Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

457-480 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Actualitat educativa: Llei d'Educació i infraestructures a Tarragona
Polèmica per la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) L'entrevista se centra inicialment en la vaga convocada pel sindicat USTEC i altres organitzacions per al proper 13 de novembre. Vicenç Villena, director dels serveis territorials d'Educació, defensa la llei davant les crítiques que l'acusen d'afavorir l'ensenyament privat. Eixos principals de la llei • Autonomia i responsabilitat: La llei aposta per donar més capacitat de decisió als centres i als seus directors. • Participació de les famílies: Es busca que pares i mares tinguin un paper actiu en les decisions dels centres, superant models que Villena qualifica de "involucionistes". • Cohesió social: S'estableixen mecanismes de corresponsabilitat perquè la xarxa concertada també assumeixi l'escolarització d'alumnat nouvingut. "Volem una llei que permeti fer polítiques educatives diferents, però amb una aposta clara per la modernització i la confiança en els professionals." Infraestructures i equipaments a Tarragona En la segona part del programa, es repassen els projectes de construcció i millora de centres a la ciutat, marcats per la crisi econòmica i la disponibilitat de sòl urbà. Centres de Primària i Secundària • CEIP Tarragona (Joan XXIII): Projecte prioritari per substituir els mòduls prefabricats del César August, amb previsió d'inici d'obres l'any vinent. • Institut Tarragona 2: Es troba en fase de resolució d'al·legacions urbanístiques per part de l'Ajuntament. • Sant Salvador: S'ha desencallat la situació amb el pressupost consignat i l'inici del moviment de terres. Remodelacions de referència Es destaquen les inversions als instituts Martí Franqués (renovació de laboratoris, accessibilitat i eficiència tèrmica) i Vidal i Barraquer (noves naus per a Formació Professional). Sobre l'Escola Oficial d'Idiomes, Villena reconeix que, tot i no ser una prioritat absoluta en temps de crisi, es treballa amb l'Ajuntament per trobar una solució al seu emplaçament històric.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
L'impacte de la crisi a Càritas i la Fundació Bona Nit
L'emergència social de la crisi a Tarragona L'episodi analitza com la crisi econòmica ha transformat la realitat social a Tarragona, amb la participació de Josep Maria Castrilló, director de la Casa del Transeunt (Càritas), i Antoni Coll, president de la Fundació Bona Nit. Ambdós experts destaquen un increment de la demanda i, sobretot, una mutació profunda en el perfil de les persones que busquen ajuda. Un nou perfil de sensellarisme El canvi més significatiu és l'aparició de persones que fins fa poc tenien una vida totalment estructurada. Els punts clau d'aquest nou escenari són: Persones nouvingudes al carrer: Ciutadans que han perdut la feina i han esgotat els seus vincles familiars o socials. Solen anar ben vestits i nets, mostrant una gran vergonya per la seva situació. Impacte emocional: El pas de tenir una vida normalitzada a trobar-se al carrer genera un fort dany psicològic i una sensació de fracàs vital. Joventut i gènere: S'ha detectat un augment de joves (menors de 30 anys) amb ruptures familiars i un creixement del perfil femení (17%), que sovint arriba amb problemes més cronificats a causa de la major resistència al patiment. Estratègies d'acollida i gestió La col·laboració entre institucions és clau per optimitzar els recursos disponibles: Fundació Bona Nit: Ofereix actualment 15 places en una pensió de baixa exigència (Pensió Carmen) durant els mesos de novembre a abril. Càritas: Gestiona el dia a dia, realitzant entrevistes personalitzades per determinar el temps d'estada segons les necessitats (des d'una setmana fins a sis mesos per a programes de rehabilitació). Atenció integral: No només es cobreixen necessitats primàries (alimentació, higiene i vestit), sinó que es treballa en la recuperació de l'amor propi i la sociabilització. El repte financer i la crida al voluntariat Davant de l'amenaça d'un descens en les donacions per la situació econòmica, les entitats fan una crida a la societat: "El voluntari ha de portar Càritas; necessitem el temps de les persones, una gran riquesa que ajuda l'altre a recuperar el sentiment de ser persona." Es preveu que els propers mesos siguin crítics, especialment quan s'esgotin les prestacions de l'atur de moltes famílies, fet que obligarà a una coordinació més estreta entre municipis, ONGs i la societat civil.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Projectes i solidaritat de Mans Unides a Tarragona
Compromís Social i Projectes de Mans Unides Nati Mounkosi, veterana membre de l'entitat, explica les accions que Mans Unides Tarragona està duent a terme per recaptar fons i sensibilitzar la població sobre la pobresa extrema i la justícia social. El Berenar de la Fam Es destaca la celebració de la 35a edició d'aquest esdeveniment solidari a Tarragona: Data i lloc: Aquest dimecres a les 18:00 h al col·legi del Sagrat Cor. Objectiu: Recaptar donatius (10 € per tiquet) per finançar un projecte sanitari i educatiu a l'Índia. Simbologia: L'acte inclou un berenar de coca i xocolata i el sorteig d'objectes cedits per empreses locals. Projecte Destacat: Desenvolupament a l'Índia Els fons es destinaran a la promoció de la salut i l'alfabetització a 15 aldees de l'estat d'Ariana: Beneficiaris: 4.500 persones, principalment dones marginades. Objectius clau: Alfabetització, garantia de serveis sanitaris bàsics i lluita contra el treball infantil. Filosofia: L'entitat no realitza ajuda assistencial d'emergència, sinó que se centra en el desenvolupament autònom. "El lema de Mans Unides és ensenyar a pescar; donar-los la canya per assolir l'autonomia, no només caritat." Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni L'entitat treballa alineada amb els objectius de les Nacions Unides per erradicar la fam i la pobresa, denunciant que la situació és sovint un problema de gestió política i no només econòmic. Es recorda que Mans Unides celebrarà aviat el seu 50è aniversari amb l'esperança utòpica de poder desaparèixer algun dia quan la pobresa ja no existeixi.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Estat i futur del Pla Integral de Camp Clar a Tarragona
