Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2017-2040 de 2716
  • Exposició sobre el retorn dels documents confiscats - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Exposició sobre el retorn dels documents confiscats

    El Retorn de la Memòria Històrica: L'Exposició dels Documents Confiscats Josep Maria Sanz Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, ens presenta una exposició itinerant al Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona sobre el retorn dels documents confiscats durant la Guerra Civil, popularment coneguts com els papers de Salamanca. De "Papers" a Documents de Dret L'entrevistat subratlla un canvi terminològic crucial: ja no s'han d'anomenar simplement papers, sinó documents. Aquesta distinció és vital perquè: Darrere de cada paper hi ha un dret reconegut d'una persona o institució. Són part de la memòria històrica escrita del país. Representen béns que van ser confiscats contra la voluntat dels seus propietaris legítims. La Funció Repressiva de la Confiscació L'extracció d'aquesta documentació per part de les tropes franquistes l'any 1939 no va ser casual. La seva finalitat principal era: Confeccionar fitxes de repressió: Es van crear uns 3 milions de fitxes per identificar "enemics del règim". Identificar desafectes: El 80% de les fitxes feien referència a ciutadans catalans, des de càrrecs polítics fins a sindicalistes i funcionaris. Controlar el teixit associatiu: Es van espoliar arxius de partits, sindicats (CNT, UGT) i entitats culturals, com la Societat Tipogràfica de Tarragona. Una Reivindicació Llargament Esperada La lluita pel retorn va començar ja l'any 1980 amb el conseller Max Cahner. Sanz Travé critica la politització innecessària d'un procés que hauria d'haver estat una simple devolució administrativa en democràcia. Finalment, la llei aprovada el 2005 ha permès iniciar el retorn no només de documents, sinó també de llibres i altres objectes. "S'ha pres un bé en contra de la voluntat dels seus propietaris legítims; en el moment de la democràcia, aquest bé s'havia de retornar." Impacte i Itinerància L'exposició ha generat un gran interès social, amb llargues cues a Barcelona i bona acollida a ciutats com Perpinyà. Actualment es pot visitar a: * Tarragona: Tinglado 1 (fins al 21 de gener). * Flix: Versió reduïda inaugurada recentment. * Falset: Propera destinació de la mostra itinerant.

  • Inauguració del 6è Saló de Formació i Treball (FITA) - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Inauguració del 6è Saló de Formació i Treball (FITA)

    Inauguració del 6è Saló de Formació i Treball (FITA) S'ha inaugurat a Tarragona la sisena edició del Saló de Formació i Treball (FITA), organitzat per la CEPTA (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona). Aquesta iniciativa busca consolidar-se com un punt de trobada clau entre el teixit empresarial i els joves que busquen la seva primera oportunitat laboral. Objectius i Participació Inserció laboral: La fira compta amb més de 40 expositors que ofereixen contractes de treball reals. Sectors representats: Hi ha una àmplia mostra del teixit econòmic local, incloent-hi els sectors químic, turístic i de serveis. Públic objectiu: Estudiants de formació professional i universitaris que estan finalitzant els seus estudis. Jornades Congressuals i Debats Paral·lelament a l'espai firal, s'han organitzat unes jornades congressuals amb 150 inscrits per debatre temes estratègics del mercat de treball actual: Gestió del talent: Com emprendre i gestionar itineraris d'inserció. Noves normatives: L'impacte de la Llei de Dependència i la Llei d'Igualtat. Conciliació i Igualtat: Un dels punts estrella és la conciliació de la vida familiar i laboral i l'impuls de l'ocupació femenina, que actualment es troba al voltant del 55% i es busca potenciar fins al 70%. "No cal anar a buscar a fora emigrants que cobreixin aquests llocs de treball si tenim un sector [el de les dones] que està poc o malament representat en el món laboral." Col·laboració Estratègica L'esdeveniment és fruit del Pacte de Sant Ecce-Homo, un exemple de sintonia entre la patronal (CEPTA) i els sindicats principals. Sebastià Cabré, president de la CEPTA, destaca la importància que també s'hi sumin les administracions locals per generar dinàmiques d'ocupació eficaces al territori.

  • El Bou Petit: nova incorporació al Seguici de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    19'

    El Bou Petit: nova incorporació al Seguici de Santa Tecla

    El projecte del Bou Petit s'emporta el premi T6000 El Bou Petit de Tarragona serà una realitat per a les properes festes de Santa Tecla gràcies a la dotació econòmica del projecte T6000, una iniciativa de Repsol-IPF que premia propostes de cultura popular. Segons ha explicat Josep Bertran, cap de relacions externes de la companyia, les bases es van modificar per atorgar una ajuda única de 6.000 euros a un sol projecte, garantint-ne així la viabilitat total. Detalls tècnics i construcció La nova peça serà una rèplica exacta del Bou gran, seguint estrictament els protocols establerts per la comissió consultiva: Dimensions: Tindrà una alçada d'aproximadament 1,70-1,80 metres (comparat amb els 2,20 metres de l'original). Materials: Estructura d'alumini i cos de fibra de vidre per fer-lo lleuger. Pes: Un total de 20 quilos, ideal per ser portat per nens d'entre 11 i 12 anys. Constructors: L'encàrrec ha recaigut en l'empresa Art Temàtic dels germans Gallego. Gestió de la colla i participació infantil Júlia Moncada, secretària de la colla, ha destacat l'alta demanda per participar en el projecte: Hi ha una gran llista d'espera, especialment de timbalers, tot i que encara es busquen portadors tant per al Bou Petit com per al gran. La seguretat en el foc és primordial; els nens no manipularan directament la pirotècnia, sinó que seran adults (encenedors) els encarregats de col·locar les carretilles. "No volem que el bou petit marxi a un altre lloc; tenim molts nens que tot el dia preguntaven quan el faríem." Finalment, s'ha posat en relleu la germanor entre entitats, ja que la colla de la Víbria ha assessorat en la redacció del projecte i cedeix el seu local per a les reunions, a l'espera que la futura Casa de la Festa estigui operativa.

