Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

649-672 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Fira de l'Oli DOP Siurana a Tarragona
Presentació de la Fira de l'Oli Nou Tarragona Ràdio entrevista a Josep Baixés, president del Consell Regulador de la DOP Siurana, per parlar de la vuitena edició de la Fira de l'Oli DOP Siurana que s'instal·la a la Rambla Nova aquest cap de setmana. La notícia principal és el manteniment de la qualitat excepcional malgrat una collita complexa. Estat de la collita i el preu Producció molt curta: Les pluges de maig durant la floració han afectat la zona del litoral (Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès), tot i que la zona interior (Priorat, Ribera d'Ebre) presenta millors xifres. Congelació de preus: Tot i la baixa producció i el desastre econòmic per al pagès, el sector ha decidit mantenir el preu de la garrafa de 5 litres a 22 euros. Estratègia de fidelització: El sector prefereix sacrificar beneficis immediats abans que perdre el consumidor local davant d'altres olis més econòmics de menor qualitat. "Hem decidit sacrificar-nos aquest any perquè la gent no deixi de consumir l'oli, perquè si no, el perdrem tots." Qualitat i reconeixement Excel·lència garantida: L'oli de la varietat arbequina d'enguany és descrit com a "boníssim" malgrat la poca quantitat. Premis: La DOP Siurana, tot i representar només l'1% de la producció estatal, acumula nombrosos premis al millor oli verge extra d'Espanya, superant sovint les grans produccions andaluses. Exportació: Josep Baixés explica que, antigament, Itàlia comprava tot l'excedent en cisternes, però ara el sector aposta pel mercat interior i el consum de proximitat. Activitats de la fira Degustacions: Per un preu simbòlic de 2 euros, es pot tastar l'oli nou amb pa i tomàquet, acompanyat d'avellanes i vi o aigua. Col·laboració local: Els paradistes del Mercat Central regalen tiquets per al tast als seus clients per fomentar la festa. Horaris: Divendres i dissabte a la Rambla Nova de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Present i futur de la ciutat de Tarragona
El futur urbà des de l'anàlisi geogràfica L'entrevista al professor Josep Oliveres, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la URV, ofereix una visió estratègica sobre el rumb que ha de prendre la ciutat de Tarragona. Oliveres, que tanca un cicle de conferències al CaixaFòrum, subratlla que el futur de la ciutat està íntimament lligat al seu present industrial i a la conjuntura econòmica internacional. Eixos principals del desenvolupament Segons l'expert, la configuració de la Tarragona del futur es basa en diversos pilars: Demografia i urbanisme: Es posa en dubte la previsió dels 185.000 habitants del POUM, situant una xifra més realista al voltant dels 150.000 habitants a causa del context econòmic. Infraestructures i connexions: Tot i la ubicació perifèrica de l'estació de l'AVE, el geògraf destaca la importància crucial de millorar els enllaços i la intermodalitat amb el Port, l'Aeroport i la futura Estació Central al sud de Reus. Sostenibilitat: La fixació de límits al creixement és vital per garantir la qualitat de vida i la gestió de recursos escassos com l'aigua del minitransvasament de l'Ebre. El paper del sector econòmic i el territori Oliveres advoca per una transició cap a serveis de valor afegit i un comerç potent. Tot i que la química i el port seguiran sent motors, cal potenciar un turisme cultural d'excel·lència, exemplificat en el futur museu de la Tabacalera. "El futur de la ciutat no s'ha de mirar només des de dins de les pròpies muralles; cal un encaix real i un consens amb les ciutats veïnes com Reus per actuar com una àrea metropolitana real." Reptes de governança Un dels punts més crítics és la necessitat de lideratges col·lectius i d'un debat ciutadà ric que superi les picabaralles locals per noms d'infraestructures o capitalitats, centrant-se en estratègies a llarg termini.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Arantxa Sagardoy: Dansa Internacional i Estrena al Metropol
Entrevista a la coreògrafa Arantxa Sagardoy En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, la reconeguda coreògrafa Arantxa Sagardoy repassa el seu any d'èxits internacionals i detalla el seu nou projecte amb la companyia Plan B al Teatre Metropol. Trajectòria Internacional Recent Sagardoy ha viscut un any d'activitat frenètica amb col·laboracions de primer nivell: * Cirque du Soleil: Va realitzar la coreografia per a la cavalcada de l'Expo de Saragossa, coordinant 80 artistes. * Nova York: Fou seleccionada per crear una peça per al Summer Dance International, treballant amb els millors alumnes de l'acadèmia Alvin Ailey. * Òpera de París: Ha col·laborat com a coreògrafa contemporània en l'obra Les Enfants du Paradis, treballant amb ballarins estrella en la peça de l'espanyol José Carlos Martínez. L'aposta per Tarragona i la Companyia Plan B Tot i les ofertes a l'estranger, l'Arantxa defensa el valor de la seva pròpia estructura a Tarragona: "Plan B té una altra autenticitat, una passió distinta... és un projecte molt més vital i intens on puc ser realment jo." El programa doble: 'Dínamo' i 'Visiones' L'estrena del divendres al Metropol consta de dues peces contrastades: 1. Dínamo: Una coreografia d'Alfredo Bravo. És una proposta íntima, fosca i sentida en format duet. 2. Visiones: Una creació de Sagardoy amb cinc ballarins. Destaca pel seu ús de la llum, videoprojeccions i