Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1081-1104 de 2716
  • Mesures penals alternatives al Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    15'

    Mesures penals alternatives al Port de Tarragona

    Mesures Penals Alternatives: Una aposta pel medi obert L'entrevista amb Ramon Gutiérrez, director dels serveis territorials de Justicia a Tarragona, detalla el programa de mesures penals alternatives (MPA). Aquestes accions permeten que persones condemnades, tant adults com menors, compleixin les seves penes realitzant prestacions socials en benefici de la comunitat en lloc d'ingressar en un centre penitenciari. Característiques del programa Àmbit d'aplicació: Es realitzen en el medi obert i representen aproximadament el 50% de les penes en la jurisdicció d'adults. Perfil del penat: Solen ser persones sense un perfil delictiu habitual, sovint condemnades per delictes relacionats amb la seguretat vial (conducció sota els efectes de l'alcohol). Durada: Les jornades de treball oscil·len normalment entre 1 i 90 dies, tot i que en casos excepcionals poden ser superiors. Voluntarietat: El penat ha d'assumir voluntàriament la mesura per garantir-ne l'èxit educatiu. Impacte i col·laboració institucional Actualment, hi ha un centenar d'entitats col·laboradores a la demarcació de Tarragona, incloent-hi: Institucions Públiques: Com el Port de Tarragona, ajuntaments i diversos departaments de la Generalitat. Entitats Socials: Creu Roja, Càritas i fundacions sense ànim de lucre. Tasques diverses: Des del manteniment de boscos i suport administratiu fins a l'atenció en menjadors socials o col·laboració amb protecció civil. "Qui està pagant la presó és el ciutadà que manté al penat; amb les mesures alternatives, és el penat qui retorna un benefici directe a la societat." Futur dels equipaments judicials Gutiérrez també avança l'estat del nou centre penitenciari de Mas Enric (El Catllar), que es troba en fase de redacció del projecte amb la previsió que les obres comencin l'any vinent i tinguin una durada d'uns 24 mesos.

  • Balanç de la temporada turística 2007 a la Costa Daurada - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    14'

    Balanç de la temporada turística 2007 a la Costa Daurada

    Balanç de la Temporada Turística a la Costa Daurada L'entrevista amb Joan Antoni Padrón, vicepresident de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i La Pineda, ofereix una visió detallada del tancament de la temporada 2007. Malgrat una lleugera davallada en les xifres, el sector es mostra satisfet amb l'ocupació, que s'ha situat al voltant del 75-76%. Tendències del Mercat i Comportament del Client Es detecten canvis significatius en la manera com els turistes planifiquen i gaudeixen de les seves vacances: Concentració de la temporada: S'ha observat un escurçament del període d'activitat, especialment degut a les restriccions escolars al mercat britànic, que impedeixen els viatges fora dels mesos centrals. Estades més curtes: La tendència actual és fer vacances més freqüents però de menor durada. Això implica que, per mantenir l'ocupació, ha calgut atreure un major volum de clients individuals. Davallada del consum: S'estima una reducció del 15% en la despesa en el destí, atribuïda a l'increment de l'euro i a la pujada de les hipoteques que afecta la butxaca del consumidor. Mercats Estrangers i l'Efecte Internet El comportament per nacionalitats presenta contrastos: Mercat Rus: En ple creixement i amb una tendència clarament a l'alça. Mercat Britànic: Es troba en una fase de transformació cap a un duopoli de grans agències, mentre es manté la incertesa sobre l'impacte d'aquest canvi. Internet: S'ha convertit en una eina bicefàlica; aporta agilitat en les reserves, però dificulta la planificació empresarial degut a la immediatesa de les contractacions d'última hora. Reptes de Personal i Futur Un dels problemes estructurals més greus és la manca de personal qualificat. La dificultat per cobrir horaris de caps de setmana i festius ha provocat que: Entre un 35% i un 40% dels treballadors del sector siguin estrangers. Les empreses hagin d'invertir temps i recursos en la formació i l'adaptació lingüística dels nous empleats. "Els hotels, durant el període que estan oberts, estan al voltant del 75-76% d'ocupació. Pràcticament podem dir que hem repetit l'ocupació de l'any passat."

  • Estratègies d'estalvi energètic i consciència ambiental - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Estratègies d'estalvi energètic i consciència ambiental

    L'educació com a motor del canvi En aquesta conversa, s'emfatitza la importància de les campanyes escolars per fomentar l'estalvi d'energia. La Fundació Tàrraco Energia Local realitza una tasca continuada durant tot el curs, centrant-se en alumnes de tercer i quart d'ESO per a l'estalvi a la llar, i en el primer cicle per a concursos de pòsters. Gestos quotidians per a una vida sostenible El diàleg destaca que no calen grans inversions econòmiques —com canviar totes les finestres— per marcar la diferència. Es proposen hàbits senzills i directes: Aprofitament de la llum natural: Pujar persianes i evitar encendre llums innecessaris. Eliminació del consum fantasma: Apagar els dispositius completament en lloc d'usar el stand-by i desconnectar carregadors de mòbils. Ús eficient de l'aigua: Instal·lació d'airejadors a les aixetes, ús de la dutxa en lloc del bany i reducció del volum de la cisterna del vàter. Compra responsable i certificacions Es recomana fixarSA en les ecoetiquetes i buscar sempre electrodomèstics amb la certificació energètica A. També s'anuncia que s'està treballant en la certificació d'edificis per garantir que els habitatges nous estiguin preparats per a la gestió de residus i l'aïllament tèrmic. "En qualsevol gest de la nostra vida, des que ens rentem les dents fins que conduïm, podem fer estalvi d'energia." El repte de la gestió de residus S'identifica que encara existeixen molts dubtes sobre el reciclatge domèstic (com on llençar el poliestirè o el tetrabrick). L'Anna Pérez recorda la importància vital de mai llençar l'oli de cuina per l'aigüera, ja que és altament contaminant, i l'obligació de portar-lo a la deixalleria.

