Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1321-1344 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Núria Gómez presenta 'Tertúlia i cuina a Torredembarra'
L'escriptora i periodista Núria Gómez presenta el seu darrer llibre, Tertúlia i cuina a Torredembarra, publicat per Arola Editors. L'obra és un maridatge perfecte entre la paraula i la gastronomia local, recollint l'ànima d'un municipi que ha sabut mantenir la seva essència de poble malgrat el creixement demogràfic. Estructura i Contingut del Llibre El llibre no és només un receptari, sinó un recull d'entrevistes realitzades durant quatre anys a personatges variats de la vila: * Perfils diversos: Des del rector i la monja fins a pescadors, immigrants, fusteres i joves en la seva primera feina. * El binomi tertúlia-cuina: Cada entrevistat ofereix una recepta personal que sap cuinar, fent que el contingut sigui accessible i pràctic. * Retalls de vida: L'autora destaca que el llibre recull històries quotidianes, aquelles que sovint s'escapen de la premsa diària però que conformen la història real de la comunitat. Plats Destacats i Tradició L'autora subratlla la importància de recuperar plats identitaris de Torredembarra: * El Bull: S'inclou la recepta de l'estómac sec de tonyina, un plat emblemàtic situat al mateix nivell que l'espineta de Tarragona. * Cuina marinera i exòtica: Hi trobem des de mousse de xocolata fins a bacallà amb truita de carxofa i aportacions culinàries dels nous veïns d'origen magrebí o argentí. Identitat i Crònica Local Núria Gómez reflexiona sobre el seu paper com a cronista de la vida quotidiana. L'objectiu és donar veu a les persones anònimes per convertir-les en protagonistes de la història local. Tot i ser una ciutat de 14.000 habitants, l'autora defensa que Torredembarra manté un esperit de proximitat i una gran riquesa associativa. "El que és important no és escriure la història, és ser-ne protagonista... jo l'únic que faig és prestar la meva mà perquè vagin escrivint la seva vida."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
L'accés a Medicina: Notes de tall i manca de metges
L'auge de la demanda en els estudis de Medicina Montserrat Giral, degana de la Facultat de Medicina de la URV, analitza l'increment desmesurat de les notes de tall, que han superat el 8 a totes les facultats catalanes. Aquest fenomen s'explica per diversos factors: Districte obert: Els estudiants realitzen preinscripcions a múltiples comunitats autònomes per assegurar-se una plaça, cosa que infla artificialment la demanda. Vocació i seguretat laboral: La percepció que falten metges converteix la carrera en una opció amb sortida professional garantida, malgrat la seva llarga durada (uns 10 anys entre carrera i especialització). El debat sobre les noves facultats de Medicina Davant l'anunci de la Generalitat de crear tres noves facultats, els deganat catalans expressen les seves reserves. Giral argumenta que: Inversió en l'existent: Abans de crear centres nous, caldria millorar les infraestructures actuals, com la facultat de Reus, que necessita traslladar-se prop de l'Hospital de Sant Joan. Cost de formació: Formar un metge és una de les inversions públiques més cares; es podria augmentar la capacitat de les facultats actuals amb un cost molt menor. La paradoxa del número: Catalunya ja forma metges per sobre de les recomanacions de l'OMS (1 per cada 10.000 habitants), però aquests no es queden al sistema català. La fuga de talent i la precarietat laboral Un dels punts més crítics és la pèrdua de professionals ja formats. Segons la degana, el problema no és només de quantitat, sinó de gestió: "Hem de veure si hem de formar-ne més o si hem de dignificar més la professió del metge i reconèixer el seu treball per tal que els que formem es quedin." Diferències salarials: Les retribucions a la resta d'Europa són molt més competitives, fet que incentiva la mobilitat dels facultatius cap a l'estranger. Fuga regional: Molts estudiants de fora (especialment valencians i portuguesos) venen a Catalunya per la nota d'accés i, un cop graduats, retornen als seus llocs d'origen. Reclamació d'una planificació global Es demana una taula de treball conjunta entre el Departament de Salut, el d'Universitats i els col·legis professionals per abordar no només el nombre de places, sinó també la disponibilitat de places MIR i les necessitats per especialitats.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Activitats i màgia al Jardí Botànic de Gijón
El Jardí Botànic Atlàntic: Un oasi de biodiversitat El Jardí Botànic Atlàntic de Gijón, tot i ser una institució jove amb només quatre anys d'història, s'ha consolidat com un espai natural únic al nord de la Península. Amb una extensió de 16 hectàrees, destaca per integrar elements històrics i naturals preexistents: Una carballera (roureda) amb més de 500 anys d'antiguitat. Un jardí històric dels segles XVIII i XIX amb espècies exòtiques. Una col·lecció de més de 30.000 espècies vegetals. L'espai està dissenyat perquè l'aigua sigui el fil conductor, amb el riu Peñafrancia i diversos enginys hidràulics recuperats. Les Nits Màgiques i la Mitologia Asturiana Una de les propostes més exitoses és el cicle de les Noches Mágicas, que consisteix en recorreguts nocturns teatralitzats. A través d'una il·luminació tènue i efectes de so, els visitants descobreixen els personatges de la mitologia asturiana: El Pesadieyu: Personatge que oprimeix el pit per dificultar la respiració. Les Sianes: Fades dels llacs que amaguen tresors. El Cuelebre: Un drac que custodia els secrets i riqueses de les coves. La Guestia: Una de les figures més terrorífiques, una processó d'ànimes que porta mal presagi. El Trasgu: Un follet domèstic bromista molt vinculat a les cases i els hórreos. Música amb Arrels: Un escenari privilegiat El cicle Música con Raíces busca oferir actuacions amb personalitat pròpia en un entorn immillorable. La programació és eclèctica i utilitza diversos escenaris dins del recinte: "Qualsevol tipus de música que tingui arrels i una idiosincràsia pròpia té cabuda al Jardí Botànic." L'oferta inclou des de cors d'espirituals negres en escenaris sobre el llac fins a orquestres de cambra interpretant Vivaldi enmig del bosc, o grups de blues amb instruments tradicionals asturians.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Festa Major de Constantí: Tradició i Cultura per a Tothom