càmeres web, oferint un to més lúdic i tecnològic. Fòrum Metropol: Aproximació a la Dansa Com a part de la seva tasca pedagògica i de difusió, el dijous (dia previ a l'estrena) es realitza un assaig obert i una xerrada amb els ballarins perquè el públic pugui conèixer de prop el procés de creació coreogràfica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la interacció El contingut d'aquest registre es basa exclusivament en la repetició sistemàtica d'una salutació de cortesia. No es desenvolupa cap temàtica addicional ni hi ha un intercanvi d'informació complex. Punts clau del registre Monotonia comunicativa: L'únic missatge transmès és el desitj de bona nit. Periodicitat: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de context: No es detalla el lloc ni la raó d'aquesta iteració constant. "Bona nit" Aquesta frase constitueix el 100% del corpus textual analitzat, reflectint una interacció circular o un possible bucle de comunicació bàsica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Pressupostos de l'Ajuntament de Tarragona 2009
Projecte de Pressupostos Municips 2009 El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, presenta les línies mestres dels pressupostos per al 2009, uns comptes marcats per la crisi econòmica i la voluntat de mantenir el creixement de la ciutat. Prioritats Estratègiques i Socials L'equip de govern (PSC i ERC) ha decidit focalitzar la despesa en quatre pilars fonamentals: * Seguretat: Continuïtat en l'increment de la Guàrdia Urbana amb 25 nous efectius. * Polítiques d'Ocupació: Es duplica la partida fins a aproximadament 2 milions d'euros. * Atenció Social: Un creixement del 9% malgrat el context restrictiu. * Educació: Posada en marxa de noves llars d'infants. Austeritat i Gestió Interna Per compensar la davallada d'ingressos del sector immobiliari, s'apliquen retallades en partides no prioritàries: * Reducció del 40% en protocol i del 35% en Alcaldia. * Disminució d'un 17% en relacions ciutadanes i agermanaments. * Pla d'estalvi energètic i d'eficiència en el consum de materials (llum, paper, telèfon). Inversions i Projectes de Futur El govern municipal aposta per un pla financer ambiciós amb 57 milions d'euros d'inversió per al 2009: * Grans projectes: La nova caserna de la Guàrdia Urbana, el Teatre de Tarragona i la piscina de Sant Salvador. * Ciutat Esportiva i Camp del Nàstic: Previsió d'adjudicació conjunta per uns 30 milions d'euros mitjançant la venda de patrimoni o col·laboració públicoprivada. * Millora urbana: Inversió en l'Anella Verda, el Pont del Diable i 6,5 milions en nous contenidors soterrats. "Les inversions s'avancen i s'incrementen per dinamitzar l'economia i aprofitar l'efecte multiplicador en el sector de la construcció i serveis."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Balanç i cloenda del Festival Teatre Màgic a Tarragona
Èxit de participació i nous espais escènics El Mag Gerard visita Tarragona Ràdio per fer balanç de l'actual edició del Festival Teatre Màgic. Enguany, el certamen ha fet un salt qualitatiu incorporant els tres teatres de la ciutat i consolidant la Sala Trono com un espai ideal per a la màgia de prop i de saló. Destacs de l'edició Anthony Blake: El reconegut mentalista va actuar per primera vegada en un teatre de la província de Tarragona amb un gran èxit de públic. Magia a Quatre Mans: Espectacle conjunt del Mag Gerard i la maga Inés, una de les millors d'Europa, que iniciaran una gira pel país l'any vinent. Màrqueting màgic: S'ha destacat l'ús de prediccions impossibles publicades a la premsa escrita per captar l'atenció de l'espectador i posar Tarragona al mapa cultural. Programació de la cloenda al Teatre del Magatzem La cloenda tindrà lloc aquest divendres i dissabte amb propostes d'alt nivell i preus assequibles per fer front a la crisi: Divendres: Actuació de l'Edgar (Companyia Mag Lari) amb una estètica inspirada en Tim Burton i l'actuació especial de l'Anna Tamariz amb el número històric de la Cabeza Misteriosa. Dissabte: Estrena a Catalunya de l'espectacle La màgia d'ayer, hoy y mañana, basat en l'arxiu personal del mestre Juan Tamariz. "És la millor manera de veure l'espectacle de màgia: no buscar-te una explicació, sinó gaudir de la il·lusió." Durant l'entrevista, s'han sortejat diverses entrades dobles entre els oients, fomentant la participació dels ciutadans en els actes finals del festival.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
El llegat del món jueu medieval a Tarragona
La petjada jueva a la ciutat de Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio aprofundeix en la història i el patrimoni de la comunitat jueva catalana, especialment a la ciutat de Tarragona, a través d'unes jornades i un seminari organitzats per l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel. El Seminari sobre el món jueu L'Andreu Lascorz, president de l'associació, explica la transcendència d'un cicle de conferències que busca recuperar la memòria d'una comunitat amb més de mil anys de presència a la regió: Personatges destacats: Es mencionen figures com Samuel Benveniste, metge i traductor rellevant del segle XIV. Objectiu del seminari: Fomentar el coneixement del patrimoni cultural i lingüístic hebreu des d'una perspectiva històrica però amb mirada de futur. Vincle amb Israel: Existeix un fort lligam emocional i acadèmic, exemplificat pel reconeixement de tasques culturals en l'àmbit internacional. "Tenim personalitats durant segles... la presència jueva a Tarragona de més de mil anys té un significat de solidaritat i de respecte entre cultures." Ca la Garsa i el barri jueu La doctora Marta Serrano, medievalista de la URV, analitza l'entorn físic del Call jueu de Tarragona i l'edifici emblemàtic de Ca la Garsa: Ubicació del Call: Situat entre la Plaça dels Àngels, el carrer de la Portella i la Plaça del Rei. L'evidència de Ca la Garsa: El descobriment d'un forat per a la mezuzà a la porta confirma l'ús jueu de l'immoble. Arquitectura i hipòtesis: Tot i que no s'ha pogut confirmar documentalment que fos una sinagoga, la seva estructura amb arcs diafragma i carreus polits suggereix una funció pública o el d'un propietari molt acabalat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Alejandro Fernández, nou president del PP a Tarragona