  • Retards rècord i caos a Rodalies Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    6'

    Retards rècord i caos a Rodalies Tarragona

    CRÒNICA DEL CAOS FERROVIARI A TARRAGONA L'emissora connecta amb la unitat mòbil desplaçada a l'estació de tren de Tarragona, on la situació informativa és crítica a causa dels constants retards a les línies de Rodalies. La incidència afecta tant el sentit sud (Tortosa i Reus) com el sentit nord, generant una acumulació de trens que confon els usuaris sobre els horaris reals. Afectacions i queixes dels passatgers Estudiants i turistes: S'ha registrat un grup de 50 estudiants xinesos que han arribat amb més d'una hora de retard per visitar la Universitat Rovira i Virgili. Impacte laboral: Els treballadors que es desplacen a Barcelona denuncien pèrdues de fins a quatre hores de trajecte, el doble del que és habitual. Greuge comparatiu: Els usuaris de Llarga Distància es queixen que la gratuïtat del servei només s'aplica a determinats trams de Rodalies (C2 i C4), mentre ells segueixen pagant abonaments cars sense compensacions. L'alternativa de l'autobús Molts passatgers han optat per l'estació d'autobusos de Tarragona per evitar el col·lapse ferroviari. Les línies cap a Barcelona estan operant per sobre de la seva ocupació habitual a causa de la desconfiança envers el pla operatiu de Renfe. Repte periodístic: 'Operació Barcelona' La presentadora, Iolanda García, ha proposat al reporter Josep un repte per a l'endemà: 1. Agafar un tren a primera hora (7:20 h). 2. Realitzar tot el trajecte fins a Barcelona fent els transbords necessaris i comprovant la gratuïtat dels trams promesos. 3. Informar en directe de l'experiència real de l'usuari, inclosa la tornada amb l'ús d'autobusos substitutoris. "Alguns usuaris diuen que la gratuïtat de cap de les maneres compensa la pèrdua de temps que comporten aquests canvis."

  • XI Mostra de Teatre de l'ONCE a Tarragona i Lleida - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    11'

    XI Mostra de Teatre de l'ONCE a Tarragona i Lleida

    XI Mostra de Teatre de l'ONCE: Talent sense barreres L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio posa el focus en la XI Mostra de Teatre de l'ONCE, un esdeveniment biennal que aquest cap de setmana aterra a les demarcacions de Tarragona i Lleida. Amb la participació de prop de 160 actors i actrius amb discapacitat visual, aquesta trobada reivindica la cultura com un espai plenament inclusiu. Una programació diversa i ambiciosa La mostra compta amb la presència de 10 grups teatrals provinents de diversos punts de l'Estat (Madrid, Càdis, Galícia, Valladolid, entre d'altres). Segons explica Reyes Duc, cap de Promoció Artística, el repertori és totalment heterogeni i inclou: * Clàssics universals d'autors com Shakespeare, Tirso de Molina o Lorca. * Peces de teatre contemporani com Jean Genet. * Comèdies i obres experimentals. Metodologia i tècniques d'adaptació El procés per pujar a l'escenari implica un treball constant que neix de tallers socioculturals i es professionalitza amb els anys. Per superar les barreres de la vista, s'utilitzen metodologies específiques: * Reconeixement espacial: L'actor ha de memoritzar l'entorn, els mobles i les distàncies. * Expressió corporal: Es treballa mitjançant la imitació de gestos i un entrenament especial de la veu. * Audiodescripció: Perquè el públic amb ceguesa pugui gaudir de l'obra, s'ofereix una narració en directe que descriu escenografies, vestuaris i accions sense diàleg. L'activitat a Tarragona Juani Fuentes, delegada de l'ONCE a Tarragona, destaca l'enorme acollida que està tenint el certamen, amb exemples com el ple de 600 persones al Teatre Fortuny de Reus. El grup local, format per nou persones, ha apostat enguany per una obra de gran complexitat: Les Criades de Jean Genet. "Amb una mica d'esforç i treball per solucionar les barreres de la vista, els nostres actors tenen un nivell que els ha portat a festivals nacionals i internacionals amb gran èxit." Finalment, es recorda que l'ONCE no només aposta pel teatre, sinó que manté una activitat constant en àmbits com els escacs, l'esport, la rehabilitació i la integració laboral, essent la formació i l'autonomia els pilars fonamentals de la institució.

  • Balanç de Lluís Balart sobre els 120 dies del govern de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Balanç de Lluís Balart sobre els 120 dies del govern de Tarragona

    Balanç polític d'Iniciativa per Catalunya Verds a Tarragona L'exregidor i president local d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Lluís Balart, analitza l'actualitat política de Tarragona després dels primers 120 dies del nou govern format pel PSC i ERC. Tot i haver quedat fora de l'Ajuntament en les darreres eleccions municipals, la formació manté una activitat política intensa i una valoració crítica però constructiva de la gestió municipal. Valoració de l'equip de govern (PSC-ERC) Balart ofereix una visió matisada sobre l'inici del mandat: Aspectes positius: Destaca el canvi de signe polític i una major sensibilitat cap a les demandes ciutadanes. Posa com a exemple la capacitat de decisió en l'aturada de llicències per a antenes de telefonia mòbil. Aspectes negatius: Crítica la falta de concreció i de calendaris clars. Lamenta episodis de gestió qüestionable com la "crisi del tauró", que considera que es va gestionar amb ocultació i falta de veracitat. "Una crisi no es pot resoldre negant-ne l'existència o donant informació equivocada." Projectes de ciutat i Urbanisme L'entrevista repassa els grans eixos que marquen l'agenda tarragonina: Revisió del POUM: ICV rebutja el model anterior (l'anomenat "POUM de Nadal") per la seva falta de participació ciutadana. Proposen un creixement basat en l'habitatge social i la sostenibilitat (Agenda 21). Infraestructures ferroviàries: Es valora positivament la proposta de portar el tren per l'interior, situant una estació central que millori la intermodalitat i alliberi la façana marítima. Equipaments públics: Sobre el futur de la Tabacalera o el Banc d'Espanya, defensen usos unitaris i emblemàtics que evitin l'acumulació d'edificis buits a la ciutat. Futur intern i renovació del partit De cara al curs 2007-2008, ICV es planteja: Cicle electoral: Prioritat absoluta en les properes eleccions generals amb el candidat Lluís Sonyer. Renovació interna: Un procés de debat per renovar els òrgans dirigents on Balart ja anuncia que deixarà, com a mínim, un dels seus dos càrrecs actuals per evitar l'acumulació. Tallers de política municipal: Espais oberts a la ciutadania per elaborar un programa renovat i original per recuperar la representació municipal el 2011.

