Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

481-504 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Projecte i creació de la Fundació Art Espai Rosselló Tàrraco
Nou impulsor per a l'art a Tarragona L'artista tarragoní Josep Maria Rosselló ha presentat el seu nou projecte: la creació de la Fundació Art Espai Rosselló Tàrraco, una iniciativa que neix amb l'objectiu de difondre la seva pròpia obra i, simultàniament, servir de plataforma per a altres creadors, especialment els artistes emergents. Orígens i suport empresarial Curiosament, el projecte no neix de la pròpia iniciativa de l'artista, sinó de la proposta de dos empresaris locals: * José López García * Fernando García Hermosilla Rosselló confessa que va trigar un temps a acceptar el repte davant la seva magnitud i envergadura, però finalment ha decidit tirar-lo endavant per la utilitat que pot tenir per a la comunitat artística. Un espai multidisciplinari Encara que actualment el projecte es troba en fase virtual, s'està buscant un espai físic a la ciutat per allotjar un centre d'art integral que inclourà: * Exposició permanent de la trajectòria de Rosselló, amb donacions de teles de la seva etapa a Roma i estudis previs de grans obres teatrals (com la de la Cuadra de Sevilla). * Un laboratori d'idees dirigit per Toni Navarro. * Edicions limitades de llibres, música i marxandatge. * Exposicions temporals d'artistes joves. Compromís amb els nous talents Rosselló destaca la seva voluntat de fer un acompanyament real i proper als joves que busquen el seu camí: "Jo no explico sopars de duro als artistes, els explico la realitat tal com és, a vegades crua, però és l'única manera que entenguin el món de la plàstica." L'artista reivindica la figura de l'activista cultural independent de les institucions, oferint llibertat creativa i professional fora dels circuits dirigits per l'administració, tot i reconèixer la bona tasca que aquesta realitza actualment.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
L'Aula de Cinema de la URB i el Cinema de Romans
El paper de l'Aula de Cinema a Tarragona L'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigida per José Carlos Suárez, s'ha consolidat com un referent cultural i centre de documentació a la ciutat de Tarragona. La seva tasca no es limita a la docència, sinó que col·labora activament amb diverses entitats per difondre el setè art a través de cicles de debats, conferències i recerca. El cicle de cinema sobre el cristianisme a Tàrraco En col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic, s'ha organitzat un cicle que explora el gènere del peplum (el cinema de romans) i la representació del cristianisme primitiu i els màrtirs. Suárez destaca diversos aspectes clau d'aquest subgènere: La influència del passat: Es projectaran obres mestres com el Ben-Hur mut de Fred Niblo (1925), una peça que va establir les bases per a la versió posterior del 1959. La justificació de la violència: El gènere de màrtirs permetia mostrar el patiment i el martiri (un cert estil gore primitiu) sota el paraigua de la temàtica religiosa. L'estètica i la censura: Es comenta com aquestes pel·lícules servien per exhibir cossos masculins (culturistes) de manera més lliure que en altres gèneres de l'època. Innovació tècnica: Pel·lícules com La túnica sagrada van ser pioneres en l'ús del Cinemascope per competir amb la televisió. Debats sobre el cinema contemporani Suárez reflexiona sobre la mancança del cinema actual per retratar el present, especialment en l'àmbit estatal. Mentre que el cinema americà o francès tracta temes com la crisi o la immigració de manera gairebé immediata, el cinema d'aquí sovint es refugia en la comèdia o el cinema històric. "Lenin va dir que el cinema era l'art del segle XX i la més revolucionària de totes les arts." Projectes de recuperació i l'Espai Memory Match L'entrevista també destaca la importància de la recuperació de material d'arxiu. Es menciona la pròxima celebració del festival Memory Match a Reus, on es retrà homenatge al cineasta Basilio Martín Patino, conegut per la seva extraordinària feina amb imatges d'arxiu i documentació històrica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Balanç del primer mes d'integració tarifària al Camp de Tarragona
Èxit de la integració tarifària al Camp de Tarragona Després del seu primer mes en funcionament, el sistema de bitllet integrat al Camp de Tarragona mostra resultats molt satisfactoris. El director de Serveis Territorials, Joaquín Margalef, destaca que s'han venut prop de 1.500 targetes T-Mes, superant les expectatives inicials de la Generalitat. Perfil de l'usuari i trajectes clau Les dades recollides durant aquestes primeres setmanes permeten definir clarament qui utilitza aquest nou sistema: Gènere: Un 60% dels usuaris són dones, fet que s'atribueix a la realitat social de la mobilitat laboral familiar. Edat: Hi ha una demanda elevada de joves menors de 20 anys, vinculada principalment a la mobilitat universitària. Rutes principals: Els trajectes més utilitzats es concentren a la Zona 1, especialment els eixos Reus-Tarragona, Tarragona-Cambrils i Tarragona-Valls. Properes passes i nous títols de transport Actualment, només està disponible la targeta T-Mes, però es preveu una integració total per la Setmana Santa de l'any vinent, amb la incorporació de nous títols: T-50/30: 50 viatges en 30 dies. T-10/30: 10 viatges en 30 dies. T-10: 10 viatges amb validesa anual. Millores en la xarxa i freqüències El departament treballa en un procés continu per millorar l'oferta de transport públic. Entre les novetats imminents destaquen: "Inaugurem aquest dijous una nova línia que connectarà Calafell, el Vendrell i Valls, cobrint una mancança de comunicació històrica al territori." També es preveuen millores en les freqüències entre Reus i Tarragona i l'optimització dels accessos a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona durant el mes de novembre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Desplegament complet dels Mossos al Camp de Tarragona
