Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

721-744 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
La fauna invertebrada del Delta de l'Ebre
En aquesta entrevista amb el biòleg Pere Luque, del Museu del Montsià, s'explora la riquesa i la importància vital dels invertebrats en l'ecosistema del Delta de l'Ebre, sovint eclipsats per la popularitat de les aus. La importància del nombre i la diversitat Malgrat que la imatge típica del Delta són els ocells, els invertebrats constitueixen la part més numerosa de la fauna en termes d'espècies i individus. Segons Luque: Només el grup dels escarabats conté més espècies que tots els mamífers i ocells del món junts. El Delta és un punt estratègic per a les migracions d'insectes, especialment de les papallones (unes 10 de les 14 espècies locals són migradores) i les libèl·lules. Existeixen espècies endèmiques úniques al món que només es troben al Delta, com una petita planària (cuc pla) i un cargol d'un mil·límetre. Equilibri de l'ecosistema i amenaces Els invertebrats són la base de la cadena alimentària. Sense els petits crustacis i insectes aquàtics, els peixos com l'orada o el llobarro no podrien sobreviure en les seves etapes inicials. "Si realment féssim malbé els ecosistemes i desapareguessin aquests animals que passen tan desapercebuts, ho notaríem ràpidament perquè els altres animals també desapareixerien." Respecte a les amenaces, el biòleg destaca la fragilitat del Delta davant el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar, ja que gran part del territori es troba a una alçada mínima o per sota del nivell marí. Divulgació i visites El Museu del Montsià realitza tasques de recerca i divulgació, incloent-hi tallers didàctics per a escolars on s'aprèn que la conservació del Delta ha de ser integral. Per als visitants, es recomana la primavera o el mes de setembre com les millors èpoques per observar aquesta fauna minúscula però essencial.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
16'
Educació ambiental al Museu del Port de Tarragona
Resum de l'activitat per la Setmana de la Ciència L'entrevista a Anna Catà, codirectora d'Aúriga Serveis Culturals, presenta un nou maletí didàctic dissenyat per al Museu del Port de Tarragona. Aquesta eina té com a objectiu conscienciar els més joves sobre l'impacte de l'activitat humana en l'ecosistema marí, especialment en el context del canvi global. Els quatre àmbits de treball L'activitat s'estructura en quatre dinàmiques lúdiques o "racons" on els alumnes aprenen conceptes complexos de forma visual: Deixalles marines: Mitjançant un joc similar al "Qui és qui?", s'identifiquen els culpables (objectes com ampolles de plàstic o llaunes) dels delictes ecològics al mar. Canvi climàtic: S'utilitza un experiment amb un llum i una campana de vidre per simular l'efecte hivernacle i observar l'augment de temperatura. Eutrofització: Un joc de rol on els nens representen humans, fitoplàncton i peixos per entendre com l'excés de nutrients i la falta d'oxigen destrueixen la vida marina. Sobrepesca i cadenes tròfiques: Una simulació de com desapareixen les espècies davant la pesca excessiva o catàstrofes com les marees negres. Metodologia i futur del projecte L'enfocament no busca criminalitzar els hàbits, sinó fomentar un consum responsable i la reflexió sobre les accions quotidianes: "No es tracta de criminalitzar, sinó de ser-ne conscients i fer reflexionar que les nostres accions quotidianes influencien el mar." Públic objectiu: Grups escolars de cicle superior de primària i primer cicle d'ESO (9-13 anys). Disponibilitat: Un cop finalitzada la Setmana de la Ciència, el material estarà disponible en préstec gratuït per a les escoles de la zona.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
25'
El paper clau del consignatari de vaixells al Port de Tarragona
La figura del consignatari i la seva evolució En aquesta sessió, s'aprofundeix en la tasca del consignatari de vaixells, una figura jurídica que actua com a intermediària essencial en l'àmbit marítim. Tot i que la seva regulació formal va començar amb el Codi de Comerç i ha evolucionat fins a la llei actual, la seva existència professional es remunta a més d'un segle. Funcions principals i tasques administratives El consignatari actua com el gestor i representant de l'armador al port. Les seves responsabilitats inclouen: • La sol·licitud d'autoritzacions a l'Autoritat Portuària i Capitania Marítima. • La coordinació amb Sanitat Exterior, Duna i la Policia per al despatx del vaixell. • La gestió de les necessitats de la tripulació, com ara l'assistència mèdica si un tripulant malalt ha de ser traslladat a l'hospital. • El control de l'estiva i desestiva de la càrrega, servint de vincle amb les empreses estibadores. L'ecosistema portuari de Tarragona Actualment, el Port de Tarragona compta amb 27 empreses consignatàries que gestionen entre 2.500 i 3.000 vaixells anualment. S'han definit clarament tres figures que antigament es confonien: Consignatari: Representant del vaixell i l'armador. Empresa Estibadora: Responsable de la càrrega i descàrrega física de la mercaderia. Transitari: Considerat l'"arquitecte del transport", encarregat de la logística i distribució de la mercaderia. "El consignatari s'ha convertit en el gestor de totes les qüestions administratives i operatives; és el vincle necessari perquè un vaixell no hagi de demorar la seva sortida per tràmits burocràtics." Reptes i futur de la professió L'episodi destaca la importància de l'Associació Provincial de Consignataris de Tarragona, fundada el 1914, sent una de les més antigues de l'Estat. De cara al futur, els reptes se centren en: • La digitalització i simplificació de la paperassa mitjançant sistemes informàtics. • La professionalització reglada, ja que actualment no existeixen estudis de grau específics, basant-se l'ofici en l'experiència pràctica i coneixements d'administració marítima. • El manteniment d'una relació excel·lent amb els estaments oficials per garantir la fluïdesa del trànsit marítim.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
20'
Nova temporada i novetats del Museu del Port de Tarragona