  • Balanç electoral de Maria Mercè Martorell i el futur del Grup Independent - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Balanç electoral de Maria Mercè Martorell i el futur del Grup Independent

    Anàlisi dels resultats i futur polític de Maria Mercè Martorell Maria Mercè Martorell, líder de la nova formació Tarragona Grup Independent (TGI), analitza els resultats de les eleccions municipals a Tarragona Ràdio. Tot i no haver obtingut representació, Martorell es mostra ferma en la seva voluntat de continuar el projecte polític de cara al 2011. Valoració dels resultats de TGI Vots obtinguts: La formació ha sumat 1.370 vots en només quatre mesos i mig de vida. L'obstacle de la visibilitat: Martorell denuncia un bloqueig mediàtic per part dels partits majoritaris que ha impedit la seva participació en debats i fotografies de candidats. Perspectiva de futur: Considera que aquests vots són "incondicionals" i que serviran de base per créixer com a grup d'opinió i associació durant els propers quatre anys. Lectura de l'escenari polític a Tarragona Martorell reflexiona sobre el tomb electoral a la ciutat: * La davallada de CiU: Atribueix la pèrdua de vots de Convergència i Unió a un candidat que no ha connectat amb l'electorat i al desgast després de 18 anys de l'era Nadal. * L'ascens del PSC: Reconeix la victòria incontestable del Partit Socialista i el trasbàs directe de vots des de CiU. * Manteniment del PP: Sorpresa pel manteniment dels 4 regidors populars malgrat la pèrdua de vots cap a nous partits. Balanç personal i experiència institucional Després de 12 anys a l'Ajuntament, Martorell fa un balanç "de 10" a nivell personal, destacant fites com la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. "No m'arrepenteixo de res d'aquests 12 anys, ho tornaria a fer tot exactament igual. He tingut l'oportunitat de fer coses molt bones per la meva ciutat." Finalment, l'exregidora assegura que seguirà treballant des de la societat civil, donant un marge de confiança al nou govern però mantenint una actitud vigilant i constructiva.

  • Alejandro Fernández analitza els resultats del PP a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Alejandro Fernández analitza els resultats del PP a Tarragona

    Balanç electoral i nova etapa del Partit Popular a Tarragona El regidor electe del Partit Popular (PP), Alejandro Fernández, analitza l'escenari polític post-electoral en una entrevista coincidint amb el seu 31è aniversari. Malgrat el canvi de govern a la ciutat, Fernández mostra la seva satisfacció per haver mantingut els quatre regidors, superant les enquestes adverses i la fragmentació del vot de dretes. Anàlisi dels resultats i resiliència del projecte Consolidació del vot: El PP ha resistit l'aparició de noves candidatures com Ciutadans de Catalunya i l'abstenció que ha afectat altres formacions. Superació de les enquestes: Fernández destaca que han passat de ser donats per "perduts" a fregar el cinquè regidor (quedant-se a només 252 vots). Gestió valorada: El regidor defensa que les àrees gestionades pel PP durant els darrers vuit anys són les millors valorades per la ciutadania. Lideratge de l'oposició i relació amb el nou govern L'estratègia del PP per al proper mandat es basarà en un lideratge clar des de l'oposició: Fiscalització del PSC: Es comprometen a vigilar el compliment de les nombroses promeses electorals de Josep Feliu Ballesteros. Defensa d'un model liberal: Representen els prop de 19.000 tarragonins que no han votat opcions d'esquerres, advocant per la seguretat ciutadana i la contenció d'impostos. Obertura al diàleg: Fernández es mostra disposat a pactar grans temes de ciutat com la façana marítima o el Pla General, sempre que es miri cap al futur. "Tot el que sigui mirar cap al futur i tractar els temes de ciutat, estem absolutament oberts al diàleg. Tot el que sigui mirar cap enrere des de la rancúnia, no ens hi trobaran." Perspectiva de futur i renovació El grup municipal comptarà amb tres cares noves que aportaran joventut i empenta. Fernández agraeix l'herència de Francesc Ricomà, que va treure el partit de la marginalitat, i es fixa l'objectiu d'ampliar la base electoral del 15% actual durant els propers quatre anys.

  • XIII Premis Ones Mediterrània: Ecologia i Solidaritat - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    19'

    XIII Premis Ones Mediterrània: Ecologia i Solidaritat

    La XIII Edició dels Premis Ones Mediterrània a Tarragona El proper divendres 1 de juny, Tarragona es convertirà en l'epicentre mundial de l'ecologisme i la cooperació amb la celebració de la 13a edició dels Premis Ones, organitzats pel Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània. La gala tindrà lloc al restaurant del Fortí de la Reina i comptarà amb la presència de personalitats de gran prestigi internacional. Caràcter Internacional i Humanitari L'entitat, presidida per Ángel Juárez, ha passat de ser una organització ecologista local a una ONG amb projectes en més de nou països. Juárez destaca que el seu concepte d'ecologia és indissociable de la justícia social i els drets humans: Personatges destacats: Aquest any visitaran la ciutat figures com el Pare Olarán (Àfrica), el Pare Patera, l'ex-ministre Federico Mayor Zaragoza i representants de la Universitat de Veracruz. Ecologia Social: Mediterrània defensa que no es pot salvar la natura sense salvar les persones, enfocant-se en la cooperació i la lliita contra la pobresa. Xarxa d'Escriptors: Dissabte se celebrarà la primera reunió de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra, consolidant a Tarragona com a referent literari i científic global. Els Guardons i l'Impacte Local A banda dels reconeixements a trajectòries, es mantenen els premis amb dotació econòmica per a projectes concrets, com el premi ambiental o el nou premi Mareterra. "Un ecologista que no sigui solidari, per a mi és un ecologista fals." Juárez també reflexiona sobre el reconeixement de l'entitat a la ciutat, afirmant que, tot i que a vegades són més coneguts a l'estranger, l'èxit de convocatòria (amb més de 400 persones) demostra el suport de la societat civil tarragonina més enllà dels colors polítics.