Un moment històric per a la Policia de Catalunya El divendres 1 de novembre va quedar marcat com una data clau en la història de la seguretat a Catalunya. Per primera vegada des de 1984, els Mossos d'Esquadra van completar el seu desplegament territorial, assumint les competències de seguretat ciutadana al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. El tret de sortida institucional A les 12 de la nit, mitjançant una connexió per emissora (Xarxa Rescat), el conseller d'Interior Joan Saura i el comissari Millán van oficialitzar la sortida de les patrulles. "És el moment més especial dels que he viscut... la fi del desplegament. Bona nit, bon servei i bona sort." Crònica d'una nit de patrullatge L'episodi acompanya una patrulla per les zones logístiques i lúdiques de Tarragona, destacant els següents punts: Primera denúncia: Pocs minuts després del desplegament, un ciutadà va acudir a la comissaria de les Gavarres per denunciar la pèrdua d'una cartera. Equipament i tecnologia: Els vehicles estan dotats de sistemes de comunicació d'última generació, GPS per al seguiment de dotacions i material d'emergència com armilles antibales i kits per a la recollida de denúncies in situ. Prevenció i controls: Es van realitzar controls d'armes i drogues en punts estratègics com el Port Esportiu, garantint la seguretat en zones lúdiques. Contacte amb el ciutadà: Es recorda que, a partir d'ara, totes les emergències s'han de canalitzar a través del telèfon únic 112. Incidents de la jornada Tot i l'ambient festiu a la comissaria, la realitat policial es va imposar ràpidament amb avisos per disturbis en un bar a Torreforta i un possible cas de violència de gènere, demostrant la necessitat de la nova presència policial al territori.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Eleccions als EUA: Visió de catalans i nord-americans
L'impacte de les eleccions nord-americanes a Tarragona L'episodi explora la connexió entre Tarragona i els Estats Units a través de testimonis de catalans que resideixen allà i nord-americans que viuen a la ciutat catalana. El focus principal són les eleccions presidencials entre Barack Obama i John McCain, un esdeveniment que genera una expectació mundial sense precedents. Punts clau de la contesa electoral El factor racial: Per primera vegada, els votants trien entre un candidat blanc i un de negre (mestís). Els entrevistats coincideixen que el racisme encara és present a l'Amèrica profunda, però confien que la figura d'Obama pugui trencar estigmes històrics. L'economia com a prioritat: En un context de recessió econòmica i crisi immobiliària (especialment forta a Florida), les propostes econòmiques d'Obama es veuen com a més esperançadores que les dels republicans. Participació massiva: Es destaca una mobilització excepcional, amb cues llargues per al vot anticipat i un gran interès per part de segments de la població que habitualment no votaven, com els joves i les minories. Anècdotes i personatges mediàtics L'espectacle electoral ha deixat moments memorables segons els protagonistes: "Si no guanya l'Obama, jo me'n vaig; no em penso quedar en un país on s'haurà jugat amb la democràcia." Sarah Palin: La tria de la vicepresidenta republicana és vista com un dels grans errors de McCain, convertint-se en una font inesgotable de paròdies i crítiques per la seva falta de preparació. Suport cultural: Esmenten l'impacte de grans esdeveniments, com el concert gratuït de Bruce Springsteen a Filadèlfia en suport al Partit Demòcrata.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Desplegament dels Mossos i Pressupostos 2009
Culminació del Desplegament dels Mossos d'Esquadra L'entrevista se centra en la data històrica de l'1 de novembre de 2008, quan els Mossos d'Esquadra assumeixen plenament les competències de seguretat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Xavier Sabaté destaca que aquest és un projecte de nació que va començar fa 25 anys amb la llei del cos policial. Infraestructures i Capital Humà • S'inauguren noves comissaries amb dissenys arquitectònics moderns i tecnologia d'última generació (com a Salou, Reus i Cambrils). • El desplegament permet que molts agents veterans que vivien a la zona però treballaven a Girona o Barcelona puguin tornar a casa. • Es preveu un augment inicial de les denúncies pel fet de tenir la policia més a prop, però això no significa un increment de la criminalitat real. "Alguns veterans estan esperant l'1 de novembre com la nit de Reis, perquè després de nou anys fora, podran dormir a casa." Coordinació Policial Sabaté subratlla la importància de la coordinació amb les policies locals mitjançant convenis signats per evitar rivalitats i garantir una seguretat integral. Pressupostos de la Generalitat per al 2009 En un context de crisi econòmica global, el Govern preveu una caiguda dels ingressos del 45%. Tot i les restriccions, Sabaté afirma que es prioritzaran les polítiques socials. Projectes Clau al Camp de Tarragona • Presó del Catllar: S'inclou una partida important per iniciar obres el 2009 i alliberar l'actual presó de Tarragona per a oficines de la Generalitat. • Carretera C-51 (Valls-El Vendrell): Infraestructura prioritària ja licitada que començarà l'any vinent. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es busca una fórmula financera perquè l'Ajuntament o una empresa vinculada avanci el capital per no aturar el projecte. Valoració Política de la Legislatura El delegat posa un 8,5 a la gestió del president José Montilla, destacant la seva capacitat de generar consens dins del govern de coalició i la seva figura ponderada en temps de dificultats econòmiques.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Futur trasllat i ampliació del CEIP Pràctiques