Evolució i context del Pla Integral de Camp Clar L'entrevista amb Joan Sanujas, regidor responsable del Pla Integral de Camp Clar (PIC), analitza la situació actual d'aquest projecte impulsat originalment l'any 2006 sota la Llei de Barris. Malgrat les crítiques de l'oposició sobre una possible paràlisi, el regidor defensa que el pla està plenament actiu, tot i admetre un retard inicial en l'execució que ha obligat a sol·licitar una pròrroga a la Generalitat fins al 2011. Actuacions urbanístiques i inversió El pressupost total del pla és de 15 milions d'euros, finançat al 50% entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Actualment: S'ha executat aproximadament un 18-19% de la despesa total. L'àmbit urbanístic és el més costós, representant uns 12 milions d'euros del pressupost. Avui mateix s'inicien obres per instal·lar 21 passos de vianants elevats i l'arranjament de zones d'aparcament. Programes d'atenció a les persones i participació El pla posa un èmfasi especial en la cohesió social mitjançant diversos programes actius: Veïns Actius: Un projecte de mediació per organitzar comunitats de veïns en escales degradades (unes 15 identificades) i fomentar el manteniment compartit dels espais comuns. Promoció de l'Esport: Activitats per a joves a partir de 13 anys i iniciació esportiva a les escoles del barri. Educació per la Salut: Continuïtat del programa L’Aventura de la Vida amb monitors especialitzats extraescolars. Dinamització Comercial: Creació de l'Associació de Comerciants de Camp Clar, que aplega uns 70 establiments i impulsa campanyes com "Posa't Guapa" o la il·luminació de Nadal. Model de gestió i coordinació institucional El regidor destaca un canvi estratègic en la gestió del pla per accelerar-ne l'aplicació: "Vam veure que des de l'Ajuntament era difícil portar-ho i portar-ho bé; per això vam seguir el model d'èxit de Lleida a través d'empreses municipals d'habitatge." Finalment, s'ha assegurat que el pla és compatible i es coordina amb grans infraestructures futures, com la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, la ciutat esportiva del Nàstic i nous centres educatius.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
27'
Premis de Comunicació de Tarragona
Celebració de la Gala de Comunicació a la Volta del Circ En aquest episodi especial, es recullen les impressions i entrevistes posteriors a la gala dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona, un esdeveniment que va canviar el seu format habitual per oferir una experiència més dinàmica amb màgia i música en directe. Reconeixements a Trajectòries Professionals L'edició d'enguany ha destacat figures clau per la seva vinculació amb el territori i la seva tasca comunicativa: • Vigas Luna: El reconegut director de cinema va destacar el seu amor per Tarragona, que defineix com a terra calenta. Va parlar dels seus símbols locals preferits: els calçots, els castells i el porró. • Pitu Rovira: Llibreter de La Capona, va ser guardonat per la seva col·laboració de gairebé 20 anys als mitjans, utilitzant la ràdio com a eina per apropar la literatura a la ciutadania. • Enric Pujol: Històric radiofonista amb 38 anys d'experiència a Ràdio Nacional d'Espanya. Va repassar la seva carrera des del radioteatre fins a les retransmissions del Nàstic, just abans de la seva prejubilació forçada per un ERO. Reportatges i Periodisme d'Investigació Es van atorgar premis dotats amb 4.000 euros a treballs periodístics de gran qualitat: • Rosa Maria Bosch: Guardonada pel premi Societat i Riscos per la sèrie Paisajes Amenazadors a La Vanguardia. El seu treball retrata entorns amb alt valor ecològic que corren el risc de desaparèixer per la pressió urbanística o industrial. • Toni Orensanz i Patricia Fernández: Guanyadors del premi Patrimoni per un reportatge sobre Maria Aurèlia Capmany a Canal Reus TV. El jurat va destacar que la peça no fa servir veu en off, basant-se exclusivament en testimonis. "L'èxit, en molts casos, és un camí a la infelicitat; per això prefereixo parlar de les històries humanes que realment importen."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
La crisi judicial i el malestar a l'Audiència de Tarragona
Anàlisi del malestar judicial i la manca de mitjans L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, posa de manifest una situació crítica en el sistema judicial espanyol i local. El malestar no és puntual, sinó que respon a una frustració profunda tant de secretaris com de jutges per la falta de recursos i els atacs a la independència judicial. Les claus de la protesta judicial Independència judicial: Carril subratlla que els atacs dels polítics al poder judicial, sovint indirectes, han estat el detonant de les mobilitzacions. Vaga i protestes: Es preveuen noves juntes de jutges per al 21 de novembre i una possible vaga general al febrer, una mesura inèdita que reflecteix la gravetat del conflicte. Manca de mitjans: La carrera judicial pateix una deficiència crònica de personal i infraestructures que impedeix un servei efectiu al ciutadà. "El que més em sorprèn és el poc respecte que els polítics tenen a la independència judicial." L'impacte de la crisi econòmica a Tarragona La situació a l'Audiència de Tarragona s'ha agreujat notablement per la crisi econòmica, que ha disparat la litigiositat: Augment de casos: S'han multiplicat els procediments per impagaments (monitoris) i les execucions hipotecàries. Saturació penal: Els jutjats penals suporten una càrrega de més de 600 assumptes anuals, quan el límit hauria de ser de 450. Endarreriments crònics: Molts judicis triguen entre un any i mig i dos anys a celebrar-se, una situació que Carril defineix com una "peixet que es mossega la cua". Infraestructures i futur de la Ciutat de la Justícia Respecte a la futura Ciutat de la Justícia de Tarragona, les perspectives són pessimistes. Segons el president: * La dispersió actual de les seus comercials i judicials per tota la ciutat és enormement perjudicial. * És previsible que la crisi retardi encara més la licitació de les obres, que ja estava prevista per a aquest any. Finalment, Antonio Carril anuncia que no es presentarà a la reelecció després de cinc anys al càrrec, tancant la seva etapa al capdavant de l'Audiència al febrer amb la sensació de no haver pogut complir tots els seus objectius inicials.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Arola Editors: deu anys de passió per la cultura