  • Joves emprenedors: realitat, reptes i èxits - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Joves emprenedors: realitat, reptes i èxits

    Introducció als guanyadors dels premis d'emprenedoria En aquesta conversa, coneixem els representants de tres empreses destacades per la seva tasca innovadora a Tarragona. Els convidats comparteixen la seva visió sobre què significa realment emprendre avui en dia, més enllà dels títols i els reconeixements. Les empreses i els seus perfils • Tèrmicsol (Patxi Sillero): Especialitzada en energies renovables, especialment en l'energia solar tèrmica i fotovoltaica. Busquen un mercat de qualitat davant els canvis legislatius. • Auriga Serveis Culturals (Anna Catà): Dedicada a la difusió del patrimoni i la cultura per a públics diversos, des d'escoles fins a gent gran. • Empren (Josep Maria Ngalia): Una consultoria d'enginyeria que ofereix solucions tecnològiques integrals, tant per al sector privat com per al municipal. La realitat de crear una empresa pròpia Els interlocutors coincideixen que el pas de treballador per compte d'altri a empresari neix de la voluntat de fer les coses "a la seva manera" i millorar el que ja existeix al mercat. Tanmateix, adverteixen que el procés està ple d'obstacles: • Burocràcia i tràmits: El sistema legal i administratiu pot ser un laberint complex d'altes, assegurances i formes jurídiques. • Inversions inicials: Els primers beneficis mai són per a l'empresari; es destinen a cobrir infraestructures, materials i impostos. • L'equip i els socis: La convivència amb els socis és comparable a un matrimoni, on la confiança i l'alineació de visions són crítiques per evitar el "divorci" empresarial. "Per ser emprenedor s'ha de tenir aquesta dosi d'inconsciència que després et fa tirar endavant." Mites vs. Realitat del jove emprenedor Es debat la imatge sovint distorsionada que la societat té de l'emprenedoria. No es tracta de "jugar al golf" o tenir horaris flexibles, sinó d'una dedicació de 14 hores diàries, treballar caps de setmana i, sovint, ser l'últim a cobrar la nòmina. Els valors i el futur • La conciliació familiar és un repte pendent que esperen assolir quan el projecte es consolidi. • Tot i la duresa, la gratificació principal és ser amo del propi destí i no dependre de les decisions d'una gran corporació. • L'entorn familiar sol ser patidor però recolza els projectes en veure la felicitat i la il·lusió dels emprenedors. Projectes de futur i il·lusions L'episodi tanca amb els projectes que més els motiven actualment: des de grans instal·lacions fotovoltaiques sostenibles fins a la creació de riquesa en el territori a través de projectes d'enginyeria i la satisfacció personal d'estudiar i transmetre el patrimoni cultural.

  • 2007-10-23 FEDERACIONS VEÏNS - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    2007-10-23 FEDERACIONS VEÏNS

    Debat sobre la unificació de les federacions veïnals Els presidents de les dues principals entitats veïnals de Tarragona, Helena Regidor (FAVT) i Josep Maria González (Segle XXI), analitzen la possibilitat de reprendre les negociacions per a una unificació històrica. El context actual ve marcat per l'arribada d'un nou equip de govern municipal, que ha mostrat interès a racionalitzar la interlocució amb els barris. Punts clau de la negociació Predisposició actual: La Federació Segle XXI ja ha nomenat una comissió de quatre persones per iniciar el diàleg, prioritzant cares noves per evitar reticències passades. Per contra, la FAVT celebrarà una assemblea imminent on es preveuen veus crítiques. Obstacles principals: Es reconeix que els fracassos anteriors es van deure a intents de control polític, discrepàncies personals i la creació d'associacions artificials per guanyar pes en les votacions. Estratègia de col·laboració: Ambdós representants coincideixen que, abans de la unió formal, cal treballar conjuntament en temes concrets com: La pujada d'impostos i la gestió de subvencions. Problemàtiques mediambientals (com la cimentera). La participació ciutadana real en les decisions de l'Ajuntament. El paper de les institucions "Nosaltres som el moviment veïnal i ell [el regidor] és polític. Li he demanat que no es posi per res amb nosaltres." Hi ha un consens total en el fet que el procés ha de ser independent del poder polític. Malgrat que l'Ajuntament impulsa la idea, els líders veïnals insisteixen que la negociació ha de ser "cara a cara" per evitar que les federacions siguin vistes com a entitats polititzades. Finalment, es fa una autocrítica sobre la pèrdua de força del moviment, lamentant que la fragmentació hagi provocat l'aparició de plataformes ciutadanes paral·leles per gestionar temes com el POUM.

  • Setmana Cultural de la Granja i el seu parxís humà - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Setmana Cultural de la Granja i el seu parxís humà

