Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

433-456 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
L'evolució del teatre a Tarragona i el seu espai festiu
Tarragona, espai festiu, espai teatral L'entrevista amb Francesc Massip, professor de la URV, presenta el seminari dedicat a la història de les arts escèniques a la ciutat, centrant-se en la interconnexió entre la festa popular i la representació teatral. Punts clau de la història teatral tarragonina Orígens històrics: Es recorda que fa més de 600 anys, a l'actual plaça de la Font (antiga plaça del Corral), ja es feien representacions massives com l'Assumpció de Madona Sancta Maria. Teatre i Pedagogia: Històricament, el teatre no només era entreteniment, sinó que servia com a eina d'edificació política, moral i espiritual. Segle XIX i Modernisme: El seminari analitza l'etapa del sexenni revolucionari i la figura del dramaturg local Francesc Carbó, autor d'obra pràcticament inèdita fins ara. Escola d'Art Dramàtic Josep Ixart: Es reivindica el llegat d'aquesta escola com a motor de professionals referents com Ramon Simó o Magda Puyo. Programació i Metodologia El cicle, obert a tota la ciutadania a la Casa de la Generalitat, proposa una nova metodologia d'estudi: "Massa sovint hem estudiat el teatre únicament com un producte literari... és tan important l'espectacle i tot el que no és pròpiament el text." L'esdeveniment culminarà amb una visita al Teatre Metropol, que celebra el centenari de la seva construcció.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
La Mirada del Poble Sahrauí: Projecte d'Exili i Dignitat
Saharaui: La Mirada de l'Exili L'episodi se centra en l'entrevista a Aitor García Sevelón, membre del col·lectiu La Mirada Descubierta, que presenta el seu nou projecte editorial i documental sobre el poble sahrauí. L'objectiu principal és oferir un altaveu perquè els propis habitants dels camps de refugiats mostrin la seva realitat sense filtres externs. Conceptes clau del projecte Autorepresentació: A diferència dels reportatges convencionals, aquí els sahrauís són els protagonistes absoluts. Ells mateixos realitzen les fotografies i expressen les seves opinions. Fotografia estenopeica: Es destaca un taller realitzat amb nens utilitzant càmeres fetes amb caixes de cartró. Aquesta tècnica demostra que amb recursos mínims es pot crear art i documentació visual impactant. Documental de Tony Navarro: El llibre s'acompanya d'un suport audiovisual que recull testimonis de persones implicades en el conflicte, incloent-hi el context d'un congrés polític del Front Polisario. La realitat als camps de refugiats L'entrevista aprofundeix en les dures condicions de vida a la zona de Tinduf (Algèria): Resistència i dignitat: Malgrat portar més de tres dècades en condicions extremes de clima i precarietat, el poble es manté unit i organitzat. Falta d'expectatives: Un dels punts més crítics és la manca de futur per als joves nascuts a l'exili, que no tenen passaport ni llibertat de moviment. Responsabilitat política: Es debat la paradoxa de la gran solidaritat de la societat civil espanyola contrastada amb la passivitat dels governs. "Nosaltres volíem que fossin ells els qui mostressin tant la seva veu com les seves fotos, la seva visió i sentiments." Informació Pràctica El llibre, editat per Arola Editors, es pot trobar a llibreries i al portal lamiradadescubierta.org. El projecte pretén ser el primer d'una sèrie que visiti altres comunitats com Chiapas o Cuba.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
La Setmana de la Ciència a Tarragona
La Setmana de la Ciència arriba a la seva 13a edició L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Carles García Mellado, coordinador de l'esdeveniment a la ciutat, destaca la importància de treure la ciència de la "torre d'ivori" i apropar-la a la ciutadania amb un llenguatge planer. Aquesta iniciativa, que se celebra a nivell europeu i estatal, està liderada a la zona per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Objectius i filosofia Fomentar les vocacions científiques: Existeix una preocupació global per la manca d'interès dels joves en les carreres científiques. Divulgació pràctica: Explicar com la recerca s'aplica a la tecnologia, la medicina o l'agricultura. Interactivitat: Els científics han de repensar el seu discurs per fer-lo entenedor per a tothom, un exercici que també beneficia els mateixos investigadors. La Fira de Mostres al Palau Firal La fira és l'eix central de les activitats a Tarragona, oberta de dimecres a divendres al recinte firal. Compta amb les següents característiques: 25 propostes interactives: Participen facultats i grups de recerca de totes les àrees (des d'enginyeria química fins a turisme). Aprenentatge pràctic: No es tracta d'exposicions estàtiques, sinó de tallers in situ on els visitants poden experimentar. Col·laboració amb el sector privat: El gremi de llibreters regalarà lots de llibres de divulgació a les biblioteques dels centres de secundària que visitin la fira. Conferències i activitats complementàries A banda de la fira, el CosmoCaixa Tarragona acull xerrades sobre temes diversos com la floració de les plantes, els conflictes socioculturals o l'òxid nitrós. "Es tracta d'explicar amb un llenguatge planer què és el que estem fent a la nostra universitat."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Prevenció del consum de cànnabis en joves a Tarragona
