonamentals El debat gira al voltant de les disciplines clàssiques que conformen el moviment, tot i que s'apunta que la llista podria ser més àmplia: Graffiti: Representat per Suso33, qui defineix el seu paper com a "escriptor" (writer). Explica l'evolució des de la firma inicial cap a un llenguatge plàstic conceptual i abstracte. Música (DJ i MC): DJ 2de2 diferencia el paper del DJ de club del director musical en un concert de rap, mentre que els MCs (mestres de cerimònies) aporten la part lírica. Dansa (B-Boying): Rudi Alvarado explica com el ball (Breakdance) serveix com a eina de realització personal i expressió per a molts joves. Beatbox: Esmentat com un possible cinquè element que s'integra en la creació sonora amb la veu. Perspectiva Social i Evolució Els convidats coincideixen que el hip-hop és una eina creativa i de transformació social. Alguns punts clau destacats són: "El hip-hop ha estat la veu dels que no tenien altaveus en el seu moment." Orígens i universalitat: Nascut en condicions socials concretes a Nova York, el moviment és avui una cultura cosmopolita que s'adapta a cada context local. Experiència personal: Per als ponents, el moviment ha estat vital per superar dificultats personals (com la dislèxia o la falta d'expressió) o per trobar un col·lectiu de referència durant l'adolescència. Institucionalització: Es valora positivament que espais com el CaixaForum obrin les portes a aquests debats, tot i que es reclama una programació més estable i no concentrada només en festivals punters.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
23'
Entrevista a Joan Tena: 'Dos maneres' i el seu recorregut musical
Joan Tena: De les sales de Barcelona a 'Operación Triunfo' El cantautor català Joan Tena visita el programa per presentar el seu segon treball discogràfic, Dos maneres. Durant la conversa, recorda els seus inicis tocant en petits locals de Barcelona com el Mediterráneo i com el seu pas pel programa de televisió Operación Triunfo va ser una decisió pragmàtica per aconseguir gravar les seves pròpies cançons. Un disc íntim i artesanal: 'Dos maneres' Aquest nou àlbum es diferencia de l'anterior per la seva llibertat creativa: • Ha estat gravat íntegrament a l'estudi de casa seva, sovint de manera molt personal i autodidacta. • Les lletres són totalment autobiogràfiques i reflecteixen la seva realitat actual. • Joan ha experimentat amb nous instruments, com l'acordió, buscant un so més natural. "He gravat el disc pràcticament en pijama al meu estudi, mostrant-me tal com sóc." Trajectòria i col·laboracions Tena explica la seva relació amb altres cantautors com Albert Fibla, amb qui compartia espais de creació i col·laboracions radiofòniques a RAC1 (Cafè Baviera), on musicaven l'actualitat esportiva. Malgrat la fama efímera de la televisió, Joan reivindica la importància de "picar pedra" i tornar a les sales petites on el contacte amb el públic és més directe i humà. Projectes de futur i l'escena musical L'artista analitza la situació de la música en directe a Barcelona, destacant que és un sector complicat pel que fa a l'estabilitat econòmica, però encoratja els nous talents a perseverar. A part de la seva gira, Joan segueix treballant com a productor i tècnic de so per a altres companys de professió i prepara un nou projecte radiofònic a l'Hospitalet.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
28'
Lax'n'Busto presenta 'Relax': Nova etapa i aventura als EUA
Nova etapa i canvi de vocalista L'episodi se centra en el retorn de Lax'n'Busto amb el seu vuitè disc d'estudi, Relax. El grup explica la transició després de la sortida de Pemi Fortuny, qui va decidir deixar la banda en acabar la gira anterior per viatjar a Costa Rica. La incorporació de Salva Racero com a nou cantant va ser un procés natural: • Salva va ser contactat mentre residia a Londres. • No es va fer un càsting formal; la connexió va ser immediata per afinitat i experiència prèvia en teatre musical (Mar i Cel). L'experiència de gravació als Estats Units La banda va decidir buscar un so nou treballant amb la productora Sylvia Massy (coneguda per treballs amb Tool, Johnny Cash o Red Hot Chili Peppers) al seu estudi a Weed, Califòrnia. Una filosofia de treball basada en l'esperit Els membres del grup destaquen la naturalitat i l'absència de prejudicis a l'estudi americà: • Es prioritzava