  • Programa Viure i Conviure a Tarragona: 10 anys d'èxit - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Programa Viure i Conviure a Tarragona: 10 anys d'èxit

    L'intercanvi generacional a Tarragona Rosa Llurba, tècnica de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona, presenta la desena edició del programa Viure i Conviure. Aquesta iniciativa, impulsada conjuntament amb la Fundació de Caixa Catalunya i la universitat, busca pal·liar la soledat de la gent gran mitjançant la convivència amb joves estudiants. Beneficis per a les dues parts El programa no es basa en una relació de serveis, sinó en la companyia mutua i l'enriquiment personal: Per a la gent gran: Proporciona seguretat (especialment durant la nit), combat la soledat i fomenta un envelliment actiu i responsable. Per als estudiants: Ofereix un entorn de tranquil·litat i silenci ideal per als estudis, a més d'un estalvi econòmic important en habitatge. Funcionament i Condicions L'èxit de la convivència es garanteix a través d'un protocol estricte: Habitatge: L'estudiant ha de disposar d'una habitació pròpia amb taula d'estudi i armari. Relació: S'estableix el deure de fer, almenys, un àpat conjunt al dia per fomentar l'intercanvi relacional. Perfils: Es busquen persones grans autònomes i estudiants responsables. Es realitza un seguiment per part de psicòlegs i treballadors socials. Aspecte econòmic: La fundació atorga 100 euros mensuals a la persona gran per cobrir les despeses extres de llum i aigua. Crida a la participació Tot i que hi ha molta demanda per part dels estudiants, Rosa Llurba fa una crida a la gent gran de Tarragona perquè s'animin a participar-hi. Destaca que la relació que s'estableix sovint transcendeix el programa, creant llaços d'amistat que duren anys. "És una motivació tornar a tindre gent jove a casa i poder transmetre la seva experiència; per als joves és una experiència irrepetible."

  • Anàlisi de la pèrdua de representació d'ICV a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Anàlisi de la pèrdua de representació d'ICV a Tarragona

    Fracàs electoral i pèrdua de la representació municipal L'entrevista a Lluís Balard, president d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) al Camp de Tarragona, se centra en la valoració dels resultats de les eleccions municipals, on la formació s'ha quedat fora de l'Ajuntament de Tarragona. Malgrat haver obtingut un 4,71% dels vots, la manca de només 124 vots per arribar al llindar del 5% ha suposat la pèrdua dels seus dos regidors. Causes i diagnòstic del resultat Balard assumeix la responsabilitat del que qualifica com un fracàs col·lectiu i identifica diversos factors clau: Volatilitat de l'electorat: Una part dels votants d'esquerres hauria optat pel vot útil per assegurar el canvi de govern. Pèrdua de perfil propi: L'organització no ha sabut transmetre la necessitat de la seva presència per garantir polítiques de cohesió. Impacte de propostes polèmiques: Es reflexiona sobre si la proposta de la mesquita a l'edifici del Banc d'Espanya o l'oposició al finançament del Nàstic han pogut influir negativament en la recta final. Divisió interna: La decisió de l'exregidor Lluís Hernández de presentar-se en una altra llista mentre encara formava part del grup municipal d'ICV s'ha vist com un acte de deslleialtat i incoherència. Visió de futur i nou escenari polític "És l'anomalia que Tarragona sigui l'única gran ciutat que no té representació d'Iniciativa en la nova majoria d'esquerres." Tot i la desfeta a la capital, Balard recorda que el partit manté representació a la Diputació, al Parlament i als Consells Comarcals. Sobre el nou govern de Tarragona (PSC i ERC), el líder d'ICV ofereix: Suport extern: Col·laboració en totes les polítiques progressistes i de pau. Vigilància crítica: Seguiment de prop per garantir que es facin polítiques d'inclusió social i s'elimini la fractura del riu Francolí. Lleialtat institucional: Confiança en què el nou alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, millorarà les relacions amb la Generalitat i l'Estat.

  • Dia Mundial del Medi Ambient: Acció a Cala Jovera - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Dia Mundial del Medi Ambient: Acció a Cala Jovera

    Commemoració pràctica del Dia Mundial del Medi Ambient Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient el proper 5 de juny, les entitats Depana i l'Associació Mediambiental La Sínia han organitzat una jornada de voluntariat a la Cala Jovera (Castell de Tamarit). Més enllà dels manifestos institucionals, la iniciativa busca la implicació directa de la ciutadania en la preservació de l'entorn local. Objectius i activitats de la jornada La jornada, definida com una activitat familiar i reivindicativa, consta de dues parts principals: Neteja de l'entorn: Recollida de deixalles a la platja i zones forestals properes. Foment de la biodiversitat: Penjada de menjadores per a ocells per apropar els infants a la fauna local. Conscienciació: Descobrir espais naturals sovint desconeguts per la pròpia gent de Tarragona. Problemàtiques ambientals detectades Héctor Hernández, representant de La Sínia, destaca la paradoxa de trobar objectes voluminosos (com somiers o rentadores) a la natura malgrat l'existència de deixalleries gratuïtes. També s'alerta sobre: El canvi climàtic i el desglaci: El lema de l'ONU d'enguany se centra en el desglaci, un fenomen que afectarà directament el litoral tarragoní amb la pujada del nivell del mar. Espècies invasores: Es treballa intensament en la retirada de la tortuga de Florida (alliberada sovint per particulars) per protegir la tortuga de rierol, l'espècie autòctona de la desembocadura del riu Gaià. "El problema del canvi climàtic és que no el veiem; fins que no ens ho creiem no hi actuem, però el dia que ho veiem ja serà difícil fer marxa enrere." Calendari d'accions Dissabte (10:30h): Jornada de neteja i penjada de menjadores a Cala Jovera. Diumenge (12:00h): Alliberament d'una espècie salvatge a la desembocadura del Gaià en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient.