Celebració en honor a Sant Feliu La vila de Constantí, a la comarca del Tarragonès, es troba en plena celebració de la seva Festa Major d'estiu. Mercè Balart, regidora de Festes i Cultura, detalla una programació inclusiva que combina la tradició religiosa amb activitats lúdiques modernes, comptant amb la implicació directa de les entitats locals. Actes tradicionals i participatius El programa destaca per mantenir les arrels de la vila: Actes institucionals: El dia de Sant Feliu, la cobla acompanya les autoritats a l'església, seguit d'una ballada de sardanes i un aperitiu popular. Baixada d'Andròmines: Un dels esdeveniments més singulars on els veïns construeixen vehicles casolans amb rodes (trasts) per competir en una cursa. Activitats d'entitats: El Club d'Escacs, el Sindicat Agrícola (futbol humà) i el Motoclub (amb un campió del món d'estil lliure) hi aporten el seu granet de sorra. Programació per a tots els públics La festa destaca per la seva diversitat d'estils i edats: Infantil: Tres dies d'actuacions, jocs interactius i activitats aquàtiques a la piscina municipal. Música i Espectacles: Des de l'orquestra La Meravella o Metropol, fins al rock de Barricada, breakdance i música celta. Teatre: La representació de l'obra Gorda, èxit a tot Europa. "M'encantaria veure les festes plenes de gent... convido tothom a vindre, són tots els actes gratuïts." L'objectiu principal de l'ajuntament és fomentar la funció social de la festa, servint com a punt de trobada generacional entre la gent gran, els joves i els més petits.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Actualitat del Nàstic: Fitxatge d'Abraham i entrevista a Roberto
Crònica de l'estatge del Nàstic a Holanda L'expedició del Gimnàstic de Tarragona continua la seva preparació a Epa (Holanda) amb novetats significatives tant en la plantilla com en l'estat físic dels jugadors sota les ordres de Javi López. Noves incorporacions i el perfil d'Abraham La notícia més destacada és l'arribada del central argentí David Ángel Abraham, provinent de l'Independiente. El jugador s'ha incorporat a l'estatge acompanyat de la direcció esportiva i ja ha realitzat la seva primera sessió suau. Perfil: Se'l descriu com un jugador de 21 anys, amb aspecte de "bon noi" però amb grans referències tècniques. Convivència: Comparteix habitació amb el veterà Dani Tortolero. Situació a la infermeria i entrenaments No tot són bones notícies, ja que s'ha confirmat la primera lesió de la pretemporada: Sebastián Xabó: Ha hagut d'abandonar la sessió preparatòria a causa d'una tendinitis al tendó d'Aquil·les. Càrrega física: Les sessions estan sent de gran intensitat, incloent exercicis de peses, esprints, slaloms i finalitzacions a porteria. Mercat de fitxatges i possibles sortides El club segueix buscant un davanter de referència. S'han posat sobre la taula noms com Calle, Nino, Jandro, Jesús Perera o Rubén Castro. Així mateix: S'ha rumorejat l'interès per Aito (Betis), tot i que la posició de mig centre és la més coberta. Es busca la sortida de Tobias Grahn i Gilberto per alleugerir la massa salarial. "El Nàstic és un gran que ha de tornar on es mereix, a Primera Divisió." Entrevista amb Roberto Jiménez El nou porter, cedit per l'Atlético de Madrid, destaca la il·lusió del projecte. Roberto es defineix com un porter alt que treballa per ser eficaç també per baix, tenint com a referents Santiago Cañizares i Leo Franco. Davant la lesió de Rubén Pérez, Roberto apunta a la titularitat per a l'inici de lliga contra l'Alavés.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
48'
Migracions i identitat: El curs de Berkeley a la URV
Debat sobre Migracions al Segle XXI L'episodi se centra en la col·laboració acadèmica entre la Universitat de Berkeley i la Universitat Rovira i Virgili (URV), abordant les migracions internacionals sota una perspectiva crítica i històrica. Els participants discuteixen com els esdeveniments de l’11 de setembre de 2001 han redefinit la percepció de la seguretat i la mobilitat humana en un món globalitzat. Conceptes Clau i Crítica Social • L'Estat-Nació i el mite de la homogeneïtat: Es qüestiona la vigència del model d’Estat-Nació, argumentant que la multiculturalitat ha existit sempre, però que les estructures de poder defineixen qui pertany a la nació i qui en queda exclòs. • Terrorisme i Terrorisme d'Estat: El professor Ramón Grosfoguel proposa una reflexió sobre la violència, afirmant que no es pot entendre el terrorisme de grups no estatals sense analitzar el terrorisme d'Estat i els seus efectes en poblacions civils, posant com a exemple els casos d'Iraq i Palestina. • Herència Colonial: Es destaca com el passat colonial de països com Espanya, França o Bèlgica encara influeix en el racisme actual i en la percepció dels migrants, que sovint són vistos com a "estrangers" fins i tot quan ja han nascut al país receptor. "Tan terrorista és l'Estat que assassina civils en massa com el grup no estatal que assassina civils en massa també." Experiència dels Estudiants a Tarragona • Identitats Fluvials: Les estudiants Janet i Alison comparteixen la paradoxa d'identificar-se amb múltiples cultures (mexicana-estatunidenca i panamenya-alemanya), subratllant que les històries d'èxode i discriminació són universals, independentment de l'origen geogràfic. • L'ús de la llengua: S'analitza la situació del català, la sorpresa dels estudiants davant el bilingüisme i la importància de reconèixer les llengües minoritzades com a part de la riquesa cultural, tot criticant les resistències institucionals a l'ús del català en espais polítics centrals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Gastronomia d'Astúries: Tradició, Dolços i Sidra
