Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1057-1080 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Cooperació i alfabetització de dones a Berkane
Cooperació i Co-desenvolupament a la Província de Berkane Eduardo Bone i Diana Gonzalvo comparteixen la seva experiència recent al Marroc, concretament a la província de Berkane, on han realitzat el seguiment d'un projecte de cooperació que va començar l'any 2005. Aquesta iniciativa, finançada per la Diputació de Tarragona, té com a objectiu principal fomentar el co-desenvolupament i crear líders locals per reduir la necessitat de l'emigració forçada cap a Catalunya. L'alfabetització com a eina d'empoderament femení Un dels pilars fonamentals de la visita ha estat el projecte d'alfabetització de dones rurals. El perfil de les beneficiàries inclou: Dones de més de 40 anys que no van tenir accés a l'educació bàsica. Persones que viuen en comunitats rurals conservadores on el paper de la dona és molt limitat. Aprenentatge pràctic: des d'utilitzar un telèfon mòbil o electrodomèstics fins a comprendre conceptes de drets humans i matemàtiques bàsiques per ajudar en el teixit comercial. Percepcions sobre l'emigració i el desenvolupament El diàleg també aprofundeix en la visió que es té de l'emigració des de l'altra banda del Mediterrani: El mite de l'abundància: Els mitjans de comunicació i el retorn vacacional d'emigrants amb recursos generen una imatge d'Europa vinculada a l'èxit econòmic immediat, ocultant realitats com els deutes i la precarietat. Riquesa humana vs. progrés material: Els cooperants destaquen que, malgrat la manca d'infraestructures comercials, la regió de Berkane és rica en recursos agrícoles i calor humana. L'aprenentatge del cooperant: Eduardo i Diana subratllen la importància de despullar-se de l'eurocentrisme. "Moltes vegades el seu sentit comú i la seva creativitat per espavilar-se amb pocs recursos és superior al nostre; nosaltres no anem a ensenyar, anem a intercanviar."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Anàlisi de la derrota del Nàstic a Sòria i el 'futbolí'
La ressaca del partit a Sòria: El Nàstic perd contra el Numància L'espai d'avui se centra en la derrota del Gimnàstic de Tarragona al camp del Numància. El programa comença amb la narració del gol anul·lat al darrer minut, una jugada polèmica que hagués pogut canviar el resultat final de 1-0. L'equip de retransmissió destaca la frustració d'un partit on la fortuna no va acompanyar els grana. El 'futbolí': Souvenirs i humor professional Com és tradició, el programa barreja la informació esportiva amb un to distès: El souvenir: Quim Pons porta unes paciències de Sòria (galetes) per compartir a l'estudi, generant bromes sobre la duresa del dolç i la necessitat de tenir "paciència" amb la temporada actual del club. Efectes especials: Davant la falta de pressupost, els col·laboradors fan el so d'un timbre (ding-dong) de manera artesanal per a les seccions d'humor. Roda de premsa: Es comenta la tensió de Javi López davant les preguntes sobre la mala ratxa de l'equp. Dades curioses i saviesa futbolística L'espai també recull moments singulars: Àngel García deixa frases cèlebres com: > "La pilota és rodona i capritxosa". Descobreixen que el Numància té un capellà oficial, mossèn Carmelo Enciso, mentre es pregunten si el Nàstic en necessitaria un per canviar la sort. Es fa un seguiment de l'Ancona (Itàlia), que és líder del seu grup amb 24 punts, connectant amb l'ambient de beatificació al Vaticà. Properes cites Es recorda que aquesta nit el programa Sempre Nàstic comptarà amb Òscar Arpón com a convidat i una tertúlia amb figures com Agustí Mallol.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Balanç del PP sobre els primers quatre mesos de govern a Tarragona
Anàlisi Crítica de la Gestió Municipal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Alejandro Fernández, portaveu del grup municipal del Partit Popular, realitza un balanç del que considera uns primers quatre mesos "decepcionants" del nou equip de govern (PSC i ERC). Segons Fernández, el govern de l'alcalde Josep Feliç Ballesteros encara actua en campanya electoral permanent, evitant assumir responsabilitats i culpant l'anterior administració dels problemes actuals. Urbanisme i el POUM Fernández critica l'actitud del govern respecte al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), acusant-los d'utilitzar una falsa imatge de diàleg per amagar una cara fosca: Assenyalament de l'oposició: Acusa l'alcalde de culpabilitzar el PP i CiU del patiment de les famílies afectades pel pla general. Visió de futur: El PP condiciona el seu suport al nou pla si aquest garanteix una mobilitat moderna i un disseny del segle XXI, prioritzant l'habitatge protegit per evitar la marxa dels joves de la ciutat. "Assenyalar l'oposició i fer-los responsables del patiment de milers de famílies és una actitud irresponsable que voreja els mètodes de règims totalitaris." Infraestructures i Relació amb la Generalitat Un dels punts de major fricció és la subordinació que, segons el portaveu, mostra l'Ajuntament davant la Generalitat de Catalunya: Façana Marítima: Fernández afirma que Ballesteros ha "enganyat" la ciutadania en passar del soterrament promès a un desviament del tren previst per al 2026. Caserna dels Mossos: Tot i estar a favor de la seguretat, critica la ubicació a l'aparcament de Batestini, ja que suposa eliminar un pàrquing dissuasori vital sense oferir alternatives. Obsessió per les oficines: Lamenta que projectes com la presó o el Banc d'Espanya s'acabin convertint en dependències administratives en lloc d'espais culturals o zones verdes. Promoció de Ciutat i Turisme Finalment, es qüestiona durament la gestió de l'àrea de promoció, ara sota responsabilitat d'ERC: Critica el turisme polític (viatges de regidors sense empresaris) i la congelació del pressupost del Patronat de Turisme. Es mostra contrari a dedicar recursos a conferències d'altes personalitats externes com Al Gore, considerant que no aporten una promoció real per a Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