Entrevista a Alejandro Fernández sobre el seu nou lideratge al Partit Popular El regidor tarragoní Alejandro Fernández analitza la seva recent victòria en el congrés provincial del Partit Popular de Tarragona, on es va imposar amb el 59% dels vots. L'entrevista repassa tant la situació interna del partit com els reptes de futur al territori i la política municipal a la capital. Unitat interna i renovació del partit Fernández subratlla que, tot i la competència entre candidatures, el procés ha estat un exercici de democràcia interna saludable. El seu objectiu immediat és la integració dels diferents sectors per treballar conjuntament: Integració de rivals: Tant Isabel Salas com Dolors Comte continuaran en l'equip des de les seves respectives presidències comarcals. Modernització: Fernández lamenta que el PP a Catalunya no hagi viscut el procés de modernització d'altres zones d'Espanya i aposta per estructures més sòlides i millors sistemes d'informació. Comunicació digital: Una prioritat és l'ús de les xarxes socials i el blogging per mantenir un contacte directe amb la ciutadania, superant el format tradicional dels mítings. Reptes territorials i electorals El nou president provincial reconeix la feblesa del partit a les zones de l'interior i es fixa com a meta recuperar la presència a comarques on històricament havien tingut representació: Implantació rural: Cal recuperar força a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Priorat i la Conca de Barberà. Objectiu electoral: L'increment de vots al territori és clau per aconseguir un tercer o quart diputat al Parlament de Catalunya o recuperar el segon escó al Congrés dels Diputats. Actualitat municipal a Tarragona Pel que fa a la gestió local, l'entrevista destaca dos punts clau: Vot favorable al POUM: Fernández defensa el seu suport al Pla d'Ordenació Urbana Municipal per una qüestió de seguretat jurídica i responsabilitat davant la crisi, tot i ser crític amb el "tacticisme" de l'equip de govern. Pressupostos municipals: El grup municipal es manté a l'espera d'analitzar la documentació, posant el focus en l'austeritat, la despesa en càrrecs de confiança i el manteniment de les partides de promoció turística. "Quan un congrés funciona perquè només hi ha una candidatura, si les coses són perquè han de ser així, cap problema. I quan és de dues candidatures, sempre i quan sigui un congrés civilitzat, això és perfecte."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Pla de Competitivitat Turística sobre la Tarracó Romana
Impuls al Turisme Cultural de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Salvador Anton, director de l'Escola de Turisme de la URV, detalla el nou full de ruta per a la transformació turística del patrimoni romà. Aquest pla estratègic ha rebut el vistiplau de les administracions i comptarà amb una inversió superior als 4 milions d'euros durant els propers tres anys. Eixos i Estratègies Clau El pla no només se centra en la ciutat de Tarragona, sinó que inclou monuments de Constantí, Altafulla i Roda de Berà. Les línies de treball es resumeixen en: Especialització: Focalització absoluta en el turisme cultural i la romanitat. Accions Concretes: El document recull 16 estratègies i més de 45 accions específiques, que inclouen la millora de la informació turística i la promoció en ciutats connectades per l'alta velocitat. Visió Transversal: Integració del patrimoni medieval, modern i l'oferta enogastronòmica per millorar l'experiència global del visitant. Objectius de Futur L'especialista destaca que, tot i els 8 anys de la declaració de la Tàrraco Romana com a Patrimoni Mundial, encara cal millorar la visibilitat internacional i generar més oportunitats econòmiques per al sector empresarial local. "L'especialització significa desenvolupar la comunicació, la senyalització i la interpretació de tot allò que fa referència a la romanitat."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Balanç de legislatura i pressupostos amb Joan Miquel Nadal
