Entrevista a Lola Herrera: Estratègia econòmica de Tarragona

Entrevista a Lola Herrera sobre Promoció Econòmica i Ocupació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la regidora Lola Herrera, responsable de les àrees d'Empreses, Formació, Ocupació i Consum, detalla el seu full de ruta després d'un mes en el càrrec. La seva visió se centra en la modernització del teixit productiu de la ciutat i en una millor coordinació de les empreses municipals. Impuls Econòmic i Emprenedoria Un dels projectes estrella presentats és la creació d'un nou ens anomenat Tarragona Impulsa. Aquest organisme té com a objectius principals: Captar noves inversions: Especialment en sectors d'alt valor afegit com les noves tecnologies, la ciència del coneixement i l'àmbit audiovisual. Fomentar l'emprenedoria: Donar suport real als joves emprenedors mitjançant assessorament, recerca de recursos i subvencions. Col·laboració público-privada: Herrera destaca la voluntat de consensuar el model de futur amb les cambres de comerç, empresaris i sindicats. Ocupació i Formació La regidora subratlla la paradoxa del mercat laboral actual, on hi ha atur tècnic però les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat. Es pretén connectar millor la formació reglada i no reglada amb les demandes reals dels empresaris (des de planta química fins a atenció a les persones). L'objectiu és que l'Ajuntament serveixi de nexe directe per abastir les empreses de treballadors preparats. Gestió de Serveis i Empreses Municipals Com a presidenta de l'empresa d'aparcaments i coordinadora de les entitats municipals, Herrera estableix diverses línies d'actuació: Aparcaments: Sobre el polèmic cas del Jaume I, es manté a l'espera d'una auditoria per prendre decisions. De cara al futur, aposta pels pàrquings dissuasoris per reduir el trànsit al centre. Polígons Industrials: Es considera una prioritat absoluta millorar els serveis i la infraestructura dels polígons Francolí i Riuclar. Atenció al Consumidor: S'anuncia un canvi de model per a l'OMiC, passant de ser un simple centre de queixes a una oficina d'informació activa sobre els drets dels ciutadans. "Volem que els empresaris considerin que l'Ajuntament està al seu servei, facilitant la seva activitat per poder créixer junts."

2007-07-19 ENVELAT ALTAFULLA + RIUDOMS

L'Ecomuseu de Deltebre: Porta d'entrada al Delta de l'Ebre

L'entrevista amb Imma Juan, responsable d'educació ambiental del Parc Natural del Delta de l'Ebre, destaca la importància de l'Ecomuseu de Deltebre com a punt de partida essencial per a qualsevol visitant. Aquest centre no només ofereix informació logística, sinó que actua com una reproducció en viu dels diversos ambients que conformen el territori. Punts clau de la visita Simbiosi entre home i natura: L'Ecomuseu explica com l'activitat humana ha transformat el paisatge sense perdre la riquesa natural, posant èmfasi en els sistemes agrícoles, la fauna i la flora. Desmitificant el Delta: Molts visitants arriben amb la idea que el Delta és un parc temàtic tancat; el centre ajuda a entendre que és un espai obert, complex i amb ecosistemes litorals i llaconars únics. El fenomen del Birdwatching: S'observa un interès creixent, especialment per part del públic estranger (com el britànic), en l'observació d'ocells gràcies a la gran diversitat d'espècies de riu, platja i llacuna. Equipaments i Horaris L'oferta informativa es complementa amb la Casa de Fusta, situada al marge dret del riu. Els horaris d'estiu per a l'Ecomuseu són: - Matins: De 10:00h a 14:00h. - Tardes: De 15:00h a 19:00h (dissabtes fins a les 19:00h i diumenges tarda tancat). "L'Ecomuseu és una petita reproducció en viu i en petit del que podien ser els diferents ambients i zones d'interès del Delta."

Simulació del Parlament: Aprenentatge, Política i Futur

Una Experiència Formativa al Parlament de Catalunya El professor de Dret Constitucional, Jordi Haria, juntament amb els estudiants Aina Carot i Daniel Rodríguez, comparteixen els detalls de la tercera edició del Simulacre del Parlament Universitari. Aquesta activitat no només ensenya el funcionament tècnic de la institució, sinó que fomenta el civisme i la convivència entre joves de diverses procedències. El Rol dels Estudiants i la Dinàmica del Joc • Els participants assumeixen rols de parlamentaris, consellers i membres del govern. • S'utilitzen colors (blau, vermell, groc, etc.) per simular els partits reals i evitar personalismes directes. • Molts estudiants accepten el repte de defensar ideologies contràries a la seva per millorar la seva capacitat d'argumentació. Temes de Debat i Aplicació de la Llei Durant la setmana, es van treballar dos blocs principals de gran rellevància política: 1. Seguiment de l'Estatut: Control de l'activitat del govern en el desplegament de competències com aeroports i rodalies. 2. Reforma de la Llei Electoral: Una comissió legislativa per elaborar un nou projecte de llei. "Aquesta experiència té un element d'educació cívica que probablement sigui el més interessant de tot." La Realitat vs. La Simulació L'episodi destaca com els estudiants descobreixen que la feina parlamentària va molt més enllà de les sessions plenàries, implicant hores de negociacions als despatxos i reunions de comissió que sovint no apareixen als mitjans. Reptes de la Política Actual • L'impacte dels mitjans: La necessitat de generar titulars ràpids ha modificat el perfil del polític, prioritzant el bon comunicador sobre el gran orador. • L'abstencionisme: Els joves han pogut parlar amb polítics reals sobre la preocupació pel distanciament de la societat. • Endogàmia política: El risc que els representants perdin el contacte amb la realitat ciutadana degut a les dinàmiques internes dels partits.

