Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

625-648 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Olga Xirinacs i el seu 'Maestro de Nubes'
Presentació de la nova novel·la de l'Olga Xirinacs L'escriptora Olga Xirinacs presenta la seva darrera obra titulada El Maestro de Nubes a la llibreria La Capona de Tarragona. L'autora explica que ha optat per presentar-se ella mateixa el llibre per garantir que es transmetin fidelment les paus i les intencions de la seva narrativa, fent un paral·lelisme amb la lectura de poesia. Escenaris i temàtiques de l'obra La novel·la ens trasllada a la Bretanya, concretament al golf de Morbihan, un paisatge de mar cèltic que Xirinacs descriu amb cura. Alguns punts clau de la trama inclouen: L'illa d'Inis Roeck: Un lloc imaginari però inserit en una geografia real, habitat per pescadors i personatges singulars. La natura i els núvols: El protagonista és un jove mestre que realitza una tesi sobre els núvols en la pintura francesa, un element que ha obligat l'autora a fer una exhaustiva recerca documental. Relacions humanes i misteri: Tot i estar ambientada en l'actualitat, l'obra beu de referències bíbliques (Llibre de la Saviesa) i de l'esotèria cèltica. Reflexions personals i noves tecnologies Durant l'entrevista, l'autora comparteix la seva experiència amb el seu nou blog personal, que utilitza com a eina de desfogament i comunicació directa. També es discuteixen temes profunds com la mort com a naixença i el tabú que envolta aquest fet en la societat actual. "Ens diuen moltes vegades que les nostres obres no són universals; les meves sí." L'oblit institucional i el cross-booking Xirinacs es mostra crítica amb el tracte que reben certs premis literaris, lamentant que llibres com el seu Premi Sant Jordi siguin sovint invisibles o difícils de trobar fins i tot en entorns bibliotecaris. Com a contrapunt positiu, l'autora participa en iniciatives de cross-booking, alliberant exemplars de la seva nova novel·la a Tarragona per fomentar una lectura generosa i universal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
La neurobiologia de l'amor amb Mara Diersen
L'amor sota la lupa de la ciència En aquesta conversa, la neurobiòloga Mara Diersen ens endinsa en els mecanismes cerebrals que regeixen l'amor i l'enamorament. Més enllà de la poesia, la neurobiologia ha permès identificar com les hormones i els neurotransmissors modifiquen el nostre comportament i la nostra percepció de la realitat. Les fases de l'enamorament L'amor no és un estat estàtic, sinó un procés amb diferents etapes químiques: Fase inicial (pasional): Es caracteritza per un gran augment de la dopamina, que genera plaer i una forta addicció cap a l'altra persona. En aquesta etapa, s'inactiven les àrees del cervell responsables del judici crític i el por. Establiment del vincle: Amb la intervenció de l'oxitocina i la vasopressina, es crea un llaç afectiu més sòlid i madur. Segons Diersen, el pas a aquesta fase requereix un esforç conscient i cognitiu per mantenir la relació. Canvis en el funcionament cerebral Estar enamorat provoca un canvi qualitatiu en el cervell que comporta avantatges i desavantatges: Atenció selectiva: Ens focalitzem totalment en la parella, cosa que ens fa estar més despistats per a la resta de coses. Valents i optimistes: La desactivació de les amígdales (por) i l'activació de sistemes de recompensa ens fan sentir més capaços d'afrontar reptes. Pèrdua de la racionalitat: Com diu la dita popular, l'amor és cec. "En les primeres fases s'activa el sistema dopaminèrgic, que proporciona plaer, i s'inactiven altres sistemes que s'encarreguen del judici social; és l'explicació neurològica de per què l'amor és cec." Biologia vs. Llibertat Diersen aclareix que, tot i que existeixin bases genètiques o químiques (com el mite del "gen de la infidelitat"), els humans mantenim la nostra llibertat i responsabilitat. La biologia pot marcar tendències, però no determina completament els nostres actes ni serveix de coartada per a comportaments inapropiats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Futur del petit comerç davant la campanya de Nadal
Perspectives del petit comerç a Tarragona per Nadal L'entrevista amb Jordi Figueres, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB), analitza l'inici del període comercial més decisiu de l'any sota un context de crisi econòmica. Impacte de la crisi en el consum Canvi d'hàbits: S'observa una tendència cap a regals de cost reduït (entre 25 i 50 euros) i articles de primera necessitat com roba o calçat. Moderació: Les famílies prioritzen el pagament d'hipoteques i compromisos fixos, reduint la despesa supèrflua en tecnologia o joguines excessives. Facturació: La campanya de Nadal representa entre el 20% i el 30% de la facturació anual del sector. Estratègies i Dinamització Encesa de llums: Demà divendres marca el tret de sortida simbòlic. Obertura de festius: Es recomana obrir aquest dissabte (6 de desembre) i els diumenges previs a Nadal i Reis per competir amb les grans superfícies. Ubicació de fires: La concentració de la Fira de Nadal prop del Mercat Central es veu com una mesura positiva per revitalitzar una zona afectada per obres. "Sembla que la gent, si pot passar amb un regal de 25 o 50 euros, mirarà de centrar-se en això." Situació interna de la FUB Figueres confirma que, tot i haver anunciat la seva intenció de dimitir, es mantindrà en el càrrec temporalment per facilitar una transició estable, comptant amb el suport de la Cambra de Comerç.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Entrevista a Felip Puig sobre actualitat política a Tarragona