Futur del CEIP Pràctiques: Trasllat i Innovació Educativa L'entrevista amb Josep Ramon Boix, director del CEIP Pràctiques de Tarragona, detalla el futur trasllat del centre escolar motivat per l'expansió de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'edifici actual és propietat de la universitat, que el reclama per integrar-lo al projecte del Campus Catalunya. Detalls del Trasllat i Nova Ubicació El projecte s'emmarca en una nova Àrea Residencial Estratègica (ARE) a la zona del Pou Boronat, a pocs centenars de metres de l'ubicació actual. Els punts clau són: Termini estimat: Es preveu que el trasllat es faci efectiu en un període d'entre 3 i 6 anys. Nou model educatiu: El centre passarà a ser un institut-escola que cobrirà des dels 3 fins als 16 anys (ESO), sent pioner en aquest format a la ciutat. Infraestructures: La comunitat educativa reclama participar en el disseny, posant èmfasi en necessitats com un menjador d'alta capacitat (actualment dinen prop de 400 alumnes) i espais coberts. Manteniment i Necessitats Urgents Malgrat el trasllat futur, el director insisteix que no es pot descuidar l'edifici actual. Les demandes més urgents inclouen: Substitució del terra: El paviment plàstic de les aules està aixecat, suposant un risc d'ensopegades. Millores al pati: Anivellament de zones degradades per la pluja. Projectes pedagògics: La creació d'un jardí romà gestionat pels propis alumnes. "No volem que el trasllat sigui una excusa perquè les administracions no inverteixin en el manteniment necessari per a la seguretat i el confort actual dels alumnes." Participació Infantil Finalment, es destaca la posada en marxa del Consell Municipal de la Infància, un òrgan consultiu que permetrà als nens i nenes de Tarragona participar en les decisions de ciutat, un format que el col·legi ja aplica internament amb èxit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Projecte Persones Llibre: entregar la paraula a Tarragona
El projecte Persones Llibre i l'art de llegir En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Antonio Rodríguez, promotor del projecte Persones Llibre, ens explica la filosofia d'aquesta iniciativa que s'integra en la Tardor Literària de la ciutat. Inspirat en la novel·la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, el projecte proposa que els ciutadans es vinculin emocionalment amb els llibres fins a convertir-se en els seus portaveus. Conceptes clau de la iniciativa La paraula vinculada: No es tracta de llegir ràpid o de memòria per exhibicionisme, sinó d'entregar la paraula amb una mirada i una respiració que connectin amb l'altre. Contra el 'fast food' literari: L'Antonio critica la lectura superficial i defensa que prefereix llegir poc però que el text realment l'emocioni i el transformi. Bens col·laterals: El fet de buscar un fragment per aprendre'l permet retrobar-se amb "vells amics" (llibres llegits anteriorment) i redescobrir-los des d'una nova maduresa. El compromís de les Persones Llibre L'organització no funciona amb quotes econòmiques, sinó a través del desig i el compromís cultural: "La quota que cal pagar no és en diners: cal aprendre's un text cada tres mesos. Ja està, amb això ja has pagat la teva quota." Projectes socials i educatius El projecte té una forta vessant social, com la iniciativa La Veu a Tu de Vida, que reivindica la lectura com un dret humà i una eina de cura per a persones grans o dependents. També hi ha una col·laboració activa amb escoles per fomentar els padrins de lectura, on els infants comparteixen l'aprenentatge del text de manera solidària.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Consells i campanyes sobre la salut bucodental
Importància de la higiene oral i el paper del farmacèutic L'entrevista amb Amàlia Oliete, vocal de demofarmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, destaca la rellevància de les campanyes sanitàries per millorar els hàbits de la població. Tot i ser una pràctica quotidiana, les dades mostren que la higiene bucal no sempre s'executa correctament. Punts clau de la higiene dental Segons l'experta, existeixen diversos factors que determinen una bona salut oral: La tècnica de raspallat: No n'hi ha prou amb rentar-se els dents després de cada àpat; cal dedicar-hi almenys dos minuts i assegurar-se de netejar totes les cares de la dentadura. Renovació del material: El raspall s'ha de canviar, com a mínim, cada tres mesos. Les fibres es fan malbé i poden danyar les genives sense que ho percebem. Complements necessaris: L'ús de fil dental i raspalls interdentals és fonamental per arribar on el raspall convencional no arriba. Productes específics: Les pastes de dents varien segons la seva composició (fluor, blanquejadors, sensibilitat). El farmacèutic és la figura clau per assessorar sobre quina és la més adequada segons les necessitats individuals. Prevenció i patologies comunes Es posa de manifest que prop d'un 80% de la població pateix algun tipus de malaltia periodontal. Les causes principals són: Mala higiene bucal. Consum de tabac i alcohol. Excés d'aliments dolços. "Tan important com la pasta o més és el raspall. Si té molts mesos, els filaments ja estan trencats, danyen les genives i no raspallen correctament." Finalment, es recorda la importància de la prevenció infantil amb suplements de fluor i la funció del farmacèutic com a agent de salut accessible durant tot l'any per resoldre dubtes sobre qualsevol patologia o producte sanitari.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