l'esperit i la força per sobre de la perfecció tècnica. • L'objectiu principal era que el músic estigués còmode i gaudís de la interpretació. • > "Si tu no et creus una cosa, no la podràs fer creure a l'altra gent." El repte de la llengua Tot i que el disc està cantat en català, la producció nord-americana es va centrar exclusivament en la música i el feeling. Això va generar situacions curioses: • Dificultats per ajustar el volum de la veu, ja que els productors no entenien les lletres. • Una valoració de les cançons basada purament en la sonoritat i no en el contingut textual. Contingut addicional: El DVD L'àlbum s'acompanya d'un documental d'una hora i mitja que mostra tot el procés creatiu i la convivència a Califòrnia. Segons el grup, aquest material permet al públic entendre millor l'essència de les cançons i sentir-se part del projecte.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
14'
Sopar benèfic pel Telèfon de l'Amistat a Tarragona
El Telèfon de l'Amistat i el seu Impacte Social El Pare Mario Bonano, representant de la parròquia dels rogacionistes al Llorito, explica la història i la funció vital del Telèfon de l'Amistat. Aquest servei, nascut l'any 1978 gràcies a l'impuls de l'Asociació Amics del Loreto i figures com Josep Maria Terrassa, compleix 29 anys de servei ininterromput a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal és oferir un espai d'escolta i suport per a persones en situacions complicades: Assessorament general: Orientació sobre problemes mèdics o recursos socials. Suport en addiccions: Ajuda a famílies i persones amb problemes de drogodependència o alcoholisme. Acompanyament emocional: Gestió de la solitud, crisis de parella, separacions i processos de dol. Una Metodologia basada en l'Humanisme El servei no actua només des d'una vessant religiosa, sinó des d'un humanisme cristià que prioritza l'escolta activa i l'objectivitat. Segons el Pare Mario, en molts casos la solució passa per fer que la persona "toqui fons" per reconèixer la necessitat d'ajuda专业. "Sempre hi ha una esperança i mai s'ha d'abandonar, però de vegades la persona ha d'arribar al fons per veure que necessita ajuda." XIX Sopar Benèfic al Loreto Per tal de finançar aquest servei i les activitats de l'ermita, s'organitza el tradicional sopar benèfic: Data i lloc: Aquest dissabte a les 21:30h a la Ciutat de Repòs i Vacances. Finalitat: Recaptar fons per mantenir l'estructura del telèfon, ja que l'associació no cobra quotes als seus membres. Col·laboració local: El sopar inclou un sorteig d'obsequis cedits per nombrosos comerciants i entitats de Tarragona. Inscripcions: Es poden fer reserves a través del número 977 23 11 11.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Entregirats presenta 'Defectes': Evolució i Rock
Trajectòria i Consolidació del Grup Els membres d'Entregirats, representats en aquesta entrevista per l'Amadeu i el Jaume, repassen la seva història des de la formació l'any 1999. Després d'una reformació interna important a partir del seu segon disc, el grup ha consolidat una formació estable de sis membres que comparteixen una forta amistat que transcendeix l'àmbit musical. • Inicis i Primers Passos: El seu primer disc, Jocs de Culpanya (2003), va arribar de la mà de la discogràfica Picap. • Punt d'Inflexió: La cançó 'Vols', del segon àlbum, va ser un èxit radiofònic i finalista als premis de la SGAE, fet que els va donar projecció nacional. El Nou Treball: 'Defectes' L'àlbum Defectes representa una evolució natural cap a sonoritats més cuidades i personals. A diferència d'anteriors treballs, en aquest disc han prioritzat l'ànima de cada cançó per sobre de la seva facilitat de trasllat al directe. Característiques de l'Àlbum • Producció: Han comptat amb la col·laboració de David Rosell (membre de Dept) com a productor i "setè membre" a l'estudi. • Lletres: L'Amadeu defineix les seves composicions com a cinematogràfiques, buscant crear imatges mentals en l'oient sobre la solitud, els dubtes i els petits trets de personalitat (defectes). • Estil: Una barreja heterogènia influenciada pels gustos diversos del grup, que van des del metal fins als cantautors o el rock clàssic. "Hem prioritzat els sentiments de les cançons per sobre dels nostres; hem fet cas al que les cançons ens demanaven." Directe i Presència Digital El grup destaca que el seu directe és més canalla i rocker que el disc. Han anunciat la seva presentació oficial a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca el proper 5 de maig. A més, mantenen la seva aposta per la proximitat a través del seu web oficial entregirats.com, on pretenen oferir tota la seva discografia per a l'escolta gratuïta.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