La Festa del Cava de Prades: Tradició i 5.000 Ampolles

Una cita multitudinària al Baix Camp La Festa del Cava de Prades s'ha consolidat com un dels esdeveniments més emblemàtics de l'estiu a les comarques de Tarragona. Cada tercer dissabte de juliol, entre 3.000 i 4.000 persones es reuneixen a la plaça de la vila per presenciar un fenomen gairebé màgic: el moment en què la famosa font del poble deixa de rajar aigua per oferir cava de forma ininterrompuda. Organització i funcionament de la font Tal com explica la responsable de la comissió de festes, Ima Saúl, la logística de l'esdeveniment és complexa però efectiva: Logística tècnica: Es tanca el subministrament d'aigua de la font i s'instal·la un sistema de canonades des del terrat de l'Ajuntament. Equip humà: Un grup de voluntaris dalt del terrat s'encarrega d'obrir i buidar les ampolles a les canaleres. Abastiment: Per a l'edició d'enguany s'han preparat 5.000 ampolles de cava procedents de Blancafort (Conca de Barberà). Programació i seguretat La festa no només se centra en la beguda, sinó que és una celebració intergeneracional que inclou: Música en directe: Dues orquestres amenitzen la vetllada des de les 12 de la nit fins a les 6 del matí. Seguretat i salut: Hi ha un dispositiu actiu amb metges, infermeres, ambulàncies i seguretat privada. Allotjament: Es recomana fer ús de les opcions locals (càmping, fondes o zones d'acampada habilitades) per evitar la conducció sota els efectes de l'alcohol. "Ens puja gent molt sana; beuen, però no fan desgràcies ni xafen coses." L'èxit de la festa recau en la col·laboració desinteressada dels veïns, des del jovent que treballa a les barres fins als jubilats que ajuden en les tasques de neteja l'endemà.

Projectes i reptes del nou regidor d'esports a Tarragona

En aquesta entrevista, José Cosano, el nou regidor d'esports de l'Ajuntament de Tarragona, repassa la seva gestió després d'un mes en el càrrec. El regidor detalla la situació crítica de diversos equipaments i exposa el seu full de ruta per a la legislatura. Equipaments en situació crítica Piscina del Serrallo: Cosano explica que l'obertura s'ha desplaçat per una situació d'il·legalitat absoluta en els convenis de gestió heretats. Cal refer tota la tramitació administrativa i assegurar les llicències abans d'obrir. Vòlei Sant Pere i Sant Pau: Es descarta la reforma del pavelló actual per falta d'espai normatiu i s'anuncia la construcció d'un nou pavelló amb el suport de la Generalitat. Pavelló de Ponent (ADT): S'estan executant millores a càrrec de l'ajuntament per garantir l'inici de la competició. Estratègia i Model Esportiu Mapa d'equipaments: S'està enllestint un catàleg complet d'instal·lacions que inclourà convenis amb centres educatius per maximitzar l'ús de les pistes. Jocs Mediterranis 2017: L'objectiu és impulsar la candidatura per aconseguir un gran Palau d'Esports de referència. Gestió pública: El regidor aposta per recuperar la gestió de les instal·lacions per a l'ajuntament i unificar preus: "Aquella idea de donar-li les instal·lacions esportives a una empresa a través d'un concurs s'ha acabat; les anem a recuperar totes cap a l'Ajuntament." Subvencions i Patrocinis Es crearà una Agència de Mecenatge per captar fons privats per a l'esport d'elit, mentre que l'ajuntament focalitzarà els seus recursos directes en l'esport base. La regidoria assumeix totes les competències d'esdeveniments que abans depenien de Relacions Ciutadanes, com els patrocinis d'esportistes i exposicions tecnològiques.

Veïns de Torreforta creen una coordinadora pel POUM

Conflicte urbanístic i resposta veïnal Els veïns de Torreforta i altres zones de Tarragona s'han unit per crear una coordinadora d'afectats per les expropiacions previstes en el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de tenir una veu única i forta davant l'Ajuntament després que molts propietaris es trobessin amb la sorpresa que les seves cases podrien anar a terra. El procés d'al·legacions i la defensa legal L'advocada Marta Montserrat, que representa la majoria de veïns, destaca la importància d'aquest front comú: S'han presentat centenars d'al·legacions individuals per tractar cada cas particular. L'Ajuntament ha d'estudiar ara les alternatives viables i escollir la més racional i coherent. S'espera que durant els mesos d'octubre i novembre hi hagi un nou període d'informació pública per esmenar la manca de transparència inicial. Impacte emocional i social Els testimonis de Javier Rojano i Jesús Maganya reflecteixen un sentiment d'angoixa i incertesa profunda entre els residents del carrer Francolí i voltants: "El primer que penses és que et quedes sense casa teva." Els punts clau de la seva preocupació inclouen: - Manca de comunicació: Molts veïns es van assabentar del pla per casualitat en demanar permisos de reforma. - Perfil dels afectats: Un 70% són gent gran i jubilats que veuen perillar el treball de tota la seva vida. - Pèrdua de valor: El fet que el pla estigui vigent impossibilita fer reformes i devalua els immobles. Expectatives de futur La coordinadora ja ha nomenat representants per zona i mantindrà reunions periòdiques amb el consistori. Tot i que els representants municipals actuals han mostrat predisposició al consens, els veïns mantenen la guàrdia alta fins que les modificacions siguin definitives i estiguin aprovades per la Generalitat.