Prevenció i educació sobre el consum de cànnabis L'episodi aborda la presentació a Tarragona d'un programa de prevenció de les drogodependències, centrat específicament en el cànnabis. Aquesta iniciativa de l'Obra Social de Caixa Catalunya, dirigida per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, neix com a resposta a l'increment del consum entre els joves d'entre 14 i 16 anys. Desafiaments en la percepció del risc Miquel Juncosa, cap de programes d'atenció social, destaca que la societat ha passat a veure el cànnabis com una substància de baix risc, cosa que dificulta la tasca preventiva. Els punts clau de la discussió inclouen: La transgressió com a factor d'atracció per als adolescents. L'elevada accessibilitat i el baix preu de la substància. La naturalesa del cànnabis com a droga social, sovint consumida en grup per la pressió de l'entorn. Eines per a famílies i educadors El programa no es limita a l'escola, sinó que busca la implicació directa de les famílies mitjançant recursos accessibles: Guia "Cànnabis: Parlem-ne a casa": Una eina per ajudar els pares a detectar el consum i saber com actuar d'acord amb el diàleg. Portal web i materials didàctics: Inclouen DVDs, protocols per a professors i informació sobre argots per apropar els adults a la realitat juvenil. Treball d'habilitats: Ús de tècniques com el role-playing a les aules per ensenyar els joves a resistir la pressió de grup. "Prohibir no educa; el que és important és el diàleg i posar-se a la pell del jove." Finalment, es recorda la importància de serveis d'orientació com la Línia Verda del Departament de Salut per a consultes professionals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Gabriel Coy i el futur de l'Associació de Veïns de la Part Alta
La possible dimissió de Gabriel Coy El president de l'Associació de Veïns de la Part Alta, Gabriel Coy, ha explicat a Tarragona Ràdio la seva situació personal i la incertesa sobre la seva continuïtat al capdavant de l'entitat. Tot i que hi ha una assemblea convocada per aquest vespre, Coy encara no ha pres una decisió definitiva sobre la seva dimissió. Motius de la crisi L'actual president al·lega una combinació de factors que l'han portat a aquesta situació d'esgotament: Sentiments i desgast personal: Coy afirma que actua per sentiments i que la pressió diària de donar explicacions als veïns l'ha superat. Lentitud administrativa: Hi ha una profunda decepció per la burocràcia municipal i el retard en l'execució dels projectes pactats. Llei de Barris (PIPA): Existeix una preocupació real per una partida d'un milió d'euros destinada a temes socials que podria estar en risc si no s'executa amb urgència. Projectes en joc al barri Durant l'entrevista, s'han destacat diverses mancances crítiques que afecten la qualitat de vida dels veïns del casc antic: Neteja i circulació: Dos temes principals que ja haurien d'estar en exposició pública i que pateixen retards respecte al calendari previst. Enlluminat i urbanisme: Coy critica l'estat "tercer-mundista" del cablejat elèctric i la necessitat d'una il·luminació més potent en carrers que actualment "donen por". Filosofia d'obra: S'ha pactat amb l'Ajuntament no obrir els carrers diverses vegades, intentant coordinar totes les instal·lacions (aigua, llum, paviment) d'una sola vegada per no molestar comerciants i veïns. "La Part Alta necessita que les coses estiguin ja. Un veí no pot assumir aquesta burocràcia tan bestial." L'assemblea d'aquest vespre a les 20:00h serà decisiva per saber si la Junta aconsegueix convèncer Coy perquè es mantingui en el càrrec o si finalment es produeix un relleu en el lideratge veïnal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
L'Escola d'Adults de Tarragona s'estrena a les Clarisses
Estrena de les noves instal·lacions L'Escola Municipal d'Adults de Tarragona ha iniciat oficialment les seves classes a l'antic convent de les Clarisses, al carrer Ramón i Cajal. Després de divuit anys d'espera, el centre abandona el local del carrer Pere Martell per traslladar-se a un espai molt més ampli i adequat. Tot i que el trasllat és un èxit quant a infraestructures, el centre encara afronta reptes logístics: * Problemes tècnics: La informàtica, l'ascensor i la connexió a internet encara no funcionen plenament. * Climatització: Tant alumnes com professors han destacat que fa fred a l'edifici i que la calefacció s'ha d'ajustar. * Manca de personal: Tot i la millora de l'edifici, la ràtio es manté en 12 professors per a 1.000 alumnes, el que impedeix ampliar l'oferta de serveis. Millores qualitatives per als alumnes El director del centre, José Ángel González, i el Gerard (alumne d'operador de planta), coincideixen que el canvi és altament positiu: - Espais més dignes: S'ha passat d'aules petites i interiors a espais amplis, amb llum natural i bona ventilació. - Noves sales: Per primera vegada, el centre disposa d'una aula específica d'informàtica i una sala d'estudi i biblioteca. "Ha valgut la pena esperar 18 anys. El problema d'espai, llum i ventilació ha quedat superat." El futur centre neuràlgic de l'educació L'edifici de les Clarisses no només acollirà l'escola d'adults. En els propers mesos, es preveu que es converteixi en l'epicentre de la gestió educativa a Tarragona, compartint espai amb: 1. L'Oficina Municipal d'Escolarització (OME). 2. L'Institut Municipal d'Educació (IMET). Aquesta proximitat permetrà una comunicació més fluida entre els diferents estaments del Departament d'Ensenyament de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Noves tecnologies i paràlisi cerebral a Tarragona