25 anys de la victòria del PSOE: El canvi de 1982
La Fita Històrica del 28 d'Octubre de 1982 L'episodi commemora el 25è aniversari de les eleccions generals de 1982, una data considerada clau per a la consolidació de la democràcia a Espanya. Amb la participació de l'exdiputat Jaume Antic i el periodista Tomàs Carot, s'analitza l'impacte d'aquella victòria aclaparadora del PSOE liderat per Felipe González. El Significat del "Canvi" Fi de la Transició: Per als interlocutors, l'arribada de l'esquerra al govern va completar el cicle democràtic iniciat després del franquisme. Majoria aclaparadora: Els 202 escons van superar totes les previsions, facilitats per la desintegració de la UCD d'Adolfo Suárez i el transvasament de vots cap a Aliança Popular i el socialisme. Normalització política: Es va trencar la por al "perill roig", demostrant que un govern d'esquerres podia gestionar l'Estat sense revanchismes. Viure la Campanya a Tarragona Clima cívic: Tot i la proximitat del cop d'estat del 23-F, la campanya es va viure amb una il·lusió desbordant i una participació massiva, lluny de la crispació actual. Anècdotes territorials: Es recorden els mítings multitudinaris al Camp de Mart de Tarragona i al pavelló del Reus Deportiu. El paper del PSC: A la demarcació de Tarragona, els socialistes van obtenir tres diputats (Jaume Antic, Ignasi Carnicer i Jaume Custodi) i van arrasar al Senat. Balanç i Llegat 25 Anys Després "La democràcia està consolidada i, quan la gent arriba a l'hora de votar, posa cadascú al lloc que es mereix." Els convidats conclouen que, malgrat els encerts i errors dels diferents governs posteriors, l'any 1982 va marcar un gir social i europeista (el denominat socialisme mediterrani) que va modernitzar les estructures de l'Estat i va assentar les bases de l'estabilitat política actual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Cultura a Tarragona: El Teatre Metropol i la Tardor Literària
Gestió dels Equipaments Culturals Tancament i Reformes del Teatre Metropol S'ha anunciat el tancament temporal del Teatre Metropol a partir de l'1 de novembre per motius de seguretat i dignificació de l'edifici. Les obres, que duraran aproximadament un mes i mig, se centraran en: • Solució de goteres i millora de l'aïllament. • Instal·lació de noves sortides d'emergència i baranes. • Millores en la seguretat per als treballadors de tramoia. La regidora Sandra Coloma ha confirmat que l'activitat cultural s'ha reubicat en espais com el Palau de Congressos i l'IES Martí Franquès. L'objectiu és reobrir el teatre per a les festes de Nadal amb la representació dels Pastorets. Projectes de Futur: Teatre Tarragona i Camp de Mar • Teatre Tarragona: S'estan desencallant les obres amb la previsió de donar dates de reinici la setmana vinent. Es vol que sigui un equipament polivalent al servei de la ciutadania. • Auditori del Camp de Mar: Es reconeix que l'espai està mal cuidat i necessita una intervenció profunda. S'ha encarregat un projecte de reforma per dignificar aquest marc incomparable. La Tardor Literària i Premis Ciutat de Tarragona Consolidació del Model Literari La regidora ha elogiat l'herència de la Tardor Literària, considerant-la un model a seguir per altres ciutats. Els punts clau d'aquesta edició són: • L'ús de les noves tecnologies per apropar la literatura als joves. • La integració de formats contemporanis més enllà del recital tradicional. Premis Literaris Es mantindrà el format de la Nit de Premis de l'edició anterior per prudència pressupostària, tot i que s'està innovant en la comunicació dels finalistes a través del web oficial. > "El compromís és mantenir el prestigi de les lletres tarragonines malgrat la situació econòmica precària."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
La Tardor Literària de Tarragona i el terror gòtic
Una edició dedicada al terror gòtic i la sensualitat En aquesta edició de la Tardor Literària, el col·lectiu La pell del llavi, representat per Xus García, presenta una programació centrada en el terror gòtic i la literatura del segle XIX. La intenció és explorar la sensualitat, la llibertat individual i l'emoció a través de figures clàssiques de la literatura de por. Propostes destacades del col·lectiu La programació inclou activitats innovadores que busquen la interacció amb el públic: Mail Art (Art Postal): Una crida a la població per personalitzar caretes blanques representant els seus propis monstres interiors. Espectacle "Obscuritat": Un recital poètic al Teatre El Magatzem (31 d'octubre) que homenatja autors "torturats" com Mary Shelley, Lord Byron o Walt Whitman. Intervencions de carrer: Accions a Reus i Tarragona, com l'espectacle "L'ombra del vampir", on es pretén "enveir" poèticament els vianants. Ruta Vampírica: Una activitat innovadora basada en la novel·la Vampíria Sound de Pep Blai, que inclou una nit de contes de terror i la possibilitat de dormir en un refugi. Filosofia de La pell del llavi El col·lectiu aposta per treure la cultura al carrer per evitar que sigui una cosa estàtica. "La gent es troba l'art i la cultura sense haver d'entrar en un museu o un teatre, sinó que, tot passejant, es troben envaïts per aquesta sensació poètica." L'objectiu final és consolidar la literatura a Tarragona i oferir una visió més literària i profunda que la celebració comercial de Halloween, connectant amb els referents originals de Dràcula o Frankenstein.