Anàlisi política dels dos anys de govern de José Montilla El diputat de Convergència i Unió (CiU) i exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, realitza una valoració crítica del segon aniversari de la presa de possessió de José Montilla com a president de la Generalitat. Segons Nadal, el govern del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) ha destacat per una inestabilitat política permanent que ha paralitzat la inversió pública a les comarques del Camp de Tarragona. Els pressupostos de 2009 i la crisi Nadal critica durament el projecte de pressupostos de la Generalitat per a l'any 2009, argumentant que no es tracta d'una qüestió de crisi econòmica global, sinó d'una decisió política centralitzadora: • Els pressupostos estan pensats exclusivament en clau barcelonina, destinant més del 60% dels recursos a l'àrea metropolitana. • Les inversions a Tarragona, Reus i les Terres de l'Ebre han patit una disminució constant durant els últims cinc anys. • Nadal alerta que els pressupostos estatals presentats per Zapatero són irreals i patiran retallades imminents. Projectes encallats a Tarragona ciutat En l'àmbit local, el diputat assenyala diversos projectes que depenen de la Generalitat i que acumulen retards significatius: Escola Oficial d'Idiomes: Crítica a la manca de finançament per a un projecte pendent des de fa anys. Comissaria dels Mossos d'Esquadra: Nadal reitera que la ubicació ideal segueix essent Camp Clar i critica el retard en l'execució de la infraestructura. Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM): Destaca l'actitud constructiva de l'oposició (CiU i PP) en votar a favor d'un pla que considera molt similar al que ell va dissenyar. Estratègies davant la recessió econòmica Respecte a la situació econòmica actual, el diputat preveu l'arribada d'una deflació i proposa mesures dràstiques per a la recuperació: "De la recessió se surt solament de dues maneres simultànies: sacrifici i competitivitat; treballar més hores i oferir més per menys preu." Proposa una reducció de la càrrega fiscal, incloent la disminució d'impostos municipals i de l'IVA per alleujar les famílies, encara que això suposi un augment de l'endeutament de les administracions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Cosetània Edicions i el salt al llibre digital
L'evolució d'una editorial independent En Jordi, representant de Cosetània Edicions, repassa la trajectòria de l'editorial i els seus èxits recents. Destaquen especialment dues col·leccions pioneres nascudes el 1997: El Cullerot: Dedicada a la gastronomia, que acaba d'arribar al seu número 50. Azimut: Especialitzada en rutes i excursions, que ha celebrat la fita simbòlica del número 100 amb un llibre de Josep Insa. L'èxit d'aquestes publicacions s'atribueix a la combinació de treball constant i la capacitat de detectar nínxols de mercat en una època on la informació a internet era encara incipient. L'editorial ha passat de buscar autors activament a tenir una llista d'espera d'originals de més d'un any. La revolució del llibre electrònic (e-book) Arran de la darrera fira de Frankfurt, s'ha detectat un canvi de mentalitat en el sector. Ja no es veu el format digital com una amenaça, sinó com una realitat imminent. Segons dades del sector: "En 10 anys, el negoci del llibre electrònic superarà el llibre en format paper." Per fer front als grans grups editorials, Cosetània s'ha aliat amb Bromera i Angle per crear edi.cat, una plataforma conjunta per impulsar el llibre digital en català. Aquesta estratègia es basa en tres pilars: 1. Anticipació: Sortir al mercat abans de la popularització massiva dels dispositius. 2. Agrupació: Sumar esforços entre segells independents. 3. Adaptació: Preparar-se per al format ePub i les noves pantalles de tinta electrònica. El futur de la lectura El canvi no és només de suport, sinó també de perfil de lector. Es distingeix entre els immigrants digitals (lectors de paper que s'adapten) i els nadius digitals. El futur apunta cap a una literatura fragmentada on el lector interactua i consumeix els continguts de manera menys lineal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Cosetània Edicions: Fites, Cuina i Futur Digital
L'Èxit de les Col·leccions Emblemàtiques Jordi Ferrer, director de Cosetània Edicions, analitza la trajectòria de l'editorial vallesana, destacant la consolidació de dues de les seves col·leccions més veteranes nascudes l'any 1997: El Cullerot: Col·lecció de cuina que ha arribat al seu número 50. Azimut: Col·lecció de guies d'excursionisme que celebra el seu número 100 amb una obra de Josep Insa, el seu primer autor. Ferrer reflexiona sobre la importància de buscar la "sort" a través del treball i la detecció de nínxols de mercat quan internet encara era incipient. L'editorial s'ha convertit en un referent a Catalunya gràcies a la seva capacitat d'oferir mirades diverses sobre el territori, incloent zones poc explorades editorialment com el Vallès. "La sort existeix, però s'ha de buscar i s'ha de treballar. Si tu treballes molt, possiblement tindràs més sort." La Revolució del Llibre Digital (E-book) L'entrevista se centra en el canvi de paradigma viscut a la fira de Frankfurt, on el sector editorial ha passat de la defensiva a l'acceptació del format digital. Cosetània, juntament amb Bromera i Angle, ha impulsat la plataforma edi.cat per: Anticipar-se a la popularització dels lectors de tinta electrònica (com el Sony Reader). Agrupar-se per competir amb els grans grups editorials. Digitalitzar progressivament tot el seu catàleg en format EPUB. Noves Formes de Lectura Ferrer distingeix entre els immigrants digitals (lectors de paper que s'adapten) i els nadius digitals. Segons el director, el futur de la literatura podria evolucionar cap a continguts més fragmentats i interactius, adaptats als hàbits de consum de les noves generacions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
L'Arxiu de l'Experiència: Memòria viva a Tarragona