L'OBC i el Festival d'Estiu: Tradició i Avantguarda

L'OBC al Festival d'Estiu de Tarragona En aquesta conversa amb Joan Oller, director del Consorci de l'Auditori i l'OBC, s'analitza la consolidació del concert de l'orquestra al Camp de Mart com una cita ineludible. L'estratègia de programació és clara: combinar el gran repertori clàssic amb l'estrena de l'obra guanyadora del Concurs Internacional de Composició Ciutat de Tarragona. Músiques Contemporànies i el seu Públic Oller reflexiona sobre la dificultat d'introduir noves sonoritats al gran públic i destaca diversos punts clau: Pluralitat estilística: És millor parlar de músiques contemporànies en plural, ja que no responen a una única escola i són molt variades. El repte de l'acceptació: El trencament de la tonalitat ha creat un "divorci" amb part del públic, que encara té pendent assimilar el segle XX abans d'entendre el XXI. L'aposta pel futur: És deure de l'orquestra arriscar-se amb estrenes per garantir que la música segueixi viva en el futur. "Si no hi ha mai risc, ens quedarem sempre a repetir el mateix repertori i això serà un molt feble favor a la música." El Programa: José Luis Campana i Tchaikovsky El concert d'aquest any presenta l'estrena de l'obra per a piano amplificat i orquestra de l'argentí José Luis Campana, un exemple d'experimentació tecnològica. Per compensar el risc, la segona part ofereix la Cinquena Simfonia de Tchaikovsky, una peça emocional i popular que atreu tot tipus d'oients. Finalment, es destaca la figura del jove director François-Xavier Roth, un talent emergent molt valorat pels músics de l'OBC per la seva capacitat de connectar ambdós mons musicals.

Festival d'Estiu de Tarragona: Música i Art

Panorama del Festival d'Estiu de Tarragona L'episodi d'avui repassa la quarta setmana d'un festival que destaca per la seva intensitat i varietat, des del teatre de Comediants fins a la música cubana dels Valdés. Roger Mas: Mística i Tradició Es reflexiona sobre el recent concert de Roger Mas al pla de la Seu, destacant el seu currículum malgrat la seva joventut: • Ha estat un dels líders de la renovació de la cançó catalana. • El seu espectacle de cançons telúriques recupera el folclore des de ritmes contemporanis. • Inclou elements singulars com els gojos de la Mare de Déu de Solsona o el Ball de l'Àliga de la Patum, sota un ambient místic i transcendent. Arts Escèniques: Comediants i Tarantel·les El programa analitza l'obra El Gran Secret de Comediants, posant èmfasi en: • L'escenografia innovadora: una plataforma inclinada formada per quadrats mòbils que actua com una "capsa màgica". • La temàtica amorosa: un repàs didàctic i desenfadat per la història del teatre. • Les opinions del públic, que oscil·len entre la fascinació visual i certes reticències cap a la "moralina" final. D'altra banda, s'anuncia l'arribada d'un grup de quatre dones italianes que portaran l'energia de les tarantel·les i la música del sud d'Itàlia al festival. Estrena Mundial amb l'OBC Es conversa amb Joan Ullé (director de l'OBC) i el compositor José Luis Campana sobre el 14è Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona: • L'estrena de l'obra D'un diari sonor per a piano i orquestra. • La peça està inspirada en un viatger imaginari que recorre l'Àfrica, la Xina i l'Argentina, traduint sonoritats d'instruments tradicionals al piano acústic. • El debat sobre la música contemporània: la necessitat d'educar l'oïda del públic sense oblidar el gran repertori clàssic (com la 5a de Tchaikovsky). La Saga Valdés: Jazz i Emoció El plat fort de la setmana és l'actuació de Chucho i Bebo Valdés. En una entrevista amb Chucho, es destaca: • La connexió familiar dalt l'escenari (pare, fill i germana). • El repertori basat en el disc Calle 54 de Fernando Trueba. • La trajectòria del gran Bebo Valdés, des dels seus inicis a l'orquestra del Tropicana als anys 50. "El piano és el diari íntim on el viatger reprodueix tot el que ha escoltat pel món."