Felip Puig i el repte de Convergència a Tarragona El secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Felip Puig, visita Tarragona per mantenir contactes amb els sectors econòmics i socials. Durant l'entrevista a Tarragona Ràdio, analitza la situació del partit a nivell local i nacional, marcant l'estratègia per recuperar l'alcaldia el 2011. Estratègia local i política de pactes Recuperació de l'alcaldia: Puig reconeix que el 2011 serà un repte difícil degut al nou cicle socialista, però confia en el desgast del model del PSC. Unitat de CiU: S'aposta per tancar les ferides del passat entre Convergència i Unió per oferir una alternativa sòlida sense fissures. Candidatura: Tot i que Joan Aregio és el referent actual, la decisió final sobre el candidat es prendrà en els propers mesos. Diputació de Tarragona: Valoració molt positiva del pacte amb el Partit Popular, destacant la gestió de Josep Poblet. Actualitat nacional i finançament Puig es mostra molt crític amb la gestió dels governs socialistes a Barcelona i Madrid: Pressupostos: Confirma el vot contrari de CiU tant als pressupostos de la Generalitat com als de l'Estat per falta de polítiques contra la crisi econòmica. Finançament: Augura un acord abans de final d'any, però tem que serà insuficient per a les necessitats de Catalunya. Tribunal Constitucional: Davant una possible retallada de l'Estatut, Puig obre la porta a una reacció social i política contundent. "Si es va demanar l'opinió del poble de Catalunya sobre l'Estatut, si hi ha una retallada, ens haurem de plantejar tornar a preguntar en referèndum si s'accepta l'estatut retallat." Ordenació territorial i governabilitat El secretari adjunt de CDC proposa una reforma de la llei electoral per evitar la fragmentació i la inestabilitat als ajuntaments, citant casos com el de Constantí. Pel que fa a les vegueries, aposta per la racionalització administrativa sense duplicar estructures, la qual cosa hauria de dur al buidatge de les diputacions provincials.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Explora TGN: Turisme i oci familiar a Tarragona
Portal de turisme i oci per a famílies a Tarragona L'entrevista presenta Explora TGN, un portal web innovador creat per Bàrbara Bastenabon, guardonada amb el premi Emprenen Femení de la Diputació. Aquesta eina neix de la necessitat personal d'una mare de trobar activitats adequades per a nens de 0 a 12 anys a les comarques de Tarragona. Característiques clau del portal El web destaca per oferir informació contrastada directament per famílies col·laboradores que "rastregen el territori": Qualitat garantida: Totes les rutes i restaurants han estat provats prèviament per assegurar que compleixen estàndards de qualitat familiar. Serveis específics: Es detalla la presència de trones, canviadors, menús infantils i zones de joc. Accessibilitat: El portal inclou informació vital sobre espais adaptats per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. Dades pràctiques: Cada fitxa inclou la dificultat de la ruta, el temps estimat, la distància des de Tarragona, els preus i la previsió meteorològica específica. Continguts i seccions El portal s'estructura en diverses seccions per facilitar la planificació del cap de setmana: Rutes i Naturalesa: Propostes com camins per fer en bicicleta o a peu (per exemple, la Torre d'en Barra o Prades). Cultura i Tradició: Espectacles de teatre infantil, fires d'oli novell i festes majors locals. Allotjament i Restauració: Selecció de cases rurals i restaurants family-friendly. Consells i utilitats: Informació sobre farmàcies de guàrdia properes a les rutes i el "link de la setmana" amb consells pedagògics o recomanacions de programació televisiva. "No pot ser, anem, fem les rutes i podem mirar realment a partir de quina edat es poden fer." Futur i subscripció Actualment en fase beta, el projecte preveu créixer amb un cercador personalitzat i un espai de bloc on les famílies puguin compartir les seves pròpies experiències. A més, s'ofereix una subscripció gratuïta per correu electrònic que cada dimecres envia les millors propostes directament als usuaris.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Dia Mundial de la Discapacitat a Tarragona
Commemoració i Sensibilització a la Rambla Nova Amb motiu del Dia Mundial de la Discapacitat, la xarxa de Santa Tecla i diverses entitats de Tarragona s'han instal·lat a la Rambla Nova per donar visibilitat a les necessitats i reptes d'aquest col·lectiu. A la ciutat es calcula que hi ha unes 7.600 persones amb algun tipus de discapacitat, xifra que s'eleva fins a les 34.000 a tota la demarcació. L'Experiència de l'Accessibilitat Visual Un dels punts clau de la jornada ha estat el circuit de mobilitat organitzat per l'ONCE. El periodista Jordi Sorinyac ha realitzat un recorregut amb els ulls tapats per experimentar les dificultats de moure's per la ciutat: L'ús del bastó com a eina d'anticipació i protecció. La importància de seguir referències com parets o voreres. La identificació d'obstacles perillosos com senyals de trànsit baixos o vehicles mal aparcats. Reivindicacions de les Entitats Els representants de diverses associacions han aprofitat l'esdeveniment per traslladar les seves demandes: ONCE: Alerten sobre la falta d'adaptació de la TDT i la necessitat de menús per veu per garantir l'accés a la cultura. Associació de Parkinson: Denuncien els retards en l'aplicació de la Llei de Dependència degut a la crisi econòmica. Laringectomitzats: Reclamen més visibilitat per al "càncer oblidat" i suport en el procés de tornar a aprendre a parlar. "L'accessibilitat ha de ser una reivindicació a tots els àmbits de la vida; sense veu no podem accedir als menús de la nova tecnologia i quedarem aïllats."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Petició per declarar la Punta de la Mora com a àrea marina protegida