6'
Tarragona i la seva candidatura als Jocs del Mediterrani
La Candidatura de Tarragona com a Projecte Guanyador Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), destaca que la proposta de Tarragona per organitzar els Jocs del Mediterrani no és només un projecte urbanístic, sinó una transformació total de la ciutat. Segons Blanco, l'èxit d'una candidatura no recau només en les instal·lacions, sinó en l'esperit d'unió i la implicació de tota la societat. Punts Clau de la Candidatura Projecte Integrador: Els Jocs involucren tant l'equip de govern com els ciutadans, generant un sentiment de pertinença únic. Candidatura Sòlida: Fins al moment, Tarragona és l'única ciutat de l'Estat que ha formalitzat el seu interès davant el COE. Factors de Valoració: El COE prioritza aspectes no tangibles com la voluntat política, l'acceptació popular i el suport dels mitjans de comunicació. Referent d'Almeria: S'esmenta el precedent d'Almeria com un exemple d'èxit organitzatiu que va marcar un abans i un després per a la ciutat. Comparativa amb els Jocs Olímpics "Això són uns Jocs Olímpics en una altra dimensió, però tenen les mateixes característiques, els mateixos problemes i les mateixes solucions." Blanco troba moltes similituds entre els projectes de Madrid 2016 i Tarragona, subratllant que, tot i la diferència de magnitud (11.500 esportistes front a 3.500), la intensitat, dedicació i el paper dels voluntaris han de ser idèntics per assolir l'èxit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Dispositiu de Tots Sants al Cementiri de Tarragona
Operatiu de Tots Sants al Cementiri de Tarragona Amb motiu de la festivitat de Tots Sants, el cementiri de Tarragona activa un dispositiu especial per gestionar la gran afluència de visitants i el trànsit a la zona. Mobilitat i Accessos Col·lapse viari: L'esplanada principal i els accessos des del carrer Rovira i Virgili presenten una circulació complicada. Transport públic: Es recomana encaridament accedir a peu o amb autobús, que ha estat reforçat per l'ajuntament. Noves obertures: La Policia Municipal ha habilitat una porta lateral a la carretera del Pont d'Armentera per diversificar l'accés. Horaris i Serveis Administratius Horari especial: Del dilluns fins al dia 2 de novembre, el recinte obre de les 9:00 h a les 19:00 h. Oficines definitives: S'han traslladat les oficines d'atenció ciutadana des del tanatori al mateix recinte del cementiri de forma permanent. Manteniment i Patrimoni Responsabilitat familiar: L'Ignasi Puig recorda que la neteja i manteniment de les tombes és obligació dels titulars de la concessió. Panteons històrics: El cementiri acull joies arquitectòniques de famílies notables com els marquesos de Tamarit, tot i que avui dia ja no s'edifiquen estructures d'aquesta magnitud. Millores pluvials: S'estan realitzant obres per canalitzar l'aigua de pluja i evitar l'erosió de la terra a causa de la pendent del terreny. El mercat de les flors La Dolors Amigo, de la Floristeria Romeu, destaca el canvi de tendència en els gustos florals: "Abans compraven molt de crisantem, ara compren més flor moderna com líliums, roses, gladiols i esterlitzies." Els ciutadans es gasten entre 10 i 50 euros de mitjana per ram, mostrant idees molt clares sobre el que busquen per retre homenatge als seus difunts.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
La companyia Au Menys porta la seva dansa al Metropol
Dansa, emocions i visualitat al Teatre Metropol L'entrevista presenta l'arribada d'Andrea Cruz, ballarina de la companyia balear Au Menys, al Teatre Metropol de Tarragona per presentar l'espectacle Tales of the Body (Contes del cos). L'obra es defineix com un recull de micro-històries poètiques que busquen connectar amb l'experiència personal de cada espectador. Els pilars de la companyia Amb una trajectòria d'onze anys, la companyia dirigida per Tomeu Gomila ha consolidat un llenguatge propi basat en: La fusió de llenguatges escènics, especialment la dansa buto i l'expressionisme alemany. Un fort component de teatre visual i gestual. La interacció del cos amb objectes que cobren vida a l'escenari. La creació des de la insularitat Andrea Cruz reflexiona sobre el fet de crear des de les Illes Balears. Destaca que Mallorca ofereix un entorn de calma i inspiració ideal per al procés creatiu, tot i que reconeix l'inconvenient de l'aïllament. Per a la companyia, és vital sortir de l'illa per compartir les seves propostes amb públics d'altres indrets, com la península, Europa o Sud-amèrica. "L'energia del públic és el que compta més que si és un espai petit o molt gran." L'espectacle es descriu com una proposta actual i arriscada però totalment accessible per a tot tipus de públic, ja que prioritza l'emoció i la intensitat visual per sobre d'estructures críptiques.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Projecte de suport i participació juvenil a Tarragona