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Música i poesia: Fina Anglès i el Cor Tempus
Presentació de l'espectacle 'Música Poètica' L'entrevista presenta el muntatge que tindrà lloc a l'Auditori de Caixa Tarragona dins del cicle Tarragona estrena. L'espectacle és una proposta interdisciplinària que combina el recital de poesia, el concert coral i la tertúlia literària, protagonitzat pel Cor Tempus i l'escriptora Fina Anglès. Estructura i contingut de l'obra El repertori està dividit en dues parts ben diferenciades que busquen connectar l'espectador amb el text i la melodia: Primera part: Centrada en el cançoner tradicional (com la coneguda Cançó de bressol del Camp de Tarragona) i poemes d'autors i compositors internacionals (anglesos i flamencs). Segona part: Gira al voltant de l'amor corprenedor, mostrant una evolució des del desamor fins a l'amor correspost. Inclou autors com: Tomàs Garcés i Salvat-Papasseit. Rafael Alberti i Pere Quart. Poesia xinesa traduïda per Maria Manent. Filosofia i posada en escena L'objectiu principal de la col·laboració és que el públic pugui fer-se seus els missatges estètics i de contingut. Fina Anglès destaca la importància de la veu dita i la veu cantada sobre una escenografia sòbria, acompanyada d'algunes imatges. "Ajudar que l'altre entengui o que s'ho faci seu, però que sigui l'altre qui s'ho fa seu, això fa feliç a les persones." Perfil dels participants L'escriptora subratlla la qualitat del Cor Tempus, format per joves universitaris amb una formació musical seriosa, destacant que treballar amb ells és una experiència que la "vivifica". Tot i que l'espectacle requereix certa maduresa per comprendre la profunditat dels textos, es considera apte per a nens si els pares volen introduir-los en l'estètica auditiva i visual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
40è Aniversari de l'Hospital Universitari Joan XXIII
Commemoració de Quatre Dècades al Servei de Tarragona L'Hospital Universitari Joan XXIII inicia un any d'actes per celebrar el seu 40è aniversari (1967-2007). La doctora Pilar Gavilán, directora del centre, destaca l'evolució de l'hospital, que ha passat de ser un centre local a convertir-se en un referent regional de tecnologia i assistència. Evolució i Nous Serveis L'hospital ha viscut un creixement constant, similar a un trencaclosques que s'ha anat completant amb peces d'alta tecnologia. Entre les fites recents destaquen: Millores en Pediatria: Implementació del triatge d'urgències per separar pacients segons la complexitat. Infraestructures: Rehabilitació de plantes d'hospitalització i modernització del bloc quirúrgic. Hemodinàmica: Col·laboració amb l'Hospital de Sant Joan de Reus per a tractaments coronaris al territori. Recerca i Docència: Projecte d'un nou edifici per a investigació i l'observatori de salut i medi ambient. Reptes de Futur i Cooperació La doctora Gavilán subratlla la importància de la col·laboració amb altres centres (Valls, Tortosa, Reus) per optimitzar recursos. Sobre la gestió actual, es posa l'èmfasi en: Llistes d'espera: Ús dels quiròfans de tarda per a cirurgia major ambulatòria. Atenció Social: Reforç de la unitat de treball social i servei de traductors per als nouvinguts. Atenció Domiciliària: Estratègia per descongestionar l'hospital, mantenint els pacients estables al seu entorn. "Joan XXIII té un edifici de 40 anys amb mancances estructurals que se supleixen amb la voluntat i dedicació dels seus 1.200 professionals." Programa d'Actes Celebratius La celebració inclou comissions de treballadores sota diversos eixos: * Joan XXIII Cultural: Visites al patrimoni romà. * Joan XXIII Solidari: Agermanament amb un hospital del Senegal. * Joan XXIII Infantil: Festes per als més petits i col·lectius de pacients.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
PortAventura rep el seu visitant 40 milions
Celebració històrica a PortAventura El parc temàtic ha assolit una fita significativa en arribar als 40 milions de visitants en els seus 12 anys d'història. El protagonista d'aquesta jornada ha estat en Jordi Ruiz, un barceloní de 40 anys que visitava el parc amb la seva família i que s'ha vist sorprès per una rebuda multitudinària. Premis i reconeixements La direcció del parc, encapçalada per Mercedes de Pablo, ha lliurat a la família Ruiz diversos obsequis exclusius: Un passi Platinum, el nivell més alt d'accés que permet l'entrada a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i el Beach Club. Una estada completa per a tota la família durant la temporada de Nadal. Una reacció de sorpresa i nervis L'afortunat i la seva dona, la Feli Sánchez, han descrit l'experiència com una barreja de sorpresa i aclaparament: "Ens hem pensat al principi que era una broma, un espectacle més del parc." L'ambient ha estat festiu, amb la presència de mitjans de comunicació, la banda de música i personatges icònics del parc com el Shrek, que han envoltat la família en el moment de creuar els accessos. Creixement del parc Durant l'esdeveniment s'ha destacat la bona salut del complex, que ja compta amb uns 30.000 passis de temporada i manté una tendència de creixement constant any rere any, consolidant-se com un referent en el sector de l'oci.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2'