L'entrevista commemora el desè aniversari d'Arola Editors, una editorial tarragonina que s'ha consolidat com un referent cultural gràcies a la seva aposta per la qualitat i la diversitat temàtica. Un catàleg divers i equilibrat L'editorial manté un equilibri curat entre diferents gèneres i procedències: Gèneres: Un 50% es dedica a la literatura (narrativa, teatre i poesia) i l'altre 50% a l'assaig. Territorialitat: La meitat de la producció se centra en autors o temes de Tarragona, mentre que l'altra meitat abraça temes universals d'arreu dels Països Catalans. Referents en gèneres específics Arola Editors destaca especialment per la seva aposta en àmbits on altres editorials no solen arriscar: Teatre: S'han convertit en un referent a Catalunya amb més de 100 títols publicats. Poesia i cuina: Mantenen col·leccions consolidades malgrat les dificultats del mercat. Guies d'excursionisme: Amb autors com Rafael López Monné, ofereixen productes de gran qualitat visual i pràctica. Projectes destacats i filosofia Es fa una menció especial al llibre TAT (Moixaines, Jocs i Cançons per Infants), un èxit pedagògic que ha tingut continuïtat amb una versió en castellà (Serrín) en col·laboració amb el folklorista Joaquín Díaz. L'editorial fuig dels productes merament comercials de les grans multinacionals: "Nosaltres fem els productes que ens els creiem i per creure's un producte l'únic que podem tindre és una empatia." Futur i celebració Per celebrar la dècada de trajectòria, l'editorial prepara una nova col·lecció titulada "He mirat aquesta terra", que combina fotografia i territori amb un format de gran qualitat però assequible. Alfred Arola reivindica que, en temps de crisi, la cultura és l'eina fonamental per a la reflexió i el progrés social.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Nova Oficina Jove del Tarragonès i Polítiques de Joventut
Impuls a l'emancipació juvenil al Tarragonès L'entrevista amb Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat, se centra en la signatura del conveni per a la nova Oficina Jove del Tarragonès. Aquest espai, situat a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, neix amb l'objectiu de centralitzar tots els serveis per a joves en una única finestra institucional. Eixos principals de les noves polítiques L'enfocament de la Secretaria de Joventut ha evolucionat d'un model basat exclusivament en el lleure cap a una visió integral de la ciutadania. Els punts clau són: Emancipació integral: Es prioritzen l'habitatge, el treball i la formació com a pilars fonamentals per al desenvolupament vital. Finestreta única: Coordinació entre la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament per evitar la duplicitat de serveis i millorar l'eficiència. Acompanyament personalitzat: Més enllà de donar informació, es pretén guiar el jove en una societat complexa. La digitalització i el portal Jove.cat Villalbí destaca la superació del model tradicional de "tríptics" per passar a una estratègia digital potent. El portal jove.cat ofereix: Assessories online sobre salut, sexualitat i drogues amb resposta de professionals. Informació centralitzada sobre turisme, cultura i ajudes acadèmiques. "No es tracta només de donar la informació, sinó d'oferir allò que a través d'internet no es pot acabar trobant i oferir-ho de forma eficient." Lleure, educació i xarxa d'albergs Es posa en relleu l'èxit de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), amb un alt grau de satisfacció per part de les famílies. De cara al curs vinent, s'anuncien noves iniciatives com les colònies tecnològiques per fomentar les vocacions en enginyeries i ciències, àrees amb mancança d'estudiants actualment.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Trajectòria i memòria de la comunicació a Tarragona
Conversa amb Enric Pujol i Pitu Rovira En aquesta edició especial, es reuneixen dos referents de la vida cultural i mediàtica de Tarragona: Enric Pujol, periodista de llarga trajectòria a Ràdio Nacional d'Espanya, i Pitu Rovira, llibreter i president del Gremi de Llibreters de Tarragona. Ambdós són homenatjats amb els Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. Els inicis i l'ofici del radiofonista L'Enric Pujol repassa els seus 38 anys de carrera, destacant la figura del radiofonista per sobre de la de periodista. Recorda com la ràdio d'abans tenia una missió social fonamental: • Acompanyar la gent sola en una època sense oferta televisiva. • Entretenir i, en la mesura que la censura ho permetia, informar. • Pujol recorda la dificultat tècnica de les retransmissions exteriors, descrivint-les com el "Juràssic Parc" de la comunicació. Cultura i resistència durant el franquisme Pitu Rovira i Enric Pujol comparteixen records de la Tarragona dels anys 70, una ciutat que, malgrat el gris del règim, buscava escletxes de llibertat a través d'entitats com: • Els Caputxins, que permetien espais de consciència social. • L'escoltisme, clau per a la coeducació i la formació de líders socials. • Programes com Parlament Popular, que va gestionar milers de trucades ciutadanes durant la transició. "Vam agafar la paleta de color i aquest país el vam canviar i el vam pintar de color, perquè era gris." L'evolució de la festa i la ciutat Es destaca el paper crucial d'una generació que va transformar la Festa Major de Santa Tecla. Pitu Rovira recorda com es va crear l'embrió de la festa actual quan tot estava per fer, passant d'un programa simbòlic a una celebració multitudinària i participativa. El panorama mediàtic actual Ambdós convidats analitzen el present comunicatiu de la ciutat: • Valoren positivament el paper de Tarragona Ràdio com a espai de proximitat i llibertat. • Critiquen la qualitat de la televisió privada actual. • Rovira assenyala la manca de pluralitat en la premsa escrita local, trobant a faltar un contrapunt fort al diari hegemònic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació
Periodistes guardonats als Premis Ciutat de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en les entrevistes als guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació, reconeixent treballs de gran valor històric i mediambiental en les categories de Patrimoni i de Societat i Riscos. Categoria de Patrimoni: Maria Aurèlia Capmany a Tarragona Patrícia Fernández i Toni Orensanz han estat guardonats pel documental sobre la figura de Maria Aurèlia Capmany i la seva vinculació amb la ciutat. El treball destaca per: Relació amb el territori: No és una biografia acadèmica, sinó un retrat de la seva vivència a la Part Alta de Tarragona durant la Transició. Realització creativa: Fernández ha aportat una frescor visual i un enfocament humà, convertint el reportatge en una "història d'amor" universal de la Maria Aurèlia i el Jaume Vidal amb una ciutat que no era la seva. Retrat social: El documental recull la decadència i el vigor cultural d'una Part Alta que llavors feia "por", però que era un espai ple de vida veïnal i personatges magnètics. "Maria Aurèlia Capmany reivindicava el retorn a l'antic i tenia una força que transmetia a tota la gent que l'envoltava." Categoria de Societat i Riscos: Paisatges amenaçats La periodista Rosa Mari Bosch, cap de tendències de La Vanguardia, ha guanyat per la sèrie de reportatges Paisatges amenaçats. Els punts clau de la seva intervenció són: Visió positiva: El projecte no vol mostrar la destrucció, sinó ecosistemes d'alt valor que encara estan en bon estat però sota amenaça (com la Terra Alta o el Cap de Trafalgar). Amenaces actuals: El treball analitza l'impacte de la massificació eòlica, la pressió urbanística i les pedreres. Oportunitat en la crisi: Bosch planteja que la crisi immobiliària ha pogut servir de "fre" per a projectes urbanístics agressius, permetent un nou model de turisme més respectuós. L'Acte de Lliurament Els premis, dotats amb 4.000 euros cadascun, es lliuraran en un acte oficial a les voltes del Circ Romà de Tarragona, on es reuniran els professionals del sector per posar en valor el periodisme de qualitat i la memòria històrica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
L'exlibrisme a Tarragona: Art, història i futur
L'art de l'exlibrisme i la seva tradició a Tarragona En aquesta conversa amb Marià Casas, president de l'Associació Catalana d'Exlibris, i Mercè Toldrà, s'explora el fascinant món dels exlibris: petites obres d'art que indiquen la propietat d'un llibre. La ciutat de Tarragona es referma com un nucli clau d'aquesta disciplina amb la inauguració de l'exposició "Exlibris Maritimi" al Museu del Port. Punts clau de la discussió Evolució històrica: Des de les primeres etiquetes de ceràmica a l'antic Egipte fa 3.000 anys fins a l'actualitat. Catalunya va viure la seva època daurada amb el modernisme. Tècniques de creació: Es debat la convivència entre les tècniques tradicionals com l'aiguafort i la xilografia (incloent la modalitat xinesa sobre pedra, X6) amb les noves tecnologies digitals (CGD). Cultura del col·leccionisme: L'exlibrisme modern es basa principalment en l'intercanvi entre col·leccionistes més que en la compravenda, creant una comunitat internacional molt unida. L'exposició al Museu del Port "L'exlibris crea addicció perquè lliga moltes coses: el llibre, la història, l'estètica i l'art." Temàtica marítima: La mostra recull obres cedides al fons del museu amb motius mariners, incloent dissenys de reconeguts artistes locals. Vessant pedagògica: S'organitzen tallers didàctics gratuïts perquè els visitants aprenguin a crear el seu propi segell personal. Perspectives de futur: Tarragona ha estat designada per acollir el Congrés Mundial d'Exlibris l'any 2014, confirmant el pes de la sensibilitat artística de les comarques tarragonines en aquest àmbit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Entrevistes als Premis de Periodisme Mañé i Flaquer
Resum de l'acte i protagonistes Aquest conjunt d'entrevistes recull les impressions dels guardonats i reconeguts en el marc dels Premis de Periodisme Mañé i Flaquer de Torredembarra (Tarragona). A través de les diferents converses, s'explora la relació entre la creació artística, el periodisme i el territori. Vigas Luna: Cinema i identitat tarragonina El cineasta Vigas Luna reflexiona sobre el seu vincle emocional amb la terra de Tarragona, la qual descriu com un lloc privilegiat. Destaca tres símbols que uneixen la terra amb el cel: * Els calçots. * El porró. * Els castellers. "Som una gent molt terrenal... però també tenim un toc místic espiritual." Anuncia que vol rodar els seus futurs projectes a la zona i que treballa en una nova pel·lícula sobre els perills de l'èxit, que considera sovint un camí cap a la infelicitat. Rosa Maria Bosch: Paisatges en perill La periodista explica la seva sèrie de reportatges a La Vanguardia, on retrata espais de gran valor natural o cultural amenaçats per projectes urbanístics o industrials desproporcionats. L'objectiu és sensibilitzar per evitar la destrucció abans que sigui massa tard. Patricia Fernández i Toni Orensans: Memòria històrica Guardonats per un reportatge sobre Maria Aurèlia Capmany a Tarragona. El treball destaca per: * L'ús de tecnologia domèstica d'alta qualitat. * Una narració basada exclusivament en testimonis, sense veu en off. * L'exploració de la relació humana entre el geni i el seu entorn quotidià. Enric Pujol i Pitu Rovira: Trajectòria i cultura Enric Pujol: Repassa 38 anys de ràdio, des de la censura fins a les retransmissions del Nàstic i els castells. Defineix el seu estil com "televisar amb la paraula". Pitu Rovira: Llibreter vinculat als mitjans, reivindica la llibreria com a centre cultural viu i recomana l'obra L'òmnibus de la mort de Toni Orensans.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