    Celebració de la Setmana Cultural al barri de la Granja L'Associació de Veïns del barri de la Granja, a Tarragona, presenta una nova edició de la seva Setmana Cultural. La Mati Vallejo, una de les responsables de l'organització, explica que aquestes jornades busquen fomentar la cohesió social i el teixit comunitari mitjançant activitats lúdiques i culturals que impliquen totes les generacions. Activitats destacades del programa Exposició fotogràfica retrospectiva: Un recull d'imatges que repassa la història dels esdeveniments del barri, servint com a punt de trobada per recordar el passat. Concurs de truita de patates i bescuits: Una proposta gastronòmica on l'associació facilita els ingredients (ous i patates) per incentivar la participació i compartir el sopar entre els veïns. Tallers infantils i esmorzar: Espais dedicats als més petits amb activitats de pintura, plastilina i un esmorzar popular amb donuts i batuts. Missa Rociera i actuació coral: El diumenge tanca amb la participació del grup Mos Cantars. L'element diferenciador: El Parxís Humà Gegant L'activitat estrella i més singular del barri és el parxís gegant, que se celebra dissabte a les 17:00 h. "És una passada veure-ho des de dalt de l'escenari; la gent gaudeix més fent de fitxa que jugant." Dimensions: El tauler és una lona de 9x9 metres. Dinàmica: Els jugadors reals actuen com a fitxes sobre el tauler, vestits amb samarretes del color corresponent (groc, vermell, verd o blau). Participació: Està obert a tothom (veïns i visitants) i inclou tant adults com infants per mantenir la disciplina del joc. El paper del col·lectiu de dones Es destaca la tasca fonamental del col·lectiu de dones de la Granja, que són el motor organitzatiu de l'esdeveniment i treballen per la integració de les noves veïnes i el suport mutu entre la gent gran del barri.

  • L'impacte de la malaltia d'Alzheimer i el suport a les famílies - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    11'

    L'impacte de la malaltia d'Alzheimer i el suport a les famílies

    L'impacte de la visibilitat pública de l'Alzheimer L'entrevista amb Núria Mas, psicòloga de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona, destaca la rellevància que figures públiques com Pasqual Maragall anunciïn obertament el seu diagnòstic. Aquesta acció no només ajuda a desestigmatitzar la malaltia, sinó que pot ser un motor clau per a: Aconseguir més recursos econòmics per a la recerca. Agilitzar processos institucionals i mèdics. Donar visibilitat a una problemàtica que sovint es viu en la intimitat o amb vergonya. Recerca mèdica i limitacions actuals Mas explica que, tot i que centres com l'Hospital del Mar i l'Hospital de Sant Pau a Catalunya són pioners en la investigació neurològica, actualment no existeix una "medicina màgica". Els tractaments actuals busquen cronificar la malaltia o enlentir l'evolució de la pèrdua de capacitats. El diagnòstic precoç és fonamental perquè la medicació sigui mínimament efectiva en les primeres etapes. S'està detectant la malaltia en persones cada cop més joves gràcies a una major consciència social sobre els símptomes. El paper crític del cuidador i els recursos familiars L'entrevista posa un focus especial en la figura del cuidador, sovint l'únic suport del malalt, que pateix un gran desgast físic, emocional i econòmic. "Molts cuidadors han de reduir la jornada laboral o patir un ressentiment econòmic per fer-se càrrec del malalt." L'especialista assenyala que, tot i l'existència de la Llei de Dependència, encara manquen recursos per complir-la al 100%. Des de l'associació s'ofereixen serveis vitals com: Grups de suport per intercanviar experiències entre familiars. Tallers d'estimulació cognitiva (servei de respiro) per mantenir el malalt actiu i donar unes hores de descans al cuidador.

  • Caos i transbords per carretera a l'estació de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3'

    Caos i transbords per carretera a l'estació de Tarragona

    CRÒNICA DE LA SITUACIÓ ALS TREN DE TARRAGONA L'estació de Tarragona s'ha convertit en un punt logístic crític a causa de les greus incidències ferroviàries que afecten la connexió amb Barcelona. La situació es descriu com una imatge més pròpia d'una estació d'autobusos que d'una de trens, amb un flux constant de passatgers sent transbordats per carretera. AFECTACIÓ DELS CONVOYS I SERVEIS La circulació ferroviària presenta alteracions severes en diversos tipus de servei: Retards generalitzats: La mitjana de retard en les arribades i sortides és d'aproximadament una hora per a gairebé tots els trens (Regionals Express i Catalunya Express). Llarg Recorregut (Arco i Estrella): Els passatgers que venen de fora de Catalunya són desviats sistemàticament per autopista des de Tarragona. Euromed: Alguns trens circulen fins a Sant Vicenç de Calders, on enllacen amb la línia de Vilafranca, mentre que d'altres obliguen al transbord directe en autocar. Talgo (Madrid-Barcelona): Es desvien des de Sant Vicenç cap a l'estació del Camp de Tarragona per continuar el trajecte per carretera fins a la capital catalana. DISPOSITIU D'INFORMACIÓ I IMPACTE EN L'USUARI Tot i la presència d'informadors a peu de carrer que guien els viatgers entre trens i autocars, el gran volum de trajectes i la complexitat dels canvis generen una situació caòtica. "Els que estem pagant les conseqüències som nosaltres. Em sembla molt malament tot això que està passant." Els usuaris expressen una profunda indignació i preocupació per la magnitud de les incidències, qüestionant la solució estructural que s'està donant i el futur de la mobilitat cap a Barcelona en els propers dies.

  • Els Premis de Comunicació 2007 de Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    14'

    Els Premis de Comunicació 2007 de Tarragona Ràdio

    Homenatge al Periodisme i la Trajectòria Professional L'edició de 2007 dels Premis de Comunicació, organitzats per Tarragona Ràdio, va destacar pel reconeixement a la tasca social del periodisme i a les carreres d'il·lustres professionals del sector. Compromís Social i Solidaritat L'equip del programa Callejeros (Quatro) va ser guardonat en la categoria de Societat i Riscos pel seu reportatge "Pastilles per a no dormir". Durant l'acte, la directora Carolina Cubillos va anunciar una decisió solidària: Donació del premi: Els 3.000 euros del guardó es destinaran íntegrament a la Fundació Projecte Home per ajudar en la desintoxicació de persones amb drogodependència. Realitat crua: Cubillos va relatar les dificultats de gravar joves consumint drogues en obert i el dilema ètic que suposa mostrar aquestes realitats. Pioners i Mestres de la Comunicació L'acte també va servir per retre homenatge a figures clau de la ràdio local i nacional: Lluís Figuerola: Reconegut com a pioner de les retransmissions castelleres en català. Va rememorar amb emoció la primera retransmissió d'un 4 de 9 amb folre l'any 1981 a Valls i els reptes tècnics de l'època (manca de micròfons inalàmbrics). Javier Pons: L'aleshores director de Televisió Espanyola (TVE) va rebre un premi per la seva trajectòria, recordant els seus inicis a la Cadena SER a Tarragona. "El talent estarà sempre al centre de per què passen les coses als mitjans de comunicació... la ràdio és un verí impressionant." El Valor dels Mitjans Locals Javier Pons va defensar aferrissadament el paper de les emissores municipals en un context de concentració de grans grups mediàtics, definint-les com una pedrera de talent essencial i un servei directe al ciutadà que té més sentit que mai.