Iniciativa "Informa't, forma't i decideix" La Secretaria de Joventut de la Generalitat presenta la tercera edició d'aquest cicle de tallers i xerrades adreçats als instituts de secundària del Camp de Tarragona. El programa té com a objectiu complementar l'educació formal amb continguts clau per al desenvolupament dels joves. Eixos temàtics i funcionament L'oferta inclou més de 60 xerrades impartides per unes 25 entitats locals, cobrint àrees com: * Convivència i participació: Foment de la cultura de la pau i prevenció de la violència. * Salut i Sostenibilitat: Tallers de prevenció i hàbits saludables. * Treball i Noves Tecnologies: Orientació laboral (currículums i entrevistes). * Interculturalitat i Cultura: Coneixement de diverses realitats socials. Cada centre educatiu pot triar dues activitats per nivell, des de 1r d'ESO fins a Batxillerat, basant-se en la llei de l'oferta i la demanda pedagògica. Foment de la participació: La trobada de delegats Com a novetat destacada, s'està impulsant un programa de dinamització de delegats de curs per trencar l'estereotip del "jove passiu". "No és que els joves no participin, és que hem d'incentivar que utilitzin les eines que tenen al seu abast." Es preveu una gran trobada a nivell de demarcació durant el tercer trimestre per compartir bones pràctiques participatives entre els alumnes líders dels instituts. Noves infraestructures: L'Oficina Jove S'anuncia la signatura imminent d'un protocol amb l'Ajuntament de Tarragona per obrir una Oficina d'Emancipació Juvenil. Aquest espai funcionarà com una finestra única per a joves de fins a 35 anys, oferint serveis d'habitatge, treball i emprenedoria.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
XXI Setmana Cultural de Ferran: Tradició i Comunitat
Celebració de la 21a edició de la Setmana Cultural El nucli de Ferran, a Tarragona, celebra aquest cap de setmana la seva XXI Setmana Cultural. Montse García, secretària de l'Associació de Veïns, destaca que, malgrat ser un nucli petit amb uns 70 habitants censats, les activitats aconsegueixen aplegar prop de 170 persones, duplicant o triplicant la població habitual gràcies a la participació activa i la inclusió de col·laboradors i visitants. Activitats Gastronòmiques i Tradicionals La gastronomia és un dels pilars de la celebració, amb una clara aposta pel caràcter casolà i comunitari: Dinar de Germanor: L'acte central de diumenge on es cuinen entre 7 i 8 paelles de conill. Hi ha una sana rivalitat entre els veïns per veure quina és la millor. Inauguració amb dolços: Demà s'obre la festivitat amb una degustació de panellets tradicionals i castanyes, fets per les dones del poble. Cultura, Art i Patrimoni L'edició d'enguany inclou una exposició dividida en diverses temàtiques: Artistes locals: Mostra de ceràmica del grup de dones de Ferran i joieria d'Anna Fuster. Tradicions religioses: Una col·lecció d'objectes antics rescatats de golfes i de la parròquia, incloent quadres del Sant Sopar i records de comunions amb més de 50 anys d'antiguitat. Concert de saxofó: Dissabte a l'església, amb la participació del saxofonista Miquel Bofill, coordinat pel musicòleg Albert Sardà. Compromís Social i Solidari Un dels punts més destacats és la vessant solidària de la comunitat: "Ens agrada fer aquesta xerrada perquè la gent que col·labora amb la bicicletada sàpiga per què entreguem els diners." Es realitzarà una xerrada a càrrec de membres de la Fundació ADA sobre el desenvolupament de la classe dels adivasis a l'Índia, vinculant així la festa amb la recaptació solidària que el poble fa durant l'any. Esport i Territori La programació es completa amb una caminada al Sant Simplici i una excursió a les Bodegues Torres de Pacs del Penedès i Vilafranca, mantenint el costum anual de visitar punts rellevants de la província i voltants.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
El Futur de les Ciutats: Cicle al CaixaForum Tarragona
Reflexions sobre el futur de les ciutats i l'urbanisme Entrevista al senyor Josep Oliveras, Catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinador del cicle de conferències que s'inicia al CaixaForum Tarragona. L'objectiu és oferir un espai de reflexió sobre com els nuclis urbans han d'afrontar els reptes del segle XXI. Programació del cicle de conferències El cicle consta de cinc sessions consecutives cada dijous a les 19:00h: Jorge Gaspar: Analitzarà la globalitat i les teories geogràfiques de difusió espacial. Jordi Borja: Urbanista que parlarà sobre la revolució urbana, el dret a la ciutat i la segregació. Salvador Rueda: Biòleg i expert en ecologia urbana, centrat en la sostenibilitat, l'aigua i els residus. Pedro Fraile: Catedràtic que explorarà el conflicte urbà i les transformacions socials. Josep Oliveras: Tancarà el cicle analitzant el cas específic de la ciutat de Tarragona. Conceptes clau sobre la ciutat del futur La conversa destaca diversos punts crítics per al desenvolupament urbà: Sostenibilitat obligatòria: Les ciutats hauran de canviar els seus sistemes energètics per la dependència del petroli. L'ús de plaques solars i el transport públic davant del cotxe privat seran essencials. L'auge de les megaciutats: S'analitza el fenomen de les megalòpolis (com Mèxic o El Caire), on la població s'agrupa massivament buscant oportunitats, tot i les mancances de recursos bàsics. Autonomia alimentària: Es planteja la necessitat de recuperar certa capacitat d'autoabastiment davant un sistema actual totalment globalitzat. El futur de Tarragona Josep Oliveras subratlla que Tarragona no pot pensar-se de forma aïllada. El futur de la ciutat passa per un consens estratègic i la cooperació dins de la conurbació del Camp de Tarragona, integrant nuclis com Reus i les zones costaneres (Cambrils). "La ciutat del futur serà ben diferent de la ciutat del segle XX, com la del XX ho era de la del XIX."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Arribada dels Mossos a Tarragona i futur de la Guàrdia Urbana