Explorant la Gastronomia Asturiana: Més enllà de la Fabada En aquesta conversa amb el periodista i crític gastronòmic David Fernández, es desgrana l'excel·lent moment que viu la cuina a Gijón i en tota la regió d'Astúries. Tot i que la fabada, el formatge Cabrales i la sidra són els emblemes internacionals, el sector s'ha diversificat per oferir des de cuina tradicional de qualitat fins a propostes altament innovadores. La Passió pel Dolç: Els "Llambiones" Un dels trets més distintius d'Astúries és la seva gran cultura pastissera. Segons Fernández, la regió podria ser la que presenta una major concentració de pastisseries per habitant de tota Espanya, amb referents que han estat campions mundials. Terminologia local: Als amants del dolç se'ls anomena llambiones. Especialitats clau: Tarta Jijonesa: Elaborada amb ametlla i una capa de caramel torrat. Tarta Charlota: Una recepta d'origen austríac totalment arrelada a Gijón. Arròs amb llet: Destaca per la seva cremositat extrema, fruit d'una elaboració lenta (fins a tres hores remenant amb cullera de fusta). Frisuelos: Postres similars a les filloas gallegues o les crêpes franceses, sovint farcits de crema o xocolata. Iniciatives Turístiques i Productes de Temporada Per facilitar l'accés a l'alta cuina, s'ha consolidat el projecte Gijón Gourmet, que ofereix menús de degustació a preus tancats (uns 40 euros) en els millors restaurants. "És una bona manera de conèixer el que Astúries ofereix; els restaurants estan molt ben escollits." Pel que fa al producte fresc, el mar Cantàbric mana a la cuina segons l'estació: el bonítol (especialment la ventresca), els chipirones de potera, el pastís de cabracho i peixos com el llobarro o la besugo són fonamentals en les cartes actuals. L'Evolució de la Sidra La sidra ha passat de ser un producte de consum local i sense etiqueta a una beguda amb Denominació d'Origen i noves variants: Sidra de Nova Expressió: Filtrada i servida en copa de vi, ideal per a l'exportació. Sidres Escumoses (Brut i Brut Nature): Elaboracions de gran qualitat i preu assequible que competeixen en elegància amb altres vins escumosos. Finalment, es destaca l'hospitalitat asturiana com a factor d'èxit turístic, convidant els visitants a gaudir de les futures jornades gastronòmiques de San Miguel el 29 de setembre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Festa Major de Sant Jaume a Creixell
Celebració de la Festa Major de Sant Jaume Creixell celebra la seva Festa Major d'estiu en honor a Sant Jaume, una festivitat que s'ha consolidat com la més important del municipi gràcies a l'afluència de turisme i la gran participació ciutadana. La programació s'estén durant deu dies, del 20 al 29 de juliol, oferint activitats per a totes les edats. Actes Tradicionals i Destacats La festa combina la solemnitat de les tradicions amb propostes lúdiques i musicals: Pregó i Inici: Les festes van començar amb un pregó d'humor a càrrec de Pep Plaza, seguit de la ballada dels gegants i nans de Creixell. Diada de Sant Jaume (25 de juliol): Inclou l'ofici solemne, la processó i un concert i ball amb l'Orquestra Gironina. Recuperació del Ball del Fanalet: Una de les novetats d'enguany és la recuperació d'aquesta tradició on els assistents ballen amb un fanalet encès. Havaneres a la platja: El dijous 26 se celebra la cantada d'havaneres al Club Nàutic amb el tradicional ron cremat. Concerts i Oci Nocturn L'Ajuntament de Creixell ha apostat per una oferta musical variada i d'entrada lliure: Míticos 70 (27 de juliol): Actuacions de figures com Micky, Tony Ronald, Jeanette i Lorenzo Santamaría. Concert de Dissabte (28 de juliol): Amb la participació de Nash (representants d'Eurovisió) i una discoteca mòbil dels anys 80. Infraestructura: El recinte disposa de servei de bar gestionat per entitats locals (gegants, futbol, centre cultural) per oferir sopars i begudes. Una Festa per a Tothom La regidora Pili Romero destaca la voluntat inclusiva de la celebració, amb actes pensats tant per a la gent gran com per al jovent i la canalla, incloent-hi la Beach Party, festes de l'escuma i activitats de circ. "Creixell obre les portes a tothom i estem contentíssims de rebre-us."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Anàlisi i futur del sector immobiliari a Tarragona