Introducció a la Tercera Temporada El programa Ja Tardes reprèn la seva secció dedicada a la mar, comptant novament amb la col·laboració de la Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona. En aquesta edició es repassen les fites de l'estiu i els projectes de futur de l'entitat. Noves Incorporacions i Patrimoni El museu ha ampliat el seu fons amb elements significatius de la història local: L'ofici de boter: S'han incorporat les eines del mestre boter Joan Ibáñez. L'objectiu és recrear un taller històric dins el museu per preservar la memòria d'aquest ofici tan vinculat a l'exportació de vi i aiguardents pel port. Èxit de visitants: Malgrat les obres passades al Moll de Costa, el museu ha registrat una gran afluència, superant els 14.000 visitants a finals de setembre. Oferta Educativa i Dinamització El museu manté una agenda plena amb escoles i activitats per a totes les edats: Tallers escolars: Des d'activitats per a infants fins a l'ESO, destacant el taller al Far de la Banya, on els alumnes aprenen l'ofici de torrer i conceptes d'òptica i meteorologia. Pirates i llegendes: Activitats lúdiques per conèixer la vida a bord al segle XVIII i la història de la Mediterrània medieval. Cicles de cinema: Tot i un breu parèntesi, el museu aposta pel cinema amb temàtica marítima com a reclam per a nous públics. Presentació de l'Audiovisual del Port Una de les grans novetats és la inauguració d'un audiovisual interactiu el proper 27 d'octubre: "La gent podia conèixer la història, però el present del port no el podia conèixer. Ara podran conèixer què es mou dins el port: vehicles, petroquímica o oci." Aquest nou recurs substitueix l'antiga fotografia fixa de 8 metres per una imatge dinàmica en quatre idiomes que mostra l'evolució real dels molls i les mercaderies actuals. Projectes Futurs: Setmana de la Ciència De cara al novembre, el museu participarà en la Setmana de la Ciència amb el projecte Mare Nostrum, centrat en el canvi climàtic. Es tractarà d'una maleta didàctica que les escoles podran sol·licitar per treballar a les seves pròpies instal·lacions.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
L'Arxiu del Port de Tarragona: Història i Patrimoni
Introducció a l'Arxiu del Port de Tarragona L'Arxiu del Port de Tarragona és una institució fonamental per a la preservació de la memòria marítima i administrativa de la ciutat. Situat en un edifici emblemàtic del 1920 a la plaça dels Carros, va obrir oficialment les seves portes al públic l'any 1990. Funcions i Gestió del Fons L'arxiu no només custodia documents, sinó que també realitza una important tasca de difusió cultural. La seva activitat es divideix en: • Arxiu Històric: Amb documentació que es remunta al segle XVIII. • Arxiu Administratiu: Gestió de la documentació contemporània de l'Autoritat Portuària. • Servei de Publicacions: Difusió de recerques i premis d'investigació. Riquesa Documental i Històrica L'arxiu conserva fons de diverses èpoques, destacant la Junta Protectora de les Obres del Port (1790-1836) i la posterior Junta d'Obres del Port. "Tenim documentació des de finals del segle XVIII, que és quan es comencen les obres del port modern." Tipologies de documents conservats • Registres econòmics: Entrades i sortides de vaixells i pagament d'arbitris. • Plànols i projectes d'obres: Evolució de les infraestructures portuàries. • Fons fotogràfic: Més de 8.000 imatges digitalitzades de la zona portuària i la part baixa de Tarragona. • Curiositats: Documents com la sopa matutina, que detalla l'alimentació dels presidiaris que treballaven al port. Accés i Cooperació Internacional L'arxiu és de lliure accés per a la documentació històrica, mentre que l'administrativa està subjecta a la normativa vigent. A més, Tarragona va ser pionera en la creació del primer arxiu portuari de l'Estat, liderant actualment una xarxa d'arxius portuaris per compartir experiències i tècniques de conservació.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
13'
Nous usos per al patrimoni marítim i industrial
Preservació i Rehabilitació del Patrimoni Portuari L'entrevista amb Sílvia Alemany, directora del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, se centra en la importància de donar una segona vida als edificis industrials i marítims, especialment els anomenats tinglados (magatzems portuaris). La Jornada sobre el Patrimoni Industrial L'excusa de la conversa és una jornada tècnica dedicada a analitzar els nous usos del patrimoni, destacant: - La participació de l'arquitecte Francesc Bacardit, conegut per les seves rehabilitacions a Terrassa (com el mNACTEC). - L'estudi de Rosa Molló sobre el potencial del Tinglado del Port de Sant Feliu. - L'objectiu de conscienciar les administracions abans de plantejar l'enderroc d'aquestes estructures històriques. Exemples de Reutilització Es posen sobre la taula diversos models d'èxit on antigues naus han estat transformades per a finalitats culturals, lúdiques o administratives: - Tarragona: Els tinglados del moll, especialment el número 3, que acull el Museu del Port i va rebre el Premi Bonaplata. - Barcelona: El Palau del Mar, que combina el Museu d'Història de Catalunya amb oficines i restauració. - Palamós: El Museu de la Pesca. - Londres: El barri portuari (Docklands), on l'empremta històrica conviu amb nous usos residencials i comercials. El Museu de Sant Feliu de Guíxols Sílvia Alemany també detalla l'oferta actual del seu museu: "El valor de la caseta de salvament de nàufrags és la seva unicitat: conservem el conjunt sencer de finals del segle XIX, amb l'edifici i l'embarcació original." Seu del Monestir: Explica l'evolució del territori des del preromànic fins al barroc. Salvament de Nàufrags: Una secció a peu de mar amb una embarcació de rescat d'estil anglès única en el seu gènere. Projectes de futur: Connectar les torres de defensa del monestir i convertir el magatzem del port en un museu sobre la història del ferrocarril i el tràfec marítim del suro.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
13'
Recuperació del patrimoni marítim i el món associatiu