Protecció marina a la Punta de la Mora L'entitat ecologista Depana proposa formalment que la zona de la Punta de la Mora, a Tarragona, sigui declarada Àrea Marina Protegida (AMP). Aquesta iniciativa sorgeix després d'anys de recerca i de la necessitat de fer un pas més enllà de les figures de protecció actuals com el PEIN o la Xarxa Natura 2000. Diferències en la protecció Segons Marta Grau, directora de programes de Depana, la declaració d'una AMP implica canvis substancials respecte a les figures vigents: Gestió directa: A diferència del PEIN (protecció bàsica catalana) o la Xarxa Natura 2000 (europea), una AMP comporta un finançament específic i un equip humà dedicat exclusivament a la seva conservació. Regulació d'usos: No es tracta de prohibir activitats, sinó d'ordenar-les (pesca, esports, fondeig) per evitar la degradació dels ecosistemes vulnerables. Enfocament ecològic: A diferència de les reserves marines tradicionals creades per interès pesquer, aquesta proposta se centra estrictament en el valor biològic del fons marí. El procés administratiu La sol·licitud s’empara en la Llei de biodiversitat i patrimoni natural de 2007. Com que la zona es troba en aigües exteriors, la competència recau directament en el Ministeri de Medi Ambient (govern estatal). El projecte presentat inclou: Estudi tècnic de les comunitats marines i el seu valor ecològic. Proposta de zonificació per protegir les àrees més fràgils. Pla de gestió que inclou restauració ambiental i educació. "Una àrea marina protegida significa que tota la columna d'aigua, amb la seva biodiversitat, s'engloba en un tot i es protegeix amb una figura que garanteix que perduri en el temps." Beneficis per a Tarragona L'entitat destaca que aquesta fita posaria Tarragona en el mapa científic internacional i fomentaria un turisme sostenible i especialitzat (subaquàtic i de natura). Tot i que el procés podria allargar-se més d'un any, Depana es mostra optimista degut al canvi de prioritats de l'administració central cap a la preservació del medi marí.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Tarragona 2016: Aprenentatges del model Liverpool
Resum de l'entrevista sobre la Candidatura de Tarragona 2016 El coordinador de la candidatura de Tarragona a Capital Cultural Europea 2016, Joan Cavallé, analitza l'experiència de la delegació tarragonina a les jornades celebrades a Liverpool, actual capital cultural (2008). Lliçons de Liverpool i l'Estratègia Europea La visita ha servit per establir relacions diplomàtiques i comprendre que la Unió Europea busca projectes que generin una transformació real de la ciutat, tant en l'àmbit organitzatiu com urbanístic. Alguns punts clau són: * Transformació industrial: Com a Liverpool o Lille, Tarragona vol reconvertir espais industrials (com la Fàbrica de Tabacs o l'Escola d'Idiomes) en equipaments culturals. * Intercanvi internacional: Els projectes no han de ser endogàmics; cal col·laboració entre ciutats europees per tenir èxit. * Disseny del projecte: La selecció no és per nombre d'adhesions populars, sinó per la qualitat del document que es presenti a la convocatòria el 2009-2010. Reptes per a Tarragona Cavallé destaca que la candidatura ha d'afrontar diverses etapes crucials el proper any: 1. Consens absolut: És indispensable el consens polític i institucional, així com la implicació d'estructures socials i culturals. 2. Participació ciutadana: S'admet que fins ara la candidatura ha estat poc visible i cal que els agents de la ciutat se la sentin com a pròpia. 3. Nova seu física: A principis de 2009, l'oficina de la candidatura i el programa Tarracó Viva s'instal·laran a la casa Canals (Calcefus) per apropar-se a la ciutadania. "La millor candidatura serà aquella que tingui el millor projecte i que permeti aconseguir allò que la Unió Europea vol."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Campanya solidària de joguines: Bombers i Mossos
Iniciativa Solidària de les Forces de Seguretat Representants de l'Agrupació de Bombers de la Generalitat i del Club Esportiu L'Esquadra (Mossos d'Esquadra) han unit esforços per posar en marxa una campanya de recollida de joguines noves i material esportiu. Aquesta iniciativa s'adreça especialment als nens i joves que es troben en centres d'acollida de Tarragona i Reus. Detalls de la Recollida La campanya té uns objectius i procediments molt clars per garantir-ne l'èxit: Dates: Del 1 al 30 de desembre. Edats: De 0 a 18 anys, amb especial èmfasi en la franja de 0 a 12 anys. Material demanat: Joguines noves (per garantir la dignitat i il·lusió) i material esportiu com samarretes o pilotes. Punts de lliurament: Parcs de bombers i comissaries dels Mossos d'Esquadra a Reus i Tarragona. Filosofia de la Campanya Els organitzadors destaquen la importància de pensar en els destinataris com si fossin els nostres propis fills, buscant regals amb imaginació i que s'adaptin a les edats adolescents (de 15 a 18 anys), no només als més petits. "Pensem senzillament en els nostres fills i que aquests nens, quan arribin a l'escola després de festes, es puguin dir que han obert dos, tres o quatre joguines." Col·laboració i Logística Tot i la situació de crisi econòmica, les entitats confien plenament en la solidaritat ciutadana. El material recollit serà classificat pels mateixos voluntaris i es lliurarà als centres el dia 2 de gener, perquè cada centre organitzi la seva pròpia nit de Reis. En cas d'excedents, les joguines es derivaran a la Creu Roja.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Inici de l'enderroc del restaurant Fortí de la Reina a Tarragona