Situació actual del mercat immobiliari a Tarragona L'episodi analitza la situació del sector de l'habitatge a la demarcació de Tarragona, marcat per una davallada del 30% en els habitatges projectats durant el primer semestre de 2007. Els experts atribueixen aquesta dada a diversos factors conjunturals i normatius. Factors clau del canvi de tendència • L'efecte del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE): L'entrada en vigor d'aquesta normativa el juny de l'any anterior va provocar un avançament massiu de projectes el 2006 per evitar els nous requeriments i sobrecostos (estimats en un 10%). • Estandardització cap a la demanda natural: Després d'una dècada de creixement excepcional, el mercat tendeix a estabilitzar-se cap a unes 450.000-500.000 vivendes anuals a nivell estatal. • Reducció de la superfície: S'observa que els habitatges han passat de mitges de 90-120 m² a superfícies d'entre 70 i 100 m² per ajustar-se a la capacitat adquisitiva del client. Problemàtiques i reptes socials El sector s'enfronta a un greu problema d'accessibilitat, amb un 60% de la demanda potencial que queda fora del mercat degut a l'increment de preus i la pujada dels tipus d'interès. "El sòl ha estat un dels motius claus de l'increment del preu; l'ajuntament és qui té la potestat exclusiva de planejar on i com creix la ciutat." Perspectives de futur i preus • Sòl disponible: Es reclama un paper més actiu dels ajuntaments per posar sòl al mercat a preus raonables (idealment un 15% del cost total) per permetre la construcció d'habitatge social. • Turisme i segona residència: Tarragona es manté com una zona forta gràcies a la seva diversitat econòmica i la seguretat jurídica i tècnica que ofereix al mercat europeu frente a destinacions més econòmiques però exòtiques. • Moderació de preus: No es preveu una punxada de la bombolla ni una davallada dràstica, sinó una estabilització amb increments més propers a l'IPC (un 1-2% per sobre) en els pròxims anys.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Actualitat de la pretemporada del Nàstic a Holanda
Crònica de l'entrenament i mercat de fitxatges L'enviat especial Quim Pons relata la darrera hora del Gimnàstic de Tarragona des de la seva estada a Epe (Països Baixos). La jornada ha començat amb una sessió física intensa i exercicis de possessió sota la supervisió de Javi López. Noves incorporacions i el mercat David Abraham: El central argentí (procedent d'Independiente) arriba aquesta tarda per incorporar-se a l'equip. El Nàstic paga 200.000 dòlars per la cessió amb una opció de compra d'1,2 milions. Davantera en espera: Tot i que no hi ha urgència oficial, s'estan gestionant noms com Calle, Nino, Rubén Castro, Handro i Xus Pereira. Fede Bessone: El nou lateral esquerre provinent de l'Espanyol B ha confirmat que en un mes tindrà la doble nacionalitat i deixarà d'ocupar plaça d'extracomunitari. L'entrevista amb Fede Bessone El jugador s'ha definit com un lateral de perfil clarament ofensiu: "M'agrada molt arribar a dalt i donar assistències, tot i que estic treballant per millorar alguns problemes defensius." Sust a l'entrenament: Antoni Pinilla Durant la connexió en directe, s'ha produït un incident preocupant. El capità Antoni Pinilla ha patit una topada forta genoll contra genoll amb el seu company Mingo. Tot i que s'ha intentat aixecar en un primer moment, finalment s'ha tornat a estirar a terra amb gestos de dolor, posant en alerta els serveis mèdics del club.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Entrevista a José Juan Ferragut: Seguretat a Tarragona
Resum de l'entrevista al Comissari de la Policia Nacional El nou comissari de la Policia Nacional a Tarragona, José Juan Ferragut, analitza l'estat actual de la seguretat ciutadana a la demarcació i el futur traspàs de competències als Mossos d'Esquadra. Desplegament dels Mossos d'Esquadra i Traspàs El desplegament total de la policia autonòmica a Tarragona es preveu per al novembre de 2008. Fins a aquesta data, la Policia Nacional manté totes les competències en seguretat ciutadana, investigació i tràmit de denúncies. Es garanteix que no hi haurà un "buit de seguretat" gràcies a un mes de cohabitació i al fet que algunes patrulles de Mossos ja estan integrades en l'estructura actual per conèixer el territori. Després del traspàs, la Policia Nacional es focalitzarà en estrangeria, delinqüència organitzada i informació. Anàlisi de la Delinqüència a la Ciutat Ferragut destaca que Tarragona és una ciutat subsubjectivament i objectivament segura, amb ràtios de criminalitat inferiors a altres ciutats de mida similar. Els delictes més freqüents són contra el patrimoni, especialment robatoris a l'interior de vehicles. Diferencia entre la seguretat objectiva (dades i estadístiques) i la subjectiva (percepció del ciutadà), subratllant la importància del contacte amb les associacions de veïns. Altres Temes de Seguretat Videovigilància: El comissari es mostra favorable a la instal·lació de càmeres a la Part Baixa sempre que es faci sota l'estricta legalitat i regulació. Terrorisme d'ETA: Tot i la detenció recent d'un membre d'ETA a Castelló que es dirigia cap al nord, envia un missatge de calma. Afirma que la vigilància és permanent i total al litoral, especialment en campanya turística. Terrorisme Islàmic: Desmenteix que Tarragona sigui un focus especial; les operacions realitzades entren dins la normalitat del treball d'investigació a tot l'Estat. "Tarragona, des del punt de vista estrictament delinqüencial i amb els números que gestionem, és una ciutat relativament tranquil·la."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Cultura i festes d'estiu a Gijón: Agenda del Teatre Jovellanos
La vitalitat cultural d'estiu a Gijón En aquesta conversa amb Carmen Veigas, directora gerent del Teatre Municipal Jovellanos, s'explora l'extensa i variada oferta lúdica de la ciutat asturiana durant els mesos d'estiu. Gijón es presenta com un referent cultural al nord d'Espanya, amb una programació que s'estén des de Sant Joan fins a finals d'agost. Eixos principals de la programació La Setmana Gran de Begoña: Celebrada al voltant del 15 d'agost, és el punt àlgid de l'estiu. Inclou escenaris a la Plaza Mayor i a la platja de Ponent, a més dels espectaculars focs artificials des del cerro de Santa Catalina. Grans concerts i espectacles: Gijón acull artistes de renom internacional i nacional. S'han destacat noms com Cirque du Soleil, Sabina y Serrat, Maná, Julieta Venegas, Fangoria o Cesária Évora. Tradició i cultura popular: Destaca la Festa de la Sidra Natural, on s'aconsegueix el rècord mundial d'escanciat simultani amb més de 5.000 persones a la platja. Altres cites ineludibles L'oferta lírica i teatral: Representacions com la Tosca al pati de la Laboral i diverses produccions teatrals de primer nivell. Cicles especialitzats: La Semana Negra (dedicada a la novel·la negra) al juliol i el Festival Internacional de Cinema de Gijón al novembre. "Convertim la ciutat en una gran festa en la que tot el món es pot trobar a gust, amb una oferta que barreja la cultura amb el vessant més lúdic."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