Segones jornades sobre paràlisi cerebral a Tarragona L'edifici de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV ha acollit la segona edició de les jornades sobre les necessitats de les persones amb paràlisi cerebral. L'esdeveniment ha estat un èxit total de participació, exhaurint totes les inscripcions i omplint l'Aula Magna per debatre sobre els darrers avenços en el sector. El projecte SATI: Innovació en comunicació Un dels pilars de la jornada ha estat la presentació del sistema SATI (Sistema Audiovisual Terapèutic Interactiu). Aquest projecte, liderat per l'enginyer César Mauri, busca oferir noves vies d'expressió a persones amb un nivell cognitiu baix mitjançant: Captació del gest: Ús de càmeres web i tecnologia no invasiva per recollir el moviment corporal. Interacció sonora: El músic Joan Bajas explica com transformen aquests moviments en sons, melodies i estímuls auditius. Motivació lúdica: L'eina permet que l'usuari senti que pot modificar el seu entorn, fomentant la seva autonomia i diversió. Reptes de futur i projectes a la ciutat Jaume Marí, president de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (La Muntanyeta), ha destacat els projectes imminents per a l'any 2009: Ampliació de la residència: Un model que vol ser referent a tot l'Estat en l'ús de tecnologia per al control de l'entorn (domòtica). Llar d'infants inclusiva: Un projecte a Salou per a infants de 0 a 6 anys. Debat ètic: Marí ha posat sobre la taula la necessitat de parlar sobre la supervivència de nadons amb seqüeles greus i la seva posterior qualitat de vida. "Amb les noves tecnologies canvien l'entorn: passen coses i les fan canviar ells; deixen de ser persones passives."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Nou canal de televisió pública al Camp de Tarragona
Llançament del nou canal de TDT pública El Consorci de la Televisió Digital Terrestre del Camp de Tarragona, que agrupa set municipis del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà, ha anunciat el calendari i els detalls del seu futur projecte televisiu. Sota el lideratge de l'Ajuntament de Tarragona i amb la gerència del periodista Javier Abelló, el projecte neix per omplir un buit històric en la comunicació pública de la zona. Calendari d'implementació Abril de 2009: Inici de les emissions en proves per testejar la tecnologia TDT. Setembre de 2009: Arrencada de les emissions regulars amb una graella de continuïtat. Primavera de 2010: Termini marcat per a l'apagada analògica definitiva. Model de gestió i continguts El projecte es defineix com un model de televisió senzilla però de qualitat, amb un pressupost d'uns 670.000 euros de despesa ordinària per al primer any i una inversió inicial de 750.000 euros. Les claus del servei seran: * Rigorositat informativa: Una aposta pel servei públic i la proximitat. * Estratègia multicanal: Combinació de la TDT convencional amb plataformes d'internet (IPTV) on cada municipi tindrà la seva pròpia "finestra" local. * Vertebració del territori: Enfortir la identitat de Tarragona com a capital i connectar les set poblacions (Tarragona, Valls, Montblanc, Vilaseca, Salou, Constantí i Torredembarra). "No hem d'anar a competir amb les grans televisions generalistes, però hem de posar sobre la taula uns nivells de qualitat mínims." Seu i tecnologia La seu central estarà ubicada al centre de Tarragona, en un local cèntric i accessible que compleix els requisits tècnics per a l'enfocament de les antenes cap a la Mussara. El projecte aprofita l'experiència prèvia de consorcis com el del Maresme i busca sinergies per compartir costos en un context de crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Documental d'èxit escolar i inclusió a la URV
Projecte INCLUDED i èxit escolar L'episodi explora la creació d'un documental educatiu realitzat per alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en col·laboració amb el programa de recerca europeu INCLUDED. Aquesta iniciativa se centra a analitzar quines pràctiques educatives condueixen a l'èxit escolar i quines al fracàs, posant un èmfasi especial en la cohesió social i la superació de desigualtats. Metodologies d'Inclusió a les Escoles El documental recull experiències reals en centres del Vendrell, Reus i Terrassa, on s'apliquen mètodes innovadors: • L'etapa del somni: Un procés on tota la comunitat educativa (alumnes, docents i famílies) dissenya el model d'escola que desitja. • Grups interactius: Petits grups de treball a l'aula on els alumnes es barregen sense distinció de nivell acadèmic o origen. • Participació de la comunitat: Integració de familiars i voluntaris dins l'aula per donar suport a l'aprenentatge. Impacte i Recerca Científica L'estudi, vinculat al CREA (Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats), demostra que: • La diversitat dins l'aula no frena l'aprenentatge, sinó que millora els resultats acadèmics i la convivència. • S'ha detectat un augment de l'autoestima dels alumnes i de la demanda de matrícula en aquests centres. "Vam passar de l'escola gueto a l'escola d'èxit gràcies a l'aplicació de pràctiques basades en evidències científiques." El Repte de la Producció El documental de 20 minuts, presentat en una fira científica a París, va ser elaborat de forma voluntària per un equip d'estudiants sota una dinàmica de treball professional, gestionant més de 14 hores de gravació per mostrar la veu directa dels protagonistes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
V edició de 'Recuperem la paraula': Homenatge a Pere Calders