La conservació de la memòria marinera a Barcelona Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona, exposa la situació actual de la recuperació del patrimoni flotant i la importància de les associacions en la conservació d'embarcacions tradicionals. Conceptes clau del patrimoni marítim Embarcacions antigues: Es consideren aquelles de construcció tradicional (principalment fusta) i que utilitzen la vela com a mitjà de propulsió principal. Patrimoni flotant: Vaixells històrics que es mantenen en condicions de navegació i no només com a peces de museu estàtiques. Patrimoni immaterial: El component més urgent de recuperar, que inclou els costums, les tècniques dels mestres d'aixa i les tradicions orals dels pescadors. La situació del sector L'entrevistat destaca que a Catalunya el món associatiu marítim és relativament jove (uns 15 anys) i compta amb unes 17 associacions, una xifra molt inferior a la de regions com Galícia (amb prop de 40) o França, on la cultura atlàntica té un arrelament molt més profund. "Som una cultura que hem viscut gràcies al mar, però li donem molt l'esquena." Activitats destacades al Moll de la Fusta Aquest cap de setmana es realitzen activitats per apropar aquest món a la ciutadania: 1. Jornades de debat: Reflexió sobre les patologies i solucions del món associatiu. 2. Trofeu Museu Marítim: Una regata de vaixells d'època i vela llatina. 3. Parada Naval: Una exhibició diumenge al matí on les embarcacions navegaran per l'interior del port per permetre'n la visibilitat des de terra. 4. Exposició: Una carpa de 600 m² amb la presència de museus i entitats de la Catalunya Nord, Mallorca i Galícia.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
Presentació de Salou Mar: La fira especialitzada en el mar
La Fira Salou Mar: Propostes i Objectius En aquesta edició de la fira Salou Mar, s'ofereix un espai de trobada tant per a professionals del sector com per al públic general interessat en la nàutica i la vida marina. Segons Meritxell Elías, tècnica de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Salou, el certamen té com a objectiu principal explotar la identitat marinera del municipi i oferir una alternativa a les fires multisectorials convencionals. Tipologia de productes i participants La fira compta amb una gran diversitat d'expositors, entre els quals destaquen: - Empreses nàutiques amb l'exposició d'embarcacions i serveis de lloguer. - Productes de complements nàutics i assegurances especialitzades. - Associacions de pesca tradicional i esportiva de la zona. - Entitats com el Club Nàutic de Salou, l'Estació Nàutica i el Port de Tarragona. Novetats i activitats destacades Aquesta quarta edició presenta propostes innovadores per atraure visitants: - Mercat d'artesans mariners: Onze parades amb bijuteria de nàcar, quadres marins, llibres i vaixells de vidre. - Gastronomia: Taller d'arròs caldós i degustacions diàries de productes com la tonyina, el salmó i el calamar. - Activitats culturals: Cantada d'havaneres amb rom cremat, narració de contes de mar per als més petits i sortides gratuïtes en vaixell. "No és només una fira, no són només els estands i prou, sinó un munt d'activitats complementàries per estar vivint el mar aquests dies a Salou." Un futur vinculat a la gastronomia Des de l'àrea de Promoció Econòmica es valora positivament el creixement dels esports nàutics i l'interès per la cuina marinera. De cara al futur, s'està gestant un nou projecte de fira especialitzada en gastronomia per seguir potenciant el reclam turístic i local de Salou.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
23'
L'arròs i l'Ebre: Història, Tradició i Festes
La Història del Cultiu de l'Arròs al Delta L'episodi explora l'evolució del cultiu de l'arròs a les Terres de l'Ebre, des de les primeres proves dels monjos de Benifassà al segle XVII fins a la consolidació definitiva al segle XIX. La Carme Queral, conservadora del Museu del Montsià, detalla com aquesta planta d'origen àrab va transformar l'economia i el paisatge del Delta. Tècniques Tradicionals vs. Modernes Es discuteixen les diferents etapes del cicle de l'arròs i com han canviat les metodologies: • L'etapa de la sembra a voleu (1861-1880): Inicialment es tirava la llavor a l'aire, però la proliferació de males herbes va reduir dràsticament la producció. • La tècnica de la plantada: A partir de finals del XIX, es va començar a utilitzar un planter controlat per trasplantar posteriorment les mates als camps definitius, un procés que requeria una gran quantitat de mà d'obra de colles de valencians i aragonesos. • Mecanització actual: Avui dia el procés està totalment tecnificat, utilitzant làser per anivellar les finques i herbicides selectius per controlar la vegetació salvatge. Infraestructures i Salut Pública Un punt clau de la xerrada és la commemoració dels 150 anys del Canal de la Dreta de l'Ebre. Aquestes infraestructures, originalment pensades per a la navegació, van acabar sent vitals per al regadiu. També es recorda la lluita contra el paludisme, una malaltia que durant dècades es va atribuir erròniament a la planta de l'arròs en lloc del mosquit que criava a les aigües estancades. El Llegat del Vapor Anita El podcast comença rescatant la història del Vapor Anita, l'últim gran vaixell de vapor que va navegar pel riu i que es va enfonsar l'any 1937 durant la Guerra Civil. Actualment, continua sepultat sota el llim del riu, sent un símbol de la comunicació fluvial d'altres temps. "L'arròs és una planta que, a diferència de l'horta, necessita tenir tot el seu cicle inundat dins l'aigua." Calendari de Festes Tradicionals Es convida als oients a les recreacions històriques que es fan al Delta: • Festes de la Plantada: A partir de l'1 de juny. • Festes de la Birba: Al juliol (arrencar males herbes). • Festes del Sègere: Al setembre (recollida de l'arròs).
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
18'
El passat tropical d'Alcover: fòssils del Triàsic
Descobriment d'un mar tropical a les muntanyes de Prades L'entrevista amb Ester Magriñà, directora del Museu d'Alcover, revela un passat fascinant de la zona: fa uns 240 milions d'anys, l'actual regió d'Alcover era un mar tropical de poca profunditat, similar als esculls de corals del Pacífic. Aquesta realitat ha sortit a la llum gràcies a la troballa de fòssils excepcionals durant l'explotació de les pedreres de la zona. Característiques de la col·lecció de paleontologia La col·lecció del museu destaca per la seva raresa científica, especialment pel que fa al període del Triàsic: Fòssils Lagerstätten: Es tracta de restes amb un estat de conservació excepcional on s'ha fossilitzat fins i tot la part tova dels animals (escates, ulls, aletes). Absència d'oxigen: La conservació es deu al fet que els animals queien en un fons marí hiper-salí i sense oxigen, evitant la seva descomposició. Pedra d'Alcover: Aquesta roca calcària, utilitzada des de l'època romana, és l'estrat on es troben aquests éssers vius convertits en pedra. L'Alcoveria brevis: l'estrella del museu El museu custodia un exemplar únic anomenat Alcoveria brevis: "És un holotip, una nova espècie descoberta a Alcover que no es va poder classificar en cap grup conegut fins llavors." Aquest peix pertany al grup dels celacants, uns animals que es creien extingits fa milions d'anys fins que es van trobar exemplars vius a les costes africanes el segle passat. Activitats i dinamització cultural Amb la recent remodelació del museu, s'han impulsat noves iniciatives per apropar la paleontologia a tots els públics: El Peix Pedra: Un conte i activitat familiar creada per l'escriptora Àngels Oller per explicar la història del fòssil als infants. Audiovisuals en 3D: Recreacions que permeten visualitzar com era l'ecosistema marí i el procés de fossilització. Turisme i Recerca: El museu forma part de la Ruta del Cister i continua sent un centre actiu d'investigació per actualitzar la classificació científica de les seves col·leccions.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