48'
Festival d'Estiu de Tarragona 2007: Dansa, Jazz i Patrimoni
Una Setmana de Grans Cites Culturals L'episodi d'avui es submergeix en la intensa activitat del Festival d'Estiu de Tarragona (edició 2007), destacant tant els esdeveniments passats com les propostes futures. Es fa un repàs emotiu al concert de Bebo i Chucho Valdés, tot posant l'accent en la humanitat i el bagatge artístic del llegendari pianista cubà. La Dansa com a Eix Central La setmana es presenta marcada per la presència de la Compañía Nacional de Danza, dirigida per Nacho Duato, que torna a la ciutat després de 12 anys. A més, es commemoren els 10 anys del cicle Dansa a Cel Obert, amb una programació que aposta per: • Innovació i joves valors: coreògrafs emergents que busquen expressar vivències més enllà de la pura tècnica. • Itineraris dansats: espectacles que recorren espais emblemàtics com la Plaça del Rei, la dels Sedassos i la de la Font. Música i Reconstrucció Històrica Un altre dels plats forts és el concert de la Banda Unió Musical de Tarragona. En aquesta ocasió, la música s'uneix al patrimoni mitjançant: • La col·laboració amb el grup de reconstrucció històrica Taleia. • L'estrena del poema simfònic Tàrraco, escrit pel director Joan Baptista Meseguer. • Una posada en escena que recrea la vida quotidiana a la Tàrraco romana dalt de l'escenari de l'Auditori del Camp de Mart. Altres Propostes Destacades "L'entusiasme és el que ens mou; podrem no tenir un duro, però d'entusiasme no ens en falta mai." L'episodi també recorda altres cites com les Músiques del Món amb ritmes de Bollywood i Rajasthan, concerts d'orgue a la Catedral i la participació de l'orquestra Camerata 21.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Festa Major de Vilaseca i la Pineda: Programació i Tradició
La Festa Major d'Estiu a Vilaseca i la Pineda L'entrevista amb Xavier Grasset, regidor de Turisme i Festes de l'Ajuntament de Vilaseca, ens apropa a la celebració de la Festa Major, que té lloc entre finals de juliol i principis d'agost. Les festivitats es divideixen geogràficament i cronològica: La Pineda: Del 24 al 29 de juliol, coincidint amb Sant Jaume. Vilaseca: De l'1 al 5 d'agost, en honor a Sant Esteve. Activitats Destacades i Concerts La programació està dissenyada per a totes les edats, combinant oci familiar amb propostes nocturnes: Música: Actuacions de grups com Fufuai (guanyadors de la Fira de Música al carrer), La Carrau i Hotel Cochambre. Esdeveniments especials: La Zona 40 per a joves, cabaret de circ i la tradicional desfilada de moda organitzada per l'Institut Mediterrani del Disseny. Públic Infantil: Tallers, cinema, pallassos i activitats quasi cada hora per potenciar la Pineda com a destinació familiar. Tradició i Participació Ciutadana Malgrat ser una zona de gran afluència turística, el regidor subratlla que la festa està pensada primer per a la gent de casa, tot i que tothom hi és benvingut. "La festa major és la festa major de casa nostra... tothom hi pot participar, només faltaria, però durant aquests cinc dies és més de casa nostra." L'eix central de la celebració a Vilaseca és la invenció del cos de Sant Esteve (3 d'agost), l'acte religiós principal que inclou la Missa Major i una ballada de sardanes, mantenint vives les arrels tradicionals catalanes de la festivitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
27'
Estatge del Nàstic a Epe i entrevista a Gorka de Carlos
Seguiment de la pretemporada a Holanda En aquesta nova jornada des d'Epe, l'enviat especial Quim Pons ens detalla l'evolució de l'estatge del Gimnàstic de Tarragona. Sota la direcció de Javi López, l'equip ha començat a introduir el treball amb pilota, centrant-se en la tàctica i el posicionament defensiu. Detalls Tàctics i Novetats • S'està treballant intensament el sistema 4-2-3-1, confirmant el retorn al doble pivot amb jugadors com Abel, Arpón i David Sánchez. • El jugador Mingo s'està reconvertint provisionalment a la posició de central esquerre a causa de la saturació de laterals. • S'espera l'arribada imminent de David Abraham per a la revisió mèdica i la seva incorporació al grup. Entrevista amb Gorka de Carlos El nou fitxatge provinent del Lorca explica les seves primeres impressions: • Objectiu: El davanter remarca que l'equip ha de lluitar per estar a la part alta de la classificació de Segona A. • Versatilitat: Tot i que la seva posició natural és la mitja punta, està disposat a jugar a la banda esquerra o on el míster consideri oportú. "En Segona Divisió les diferències són mínimes; si no estàs concentrat en cada partit, qualsevol et pot guanyar." Curiositats i convivència S'han revelat les parelles d'habitació de l'hotel Golden Tulip, destacant la convivència entre els porters i la combinació cultural entre David Medina i el suec Tobias Grahn. També s'ha esmentat la figura del podòleg (Pudola), que s'ha desplaçat amb l'equip per supervisar la salut podològica dels futbolistes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Memòria Anual i Transparència de Mans Unides a Tarragona