Entrevista a Jordi Ruiz: Experiència a PortAventura
Resum de l'Entrevista En aquesta conversa, coneixem en Jordi Ruiz, un visitant de Barcelona de 40 anys que es troba gaudint d'un cap de setmana a PortAventura amb la seva família. L'entrevista capta el moment de sorpresa i l'emoció d'haver estat seleccionat per a una acció especial al parc. Detalls sobre la Visita Família: Està acompanyat per la seva dona, la Feli, i els seus dos fills, en Jorge i l'Erika. Freqüència: Són visitants habituals des de fa uns deu anys, amb una periodicitat d'un cop per any. Preferències: El que més els agrada del parc és la temàtica de Halloween i els seus espectacles. Reacció al Premi En Jordi confessa que inicialment s'ha quedat "apagat" i pensava que es tractava d'una broma. Tot i l'ensurt inicial per la sorpresa, es mostra molt content per l'experiència. "Jo em he quedat apagat, creia que era broma o era algo... La veritat que sí (m'he espantat), però estaré content." Durada de l'Estada La família va arribar el dia anterior i finalitza la seva estada avui a les 19:00h, completant així un cap de setmana de diversió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
Arribada del visitant 40 milions a PortAventura
Crònica d'un moment històric per al parc PortAventura ha celebrat aquest matí una fita significativa en la seva trajectòria: l'arribada del seu visitant número 40 milions. Després d'una breu espera i molta expectativa, el comptador informàtic ha saltat en el moment en què un home, acompanyat de la seva família, ha creuat les portes del complex. Dades rellevants de l'esdeveniment Trajectòria: El parc ha assolit aquesta xifra en només 12 anys de vida. Afluència: S'ha destacat que aquest volum de visites equival a unes set vegades la població total de Catalunya. Perfil del visitant: Es tracta d'un home d'edat mitjana (aproximadament 50 anys) d'origen local, que anava acompanyat de la seva parella i fills. Premis i reconeixements L'afortunat visitant ha estat rebut amb música, animació i una gran presència de mitjans de comunicació. Com a obsequi, ha rebut: 1. Un passi Platinum: Una modalitat nova que permet l'accés a Caribe Aquatic Park i altres instal·lacions exclusives. 2. Una estada gratuïta per a tota la família durant la temporada de Nadal. "És una xifra molt important, gairebé set vegades la població de Catalunya que ha passat per aquí en poc més d'una dècada d'història." L'emissió s'ha tancat amb la directora del parc, Mercedes de Pablo, mostrant la seva satisfacció per l'èxit continuat del projecte.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Pep Escoda i l'exposició fotogràfica sobre Pini Soler
Homenatge visual a l'obra de Pini Soler L'antiga audiència de Tarragona acull una iniciativa artística singular que vincula la literatura amb la fotografia. Un grup de vuit artistes locals ha interpretat visualment diversos fragments de l'obra de l'escriptor Pini Soler, creant un diàleg entre la paraula escrita i el paisatge urbà contemporani. La perspectiva de Pep Escoda El fotògraf Pep Escoda detalla el seu procés creatiu i els reptes d'aquesta col·laboració: Interpretació de la muralla: A l'Escoda se li va assignar un text sobre la muralla de Tarragona i la seva visió des del Cabisbat. Malgrat el canvi urbanístic i el trànsit actual, l'artista ha buscat enquadraments que transformen l'espai. Tècnica i mística: Per a aquest projecte, s'ha utilitzat una càmera Rolleiflex dels anys 50. Segons el fotògraf, l'ús de càmeres antigues i de pel·lícula analògica aporta una textura i un gra que el digital no pot replicar de manera natural. El retrat col·lectiu: Com a complement a les fotografies d'espais, Escoda ha realitzat retrats de tots els autors participants caracteritzats com el mateix Pini Soler, utilitzant la mateixa il·luminació, americana negra i mirada perduda. Una mirada diversa sobre la ciutat L'exposició destaca per la riquesa de perspectives, ja que els vuit fotògrafs (com Esperança Cobo, Lluís Vive o Sílvia Iturria) tenen estils i edats molt diferents. Les obres van des del blanc i negre fins al color, i fins i tot propostes conceptuals fetes des de l'estranger. "En fotografia tenim l'avantatge d'apartar coses i crear un punt de vista diferent; depèn d'on agafis una casa, pot semblar un desert o un fragment del Marroc."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3'
PortAventura espera el seu visitant 40 milions