L'arribada dels Mossos d'Esquadra a Tarragona El tinent d'alcalde de seguretat ciutadana de Tarragona, Carles Castillo, analitza la fita històrica que suposa l'arribada dels Mossos d'Esquadra a la ciutat el proper 1 de novembre. Aquesta incorporació marca el final del desplegament de la policia autonòmica a tot Catalunya, assumint les competències de seguretat que fins ara realitzaven la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Coordinació i Seguretat Ciutadana Millora d'efectius: S'espera que l'augment d'agents al carrer ajudi a reduir la sensació d'inseguretat subjectiva, malgrat que les xifres de criminalitat real indiquen que Tarragona és un territori tranquil. Cooperació policial: La coordinació se vehicularà a través de la Junta Local de Seguretat. Castillo aposta per reunions operatives setmanals per garantir una col·laboració fluida entre cossos. Zones prioritàries: S'ha establert com a prioritat reforçar la vigilància al Port Esportiu, zona estratègica d'oci nocturn. Transformació de la Guàrdia Urbana La policia local es troba en un procés de creixement i especialització: Noves unitats: S'han creat agents de mobilitat per gestionar el trànsit i l'incivisme, permetent que els agents experimentats es dediquin exclusivament a la seguretat ciutadana. Ampliament de plantilla: L'objectiu és incorporar 100 nous agents durant el mandat (a raó de 25 per any) per cobrir les necessitats de dispersió territorial. Especialització: Es potenciaran unitats dedicades a la violència de gènere, menors i educació viària. La Nova Comissaria: El Repte de la Infraestructura L'actual seu de la Guàrdia Urbana és qualificada d'"indigna" pel regidor. El projecte de la nova caserna a la zona de Joan XXIII ha estat redimensionat per acollir fins a 450 agents, garantint la seva utilitat per als propers 30 anys. Es preveu que les obres comencin a finals d'any i que la instal·lació estigui operativa a finals del 2010.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
L'arribada del Segway a Tarragona: Mobilitat i Turisme
L'arribada del Segway a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio presenta el Segway, un vehicle elèctric de dues rodes laterals que s'introdueix a la ciutat com una alternativa de mobilitat sostenible i una nova oferta d'oci. Xavier Pan, responsable del servei a la ciutat, explica que ja s'estan posant en marxa les primeres rutes guiades pel front marítim. Característiques tècniques i ús El Segway destaca per la seva facilitat d'ús i el seu caràcter ecològic: Funcionament intuïtiu: Es basa en els moviments naturals del cos; inclinar-se cap endavant per avançar o cap als costats per girar. Autonomia i càrrega: Té una autonomia de 38 quilòmetres i es carrega completament en només tres hores. Velocitat: Per a les rutes actuals està limitat a 8 km/h, tot i que pot arribar a un màxim de 20 km/h. Sostenibilitat: Es defineix com un transport personal no contaminant. Normativa i Disponibilitat Tot i que en ciutats com Barcelona o Saragossa hi ha hagut certs debats legals sobre la seva consideració com a vianant o vehicle, a Tarragona ja s'ha negociat amb l'Ajuntament i les ordenances permeten la seva circulació. "L'aprenentatge és molt ràpid; en cinc minuts ja s'està preparat per circular." Actualment, s'ofereixen rutes de 90 minuts amb sortida des de la Plaça de la Font i, pròximament, s'obrirà l'opció de lloguer particular i venda, amb un preu de compra d'uns 6.000 euros.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Tallers de pintura i activitats per a la gent gran a Tarragona
Activitats per a la gent gran a Tarragona L'episodi explora el dinamisme de la gent gran al barri de Sant Pere i Sant Pau, destacant el taller de pintura organitzat per l'Ajuntament de Tarragona. Aquest curs forma part d'un cicle més ampli que aplega prop de 1.200 persones en 74 grups i 11 llars de jubilats per tota la ciutat. Beneficis dels tallers Segons l'Antoni Rull, referent de l'Ajuntament, les activitats es divideixen en dues vessants: * Espais de salut: Com l'aquagym i la gimnàstica de manteniment. * Espais d'habilitats: Inclouen el teatre, les labors, la pintura i, molt especialment, els tallers de memòria per mantenir la ment activa. L'experiència de les alumnes Les participants, majoritàriament dones, destaquen que aquestes activitats funcionen com una teràpia psicológica: * Permeten la comunicació i el relaxament davant les càrregues familiars (cura de néts i llar). * Moltes no havien pintat mai i ara creen "obres d'art" gràcies a la professora, la Dolors. * Hi ha una gran demanda familiar; els quadres s'entreguen als fills i néts amb llista d'espera. "Ens va molt bé aquests cursos perquè ens relaxem i ens proporcionen salut mental." Reivindicacions del barri Tot i l'èxit, les usuàries i els responsables de la llar de Sant Pere i Sant Pau han aprofitat els micròfons per fer diverses demandes: 1. Manca d'espai: La llar és petita i han de compartir la sala de pintura i teatre amb els usuaris que juguen al dòmino. 2. Accessibilitat: Denuncien que els accessos són deficients per a persones en cadira de rodes i demanen un pas de peatons. 3. Millora de les instal·lacions: Reclamen inversió per equiparar-la a altres llars de la ciutat més modernes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Estat i futur de la reforma del Mercat Central