Balanç de Gestió i Compromís Social Maite Rodríguez, delegada de Mans Unides a Tarragona, presenta la memòria anual de l'entitat destacant la transparència i l'austeritat com a pilars fonamentaris. L'organització, formada gairebé íntegrament per voluntaris, destina menys del 6% del pressupost a despeses de gestió, assegurant que la gran majoria dels fons arribin directament als projectes. xifres i Projectes Destacats Recaptació total: S'han recollit 337.657 euros a través de socis, parròquies, col·legis i institucions públiques de la província. Impacte directe: Els fons han finançat 8 projectes que han ajudat directament a 8.203 persones, obrint un camí per sortir de la pobresa. Projectes clau: Promoció de l'educació intercultural i bilingüe al Perú (zona de Quixpincanchi). Iniciatives de regeneració de cultius a Sud-amèrica. Creació de cooperatives a l'Índia a partir del jacint d'aigua. Model de Cooperació al Desenvolupament L'entitat subratlla que no és una organització assistencial, sinó que impulsa l'autonomia de les comunitats. Els projectes neixen de la iniciativa local i reben suport durant un màxim de tres anys per garantir la seva viabilitat futura de forma independent. "Gràcies a tothom qui fa possible que el món canviï; sense l'ajuda d'un a un, aquestes coses no serien possibles." Relleu a la Delegació Després de complir els 6 anys de mandat marcats pels estatuts, Maite Rodríguez anuncia que deixa el càrrec de delegada. Destaca la importància de la renovació generacional i celebra haver incorporat voluntaris més joves per garantir la vitalitat de l'entitat a Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Gijón: Transformació urbana i paral·lelismes amb Tarragona
Gijón, una ciutat mestissa i vibrant En aquesta entrevista, l'alcaldessa Paz Fernández ofereix un retrat detallat de Gijón, definint-la com una ciutat mixta que combina un passat industrial amb una clara vocació turística i comercial. Es destaca la seva naturalesa hospitalària i la seva capacitat de reconversió constant. Projectes estratègics i atractius turístics La ciutat ha impulsat diverses dotacions culturals i d'oci que han transformat el seu perfil: * Equipaments estrella: L'Aquari (amb més de 350.000 visites el primer any), el Jardí Botànic Atlàntic i la Laboral Ciudad de la Cultura. * Patrimoni històric: La transformació del barri de Cimadevilla, les termes romanes i la vil·la de Veranes. * Espais verds i litorals: Gijón compta amb 3 milions de m² de zones verdes i més de 13 quilòmetres de passeig marítim sense semàfors. Connexió amb Tarragona i modernització L'entrevista subratlla les sorprenents similituds entre Gijón i Tarragona, identificant punts de contacte en la gestió urbana: 1. Infraestructures: El soterrament de les vies del tren i la potència del port. 2. Patrimoni industrial: La rehabilitació d'antigues fàbriques de tabac (Tabacalera). 3. Hoteleria de luxe: El projecte de construcció de dos hotels de cinc estrelles. Innovació en la comunicació L'ajuntament aposta fortament per les noves tecnologies amb serveis de videollamada per a turistes i una web institucional reconeguda com una de les millors d'Espanya, facilitant la interacció amb la ciutadania més jove. "Gijón és una ciutat mestissa on es barregen gentes d'arreu d'Astúries i Espanya, fent-la una ciutat molt amistosa i acollidora."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
La Festa Major d'Estiu del Morell amb l'alcalde Pere Guinovart
Celebració de la Festa Major del Morell El municipi del Morell celebra la seva Festa Major d'estiu amb un format renovat que s'allarga durant una setmana sencera. L'alcalde, Pere Guinovart, explica que l'objectiu d'aquesta nova planificació és evitar que els actes coincideixin en el mateix horari i fomentar una major participació de la ciutadania. Actes d'obertura i programació La festa comença oficialment amb la cantada d'havaneres i el tradicional chupinato. El pregó de festes marca l'inici del cap de setmana gran, que concentra l'activitat més intensa. Entre les propostes destaquen visites guiades, boleros, rumbes i animació infantil. Esport i tradició: La Cursa del Préssec Un dels esdeveniments més emblemàtics és la Cursa del Préssec, una competició ciclista històrica i consolidada a la província: "El nostre municipi era un gran productor de préssecs. Avui és una de les carreres amb més nom del nostre entorn." També destaca la Baixada d'Andròmines, una activitat que combina bricolatge i velocitat i que genera molta expectació entre els veïns. Cultura popular i participació entitats La implicació del teixit associatiu és el motor de la festa: L'Embruix: Encarregats del correfoc, cercaviles i la ballada de gegants. Coral Guspira: Enguany, el cor de la llar de jubilats serà l'encarregat de la missa cantada del diumenge. Col·lectiu de les tentes: Responsables d'activitats vinculades a les barres i espais de trobada. L'alcalde clou amb una invitació a gaudir de la bona acollida del Morell, animant tothom a aparcar els problemes del dia a dia durant aquests set dies de gresca.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
L'estada de pretemporada del Nàstic a Epe (Holanda)