  • Victòria històrica del PSC a les eleccions municipals de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Victòria històrica del PSC a les eleccions municipals de Tarragona

    Anàlisi del tomb electoral a Tarragona La jornada electoral a la ciutat de Tarragona ha deixat un panorama polític completament renovat. El PSC, liderat per Josep Fèlix Ballesteros, ha obtingut una victòria contundent que posa fi a 18 anys de govern de Convergència i Unió (CiU). Els socialistes han aconseguit 13 regidors, quedant-se a només un de la majoria absoluta, amb prop del 40% dels vots. Els resultats de les principals forces PSC (13 regidors): Gran triomfador, recupera l'alcaldia amb un suport superior als 20.000 vots. CiU (8 regidors): Passa a l'oposició després de perdre l'alcaldia que ostentava Joan Miquel Nadal. PP (4 regidors): Manté la seva representació, però perd el pes en el govern que tenia com a soci de CiU. ERC (2 regidors): Manté els seus escons i s'ofereix com a soci estable per a un govern progressista. Declaracions del post-electoral L'actual alcalde en funcions, Joan Miquel Nadal, ha reflexionat sobre la baixa participació (54,13%) i ha defensat la necessitat d'introduir llistes obertes per apropar la política a la ciutadania: "S'han de fer llistes obertes perquè la societat, si no, no participarà; al final les eleccions les acabarem fent a la seu dels partits." Per la seva banda, el candidat de CiU, Joan Aregio, ha assumit la responsabilitat personal de la derrota, mentre que Iniciativa per Catalunya (ICV) ha perdut la seva representació municipal en no assolir el llindar del 5% dels vots. El futur consistori El nou ple municipal es constituirà el 16 de juny, data en què Ballesteros serà investit alcalde. El consistori quedarà dividit en quatre grups municipals, amb l'absència destacada de forces noves com Ciutadans o el grup independent de Maria Mercè Martorell, que no han obtingut representació.

  • Anàlisi dels resultats electorals municipals a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    36'

    Anàlisi dels resultats electorals municipals a Tarragona

    Taula de debat sobre les eleccions municipals Representants dels principals mitjans de comunicació de Tarragona s'han reunit per analitzar els resultats històrics del 2007. La conversa se centra en el canvi de cicle polític i les noves dinàmiques de vot a la demarcació. El triomf de Josep Fèlix Ballesteros • La victòria del PSC a Tarragona ha estat qualificada d'incontestable, fregant la majoria absoluta amb 13 regidors. • S'interpreta com un reflex de la necessitat de canvi després de 18 anys de govern de Joan Miquel Nadal. • Els tertulians coincideixen que el relleu de Nadal cap a Joan Aregio es va gestionar malament i va arribar tard. La desfeta d'Iniciativa i l'estabilitat del PP • Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) desapareix del consistori. Els experts ho atribueixen a un candidat de perfil baix i a la polèmica per la proposta d'una mesquita al centre de la ciutat durant la campanya. • El Partit Popular (PP) demostra tenir un vot fidel o "roca dura", mantenint els seus 4 regidors malgrat les expectatives de fragmentació. Fenòmens regionals: L'abstenció i els vots antisistema • La baixa participació (al voltant del 54%) es veu com una "llaga de la democràcia". Els ponents debaten sobre la desafecció política i la possibilitat d'implementar llistes obertes per connectar més amb el ciutadà. • Es comenten casos particulars com l'entrada de la CORI (Ariel Santamaria) a Reus i l'ascens de la Plataforma per Catalunya al Vendrell. "Aregio va començar a perdre en el moment que va fracassar l'operació de relleu de Nadal fa dos anys." Propostes de millora democràtica • Alguns directors de premsa suggereixen limitar els mandats a 8 anys per higiene democràtica. • Es reclama que la política local torni a centrar-se en la gestió dels serveis i el consens en lloc de copiar la crispació de la política nacional.

  • El descens del Nàstic i el futur a Segona Divisió - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    El descens del Nàstic i el futur a Segona Divisió

    El descens del Nàstic: Crònica d'una mort anunciada El programa analitza amb un toc d'ironia i nostàlgia el descens del Gimnàstic de Tarragona a la Segona Divisió A. Els locutors comenten l'estranya atmosfera del darrer partit, marcat per la falta de drama excessiu, ja que la pèrdua de categoria ja estava pràcticament assumida per l'afició i el club. Punts clau de la temporada i polèmiques Crítiques a l'entrenador: Es destaca el descontentament amb les decisions de l'entrenador Paco Flores, recuperant talls de veu on el públic de l'estadi demanava la seva marxa amb el ja cèlebre: > "Flores, vete ja." La gestió del club: S'esmenta el paper del president Xavier Salvador i les seves ambicions de tornar ràpidament a la categoria d'or i, fins i tot, somiar amb competicions europees en el futur. Recull de moments: Es fa un exercici de memòria amb una cançó de bressol que serveix de fil conductor per recordar alguns dels pocs èxits de la temporada, com el gol de Campano o la victòria contra l'Espanyol. Futur i programa especial El debat se centra ara en què cal fer per recuperar la categoria l'any vinent. Es proposen solucions que van des de fitxatges estratègics fins a una qüestió d'actitud i caràcter sobre el terreny de joc. Aquesta nit, el programa Sempre Nàstic comptarà amb una tertúlia d'experts i l'entrevista al president per analitzar les causes d'aquest curs i el pla de ruta per a la Segona A.