Cicle de lectures: Recuperem la paraula L'entrevista presenta la cinquena edició del cicle de lectures Recuperem la paraula, una iniciativa que té com a objectiu principal reivindicar i difondre figures cabdals de la literatura catalana. Enguany, el protagonista és l'escriptor Pere Calders, centrant-se en la seva obra més emblemàtica, Cròniques de la veritat oculta. Novetats i format de l'edició Cinc anys de trajectòria: El cicle ha consolidat la seva presència a Tarragona després de dedicar edicions anteriors a autors com Mercè Rodoreda, Jesús Moncada o Puig i Ferreter. Vincle familiar: La primera sessió va comptar amb la participació de Diana Coromines, neta de l'autor, aportant una dimensió emotiva i íntima a l'acte. Lectura i posada en escena: No es tracta d'una lectura convencional; l'activitat inclou un muntatge amb objectes i la projecció d'imatges del programa Material Sensible de TV3, on es pot veure l'autor i la seva família. La figura de Pere Calders L'Anna Gispert, coordinadora del cicle, destaca Calders com un artista polifacètic: Periodista i dibuixant: Va ser Premi Nacional de Periodisme i un destacat dissenyador gràfic. Mestre del conte: El seu estil es caracteritza per la fantasia, l'humor bonomios i una profunda anàlisi de la condició humana, sovint comparat amb autors com Kafka o Poe. Pioner tecnològic: Es destaca la seva afició a filmar la realitat quotidiana, especialment durant la seva etapa a l'exili, creant el que avui consideraríem un videoblog. Properes sessions i valor social El cicle continua les properes setmanes al Museu d'Art Modern de Tarragona: Sessió de periodistes: Professionals de la ràdio i la premsa local posaran veu als textos de Calders. Clubs de lectura: Membres de la Biblioteca Pública tancaran el cicle. "Llegir en veu alta davant d'un públic suposa un petit però important repte personal que ajuda a redescobrir l'autor i la pròpia capacitat de comunicació." L'activitat es reivindica com un espai de pausa i reflexió en el ritme de vida actual, convidant els ciutadans a gaudir del plaer d'escoltar històries ben narrades.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
La implantació de la recepta electrònica a Tarragona
Modernització del sistema farmacèutic L'entrevista amb Andreu Suriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, aborda el desplegament de la recepta electrònica a la demarcació. Aquesta innovació tecnològica busca transformar la relació entre el metge, el pacient i la farmàcia per fer-la més àgil. Beneficis principals Estalvi de temps per als pacients: Especialment útil per a malalts crònics, que no hauran de desplaçar-se constantment al CAP per renovar papers. Reducció de la burocràcia mèdica: Permet que el metge se centri en el diagnòstic i no en tasques administratives. Millor control farmacoterapèutic: Les farmàcies poden supervisar millor la medicació mitjançant la fitxa del pacient. Funcionament i desplegament El procés és senzill: l'usuari surt del metge amb un pla de medicació (full amb codi de barres) i, presentant-lo amb la targeta sanitària, la farmàcia accedeix al sistema per dispensar els fàrmacs. "La recepta electrònica no és una cosa que piqui... és una facilitat que les noves tecnologies posen a l'abast dels pacients." Tot i l'èxit a les Terres de l'Ebre (que van actuar com a prova pilot), el projecte afronta reptes logístics: 1. Infraestructura digital: Dificultats de connexió ADSL en zones rurals com el Priorat. 2. Manca d'harmonització estatal: El sistema català no és compatible amb el d'altres comunitats autònomes, dificultant l'ús de la recepta per a turistes. 3. Dualitat de sistemes: Actualment conviu amb la recepta manual, ja que la versió electrònica només s'aplica a l'atenció primària. Debat sobre el copagament Suriol es mostra escèptic davant la proposta de copagament plantejada per la conselleria de Salut, argumentant que el context econòmic no és l'oportú i recordant el gran pes de la sanitat privada a Catalunya, que ja ajuda a no col·lapsar el sistema públic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Simposi sobre Úlceres i Ferides Cròniques a Tarragona
Simposi Nacional sobre Úlceres i Ferides Cròniques Tarragona es converteix en l'epicentre de la medicina especialitzada amb la celebració de la setena edició del Simposi Nacional sobre Úlceres per Pressió i Ferides Cròniques, que té lloc al Palau de Congressos. Aquesta trobada, que coincideix amb el primer congrés Llatinoamericà sobre la mateixa temàtica, reuneix més de 1.600 professionals de 13 països diferents. Conceptes clau i prevenció L'Assumpció Sancho, membre del comitè organitzador i infermera del CAP Tàrraco, defineix les úlceres per pressió com a ferides (conegudes col·loquialment com a llagues o nafres) causades per la pressió prolongada contra una superfície dura en pacients amb mobilitat reduïda. Els punts fonamentals sobre la seva gestió són: * Prevenció absoluta: Es considera que un 95% de les nafres són evitables mitjançant protocols adequats. * Mesures bàsiques: Una bona nutrició i hidratació, canvis posturals cada dues hores i l'ús de superfícies especials (coixins i matalassos anti-escares). * Impacte en la qualitat de vida: Aquestes ferides són extremadament doloroses i afecten no només el pacient, sinó també el seu entorn familiar i els cuidadors. Reclamació de la Unitat Específica a Tarragona L'eix central del congrés ha estat la presentació del Manifest per Tarragona, un text de set punts que exigeix millores en l'atenció de les ferides cròniques: "La nostra lluita és aconseguir unitats multiprofessionals en tot Espanya... treballar amb podòlegs, vasculars, infermers i dermatòlegs." Es reclama la creació d'una Unitat Interdisciplinar a la ciutat, un projecte ja presentat als gestors de salut que permetria tenir professionals de referència i consultes telemàtiques per als casos més complexos. Malgrat que la prevalença a Tarragona (1%) i la incidència a l'Hospital Joan XXIII (6%) són inferiors a la mitjana mundial, els experts insisteixen en la necessitat d'aquest recurs per optimitzar la formació i el tractament. Innovació i recerca El congrés també serveix d'aparador per a les novetats tecnològiques, com ara: * Noves superfícies estàtiques per a llits. * Apòsits d'última generació que permeten realitzar cures menys doloroses i més espaiades en el temps, millorant directament el benestar del pacient.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3'