La Festa del Renaixement de Tortosa: Tradició i Novetats

Tortosa reviu el segle XVI amb la Festa del Renaixement La ciutat de Tortosa es transforma durant quatre dies per celebrar una nova edició de la Festa del Renaixement, una festivitat declarada d'Interès Turístic Nacional. Amb un programa que combina els clàssics de sempre amb novetats destacades, l'esdeveniment ofereix una oferta cultural frenètica, arribant a programar fins a 23 espectacles diferents en una sola hora. Estructura i participació ciutadana L'èxit de la festa no s'explica sense el teixit social de la ciutat: * Implicació massiva: Prop de 3.000 ciutadans es vesteixen d'època i més de 500 actors omplen els carrers. * Voluntariat: Més de 40 voluntaris, majoritàriament joves, garanteixen el relleu generacional i el futur de la celebració. * Impacte social: El regidor Jordi Folquer destaca que la festa ha superat en envergadura les festes tradicionals de la Cinta. Actes destacats i gastronomia L'edició d'enguany posa l'accent en la música i el teatre de carrer: 1. Música antiga: Concerts gratuïts dissabte i diumenge, destacant la presència d'experts com Eduardo Paniagua. 2. La Taverna d'Enrico: Un dels espectacles clàssics més esperats, protagonitzat per personatges com Quico el Cèlio i el Mut de Ferreries. 3. Tavernes i gastronomia: Un total de 16 tavernes distribuïdes per tota la ciutat permeten als visitants degustar menges en un ambient d'època. Novetats de l'edició "Seran unes justes a la vora del riu, a les fosques i amb focs; serà un espectacle digne de veure." El programa inclou primícies com l'aparició dels bufons i, especialment, un gran torneig i justes al riu Ebre, recreant les disputes entre les famílies nobles de la Tortosa renaixentista. L'acte central i projecció Dissabte tindrà lloc l'acte principal: una mostra d'armes amb gairebé mil persones desfilant, representant els antics procuradors i la noblesa local. La ciutat fa una crida a la participació internacional i convida a tothom a consultar el programa a festadelrenaixement.org.

Cicle de concerts a les Muralles de Tarragona

Música i Patrimoni a les Muralles de Tarragona Aquesta nit s'inaugura el cicle de concerts d'estiu organitzat pel Museu d'Història de la Ciutat, sota la coordinació de Jordi Romero. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa no és només oferir música, sinó apropar els ciutadans als espais monumentals de Tarragona per fomentar el coneixement del patrimoni històric. Els dos cicles del programa La programació es divideix en dues sèries diferenciades pel seu estil i ubicació: Cicle a la Torre d'August (Música Clàssica): Es realitza durant els dimarts de juliol i el primer d'agost. Compta amb intèrprets locals destacats com el pianista Jordi Torrent i el Duet Berimbau. L'espai ha estat escollit per la seva solemne atmosfera davant l'estàtua d'August. Nits de Minerva (Músiques del món i Jazz): Comença el 14 d'agost a la Torre de la Minerva. Inclou estils variats: fusiò de jazz i flamenc, espectacles músico-poètics sobre Gabriel Ferrater i swing amb membres de la Locomotora Negra. L'entorn és més informal, similar a un jardí. Informació pràctica i accés L'organització subratlla que l'oferta està pensada gairebé íntegrament per al públic local de Tarragona: Horari: Tots els concerts comencen a les 22:00h. Entrades: L'accés és gratuït, però cal recollir invitacions a la Casa Castellarnau per control d'aforament (unes 200-250 persones). Filosofia: "L'objectiu principal no és utilitzar l'espai per fer música, sinó el contrari: donar una oferta que faci que la gent baixi als espais monumentals i els conegui." Malgrat que el perfil del públic és variat i de totes les edats, l'èxit de convocatòria és constant gràcies a l'entorn privilegiat de les muralles.

Chucho Valdés i la saga familiar del jazz cubà

Entrevista amb Chucho Valdés: Música i Tradició Familiar El prestigiós pianista cubà Chucho Valdés comparteix detalls sobre la seva gira actual en format de quintet i la seva estreta relació musical amb la família. L'artista destaca que porten unes tres setmanes de concerts per França i Espanya, aconseguint un èxit rotund amb entrades exhaurides a gairebé totes les localitats. La Dinastia Valdés La conversa posa un èmfasi especial en la figura del seu pare, Bebo Valdés, i en com la música s'ha convertit en un llegat intergeneracional: Transmissió natural: Chucho va aprendre observant el seu pare i ara els seus propis fills continuen el mateix camí. Satisfacció doble: Per a ell, treballar amb la família combina la qualitat artística amb l'estima personal. Cura del mestre: Malgrat la seva edat avançada, Bebo es manté en bona forma gràcies a la música i a l'atenció del seu entorn. Concert a Tarragona i Nou Repertori Pel que fa a l'actuació programada a Tarragona, el pianista avança un repertori variat que inclourà: Selecció de grans èxits dels darrers deu anys de trajectòria. Temes guardonats amb premis Grammy. Avançaments del seu proper àlbum i noves composicions de la seva germana Mayra Valdés. "Tocaré un dels temes de la pel·lícula de Trueba, 'Calle 54', titulat 'Caridad Amaro', dedicat a la mare de la meva àvia." L'entrevista conclou remarcant la gran acollida que la tradició cubana rep a Catalunya, on el públic valora profundament tant la música contemporània com les arrels clàssiques de la saga Valdés.

José Luis Campana i l'estrena de l'obra 'Ser'