Expectació a PortAventura per una xifra històrica El parc temàtic PortAventura viu una jornada especial amb l'arribada imminent del turista número 40 milions. Aquest esdeveniment representa una fita simbòlica molt rellevant per a les instal·lacions des de la seva inauguració. Premis per al visitant afortunat La persona que creui la porta i es converteixi en el visitant 40 milions rebrà diversos obsequis exclusius: Un passi Platinum: Es tracta d'un nou sistema que s'inaugurarà oficialment d'aquí a pocs dies i que permet l'accés a tots els recintes del parc, incloent-hi el Beach Club i altres resorts. Una estada familiar: El guanyador i la seva família podran gaudir d'una estada al parc durant la temporada de Nadal. Dispositiu i ambient al parc Actualment, hi ha una gran expectació mediàtica amb més d'una trentena de professionals de la comunicació esperant el moment clau. El control del recompte es fa a les entrades principals, tot i que la mecànica exacta de l'activació de l'alarma no s'ha revelat detalladament. "En el moment que entri... tots els focus miraran cap a aquesta persona que hagi creuat l'entrada." Fins al moment de la connexió, havien entrat prop d'un centenar de persones, amb una presència destacada de turistes estrangers (anglesos i russos) i grups d'estudiants.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Participació i unificació veïnal a Tarragona
Context de l'Entrevista L'entrevista a Tarragona Ràdio compta amb la presència de Manel López Pasca, tinent d'alcalde responsable de l'àrea de relacions ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona. El diàleg se centra principalment en el teixit associatiu de la ciutat i els nous mecanismes de participació. La Unificació de les Federacions de Veïns Un dels temes centrals és la possible fusió de les dues federacions de veïns actuals. López Pasca expressa la seva sorpresa davant la decisió recent de l'assemblea de la federació encapçalada per Helena Regidor de no tirar endavant la unificació. Objectius de la unió: Tenir un interlocutor únic amb l'Ajuntament per guanyar força i eficàcia. Obstacles identificats: Reticències personals i disputes històriques entre líders. Una forta politització que es remunta a l'any 1989. López Pasca afirma: > "Crec que si no ho fan a curt o a mig termini, s'equivocaran". Nou Reglament de Participació Ciutadana L'Ajuntament treballa en un reglament pioner per a la ciutat, inspirat en models com el de Sant Sebastià, que preveu estar llest entre el 2008 i el 2009. Consells Sectorials: Creació del Consell de Barri, Consell dels Nens i Consell de la Gent Gran. Transparència i control: Es vol que les entitats participin en comissions informatives (amb veu però sense vot) i en l'elaboració de pressupostos participatius. Gestió de Subvencions i Entitats El regidor anuncia un canvi en la política de subvencions per a les associacions de veïns (actualment 63 a la ciutat): Criteri de treball: Es prioritzaran els projectes reals i la seva execució. Qui treballi i presenti projectes potents rebrà més recursos. Inspeccions: Es preveuen controls per part de tècnics municipals per assegurar que les activitats subvencionades es portin a terme de manera efectiva. Coordinadora de Cases Regionals i Acció Exterior Cases Regionals: Es projecta una coordinadora per unificar les 8 cases regionals de Tarragona per organitzar esdeveniments conjunts, com una cantada de Nadal el desembre. Ciutats Agermanades: Es pretén crear una fundació i cercar subvencions de la Comunitat Europea per potenciar aquests vincles. Viatges Institucionals: López Pasca defensa els viatges de l'equip de govern (com els fets a Baeza o Úbeda) com a visites de treball per establir llaços amb els llocs d'origen de molts tarragonins, rebatejant-los com a "posar Tarragona al món".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
27è Simpòsium de Farmacèutics de la Indústria a Tarragona
Balanç del 27è Simpòsium de l'AEFI a Tarragona La ciutat de Tarragona s'ha convertit en la seu de la 27a edició del simpòsium organitzat per l'Associació Espanyola de Farmacèutics de la Indústria (AEFI). L'esdeveniment ha servit com a punt de trobada estratègic entre el sector privat i l'administració pública per abordar el futur del sector biosanitari. Eixos temàtics i novetats del sector Durant les dues jornades de debat, s'han tractat qüestions fonamentals per a l'evolució de la farmàcia industrial: Biotecnologia: Identificada com el motor principal de la investigació de medicaments en el futur. Processos de control: Implementació de sistemes de microbiologia ràpida i tecnologia PAD (Procés Analític o Tecnològic). Regulació i registres: S'ha aprofundit en la normativa de registre de medicaments i productes sanitaris. Globalització: La tendència cap a una major concentració de laboratoris a escala mundial. El gran repte: L'accés i el finançament Un dels punts més complexos discutits ha estat l'equilibri entre la viabilitat econòmica i el benefici social: "La indústria farmacèutica també és una activitat industrial... volen tenir els seus guanys per poder invertir a investigar, però cal mirar pel bé comú." S'ha destacat la necessitat d'un consens global per fer assequibles tractaments costosos, com els de la SIDA, especialment en països en vies de desenvolupament. Participació i conclusions L'acte ha comptat amb una xifra notable de participació: * Més de 400 assistents. * 50 ponents especialitzats. * 15 taules rodones simultànies amb representants de l'Agència Espanyola del Medicament i la Generalitat de Catalunya. La conclusió principal és que el sector gaudeix de bona salut, tot i ser un entorn cada cop més competitiu, i que cal seguir treballant per reivindicar el paper social de la indústria biosanitària.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Èxit del Celler Capafons-Ussó al Priorat i Montsant