L'Arxiu de l'Experiència: Recuperant la història oral El projecte Arxiu de l'Experiència, impulsat per Red.es, ha arribat a Tarragona amb l'objectiu de documentar les vivències de les persones grans. Aquesta iniciativa no només busca preservar la memòria històrica, sinó que també actua com un pont per introduir el col·lectiu de més de 55 anys en les noves tecnologies. Objectius del Projecte Preservació històrica: Crear una base de dades amb milers de testimonis que serveixin de font per a futurs historiadors. Alfabetització digital: Fomentar l'accés a Internet de la gent gran mitjançant la generació de continguts propis. Recurs educatiu: Oferir material real i vivencial perquè els professors de secundària puguin explicar els canvis socials. Testimonis de Tarragona Diversos residents han compartit les seves històries personals, oferint un mosaic de la vida quotidiana del passat: Manel: President d'una llar de jubilats i pioner en la pràctica de l'excursionisme i l'escalada, ha documentat la seva trajectòria esportiva. Antonio: Ha relatat com era la joventut durant els primers anys del franquisme, destacant les privacions i el paper de les parròquies en l'oci juvenil. "Qualsevol cosa que ens expliquin és útil. Ens dóna un reflex del que era la societat fa 50 o 100 anys." Funcionament i abast L'equip, format per unes 80 persones entre historiadors, pedagogs i videoperiodistes, ja ha recollit prop de 7.000 testimonis arreu d'Espanya. Els continguts es cataloguen amb criteris arxivístics i es publiquen al web oficial per a consulta pública i gratuïta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
L'Arxiu de la Experiència arriba a Tarragona
Preservant la memòria oral a través de la tecnologia L'Arxiu de la Experiència és una iniciativa impulsada per Red.es que té com a objectiu principal capturar i digitalitzar els records de les persones grans. Aquesta setmana, el projecte s'ha instal·lat a Tarragona per recollir testimonis locals que passaran a formar part d'un gran llegat digital accessible per a tothom. Objectius fonamentals del projecte Alfabetització digital: Apropar les noves tecnologies a un segment de la població (majors de 55 anys) que sovint pateix la fractura digital. Generació de contingut educatiu: Crear una base de dades útil per a historiadors i professors de secundària. Preservació històrica: Recollir vivències quotidianes que no apareixen als llibres de text oficials. Testimonis i vivències recollides El programa ha enregistrat milers de vídeos a tot l'Estat, amb temàtiques que varien des del costumisme fins a fets històrics rellevants: - L'excursionisme pioner a les muntanyes de Tarragona. - La descoberta de la televisió i el primer telèfon. - Les dificultats de la postguerra i les formes de festejar fa 50 anys. - Fets polítics com la vaga de tramvies o la repressió franquista. "Cualquier cosa que nos cuenten es útil... nos da un reflejo de lo que era la sociedad hace 50 o 100 años." Dinàmica a Tarragona A la ciutat, l'Ajuntament ha habilitat punts de trobada on els avis participen en sessions d'enregistrament d'uns 15 minuts. Tot i que a la web es publiquen fragments curts, el material íntegre serà cedit a l'Arxiu Municipal de Tarragona per a la seva conservació a llarg termini.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Setena trobada d'exalumnes del Col·legi Jaume I
Retrobament i records del Col·legi Jaume I L'espai radiofònic acull a José Luis Tejada, Jordi Freixa i Magí Vilaró, representants dels exalumnes del desaparegut Col·legi Jaume I de Tarragona. La conversa gira entorn de la setena trobada anual que tindrà lloc aquest dissabte a l'Hotel Imperial Tàrraco, una iniciativa que va néixer de l'Ajuntament durant l'enderrocament de l'edifici i que els mateixos antics alumnes han mantingut viva. L'escola i la vida quotidiana dels anys 50 i 60 Els convidats recorden amb nostàlgia el funcionament del centre i l'entorn de la Tarragona de l'època: * Entorn singular: L'escola se situava davant de l'antic escorxador, cosa que marcava el dia a dia amb el pas del bestiar pels carrers i les olors característiques. * Rutines escolars: El ritual de formar al pati, la hissada de la bandera, el cant d'himnes i l'ús de la bateta de ratlles blaves i blanques. * Separació per sexes: Tot i ser un centre mixt, nois i noies feien classes i patis totalment separats, tal com dictava el context social del franquisme. * L'alimentació: Es recorda amb detall el got de llet en pols i el formatge que es donava per esmorzar, sovint ajudats pel conserge. Objectes i llegat històric Els exalumnes valoren l'arquitectura de l'edifici en forma de mitjana lluna i el seu caràcter sòlid. Alguns d'ells conserven veritables tresors: * La famosa Enciclopèdia Álvarez que concentrava tot el coneixement en un sol llibre. * Materials escolars com ara llibretes de quan tenien 7 anys, gomes, llapis i el catecisme. * Fotografies de grup amb el mapa de fons, una imatge icònica de l'educació de l'època. "Volem demanar a l'Ajuntament que es col·loqui una placa commemorativa a la plaça per recordar que allà hi va haver el Col·legi Jaume I." La trobada anual La celebració d'aquest dissabte inclourà un aperitiu, un sopar de germanor, sorpreses per als assistents i ball. S'espera la participació d'unes 60 a 70 persones, algunes de les quals es desplacen expressament des de fora de la ciutat per recuperar vincles i compartir les anècdotes d'una joventut marcada per la disciplina, però també per l'amistat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
57'
El Serrallo: Comerç, tradició marinera i modelisme naval