Un viatge sonor a través del piano i l'orquestra El compositor José Luis Campana descriu la seva nova obra, Ser, com un projecte d'exploració cultural on el piano assumeix el rol d'un viatger imaginari. Aquesta composició per a piano i orquestra busca integrar la diversitat musical del món sense recórrer a instruments exòtics, sinó utilitzant les capacitats expressives dels instruments convencionals. La inspiració i el mestissatge cultural L'obra neix de la idea d'un músic que recull experiències per diversos continents i les reprodueix en tornar a casa: Influències globals: L'obra integra ritmes i sonoritats d'Espanya (flamenc), Amèrica Llatina, Àfrica (polirritmies) i Àsia (sons de gongs i ressonàncies). El paper del piano: Funciona com un diari íntim que imita els atacs, girs melòdics i timbres d'altres instruments com la guitarra o els tambors. Diàleg orquestral: L'orquestra actua com un entorn que sosté, comenta i es fusiona amb el piano, arribant a crear una indiferenciació sonora en certs moments. Tecnologia i tradició Tot i l'extensa trajectòria de Campana en la música electroacústica, per a Ser ha optat per una formació exclusivament acústica. Segons el compositor, la tecnologia pot generar incompatibilitats en gran formats orquestrals, i prefereix confiar en la saviesa dels instruments tradicionals per expressar el mestissatge cultural actual. L'estrena i els intèrprets L'estrena tindrà lloc a Tarragona amb un equip d'alt nivell: Orquestra: L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Director: El prestigiós director francès François-Xavier Roth. Solista: El jove pianista Julien Guénebaut, a qui està dedicada la partitura. "El respecte més gran que es pot tenir pel públic és mostrar un producte acabat, ben definit i treballat profundament."

Balanç del primer mes d'alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros

Balanç i rumb del nou govern de Tarragona L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, realitza un balanç exhaustiu del seu primer mes al capdavant del consistori, format per la coalició PSC i Esquerra Republicana. L'alcalde defineix aquest inici com una etapa de "velocitat de creuer", caracteritzada per una activitat frenètica i una voluntat de canvi en les formes de governar, prioritzant el diàleg institucional i la proximitat ciutadana. Projectes Urbanístics i la Façana Marítima Un dels punts més destacats de l'entrevista és el futur de la façana marítima i el traçat ferroviari: L'objectiu prioritari és eliminar la barrera del tren per recuperar l'accés al mar i crear grans espais verds públics. Es planteja una obertura total a revisar el traçat: si el soterrament actual no és viable, es buscaran alternatives de desviament que siguin tècnicament i econòmica possibles. S'ha establert un termini de sis mesos per definir el projecte amb el suport de la Generalitat i l'Estat. Pel que fa al POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal), Ballesteros es mostra molt crític amb la gestió anterior i promet canvis substancials: "No farem res en contra de la voluntat dels veïns; farem un POUM que serà el resultat d'un gran consens de ciutat." Gestió d'Equipaments i Patrimoni L'alcalde repassa l'estat de diversos projectes singulars de la ciutat: Pàrquing Jaume I: Qualificat de "desastre absolut", l'objectiu és salvar la inversió pública. Amb un nou crèdit de 4 milions, s'espera que entri en funcionament parcial abans de final d'any. Banc d'Espanya: Es preveu tancar un acord abans de final d'any per convertir-lo en un equipament municipal, possiblement compensant l'Estat amb espais a l'antiga facultat de lletres. La Sabinosa: Es proposa com un gran equipament nacional que acollirà una universitat d'estiu internacional i un parc tecnològic de les indústries culturals. Política Municipal i Esport En l'àmbit polític, destaca l'harmonia del pacte amb ERC i la fita històrica d'aprovar les taxes municipals per unanimitat (amb l'excepció de la brossa). Sobre el Nàstic de Tarragona, l'alcalde reitera la seva promesa de desvincular la política de la gestió interna del club i assegura que les obres de l'estadi a Can Clà començaran entre l'octubre i el novembre, incloent la cobertura total de les grades.

Tradicions i Vida de la Mare de Déu del Carme

La Mare de Déu del Carme: Ritus i Costums L'equip de Tarragona Ràdio ha realitzat una recerca profunda sobre la figura de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent del mar, explorant el costumari català i les tradicions més curioses vinculades a la seva festivitat el 16 de juliol. Tradicions Històriques i Curiositats La devoció a la verge s'estenia molt més enllà dels mariners, abastant diversos gremis i rituals socials: Festa Major al Raval: Antigament, a Barcelona, el Raval celebrava la seva festa major. Era tradició que les noies portessin vestits de flors llampants i s'hi celebrava la Fira dels Marits, on les fadrines pregaven a la verge per trobar parella. Patronatge de Gremi: Sorprenentment, era la patrona dels Serenus de Barcelona (servei inaugurat el 1785) i també dels butxins (verdugs), que oferien grans siris a la verge per cada víctima que executaven. Rituals a Eivissa: Les dones eivissenques practicaven un ritual peculiar: si la verge no concedia un favor, li prenien la figura del Nen Jesús i l'amagaven sota el matalàs o, fins i tot, el baixaven a la cisterna lligat fins que es complia la petició. Balls i Focs: A l'alta muntanya lleidatana es ballaven els valls carmelitans, mentre que a Reus es cremava una foguera amb la figura d'un "moro ferotge" ple de pirotècnia. La Celebració Actual al Litoral Actualment, la festivitat es concentra en processons marineres, havaneres i actes de caràcter tant religiós com pagà: Costa Brava: Destaquen les processons a Llançà, Cadaqués i Palamós. A l'Estartit, la imatge es porta fins a les Illes Medes. Maresme i Barcelona: Poblacions com Arenys de Mar, el Masnou i Sitges mantenen viva la flama de la devoció amb programes festius complets. Costa Daurada: Altafulla, Cambrils i el barri del Serrallo a Tarragona viuen la diada amb gran intensitat, on els pescadors s'encomanen a la seva protectora abans de sortir a la mar. "Mare de Déu del Carme, doneu-me un bon marit; si a pobra, si a ric, mentre vingui de seguit."