  • Miquel Riera i la recerca sobre els Neandertals - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3'

    Miquel Riera i la recerca sobre els Neandertals

    Reconeixement a la tasca periodística En la recepció del premi, Miquel Riera reflexiona sobre el valor de la premsa escrita. Destaca que, a diferència de la ràdio o la televisió, el feedback en el món de l'escriptura és més lent i, sovint, només arriba quan hi ha crítiques o errades. Per això, considera que aquest guardó és un reconeixement essencial que indica que es va pel bon camí. "I una mica el premi aquest és un reconeixement... quan te donen un premi, doncs dius, home, ara potser sí que anem pel bon camí." Contingut del reportatge: Qui eren els Neandertals? El reportatge premiat aprofundeix en la figura dels Neandertals, una espècie que històricament ha estat malinterpretada. Els punts clau de la investigació són: Desmitificació de l'espècie: Lluny de ser "monstres" o éssers primitius sense vestimenta, les darreres excavacions demostren que eren una espècie germana molt propera. Capacitats avançades: Es destaca la descoberta de gens vinculats a la parla i una organització social complexa. Llocs clau d'investigació: Referències a jaciments com l'Abric Romaní a Capellades i la tasca d'experts vinculats a la Universitat Rovira i Virgili. Col·laboracions científiques L'autor subratlla la importància de la cooperació amb figures com Robert Sala, expert en arqueologia, per donar rigor científic al treball. L'objectiu final és entendre d'on venim i aprendre dels errors de l'evolució humana per no repetir-los en el futur.

  • 2007-10-22 PREMIS COMUNI ACTE - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    1h 10min

    2007-10-22 PREMIS COMUNI ACTE

    Acte de Lliurament dels Premis de Comunicació L'acte posa la cloenda a la Setmana de la Comunicació de Tarragona, que enguany s'ha centrat en el fenomen mediàtic del futbol. La celebració ha servit per consolidar la ciutat com a capital de la comunicació al sud de Catalunya, amb el suport d'institucions com l'Ajuntament, la Universitat Rovira i Virgili i Repsol. Guardonats en la Categoria de Patrimoni Aquesta categoria reconeix treballs que difonen la riquesa arqueològica i històrica: • Miquel Riera (Revista Presència): Premi en l'àmbit general pel reportatge Neandertals, els germans del passat. El jurat ha destacat el seu rigor i la capacitat d'actualitzar la informació sobre l'espècie humana. • Carina Filella (Diari El Punt): Premi en l'àmbit local pel treball Els secrets dels esquelets romans, que analitza la recerca pionera sobre la població de Tàrraco fa 2.000 anys. Guardonats en la Categoria de Societat i Riscos Premi dedicat a la divulgació de la cultura de prevenció en diversos àmbits: • Equip de Callejeros (Cuatro): Premi en l'àmbit general pel reportatge Pastillas para no dormir. L'equip ha decidit donar la dotació del premi a la fundació Proyecto Hombre. • Maria Fernández Noguera (Diari El Punt): Premi en l'àmbit local per un estudi periodístic sobre els efectes de les emissions electromagnètiques de la telefonia mòbil. Distincions Especials a la Trajectòria L'acte ha retut homenatge a tres figures clau per a la comunicació tarragonina: Ramon Martí, "L'Avi" Reconeixement a la seva tasca desinteressada a Tarragona Ràdio i el seu compromís amb el teixit cultural i turístic de la ciutat a través del Sindicat d'Iniciativa. Lluís Figuerola Distinció per la seva trajectòria de 30 anys a la ràdio i per ser un dels pioners en les retransmissions castelleres en català durant l'època de la dictadura. Javier Pons Actual director de Televisió Espanyola, guardonat per la seva brillant carrera que es va iniciar als mitjans locals de Reus, Salou i Tarragona. Durant el seu discurs, ha reivindicat el paper dels mitjans de proximitat com a pedrera de talent. "El talent estarà sempre al centre del perquè passen les coses als mitjans de comunicació."

  • Taller de lectura pública i expressió a l'Escola de Lletres - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Taller de lectura pública i expressió a l'Escola de Lletres

    Presentació del taller i els convidats Ens recolza la presència d'Oriol Grau i l'actriu Alexandra Palomo per presentar el nou Taller de lectura pública que s'impartirà a l'Escola de Lletres de Tarragona. L'Alexandra, amb una àmplia trajectòria en televisió (Homo Zapping) i teatre, serà l'encarregada de dirigir les sessions sota la coordinació de l'Oriol. Per què un taller de lectura pública? L'objectiu principal és posar remei a una mancança detectada: autors que escriuen textos magnífics però que, en llegir-los en veu alta, no aconsegueixen transmetre'n l'essència. Públic objectiu: Pensat per a qualsevol persona a partir de 18 anys (metges, mestres, adolescents o aficionats), no només per a actors. El focus: Treballar l'expressió corporal, la gestualitat i vèncer la timidesa. La importància de la comunicació no verbal Durant la conversa s'emfatitza que la comunicació va molt més enllà de les paraules. L'Oriol Grau destaca la necessitat que professions de cara al públic, com els metges, aprenguin a mirar als ulls i utilitzar un to de veu adequat: "Un metge t'ha de mirar els ulls, t'ha de tocar sense por ni vergonya, t'ha de calmar amb el seu to de veu." Metodologia: El joc com a eina de desconnexió L'Alexandra i l'Oriol coincideixen que la millor manera de trencar les barreres personals i la vergonya és a través del joc infantil. Aquest permet: Crear una simbiosi i consciència de grup. Desconnectar de la rutina laboral de forma ràpida. Treballar el ritme i l'energia mitjançant la música i el moviment. Dades pràctiques i inscripcions El curs es durà a terme a la Sala Trono de Tarragona: * Inici: 5 de novembre. * Horari: Dilluns de 19:00h a 21:00h. * Inscripcions: Escola de Lletres (Carrer Sant Llorenç, 3).