  • Victòria de Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Victòria de Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona

    El canvi polític a Tarragona L'episodi se centra en l'entrevista realitzada a Josep Fèlix Ballesteros (PSC) l'endemà de la seva contundent victòria a les eleccions municipals de Tarragona, on va obtenir 13 regidors. El futur alcalde reflexiona sobre el significat d'aquest resultat com un desig clar de la ciutadania per un canvi tranquil. Formació de govern i pactes • El candidat socialista prioritza un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per formar un govern de progrés sòlid. • Tot i la majoria àmplia, Ballesteros aposta per la generositat i el consens amb la resta de forces polítiques en els grans temes de ciutat. • Es buscarà crear un lobby tarragoní per defensar els interessos de la ciutat davant altres administracions. Prioritats del nou mandat El resum de les primeres mesures inclou: Zones blaves: Eliminació immediata de 500 places a la perifèria (Passeig Torroja, Carrer dels Músics). Accessibilitat: Finalització de l'ascensor de l'Ajuntament per a persones amb mobilitat reduïda. Educació: Visites setmanals a centres escolars per reforçar l'educació com a pilar estratègic. Grans projectes urbans i institucionals "Vull un full de ruta per a la ciutat consensuat amb totes les forces polítiques, especialment en projectes com la façana marítima o el POUM." • Urbanisme: Revisió del POUM mitjançant al·legacions i impuls del projecte de Terrescavades amb criteris de sostenibilitat i habitatge social. • Cultura i Esports: Suport a la capitalitat cultural i aos Jocs del Mediterrani. Pel que fa al Nàstic de Tarragona, Ballesteros proposa que l'Ajuntament mantingui el 34% de les accions però cedeixi la representació als socis per evitar interferències polítiques. Traspàs de poders i vessant personal Ballesteros destaca la cordialitat en les converses amb l'alcalde sortint, Joan Miquel Nadal, i relata anècdotes sobre la campanya i el suport de la seva família, subratllant la dificultat de conciliar la vida política amb la familiar.

  • Jornada electoral i actualitat del Nàstic a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    29'

    Jornada electoral i actualitat del Nàstic a Tarragona

    Seguiment de la Jornada Electoral del 27 de Maig L'informatiu especial de Tarragona Ràdio se centra en el desenvolupament de les eleccions municipals, destacant una xifra de participació del 24,37% fins al migdia. Aquesta dada representa una lleugera davallada de dos punts en comparació amb els comicis de l'any 2003. Participació i incidències per zones • La zona centre i l'Eixample han registrat les xifres més altes, superant el 25-28%. • El barri de Camp Clar presenta l'abstenció més elevada, tot i millorar un punt respecte a fa quatre anys. • S'ha reportat una incidència destacable al centre cívic de Torreforta, on una mesa s'ha constituït amb 50 minuts de retard per l'absència dels membres titulars i suplents. Crides dels candidats tarragonins Els líders de les principals formacions han exercit el seu dret a vot amb missatges clau: • Joan Aregio (CiU): Ha subratllat la importància de l'administració local. • Josep Fèlix Ballesteros (PSC): S'ha adreçat especialment als joves que voten per primer cop. • Alejandro Fernández (PP): Ha demanat implicació ciutadana per prestigiar les institucions. • Sergi de los Rios (ERC) i Lluís Balart (ICV-EUiA): Han demanat un vot "en positiu" i han destacat la fi del treball de campanya. "És una molt bona ocasió per fer un exercici democràtic en un moment històric per Tarragona." Actualitat Esportiva: El Nàstic a un pas de Segona El programa també analitza la situació crítica del Gimnàstic de Tarragona, que podria descendir matemàticament a Segona Divisió abans de començar el seu partit contra l'Atlético de Madrid, depenent dels resultats de la Real Sociedad i l'Athletic Club. Detalls del matx • L'entrenador Paco Flores només introduirà el canvi d'Ismael Irurzun a l'onze inicial. • L'objectiu de l'equip és defensar la dignitat de la samarreta i donar una alegria a l'afició al Nou Estadi. • El rival, l'Atlético, arriba motivat per aconseguir una plaça a la UEFA. Altres notícies • S'informa d'un atropellament greu a la Rambla Nova on un home de 70 anys ha estat envestit per una motocicleta. • Albert Cabestany competeix a França en la tercera prova del mundial de trial outdoor per retallar distàncies amb Toni Bou.

  • Eleccions Municipals i Descens del Nàstic a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3h 27min

    Eleccions Municipals i Descens del Nàstic a Tarragona

    Informació General de la Jornada L'episodi cobreix un diumenge intens a Tarragona, marcat per la celebració de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i la disputa del partit de futbol entre el Nàstic i l'Atlético de Madrid. La jornada es caracteritza per una combinació de tensió política i decepció esportiva. Eleccions Municipals de 2007 L'actualitat informativa se centra en el seguiment minut a minut de la jornada electoral: • Baixa participació: S'enregistra una davallada de fins a 7 punts respecte als comicis de 2003, amb un especial desert d'electors als barris de Ponent. • Incidències: Destaca el retard en la constitució d'una mesa al Centre Cívic de Torreforta per l'absència dels membres titulars. • Sondejos a peu d'urna: Les primeres enquestes en tancar els col·legis apunten a una victòria del PSC (Josep Fèlix Ballesteros) amb entre 11 i 13 regidors, seguit de CiU (Joan Aregio). Actualitat Esportiva: El Nàstic a Segona El programa Tarragona Esportiva narra un moment històricament trist per a la ciutat: • Descens matemàtic: Fins i tot abans de començar el seu partit, els resultats d'altres equips (com la victòria de l'Athletic de Bilbao) confirmen el descens del Nàstic a la Segona Divisió. • Nàstic 0 - Atlético de Madrid 2: El partit es resol amb dos gols de Fernando Torres (un d'ells de penal). L'afició mostra la seva indignació contra l'entrenador Paco Flores amb crits de "vete ja". • Reaccions: Jugadors com César Navas i Abel Buades expressen la seva tristesa per la pèrdua de la categoria després de només un any a la Lliga de les Estrelles. Altres Notícies i Serveis • Informació sobre el repartiment d'escons a la Diputació de Tarragona segons la Llei d'Hondt. • Resultats de futbol regional, destacant la situació crítica del Bonavista i l'empat de la Pobla de Mafumet.