Inici de l'estada a Holanda El Gimnàstic de Tarragona ha començat la seva estada de pretemporada a la localitat d'Epe, a la província de Gelderland (Holanda). Tot i un retard de gairebé dues hores en el vol des de Barcelona fins a l'aeroport de Schiphol, l'expedició ja es troba instal·lada i exercitant-se sota les ordres de Javi López. Instal·lacions i entorn Entrenaments: Es realitzen a l'Esportparken Baix-Telenberg, camp de l'SV Baixa d'Epe. Condicions: Camps de gespa en perfecte estat, tot i que l'entorn és un bosc molt espès i humit amb temperatures d'uns 15 graus. Allotjament: L'equip s'allotja a l'hotel Golden Tulip, amb unes condicions molt superiors a les de l'estada de l'any anterior. L'entrevista al capità: Antoni Pinilla El capità Antoni Pinilla, que afronta la seva setena temporada al club, destaca la il·lusió renovada tot i la profunda remodelació de la plantilla: "Hi ha hagut una renovació molt gran a l'equip... és una etapa nova en tots els sentits amb nova directiva, entrenador i jugadors." Pinilla subratlla la importància de crear un bloc fort i no moure's per la pressió externa ni pel concepte de "fracàs" si no s'aconsegueix l'ascens immediat, centrant-se en el treball diari. Aspectes esportius i fitxatges Metodologia: L'entrenador Javi López prioritza el contacte amb la pilota fins i tot en les sessions físiques i de resistència. Manca de davanters: L'equip ha viatjat sense davanters nats, un fet que no preocupa excessivament al cos tècnic ni al capità, prioritzant trobar els perfils adequats abans que ràpids. Presència del filial: Fins a 6 jugadors del futbol base i el filial han viatjat per cobrir les baixes, destacant els porters Sergio López i Roberto Carrillo. Objectius de mercat: S'esperen 2 o 3 incorporacions imminents després dels fitxatges d'Oscar López i Abraham.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Reforma de la Casa del Transeünt de Càritas Tarragona
Projecte de Renovació i Nous Referents d'Acollida Carme Borbonès, responsable de Càritas Tarragona, i Mercè Navarro, directora de la Casa del Transeünt, detallen el nou projecte de reforma integral de l'equipament situat a la Part Alta de Tarragona. L'objectiu principal és dignificar els espais i adaptar-los a les realitats actuals de les persones sense llar. Principals novetats de la reforma Acollida de famílies: Fins ara l'espai no permetia barrejar infants amb el perfil habitual d'usuaris. La reforma crearà espais diferenciats per a 3 o 4 famílies (unes 12-16 persones). Integració del Projecte Bona Nit: S'habilitaran 15 places específiques per a persones en situació de cronicitat, que actualment s'allotgen en pensions altruistes. Baixa intensitat: Es vol oferir un lloc segur on deixar pertinences, dutxar-se, canviar-se de roba i tenir una adreça postal de referència. Programes d'actuació vigents Actualment, la casa gestiona tres nivells d'intervenció: 1. Projecte de Pas: Estades curtes de fins a 3 dies (11 places). 2. Mitja Estada: Treball de recerca de recursos residencials a mitjà termini (7 places). 3. Projecte Hèrcules: Reinserció sociolaboral per a persones no cronificades, amb una durada d'1 a 2 anys (4 places). El rostre de la pobresa al segle XXI Les convidades destaquen que el perfil de les persones en risc d'exclusió ha canviat dràsticament: "El rostre de la pobresa a l'Europa del segle XXI és cara de dona jove amb fills al seu càrrec." Aquesta realitat fa que Càritas estigui apostant fort per la conciliació, el suport pedagògic escolar (projecte Som-hi-tots) i l'acompanyament personalitzat per evitar que el fracàs escolar esdevingui una exclusió social permanent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Homenatge a Xavier Perdina i el món de l'havanera
Reconeixement a una vida dedicada a la música marinera L'episodi se centra en la figura de Xavier Perdina, compositor, intèrpret i divulgador de l'havanera a la província de Tarragona. L'entrevista, amb la participació de Xiomara Suárez, coordinadora de l'Associació Cultural Catalano Iberoamericana, serveix per anunciar un homenatge públic a la seva trajectòria. La trajectòria de Xavier Perdina • Fill de Saragossa, va descobrir la seva passió pel Mediterrani en arribar a Catalunya als anys 70. • Va comptar amb el suport de grans mestres com Ortega Monasterio (autor de El meu avi), qui el va encoratjar a compondre i crear el seu propi grup. • Fundador del grup Ben Fort als anys 90, amb el qual ha portat l'havanera fins i tot a l'Havana, Cuba. L'estat de l'havanera avui El gènere viu una dicotomia curiosa: • Malgrat ser considerat a vegades un gènere menor o del passat, gaudeix d'una salut de ferro amb multitudinàries cantades a l'estiu (Calella, Salou, Tarragona). • Hi ha una renovació generacional amb gent jove amb una gran preparació musical provinent dels conservatoris. Poesia i definició del gènere Segons els convidats, l'havanera és: • Un pont cultural entre Cuba, Catalunya i Espanya. • Una música de ritme cadenciós (2x4) que neix de la transformació de la contradansa cubana amb influències africanes. "L'havanera és poesia vinculada amb el mar; és el que t'emporta i el que et porta, com les onades." Detalls de l'homenatge • Se celebrarà aquest diumenge a les 19:00h a l'Auditori de Caixa Tarragona. • Inclourà interpretacions d'obres pròpies de Perdina i peces tradicionals amb la participació dels cantants Miguel Ángel Céspedes i Leonor Rosallas.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
El Nàstic de Tarragona a Holanda: Guia de l'estatge