Protesta contra la Llei d'Educació a Tarragona
Manifestació contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) L'actualitat de la jornada a Tarragona està marcada per la vaga i mobilització al sector educatiu. Des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha informat sobre la concentració a la plaça Imperial Tàrraco, convocada pel sindicat USTEC-STEs, altres organitzacions del professorat i sindicats d'estudiants. Motius de la protesta Segons les declaracions de Josep Maria Cartanyà, responsable d'USTEC a Tarragona, la nova normativa —que tot just ha iniciat els tràmits al Parlament— és rebutjada per diversos factors crítics: Privatització i recursos: Es critica l'increment de dotacions als centres privats i la falta de compromís d'inversió pública suficient per part de la Generalitat. Gestió dels centres: El sindicat denuncia un atac a la gestió democràtica dels centres educatius i un model que desregula la tasca del professorat. Condicions laborals: S'alerta sobre un empitjorament de les condicions de treball i una pèrdua de l'equitat entre els centres. Recorregut de la manifestació "Es vol carregar la gestió democràtica dels centres i desregular el professorat, empitjorant les seves condicions de treball." La marxa, que aplega centenars de persones tot i ser menys multitudinària que la del passat mes de febrer, té previst el següent itinerari: 1. Sortida des de la plaça Imperial Tàrraco. 2. Recorregut per la Rambla Nova. 3. Finalització davant la seu dels Serveis Territorials d'Educació al carrer Sant Francesc. Finalment, s'ha recordat que la programació habitual, com la visita mensual de l'alcalde, s'ha vist alterada per motius d'agenda municipal, desplaçant-se la trobada al proper mes de desembre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Entrevista a Nour Al-Mossau: Joventut i Pau a l'Iraq
Visió General de l'Entrevista L'episodi presenta una conversa amb Nour Al-Mossau, una jove doctora de Bagdad que visita Tarragona de la mà d'Intermón Oxfam. El diàleg se centra en la seva experiència personal estudiant en un context de guerra i la seva tasca humanitària actual. Projectes de Suport a les Dones La Nour col·labora estretament amb una organització fundada per la seva mare que prioritza el benestar de les dones iraquianes, les quals pateixen una forta pressió social i econòmica arran del conflicte. Destaquen: Resolució de conflictes i pau: Espais de trobada per a vídues de diversos bàndols (sunnites i xiites) per compartir històries i cercar la reconciliació. Formació professional: Capacitació de dones caps de família en l'àmbit sanitari (infermeres i llevadores) per facilitar la seva inserció laboral en col·laboració amb el govern. La Realitat de la Guerra i els Mitjans Nour reflexiona sobre la percepció internacional del conflicte: "Els mitjans de comunicació sovint es queden en l'esfera política o en el recompte de bombes, però no mostren la vida social, el patiment ni les ambicions dels joves." Als Estats Units, critica la manca de visibilitat de la violència real de l'Irak. A Europa, tot i que hi ha més informació, lamenta que es deshumanitzi la situació centrant-se només en la part bèl·lica. El Futur i la Joventut Pel que fa a la reconstrucció del país, s'identifiquen punts clau: La necessitat de seguretat com a condició sine qua non perquè el talent emigrat pugui tornar sense risc. La importància de crear xarxes de treball entre els iraquians que viuen a l'interior i els que resideixen a l'estranger com a refugiats o immigrants. Respecte al canvi polític als EUA amb l'arribada de Barack Obama, Nour manté un escepticisme prudent, esperant veure si el discurs social es tradueix en fets reals per a l'Irak.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Antoni Pinilla presenta la campanya Més Nàstic 10.000
Presentació de la campanya social i esportiva del Nàstic L'exjugador i actual director general del Gimnàstic de Tarragona, Antoni Pinilla, detalla els objectius de la nova iniciativa Més Nàstic 10.000. La campanya pretén consolidar el vincle emocional entre el club, la ciutat i tot el territori, amb l'horitzó d'assolir la xifra rodona de 10.000 abonats, malgrat trobar-se actualment a la Segona Divisió. La gran festa a la plaça de la Font Aquesta tarda s'organitza un esdeveniment popular per donar el tret de sortida a la campanya: * Activitats: Futbolí gegant, camp de gespa artificial 3x3 i xuts a porta. * Protagonistes: Hi participarà la plantilla del primer equip al complet, les penyes i autoritats com l'alcalde de Tarragona i el president del club. * Horari: De les 18:00 h fins a les 20:30 h. Actualitat Esportiva i Millores a l'Estadi Pinilla repassa l'estat de l'equip a pocs dies del partit contra el Saragossa: * Rendiment: Reconeix la preocupació per la fragilitat defensiva fora de casa, tot i ser un dels equips més golejadors. No descarta fitatges al mercat d'hivern, especialment un defensa central. * Instal·lacions: S'aborda la necessitat de reformes de seguretat (càmeres i megafonia) exigides per la Lliga de Futbol Professional. * Nou Estadi: Pinilla valora com un "pas endavant" que l'Ajuntament hagi rescatat el projecte del camp a Camp Clar, trencant el bloqueig amb l'empresa PAI. "L'objectiu principal és fer créixer el sentiment d'identificació amb el Nàstic a tot el territori, més enllà dels resultats puntuals."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Gestió d'habitatge social i els 25 anys del Casal Amic