  • Nit de les Eleccions Municipals 2007 de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3h 1min

    Nit de les Eleccions Municipals 2007 de Tarragona

    Resum de la Nit Electoral a Tarragona L'especial de Tarragona Ràdio recull una jornada històrica pel municipi amb un canvi de cicle polític després de 18 anys de governs de CiU. La celebració del 27 de maig de 2007 ha estat marcada per una victòria contundent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), liderat per Josep Fèlix Ballesteros, qui frega la majoria absoluta i assumeix el lideratge de la ciutat. Resultats i Sorpreses del Consistori • PSC: El gran triomfador amb 13 regidors (4 més que el 2003), a un sol escó de la majoria absoluta. • Convergència i Unió (CiU): Baixada significativa fins als 8 regidors, perdent l'alcaldia. • Partit Popular (PP): Manté la seva força amb 4 regidors, reafirmant un electorat fidel. • Esquerra Republicana (ERC): Resisteix l'embranzida socialista mantenint els seus 2 regidors. • Iniciativa per Catalunya (ICV): La gran derrota de la nit, en quedar-se sense representació per no arribar al llindar del 5%. L'Anàlisi dels Protagonistes "Tarragona ha votat canvi, ens ha demanat tancar una etapa i nosaltres ho assumim amb molta responsabilitat però amb il·lusió." — Josep Fèlix Ballesteros (PSC) L'alcaldable de CiU, Joan Aregio, reconeix obertament la derrota i esmenta que les circumstàncies i el destí no han ajudat la federació nacionalista en aquest relleu de govern. Per la seva banda, els analistes convidats destaquen que Tarragona ha viscut un terratrèmol electoral que ha compactat el consistori en només quatre forces, a diferència de la dispersió de vots vista en altres capitals catalanes. Tendències de Participació i Altres Localitats • Abstenció: Un descens generalitzat de la participació, que a Tarragona ha caigut gairebé 10 punts respecte als anteriors comicis. • Fenòmens Externs: L'entrada de plataformes com la Cori a Reus o el creixement de Plataforma per Catalunya al Vendrell reflecteixen un cert desencís amb les formes de política tradicional. • Panorama Nacional: Victòria socialista a les quatre capitals de província i retrocés dels socis del govern tripartit (ICV i ERC) en favor de la bipolarització PSC-CiU.

  • Especial Eleccions Municipals 2007 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    4h 25min

    Especial Eleccions Municipals 2007 a Tarragona Ràdio

    Seguiment de la Jornada Electoral Resum del programa especial de Tarragona Ràdio dedicat a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007. L'episodi cobreix l'obertura dels col·legis, la constitució de les meses i les primeres votacions dels candidats principals en un ambient de normalitat absoluta. Dades Clau de la Jornada • Un total de 96.871 electors tenen dret a vot a la ciutat. • S'han constituït 191 meses electorals en 51 col·legis diferents. • L'Ajuntament de Tarragona escollirà 27 regidors que es constituiran oficialment el 16 de juny. • S'ha arribat a un rècord de 14 candidatures presentades. Votacions dels Candidats • Josep Fèlix Ballesteros (PSC): El més matiner, votant a la Guàrdia Urbana. Ha destacat la importància del vot jove. • Joan Aregió (CiU): Ha votat al Centre Cultural de Monnars, acompanyat de la seva dona. • Alejandro Fernández (PP): Ha exercit el seu dret al barri de Sant Pere i Sant Pau. • Lluís Balart (ICV-EUiA) i Sergi de los Ríos (ERC): Ambdós han votat al col·legi Pau Delclòs. Incidències i Curiositats "El que no sigui notícia, és una bona notícia." • Centre Cívic de Torreforta: Ha estat el punt amb més problemes durant la constitució de la mesa per falta de membres titulars. Un vocal ha hagut d'assumir la presidència de manera accidental. • Mercadet de Bonavista: La unitat mòbil ha copsat el desencís de part de la població i el contrast amb l'activitat comercial habitual del diumenge. • Logística dels Partits: Els directors de campanya han explicat els dispositius de milers de voluntaris i el càtering preparat per a la nit electoral (des de muntaditos a l'oficina del PP fins a canapès a la del PSC).

  • Tancament de campanya de les eleccions municipals a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Tancament de campanya de les eleccions municipals a Tarragona

    Tancament d'una campanya electoral intensa L'especial informatiu de Tarragona Ràdio recull els darrers actes dels partits polítics abans de la jornada de reflexió i les eleccions del 27 de maig. Els caps de llista aprofiten les últimes hores per demanar el vot i marcar perfil propi davant els possibles escenaris postelectorals. Actes i declaracions dels principals candidats Convergència i Unió (CiU): Joan Aregio, tanca la campanya amb un sopar-míting al Palau de Congressos acompanyat d'Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida. Aregio es mostra optimista i destaca la importància de la mobilització. PSC: Josep Fèlix Ballesteros, aplega unes 500 persones al Moll de Costa amb el suport del president José Montilla. Ha centrat el seu discurs en el canvi necessari i la renovació de la façana marítima. PP: Alejandro Fernández, es presenta com la força decisiva per evitar un tripartit d'esquerres i destaca la consolidació del vot popular segons les enquestes. ERC: Sergi de los Rios, reivindica una campanya constructiva i neta, allunyada de la crispació. ICV-EUiA: Lluís Balart, focalitza les seves propostes en la joventut, l'habitatge i la creació d'una oficina d'emancipació. Ciutadans: Jaime Climent, debuta com a nova formació amb l'objectiu d'aconseguir representació al consistori. Polèmica i resolucions judicials "La Junta Electoral ha suspès l'acte de la primera pedra de la caserna de la Guàrdia Urbana per considerar-lo marcadament electoralista." Aquesta resolució arriba després d'una denúncia del PSC, que també ha anunciat accions contra l'alcalde per una carta enviada als ciutadans demanant el vot per al candidat de CiU. Dades del dispositiu electoral Cens: Prop de 97.000 tarragonins tenen dret a vot. Logística: 191 meses distribuïdes en 51 col·legis electorals. Precedents: L'any 2003 la participació va ser del 60%, amb CiU com a força més votada seguida del PSC.