Guia de l'estatge del Nàstic als Països Baixos El Gimnàstic de Tarragona inicia una nova pretemporada a la localitat d'Epe, als Països Baixos, deixant enrere les complicacions viscudes l'any anterior a Àustria. Aquest viatge es presenta com una preparació de primer nivell per afrontar el retorn a la Segona Divisió. Epe: El centre d'operacions L'equip s'instal·larà a Epe, una població situada a uns 100 km d'Amsterdam. Segons el delegat del club, Josep Maria Grau, les instal·lacions són d'alta qualitat: Allotjament: Hotel amb serveis complets de gimnàs, piscina i sauna. Entrenament: Camps de gespa natural en perfecte estat a només dos quilòmetres. Amistosos: Està previst un partit contra l'SV Baarn el dissabte 28 de juliol. Descobrint Holanda: Turisme i Cultura Gràcies a la col·laboració de Patricia Grossfeld, de l'ambaixada holandesa, es destaquen diversos punts d'interès per als seguidors que s'hi desplacin: Amsterdam: Visites obligades com el Rijksmuseum, la Casa d'Anna Frank i l'Ajax Arena (homenatge a Johan Cruyff). Gastronomia: Recomanen tastar l'arenque (peix cru amb ceba), les patates fregides amb maionesa i els pannekoeken (creps holandeses). Societat: L'Albert Espanyol, tarragoní resident al país, descriu els holandesos com una societat estructurada i meticulosa on la planificació i l'agenda són fonamentals. "Volem que els seguidors del Nàstic descobreixin que el nostre és un petit gran país, més enllà de la capital." Oci i vida nocturna El país ofereix una gran activitat a la plaça Leidseplein d'Amsterdam, coneguda pels seus concerts i vida nocturna, incloent-hi els famosos coffee shops i el Barri Vermell.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Present i futur del sector del taxi al Camp de Tarragona
El sector del taxi al Camp de Tarragona: Reptes i Infraestructures El President de l'agrupació provincial del taxi analitza la situació actual del sector després de la constitució de la Comissió Territorial de Tarragona del Consell del Taxi. Un dels eixos centrals és l'impacte de les noves infraestructures de transport i la necessitat d'adaptar el servei a una demanda creixent i canviant. Les àrees de prestació conjunta vs. àrea metropolitana Es debat la instauració d'un sistema similar al de Barcelona, però amb matisos territorials: Àrea de prestació conjunta: El sector prefereix aquesta opció per a zones com l'estació de l'AVE, l'aeroport de Reus i PortAventura. Es busca una regulació que eviti desequilibris entre la costa i l'interior. Diferència amb Barcelona: Es recalca que Tarragona no pot copiar el model de Barcelona degut a la dispersió geogràfica i la manca de fluixos constants de passatgers al carrer. Gestió de llicències i tarifes El sector es mostra prudent davant la creació de noves llicències: Prudència amb les llicències: Abans de crear-ne de noves, es proposa optimitzar les actuals mitjançant acords puntuals. S'esmenta la provisionalitat de les llicències a l'AVE del Camp. Tarifes elevades: S'explica que el preu del taxi a Tarragona és dels més alts de l'estat per diversos factors: el cost de la vida a la zona, el preu dels carburants i la manca de serveis de tornada (el taxi sol tornar buit al seu lloc d'origen). Perspectives de futur El sector accepta la necessitat de canvis graduals i de millorar la imatge per transmetre tranquil·litat tant als professionals com als usuaris. "El transport públic és el futur i la gent s'anirà mentalitzant que és la millor opció davant el cotxe privat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
28'
10 anys de la Llibreria La Capona: Resistència i vocació
Una dècada de compromís amb el territori En aquesta conversa amb en Pitu Rovira, un dels fundadors de la Llibreria La Capona de Tarragona, es repassa la trajectòria de l'establiment en el seu desè aniversari. El diàleg aprofundeix en la realitat del sector llibreter, la necessitat d'adaptació i el paper fonamental que juga la llibreria com a eix cultural local. L'ofici de llibreter: Vocació i supervivència L'inici de La Capona no va ser només una qüestió de romanticisme, sinó una necessitat vital de professionals que ja portaven dècades en el sector. En Pitu destaca conceptes clau per entendre l'èxit del projecte: • La resistència: No entesa com a victimisme, sinó com la capacitat de gestionar un espai limitat davant d'una demanda infinita. • La vocació: Element essencial en qualsevol comerç tradicional; sense passió és impossible dedicar-hi les hores i l'esforç que el llibre requereix. • L'agilitat: En un món dominat per la immediatesa, la llibreria ha hagut de modernitzar-se amb sistemes informàtics punters per competir i oferir servei en menys de 24 hores. Adaptació cultural i superproducció editorial El sector s'enfronta al repte de la superproducció editorial. En Pitu remarca que actualment es publica molt més del que el mercat pot absorbir, cosa que obliga el llibreter a actuar com un filtre i prescriptor. • Sinergies locals: La Capona ha crescut de la mà d'editorials del Camp de Tarragona, servint de plataforma per a publicacions de centres d'estudis que, sovint, queden fora del circuit comercial habitual. • Evolució dels gèneres: S'ha viscut un boom espectacular en els llibres de cuina i les guies de viatge, mentre que la poesia continua sent un gènere que requereix un esforç lector més gran. • Llibre infantil i juvenil: Des de fenòmens com Harry Potter (amb reserves massives de la versió original) fins a les lectures obligatòries acadèmiques, aquest segment és un motor econòmic vital. L'essència del llibreter "progre" La conversa també té un rerefons ideològic i sentimental. En Pitu reivindica la seva herència de la mítica llibreria VIP i l'etiqueta de progres i convallars (un terme més local), entesos com a persones que qüestionen les normes per fer avançar la societat. "Les normes estan per complir-les, però també les hem de qüestionar... els progres són els que fan avançar la societat." Funcionament intern i estratègies comercials Finalment, s'explica la cara oculta del negoci: Servei de novetats: Les editorials envien llibres sense que hagin estat demanats prèviament, un model gairebé únic en el comerç. Estratègies de format: Per què alguns èxits triguen a sortir en butxaca? Es tracta d'estratègies comercials honestes per mantenir el rendiment de la tapa dura mentre el producte funciona. La fira de Frankfurt: Es defineix com el "Construmat dels llibres", una fira purament professional d'intercanvi de drets i patents, més que una festa per al gran públic.