16'
Entrevista a José Luis Cienfuegos sobre el Festival de Gijón i el REC
El paper dels festivals de cinema en l'actualitat En aquesta edició dels Jatardes, comptem amb la presència de José Luis Cienfuegos, director del Festival de Cinema de Gijón des de fa 12 anys i membre del jurat del festival REC de Tarragona. La conversa aprofundeix en l'evolució del certamen de Gijón, que enguany celebra la seva 45a edició, des dels seus orígens com a certamen infantil fins a convertir-se en un referent del cinema independent a Europa. Reptes i evolució del sector Cienfuegos destaca que la gestió d'un festival avui dia implica enfrontar-se a nous desafiaments: Diferenciació i segell propi: Davant la proliferació de festivals, és vital evitar ser "fotocòpies" i buscar una identitat singular. La crisi de la distribució: Els festivals s'estan convertint en un circuit alternatiu d'exhibició necessari, ja que moltes pel·lícules de qualitat no arriben a les sales comercials per falta de còpies o por dels distribuïdors. El públic efímer: Existeix el fenomen on el públic omple les sales durant la setmana del festival per l'ambient social, però no és fidel a aquest tipus de cinema la resta de l'any. La funció didàctica i el model del REC El director elogia la tasca del REC a Tarragona, subratllant la importància de la formació de nous públics. Cienfuegos afirma que els festivals han de tenir una vessant pedagògica per ensenyar el llenguatge audiovisual als joves, prenent com a referència el model francès. "Un festival de cinema ha de ser com una pedra que cau en un estany: primer ha d'implicar la ciutat i després atraure cada cop més espectadors." Panorama del cinema d'autor Finalment, es comenta la bona salut de la producció espanyola en festivals internacionals com Cannes, tot i que es detecta una paradoxa: cert cinema d'autor radical (com el de cineastes catalans com Albert Serra o Jaime Rosales) sovint té millor acollida i reconeixement a França o l'Argentina que no pas entre el gran públic de l'Estat espanyol.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
12'
Estrena de L'olor sota la pell a la Sala Trono
Presentació de la nova producció teatral L'espai Públics de Tarragona Ràdio presenta l'estrena de l'obra "L'olor sota la pell", una peça clau per a l'escena local, ja que representa la primera coproducció internacional (o "triproducció") de la Sala Trono amb la Sala Beckett de Barcelona i la companyia Pànic. Una història de relacions i arrels L'obra, escrita per Marta Butxaca, aborda temes profundament humans i d'actualitat: L'èxode rural: La trama segueix una parella que fuig de la ciutat buscant un futur millor en un poble petit, una situació que reflecteix la realitat de molts municipis de l'interior de Tarragona. Simbolisme i emocions: Més enllà de l'anècdota, l'autora defineix l'obra com un viatge de sentiments ple d'elements simbòlics. Proximitat: Les dimensions de la Sala Trono (unes 50 localitats) permeten una connexió íntima i viva entre els actors i l'espectador. Detalls del muntatge i l'escenografia "La escenografia representa un poble que s'enfonsa en un llac... la Sala Trono s'omple d'aigua." Joan Negrier, programador de la sala, destaca l'esforç logístic per adaptar el muntatge a un espai tan reduït, creant una atmosfera al·lucinant amb jocs de llums i l'ús real d'aigua a l'escena. L'elenc compta amb actors com Manel Dueso, Jaume Barnet, Isaac Alcaide i Bàrbara Roig. Horaris i exhibició Estrena: Divendres a les 21:30h a la Sala Trono. Gira: L'obra s'emmarca en un circuit que inclou Valls i posteriorment una temporada estable de quatre setmanes a la Sala Beckett de Barcelona.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
8'
Rec la Nuit: El costat lúdic i experimental del Festival Rec