57'
VIII Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació 2008
Celebració de la Gala de Comunicació a Tarragona L'acte té lloc en un escenari emblemàtic: la Volta del Circ Romà, símbol del patrimoni de la ciutat. Aquesta vuitena edició destaca per la seva aposta per les noves tecnologies, permetent el seguiment de la gala via streaming per internet. Guardons de les Categories Principals El certamen s'ha dividit en dues grans àrees de periodisme especialitzat: • Premi Patrimoni: Atorgat a Patricia Fernández i Toni Orensanz pel reportatge Cops de Geni: Maria Aurèlia Capmany, emès per Canal Reus Televisió. Es destaca el seu format innovador sense veu en off i la seva capacitat per retratar la transició a Tarragona. • Premi Societat i Riscos: Lliurat a la periodista Rosa Maria Bosch per la sèrie Paisajes Amenazados publicada a La Vanguardia. El jurat ha valorat l'enfocament en la cultura preventiva del risc i la preservació del paisatge. • Menció Especial: S'ha reconegut el treball de Jordi Prades a la revista Presència sobre l'alarma nuclear pel seu caràcter didàctic. Reconeixements a Trajectòries Professionals S'han lliurat tres distincions especials a figures clau del teixit cultural i comunicatiu: Pitu Rovira: Llibreter i activista cultural, reconegut per la seva tasca de difusió literària durant més de 20 anys. Bigas Luna: Cineasta de prestigi internacional vinculat emocionalment a la terra tarragonina, destacant la seva visió de la "terra calenta". Enric Pujol: Periodista de referència a Ràdio Nacional d'Espanya, amb 38 anys de carrera dedicats especialment a la informació esportiva i local. "Allò que no es comunica, no serveix i, per tant, no existeix." El Paper de la Comunicació Pública L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el regidor Xavier Terrés han tancat l'acte subratllant que la ràdio i els mitjans municipals actuen com a corretja de transmissió de valors cívics i cohesió social, adaptant-se als nous temps de la societat xarxa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 53min
Debat sobre l'Estat de la Ciutat de Tarragona
Balanç del Govern i Acció Municipal El debat se centra en la revisió dels primers 16 mesos de gestió del govern de coalició entre el PSC i ERC a l'Ajuntament de Tarragona. L'alcalde exposa els tres pilars fonamentat en un govern proper, cohesionat i centrat en les persones, destacant millores en serveis quotidians com la neteja i el transport públic. Eixos Principals de la Gestió • Proximitat i Atenció Ciutadana: S'han implementat eines com el xat amb l'alcalde, la figura dels regidors de barri i la descentralització d'oficines. • Millores a la Via Pública: Creació de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR), que realitza una mitjana de 7 intervencions diàries, reduint significativament les queixes ciutadanes. • Mobilitat i Transport: Introducció de la gratuïtat del transport públic per a escolars i millora de la connectivitat amb autobusos nocturns. Resposta a la Crisi Econòmica Dau el context de crisi financera, el govern proposa un full de ruta basat en el Pla d'Acció Municipal (PAM): "Quan el paradigma neoliberal del mercat ha fracassat, la política en majúscules esdevé més indispensable que mai." • Mesures Fiscals: Congelació d'impostos com l'IBI i l'IAE, així com bonificacions per a empreses que promoguin habitatge social. • Inversió en Educació i Salut: Increment de la despesa en seguretat, ocupació i atenció domiciliària. Reptes Estratègics i Projecció de Futur El tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, posa l'èmfasi en la necessitat d'un canvi d'actitud col·lectiu, abandonant el derrotisme per afrontar projectes estructurals de llarg abast: • Parc Científic i Tecnològic: Un projecte clau per la transferència de coneixement i el futur econòmic lligat a la química. • Turisme Cultural: Implementació d'un pla de competitivitat per aprofitar el patrimoni de la UNESCO. • Reforma del Mercat Central: Un projecte estratègic que requereix una planificació executiva rigorosa. Crítiques de l'Oposició Els grups del Partit Popular i Convergència i Unió manifesten el seu escepticisme davant el balanç del govern: • Manca de Decisions: Acusen l'alcalde de ser un bon "relacions públiques" però de no prendre decisions valentes en temes com la façana marítima o l'estació de l'AVE. • Incertesa en Projectes: Denuncien paràlisi en equipaments culturals com la Tabacalera i la Sabinosa. • Pressió Fiscal: L'oposició alerta que Tarragona ha pujat en el rànquing de les ciutats més cares de l'Estat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
2h 40min
Debat sobre l'estat de la ciutat de Tarragona