22'
Projecte Pesca Natura: Turisme i Sostenibilitat Marítima
Pesca Natura: Una resposta a la crisi del sector Iolanda Piedra, presidenta de l'Associació d'Empresaris Marítims i Pesquers, presenta el projecte Pesca Natura, una iniciativa pionera per diversificar l'activitat pesquera davant la greu crisi estructural que pateix el sector a nivell mundial. El projecte busca transformar el pescador en un agent de preservació mediambiental i guia turístic. Eixos i objectius principals Diversificació econòmica: Permetre que els pescadors generin ingressos mitjançant l'oferta de serveis turístics i pedagògics. Sostenibilitat: Posar en valor el coneixement exhaustiu dels pescadors sobre el medi marí (migracions, canvi climàtic, flora i fauna). Valor afegit: Crear paquets turístics autèntics on el visitant conegui les arts de pesca tradicionals de la mà dels mateixos professionals. Relleu generacional: Atraure joves i dones al sector oferint-los una carrera empresarial més enllà de l'extracció directa. L'Observatori de la Diversificació Una de les peces clau d'aquest projecte és la creació del primer observatori de la diversificació econòmica en l'àmbit pesquer. Aquest serà un punt de trobada entre: El sector científic. Les ONGs mediambientalistes. L'administració pública. El propi sector pesquer. "L'única solució és buscar alternatives que, a part de pescar, el sector de la pesca faci alguna cosa més." Requisits i implantació El projecte s'inicia com a prova pilot a Catalunya i les Illes Balears, amb focus en àrees protegides com les Illes Medes, el Delta de l'Ebre o Cabrera. Tot i l'èxit de les fases de formació i recerca, el projecte resta pendent d'un canvi legislatiu per part del Ministeri de Foment que permeti l'enrolament de turistes en embarcacions de pesca professional.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
34'
La Demonomania de Bràfim i Història de Tarragona
Conflictes Polítics i la Guerra de Cuba L'episodi comença amb l'efemèride de 1897, centrada en l'entrada dels Estats Units a la Guerra de Cuba. S'analitza com la pressió de la premsa groga de William Randolph Hearst i de polítics com Theodore Roosevelt va empènyer el president McKinley a intervenir en el conflicte contra Espanya. Aquesta acció va culminar amb el Tractat de París (1898), on Espanya va perdre la sobirania sobre Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Es fa menció també a la famosa frase de Ferran VII l'any 1820, pronunciada amb poca convicció després del pronunciament de Riego: "Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional." El Monogràfic: La Demonomania de Bràfim (1822) Context del Trienni Liberal El gruix del programa explora un curiosíssim fet històric succeït a Bràfim durant el Trienni Liberal (1820-1823). En aquest període, l'estat estava dividit entre: • Constitucionalistes (liberals): Defensors de la Constitució de 1812. • Realistes (absolutistes): Partidaris del retorn a l'antic règim i la monarquia de Ferran VII. El cas dels "Espirituats" L'any 1822, uns joves realistes de Bràfim van iniciar revoltes nocturnes contra els líders liberals locals, com Pere Garriga. L'Ajuntament i els sectors conservadors van justificar aquests atacs al·legant una malaltia anomenada demonomania. Segons aquesta versió, els joves no actuaven per política, sinó que estaven posseïts pel dimoni o eren "energúmens" que parlaven llengües estranyes. L'informe del Dr. Bosch i Cardellac S'analitza l'informe metge d'Antoni Bosch i Cardellac, qui va classificar els afectats en tres categories: 1. Energúmens: Suposadament posseïts per l'esperit maligne. 2. Obsesos: Fanàtics amb la imaginació depravada i sovint sota els efectes de l'alcohol. 3. Melancòlics: Persones amb deliris de manía religiosa. Finalment, es demostra que aquesta "epidèmia" era una estratègia política per emmascarar la resistència absolutista contra el govern constitucional. Notícies i Curiositats de Tarragona Fa 100 anys i curiositats romanes • S'explica un anunci de 1907 sobre el Centre Barcelonès de Quintes, una entitat que permetia pagar per evitar el servei militar (la mili), una opció només a l'abast dels rics. • Es detalla l'origen romà dels regals d'any nou, que antigament consistien en figues seques i branques de llaurer. • Es comenta el descobriment d'un casc romà a Alemanya on s'ha trobat, per primer cop, restes de pegament universal d'època romana, fet de resina, betum i greix de vaca. El personatge: El rebesnet de Bismarck Es menciona la notícia sobre un descendent d'Otto von Bismarck, actual diputat alemany titllat de "mandrós" per les seves constants absències al parlament justificades per dolors d'esquena inexistents. Recomanació Literària L'episodi tanca amb la recomanació del llibre Història de la civilització egípcia de Douglas J. Brewer (Editorial Crítica). L'obra destaca per analitzar Egipte des del Paleolític, molt abans de l'època dels faraons, per entendre com es va gestar aquesta cultura mil·lenària.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
34'
Concili de Trento, Història de la Bicicleta i Curiositats