Crònica de l'inici del desmantellament El reportatge recull el moment en què s'inicien les obres de desmuntatge del restaurant del Fortí de la Reina a Tarragona. Tot i l'expectació mediàtica a les portes del recinte, els primers moments de la jornada s'han caracteritzat per una activitat moderada, centrada principalment en la instal·lació de mòduls per als operaris i el control d'accés per part dels tècnics municipals. Entrevista amb Jaume Fontanet (Salvem el Fortí) L'episodi compta amb el testimoni de Jaume Fontanet, qui va liderar la plataforma ciutadana Salvem el Fortí. Durant la conversa, s'aborden diversos punts clau: Sentiment de pèrdua: Fontanet descriu la jornada com un "dia trist" per a la ciutat, lamentant la desaparició d'un lloc que considera emblemàtic i que oferia un servei públic d'alta qualitat. Trajectòria de la plataforma: Es recorda que l'entitat va néixer l'any 2001, aconseguint recollir 16.000 signatures i l'adhesió de 200 entitats, fet que va permetre aturar el procés durant set anys. Admissió d'irregularitats: La plataforma reconeix que l'Ajuntament va atorgar una llicència indeguda en el seu moment, però defensaven que el càstig no hauria d'haver estat l'enderroc total. Detalls tècnics i futur de l'espai El tancament de la connexió aporta dades concretes sobre l'execució del projecte: "Són uns treballs que s'han de realitzar en un període d'uns 90 dies, amb un cost d'uns 640.000 euros." Pressupost i finançament: L'Ajuntament avança el cost de l'obra, que posteriorment haurà d'assumir la propietat. Superfície: Es desmantellen 2.400 metres quadrats de restaurant dins d'un espai total de 3.400 metres quadrats. Incertesa sobre l'ús: Tot i que el nou POUM qualifica la zona com a patrimonial i monumental, el futur ús del recinte (de propietat privada però declarat Bé Cultural d'Interès Nacional) encara no està definit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Martí Gironell i 'La venjança del bandoler'
Entrevista a Martí Gironell sobre la seva darrera novel·la L'escriptor Martí Gironell presenta La venjança del bandoler, obra guardonada amb el Premi de Novel·la Històrica Néstor Luján. La trama se centra en la figura real de Josep Pujol i Barraca, conegut com el Boquica, un bandoler empordanès que va actuar durant la Guerra del Francès. El personatge: Un bandoler honest? L'autor planteja una provocació al lector definint el protagonista com un bandoler honest. Aquesta paradoxa serveix per explorar la complexitat humana en temps de guerra: El personatge es mou entre la violència i la lluita per la seva pròpia llibertat i independència. Es veu obligat a jugar un doble joc per sobreviure entre les tropes napoleòniques i la resistència local. Representa l'home de carrer que, traït per les autoritats, ha de prendre decisions extremes per protegir la seva família i la seva terra. Una reconstrucció històrica i sensorial La novel·la destaca per la seva capacitat de traslladar el lector a la Catalunya del segle XVIII i XIX, centrant-se en la zona de la Garrotxa i l'Empordà: Vida quotidiana: Es descriuen amb detall rituals, casaments, feines del camp i la gastronomia tradicional. Ricsa lingüística: Gironell recupera un lèxic en desús, frases fetes i modismes extrets de diccionaris de l'època. Ambientació: L'autor busca un llibre sensorial on es pugui notar l'olor d'humitat dels boscos o el gust dels tasts tradicionals. "És conèixer la història en majúscules a partir d'històries en minúscules." El conflicte moral L'obra no presenta el bandoler com un sant, sinó com un personatge contradictori. A través de la figura de mossèn Pere de Besa, el rector de Besalú, s'il·lustra l'intent constant de portar el Boquica pel bon camí, confrontant la devoció religiosa amb la crueltat de la guerra.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
El món del cuidador familiar: reptes i pautes
El món del cuidador familiar: Una visió integral Quatre professores de l'Escola d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili presenten el seu llibre "El cuidador, el mundo del cuidador familiar", una obra que combina la recerca teòrica amb eines pràctiques per a aquelles persones —majoritàriament dones— que tenen cura de familiars amb malalties cròniques o de llarga durada. L'impacte del cuidar en la salut La tasca de cuidar no és només una responsabilitat històrica o atàvica, sinó que comporta un estrès real que pot derivar en patologies greus si no es gestiona correctament. Les autores destaquen: * Riscos per a la salut: Aparició d'hipertensió, diabetis i depressió a curt o mitjà termini. * Sentiments de culpa: Molts cuidadors no es permeten descansar o agafar vacances per la creença que són insostituïbles. * Aïllament social: La dedicació de 24 hores al dia, els 365 dies de l'any, acaba consumint la vida personal i laboral del cuidador. El paper clau de la infermeria El llibre s'emmarca dins la Teoria de la Incertesa, que analitza els dubtes constants que pateixen els cuidadors en la presa de decisions (quan trucar al metge, medicació, etc.). Les infermeres apareixen com a figures d'autoritat i credibilitat capaces de: 1. Detectar símptomes de crisi o estrès crònic en el cuidador. 2. Oferir un mètode de resolució de problemes per racionalitzar les situacions difícils. 3. Mediar en les tensions familiars per repartir les càrregues de treball. Aspectes positius i reivindicació social No tot és negatiu; cuidar també genera satisfacció per la reciprocitat i l'estimació cap al familiar. Tot i això, es fa una crida a millorar les polítiques socials, ja que el cuidador familiar estalvia costos econòmics enormes al sistema sanitari. "Com més cuidat estigui el cuidador, més cuidat estarà el malalt; és un procés circular."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Avaluació del desplegament dels Mossos i Pla Grèbol