Explorant el Rec la Nuit El Rec la Nuit es presenta com la vessant més festiva, propera i experimental del Festival Rec de Tarragona. Segons Blai Mesa, responsable de la secció, aquest espai neix amb l'objectiu de trencar la barrera entre el pati de butaques i la pantalla, oferint un punt de trobada on espectadors i creadors poden interactuar en un context distès. Els eixos principals de la proposta Espai de coworking i networking: Un lloc ideal per a la trobada entre professionals del sector on, sovint, es tanquen acords i negocis de manera informal. Suport als nous talents: Serveix d'aparador per a alumnes d'escoles com l'Escola d’Art i Disseny de la Diputació, l'IES Pere Martell i la URV, a més d'escoles convidades de Cuba i Malta. Experimentació artística: El focus central és el vídeo en temps real. Què és el Real Time? Aquest concepte, sovint confós amb el de videojockey (VJ), es diferencia per la seva aproximació més purament artística i performàtica que no pas de club nocturn: Es tracta d'edició de vídeo in situ i en directe. L'artista utilitza programari i taules d'edició per aplicar efectes i talls en sincronia amb la música. És una obra efímera i irreproducible; cada sessió és única segons el feedback del públic. "L'artista està present i operant... l'obra ja no té aquest sentit d'obra única i reproduïble pensada per ser contemplada en un museu." Informació pràctica L'esdeveniment se celebra al Camp de Mar (Tarragona) des d'avui fins dissabte, a partir de les 12 de la nit i fins a les 3 de la matinada.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
Javier Albarino i la Direcció d'Art al Festival REC
El paper del Director d'Art en el cinema modern En el marc del Festival REC de Tarragona, s'ha realitzat una entrevista a Javier Albarino, reconegut professional del sector que va participar en el departament artístic d'obres com El Laberinto del Fauno. Albarino explica que la seva feina va molt més enllà de fer dibuixos: es tracta de crear tot l'entorn visual que l'espectador veu en pantalla. Funcions i responsabilitats clau Creació de l'entorn: El departament d'art s'encarrega de tot el que no són els actors ni la il·luminació, incloent-hi els sets de rodatge, el mobiliari (atrezzo) i les localitzacions. Narrativa visual: El disseny d'espais ajuda a transmetre emocions. Per exemple, l'ús de colors freds per a escenes dramàtiques o espais devastats per a seqüències violentes. Coordinació conceptual: El director d'art treballa estretament amb el director de la pel·lícula per materialitzar la seva visió personal, filtrant el guió i fent-lo realitat física. Reptes de la professió "Tot el que dissenyes conceptualment ha de poder ser construït i ha de ser possible segons el pressupost de la pel·lícula." Albarino destaca que, tot i que els efectes digitals permeten més llibertat creativa, el sentit comú i les limitacions econòmiques són els que defineixen el resultat final. També subratlla la dificultat de trobar una formació acadèmica específica, afirmant que la millor escola és l'experiència directa en el rodatge de curtmetratges. Una nova generació de cineastes L'entrevistat es mostra optimista respecte al futur del cinema estatal, mencionant un boom de nous directors amb visions innovadores que obren un ventall d'oportunitats per a la ciència-ficció i gèneres visuals complexos.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Exploració Musical i Atmosfèrica en Format Podcast
Introducció a l'Experiència Sonora Aquest episodi presenta una immersió profunda en paisatges sonors on la música actua com a fil conductor. L'estructura del podcast se centra en la transició entre estats d'ànim a través de l'ús de melodies i ritmes variats. Dinàmiques del Contingut • L'ús de la música com a eina narrativa per connectar diferents segments sense necessitat de diàleg constant. • La importància del silenci i les pauses per permetre a l'oient processar les sensacions transmeses. "La música és el llenguatge que no necessita traducció en aquest viatge auditiu." Estructura i Composició El podcast es divideix en diverses fases que alternen moments de gran energia rítmica amb espais de reflexió més pausats. S'analitza com la producció musical afecta l'atenció de l'interlocutor i l'oient. • Fase Inicial: Establiments dels temes rítmics principals. • Fase de Desenvolupament: Evolució cap a sonoritats més complexes i integrades. • Fase Final: Resolució sonora i tancament atmosfèric.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
18'