El Concili de Trento i la Contrareforma L'episodi comença amb l'efemèride del 13 de desembre de 1545, data de l'inici del Concili de Trento. Aquest esdeveniment va ser clau per a l'Església Catòlica en la seva lluita contra el protestantisme de Lutero i Calví. • L'emperador Carles V i el papa Pau III van ser els principals impulsors. • L'objectiu era reformar l'Església, unificar la litúrgia i crear un front comú contra l'amenaça de l'Imperi Turc. Darreres paraules de personatges cèlebres Es fa un repàs humorístic a les frases pronunciades per figures famoses abans de morir: • John Lennon: "M'han tocat". • Marx: > "Les últimes paraules són una cosa de tontos que no han dit el suficient mentre vivien". • Oscar Wilde: Una reflexió sobre haver viscut per damunt de les seves possibilitats. Monogràfic: Evolució de la Bicicleta Es realitza un recorregut històric sobre l'invent de la bicicleta, des dels primers esbossos fins als models moderns: • Leonardo da Vinci: Ja al segle XV va dibuixar un prototip amb pedals i cadena al Còdex Atlànticus. • Draisiana (1816): El noble alemany Karl Drais va afegir el manillar per a la direcció. • Velocípedes i Michellines: L'aparició dels pedals a la roda davantera i les rodes gegants de fins a 3 metres. • L'era moderna: L'arribada del pneumàtic de Dunlop (1888) i la introducció de la cadena de transmissió, que va permetre rodes més equilibrades i segures. Arqueologia i Curiositats Es discuteixen troballes recents i fets curiosos: • Ulleres: Inventades pel frare Alessandro de l'Espina al segle XIII a Pisa. • Egipte: El descobriment de la tomba dels perruquers del faraó a Sàcara i el debat sobre si representen la primera icona homosexual de la història. • Herculano: La troballa d'un tron de fusta d'època romana excepcionalment conservat. Literatura i Guerra Civil Finalment, es recomana el llibre La indústria de guerra a Catalunya (1936-1939) de Josep Tarradellas, que detalla la reconversió industrial catalana per fabricar armament i explosius durant el conflicte.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
32'
La Xina: De la Revolució de Mao al Capitalisme Salvatge
Evolució Històrica i Econòmica de la Xina L'episodi d'avui de No en vinguis amb històries analitza la profunda transformació de la Xina durant la segona meitat del segle XX i l'inici del XXI. Es descriu com el país ha passat de la dictadura del proletariat sota el comandament de Mao Zedong a un sistema de capitalisme salvatge sense llibertats cíviques. L'Era de Mao i el Canvi de Rumb • Sota el lideratge de Mao, la propaganda el presentava com un "sol" que irradiava llum. Tanmateix, polítiques com el Gran Salt Endavant van resultar en fams catastròfiques i la Revolució Cultural va destruir gran part del patrimoni del país. • L'arribada de Deng Xiaoping el 1976 marca un punt d'inflexió amb el lema: "Gat negre o gat blanc, poc importa si caça ratolins." Les Quatre Modernitzacions i el Creixement Econòmic • Deng Xiaoping va impulsar les quatre modernitzacions: agricultura, indústria, ciència i tecnologia, i defensa. • Es van crear les zones econòmiques especials en ciutats costaneres com Xangai i Guangdong (la fàbrica del món), permetent la inversió estrangera i la propietat privada. • El 2001, l'entrada a l'Organització Mundial del Comerç va consolidar la Xina com la sisena potència mundial de l'època. Les Contradiccions del Model Xinès El programa subratlla que aquest creixement no ha estat equitatiu: • Exclusió social: Prop de 800 milions de camperols han quedat al marge del benefici econòmic. • Manca de llibertats: El Partit Comunista manté un control fèrri, amb censura a Internet i repressió de qualsevol dissidència, recordant la matança de la plaça de Tiananmen el 1989. Altres Temes de l'Episodi • Efemèrides: Es commemora el final de la Llei Seca als Estats Units (1933). • Cultura local: Exposicions sobre els refugis antiaeris a Torredembarra i sobre la civilització dels Ibers a Reus. • Recomanació literària: Las órdenes militares hispánicas en la Edad Media de Carlos de Ayala Martínez.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
30'
Ròmul Augústul, Teheran i les dones a les croades
Conferència de Teheran i llegat de Goethe L'episodi comença repassant la Conferència de Teheran de 1943, un moment clau en la Segona Guerra Mundial on Churchill, Roosevelt i Stalin van pactar el desmembrament d'Alemanya i la creació de l'ONU. Posteriorment, es reflexiona sobre una frase de Johann Wolfgang von Goethe sobre la invisibilitat social relacionada amb la pobresa i la vellesa, destacant la seva obra magna, Faust. Monogràfic: Ròmul Augústul, l'últim emperador El tema central analitza la figura de Flavi Ròmul Augústul, considerat el darrer emperador romà d'Occident (475-476 dC). • Un regnat efímer: Només va governar 10 mesos i va ser un titella del seu pare, Orestes. • Simbolisme del nom: Paradoxalment, portava el nom del fundador de Roma (Ròmul) i del primer emperador (August). • La caiguda: L'any 476, el cabdill bàrbar Odoacre el va deposar, marcant formalment el pas de l'Edat Antiga a l'Edat Mitjana. "Ròmul Augústul era un personatge insignificant en un imperi que ja era només una ombra del que havia estat." Curiositats: Les dones a les croades Es desmitifica la idea que les croades eren exclusivament masculines, analitzant diversos rols femenins: • Rentadores: Peça clau per evitar epidèmies i mantenir la higiene de les tropes. • Prostitutes: Presentes en les cròniques de tots dos bàndols i sovint utilitzades com a boc expiatori de les derrotes cristianes. • Dones a Europa: Aquelles que gestionaven els feus en absència del marit, exposades a setges i pèrdues d'herències. Crònica de Tarragona i Arqueologia Es recorda la catàstrofe ferroviària del riu de Canyes de fa 100 anys (1907), on un pont provisional de fusta va cedir provocant una trentena de morts. En l'àmbit arqueològic, es comenta la descoberta al Palatí de Roma d'una cavitat que inicialment es va identificar amb el Lupercal (la cova de la lloba de Ròmul i Rem), tot i que investigacions recents suggereixen que podria ser part d'un palau de Neró.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
25'
Origen de l'escriptura i històries de Tarragona