Balanç del primer mes de desplegament L'intendent dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, el Sr. Aginé, fa un balanç molt positiu de les primeres setmanes de servei. Destaca la proximitat amb el ciutadà com un dels objectius principals i més ben assolits, subratllant que la policia ha de conèixer de prop les problemàtiques veïnals per donar solucions efectives. Dades i proximitat S'han realitzat més de 400 reunions amb el teixit social i civil en només un mes. L'èxit de les jornades de portes obertes a Falset i Montblanc amb més de 100 visitants en poques hores. S'estan incrementant les detencions de persones amb ordres de detenció pendents gràcies a la presènia constant al carrer. Seguretat en l'àmbit rural i urbà S'ha observat una gran recepció de la nova policia a les zones rurals, on la interacció amb municipis petits com Margalef o Cornudella de Montsant ha estat constant i ben acollida. Pel que fa a Tarragona ciutat, es treballa per cobrir la peculiaritat dels seus barris dispersos. "La seguretat és la suma de tots; el ciutadà també ha d'agafar hàbits per evitar furts per descuit." El Pla Grèbol: Seguretat per Nadal Es presenta el dispositiu Pla Grèbol, que s'activarà del 5 de desembre a l'11 de gener. Els punts clau són: 1. Patrulles mixtes: Per primera vegada, agents dels Mossos i de la Guàrdia Urbana patrullaran conjuntament a peu pels eixos comercials. 2. Objectius: Disminuir la victimització i augmentar la percepció de seguretat durant les festes. 3. Vigilància: Focus especial en mercats, fires, grans superfícies i polígons industrials pel moviment de diners i mercaderies.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Balanç del primer mes dels Mossos al Camp de Tarragona
Balanç del primer mes de desplegament Després d'un mes des de l'inici del desplegament dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, l'intendent Jaume Giné realitza una valoració molt positiva de la implantació del cos. La proximitat amb el ciutadà i la capacitat d'escoltar les seves problemàtiques han estat els eixos centrals d'aquest període inicial. Seguretat i fets delictius Pel que fa a l'activitat delictiva, s'han confirmat les tendències previstes inicialment: * Delictes contra el patrimoni: Predominen els furts (sovint per descuit) i els robatoris amb força. * Dispositiu Nansa: S'ha integrat plenament la xarxa de controls nocturns a punts estratègics de la geografia tarragonina. * Ordres de detenció: S'ha destacat la detenció de persones que passejaven amb ordres judicials pendents. Actuació en l'àmbit rural i urbà L'intendent destaca la bona acollida tant a l'interior com a la capital: * Zones rurals: S'ha incrementat el patrullatge i la interacció en municipis allunyats (com Margalef o Cornudella de Montsant), fomentant hàbits de seguretat entre els veïns. * Tarragona ciutat: La col·laboració amb la Guàrdia Urbana és clau causa de la fragmentació del nucli urbà en diversos barris. "La seguretat és la suma de tots; no només de la policia, sinó també dels hàbits del ciutadà." El Pla Grèvol i la campanya de Nadal A partir del 5 de desembre s'inicia el Pla Grèvol, destinat a reforçar la seguretat durant les festes de Nadal: 1. Patrulles mixtes: Per primera vegada es veuran agents de Mossos i Guàrdia Urbana patrullant conjuntament pels eixos comercials. 2. Objectius: Augmentar la percepció de seguretat i prevenir robatoris en zones de gran afluència com mercats, centres comercials i polígons. 3. Consells clau: Evitar portar grans quantitats de metàl·lic (usar targeta) i no deixar objectes visibles a l'interior dels vehicles.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
El Pessebre Monumental de Bancaja al Mercat Central
Un Pessebre Monumental a Tarragona L'edifici del Mercat Central de Tarragona acull una de les representacions nadalenques més impressionants d'Europa. Aquest pessebre, impulsat per l'Obra Social de Bancaja, destaca per les seves dimensions i el seu rigor històric. Xifres i dades tècniques Ocupa una superfície total de 300 metres quadrats. Compta amb prop de 1.200 figures artesanalment realitzades. El muntatge requereix el transport de materials en 20 tràilers i un procés de tres setmanes de treball. Té unes mides de 32,5 metres de llarg per gairebé 10 d'ample. Un procés de creació meticulós Segons Ramon Temerit, responsable de la mostra, el projecte va trigar sis anys a gestar-se: tres d'estudi documental basat en 52 llibres sobre la vida de Jesús i tres més per a l'execució material. Les figures han estat creades per escultors de renom com José Luis Mayo, utilitzant la tècnica de Palillo per a les peces de primera línia (35 cm) i jugant amb la perspectiva amb figures de només 2 cm al fons. Recorregut i Escenes L'exposició es divideix en tres grans etapes històriques i geogràfiques: Natzaret: Amb una reproducció fidedigna de la cova de l'Anunciació i escenes de la vida quotidiana al carrer. Betlem: Presentada com una ciutat fortificada amb carrers empedrats, clavegueram i representacions d'oficis i el cobrament de tributs. Egipte: Mostra la fugida de la Sagrada Família amb rèpliques del Temple d'Osiris i el Far d'Alexandria, destacant pels seus mosaics fets a mà. Informació pràctica i solidaritat "Tots els diners que la gent tira al canal, més el donatiu voluntari, són per a Càritas de Tarragona." L'accés està organitzat per evitar aglomeracions (amb capacitat per a 180 persones cada mitja hora). Es recomana reservar hora a través d'internet o directament al mercat per evitar les llargues cues que poden superar l'hora d'espera.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Balanç del Síndic de Greuges de la URV (2007-2008)