Resum del Debat sobre l'Estat de la Ciutat El 6 de novembre de 2008, l'Ajuntament de Tarragona va celebrar un ple extraordinari per analitzar la situació del municipi, marcat per la crisi econòmica i els grans projectes d'infraestructures pendents. Intervenció del Govern (PSC i ERC) L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va defensar la solidesa del seu pacte amb ERC i va destacar un canvi d'estil basat en la proximitat i el diàleg. Segons l'equip de govern: • S'han impulsat mesures contra la crisi com la congelació de taxes i la gratuïtat del transport escolar. • S'han desencallat projectes històrics com el Mercat Central, la Tabacalera i el Bloc Ribé Garcia. • Es reivindica la capitalitat de Tarragona dins del Camp de Tarragona i Catalunya. El tinent d'alcalde Sergi de los Rios va subratllar la importància de la planificació estratègica a llarg termini: • Va defensar la creació del Parc Científic i Tecnològic i el canvi de model turístic. • Va demanar un canvi d'actitud per evitar el derrotisme que, segons ell, frena la ciutat. Crítiques de l'Oposició (PP i CiU) L'oposició va coincidir a descriure una ciutat paralitzada i sense un rumb clar: • Alejandro Fernández (PP) va acusar l'alcalde d'actuar més com un relacions públiques del seu partit que com un gestor, destacant la manca de decisions valentes en seguretat i neteja. • Joan Aregio (CiU) va oferir col·laboració però va criticar l'augment de la despesa supèrflua i la falta d'agilitat en la concessió de llicències. "Tarragona necessita un alcalde valent que prengui decisions i no només un relacions públiques que entregui medalles." Decisions i Reptes de Futur • El govern va negar que els projectes estiguessin aturats i va anunciar el nou POUM per al 14 de novembre. • Es van presentar propostes com la creació d'una oficina d'atracció d'inversions i la millora de l'aplicació de la Llei de Dependència.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Comprendre el TDAH: Reptes educatius i familiars
Una visió profunda del TDAH L'episodi explora la naturalesa del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH), subratllant que es tracta d'una condició neurològica i genètica, i no pas d'una qüestió de mala educació o falta de límits. Un dels majors obstacles actuals és la dificultat per diferenciar entre el comportament fruit del trastorn i la simple desobediència, cosa que sovint porta a l'estigmatització dels infants. Tipologies i diagnòstic Perfils diversos: Es distingeix clarament entre l'infant hiperactiu (inquiet i impulsiu) i l'infant inatuent (passiu i dispers). Aquest últim és sovint l'"etern abandonat" perquè, en no molestar a l'aula, el seu dèficit d'aprenentatge passa desapercebut. Edat i gènere: Tot i que els símptomes poden aparèixer abans dels 7 anys, el diagnòstic formal se sol fer a partir dels 6. L'estudi indica que la hiperactivitat predomina en nens, mentre que la inatenció és més freqüent en nenes. "No tots els símptomes es manifesten en els afectats de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat." El paper clau de l'escola i la família Estratègies educatives: No es tracta d'ensenyar només per als alumnes amb TDAH, sinó d'aplicar una pedagogia estructurada, concreta i motivant que beneficiï tot el grup. L'impacte familiar: El diagnòstic sovint aporta pau a l'infant, ja que entén que les seves dificultats tenen una causa real. Les famílies necessiten suport per gestionar l'estrès i l'esgotament que genera el trastorn invisible. Multimodalitat del tractament: El tractament farmacològic pot ser una eina per a la focalització, però mai ha d'anar sol; és imprescindible acompanyar-lo d'estratègies conductuals i d'hàbits d'organització (ús d'agendes, rutines, etc.) per garantir l'autonomia en l'edat adulta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Anàlisi de la victòria històrica de Barack Obama
Una nova era política als Estats Units L'anàlisi de la victòria electoral de Barack Obama destaca el tancament de l'etapa de l'administració de George W. Bush i l'inici d'un període basat en l'esperança i el canvi. La conversa amb el catedràtic de Ciència Política, Albert Torrens, subratlla diversos factors determinants: Mobilització ciutadana: L'alta participació ha estat clau, trencant amb l'apatia política i demostrant una voluntat clara de canvi davant del militarisme i el provincianisme d'etapes anteriors. Estratègia de campanya: Es destaca l'ús innovador de les noves tecnologies (Internet, mòbils) i una finançació basada en petites aportacions individuals. El Somni Americà: La figura d'Obama representa la capacitat de regeneració de la democràcia nord-americana, essent un home d'orígens diversos que arriba al poder al marge de les grans estructures de partit. Els reptes del nou president "Obama no podrà canviar el món ell sol, però pot provocar un efecte d'imitació en altres líders mundials." El nou mandatari haurà d'afrontar dos grans obstacles que Torrens anomena com a "regals enverinats": 1. La crisi econòmica i financera: S'espera que Obama lideri solucions globals i multilaterals, donant més protagonisme a la ONU i escoltant tant les economies del G8 com les emergents. 2. Política exterior: La gestió de les guerres d'Iraq i Afganistan requerirà una gran serenitat i un canvi d'actitud cap al diàleg, allunyant-se de la política del gran garrot (big stick).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Estudi de Càritas sobre la gent gran a Sant Pere i Sant Pau
Situació de la gent gran al barri de Sant Pere i Sant Pau Teresa Jordan, tècnica de Càritas, presenta les conclusions del setè estudi realitzat per l'organització sobre la població major de 75 anys, centrat aquesta vegada en els barris de Sant Pere i Sant Pau. L'anàlisi ha comptat amb la participació del 56% del cens (480 persones) i té com a eix central fer un retrat de la realitat social i detectar riscos. Objectius de la intervenció Conèixer i retratar: Entendre com viu la població gran, sovint oblidada, mitjançant entrevistes personals. Atenció directa: No només fer enquestes, sinó oferir escolta activa i empatia. Detecció de riscos: Identificar situacions de perill i derivar-les ràpidament als serveis socials. Incidència política: Traslladar les conclusions a les administracions perquè assumeixin la seva responsabilitat. Conclusions principals de l'estudi L'estudi revela dades preocupants sobre diversos aspectes del dia a dia dels avis de la ciutat: Dificultats econòmiques: Un 20% té problemes per arribar a final de mes, amb un endeudament creixent a