Revitalització del Barri del Serrallo L'episodi analitza la transformació profunda que ha viscut el barri mariner de Tarragona, destacant la remodelació de la façana marítima i el paper clau de l'Associació de Restauradors i Comerciants. Reptes del Comerç Tradicional Tot i l'èxit de la restauració, el comerç tradicional pateix dificultats significatives: • La manca d'aparcament allunya els clients cap a centres comercials. • La necessitat d'especialització per sobreviure en un entorn globalitzat. • La iniciativa d'oferir pàrquing gratuït per part dels comerciants per incentivar les compres. "Hem d'aprendre del passat, però el futur és la revitalització del comerç del Serrallo." Modelisme Naval i Passió pel Mar Una part important del programa es dedica a l'exposició de vaixells de radiocontrol. Membres de l'Agrupació de Modelistes de Sabadell expliquen la complexitat tècnica d'aquestes rèpliques: • Submarins funcionals: Són les peces més difícils per garantir l'estanquitat i l'equilibri físic. • Rèpliques exactes: El procés inclou recerca històrica, plànols originals i l'aplicació de mecànica, electrònica i hidràulica. Vida i Futur de l'Ofici de Pescador En una taula rodona amb pescadors jubilats, es reflexiona sobre l'evolució de la professió: • L'impacte de l'electrònica en la navegació, que substitueix el coneixement intuïtiu dels veterans. • La preocupació pel relleu generacional: els joves només s'hi dediquen si la família ja té barca pròpia. • La competència del peix d'importació i la relaxació en els controls d'etiquetatge als mercats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
57'
Especial de Tarragona Ràdio: Activitats i vida al Serrallo
Celebració de la setmana 'A costa del Serrallo' El programa es realitza en directe des del barri miner en motiu de les activitats culturals organitzades pel Museu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona. L'episodi destaca la transformació urbanística i social del barri, subratllant la seva obertura a la resta de la ciutat. Dinamització Cultural i Social • Col·laboració institucional: Es destaca el conveni entre la biblioteca i el museu per apropar la literatura i la història portuària al públic. • Activitats destacades: S'esmenten els tallers de radiocontrol, la creació de exlibris mariners, la subhasta de peix a l'antiga i l'aprenentatge de nusos i remendat de xarxes. • Identitat del barri: Les entrevistes subratllen el caràcter genuí del Serrallo, descrit com un "poble dins la ciutat". Patrimoni i Oficis Marítims • Mestre d'aixa: Entrevista a Àngel Casado, qui explica la situació actual de l'ofici, la transició de la fusta a la fibra de vidre i la dificultat de mantenir la continuïtat familiar. • Vida parroquial: Mossèn Joaquim Gras detalla el paper de la parròquia de Sant Pere com a centre de trobada cultural, social i assistencial, incloent-hi la coral i les accions benèfiques. Projectes de Futur "El port vol retornar a la ciutat part del benefici que genera a través d'infraestructura i activitat cultural." • Millores urbanístiques: L'ajuntament es marca com a reptes la renovació del clavegueram interior, el soterrament de cables i l'esperada eliminació de la via del tren. • Revitalització comercial: Es proposa potenciar el comerç interior per complementar la reconeguda oferta gastronòmica del barri.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
2h 27min
Aprovació unànime del POUM a l'Ajuntament de Tarragona
Sessió Plenària de caràcter històric El Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat per unanimitat la segona aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Aquesta sessió marca un punt d'inflexió després de vuit anys de tramitació i incertesa urbanística a la ciutat. Eixos principals del nou model de ciutat • Cohesió Social i Territorial: El pla busca eliminar la fragmentació entre els barris de Ponent i el Centre, utilitzant el riu Francolí com a eix vertebrador de la ciutat. • Sostenibilitat i Medi Ambient: Es crea la denominada Anella Verda, protegint espais naturals i suprimint projectes urbanístics que afectaven zones sensibles com la Platja Llarga o el Pont del Diable. • Habitatge Social: El document preveu la construcció d'aproximadament 14.500 habitatges protegits, integrats en el teixit urbà per evitar la segregació. • Desenvolupament Econòmic: S'inclouen espais estratègics com el futur Parc Científic i Tecnològic vinculat a la química i l'energia. Debat Polític i Consens Tot i el vot favorable de tots els grups, el debat ha estat marcat per la contrastació de postures: • L'equip de govern (PSC i ERC) ha defensat que el retard d'un any i mig ha servit per generar pau social i resoldre més de 4.000 al·legacions veïnals basades en el diàleg. • L'oposició (CiU i PP) ha justificat el seu sí per responsabilitat política i per garantir el futur de la ciutat, tot i que han criticat el procés com a "populista" i han negat que els canvis respecte al pla anterior fossin realment substancials. "Avui és un dia històric per la ciutat de Tarragona. Deixem enrere l'etapa de la incertesa per donar pas a la confiança i al rumb clar del futur urbanístic."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Recinte del Palau Firal: La recerca surt al carrer