Introducció i Dades Generals L'advocat Francisco Zapater, actual Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta l'informe del curs 2007-2008. Es destaca una disminució del 9% en la conflictivitat respecte a l'any anterior, mantenint-se una mitjana d'unes 50 intervencions anuals. Zapater atribueix aquesta baixa conflictivitat a tres factors clau: • L'estabilitat institucional de la URV. • Una certa atonia social o falta de denúncia formal. • La possible falta de credibilitat o desconeixement de la figura del síndic per part d'alguns col·lectius. Perfil de les Queixes i Por a Represàlies La majoria de les queixes procedents dels estudiants (64%) es concentren en la trucada "trilogia de conflictes": notes, beques/diners i matriculació. Tot i que són qüestions sovint considerades "domèstiques" o de baixa intensitat, per a l'estudiant tenen una gran rellevància subjectiva. "Molts alumnes i personal tenen por a represàlies si presenten una queixa formal, especialment davant de professors." El Síndic actua com a mediador, escoltant ambdues parts i buscant solucions basades en la conciliació i la generositat, ja que la institució no té poder executiu, sinó capacitat de recomanació i dissuasió. Igualtat de Gènere i Pla d'Igualtat Un dels punts més rellevants és el lideratge de la URV en la creació del seu Primer Pla d'Igualtat, sent pionera entre les universitats catalanes. Zapater destaca que moltes universitats espanyoles encara no compleixen la llei d'igualtat obligatòria, i que les mesures de la URV s'estan exportant com a model a seguir. El Futur de la Universitat Pública L'entrevista conclou amb una reflexió sobre el Procés de Bolonya i la falta d'inversió pública. Zapater expressa la seva preocupació perquè la universitat no sembla una prioritat pressupostària per als polítics, tot i que defensa la fortalesa de la vocació pública dels dirigents universitaris davant les pors de privatització.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Descobrint Vitòria: Turisme, Cultura i Gastronomia
Vitòria-Gasteiz: Un destí ideal per al pont de la Puríssima En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'expliquen els detalls per participar en un sorteig d'una estada a Vitòria-Gasteiz per a dos oients. L'experiència inclou allotjament i esmorzar en un cèntric hotel de quatre estrelles (NH Canciller Ayala). Per parlar de les bondats turístiques de la capital basca, el programa connecta amb Clara Navas, responsable de l'Oficina Municipal de Turisme de la ciutat. La Catedral de Santa Maria: La "Joia de la Corona" Un dels punts d'interès més destacats és el programa de restauració de la catedral, que permet fer visites guiades per conèixer l'edifici des de dins mentre s'està rehabilitant. Interès literari: L'escriptor Ken Follett es va inspirar en els problemes estructurals d'aquesta catedral per escriure la seqüela d'Els pilars de la Terra, titulada Un món sense fi. Dinàmica de visites: Les visites canvien periòdicament, oferint detalls nous fins i tot a qui ja l'ha visitat anteriorment. Patrimoni, Museus i Gastronomia Vitòria destaca pel seu casc medieval, un dels millors conservats del nord de la península, i per la seva aposta per la mobilitat sostenible: Mobilitat: Servei gratuït de préstec de bicicletes per recórrer la ciutat, que és majoritàriament plana. Cultura: El museu d'art contemporani Artium (especialitzat en art espanyol dels segles XX i XXI) i el famós Museu Fournier de Naipes (actualment en obres per integrar-se amb el futur Museu d'Arqueologia). Gastronomia: Les rutes de pinchos són imprescindibles, especialment al centre i al casc històric. El camí de l'Enobús Per a estades més llargues, es recomana l'Enobús, un transport turístic que porta els visitants cap a la zona de la Rioja Alabesa per visitar cellers i viles emmurallades, tornant a la capital a la tarda. "Vitoria és una ciutat per passejar, per perdre's caminant o per anar en bicicleta i disfrutar del bon menjar." L'entrevista conclou recordant els forts vincles entre les oficines de turisme de Tarragona i Vitòria, animant els tarragonins a descobrir la capital d'Euskadi.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Trasllat de la Facultat de Lletres de la URV
Cap a una nova etapa universitària El professor Jordi Blay explica el complex procés de trasllat de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de la seva històrica ubicació a la Plaça Imperial Tarracó cap a les noves instal·lacions de l'Avinguda Catalunya. Aquest canvi no només implica un moviment logístic, sinó també un tancament d'etapa emocional per a la comunitat acadèmica. Reptes del trasllat Volum de material: L'acumulació de llibres, tesis doctorals i arxius generats des de l'any 1971 suposa un gran repte logístic. Espais compartits: El pas d'edificis antics a instal·lacions modernes obliga a una reorganització dels despatxos, que passaran a ser compartits. Calendari d'execució: El trasllat començarà al desembre i s'espera que la facultat estigui plenament operativa al febrer, tot i que la biblioteca romandrà uns mesos més a l'antiga seu per la seva complexitat. La celebració del 17 de desembre Per acomiadar l'edifici vell i donar la benvinguda al nou, s'ha organitzat una jornada especial: Acte acadèmic (matí): Inclourà la "última lliçó" simbòlica a càrrec del doctor Lluís Navarro, qui va impartir la primera classe el 1971. Acte lúdic (tarda): Obert a exalumnes i professors per compartir memòries i batalletes. Projecte Audiovisual: Es projectarà un recull d'imatges històriques i es fa una crida a la participació ciutadana: "Si algun exalumne té imatges d'alguna classe o de la universitat i no té inconvenient en deixar-nos-les, que ens les passi a través de la web." Valor sentimental i social L'entrevista destaca el paper de la facultat com a centre de vida social a Tarragona durant dècades, mencionant llocs emblemàtics com el bar de la facultat, un espai de reunió clau per a generacions d'estudiants.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Seguretat i emergències al Camp de Tarragona