causa de pensions baixes i el cost de la dependència. Soledat no volguda: 67 persones han sol·licitat explícitament l'ajuda d'un voluntari per pal·liar el sentiment de buit i aïllament. Barreres arquitectòniques: Tot i ser un barri modern, un 35% declara dificultats de mobilitat; vuit persones no poden ni sortir de casa per falta d'ascensor. Desinformació: Existeix un gran desconeixement dels serveis públics disponibles (com la teleassistència), fet que empitjora la seva qualitat de vida. "Tarde o temprano todos llegaremos a ser ancianos; lo que les pasa a ellos hoy, nos importa a todos." Propostes de millora Càritas insta a les administracions a reformar la Llei de Dependència, denunciant la lentitud en les valoracions i la manca de recursos per a urgències. Així mateix, l'entitat fa una crida al voluntariat per iniciar projectes d'acompanyament personalitzat i promoure hàbits saludables des dels centres cívics.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
Evolució i incidència del càncer a Tarragona
Anàlisi de la situació actual del càncer a Tarragona L'entrevista amb Jaume Galceran, director de la Funca (Fundació de la Lliga contra el Càncer), posa de manifest la realitat epidemiològica de la malaltia a la demarcació, coincidint amb la celebració de la tradicional capta de fons a la ciutat. Dades d'incidència i factors de creixement Segons les dades exposades, durant l'any 2008 s'han diagnosticat 645 nous casos a Tarragona ciutat. L'augment de la incidència respon a tres motius principals: Creixement de la població: Més habitants impliquen, estadísticament, més casos. Envelliment demogràfic: El càncer és una malaltia estretament lligada a l'edat. Factors ambientals: Fins i tot eliminant l'efecte de l'edat, es detecta un increment real a causa d'elements externs i hàbits de vida. Tipologia i supervivència La bona notícia és que la supervivència ha millorat significativament, situant-se en un 50% als cinc anys del diagnòstic. En el cas del càncer de mama, s'ha passat d'una taxa del 67% als anys 80 a gairebé un 80% en l'actualitat. Això es deu a: 1. Diagnòstics més precoços. 2. Millora en la conscienciació social. 3. Tractaments més efectius. Canvis en els patrons de la malaltia S'observa un canvi en els tipus de càncer més freqüents. Mentre que el de pulmó és encara molt més prevalent en homes per l'històric de tabaquisme (tot i que està creixent en dones), s'ha registrat un descens en el càncer d'estómac gràcies a la millor conservació dels aliments. En contrapartida, el càncer de còlon i recte augmenta per factors dietètics com el consum de greixos animals i l'obesitat. "Tenir un bon sistema d'informació en càncer és vital per poder millorar realment els números d'aquesta malaltia." Finalment, es destaca la importància de la recollida de dades estadístiques per planificar millor els recursos sanitaris i avaluar l'èxit de les polítiques de prevenció.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Estrena de l'òpera 'Bruna de nit' al Teatre Metropol
Una experiència d'òpera interdisciplinària i coral L'espectacle Bruna de nit és una proposta d'òpera de butxaca que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta obra destaca per la seva naturalesa interdisciplinària, ja que fusiona diversos llenguatges artístics en una mateixa posada en escena: Música i cant: Compte amb set músics i sis cantants sota la direcció de Xavier Pagès. Arts del circ: La incorporació de dues acròbates per representar el "circ celeste". Narrativa i teatre: Un llibret escrit pel poeta Joan Durán que transita entre el món real i el de la fantasia. Un procés creatiu artesanal El projecte va néixer com un encàrrec del Festival d'Òpera de Butxaca de Barcelona fa quatre anys, on es va presentar inicialment en versió concert. La versió actual és una producció completa que ha requerit un treball colze a colze entre el compositor i el llibretista: "Vam treballar escena per escena; jo escrivia el text i el Xavi anava estructurant la música sobre la marxa. Va ser una artesania pura." Temàtica i públic L'obra es defineix com un conte musical amb diversos plans de lectura, fet que la fa apta tant per a infants com per a adults. La trama segueix a la Bruna, una noia que, guiada per un clown, viatja al món del circ celeste per resoldre un problema estrambòtic: la lluna ha deixat de passejar-se pel cel. Fora de la centralitat de Barcelona L'autor reivindica la qualitat de les produccions realitzades a Tarragona i en altres punts del territori català, defensant que la democratització de la cultura permet crear espectacles d'alt nivell fora dels circuits comercials convencionals de la capital.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
2'
Impacte de la victòria d'Obama a Tarragona i el món
Un moment de canvi històric L'interlocutor expressa una gran satisfacció per la victòria de Barack Obama, descrivint-la com un moment històric i una refundació del sistema democràtic i de les relacions internacionals. Es destaca una nova aposta pel multilateralisme i la pau mundial. Reptes i esperances globals Relacions internacionals: S'espera que Europa i els Estats Units reconnectin per deixar enrere el neoliberalisme que ha provocat crisis de valors i financeres. Lideratge sòlid: Es descriu Obama com un líder amb pensament propi i solidesa, allunyat de ser un producte de màrqueting o una "titella" de les multinacionals. Mobilització juvenil: Es destaca l'alta participació dels joves americans (més del 50%) com un motor d'esperança. Repercussions locals a Tarragona Pel que fa a la ciutat de Tarragona, s'apunten diversos punts clau: Visites institucionals: Es manté l'esperança de rebre Al Gore, qui va estar molt implicat en la campanya. Economia i mercats: Una millor regulació dels mercats arran del canvi polític podria haver evitat part de la crisi financera actual. Seguretat i port: Sobre l'arribada de vaixells de l'OTAN, es manté la postura de complir acords de subministrament però amb un rebuig frontal als vaixells de guerra i nuclears. "Assistim a una nova etapa amb una gran esperança que ja l'han posat els joves americans."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Josep Francesc Ferrer Valls, primer Síndic de Greuges