I Have a Dream 2007: La festa dels estudiants d'enginyeria
I Have a Dream 2007: Més que una festa universitària L'Helena Rius i la Laia Redondo, representants dels estudiants d'Enginyeria Química, presenten la setena edició de la I Have a Dream. Tot i que l'esdeveniment és conegut principalment per la seva gran festa final, aquest projecte és el resultat d'una planificació minuciosa que comença al setembre i que inclou una setmana (aquest any dues) plena d'activitats variades. Activitats destacades de la setmana L'edició d'enguany ha ampliat el seu ventall de propostes: Enginyeria Solidària: Un cicle de vuit conferències en col·laboració amb Enginyeria Sense Fronteres per conscienciar sobre el paper social de l'enginyer en països amb pocs recursos. Competicions esportives: Tornejos de futbol sala, bàsquet, voleibol i, fins i tot, futbolí i cartes al campus de Sescelades. Gastronomia popular: Botifarrades diàries obertes a tota la comunitat universitària i al públic general. Cultura: Exposicions de fotografia, fotomuntatges i videoprojeccions. La gran festa de divendres a la Laboral El tancament de la setmana tindrà lloc el divendres a partir de les 23:00h al recinte de la Laboral (Tarragona), amb una previsió de més de 3.500 persones. L'oferta musical es divideix en dues zones simultànies: Zona de Concerts: Actuacions de Pinball, Baetúria, Pepet i Marieta i el grup de versions Wild Toy. Zona DJ: Amb el cap de cartell Robert Lamart (resident de Florida 135), acompanyat de DJ Mimètic i DJ Magí Someone. "Hem tingut sort perquè membres de l'associació són músics i han aconseguit els seus contactes per portar caps de cartell potents." L'entrada té un preu popular de 5 euros i l'organització facilita un servei d'autobusos gratuïts cada 15-20 minuts des de la Plaça Imperial Tàrraco (Tarragona) i cada hora des de la Plaça de les Oques (Reus) per garantir una mobilitat segura.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
31'
Teatre de Guerrilla presenta 'La República de Guerrilla'
Entrevista als Teatres de Guerrilla El programa rep als membres de la companyia Teatre de Guerrilla (Carles Xuriguera, Rafael Feixedes i Quim Masferrer) per parlar del seu nou llibre, La República de Guerrilla. L'obra, escrita per l'autora madrilenya Gemma Almagro, ofereix una visió externa i novel·lada sobre el funcionament intern i la filosofia de la companyia. L'origen del llibre i la República • El projecte neix de la curiositat de Gemma Almagro, qui va començar a documentar la vida de la companyia a Arbúcies des d'una perspectiva externa i femenina. • La República de Guerrilla no és només un local d'assaig de 500 metres quadrats, sinó una declaració d'independència cultural i política davant la insatisfacció amb l'estat actual de Catalunya i Espanya. "Vam crear el nostre propi estat perquè els nostres polítics no s'acaben de posar les piles en matèria cultural." Una visió externa i personal • Tot i que la companyia sempre ha evitat fer llibres de recopilació d'esquetxos, els va atraure la idea d'una novel·la basada en fets reals escrita en castellà per algú que no els coneixia prèviament. • El llibre explora les vísceres i l'estat mental de la companyia, mostrant facetes personals que no apareixen als seus espectacles habituals. Trajectòria i futur de la companyia • Coincidint amb el desè aniversari de la formació, el llibre podria marcar el final d'una etapa creativa, tot i que els membres mantenen la seva capacitat de reinvenció. • Han començat a exportar el seu humor "rural" i característic a la resta de l'Estat Espanyol amb l'obra Somos lo que somos, amb una bona recepció per part del públic que els descobreix de nou. La filosofia del pallasso i la política • Defensen l'humor com a mitjà (i no com a fi) per transmetre missatges crítics i posicionaments polítics, com la seva oposició a l'Estatut o la reivindicació de l'Europa de les persones. • El llibre inclou anècdotes curioses, com la de Carles Xuriguera cavant la seva pròpia tomba al local d'assaig durant una reunió.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
5'
Exposició de la Col·lecció Jean Planque a Tarragona