Reconèixement internacional i trajectòria familiar L'entrevista celebra que el celler Capafons-Ussó hagi estat seleccionat entre els 100 millors del món per una prestigiosa revista americana. Francesc Capafons, representant de la cinquena generació, explica l'evolució des de la venda a granel fins a l'embotellat de vins d'alta gamma iniciat als anys 90. Els vins del Celler El celler elabora vins tant a la DO Montsant com a la DOQ Priorat, destacant productes amb identitats molt marcades: Rogenc (Montsant): Un rosat de Sirà amb l'estructura d'un negre però la frescor d'un rosat. Masies Planes: El vi de referència de la DO Montsant pel celler. Mas de Masos (Priorat): Considerat la "joia de la corona". És un vi complex que evoluciona durant hores a la copa. L'Enllaç (Priorat): Un vi blanc singular i de llarga vida, cupatge de Viognier i Garnatxa blanca. Reptes i mercat: Montsant vs. Priorat Es debat la puixança del Montsant, que ofereix preus més competitius i produccions més grans (10 milions de quilos) en comparació amb les condicions extremes i costoses del Priorat. Capafons destaca la importància de la militància del consumidor local per demanar vins de la terra als restaurants de Barcelona i Tarragona, on sovint encara predominen denominacions de fora. "El vi no s'ha de guardar, s'ha de beure. El traiem al mercat quan ja està en la seva plenitud." Internacionalització Tot i l'èxit, es subratlla que encara queda molta feina per fer en mercats com els Estats Units, on el coneixement dels vins catalans és limitat i hi ha una forta competència de vins italians i francesos.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Carles Arola i el nou mural del mercat de Tarragona
L'art mural com a eina de transformació urbana L'artista i muralista Carles Arola explica el seu nou projecte per decorar les façanes del mercat provisional de la plaça Corsini a Tarragona. L'obra, que cobrirà uns 2.000 metres quadrats, busca integrar elements de la cultura popular i el pols vital de la ciutat en un espai de gran concurrència pública. Punts clau de la intervenció artística Temàtica i memòria: El disseny inclourà records del mercat central de les últimes dècades, combinant elements quotidians (formatges, pernil, peix) amb figures del seguici popular (gegants, el drac, els negritos). Solució urbanística: Arola defensa el muralisme no només com a ornament, sinó com una via contemporània per donar vida a espais inerts i recuperar la tradició de les façanes pintades del segle XVIII i XIX. El repte de la tela en blanc: L'artista descriu el moment d'inici de l'obra com un pas crucial i angoixant, especialment en una superfície de dimensions tan grans, on la primera línia defineix tota la composició. Una filosofia de l'art públic "L'arquitectura, quan està en plenitud, és polícroma. Hem de recuperar el goig de viure i la policromia a les nostres ciutats." Arola reflexiona sobre la manca d'agosarament en l'urbanisme actual i la tendència a utilitzar materials monòtons. Reivindica la restauració de pintures antigues encara existents en balcons i edificis històrics de la Part Alta de Tarragona com un valor diferencial i de personalitat per a la ciutat. El procés de treball L'execució es farà a l'aire lliure, permetent una interacció constant amb els veïns i vianants, un aspecte que el pintor considera enriquidor malgrat els inconvenients meteorològics. El calendari previst apunta a tenir una primera façana enllestida per Nadal i el conjunt total cap a la primavera.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Superar la fibromiàlgia: El camí de la Mari Àngels
Relat d'una transformació personal davant la malaltia La Mari Àngels, arquitecta de professió, comparteix la seva experiència vital amb la fibromiàlgia, una malaltia sovint invisibilitzada i malentesa. Després d'anys de patir un ventall extens de símptomes com dolor crònic, fatiga, insomni i angoixa, va decidir fer un canvi radical quan la medicina convencional no li oferia solucions definitives. L'origen emocional i psicològic Segons la seva vivència, la fibromiàlgia no és només un problema físic, sinó que està profundament lligada a la forma de pensar i de gestionar les emocions. Destaca alguns factors clau: Autoexigència extrema: L'intent de ser la "dona perfecta", arribant a tot arreu sense mostrar feblesa. Ira continguda: La repressió de les pròpies necessitats per mantenir un equilibri extern a costa del benestar intern. Manca d'autoestima: Buscar constantment l'aprovació dels altres en lloc d'escoltar el propi cos. Les claus de la recuperació El camí cap a la curació no va ser un manual tancat, sinó un procés de trencament d'estructures: Canvi d'alimentació: La integració de la dieta macrobiòtica va ser decisiva, eliminant el colon irritable en només 15 dies. Teràpies holístiques: L'ús d'acupuntura i altres mètodes centrats en l'aspecte emocional. L'alineació personal: Començar a actuar segons el que realment se sent i es pensa, deixant enrere la "falsa submissió". "Vaig ser tan dura que no vaig entendre el missatge del meu cos." Una nova vida als 60 anys Actualment, la Mari Àngels es defineix com a exfibromiàlgica. Ha abandonat l'arquitectura per dedicar-se a ajudar altres persones que passen pel mateix procés, demostrant que és possible recuperar la vitalitat i l'alegria de viure mitjançant la disciplina i un canvi d'actitud profund.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Fundació del nou Rotary Club Tarraco-August