Gestió de l'habitatge públic a Tarragona L'entrevista amb Jordi Navarro, delegat d'ADIGSA (empresa pública d'habitatge de la Generalitat) a Tarragona, se centra en la situació immobiliària i social dels barris de Ponent, especialment Camp Clar i Torreforta. Actuacions al barri de Camp Clar ADIGSA gestiona unes 1.100 habitatges en aquest barri, dels quals uns 370 són de lloguer i la resta de compravenda. Els punts clau de la intervenció són: Eficiència urbanística: Es dóna per pràcticament tancada la rehabilitació de façanes i pintura, quedant només pendent el canvi de finestres de ferro per alumini. Intervenció social i mediació: Navarro remarca que les millores físiques no serveixen sense una base social. Pels pressupostos del 2009, es preveu la rehabilitació integral de les escales de veïns que demostrin una autoorganització i convivència normalitzada. Lluita contra l'incivisme: El projecte condiciona l'arranjament (pintura, bústies, portes) a l'èxit dels programes de mediació per evitar el vandalisme i l'ús il·legal de subministraments. Situació a Torreforta i l'aluminosi En el cas del barri de Torreforta, s'explica el retard en l'enderroc dels blocs de la plaça Primer de Maig afectats per aluminosi: El procés està pendent que la companyia elèctrica (Fecsa-Endesa) retiri uns cables aèris provisionals que donen llum a la zona. Els habitatges ja estan buits i desballestats (esquelets), a l'espera de la llicència municipal obtinguda recentment per traslladar les línies elèctriques. Futur institucional i el tercer sector Navarro anuncia la propera creació de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que unificarà serveis i s'ubicarà al carrer Ramon i Cajal com una finestreta única per a la ciutadania. D'altra banda, com a president de la Fundació Casal Amic, destaca la celebració del seu 25è aniversari. L'entitat, que va néixer per atendre l'infància en risc a Camp Clar, s'ha professionalitzat amb 50 treballadors i actua arreu de la ciutat contra l'absentisme escolar i la precarietat. "Si les mesures urbanístiques no van acompanyades de mesures socials, és tirar els diners; el problema de Camp Clar no és tant urbanístic com social."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Estructura i tasques de les dones de la Fundació Leura
Presentació de l'equip de la Fundació Leura En aquesta sessió es reuneixen les professionals que formen part de la Fundació Leura per explicar la seva evolució i l'estructura organitzativa actual. L'entitat ha crescut significativament, fet que ha obligat a una professionalització de les tasques per mantenir l'eficiència en l'atenció social. Rols i responsabilitats clau Àngels (Directora Tècnica): S'encarrega d'estructurar la fundació, gestionar nous projectes i programacions. La seva funció és marcar el nord i supervisar les línies d'actuació per evitar que l'entitat perdi el seu horitzó davant la complexitat creixent. Cinta (Gerent): Responsable de l'àrea administrativa i comptable. Gestiona la difícil situació de la retallada de subvencions i recursos en un context de crisi econòmica. Bea (Inserció Laboral): Treballa en itineraris personalitzats per a joves i dones, centrant-se en la formació i la motivació per enfrontar-se a un mercat laboral agressiu. Anna (Gestió de pisos de joves): Treballa amb joves sense estructura familiar, enfocant-se en la seva autonomia (cuina, gestió personal) i la prevenció de conductes de risc. Laura (Coordinadora de la casa): Amb 14 anys a l'entitat, transita de l'atenció directa a la gestió de la nova seu, un espai que simbolitza el futur de la fundació. Carme i Raquel (Atenció a dones): Treballen en l'àmbit del risc social i el tercer grau penitenciari, oferint suport emocional i burocràtic a dones amb càrregues familiars i situacions de maltractament. El valor del voluntariat i la coordinació La sessió també destaca la figura de la Carmen, voluntària que aporta una visió més propera i "d'amiga" per als usuaris, complementant la tasca de les professionals. Es posa de manifest que el treball social implica una gran càrrega emocional: "Les persones moltes vegades perdem el nord, perdem l'horitzó. I ha d'haver-hi una línia... necessitem que algú ens estructuri en aquesta feina." L'equip conclou que la coordinació transversal i l'autocura de les treballadores són vitals per no "cremar-se" a causa de la forta implicació emocional que requereix l'atenció directa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Fundació Leura: Un Refugi de Futur a Torreforta
Nou Centre de Dinamització a Torreforta El podcast presenta la nova seu de la Fundació Leura, situada en una casa emblemàtica del barri de Torreforta. Aquesta infraestructura no és només un espai físic, sinó un regal per a la comunitat que permetrà ampliar els serveis d'atenció a dones i joves. Tot i no disposar de grans recursos econòmics, la fundació aposta per un model de gestió dinàmica i oberta. Evolució del Perfil dels Joves i Dones • Joves ex-tutelats: El perfil ha canviat dràsticament en 15 anys. Actualment, el perfil és més complex, amb nois provinents de Justícia Juvenil que presenten majors dificultats d'adaptació social. • Dones en risc social: L'atenció s'ha estès a dones víctimes de violència masclista o en situació de precarietat extrema, sovint acompanyades dels seus fills. "A la fundació la filosofia és atendre a la persona que necessita ajuda, sense dreceres, prioritzant la vocació professional per sobre de la manca de recursos." Projectes Terapèutics i d'Autogestió L'espai de Torreforta destaca per diversos elements innovadors: • L'Hort Ecològic i Jardí Terapèutic: Espais pensats per a l'autoabastiment dels pisos de la fundació i com a eina de rehabilitació emocional i relacional. • Treball Voluntari: La reforma de la casa s'ha realitzat mitjançant el treball de les pròpies professionals, els seus familiars i usuaris, fomentant el sentiment de pertinença. • Visibilitat i Xarxa: La fundació busca ser un agent actiu al barri, defugint l'egocentrisme i obrint-se a la realitat social de Tarragona per evitar els danys col·laterals del sistema.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