L'arribada d'una col·lecció mítica a la Fundació La Caixa S'ha inaugurat a Tarragona una mostra excepcional que aplega 150 obres de 50 artistes fonamentals per entendre l'art del segle XIX i XX. Aquesta exposició prové de la col·lecció privada de Jean Planque, col·leccionista i assessor que va treballar estretament amb la Galeria Beyeler i amb el mateix Picasso. L'estratègia i l'ull de Jean Planque Joan Cejudo, director de l'àrea cultural de la Fundació La Caixa, destaca que Planque no només era un col·leccionista, sinó un visionari amb un gran instint artístic: Comprava directament als pintors o galeries de confiança per obtenir preus equilibrats. Adquiria obres d'artistes emergents abans que el mercat en fixés preus elevats. Mantenia un lligam personal i professional amb figures com Picasso, assessorant-los vitalment. Estructura de l'exposició: Un viatge per set àmbits La mostra es divideix en sales temàtiques que permeten recórrer l'evolució de l'art modern: Introducció i amics: Dedicada a la figura de Planque i a artistes decisius però menys coneguts com Walter Schüfer. Mestres de les avantguardes: Inclou grans noms com Van Gogh, Monet, Degas i Cézanne (el principal referent de Planque). Abstracció i art informal: Amb especial protagonisme per Paul Klee i el seu ús experimental del color. La matèria i els artistes espanyols: Obres de Tàpies, Clavé o Cuixart, centrades en l'ús de pigments naturals i textures. Dubuffet i l'Art Brut: Exploració de materials inèdits i fantasies mentals fora dels cànons convencionals. El cubisme de Picasso: La sala més esperada, centrada en la geometria, el collage i els tons grisos. "Potser la col·lecció no té obres mestres de primer nivell reconegudes per tothom, però la seva coherència i el lligam entre elles li donen un sentit nou i envejable." Activitats complementàries L'exposició s'acompanya d'una programació cultural diversa: Cursos d'art i visites comentades. Cafès tertúlia i tallers itinerants. Un concert del Trio Kandinsky el 13 de maig, que explorarà la relació entre la música de Schoenberg i la pintura dels segles XIX i XX.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
21'
El retorn musical de Mari Dols: El so del temps
L'entrevista se centra en el retorn de la cantant tarragonina Mari Dols al panorama musical després d'una pausa de 30 anys. L'artista presenta el seu nou treball discogràfic titulat El so del temps, que es va estrenar recentment amb un èxit rotund al Teatre Metropol de Tarragona. Trajectòria i pausa creativa Inicis als anys 70: Mari Dols va començar la seva carrera professional musicant poemes i actuant en escenaris d'arreu de Catalunya, França i Madrid. Compartint escenari: Va col·laborar amb figures emblemàtiques de la música catalana com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra i Ovidi Montlló. Prioritat familiar: Va decidir abandonar l'activitat artística professional per dedicar-se a la criança del seu fill i a la seva família, una decisió de la qual afirma no penedir-se. El nou disc i el concert de retorn El so del temps: El nou CD inclou dotze cançons, barrejant temes propis com "Bona nit" amb versions de clàssics de Frank Sinatra o els Beatles. Concert al Metropol: La presentació va ser un èxit de públic on es va retrobar amb seguidors veterans i públic jove. Destaca la col·laboració especial del seu fill a l'escenari. Evolució tècnica: L'artista remarca el contrast entre les gravacions rudimentàries dels anys 70 i la perfecció tecnològica dels estudis actuals. Plans de futur "La música és infinita i no pots quedar enquilosada... intentaré portar els concerts a diferents llocs de Catalunya." Mari Dols té la intenció de continuar composant i estudiant, amb l'objectiu de fer arribar la seva música més enllà de Tarragona d'una manera prudent però constant.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
25'
El futur del Teatre Magatzem: Creació, Formació i Crisis
Nova Etapa del Teatre Magatzem: De l'Exhibició a la Creació El Teatre Magatzem de Tarragona es troba en un procés de transformació profunda. Després d'haver de suspendre la programació habitual per motius econòmics, Sergi Xirinax explica que aquesta "crisi" ha servit com a detonant per reflexionar i reorientar el projecte cap a la creació pròpia i la producció. Projectes i Produccions Imminents L'activitat dins les sales no s'ha aturat i es preparen diverses obres per als mesos vinents: • Tinglado Nou (Poètica de l'esquarterament): Una obra d'art dramatitzat amb un estil gore i irònic que s'estrena el 14 d'abril. Està escrita pel mateix Xirinax i dirigida