Situació actual del projecte del Mercat Central L'entrevista amb Sergi de los Rios, president d'Espimsa, aclareix l'estat de la reforma del Mercat Central de Tarragona després de 15 mesos de govern. Se centra a justificar el temps transcorregut com una etapa necessària per posar ordre a la manca de planificació heretada. Deures fets i excavacions arqueològiques El govern actual defensa que ha hagut de realitzar tasques fonamentals que no s'havien previst: Finalització de les excavacions: S'ha realitzat una intervenció extensiva per garantir la seguretat del patrimoni. Les obres al carrer Colom ja s'han tapat per no afectar la campanya de Nadal. Projecte Executiu: A diferència de l'etapa anterior, que només disposava d'un avantprojecte de 2005, actualment s'està enllestint el projecte definitiu amb l'empresa pública Mercasa. Finançament i negociacions amb l'Estat De los Rios subratlla la importància de tenir el projecte redactat per poder negociar xifres reals: "Sense tenir projecte no es pot negociar el finançament, perquè no saps el que et costarà realment." S'està treballant en un conveni plurianual amb el Ministeri de la Vivenda per evitar dependre de la negociació política anual. El pressupost estimat inicialment era d'uns 23-24 milions d'euros, xifra que s'haurà d'actualitzar en un mes. Mesures de suport al comerç local Per pal·liar el descens de vendes dels botiguers de l'entorn del mercat, l'Ajuntament ha impulsat diverses accions per a la campanya de Nadal: Millora de l'enllumenat als carrers Reding, Colom i Governador González. Instal·lació d'un pessebre gegant a l'interior de l'edifici antic. Trasllat del mercadet de Santa Llúcia (Fira de Nadal) a l'entorn del mercat per atraure flux de gent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Presentació del llibre 'Contes Menestrals' de Josep Anton Baixeres
Homenatge pòstum a Josep Anton Baixeres L'escriptor i acadèmic Magí Sunyer analitza l'obra pòstuma de Josep Anton Baixeres, titulada Contes Menestrals (Cosetània Edicions). L'autor tarragoní, que va traspassar el passat mes d'agost, va deixar enllestit aquest recull de cinc narracions inèdites que es presenten avui al Museu d'Art Modern de Tarragona. Característiques de l'obra i l'autor L'obra de Baixeres es defineix per la seva irregularitat cronològica, fruit de la seva dedicació professional com a advocat i polític (va ser senador i regidor). Sunyer destaca diversos aspectes clau: Estil singular i imprevisible: Un autor ideal per a lectors que busquen originalitat i fugen de narratives previsible. La ironia i el retrat social: Els seus relats sovint se centren en la burguesia tarragonina, utilitzant un to irònic i, a vegades, una certa amargor. Estructura de l'acudit: Molts dels seus contes es basen en una premissa que desemboca en un final sorprenent o humorístic, com s'exemplifica en el conte La influència. Vessant barroc i culte: L'autor tenia una gran passió per la literatura alemanya (Goethe, Heine) i referències clàssiques, integrant elements acadèmics en la seva ficció. Obres destacades i llegat inèdit Durant la conversa, es recomana especialment la novel·la Les Mares, considerada per Sunyer com la seva millor obra. Aquesta peça és fonamental per entendre la transformació industrial de Tarragona i l'arribada de la química. Malgrat la publicació d'aquest darrer recull, es recorda que encara hi ha molta obra inèdita o difícil de trobar, i es reivindica la necessitat de publicar unes obres completes per part de l'Ajuntament de Tarragona. "Baixeres és un escriptor que no va tenir mai pressa a publicar; escrivia realment sobre el que li venia de gust."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Balanç de la temporada turística 2008 a la Costa Daurada
Balanç General de la Temporada 2008 El portaveu de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-la Pineda, Joan Antoni Padró, fa un balanç positiu malgrat el descens moderat de l'ocupació. Segons les dades recollides fins al setembre: L'ocupació ha baixat uns 4 o 5 punts respecte a l'any 2007. La xifra es considera satisfactòria tenint en compte el context d'altres zones turístiques. La mitjana d'estada s'ha mantingut estable al voltant dels 4,7 dies. Comportament dels Mercats L'anàlisi per procedències mostra tendències dispars influenciades per la situació econòmica: Mercat Britànic: Ha estat el gran motor de la temporada, mantenint-se fort malgrat la devaluació de la lliura esterlina. Mercat Espanyol: Ha experimentat una lleugera davallada, sent el principal responsable de la baixada global. Mercat Rus: Es consolida com el mercat amb més potencial de creixement futur per ser encara emergent. Influència de Porta Aventura i Infraestructures El sector veu amb bons ulls el creixement del parc temàtic com a pol d'atracció, tot i que redueix la mitjana d'estada per les visites de cap de setmana. Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, l'associació té una postura clara sobre el nom de la futura estació del Corredor del Mediterrani: "Nosaltres som partidaris que sigui l'estació de la Costa Daurada perquè és una marca que ven i és coneguda." Perspectives i Crisi Econòmica De cara al 2009, existeix una preocupació latent per la crisi internacional, que es preveu que provoqui: Un augment de les reserves d'última hora per la inseguretat financera. Una possible reducció en la planificació anticipada (de mesos a setmanes). L'aprofitament del període hivernal per realitzar reformes i millores integrals als establiments hotelers.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Perspectives del Mercat Immobiliari a Tarragona