La Setmana de la Ciència a Tarragona L'episodi ens trasllada al recinte del Palau Firal de Tarragona, on se celebra la Fira de Mostres de Recerca i Desenvolupament. Aquest esdeveniment té com a objectiu principal apropar la ciència a la ciutadania, especialment als alumnes d'instituts, mitjançant una proposta divulgativa, simple i participativa. Geografia i percepció urbana Un dels espais destacats és el taller del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigit per José Ignacio Muró. En aquest estant s'invita els assistents a participar en el Joc de Gulliver: Metodologia: Els participants omplen una enquesta sobre la seva recepció de la ciutat. Interacció: S'utilitzen GPS i mapes de gran format on es col·loquen gomets (verds per a punts positius i vermells per a negatius). Resultats: Els llocs més valorats són el Balcó del Mediterrani i l'Amfiteatre, mentre que les zones amb més trànsit o brutícia, com la plaça Imperial Tarraco o la Part Baixa, reben les crítiques. Ciència Divertida: Entre la màgia i la química Aquesta secció de la fira utilitza l'espectacle per ensenyar conceptes científics. La dinàmica es divideix en dues parts clarament diferenciades: L'espectacle: Un personatge que actua com a mag realitza trucs aparentment impossibles, com fer que l'aigua canviï de color. L'explicació: Científics "desmitifiquen" el truc explicant la base química, com la reacció entre àcids i bases (per exemple, utilitzant vinagre). "La màgia té la seva certa màgia, però no és màgia en sí, sinó que és la ciència." Orientació educativa i futur La fira també serveix com a eina de captació de futurs universitaris. Els responsables expliquen que els alumnes de batxillerat s'interessen especialment per les sortides professionals i les noves titulacions adaptades a l'espai europeu de Bologna, com el grau en Geografia i Ordenació del Territori.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
La labor de la Casa del Transeunt davant el sensellarisme
Resum de l’activitat a la Casa del Transeunt de Tarragona L'entrevista se centra en la situació actual de les persones sense sostre a Tarragona, coincidint amb la celebració del Dia del Sensellarisme. Josep Maria Castrillo, responsable del centre gestionat per Càritas, explica el funcionament de la casa i els reptes que planteja el context socioeconòmic actual. Canvis en el perfil dels usuaris S'ha detectat un canvi significatiu en les persones que demanen ajuda: - Noves situacions: Ja no només es tracta de persones amb problemàtiques cròniques, sinó de joves, matrimonis i petits empresaris que ho han perdut tot per la crisi. - Dificultats econòmiques extremades: Gent que no pot pagar ni el transport públic i ha de desplaçar-se a peu per cercar feina a altres ciutats. - Impacte emocional: Molts d’aquests nous perfils pateixen una forta vergonya i patiment interior que pot derivar en addiccions com a via d'escapament. Serveis i necessitats de la Casa L'equipament ofereix una atenció integral malgrat les limitacions de recursos: - Allotjament i higiene: Disposen de 24 places propis més 15 de concertades, prioritzant la neteja i la bona imatge per facilitar la reinserció laboral. - Programes d'estada: Des de curtes estades de 6 dies fins a programes de llarga durada (mesos) en coordinació amb serveis socials i altres ONG. - Cridada al voluntariat: Castrillo alerta de la davallada de donacions i voluntaris, remarcant que: "Un rep molt més del que pot donar quan fa voluntariat; es tracta de crear vincles de normalitat." Propostes de futur i emergència Davant la previsió que la situació s'agreugi quan s'esgotin les prestacions socials, es proposa: 1. La creació de menjadors socials permanents a la ciutat. 2. La gestió de pisos deshabitats a través d'ONG. 3. Una major coordinació entre administracions i entitats com la Creu Roja o Càritas.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
La problemàtica dels sense sostre a Tarragona
L'impacte de la crisi en el sensellarisme El text recull una entrevista a Josep Maria, responsable de la Casa del Transeünt de Càritas a Tarragona, on s'analitza l'evolució del perfil de les persones sense sostre i la creixent necessitat de recursos socials a la ciutat. Un nou perfil de sensellar S'ha detectat un canvi significatiu en el tipus de persones que demanen ajuda. Ja no es tracta només de casos crònics, sinó d'un nou perfil marcat per la crisi socioeconòmica: Joves i petits empresaris: Persones de 25 a 50 anys que han perdut la feina, el negoci i llar. Dones en augment: Tot i que la majoria segueixen sent homes, la presència de dones és cada cop més freqüent i amb problemàtiques més greus. L'estigma i la vergonya: Molts d'aquests nous usuaris senten una forta vergonya interna per la seva situació, cosa que dificulta la petició d'ajuda inicial. Necessitats urgents i recursos limitats L'entrevistat alerta que la situació s'agreuajarà quan s'exhaureixin les prestacions d'atur, fet que fa necessari: Creació de menjadors socials: Tarragona no disposa de suficients espais d'aquest tipus per absorbir la demanda real. Places de pernoctació: Les 45 places actuals (entre la Casa del Transeünt i la Pensió Carme) són insuficients. Suport econòmic directe: Per a tràmits administratius (taxes) o transport per buscar feina. Crida al voluntariat Davant la davallada de donacions i voluntaris, es fa una crida a la ciutadania per oferir el seu temps. La tasca del voluntari no és només logística, sinó principalment terapèutica: "Solament l'atenció i el vincle de normalització ja són terapèutics per a algú que viu al carrer." Es busquen persones per a la sala d'estar (compartir converses, jocs de taula) i per a la gestió de l'amagatzem d'aliments de cara a la campanya de Nadal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Entrevista a Martí Barberà, nou president d'Unió al Camp de Tarragona