per Mennot Tàpies. • Cicle Literatura a Escena: Col·laboració amb la biblioteca que inclou muntatges com Res no és mesquí (basat en Salvat-Papasseit) i Insolències (sobre aforismes de Joan Fuster). • Experiments i Performances: Es destaca una producció onírica sobre la reina Isabel la Catòlica basada en textos d'època i gestes castellanes. L'Aposta per la Formació: Tallers i Convenis Un dels pilars de la nova visió és l'activitat docent, amb l'objectiu de convertir el teatre en una escola popular: • Taller d'Escriptura Teatral: Patrocinat per l'SGAE, aquest taller no és d'iniciació, sinó per a persones amb experiència prèvia. Inclou la lectura dramatitzada dels textos resultants dirigida per tarragonins il·lustres com Magda Puyo i Ramon Simó. • Taller de Poesia: Impartit per l'actor Lluís Soler, enfocat a l'art de recitar. "La inversió d'idees i de produccions, treballar més, és la nostra resposta a la crisi." El Repte del Finançament i la Gestió Xirinax posa de manifest la dificultat de mantenir una sala d'exhibició professional amb una gestió estrictament privada. Reivindica la necessitat de convenis estables amb l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per garantir la viabilitat a llarg termini, més enllà de les subvencions puntuals que resulten insuficients per cobrir les despeses d'un equipament d'aquestes característiques.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
4'
Exposició i Concurs de Pintura sobre la Torre Forta
Inauguració de l'Exposició i el Projecte d'Adopció El passat 29 de març es va inaugurar l'exposició del concurs de pintura "La Torre Forta, vista per l'autor", emmarcat dins de la iniciativa L'Escola adopta un monument. Aquest projecte és una col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Educació de la Generalitat. Objectius i Patrimoni Històric L'escola de La Salle ha triat la Torre Forta amb una finalitat clara: donar a conèixer aquest monument a la ciutadania, ja que és un gran desconegut malgrat la seva importància històrica. Origen: Originalment era una fortificació defensiva. Ús actual: Edifici d'oficines de treball social. Rellevància: L'edifici dona nom al barri i és un eix clau de la memòria històrica local. Activitats del Centre Al llarg del curs s'han realitzat nombroses activitats per posar en valor el monument: Celebració de la Jornada de la Pau. La marxa solidària de l'ONG Proide. Instal·lació d'un pessebre creat per l'alumnat de cicle superior. Lectura d'un manifest per demanar millores en l'entorn de la torre. Setmana Cultural: Prevista del 23 al 27 d'abril com a culminació del projecte. El Concurs de Pintura L'acte central va incloure el lliurament de premis del concurs, on van destacar: Participació: Una seixantena d'obres de categories júnior i sènior. Premis: Dotacions econòmiques, material artístic i trofeus amb la figura de la Minerva. Qualitat: El jurat, amb la presència del pintor expert i autoritats com Alejandro Fernández, va destacar l'alt nivell artístic. "Vam escollir la Torre Forta per així poder-la donar a conèixer a la gent, perquè pocs eren els que coneixien la seva existència." L'acte va finalitzar amb la interpretació del nou himne de la Torre Forta a càrrec de la coral de l'escola, acompanyat d'una coreografia sobre la història de pirates associada al monument.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
21'
Gossos presenta Oxigen: evolució i noves sonoritats
Els membres de la banda Gossos, en Nacho i en Juanjo, presenten el seu nou treball discogràfic titulat Oxigen. Amb 14 anys de trajectòria, el grup manresà explica la seva constant necessitat de no repetir-se i d’explorar nous terrenys musicals. Característiques del nou disc i evolució Estil eclèctic: El disc combina l'essència pop amb un esperit rock, incorporant elements de reggae, electrònica i fins i tot hip-hop. Nova etapa elèctrica: Es consolida la segona etapa del grup com a quintet, amb la bateria d'en Santi Serratosa com a motor de noves sonoritats. Influències variades: Des de Coldplay i Snow Patrol fins a Metallica o Vivaldi. Col·laboracions destacades El grup comenta les sinergies creades en aquest projecte i en l'anterior: 1. Dani Macaco: Col·labora en un tema on canta per primera vegada en català, aportant una visió internacional. 2. Bet: Repassen l'èxit de la nova versió de "No és nou", que va ser un hit a les ràdios catalanes. 