Radiografia del Sector Immobiliari a Tarragona En el marc d’un seminari sobre rendaments urbans al Palau de Congressos, Joan Antó, vocal de comunicació del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Tarragona, analitza la situació actual del mercat a la demarcació. Diagnòstic de la Crisi La situació actual no es limita a una qüestió financera, sinó que té un fort component de crisi psicològica. Els punts clau identificats són: Falta de confiança: Els compradors l'esperen que els preus baixin més, tot i que els professionals estimen que ja han arribat a nivells raonables. Problemes de finançament: Les dificultats per obtenir crèdit hipotecari són el principal obstacle per reactivar el sector. Previsions de recuperació: Es preveu que la situació de fons ja s'ha assolit i s'espera un canvi de cicle positiu a partir de l'estiu del 2009. El Mercat del Lloguer i el Marc Legal L'expert destaca que el lloguer ha augmentat significativament, però encara pateix limitacions: Inseguretat jurídica: Els propietaris són molt selectius per por als impagaments i a la lentitud del sistema judicial per recuperar l'habitatge. Noves fórmules: El lloguer amb opció de compra es perfila com una solució emergent, especialment per donar sortida a l'estoc de pisos nous dels promotors. El Valor de l'API Es fa una crida a la professionalització per navegar en aquest context d'incertesa: "L'API és la garantia de professionalitat i nivell tècnic per intermediar tant en la compra-venda com en el lloguer." Es recomana als futurs compradors que, si troben el pis que els agrada, no s'esperin excessivament, ja que cada immoble és una peça única al mercat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Estratègies de l'Ajuntament de Tarragona contra la crisi
Resposta Municipal davant la Crisi i l'Atur L'entrevista a Lola Herrera, regidora de formació i empreses, aborda les accions que l'Ajuntament de Tarragona està prenent per pal·liar l'augment de l'atur en un context de crisi econòmica global. Malgrat les competències limitades del consistori, Herrera destaca la importància de l'acció local i l'acompanyament directe als ciutadans. Eixos Principals d'Actuació Reciclatge del sector de la construcció: Es posen en marxa cursos de formació específica per a treballadors que han perdut la feina en la construcció, facilitant la seva entrada en altres sectors com el comercial o l'industrial. Potenciació del Servei Municipal d'Ocupació: Reforçament de la bossa de treball i atenció personalitzada, amb una nova iniciativa d'atenció als barris (Sant Salvador, Torreforta, etc.) per apropar l'Ajuntament a la ciutadania. Programes de Formació i Ocupació: Escola Taller Quinta de Sant Rafel: Combinació de formació teòrica i pràctica en restauració d'edificis. Cases d'Oficis: Enfocades a sectors emergents com el de les plaques solars i la refrigeració. Empresa Simulada (CEFET): Curses de sis mesos per formar perfils administratius polivalents. Emprenedoria i Futur L'Ajuntament aposta fortament per la creació d'autoempreses a través del viver d'empreses. Herrera subratlla que els moments de crisi són, paradoxalment, moments per a les noves idees i oportunitats. S'ha aconseguit una subvenció de 2 milions d'euros del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per a programes de formació i ocupació durant el 2009. El Cas del Pàrquing Jaume I Com a presidenta de l'empresa d'aparcaments, Herrera aclareix que el projecte del pàrquing Jaume I està actualment en punt mort a causa del litigi judicial amb l'empresa Sistema Salen (en concurs de creditors). "Almenys hem parat la despesa en algo que no li veia solució, i això penso que és important."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
La Llibreria La Rambla: 40 anys de cultura i resistència
Memòria viva d'un referent cultural a Tarragona L'entrevista amb Ramon Marrugat commemora els 40 anys de la Llibreria La Rambla, un espai que va transcendir la venda de llibres per convertir-se en un centre de resistència cultural i política a Tarragona, especialment entre els anys 1968 i 1980. Un refugi per a la societat civil Durant la darrera etapa del franquisme i la Transició, la llibreria va allotjar més de 500 actes, esdevenint la seu de facto per a col·lectius que no tenien lloc on reunir-se a causa de la manca de locals lliures a la ciutat: Iniciatives ciutadanes: Allà van néixer branques d'entitats com Òmnium Cultural, el Bloc Feminista o l'Associació d'Espectadors de Teatre. Clandestinitat i vigilància: Moltes reunions eren semiclandestines o es feien sota la "tapadora" d'actes legals per evitar la repressió en una ciutat on "tothom es coneixia". Absència d'imatges: Marrugat explica que la falta de fotografies de l'època respon a la necessitat de protegir els assistents, ja que aparèixer en una imatge podia portar problemes laborals o policials. La lluita contra la censura Un dels punts més fascinants és la gestió dels segrestos de llibres per part de les autoritats: Es va crear una xarxa de complicitat entre llibreries catalanes: quan n'avisaven una d'un segrest, en 15 minuts totes ho sabien i amagaven els títols prohibits entre d'altres obres. La censura era sovint aleatòria i absurda, arribant a segrestar llibres de lingüística per simples referències festives. "Hi havia una xarxa de complicitats... quan es segrestava un llibre, al cap d'un quart d'hora tot Catalunya ho sabíem." Reflexió sobre el món del llibre Marrugat clou l'entrevista analitzant la situació actual de la literatura, criticant la falta d'espais de qualitat als mitjans de comunicació i reivindicant el llibre com un element vital i alegre, lluny del to pesat amb què sovint se'l presenta.