Presentació del nou Rotary Club a Tarragona El proper dissabte es constituirà oficialment a Tarragona el Rotary Club Tarraco-August, una nova branca de l'entitat que neix amb la premissa de ser mixta (homes i dones). Aquesta iniciativa sorgeix de la voluntat de modernitzar l'estructura rotària a la ciutat, ja que el club existent fins ara, amb 25 anys d'història, ha decidit mantenir la seva configuració només masculina. Valors i objectius de l'entitat El cor de l'associació es basa en dos pilars fonamentals: - L'amistat entre els seus membres. - El servei a la comunitat mitjançant la gestió de projectes. Els interlocutors aclareixen que Rotary no és una ONG, sinó una associació de professionals i empresaris que utilitzen la seva influència i contactes per optimitzar recursos en favor de causes socials. A nivell internacional, destaca la seva lluita històrica per l'erradicació de la pòlio. Característiques i Funcionament Rotació de càrrecs: Per evitar la perpetuació, els càrrecs de presidència canvien anualment. El símbol de la roda dentada representa precisament aquest engranatge social que mai s'atura. Xarxa internacional: Ser membre d'un club permet ser acollit en qualsevol dels més de 32.000 clubs que hi ha arreu del món, facilitant relacions personals i professionals en desplaçaments. Seu social: Tradicionalment, els clubs no tenen patrimoni propi i es reuneixen en hotels per mantenir la flexibilitat i obertura. "El Rotary és bàsicament amistat i desenvolupar projectes d'ajut mitjançant la gestió d'influències." L'acte constitucional La celebració tindrà lloc aquest dissabte al Mas Folch, on es lliurarà la carta constitutiva oficial. L'acte comptarà amb la presència de destacades autoritats rotàries d'àmbit nacional i internacional, així com representants de la societat civil de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Odissea ferroviària: El caos dels trens entre Tarragona i Barcelona
Anàlisi del col·lapse ferroviari L'episodi se centra en el testimoni directe del periodista Josep Sunyer, qui ha realitzat un viatge de crònica d'anada i tornada entre Tarragona i Barcelona. El relat descriu una situació de caos organitzatiu, deficiències en la informació i un fort impacte emocional en els usuaris que depenen d'aquest transport per treballar. Els punts crítics del trajecte Durada excessiva: El trajecte d'anada i tornada ha suposat un total de cinc hores, una xifra insostenible per a la mobilitat quotidiana. Complexitat i desorientació: El canvi de nodes de transport (com haver de desplaçar-se de Sants a Plaça d'Espanya) genera molta confusió, especialment en la gent gran o persones amb mobilitat reduïda. Informació contradictòria: Es detecta personal informador amb poca experiència o formació que ofereix dades oposades sobre la gratuïtat de certes línies o els recorreguts. Condicions del viatge: Els passatgers han de viatjar en vagons massificats, amb més de 50 persones soles per vagó, i amb errades tècniques flagrants. Anecdotari de la precarietat L'episodi recorda situacions límit viscudes pels passatgers, com la manca d'aire condicionat o errors en la megafonia que poden desorientar totalment l'usuari: "La veu de megafonia indicava que érem a punt d'arribar a Passeig de Gràcia quan realment estàvem a Torredembarra." Perspectives de futur La millor alternativa actual (tot i les deficiències) és la línia per l'interior (Vilafranca), amb un temps de prop d'una hora i 45 minuts. Es preveu que aquesta situació de talls i incidències es prolongui durant almenys 15 dies més.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3'
Odissea ferroviària: 5 hores entre Tarragona i Barcelona
Crònica d'un trajecte marcat pels retards i els transbordaments L'experiència viscuda pel periodista Josep Sunyer descriu una situació crítica en la connectivitat ferroviària entre Tarragona i Barcelona. El que hauria de ser un desplaçament rutinari s'ha convertit en una jornada de gairebé cinc hores per fer el trajecte d'anada i tornada. Detalls dels trajectes realitzats Anada (Interior): Sortida a les 07:00 h des de Tarragona, utilitzant la línia C2 per Vilafranca del Penedès. Temps total: 1 hora i 45 minuts. Tornada (Multimodal): Un combinat de metro fins a Plaça Espanya, autocar fins a Gavà, i tren fins a Sant Vicenç de Caldés i Tarragona. Temps total: 3 hores. Impacte en els usuaris El reportatge destaca les dificultats extremes que pateixen els treballadors i estudiants que depenen d'aquest servei: Pèrdua de temps: Els usuaris perden 5 hores diàries, reduint la seva jornada vital útil de 24 a 19 hores. Transbordaments complexos: El temps no només es perd en el transport, sinó en les esperes entre enllaços (40 minuts a Sant Vicenç de Caldés, 20 minuts a Gavà). Adaptacions laborals: Moltes persones s'han vist obligades a demanar jornades reduïdes perquè el temps de desplaçament fa inviable una jornada completa. "La seva jornada no té 24 hores sinó 19, perquè està emprenyant 5 hores només en el transport d'anar i tornar a la feina." Conclusions del trajecte Aquesta situació es defineix com una autèntica odissea que posa a prova la pacìència dels ciutadans, evidenciant les mancances estructurals de la xarxa de rodalies i regionals al sud de Catalunya.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Odissea ferroviària: el col·lapse de Rodalies