3. Cris Juanico: Participació en el bonus track i en la banda sonora de la pel·lícula Rock&Cat. Contingut i compromís social Les lletres d'aquest àlbum mantenen una mirada propera i quotidiana, però reflecteixen les dificultats de la seva generació (la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge i la situació política). "Som la primera generació que no superarem el nivell de qualitat de vida que tenien els nostres pares." Destaca la cançó "En un instant", dedicada al jove mort a la Patum de Berga fa dos anys, utilitzant un registre proper al rap per transmetre la ràbia i frustració del moment.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
22'
Entrevista a Roger Lewis de la Dirty Dozen Brass Band
La Dirty Dozen Brass Band al Festival de Dixieland de Tarragona En aquesta entrevista, es presenta el gran concert de la Dirty Dozen Brass Band al Teatre Metropol de Tarragona, un dels moments més esperats del Festival Internacional de Dixieland. Roger Lewis, membre fundador, explica la trajectòria d'aquest grup llegendari originari de Nova Orleans. Història i Evolució de la Banda Orígens: Fundada entre el 1976 i el 1977, la banda va començar tocant en funerals, celebracions i partits de bèisbol. Estil distintiu: Es diferencien de les formacions tradicionals pel seu ús del saxo baríton en lloc del clarinet, donant-los un so únic. Transformació musical: Amb els anys, han evolucionat d'un so acústic a un de més complex, incorporant guitarres i teclats. El grup es defineix per la seva obertura a noves idees: "No tanquem la porta als nous membres si tenen música original que volen tocar o idees sobre com ha de sonar la música." Més enllà del Dixieland: El Swing de Nova Orleans Roger Lewis aclareix una distinció terminològica important: mentre que a Europa es coneix com Dixieland, els músics de Nova Orleans prefereixen termes com New Orleans Swing. El seu repertori és una barreja eclèctica que inclou: Bebop i Avant-garde. Rhythm and blues i Gospel. Rock and roll i Blues. Compromís Social i l'Impacte del Katrina La banda manté un fort compromís amb la seva ciutat natal després de l'huracà Katrina. El seu àlbum What's Going On, basat en l'obra de Marvin Gaye, serveix per recaptar fons per a la reconstrucció i per denunciar la manca de resposta política davant de desastres socials i naturals que es repeteixen 30 anys després de les lletres originals de Gaye. La paradoxa del nom Com a curiositat final, Lewis explica que, malgrat el seu nom (Dozen significa dotzena), mai han tingut 12 membres. El nom prové d'un club social de Nova Orleans on tocaven al principi i l'audiència el va adoptar com a propi.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
6'
El retorn als escenaris de Mari Dols al Teatre Metropol
El retorn de Mari Dols: Un retrobament musical a Tarragona L'espai Públics entrevista la cantant tarragonina Mari Dols, qui protagonitzarà un concert especial aquest diumenge al Teatre Metropol. Després d'un parèntesi de gairebé 30 anys apartada de l'esfera pública per motius familiars, l'artista torna amb una proposta que barreja la nostàlgia amb la modernitat. Un repertori personal i actualitzat El concert s'ha plantejat com una recopilació de la seva trajectòria, però amb una mirada fresca: Recuperació de clàssics: Dols interpretarà cançons dels seus antics discs (LP), com la coneguda Potser de mà. Versions i poemes: El repertori inclou adaptacions personals de temes internacionals com My Loving i la musicalització de poemes, destacant el cèlebre Dóna'm la mà de Salvat-Papasseit. Arranjaments moderns: Tot i que les peces tenen història, han estat actualitzades per oferir un so contemporani que pugui connectar amb totes les generacions. Posada en escena i acompanyament Mari Dols no estarà sola en aquest retorn; comptarà amb el suport d'una banda de sis músics, entre els quals destaquen Walter Navareda, Pablo Swetsman i Artur Nadal, responsables dels nous arranjaments. "Tinc una verdadera serenitat i confiança; la il·lusió que tinc prevaleix davant dels nervis." Convocatòria i futur L'artista expressa el seu desig de retrobar-se amb el públic que la va seguir en el passat i atraure nous oients. Aquesta breu intervenció és el preludi d'una entrevista més profunda que tindrà lloc la setmana vinent per repassar tota la seva carrera.