Resum de l'Episodi En aquesta edició del programa de divulgació històrica No en vinguis amb històries, els col·laboradors analitzen temes que van des de la colonització d'Amèrica fins a l'evolució tècnica de l'escriptura, sense oblidar l'actualitat tarragonina de fa un segle. Efemèrides i Curiositats • L'arribada dels 'Pilgrim Fathers' (1620): Es commemora el desembarcament dels puritans anglesos al Cap Cot a bord del vaixell Mayflower. Fugint de disputes religioses a Anglaterra, van establir el Mayflower Compact, un document pioner que establia la igualtat davant la llei. • La predicció fallida d'IBM: Es recorda la frase de Thomas Watson (president d'IBM) l'any 1943, qui va afirmar que el mercat mundial només necessitaria uns cinc ordinadors. • Esperança de vida medieval: Es discuteix com a l'Edat Mitjana la mitjana de vida se situava entre els 30 i 35 anys, citant com a exemple que molts reis de Castella no van arribar ni als 50. Monogràfic: L'Evolució de l'Escriptura L'eix central del programa detalla com l'escriptura va néixer per necessitats purament comercials i econòmiques a Mesopotàmia: • Pictogrames: Representacions directes d'objectes. • Escriptura Cuneïforme: Evolució cap a traços en forma de cunya sobre argila, simplificant els signes original. • Jeroglífics: Sistema egipci que, a diferència del sumeri, es va mantenir complex i lligat al poder sagrat. • L'Alfabet: La gran revolució va arribar amb els escribes d'Ugarit i els fenicis, que van passar de representar conceptes a representar sons (fonemes). Tarragona fa 100 anys i Notícies Arqueològiques • L'anècdota del saquet de bitllets: Un oficial militar va oblidar un neceser ple de diners i joies en un restaurant de Barcelona i, sorprenentment, el va recuperar intacte. • Arqueologia a Medina Azahara: Recent descobriment d'una mesquita i nous barris que demostren que la ciutat palatina d'Abd-ar-Rahman III era molt més extensa del que es creia. • L'Església a Espanya: Ressenya del llibre de William Callaghan, que analitza la influència política de la institució catòlica entre 1875 i 2002. "L'escriptura cuneïforme es va mantenir durant 2000 anys com el sistema diplomàtic i literari per excel·lència al Pròxim Orient."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
30'
Fi de l'URSS, moviments hippies i llegendes del diluvi
La Dissolució de la Unió Soviètica L'episodi comença recordant la desaparició de l'URSS el 14 de novembre de 1991. Es discuteixen les reformes de Mikhaïl Gorbatxov, com la perestroika i la glàsnost, que pretenien obrir el bloc hermètic soviètic però que van acabar derivant en la independència de les repúbliques. George Clemenceau i la Primera Guerra Mundial Es presenta una reflexió del polític francès George Clemenceau sobre la dificultat de fer ús del silenci. Es repassa la seva trajectòria: • El seu paper com a cap de govern el 1917. • La seva influència en el Tractat de Versalles. • La seva negativa a considerar les reivindicacions catalanes. Monogràfic: El Moviment Hippie Es realitza una anàlisi profunda de la contracultura dels anys 60: • Etimologia: El terme prové de hip (popular o a la moda) i va ser encunyat per la premsa de San Francisco el 1965. • Estètica i Música: L'ús de colors psicodèlics, pantalons de campana i la influència de grups com Grateful Dead o Jefferson Airplane. • Filosofia i Estil de Vida: La vida en comunes, l'amor lliure com a rebuig al matrimoni religiós i l'ús de drogues (marihuana i LSD) com a mètode d'expansió mental. • Context Econòmic: S'argumenta que els joves podien ser hippies gràcies a l'estat del benestar i la seguretat de trobar feina si desistien del moviment. Curiositats i Arqueologia • El Diluvi Universal: Es connecten les cròniques sumèries de fa 4.000 anys amb les excavacions a la ciutat d'Ur i l'epopeia de Gilgamesh. • Troballes a Catalunya: El descobriment d'un campament militar romà a Tivissa, prop del poblat ibèric de Castellet de Banyoles. • Art a Perú: Un santuari autòcton amb les pintures murals més antigues d'Amèrica (2000 aC). Recomanació Literària S'analitza el llibre España: 3 milenios de historia d'Antonio Domínguez Ortiz, centrat en la necessitat de millorar l'ensenyament de la història als centres escolars.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
30'
Tenochtitlán, la Revolució d'Octubre i el mite de la Wehrmacht
Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb una anècdota sobre una excursió a la Fageda del Retaule, als Ports de Tortosa, destacant el Faig Pare, un arbre amb més de 500 anys d'història. Posteriorment, s'analitza l'efemèride de la Revolució d'Octubre de 1917. S'explica la curiositat de per què, tot i el seu nom, va començar el 7 de novembre: Rússia encara es regia pel calendari julià, amb 13 dies de diferència respecte al calendari gregorià europeu. Monogràfic: El Temple Major de Tenochtitlán El nucli de l'episodi es dedica a la capital de l'imperi asteca i el seu centre sagrat, el Huey Teocali. Arquitectura i Simbolisme • El temple era el centre de l'univers per als mexiques, on confluïen el món terrenal i el diví. • Va arribar a tenir 70 metres d'alçada i va ser ampliat fins a 12 vegades, sovint utilitzant presoners de guerra com a mà d'obra esclava. • Estava dedicat principalment a dos déus: Huitzilopochtli (guerra) i Tlaloc (pluja i fertilitat). Rituals i Sacrificis Els locutors descriuen la crueltat dels rituals asteques com a eina de control polític i religiós: • Es practicaven sacrificis humans massius per aplacar la ira dels déus i garantir la sortida del sol. • S'esmenta el canibalisme ritual i l'exhibició de cranis en estaques per atemorir els enemics. "Les cròniques apunten cap a la pràctica d'un canibalisme ritual on els guerrers consumien la carn de les víctimes." Seccions de curiositats i notícies • Tarragona fa 100 anys: Es recorden les greus inundacions de 1907 i les donacions de l'arquebisbe per ajudar els damnificats. • La Grip Espanyola: S'analitza la pandèmia de 1918, que va causar uns 50 milions de morts. Rep el nom d'"espanyola" perquè Espanya, en ser neutral a la Gran Guerra, no censurava les notícies sobre la malaltia. • Tutankamon: Es comenta la notícia de l'exhibició del rostre de la mòmia en una vitrina climatitzada a la seva tomba original. Crítica Literària: El paper de l'exèrcit alemany Es presenta el llibre La Wehrmacht de Wolfram Wette, que desmunta el mite que l'exèrcit regular alemany va romandre "net" durant la Segona Guerra Mundial. L'autor demostra que els caps militars van ser col·laboradors entusiastes dels crims nazis i de l'extermini de civils.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Dibuixos animats, la riuada de 1907 i arqueologia