El retorn del grup Pegasus als escenaris el 2008
El retorn d'una formació mítica Després de més d'una dècada de silenci discogràfic i d'actuacions públiques, el grup Pegasus torna als escenaris aquest 2008. Tot i que la banda mai s'havia dissolt oficialment, havien entrat en un període d'alletargament des de mitjans dels anys 90. El detonant d'aquest retorn va ser una col·laboració puntual pel 25è aniversari de Ràdio Vilafranca, que va despertar novament l'interès del públic i dels propis músics. Estat de forma i repertori La banda destaca que, malgrat el temps transcorregut, es mantenen en plena forma física i artística: Els quatre membres originals (Max Sunyer, Santi Arisa, Kitflus i Rafael Escoté) han continuat actius amb projectes personals i col·laboracions. El repertori actual és una tria acurada dels seus vuit discs, incloent-hi fusions de temes clàssics i noves interpretacions. S'ha incorporat a la formació en Dan Arisa, fill del Santi, com a percussionista, convertint el quartet original en un quintet. Projectes de futur La continuïtat del grup sembla consolidada amb diversos projectes a l'horitzó: L'edició d'un DVD i CD en directe del concert de Barcelona. La recuperació i digitalització de l'espectacle musical basat en la pel·lícula Berlín, simfonia d'una gran ciutat (1927). La possibilitat oberta d'enregistrar un nou disc d'estudi. "Pegasus mai s'ha desfet. La relació entre nosaltres sempre ha continuat tant a nivell personal com artístic."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Expedició espeleològica a la selva verge de l'Equador
Exploració a la Serralada de Cutucú Josep Estivill, president de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona, detalla l'exitosa expedició realitzada durant el mes d'octubre a la serralada de Cutucú, a l'Equador. Es tracta d'una zona extremadament remota i totalment verge, on l'equip ha explorat cavitats i territoris inexplorats en col·laboració amb la Universitat de Quito. Descobriments científics i biològics L'expedició ha permès la localització de sis cavitats de grans dimensions i la recollida de mostres biològiques de gran valor: Peixos cecs i transparents: S'han trobat colònies de peixos amb morfologia triangular que viuen en la foscor absoluta de les coves. Fauna endèmica: Descobriment de crancs i crustacis similars a llangustins de mida petita. Geologia: L'estudi d'aquestes espècies ajuda a comprendre la deriva dels continents i la connexió històrica entre masses terrestres. Reptes i convivència amb els natius L'aventura no ha estat exempta de dificultats, tant físiques com culturals: Relació amb els Shuar: L'equip va haver de guanyar-se la confiança dels indígenes, que sovint recelen de l'home blanc per por a l'explotació de recursos o la cerca de tresors llegendaris. Llegendes i misticisme: Els natius creuen que les coves allotgen perills com l'anaconda o esperits (rates penades vistes com a dimonis), fet que els produeix un gran respecte i por cap al món subterrani. Riscos sanitaris: Alguns membres de l'expedició han patit processos infecciosos, incloent-hi un possible cas de dengue. "La selva s'ha de tractar amb molt d'amor, amb molt de respecte, en tots els aspectes." Futur del projecte L'expedició marca l'inici d'una col·laboració estable. S'estan gestionant convenis internacionals amb el govern i la universitat per continuar els treballs l'any vinent, ja que la serralada té una extensió de 500 quilòmetres i només se n'han explorat cinc.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
El Gran Pessebre de Bancaja arriba a Tarragona
Entrevista a Ramon Tamarit: L'impulsor del Gran Pessebre Ramon Tamarit, empleat de Bancaja, explica en aquesta entrevista els orígens i la magnitud d'una de les representacions nadalenques més grans d'Europa, que enguany s'instal·la a Tarragona. Història i Recerca Històrica L'obra va néixer l'any 1990 com una iniciativa interna d'una comissió de festes de l'entitat. No és només una decoració, sinó un projecte de rigor històric i artístic: * Va requerir tres anys d'estudi basats en 52 llibres sobre la vida de Jesús. * Es van consultar fonts tant d'experts agnòstics com de creients per recrear fidelment l'època. * La realització física del pessebre va trigar tres anys més. Magnitud i Detalls Tècnics El pessebre destaca per les seves xifres imponents i la seva cura pel detall personalitzat: * Ocupa una superfície de 300 metres quadrats. * Compta amb 1.200 figures, amb mides que van des dels 35 cm (primer pla) fins als 2 cm (fons) per crear perspectiva. * Es divideix en tres zones principals: Natzaret, Betlem i Egipte. * La logística és massiva: es necessiten 20 camions tràiler per al transport i prop de 30 persones per al muntatge. Solidaritat i Accés Un dels punts clau del projecte és la seva vessant benèfica: "L'entrada és completament gratuïta, però se sol·licita un donatiu voluntari que sempre es queda a la ciutat. Enguany està assignat a Càritas de Tarragona." El pessebre inclou sales audiovisuals on s'explica el procés de creació i transport, oferint una experiència cultural completa per a totes les edats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Igualtat de gènere a la URV: l'Observatori de la Dona