Gestió d'Emergències i Risc Químic L'entrevista se centra inicialment en les proves de sirenes de confinament que es realitzen anualment per comprovar l'efectivitat del so i conscienciar la població. Hortència Grau destaca que la demarcació de Tarragona és pionera en aquests simulacres a causa de la presència dels polígons petroquímics. Protocols de Confinament • L'objectiu principal és que la ciutadania sàpiga que s'ha de tancar a casa davant un accident químic. • Es recalca la importància de no anar a buscar els nens a l'escola, ja que els centres educatius tenen els seus propis plans d'emergència. • El departament utilitza material informatiu multilingüe per arribar a la població nouvinguda. "La consigna principal sempre és el confinament: quedar-se a casa i tancar portes i finestres." Desplegament i Seguretat Ciutadana Pel que fa als Mossos d'Esquadra, es fa un balanç positiu del primer mes de desplegament complet a les comarques de Tarragona. El model es basa en el patrullatge dirigit i una estreta col·laboració amb les policies locals. Infraestructures Policials • La nova comissaria de Camp Clar està en fase de licitació amb un pressupost de 16 milions d'euros i es preveu que estigui llesta a finals de 2010. • Es mantindrà l'oficina d'atenció al carrer Mallafré per la seva centralitat, mentre es negocia amb l'Ajuntament la possible ubicació de Batistini. Pressupostos i Recursos per al 2009 El pressupost del Departament d'Interior preveu millores significatives en personal i equipament: • Incorporació d'efectius: S'espera l'arribada de nous agents de la promoció de 2009 per pal·liar el dèficit estructural. • Bombers: Es preveu la construcció del nou parc de Valls i la renovació del parc mòbil amb vehicles nous. • Trànsit: Es manté l'objectiu de reduir la sinistralitat al 50%, posant el focus en col·lectius vulnerables com motoristes i ciclistes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Carmen Machi i l'essència de 'La tortuga de Darwin'
Carmen Machi: Més enllà de la televisió En aquesta conversa, l'actriu Carmen Machi reflexiona sobre el seu gran èxit teatral amb l'obra La tortuga de Darwin, escrita per Juan Mayorga. Machi comparteix la seva visió sobre la professió i la necessitat de diferenciar entre el personatge i l'intèrpret, especialment després d'anys de popularitat televisiva. L'obra i el personatge de Harriet L'actriu interpreta la Harriet, una tortuga de 200 anys que va pertànyer a Charles Darwin i que ha estat testimoni dels esdeveniments més importants de la història contemporània. La construcció del personatge: Machi no utilitza disfresses; es basa en el tempo, la mirada i els gestos per transmetre la naturalesa de l'animal. La trama: La Harriet visita un historiador per corregir els seus llibres, ja que ella va viure els fets en primera persona (des de la Revolució Industrial fins a les Guerres Mundials). La mirada crítica: L'obra planteja que la humanitat, més que evolucionar, ha viscut processos d'involució. Canvi de rumb professional Machi anuncia una decisió important en la seva carrera: L'adéu a 'Aída': Confirma que deixarà la sèrie de televisió a finals d'any per centrar-se en el teatre i el cinema. La necessitat de renovació: Explica que, després de nou anys amb el mateix personatge, necessita nous reptes que li tornin l'emoció i el "vertigen" creatiu. "El teatre és art pur... viure quelcom en aquell moment, l'aquí i l'ara, el tangible, tan viu." L'entrevista conclou amb l'entusiasme de l'actriu per actuar a Tarragona, destacant la calidesa del públic català i la il·lusió de portar aquesta reflexiva història sobre la memòria i la supervivència a nous escenaris.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Càncer infantil: Sensibilització i reptes familiars
El càncer infantil i el trencament de tabús En l'actualitat, el càncer en adults ja no es considera un tema prohibit, però existeix encara un fort tabú social quan la malaltia afecta els nens. Segons en Miguel, delegat de la AFANOC a Tarragona, la societat sovint opta per "mirar cap a una altra banda" a causa del dolor que genera la situació. L'objectiu de l'entitat és trencar aquestes barreres i normalitzar la vida del nen malalt. La importància de l'entorn escolar i social És fonamental que el nen se senti integrat en el seu dia a dia per afavorir la seva recuperació emocional i física: Integració escolar: Quan un nen torna a l'escola, encara que estigui en tractament, ho fa perquè pot. Cal evitar la sobreprotecció i la por per part de mestres i companys. Actitud positiva: Un ambient normalitzat ajuda directament en el procés de curació; el nen continua tenint les mateixes ganes de jugar i de relacionar-se. Reivindicacions logístiques i legislatives La malaltia genera una gran pressió sobre l'estructura familiar, ja que els centres de referència (com la Vall d'Hebron) sovint són lluny de la llar. L'entitat reclama millores urgents: Hospital de dia de proximitat: Poder fer tractaments puntuals o analítiques a prop de casa per evitar desplaçaments esgotadors. La Casa dels Xuklis: Un projecte de residència a Barcelona per a famílies desplaçades on tinguin cobertes les necessitats bàsiques i intimitat. Baixes laborals per a pares: Es reivindica un canvi legislatiu al Congrés perquè els progenitors puguin cuidar dels fills hospitalitzats sense dependre de la "bona voluntat" dels metges per obtenir baixes irregulars. "Un nen malalt continua sent el nen de sempre; té les mateixes ganes de jugar i d'estar amb els amics que abans de caure malalt." Campanya "Posa't la Gorra" L'esdeveniment a Port Aventura no és només lúdics, sinó una eina de sensibilització massiva. Inclou tallers, actuacions musicals i la lectura d'un manifest per part dels propis nens afectats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Acompanyament i reptes del càncer infantil: AFANOC