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio, No em vinguis amb històries, els presentadors repassen fets clau que van des del naixement del cinema d'animació fins a les riuades històriques de l'Ebre, passant per descobertes arqueològiques recents i la literatura sobre el tardofranquisme. Efemèrides i curiositats • L'origen dels dibuixos animats: Es commemoren els 101 anys de Humorous Phases of Funny Faces (1906), de John Stuart Blackton, considerada la primera pel·lícula d'animació. El film utilitzava la tècnica del guix sobre una pissarra. • L'anècdota de Carles V: Es recorda la figura de l'emperador destacant que va néixer en un bany a la ciutat de Gant. • L'invent del puzle: El primer puzle de la història va ser creat pel cartògraf John Spilsbury l'any 1760 com una eina educativa per ensenyar geografia mitjançant mapes de fusta tallats. Monogràfic: La gran riuada de 1907 Es recorda el centenari de les inundacions catastròfiques que van afectar les conques de l'Ebre i el Segre l'any 1907. El focus principal recau en la figura de Salvador Videllet Sol, àlies "Blanquet", un heroi local de Tortosa que, a bord de la seva petita embarcació (muleta), va salvar a 78 persones de morir ofegades. "Que es perdi tot el que és meu, però que salvi un sol d'aquests que demanen auxili." L'episodi descriu amb detall l'heroisme de Videllet, que va prioritzar les vides humanes per sobre de les seves pròpies pertinences i collites, les quals va perdre totalment per la crescuda del riu. Actualitat arqueològica i recomanacions • Nou campament romà a l'Aldea: Es comenta la troballa d'un gran campament militar de la Segona Guerra Púnica que podria ocupar fins a 30 hectàrees, on s'han recuperat monedes cartagineses i hel·lenístiques. • Descobriment a Puerto Rico: La troballa d'un centre cerimonial taina amb petroglifos i enterraments datat entre els anys 600 i 1500. • Literatura històrica: Es recomana el llibre Estudiantes contra Franco (1939-1975), una obra que analitza la repressió i la mobilització a les universitats durant la dictadura.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
33'
Crac del 29, el 23F i la Torre de Babel
Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb una anècdota sobre el número 101 del programa i ràpidament s'endinsa en l'anàlisi del Crac de 1929. Es detalla com la crisi no va ser un fet aïllat del 24 d'octubre (Dijous Negre), sinó fruit d'una sobrevaloració borsària prèvia. • Winston Churchill va ser un dels testimonis directes de la caiguda a Nova York. • Malgrat els intents dels bancs per injectar capital, el col·lapse va derivar en la Gran Depressió. També es comenta una frase cèlebre però errònia de l'astrònom Sir Harold Spencer Jones, qui el 1957 va afirmar que els viatges espacials eren una bobada impossible, just abans del llançament de l'Sputnik. Monogràfic: El cop d'estat del 23F S'analitza context de la Transició Espanyola que va portar a l'intent de cop d'estat de 1981. Els col·laboradors identifiquen quatre elements de tensió clau: 1. La crisi econòmica derivada del petroli. 2. La dificultat de l'organització territorial (autonomies). 3. L'activitat terrorista d'ETA. 4. La resistència de sectors militars post-franquistes. Desenvolupament del Cop Es descriu l'entrada de Tejero al Congrés a les 18:21h i la dualitat entre el cop dur (Milans del Bosch) i el cop tou (Armada). Es destaca la ferma resistència física i moral del general Gutiérrez Mellado enfront els colpistes. "L'assalt al Congrés dels Diputats és un assumpte intern dels espanyols." Aquesta cita del secretari d'estat dels EUA, Alexander Haig, subratlla la inicial neutralitat sospitosa de l'administració Reagan, contrastant amb l'energia de la Comunitat Europea. Secció Local: Fa 100 anys a Tarragona Es recupera una crònica del Diari de Tarragona de 1907 sobre el perill d'inundacions pel riu Francolí. La premsa de l'època criticava durament les autoritats per mantenir un pont provisional de la companyia de ferrocarrils que feia de tap per a la brossa i els troncs, posant en risc el barri del Serrallo. Cultura i Història Antiga • La Torre de Babel: Es discuteix la seva possible base històrica com el zigurat Etemenanki a Babilònia, construït per Nabucodonosor II. • Arqueologia: Descobriment d'un forn de ceràmica romà del segle I a Salou. • Literatura: Presentació del llibre Tomàs Moro: Un hombre para todas horas, d'Álvaro Silva, que explora l'humanisme entre l'edat mitjana i la moderna.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Expedició al País de Punt i 100 episodis d'història
Celebració del Programa 100 L'episodi comença amb una celebració especial pel programa número 100 de No en Vinguis amb Històries. Els presentadors, Manel Magí i Jordi Chimeno, reflexionen sobre el camí recorregut en la divulgació històrica des de Tarragona Ràdio. L'Efemèride: L'Era Nuclear Es commemora l'obertura de la central nuclear de Calder Hall a Anglaterra l'octubre de 1956. • Es repassa l'evolució des de la primera fusió el 1942 i l'ús militar a Hiroshima i Nagasaki. • Es destaca el canvi cap a l'ús civil de l'energia atòmica a partir dels anys 50 amb els projectes nord-americans, soviètics i britànics. Monogràfic: L'Expedició al País de Punt El nucli del programa se centra en la misteriosa terra de Punt, una regió africana (possiblement l'actual Somàlia o Etiòpia) rica en productes exòtics. L'expedició de la reina Hatshepsut • S'analitza la famosa expedició comercial enviada per la reina Hatshepsut (dinastia XVIII) durant el Regne Nou. • Els relleus del temple de Deir el-Bahari documenten l'intercanvi de productes com la mirra, l'ebene, l'or verd i animals exòtics. • Es discuteix la intenció propagandística de la reina per consolidar la seva divinitat i el seu poder polític a través del comerç. Història Local i Curiositats Inundacions a Tarragona (1907) Es recorden les catastròfiques inundacions de fa 100 anys (octubre de 1907) que van afectar greument la conca de l'Ebre i el Priorat. El naixement de Carles I Es narra l'anècdota del naixement de l'emperador Carles I al bany del palau de Gant, després d'una indisposició de la seva mare, Joana la Boja, durant una festa. Notícies Arqueològiques i Llibres • Troballa a Portugal: 4.526 monedes de bronze del segle IV a Vale do Mouro. • Papirs a Barcelona: Identificació de papirs amb lletra merovíngia a la catedral de Barcelona. • Recomanació: El llibre Los Fenicios de Fernando Prados Martínez. "Exploraré les rutes cap a Punt... per portar meravelles de la terra de Déu."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
29'
El Foc Grec: L'Arma Secreta de Bizanci i Història Elèctrica