Turisme i natura a Benifallet: més enllà de les coves

L'atractiu turístic de Benifallet Jordi Monclús, alcalde de Benifallet, desgrana les diverses activitats turístiques que s'ofereixen al municipi, destacant que la localitat és molt més que les seves conegudes coves. L'oferta es basa en el turisme d'interior i el gaudi del paisatge fluvial i de muntanya. Activitats i entorn natural El riu Ebre: És un dels eixos principals amb la passejada amb el llagut, que permet observar la flora i la fauna durant una hora, o el descens en caiac i canoa des de Miravet. La Via Verda: Aprofitant l'antiga via del tren de la Val de Zafán, és un espai ideal per a la pràctica de la BTT i el senderisme, amb rutes que s'adapten a diferents nivells de dificultat. La Vall de Cardó: Un indret de gran bellesa on destaca el projecte de construcció d'un balneari de cinc estrelles. Projectes i gastronomia El municipi treballa en la millora d'infraestructures per als visitants, com el projecte d'un nou alberg i un restaurant a l'antiga estació de tren. A més, es subratlla la potència gastronòmica del poble: "Un poble de mil habitants que tingui sis restaurants... això fa que la gent que vinga s'ho trobi bastant bé." Impacte dels visitants Les coves de Benifallet continuen sent el gran reclam amb més de 30.000 visitants anuals, una xifra molt significativa per a una població petita que dinamitza tota la comarca del Baix Ebre.

2007-07-13 UM REBAIXES PRIMER

Desafiaments i Estratègies del Petit Comerç en Temps de Rebaixes L'episodi analitza la situació actual del comerç de proximitat a Tarragona durant el període de rebaixes d'estiu. A través d'entrevistes a botiguers històrics i representants del sector, s'exposa la realitat d'un model de negoci que lluita per mantenir-se viu davant les grans superfícies. La Veu dels Comerciants: Gumbau i Mercè Ferrer El sector del detallix, representat per botigues amb dècades d'història, destaca que les rebaixes no afecten a tots els productes per igual. Mentre la moda i el calçat són els primers reclams, altres articles com la marroquineria segueixen un ritme més esgraonat. Evolució del negoci: Botigues com Gumbau han passat de la cistelleria tradicional als articles de pell per adaptar-se als nous temps. El problema del calendari: Es critica que les rebaixes comencin l'1 de juliol, quan encara és temporada alta de calor, obligant a reduir marges de benefici de forma prematura. Costos operatius: Els comerciants alerten sobre l'augment de l'IVA dels lloguers, la llum i la dificultat per competir amb els preus de fabricació massiva de les grans cadenes. El Paper de les Grans Superfícies i la Conciliació Un dels punts de fricció és l'obertura dominical i la por a l'arribada de gegants com El Corte Inglés. "Nosaltres considerem que el diumenge és un dia que s'ha de descansar... obrir els diumenges està muntat per les grans superfícies." Segons el sector, el petit comerç no pot assumir aquests horaris sense sacrificar la conciliació familiar i laboral, ja que les plantilles són molt reduïdes. El Futur: Qualitat, Servei i Fidelització Sergi Albarran, de la Confederació de Comerç de Catalunya, subratlla que l'actiu principal del botiguer és el tracte humà i el coneixement del producte. Diferenciació: Oferir articles exclusius que no estiguin fets en sèrie. Competència global: El client d'avui es mou per tot el territori (Barcelona, Lleida), obligant a les botigues locals a millorar la seva atractivitat per retenir el públic tarragoní. Transparència: La necessitat de garantir que les rebaixes s'apliquin sobre estocs reals de temporada i no sobre productes comprats específicament per a la campanya de descomptes.

Entrevista a Joan Maria Balló: Seguretat i Infraestructures a Tarragona

Gestió de la Documentació i Atenció al Ciutadà El subdelegat aborda la problemàtica de les llargues cues per a la renovació del DNI i el passaport durant l'estiu, una situació agreujada per l'augment de viatges i la demanda de NIE per part de la població estrangera. • Solucions a curt termini: Contractació de quatre persones de reforç i obertura d'un nou local cèntric (prop de l'Eroski) a la tardor per tramitar el DNI electrònic. • Projecte a mig termini: Ampliació de la comissaria actual de la Plaça d'Orleans en un termini d'un any i mig, un cop superats els tràmits urbanístics. Seguretat Pública i Delinqüència Organitzada Es destaca un descens global de les infraccions penals respecte a l'any anterior, tot i que Balló reconeix que la sensació d'inseguretat sovint depèn de fets puntuals mediàtics. • Reforç estival: Incorporació de 25 nous agents de la Policia Nacional a Tarragona ciutat i dispositius especials de la Guàrdia Civil a zones turístiques com Salou i Cambrils. • Èxits policials: Es recorda la desarticulació de bandes organitzades que havien provocat alarmisme per assalts a habitatges unifamiliars el 2006. "En seguretat les dades mai són prou bones perquè el risc zero no existeix, però la coordinació entre cossos ha millorat molt." Infraestructures i Grans Obres Viàries L'entrevista repassa l'estat de diversos projectes clau per a la mobilitat de la demarcació: Variants i Autovies • Variant de la N-340: S'espera que les obres entre la Móra i el centre de Tarragona s'enllesteixin la tardor de l'any vinent. • A-7 (Autovia del Mediterrani): La connexió entre Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant serà una alternativa real i gratuïta a l'autopista. • Remodelació de la T-11: Projecte de 30 milions d'euros per millorar la connexió entre Reus i Tarragona, eliminant l'aïllament històric dels barris de Ponent. L'AP-7 i altres enllaços • Tercer carril: Les obres d'ampliació i la reforma dels peatges (sistema tancat) començaran al setembre per no afectar el trànsit estival, amb previsió d'acabament el 2009. • Enllaç de Sant Pere i Sant Pau: Una obra complexa de 18 mesos que substituirà l'actual semàfor de la N-240 per un sistema de rotondes i enllaços més segur. Patrimoni: El Banc d'Espanya Respecte al futur de l'edifici del Banc d'Espanya, el subdelegat manté una postura de prudència. Admet converses amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros sota criteris de rigorositat i discreció. L'Estat necessita espais amplis per atendre els ciutadans, però no descarta acords de cessió si hi ha contrapartides que cobreixin aquestes necessitats d'espai.