  • Solidaritat del Nàstic al món i el repte de Tarragona 2017 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Solidaritat del Nàstic al món i el repte de Tarragona 2017

    L'entrevista a Mario Rigao, secretari general d'UGT a Tarragona i president executiu de la Fundació Nàstica al Món, detalla els nous horitzons de l'entitat i el seu paper com a comissionat per als Jocs del Mediterrani. Projectes Internacionals de la Fundació La Fundació ha posat en marxa els seus dos primers projectes de cooperació internacional, amb una inversió inicial de 10.000 euros cadascun, centrats en la creació d'infraestructures esportives com a eina d'integració social: - Nicaragua (Palacagüina): Destinat a una comunitat amb forta tradició futbolística, on l'esport s'associa a l'escolarització. - Ruanda: Un projecte en zones rurals gestionat a través de l'Arcabisbat de Tarragona. - Algèria (Hassi Messaoud): Tercer projecte en vies de desenvolupament situat al cor del desert. "L'esport és una fórmula positiva d'avançar, d'integració social i de generar una certa cultura de treball en equip." La filosofia de la Fundació prioritza l'activació econòmica local comprant el material directament a les zones de destí en lloc d'enviar-lo des de Tarragona. Candidatura Tarragona 2017 En el seu rol com a comissionat de l'Ajuntament, Rigao explica els passos crítics per a la candidatura dels Jocs del Mediterrani: - S'està treballant en un dossier de candidatura complex que s'ha de presentar el gener de 2009. - L'objectiu immediat és demostrar "musculatura" davant el Comitè Olímpic Espanyol per dissuadir altres ciutats i consolidar-se com l'única opció estatal. - Es preveu una presentació ciutadana abans d'acabar l'any per implicar el col·lectiu de voluntaris i el territori.

  • Balanç de Joan Aregio sobre el govern de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    22'

    Balanç de Joan Aregio sobre el govern de Tarragona

    Balanç dels primers quatre mesos de mandat El portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, defineix l'inici del govern del PSC i ERC com a decebedor. Segons Aregio, l'equip de govern ha venut fum i no està complint les seves promeses electorals. "Tinc la sensació que moltes de les coses que s'havien promès [...] eren fum i estic segur que moltes d'elles no es realitzaran." Crítiques a la gestió econòmica i herència rebuda Aregio desmenteix que la situació financera municipal sigui tan crítica com afirma l'alcalde Ballesteros. Argumenta que: * S'estan incrementant despeses en festes majors (400.000 euros més). * S'ha decidit no vendre espais de l'empresa de transports que ja estaven planificats. * Es continua contractant personal i realitzant viatges malgrat el discurs d'austeritat. Projectes d'infraestructures i mobilitat Façana Marítima: El cap de l'oposició defensa el projecte original de soterrament de les vies i critica el nou dibuix de desviament per l'interior, considerant-lo poc seriós i un retrocés de 15 anys. Pas a nivell de la Plaça dels Carros: Tot i celebrar-ne la supressió, recorda que és un projecte antic i lamenta el "càstig" polític que ha rebut la ciutat en etapes anteriors. Transport escolar: Denuncia que el curs ha començat sense que els autobusos gratuïts promesos siguin una realitat. Equipaments i pactes de ciutat Aregio ha proposat un pacte d'equipaments per defensar els interessos de Tarragona davant altres administracions. Les seves prioritats inclouen: * La Tabacalera com a seu definitiva del Museu Nacional Arqueològic. * Oposició a l'ús de zones verdes per a oficines de la Generalitat (al costat de la presó). * Mantenir la centralitat de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Camp Clar. Estil d'oposició i futur L'entrevistat defensa que la seva oposició és constructiva, citant propostes com el cinema al Teatre Metropol o la figura del regidor de barri. Tot i així, afirma que seguirà exercint el seu dret a control i fiscalització, demanant explicacions sobre l'ús de targetes de crèdit o exigint dimissions quan ho consideri necessari.

  • Crisi del transport ferroviari a Tarragona i actualitat local - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    56'

    Crisi del transport ferroviari a Tarragona i actualitat local

    Caos Ferroviari i Afectacions a la Xarxa de Tarragona L'episodi d'avui se centra en el desgavell ferroviari provocat per les obres de l'alta velocitat a Barcelona, que ha obligat a tallar el trànsit entre Barcelona i Belvitge. Aquesta situació afecta directament els usuaris tarragonins de la següent manera: • Els trens regionals acaben el seu recorregut a Sant Vicenç de Calders, on cal fer transbord a Rodalies. • Els trens de llarga distància s'aturen a l'estació de Tarragona, des d'on s'ha habilitat un servei alternatiu per carretera. • Es reporten fortes crítiques per la manca d'informació clara i els llargs retards que pateixen els viatgers. "És una vergonya que ens informin quan ja estem dins del tren i haguem d'acabar en un autobús amb hores de retard." Negociacions Polítiques i Millores Urbanes L'actualitat institucional destaca la reunió entre l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment a Madrid per abordar projectes clau: Infraestructures i Mobilitat • Plaça dels Carros: S'inicien les negociacions per al soterrament del pas a nivell, previst per al 2008. • Façana Marítima: L'alcalde Ballesteros busca definir la implicació de l'Estat per alliberar la zona de mar i desviar la línia del tren. • Accés per Pont d'Armentera: El consistori admet que la prova pilot per evitar cues no ha funcionat i es demanen noves solucions. Societat, Esports i Cultura • Salut: El col·lectiu d'afectats per l'obesitat mòrbida reclama més recursos públics i denuncia llistes d'espera de més de dos anys. • Integració: Torreforta inicia un cicle d'activitats per fomentar la convivència amb els nouvinguts. • Esports (Nàstic): Situació crítica del Nàstic de Tarragona després de la derrota contra l'Albacete (0-2). L'equip suma quatre jornades sense guanyar i l'entrenador Javi López admet l'apatia del conjunt. • Cultura: L'estrena de Carmina Burana al Palau de Congressos i els resultats de la diada castellera de l'Esperidió marquen l'agenda.