  • Entrevista a Joan Aregio: Gestió, Valors i Futur a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    42'

    Entrevista a Joan Aregio: Gestió, Valors i Futur a Tarragona

    Perfil Personal i Gustos Culturals L'entrevista comença explorant la faceta més humana del candidat Joan Aregio. Es discuteix la seva passió pel tango i la figura de Carlos Gardel, destacant la sensibilitat d'aquesta música. Aregio també comparteix el seu gust per la lectura, especialment l'obra de Jesús Moncada, i la seva afició per l'astronomia, recordant el seu viatge a Líbia per presenciar un eclipsi total de sol. Identitat i Societat Es debat sobre els símbols de catalanitat, com els castells i les sardanes: • Els castells es defineixen com un símbol de la Catalunya Nova i un element integrador. • Aregio defensa una societat plural per sobre de la multiculturalitat, prioritzant la llengua com a nervi principal del país. • S'emfatitza que la identitat no ha de ser un certificat obligatori, sinó una vivència personal. Trajectòria Professional i Caràcter Aregio, llicenciat en dret, analitza la seva imatge pública, sovint percebuda com a distant o seriosa. Ell ho atribueix a una barreja de timidesa i responsabilitat professional: "Soc una persona molt sèria amb la feina i em costa ser l'alegria de la huerta quan hi ha temes importants sobre la taula." També reflexiona sobre el concepte de professional de la política, rebutjant la idea de perpetuar-se en els càrrecs per a tota la vida. Projectes Urbanístics i de Ciutat Es detallen les propostes clau per a Tarragona: Preservació d'Espais Naturals • Platja Llarga: Defensa un projecte de passeig peatonal amb passarel·les de fusta per recuperar dunes, negant rotundament qualsevol construcció d'habitatges. • Projecte Terrescavades: Considerat una prioritat per ser un sector de creixement natural de la ciutat. Equipaments i Mobilitat • Proposa convertir el Banc d'Espanya en una hemeroteca-biblioteca. • Ubicar el Museu Nacional Arqueològic a la Tabacalera com a porta d'entrada a la Tarraco històrica. • Implementar la targeta de resident per a les zones blaves a tota la ciutat. • Impulsar el tramvia lleuger (Trencamp) per millorar la connexió interna i metropolitana. Estratègia Electoral i Seguretat A les portes de les eleccions, Aregio planteja la campanya com una tria entre Convergència i Unió o el tripartit. Defineix la seguretat com la seva prioritat absoluta en cas d'arribar a l'alcaldia, mitjançant la coordinació policial i la Junta de Seguretat.

  • Comiat de Joan Miquel Nadal: 18 anys d'alcaldia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Comiat de Joan Miquel Nadal: 18 anys d'alcaldia a Tarragona

    Balanç d'una trajectòria política a Tarragona Joan Miquel Nadal s'acomiada de l'alcaldia de Tarragona després de 18 anys al capdavant de la ciutat, realitzant una anàlisi introspectiva sobre el seu llegat, les seves obsessions i les múltiples polèmiques que han marcat el seu mandat. L'alcalde expressa la seva voluntat de retirar-se de l'escena política immediatament després de les eleccions per deixar pas als nous protagonistes. Les obsessions de l'alcalde Durant el seu discurs, destaca una idea central que ha guiat la seva gestió: • La unificació de la ciutat: Nadal es defineix com un alcalde obsessiu amb la idea de cosir els barris per formar una sola Tarragona. • El transport públic: Identifica els autobusos com els "nervis de la ciutat", recordant amb orgull la implantació de la gratuïtat per als jubilats, una mesura pionera a l'Estat. Gestió de la polèmica i defensa del territori L'alcalde no defuig la seva fama de personatge controvertit i enumera diversos episodis on la seva tossudesa va ser clau: • Enfrontaments amb el partit: Reivindica que és millor enfrontar-se a la pròpia formació política que trair la ciutat. • Projectes urbanístics i patrimonials: Menciona la polèmica del Metropol, la carpa del Camp de Mar, la Tabacalera i la seva ferma defensa del Fortí de la Reina davant de la justícia. • La capitalitat: Rebutja rotundament qualsevol intent de cocapitalitat amb Reus, defensant Tarragona com l'única capital de les comarques tarragonines. "El que de seguida tira la tovallola no mereix ser alcalde d'aquesta ciutat, perquè aquesta ciutat té molts anys i és sòlida." Projectes de futur i comiat personal Abans de cloure el seu mandat, Nadal posa l'accent en reptes pendents com la façana marítima i l'ús del Banc d'Espanya. Finalment, agraeix la tasca dels funcionaris i el seu equip, demana perdó als periodistes per la seva possible insolència puntual i reflexiona sobre el pas del temps des de la seva entrada a l'Ajuntament. L'acte acaba amb la confirmació que el polèmic pàrquing del Jaume I (Rectorat) començarà a funcionar de forma experimental el dissabte següent, malgrat les dificultats informàtiques i judicials que han envoltat el projecte.

  • Activitats esportives d'estiu a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Activitats esportives d'estiu a Tarragona

    Organització i oferta del Patronat Municipal d'Esports L'episodi detalla la programació d'estiu organitzada pel Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, amb l'objectiu de facilitar la conciliació familiar i promoure l'hàbit de l'esport entre els infants i joves (de 4 a 16 anys). Les activitats es divideixen principalment entre el Poliesportiu de Camp Clar i les platges de la ciutat. Principals propostes per a l'estiu Cursets de natació: Es realitzen a la piscina de Camp Clar amb un format intensiu (diari) i quincenal durant els mesos de juny, juliol i agost. L'accés es gestiona mitjançant un sorteig per cognom per garantir l'equitat en cas d'excés de demanda. Estades esportives: Enfocades a infants de 4 a 12 anys, s'organitzen per setmanes. Inclouen: Jocs psicomotrius i tallers per als més petits. Esports d'aventura (jungle trek, tirolines) a la Punta de la Mora per als més grans. Iniciació al salvament i socorrisme aquàtic. Escola Municipal de Mar: Una novetat que ofereix windsurf, caiac i snorkeling a la platja de la Arrabassada per a joves de 10 a 16 anys. Gestió d'inscripcions i novetats "L'important és que els nanos coneguin aquests esports de mar i que s'ho passin molt bé; si l'experiència és bona de petits, de grans seguiran fent esport." Inscripcions: S'obren l'1 de juny a les oficines del Patronat. Bonificacions: S'apliquen descompte progressius si s'inscriu l'infant a més d'una setmana d'estades esportives. Accessibilitat: Es posa èmfasi en l'ús de les zones esportives públiques a la platja per a la pràctica gratuïta de vòlei, futbol platja i el nou tenis platja.