Crònica d'un viatge ple d'obstacles L'episodi narra l'experiència directa del reporter Josep, qui realitza un seguiment en temps real de les dificultats que pateixen els usuaris de Rodalies i Renfe. El testimoni posa de manifest el col·lapse del sistema ferroviari i l'impacte en la vida quotidiana dels ciutadans. Els punts clau del periple Retards i trajectes interminables: Un viatge que normalment dura poc més d'una hora s'ha convertit en una odissea de més del doble de temps. Des de Tarragona fins a Barcelona-Sants, el recorregut s'ha allargat fins a gairebé les 5 hores de trajecte total. Transbordaments constants: Per completar el viatge, els passatgers s'han vist obligats a combinar diversos mitjans: metro (Línia 3), autocars de substitució i diferents línies de tren (C4 per interior i C2 per la costa). Línies alternatives: S'analitza l'eficiència de la línia de l'interior (Vilafranca) en comparació amb la de la costa (Garraf), sent aquesta última la que presenta més complicacions durant el dia de la crònica. Testimonis dels afectats L'episodi recull veus de diferents perfils d'usuaris: 1. Marta: Una treballadora que viu a Altafulla i treballa a la Zona Universitària de Barcelona. Ha d'aixecar-se a les 6 del matí i triga el doble de temps per arribar a la feina. 2. Estudiants: Joves que es desplacen al campus de Vilanova i la Geltrú i que es veuen perjudicats en època d'exàmens. 3. L'usuari esporàdic: Un senyor que no agafava el tren des de fa 25 anys i es retroba amb un servei saturat. "Un trajecte que es fa amb una hora o una hora i deu, doncs triguem el doble... El doble si va bé." Problemes de gestió i compensacions Es debat la qüestió de la gratuïtat de certs trams i la incertesa sobre com es compensarà els usuaris que ja disposen d'abonaments mensuals o setmanals. La indicació de la companyia, de moment, és que els afectats facin les reclamacions pertinents a través dels canals oficials.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Caus i retards ferroviaris entre Tarragona i Barcelona
Crònica del caos ferroviari: El trajecte Tarragona-Barcelona L'emissora Tarragona Ràdio realitza un seguiment in situ de les greus afectacions que pateixen milers d'usuaris dels trens de mitja distància (Catalunya Express) i Rodalies. El periodista Josep Sunyer està narrant en primera persona l'odissea de desplaçar-se entre les dues ciutats arran d'una avaria que ja dura tres dies. Principals dificultats detectades Transbords infinits: El trajecte de tornada des de Barcelona implica l'ús de combinacions de metro, autobús alternatiu i fins a dos trens diferents per arribar al destí. Manca de coordinació: S'ha evidenciat que els trens de l'estació de Gavà no esperen l'arribada dels autobusos llançadora, provocant esperes innecessàries de més de 20 minuts. Increments del temps de viatge: Un trajecte que habitualment dura una hora pot arribar a les dues hores i mitja, superant fins i tot el temps de la ruta per l'interior. El testimoni dels usuaris Els passatgers expressen sentiments d'indignació i resignació. Entre les crítiques més repetides destaquen: "Això és un desastre. He de caminar metres i metres, agafar el tren, el metro, l'autobús... Està molt mal muntat." Els estudiants que es desplacen al campus de Castelldefels i els treballadors s'han vist obligats a matinar excessivament o arribar sistemàticament tard. Impacte en col·lectius vulnerables S'ha subratllat que la gent gran és el grup que pitjor s'endú la situació, ja que es troben sovint desorientats davant els canvis constants d'andana i mitjà de transport sense una senyalització o suport adequat. Les obres de l'AVE i la inversió en infraestructures són el centre de les converses entre els afectats, que reclamen solucions urgents per a la xarxa convencional de Rodalies.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
Odissea ferroviària: trajecte Tarragona-Barcelona en temps de canvis
Seguiment en directe de la mobilitat ferroviària L'episodi d'avui se centra a analitzar de primera mà les dificultats dels usuaris que es desplacen diàriament entre Tarragona i Barcelona. El periodista Josep Sunyer realitza un experiment in situ per avaluar les alternatives de transport arran de les incidències o canvis en el servei ferroviari. Detalls del trajecte d'anada i tornada Anada: El viatge entre l'estació de Tarragona i Sants per la línia de l'interior ha tingut una durada total d'una hora i 45 minuts, amb vagons força plens on molts passatgers viatjaven drets. Tornada: S'està provant la ruta per la costa, que implica: Autobús des de Plaça Espanya fins a Gavà. Rodalies de Gavà a Sant Vicenç de Calders. Tren regional de Sant Vicenç de Calders fins a Tarragona. Previsió: Es calcula que aquest trajecte de tornada pot superar les dues hores de durada. Altres continguts del programa Justícia: Entrevista amb Ramon Gutiérrez sobre les mesures penals alternatives per a adults i menors a les comarques tarragonines. Turisme: Balanç de la temporada a la Costa Daurada amb Joan Antoni Pedró, vicepresident de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda. "És l'experiment que estem realitzant per comprovar in situ el que han de patir cada dia milers d'usuaris que agafen els trens entre Tarragona i Barcelona."