Context i Nova Responsabilitat Martí Barberà, regidor a l'Ajuntament de Valls, assumeix la presidència intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Camp de Tarragona en substitució d'Albert Vallbé. Aquesta renovació es produeix en un moment clau, coincidint amb la celebració del Congrés Nacional del partit. Objectius Estratègics al Territori Barberà defineix el seu projecte a partir de diversos eixos fonamentals: Renovació equilibrada: L'objectiu no és trencar amb el passat, sinó barrejar l'experiència dels quadres veterans amb el bagatge de persones procedents del món municipal. Implantació territorial: El partit vol estendre la seva presència a municipis on actualment no té representació, reforçant els seus trets característics davant la ciutadania. Recuperació de Tarragona: Es marca com a prioritat recuperar la confiança dels ciutadans a la capital per tornar a ser una força decisiva a l'Ajuntament. Relacions de Federació i Crítiques Polítiques Respecte a la relació amb Convergència Democràtica (CDC), Barberà aposta per: Unitat d'acció: Sumar esforços per consolidar la marca de la federació a les comarques tarragonines. Consens: Superar els personalismes que dificulten els pactes en determinats municipis. D'altra banda, respon a les crítiques del PSC sobre moviments polítics al Tarragonès, atribuint-les al "nerviosisme" de Javier Sabater i defensant la legitimitat de les actuacions de la federació. "L'objectiu és fer que la confiança que el ciutadà ens va retirar torni a estar en la federació de CiU." Horitzó del Congrés Nacional L'intercomarcal de Tarragona participa activament en el congrés amb un 12% dels compromisaris. Les esmenes territorials se centren especialment en el món rural, demanant que no quedi discriminat en la societat del benestar pel que fa a infraestructures, educació i telecomunicacions. Finalment, Barberà referma la identitat d'Unió com un partit nacionalista i social, compromès amb la defensa de Catalunya dins d'un model de confederació.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Dia Mundial i Suport en Malalties Reumàtiques
Amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques, representants de la Lliga Reumatològica Catalana a Tarragona comparteixen la realitat de conviure amb patologies cròniques que afecten una gran part de la població, especialment les dones. La realitat del malalt reumàtic Viure amb malalties com l'artritis reumatoide, la fibromiàlgia o l'artrosi implica un desgast físic i emocional constant a causa del dolor crònic. Les convidades destaquen diversos punts crítics: Invisibilitat i incomprensió: Moltes d'aquestes malalties no deixen marques físiques evidents, cosa que genera judicis de l'entorn laboral i familiar. Dificultat en el diagnòstic: Sovint passen anys fins que es posa nom a la patologia, com en el cas de l'artritis idiopàtica juvenil o la fatiga crònica. Impacte emocional: El dolor constant pot derivar en estats de depressió i aïllament. El paper de la Lliga Reumatològica L'associació actua com un pilar de suport fonamental a través de: Grups d'Ajuda Mútua (GAM): Espais on els malalts parlen el mateix idioma i se senten compresos. Acompanyament i informació: Assessorament sobre tractaments pal·liatius, exercici i drets laborals. Activitats socials: Tallers de reflexoteràpia, massatges i trobades lúdiques per fomentar el benestar emocional. "Un dels factors negatius d'aquestes malalties és la incomprensió de l'entorn moltes vegades." Jornada commemorativa a Tarragona Aquesta tarda s'organitza una jornada al Palau de Congressos de Tarragona amb la participació d'experts com el Dr. Ramon Fontoba, per analitzar l'assistència pública actual a les comarques tarragonines i resoldre dubtes dels afectats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Cursa d'Orientació Nocturna a la Paralta de Tarragona
Detalls de la Cursa d'Orientació Urbana L'entrevista presenta la segona edició de la cursa d'orientació nocturna organitzada pel Club Montsant a Tarragona. L'esdeveniment destaca per la seva naturalesa urbana, on els participants han de localitzar punts de control en un entorn ocupat per les festes de la ciutat. Conceptes clau de la competició Orientació vs Gimcana: Es basa en trobar punts correlatius en un mapa en el menor temps possible. L'èxit depèn un 50% de la capacitat física i un 50% de la lectura del mapa. Modalitat Score: En aquesta edició, els corredors poden escollir l'ordre dels controls lliurement, buscant l'estratègia més ràpida. Cartografia específica: S'utilitzen mapes detallats que inclouen elements com arbres prominents o rocs, però sovint ometen noms de carrers per augmentar la dificultat. Organització i Logística Participació: Després de l'èxit de l'any passat amb 100 participants, enguany s'espera arribar al límit de 150 inscrits. Seguretat: Les fites (balises taronges i blanques) s'asseguren amb brides per evitar el vandalisme durant les festes. Iniciació: L'esdeveniment és obert a tothom, amb preus reduïts (2€ per a federats i 5€ per a la resta), sortint des del Portal del Roser. Valors de l'esport "És un esport que t'ensenya a interpretar un mapa, a saber exactament cap on vas, i té valors familiars i ètics molt arrelats." La presidenta del club, Gemma Soler, actual líder del rànquing català, destaca que l'orientació és "una malaltia" en el sentit positiu, ja que combina la passió per la natura i el repte intel·lectual.