Tornada a les Ondes i Efemèrides Menorquines El programa No em vinguis amb històries inicia una nova temporada a Tarragona Ràdio. Després de la pausa estival, els presentadors reprenen la divulgació històrica amb temes que connecten la Mediterrània amb la ciència i la tecnologia. L'Ocupació de Menorca • Es commemora l'aniversari de la tercera conquesta anglesa de Menorca (10 d'octubre de 1798). • L'illa va estar gairebé 100 anys sota influència britànica, fet que ha deixat una forta petjada en el lèxic menorquí. • Finalment, Menorca va passar a mans espanyoles de forma definitiva l'any 1802 mitjançant el Tractat d'Amiens. Monogràfic: El Foc Grec El tema central de l'episodi és el foc grec, considerat la primera arma de destrucció massiva de la història. • Context Històric: Al segle VII, l'Imperi Bizantí es trobava sota el setge de l'Islam emergent. L'any 673, els àrabs van atacar Constantinoble amb una flota poderosa. • Característiques Tècniques: Es tractava d'una substància viscosa i extremadament inflamable que cremava fins i tot sota l'aigua. S'aplicava mitjançant sifons (canons manuals o de proa) que projectaven el líquid sobre els vaixells enemics. • Fórmula Secreta: Tot i que la fórmula exacta es va perdre amb la caiguda de l'imperi, es creu que contenia petroli brut, sofre, cal viva, resina i salitre. • Impacte: Va permetre a Bizanci resistir durant 800 anys els atacs enemics, sent un secret d'estat protegit per alquimistes. Història de l'Electricitat a Tarragona i Catalunya El programa destaca l'arribada d'aquesta tecnologia a la zona a finals del segle XIX i principis del XX. • Inicis a Tarragona: L'electricitat va arribar a la ciutat el 1897 amb l'empresa Gasòmetro Tarragonense. • El pes de Reus: Curiosament, l'any 1918 es va instal·lar la principal estació transformadora a Reus i no a Tarragona, degut a la importància industrial de la capital del Baix Camp. • Recomanació literària: Es presenta el llibre L'Electricitat a Catalunya de 1875 a 1923, una obra exhaustiva de Joan Carles Alayo i Manu Vents que desgrana l'evolució del sector. Notícies de fa 100 anys i Arqueologia Moderna "Aquesta setmana es va organitzar una vetllada teatral en benefici dels damnificats per les inundacions de Màlaga de 1907." Es tanca l'episodi amb curiositats de la premsa de 1907 i notícies actuals sobre la investigació del subsol de la Catedral de Tarragona mitjançant tomografies de resistivitat elèctrica, recerca que busca el temple d'August sense necessitat d'excavar.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
32'
El Desastre del 98 i la Guerra de Cuba a Tarragona
Resum de l’Episodi En aquest darrer programa de la tercera temporada, l’equip de No em vinguis amb històries analitza l’impacte social i polític del Desastre del 98, centrant-se en com es va viure la pèrdua de les darreres colònies des de la perspectiva local de Tarragona i Reus. El Sistema de Quintes i la Injustícia Social Un dels punts clau de la discussió és el sistema de quintes, el servei militar obligatori que es podia evitar mitjançant el pagament de diners (substitució o redempció). • Els pobres, pagesos i obrers eren els qui realment anaven a la guerra i morien. • Les classes benestants, que sovint eren les que més es beneficiaven de l’explotació colonial, podien eludir el conflicte pagant una quota. • Això generava una gran insostenibilitat social i crítiques des dels sectors republicans, anarquistes i catalanistes. La Vida Quotidiana i la Repatriació L’episodi explora com la propaganda inicial va derivar en un pessimisme col·lectiu a mesura que arribaven les llistes de baixes: • Es llegeixen poemes de l’època que contrasten l'entusiasme inicial dels embarcaments amb la trista tornada dels soldats malalts i mutilats. • Més del 90% de les baixes no van ser en combat, sinó per malalties tropicals com la febre groga i la malària. • Es destaca la solidaritat ciutadana per ajudar els repatriats que tornaven en condicions miserables. Veus Crítiques: Francesc Pi i Margall El programa destaca la figura de Francesc Pi i Margall com una de les poques veus que no només criticava les quintes, sinó també tota la lògica del colonialisme: "No tinc una mesura per a la meva pàtria i una altra per a l’agena. No puc considerar herois als que aquí van defensar el territori contra els romans i rebels als que el defensen contra nosaltres." Seccions de Cultura Local • Es recorden curiositats tarragonines de fa un segle, com la pesca d'una tortuga de 70 quilos al Serrallo. • Es recomana el llibre El Mundo Clásico de Robin Lane Fox com a lectura rigorosa i amena per a l'estiu.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
33'
Verdun, Alexandre el Gran i curiositats històriques
Tancament de Temporada i Efemèrides L'episodi comença amb una reflexió sobre la trajectòria del programa, que arriba a la seva emissió número 97 i gairebé 100 hores de divulgació. S'introdueixen efemèrides clau com la mort d'Alexandre el Gran el 323 aC, destacant la seva educació amb Aristòtil i la seva expansió sobre l'imperi persa, que va permetre la difusió de l'hel·lenisme. També s'esmenta la desaparició de la França Atlàntica al Brasil l'any 1560, un intent de colonització per part d'hugonots francesos que va fracassar en favor del domini portuguès. Monogràfic: La Batalla de Verdun (1916) El nucli central del programa analitza una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial: • Guerra de Trinxeres: Es descriu el pas d'una guerra de moviments a una de posicions, on l'armament modern contrastava amb tàctiques militars obsoletes del segle XIX. • L'estratègia alemanya: El general Von Falkenhayn va planejar una guerra de desgast per "dessagnar" l'exèrcit francès. • L'horror bèl·lic: S'esmenta l'ús de noves tecnologies destructives com el llançaflames, el gas verinós i bombardejos massius (un milió de bombes en el primer atac). • Conseqüències: La batalla va acabar sense guanys territorials significatius, deixant un balanç de més de 250.000 morts i un paisatge completament devastat. "Feia 8 hores que no s'havien repartit els serveis d'avituallament... Tots han mort, absolutament tots." Seccions Locals i Curiositats Tarragona fa 100 anys Es recullen anècdotes del Diario de Tarragona de 1907: • El cinema de l'època incloïa actuacions de varietats i sèries de capítols sobre catàstrofes. • Una curiosa notícia mèdica recomanava caminar a quatre grapes com a teràpia per a certes malalties. El Filòsof lluitador Es revela que el veritable nom de Plató era Aristòcles. El sobrenom de Plató, que significa "esquena ampla", li va ser donat per la seva corpulència física, ja que va ser bicampió olímpic de lluita en la seva joventut. Actualitat i Recomanacions Es comenten notícies actuals com les troballes arqueològiques a la Boella (amb restes de 700.000 anys) i l'exposició de Van Gogh al Museu Thyssen. Finalment, es recomana el llibre Sancho III el Major de Gonzalo Martínez Díez, reivindicant la figura del monarca com un líder de dimensions europees.