Històries a la fresca: Estiu al Museu d'Història de Tarragona

Històries a la Fresca: Patrimoni i Cultura sota els Estels El Museu d'Història de Tarragona presenta la vuitena edició de Històries a la fresca, un programa que ha crescut d'una sola visita guiada a més de 100 actes programats per a aquest estiu. Segons Magí Saritjol, coordinador de les activitats, l'objectiu és dinamitzar el patrimoni local i oferir una alternativa de lleure cultural per a aquells que es queden a la ciutat durant els mesos més calorosos. Principals blocs d'activitats El programa s'estructura en diverses tipologies per arribar a tots els públics: Visites Guiades Nocturnes: Destaquen la de Raona Patrimoni Mundial (muralles, pretori i circ), les visites al Castell de Tamarit i la descoberta de la recuperada Casa Canals. Itineraris Històrics: Recorreguts temàtics que exploren la Tarragona llegendària, els secrets de la Rambla, els misteris de la ciutat i les petjades de la Guerra Civil. Visites Teatralitzades: Propostes lúdiques on personatges com el Senyor Castellarnau o l'enginyer militar Lord Stanenberg expliquen la història des d'un punt de vista còmic i vivencial. Reconstrucció Històrica: Sessions que recuperen l'essència de Tarraco Viva amb recreacions de rituals romans com la salutatio o el culte a Isis. Música i Espais Emblemàtics La música té un paper central amb dos cicles diferenciats: 1. Concerts a la Muralla: Repertori de música clàssica davant l'estàtua d'August. 2. Nits a Minerva: Un format més obert que inclou jazz (Dixieland), música ètnica i poesia. "El descans no és no fer res, sinó canviar d'activitat; a la nit, el patrimoni relaxa i emociona." Les activitats són gratuïtes i es realitzen diàriament de dilluns a diumenge fins a l'11 de setembre, amb un breu parèntesi durant les festes de Sant Magí.

Entrevista a Victòria Pellegrin sobre Serveis a la Persona

Polítiques Socials i d'Igualtat a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista a Victòria Pellegrin, coordinadora de l'Àrea de Serveis a la Persona, desgrana les línies mestres del nou equip de govern en matèria d'acció social, habitatge i igualtat. L'objectiu principal és adaptar la ciutat a la nova Llei de Serveis Socials i millorar l'autonomia dels col·lectius més vulnerables. Estructura i Serveis de l'Àrea Social L'Institut Municipal de Serveis Socials compta amb un equip de més de 100 professionals que gestionen serveis essencials com: * Atenció Primària: Xarxa de set unitats (UVARS) distribuïdes per tota la ciutat. * Serveis d'Intervenció Especialitzada: L'equip d'atenció a la infància i adolescència (EAIA) i el servei per a persones amb discapacitat. * Suport a la Guàrdia Urbana: Un servei nocturn clau per atendre casos de violència de gènere i emergències (com incendis o habitatge precari). Projectes per a la Gent Gran i Igualtat En l'àmbit de la gent gran, es planteja una visió dual: d'una banda, el Servei d'Assistència Domiciliària (SAD) per a la dependència, i de l'altra, el foment de l'envelliment actiu amb activitats físiques, culturals i la potenciació del Consell de la Gent Gran. Respecte a la igualtat, Pellegrin destaca una transformació en la filosofia de treball: "Fins ara les polítiques de la dona es tractaven des d'un sentit assistencial que pensem que no ha de tenir... la dona ha de tenir un espai propi." Es preveu el desplegament del Pla Local d'Igualtat per introduir la perspectiva de gènere en totes les accions municipals i la creació del futur Consell de la Dona. Revitalització de Barris i Immigració El Pla Integral de Camp Clar es consolida com una eina per eliminar la marginalitat a través d'obres urbanístiques (voreres, rotondes i noves oficines) i programes socials d'alfabetització i lluita contra l'absentisme escolar. En matèria d'immigració, es posarà el focus en la integració de la dona nouvinguda, considerant-la l'eix transmissor de la cultura en l'àmbit familiar. Habitatge i Futur Finalment, s'ha anunciat l'entrega de claus dels pisos de lloguer jove a la zona de Joan XXIII per a la primera quinzena d'agost, com a part d'una estratègia per facilitar l'accés a l'habitatge social i protegit.