  • Fórmula 1 i actualitat del Nàstic al Futbolí - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    Fórmula 1 i actualitat del Nàstic al Futbolí

    Debat sobre la Fórmula 1 i la crisi del Nàstic En aquesta edició del programa El Futbolí, la conversa gira al voltant de la decepció pel rendiment del Gimnàstic de Tarragona i el gran protagonisme que va tenir la Fórmula 1 durant el cap de setmana. Tensions a l'estudi i gelosia professional L'episodi comença amb un to irònic i distès entre els presentadors: * Es comenta la bona relació de la Iolanda García amb l'Elder de la setmana anterior, el que genera un moment de gelosia humorística amb el Quim. * Es critiquen els souvenirs gratuïts (robats d'avions o hotels) que el Quim regala habitualment. El Mundial de Fórmula 1 al Brasil L'actualitat esportiva va quedar marcada pel Gran Premi del Brasil, on Kimi Raikkonen es va proclamar campió del món: * Es destaca la contradicció de molts aficionats que són, a la vegada, del Nàstic i de Fernando Alonso, vivint un doble drama el mateix diumenge. * > "Hi ha moments que no passa res... jo crec que no passa mai res a la Fórmula 1 en la vida." * Es comenten les reaccions dispars a la redacció, entre seguidors d'Alonso, Lewis Hamilton i Raikkonen. La situació límit del Nàstic Pel que fa al futbol local, el sentiment és d'absoluta decepció: * Qualifiquen el joc de l'equip de "lamentable" i prefereixen parlar de l'entorn abans que del partit en sí. * Es critica la proliferació de pancartes personalitzades al Nou Estadi (aniversaris, missatges a jugadors), considerant-les mancades de creativitat. * Es fa un resum sonor on els mateixos protagonistes admeten que l'equip està apàtic i que va ser el pitjor partit a casa. Futbol internacional i altres modalitats Es repassa la trajectòria de jugadors amb passat tarragoní com Tobias Grahn (Hertha de Berlín) i Makukula (Vitoria Setúbal). S'esmenta amb entusiasme la bona ratxa de l'Ancona a la Lliga C1 italiana, on és líder. Finalment, es convida els oients al programa Sempre Nàstic per analitzar a fons la crisi amb convidats com el Flaco Abram.

  • Gestió Municipal i Projectes de Futur a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Gestió Municipal i Projectes de Futur a Tarragona

    Balanç dels Primers 120 Dies de Govern L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza els seus primers quatre mesos de mandat. Malgrat la situació econòmica heredada, destaca la il·lusió i l'energia de l'equip de govern progressista (PSC i ERC) per tirar endavant projectes clau. Urbanisme i el nou POUM El nou tinent d'alcalde d'Urbanisme ha iniciat converses per resoldre les al·legacions al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). L'alcalde afirma que prop del 70% de les demandes veïnals són assumibles, destacant: • Cases Barates i Torreforta: S'acceptaran gran part de les al·legacions amb fonament. • Muntanyeta de Sant Pere: Es farà un pla de millora de l'espai públic (voreres, enllumenat) d'acord amb els veïns. • Teatre Romà: Es revisarà el perímetre per evitar expropiacions innecessàries. Equipaments i Cultura L'ajuntament treballa en un pla integral d'equipaments per pal·liar la manca de programació anterior. Els projectes més rellevants són: • Museu Nacional Arqueològic: Es descarta que es quedi a la plaça del Rei; el nou museu s'ubicarà previsiblement a la Tabacalera. • La Sabinosa: Es planteja un model d'excel·lència internacional basat en la Universitat de la Mediterrània. • Palau d'Esports: Necessitat d'un pavelló d'entre 5.000 i 7.000 espectadors a la zona de Ponent per optar a esdeveniments com els Jocs del Mediterrani. Candidatures Estratègiques i Promoció Ballesteros defensa la compatibilitat de les candidatures per als Jocs del Mediterrani i la Capitalitat Cultural Europea 2016 com a motors d'inversió i promoció. "L'objectiu de la promoció de ciutat és tan important com el propi fet d'obtenir les candidatures." Situació Econòmica i Infraestructures S'ha revelat l'existència d'uns 6,5 milions d'euros en factures sense consignació, un llast important per als pressupostos. Tot i això, es mantenen les prioritats en seguretat, neteja i habitatge social. Respecte a les infraestructures ferroviàries, l'alcalde viatja a Madrid per tractar: 1. El soterrament del pas a nivell de la plaça dels Carros. 2. L'alliberament de la façana marítima i el desviament del traçat ferroviari pel nord, mantenint l'estació al nucli urbà.

  • 25è aniversari de l'Agrupament Escolta Xaloc - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    25è aniversari de l'Agrupament Escolta Xaloc

    Celebració d'un quart de segle de l'escutisme a Tarragona L'Agrupament Escolta Xaloc celebra els seus 25 anys de trajectòria a la ciutat de Tarragona. Durant l'entrevista, els caps de l'agrupament —Roger Gomis, Cèlia Ginés i Anna Llorenç— expliquen la vigència d’aquest moviment i la importància del voluntariat jove per mantenir actives aquestes entitats de lleure. Valors i mètode de treball L'escoltisme, conegut popularment com anar al cau, es basa en una educació no formal mitjançant el joc i el compromís personal: Educació en valors: Es treballen conceptes com la solidaritat, el respecte i el treball en equip d'una manera pràctica i vivencial. Estructura per edats: Els infants i joves es divideixen en branques segons la seva edat, des dels Castors (6 anys) fins als Trucs (19 anys). La Promesa: Es manté com l'acte simbòlic més important on el nen o jove referma el seu compromís amb el grup i el seu creixement personal. Equip de caps: La feina dels monitors és totalment voluntària. Els caps destaquen que l'aprenentatge és mutu i que les decisions es prenen per consens. Actes del 25è aniversari L'agrupament ha preparat un calendari d'activitats que s'allargarà durant tot el curs escolar per commemorar aquesta efemèride: Acte de presentació: Inauguració a la plaça Prim amb xerrades, presentació de la mascota i berenar popular. Actes interns: Sopar xalucaire al desembre i una calçotada al febrer per als membres i exmembres. Festa de la Barretina: Concerts i tallers al març, organitzats conjuntament amb l'agrupament Encamí (que celebra 20 anys). Cloenda: Acte de tancament al juny per finalitzar les celebracions del quart de segle. "No anem allí a fer de cangur; anem a treballar, a passar-nos-ho bé i a seguir un mètode de cohesió de grup durant tot el curs."