  • La Cenerentola de Rossini al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    7'

    La Cenerentola de Rossini al Teatre Metropol

    L'entrevista a Daniel Martínez, director del cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell, detalla la representació de l'òpera La Cenerentola (La Ventafocs) de Giacomo Rossini al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra es defineix com una òpera bufona (còmica) que, tot i basar-se en el conte clàssic, presenta diferències significatives fruit del caràcter terrenal del compositor: Absència d'elements màgics: No hi ha fades ni ratolins transformats; la trama és dirigida per Alidoro, un filòsof i conseller. Substitució de personatges: En lloc de la madrastra, trobem un padrastre (baix baríton). El simbolisme de la polsera: Es substitueix la sabata de vidre per una polsera per evitar que la cantant hagués d'ensenyar la cama, un fet mal vist el 1817. Musicalment, Martínez la descriu com una obra fresca, vital i molt dinàmica, ideal per a persones que s'inicien en el món de l'òpera. Com a dada curiosa, s'explica que Rossini va compondre la major part de l'obra en només tres setmanes, comptant amb el suport d'ajudants com Luca Agolini per a algunes àries secundàries i recitatius. "És una música molt fresca que arriba molt bé a totes les edats; hem tingut nens de cinc anys que s'ho han passat pipa."

  • Pacte per a la convivència nocturna a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    11'

    Pacte per a la convivència nocturna a Catalunya

    Acord històric contra la contaminació acústica Ahir a la tarda es va formalitzar un pacte pioner a nivell de Catalunya entre els sectors de l'oci nocturn, la restauració i les associacions veïnals. L'objectiu central d'aquest conveni és combatre la contaminació acústica i garantir el dret al descans dels ciutadans, alhora que es protegeix la viabilitat dels negocis que compleixen la llei. Joaquim Boades, secretari general de la FECASARM, destaca que el sector vol desmarcar-se de la minoria que incompleix la normativa: "El 99,9% dels locals estan complint la normativa... no ens podem veure perjudicats per l'actitud d'una minoria." Mesures i compromisos del pacte L'acord preveu diverses línies d'actuació per resoldre els conflictes sonors: Intervenció en origen: Es mantindran reunions amb els locals sorollosos per exigir-los mesures correctores abans de demanar-ne el tancament. Pressió conjunta: El sector de l'oci s'unirà a les queixes veïnals contra aquells empresaris que actuïn de forma irresponsable o en competència deslleal. Control de focus externs: Es demanarà més contundència administrativa contra sorolls aliens als locals, com les motocicletes amb tubs d'escapament lliures. Implicació municipal: S'insta els ajuntaments a adherir-se al conveni, aportant recursos i agents de l'ordre públic per fer complir les ordenances. El pes de la insonorització i la legalitat L'entrevista subratlla que la qualitat acústica té un cost elevat. L'adequació d'un local pot oscil·lar entre els 70.000 i els 150.000 euros de mitjana, arribant al milió d'euros en casos excepcionals. Boades insisteix que el pacte busca evitar casos extrems com la recent sentència de quatre anys de presó per a un restaurador de Barcelona, un fet que danya el prestigi de tot el col·lectiu.

  • Josep Fèlix Ballesteros: El projecte de canvi per a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    38'

    Josep Fèlix Ballesteros: El projecte de canvi per a Tarragona

    Presentació i Context Personal El candidat socialista a l'alcaldia de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, reflexiona des de la terrassa del Motoclub sobre la seva trajectòria i el seu vincle amb la ciutat. La tria del lloc i de la cançó Mediterrani de Serrat subratllen la seva identitat tarragonina i la importància de l'essència marinera. Trajectòria Política i Valors Ballesteros detalla el seu pas del món associatiu, especialment com a monitor d'esplai i director de colònies amb nois amb discapacitat mental, cap a la política municipal: • Va entrar com a independent al Partit Socialista l'any 1986. • Defensa una visió de la política basada en la proximitat i el contacte diari amb el ciutadà. • Manifesta obertament el seu compromís amb els valors cristians, considerant-los totalment compatibles amb el socialisme: > "El socialisme i el cristianisme treballen per la justícia social, la igualtat i la llibertat." Projectes i Propostes per a Tarragona El candidat desgrana el seu programa electoral centrat en infraestructures i serveis municipals: Gestió d'Edificis i Urbanisme • Banc d'Espanya: Proposa convertir-lo en una biblioteca, hemeroteca i un gran centre d'informació turística. • Façana Marítima: Es compromet a assolir un acord institucional en un termini de sis mesos. • Sabinosa: Planteja un centre de talassoteràpia i un espai per a la Universitat d'Estiu, rebutjant-ne la privatització. • Equipaments Culturals: Proposa un gran auditori a la zona de Llevant i l'ús de la Tabacalera com a gran eix cultural decidit per una comissió d'experts. Habitatge, Mobilitat i Seguretat • Habitatge: L'objectiu és construir 900 habitatges públics en quatre anys, especialment per a joves. • Mobilitat: Proposa eliminar 500 zones blaves de la perifèria el primer dia de mandat i oferir el primer quart d'hora gratuït als pàrquings. • Seguretat: Planteja la incorporació de 100 nous agents de la Guàrdia Urbana per potenciar la policia de proximitat. Perspectiva Electoral Ballesteros critica l'estratègia de crispació d'altres partits i es mostra convençut de la necessitat d'un govern sòlid i estable que aposti per un canvi real a la ciutat després de 18 anys de mandat de Joan Miquel Nadal, els darrers dels quals descriu com una etapa de decadència.