Reforma i nova museografia del Museu d'Art Modern

Renovació integral del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) Rosa Ricomà, directora del museu, detalla el complet projecte de remodelació que començarà el 23 de juliol. Aquesta intervenció no és només una millora d'infraestructures, sinó una revisió profunda del discurs museogràfic de la institució. Objectius de les obres Climatització: Instal·lació de sistemes de calefacció i aire condicionat per millorar el confort dels visitants i, sobretot, per garantir la seguretat i conservació de les obres d'art. Accessibilitat: Remodelació dels serveis públics i millores en la mobilitat per a persones amb deficiències o minories vàlides. Manteniment: Neteja a fons i pintura de la façana i espais interiors després de 15 anys de la darrera gran intervenció. Una nova narrativa per a la col·lecció permanent El museu aprofitarà el tancament parcial per reordenar les seves sales seguint un criteri cronològic i didàctic sobre l'art del segle XX a Tarragona: 1. Transició XIX-XX: Amb figures com Juli Antonio, Santiago Acosta o Pujol Montaner. 2. L'Escola de la Generalitat: L'impuls artístic durant la Segona República amb Joan Rebull i Ignasi Mallol. 3. L'etapa de la Diputació: El paper del Taller Escola d'Art i noms clau com Saumells o Mariano Rubio. 4. Contemporaneïtat: La col·lecció s'enllaçarà amb el segle XXI mitjançant la documentació interactiva de les Biennals d'Art. Continuïtat del Servei Pedagògic Malgrat les obres, el museu manté el seu compromís amb l'educació: "Si les escoles no ens poden venir a veure per les obres, nosaltres anirem als centres per no deixar ningú desassistit." Es preveu que el museu recuperi la plena operativitat a mitjans de desembre o gener de 2008, moment en què s'inauguraran les exposicions de García Anguera, Cribiral i Javier Muro.

2007-07-12 ENVELAT TORREDEMBARRA + ARRAB

Espeleologia literària a la Cova Urbana de Tarragona

Exploració i creació a les profunditats de Tarragona En aquesta conversa, s'explora una iniciativa pionera: l'espeleologia literària. L'activitat combina el descens a la Cova Urbana de Tarragona amb tallers de lectura i escriptura en un entorn totalment aïllat del soroll urbà. Els interlocutors destaquen la capacitat del medi per generar un buit mental positiu i una connexió profunda amb l'espai. Detalls de l'activitat i experiència Tallers literaris: L'Eduard Carmona explica que s'utilitzen pissarres de busseig per escriure sota condicions d'humitat i es llegeixen autors com Manuel de Pedrolo o Albert Sánchez Piñol. Èxit de convocatòria: Les places per a les sessions d'Estiu Jove es van exhaurir el primer dia, demostrant l'interès per aquesta barreja de cultura i aventura. Impacte sensorial: Els participants descriuen la cova com un lloc càlid i gens hostil, on es perd completament la noció del temps. Èxits esportius i exploració L'Àngel Samanieu, membre del SIET (Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona), comparteix les seves fites recents: * Campionats: Ha obtingut el tercer lloc en velocitat i el segon en circuit en campionats d'àmbit estatal. * Noves troballes: S'ha descobert una nova sala més enllà de la Sala Ribemar, amb tubs de pressió i cavitats similars a un paisatge lunar, pendent de topografia. Aspectes pràctics per a la visita "No es tracta d'anar mirant per on trepitgeu; de tant en tant pareu i mireu el sostre, que és fantàstic." Equipament: És imprescindible l'ús de neoprè (facilitat pel club), calçat dur i roba interior vella que es pugui llençar a causa del fang. Seguretat: Les visites es fan en grups reduïts d'un màxim de 10 persones per garantir el control i la seguretat de tots els assistents.

Concurs de fotografia: L'ànima del Mercat Central

L'essència del mercat tarragoní a través del visor L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, detalla la recta final del concurs fotogràfic "L'ànima del mercat". Aquesta iniciativa busca capturar la vida quotidiana i l'esperit de l'edifici històric abans que s'iniciïn les obres de reforma integral. Detalls del concurs i participació Termini d'entrega: Finalitza demà, amb la possibilitat d'entregar les imatges a la consigna del mercat o a la Cambra de Comerç. Requisits: Obert a tothom (no professionals) que disposi d'una càmera digital. S'han de presentar tres fotografies que reflecteixin moments inusuals o l'esperit del recinte. Èxit de convocatòria: Ja es compta amb més de 150 fotografies i s'espera arribar al centenar de participants. Procés de selecció i premis El jurat, format per professionals com Pep Escoda i representants populars, seleccionarà 24 finalistes. La decisió final estarà en mans de la ciutadania: Les 24 imatges s'imprimiran en lones de gran format a les façanes exteriors del mercat. La votació popular tindrà lloc entre el 27 de juliol i el 7 d'agost. Els premis inclouen viatges de gran atractiu: un safari a Kenya, un viatge a Mèxic i un tour per Europa. "El que nosaltres busquem amb l'ànima del mercat és aquell esperit, aquella sensació, aquell cop d'imatge que és inusual, que caracteritza molt la gent del mercat." El futur immediat: El trasllat a la carpa Ribot també ha confirmat el calendari de les obres. El trasllat definitiu a la carpa provisional de la plaça Corsini està previst per a la setmana del 8 al 15 de setembre. Malgrat les dificultats de les excavacions arqueològiques i les molèsties actuals, els venedors es mostren optimistes amb les noves instal·lacions, que prometen millors condicions de treball.