Anunci històric a l'Ajuntament de Tarragona La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Tarragona ha escollit, per unanimitat, a Josep Francesc Ferrer Valls com el primer síndic de greuges municipal de la història de la ciutat. Aquesta nova figura neix amb l'objectiu de vetllar pels drets i llibertats de la ciutadania davant de l'administració local. Perfil del nou Síndic Ferrer Valls és una figura molt coneguda al teixit associatiu tarragoní: - Àmbit esportiu: Ha estat vinculat durant dècades al Club Gimnàstic, on actualment és el tresorer, i al Club Ciclista Tarragona. - Àmbit institucional: Vocal econòmic del Patronat Municipal d'Esports. - Àmbit cultural: Molt actiu en l'entorn de la Setmana Santa Tarragonina. - Perfil professional: Recentment prejubilat, destaca per la seva capacitat de gestió i el consens polític que ha generat la seva figura. Funcions i posada en marxa El nou síndic ha explicat que la seva tasca es focalitzarà exclusivament en l'àmbit de l'Ajuntament de Tarragona: 1. Investigar actes i conductes de l'administració municipal. 2. Emetre recomanacions legals als òrgans competents. 3. Presentar un informe anual davant el ple municipal sobre el funcionament dels departaments. "Ho rebo amb molta responsabilitat. He de donar les gràcies perquè tots els grups polítics han estat d'acord." L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha qualificat el nomenament com un gran pas per a la democràcia local. Es preveu que Ferrer Valls comenci a exercir plenament després de les festes de Nadal, comptant amb un equip de suport professional.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
La 6a TINET jornada: Vídeo digital i comunitat a Tarragona
Trobada de la Comunitat TINETaire L'edició d'enguany de la TINET jornada, que ja arriba a la seva sisena edició, es presenta com un espai clau per portar la comunitat virtual al món físic. Amadeu Roig explica que l'objectiu principal és que els usuaris que habitualment interactuen a través de la xarxa es puguin conèixer personalment, especialment durant els moments de descans i el cafè, on es crea un veritable vincle social. Eix Central: L'Edició i Publicació de Vídeo El tema protagonista d'aquesta jornada és el vídeo digital. La programació s'ha dissenyat per democratitzar aquesta tecnologia: Simplificació de processos: S'ensenyarà com editar vídeo sense necessitat de grans equips, utilitzant eines online gratuïtes o fins i tot dispositius mòbils. El vídeo com a llenguatge: Es tractarà el vídeo no com una complexitat tècnica, sinó com una nova forma d'expressió quotidiana, similar al text. Cicle complet: Des de la gravació i el tall de clips (per exemple, per treure els anuncis o corregir errors) fins a la publicació final a plataformes com YouTube o blogs personals. Estructura de la Jornada i Ponents La jornada defuig el format exclusivament acadèmic per oferir una experiència pràctica i enriquidora dividida en dues parts: Contextualització i experiències: Amb la participació de professionals com el director de cinema Montesinos, el director del festival REC Jaume García Puerto, i usuaris veterans com Jaume Parés. Taller pràctic: Conduït per Carles Gisbert, qui oferirà una guia pas a pas que els assistents podran seguir posteriorment des de casa a través dels fòrums i blogs de Tinet. "Hem de contextualitzar què és allò que estem fent i per què ho volem fer... el vídeo ja és un fenomen real i volem facilitar que els tinetaires sàpiguen per a què serveix." Dades d'Interès La inscripció és gratuïta però obligatòria a través del web de TINET. L'esdeveniment tindrà lloc a la Sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona i s'espera un èxit d'assistència que podria doblar les xifres d'anys anteriors, arribant gairebé als 200 participants.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Actualitat urbanística i futur del POUM a Tarragona
L'entrevista amb Javier Tarrés, tinent d'alcalde de territori de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana els principals eixos de l'actualitat urbanística de la ciutat, amb especial èmfasi en el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i els projectes d'infraestructures pendents. Futurs passos i el nou POUM El proper 14 de novembre es portarà a ple l'al·legació inicial del nou POUM. Segons Tarrés, aquest pla destaca per: * La consolidació d'una corona verda i la preservació d'espais naturals com la Platja Llarga. * L'intent d'arribar a un consens amb l'oposició i els veïns per evitar l'alarma social del passat. * La creació d'un accés troncal pel nord de la ciutat per millorar la connectivitat. La situació del nou estadi del Nàstic L'Ajuntament planteja la rescissió del contracte amb la constructora Pai a causa de l'incompliment dels terminis per al projecte de l'estadi a Campclar. Les opcions actuals són: * Cercar un mutu acord per evitar costos judicials i indemnitzacions elevades. * Prioritzar, possiblement, la construcció de la Ciutat Esportiva abans que el mateix estadi. * Descartar el sistema de permuta de terrenys per la crisi immobiliària actual. Infraestructures i mobilitat S'han confirmat diversos projectes clau per a la mobilitat urbana: 1. Plaça dels Carros: Es prioritzarà el pas de vianants i es modificarà el projecte per protegir la claveguera romana trobada. 2. Passarel·la de l'Avinguda Catalunya: Gràcies a una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat, el Ministeri de Foment finançarà un pont sobre l'A7 que connectarà el centre amb Tarragona 2 i Sant Pere i Sant Pau. 3. Rambla Nova: Es descarta, de moment, la peatonalització del primer tram proposada per la Cambra de Comerç per manca de prioritat pressupostària.