  • Programació del Correllengua 2007 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Programació del Correllengua 2007 a Tarragona

    El Correllengua 2007 a Tarragona Miquel de Marcos, membre de l'Assemblea d'Unitat Popular, detalla les activitats i l'essència d'aquesta celebració itinerant que defensa la llengua i la cultura catalana. Origen i significat de la iniciativa Història: Va néixer el 1993 a Mallorca, inspirat en la Korrika del País Basc. Simbolisme: L'element cohesionador és la flama, que recorre diversos pobles i ciutats dels territoris de parla catalana. Objectiu: Una proposta sorgida de la societat civil per promoure l'ús de la llengua d'una forma lúdica, festiva i reivindicativa. Programació d'actes destacats Divendres: Acte de caràcter intel·lectual als Serveis Territorials de Cultura amb la participació d'Alfons López Tena i Hèctor López Bofill. Es presenta el llibre Catalunya sota Espanya i el Cercle d'Estudis Sobiranistes. Dissabte (Jornada central): Activitats a la Plaça del Rei. Matí: Jocs infantils gegants i l'actuació de l'animador Noé Rivas. Vespre: Sopar popular obert a tothom. Nit: Concerts de Roger Benet, Amnea i el grup RELC de Mataró. L'Estat de la Llengua L'entrevistat reflexiona sobre l'ús social del català i subratlla la responsabilitat individual dels parlants: "L'important és que cadascú tingui clar que la llengua és seva i que viurà mentre ell l'utilitzi." Es destaca també el suport institucional rebut enguany per part de l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat, facilitant una celebració més digna i amb més actes.

  • Entrega dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    22'

    Entrega dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona

    Reconeixement a la tasca periodística diària L'episodi se centra en la celebració i lliurament dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona, destacant la importància de reconèixer la feina quotidiana dels professionals de la informació. Les convidades a l'estudi, Maria Fernández i Carina Filella, ambdues periodistes d'El Punt, comparteixen la seva experiència com a guanyadores en les categories locals de Patrimoni i Societat de Riscos. Temàtiques premiades i rigor periodístic Durant la conversa, s'aprofundeix en els continguts dels reportatges guardonats: Arqueologia i ossos: La Carina explica com el seu treball es va centrar en l'estudi de les restes òssies per entendre la població de fa 2.000 anys, allunyant-se de la visió tradicional de les "pedres". Tecnologia i salut: La Maria exposa el seu reportatge sobre l'impacte de les antenes de telefonia mòbil, un tema controvertit tractat des de l'objectivitat i el contrast de dades legals entre Catalunya i països com Suïssa. Divulgació històrica: Es connecta telefònicament amb Miquel Riera, guanyador pel seu reportatge sobre els Neandertals, destacant la seva capacitat de parlar i la necessitat d'explicar la prehistòria de forma plana. La trajectòria de Javier Pons L'episodi compta amb la participació de Javier Pons, director de Televisió Espanyola, qui rep un homenatge a la seva carrera. Pons reflexiona sobre diversos punts clau: L'evolució de la televisió pública cap a un model més independent i lliure de pressions polítiques. El valor dels mitjans locals com a escola de talent i espai de proximitat. La vigència de clàssics de la televisió com Historias para no dormir de Chicho Ibáñez Serrador. "Els mitjans locals són fonamentals, primer per la proximitat amb la gent i segon per ser un viver amb capacitat de generar talent."

  • Inauguració del nou Mercat Provisional de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Inauguració del nou Mercat Provisional de Tarragona

    Festa i gran expectació en la obertura del mercat El programa connecta amb la plaça Corsini de Tarragona per cobrir la inauguració oficial del mercat provisional. L'ambient es descriu com una autèntica festa ciutadana amb una afluència massiva de públic i la presència de tota la corporació municipal. Intervencions de les autoritats Josep Fèlix Ballesteros (Alcalde): Destaca l'èxit de la transició al nou espai i afirma que els paradistes estan venent entre un 30% i un 40% més. També remarca la millora en la lluminositat i la neteja de les instal·lacions. Sergi de los Rios (Tinent d'Alcalde i President d'Espimsa): Subratlla que el mercat és el "cor comercial" de la ciutat i un escenari de vida que va més enllà de la compra-venda. Ferran Figueras (Gerent de l'obra): Expressa la seva satisfacció en veure el projecte culminat i el bon funcionament comercial dels primers dies. "Aquesta alegria que es contagia entre els venedors i els clients és el que fa que aquest mercat tingui una vida impressionant." Actualitat política i econòmica L'alcalde aprofita la compareixença per respondre a l'actualitat pressupostària, denunciant una herència negativa de 6 milions d'euros en factures sense consignar per part de l'anterior equip de govern. Tot i això, promet uns pressupostos per a l'any vinent amb un alt contingut social. Crònica de la visita inaugural Passejada institucional: L'alcalde i el tinent d'alcalde recorren les parades entre petons, abraçades i fotografies mediàtiques, destacant la imatge a la peixeteria Rita. Venedores d'època: Un grup de dones vestides de manera tradicional reparteix clavells als assistents, tot i que l'aglomeració de gent fa que les flors s'exhaureixin ràpidament. Música en directe: L'acte ha estat amenitzat pel grup de jazz The Mauri Verdicchi.