L'estat de la igualtat a l'àmbit universitari L'entrevista amb Ima Pastor, directora de l'Observatori de la Dona de la Universitat Rovira i Virgili (URV), posa de manifest la realitat actual de les desigualtats de gènere en la institució acadèmica i els projectes en marxa per revertir-les. Diagnòstic i xifres de desigualtat L'Observatori va néixer arran d'un estudi previ que va constatar una situació de desigualtat estructural en tots els àmbits de la comunitat universitària. Malgrat que la URV presenta dades millors que la mitjana espanyola, les xifres encara són preocupants: El percentatge de catedràtiques a Espanya és només del 13%, mentre que a la URV arriba al 20%. Existeix una segregació horitzontal en les disciplines i especialitats de recerca segons el gènere. La presència de dones en els nivells més alts de presa de decisions continua sent molt baixa, amb només 6 rectores en tot l'estat espanyol sobre unes 70 universitats. "El coneixement, quan està fet només per unes mans, des d'un cervell exclusivament masculí, és un coneixement de menys qualitat." L'Observatori i el Pla d'Igualtat La URV ha estat pionera en la creació d'aquest òrgan, sent la segona universitat catalana en fer-ho. Les principals línies d'actuació inclouen: Sensibilització: Campanyes i exposicions per visibilitzar les aportacions de les dones en la ciència, l'escriptura o el sindicalisme. Transformació social: Ús de les ciències socials per objectivar les desigualtats i no dependre només de percepcions subjectives. L'impuls legal: Implementació del Pla d'Igualtat com una eina ineludible fixada per llei. Revisió de les estructures patriarcals Pastor subratlla que la igualtat formal que diu la llei no és suficient, ja que les estructures patriarcals són molt resistents. Cal un consens entre homes i dones per redistribuir la càrrega de treball i garantir la llibertat efectiva de les dones per ser i estar on vulguin. Es fa una crida especial a arribar als joves, que sovint viuen sota una falsa sensació d'igualtat formal que oculta les discriminacions reals que patiran en el futur acadèmic i laboral.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Congrés de pacients amb limfoma, mieloma i leucèmia
L'entrevista a Natàlia Bermúdez, responsable de la delegació de Tarragona de l'associació AEAL, se centra en el proper congrés a Madrid destinat a pacients i familiars de malalties oncohematològiques. Els punts clau de la conversa inclouen: La importància de l'associacionisme: AEAL és una entitat pionera que agrupa pacients de limfoma, mieloma i leucèmia, oferint un suport que va més enllà del tractament mèdic estricte. El paper del pacient en el congrés: A diferència dels congressos mèdics tradicionals, aquí el pacient n'és el centre, amb conferències sobre el diagnòstic, la relació metge-pacient i tallers pràctics d'estètica oncològica. Gestió emocional i informació: S'emfatitza la necessitat d'escoltar el cos, ja que els símptomes (com el cansament o els ganglis) sovint es confonen amb malalties banals. Es recomana evitar cerques indiscriminades a Internet i acudir a fonts oficials i associacions per evitar el fatalisme. La informació actua com una eina per canviar l'actitud davant la malaltia. Atenció a col·lectius específics: El congrés aborda des del càncer infantil fins a taules rodones d'adolescents per combatre el sentiment d'aïllament social. "La informació és el més important que pots tenir quan tens una malaltia d'aquest tipus; saber que pots sortir d'aquesta i tenir una vida normal."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
L'èxit teatral del Llibertí arriba al Teatre Metropol
El Llibertí: Entre la comèdia i la reflexió moral L'obra El Llibertí, un dels grans èxits de la temporada, aterra al Teatre Metropol amb Ramon Madaula i Jofre Borràs en el repartiment. Tot i que el cartell i el títol poden suggerir un simple vodevil o una obra "picantona", el text proposa una profunda reflexió sobre la naturalesa humana i les seves contradiccions. La trama i el context històric L'acció se situa en ple Segle de les Llums i se centra en la figura de Denis Diderot, el cèlebre filòsof i creador de l'Enciclopèdia. Els punts clau de l'ambientació inclouen: Contradicció constant: Diderot intenta escriure sobre la moral mentre es veu interromput per diverses dones (la seva dona, la seva amant, la filla i una amiga d'aquesta). Debat entre llibertat i responsabilitat: L'obra explora com la moral de l'individu canvia segons l'interlocutor. Lluita contra el poder: Es contextualitza la pressió de l'Església i l'aristocràcia contra els avenços científics i racionals. Una visió contemporània de l'autor Emmanuel-Philibert Schmitt L'actor Jofre Borràs destaca que, tot i el vestuari d'època, el text és d'un autor contemporani viu, fet que permet que el missatge sigui totalment vigent: "És una manera d'entrar en la reflexió no des del tedi, sinó des del teatre, veient la gent en contradicció amb allò que pensa." L'equilibri interpretatiu Segons Borràs, l'èxit d'aquesta versió catalana —que va rebre l'elogi personal de l'autor— rau en l'equilibri de tons: Evita el rigor excessiu que podria fer-la avorrida. Fuig de la comèdia fàcil o el "gag per el gag". Manté una intel·ligència escènica que permet passar de la seducció a la seriositat sense perdre l'enginy de les rèpliques, a l'estil d'Oscar Wilde.