El càncer infantil i el tancament de l'estigma social En l'actualitat, el càncer en adults s'ha normalitzat socialment, però en el cas dels infants encara persisteix un cert tabú. Segons en Miguel, delegat d'AFANOC a Tarragona, la societat tendeix a mirar cap a un altre costat davant del dolor que provoca la malaltia en nens. L'objectiu principal de l'entitat és trencar aquestes barreres i conscienciar que: Un infant malalt continua sent, davant de tot, un infant amb ganes de jugar i socialitzar. La normalització a l'escola i al barri és clau per a la seva recuperació emocional. Cal evitar la sobreprotecció innecessària per part de mestres i entorn quan el nen torna a les aules. Reivindicacions: Proximitat i suport legislatiu L'entitat posa el focus en les dificultats logístiques i legals que pateixen les famílies. Malgrat que la Vall d'Hebron és el centre de referència, es demana que els tractaments puntuals i les analítiques es puguin realitzar en hospitals de proximitat (com Tarragona o Tortosa) per evitar desplaçaments esgotadors. A més, es denuncia una mancança greu en la legislació laboral: "No pot ser que un pare o mare hagi de demanar una baixa fraudulenta per malaltia pròpia per poder estar amb el seu fill hospitalitzat a 100 km de casa." Projectes i voluntariat: La Casa dels Xuklis Un dels projectes més ambiciosos és la construcció de La Casa dels Xuklis, una residència a Barcelona per a famílies desplaçades que ofereix: Un espai d'intimitat i serveis bàsics de cuina i bugaderia. La tranquil·litat de centrar-se exclusivament en la cura del fill/a. Voluntariat a domicili: Formació de persones per acompanyar els infants o els seus germans a casa, permetent així el descans dels progenitors. Campanya "Posa't la Gorra" Aquest diumenge se celebra la festa solidària a PortAventura, on a través de la compra d'una gorra (aquest any de color blau), els ciutadans col·laboren econòmicament i participen en tallers, concerts i la lectura d'un manifest reivindicatiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
El Festival Teatre Màgic 2008 amb Manu Vera i Ana Tamariz
Clausura del Festival Teatre Màgic a Tarragona L'episodi se centra en la recta final del Festival Teatre Màgic 2008, que porta a la ciutat de Tarragona propostes d'alt nivell internacional. L'entrevista amb el mag Manu Vera desvela els detalls de les actuacions que tindran lloc al Teatre el Magatzem durant el divendres i el dissabte. Espectacles Destacats La Cabeza Misteriosa: Una proposta excepcional protagonitzada per Ana Tamariz. Es tracta d'un número de fira antic que s'instal·la al vestíbul del teatre on una cap de dona cobra vida, parla i fins i tot endevina el futur dels assistents. La Fabulosa Màgia d'Ayer, Hoy i Mañana: Una producció de la companyia Scènicus, dirigida pel mestre Juan Tamariz. L'espectacle és un recorregut històric que combina: Ahir: Projeccions de grans mestres clàssics com Fraxon o Slydini. Avui: Màgia en directe realitzada pels membres de la companyia. Demà: El record i la il·lusió que perdura en l'espectador un cop surt del teatre. El Retorn de la Màgia al Teatre Durant la conversa, es reflexiona sobre el moment dolç que viu l'il·lusionisme. Vera destaca que, tot i la presència de la màgia a la televisió, el teatre és el seu espai natural perquè és on el públic pot gaudir de l'impossible sense la sospita de trucs de càmera. "Avui en dia el públic ja no ve a veure si l'enganyen, sinó que ve a gaudir de coses impossibles i a deixar-se portar per la il·lusió." L'espectacle de la companyia Scènicus suposa un estrena a Catalunya, consolidant el festival com un referent cultural a la zona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Actualitat de les instal·lacions esportives a Tarragona
Noves instal·lacions i serveis municipals L'Ajuntament de Tarragona preveu l'obertura de nous gimnasos municipals al Serrallo, Bonavista i Camp Clar per al gener. Aquests centres oferiran serveis integrals de càrdio, musculació i activitats dirigides amb una clara vocació de servei públic. • Sala de musculació de més de 500 metres quadrats. • Zona de càrdio de 700 metres quadrats. • Accés inclòs a piscines, saunes i jacuzzis amb el mateix abonament. • Quota mensual assequible de 30 euros. El model de gestió i el carnet únic S'ha posat un èmfasi especial en la proposta del carnet únic, que permetrà a qualsevol ciutadà accedir a totes les instal·lacions esportives municipals sense restriccions, incloent-hi la de Sant Pere i Sant Pau, que passarà a ser gestionada de forma directa per l'Ajuntament a partir de l'estiu vinent. "No hi haurà en tota la ciutat cap instal·lació que estigui bloquejada; qualsevol ciutadà podrà anar a qualsevol d'elles amb el seu carnet." Inversions i pressupostos per al 2009 Es detallen les partides pressupostàries destinades al manteniment i millora dels equipaments: • Cobertura de la piscina de Sant Salvador: Prioritat immediata per a l'any 2009. • Velòdrom de Camp Clar: Elaboració del projecte de cobertura. • Nova piscina a Torreforta/Riu Clar: Estudi d'un model de piscina diferencial i rendible que complementi les instal·lacions existents a Camp Clar. • Empresa Pública d'Esports: Creació d'una nova entitat per agilitzar la gestió i reinvertir els beneficis en les pròpies instal·lacions. Esdeveniments i Promoció de l'Esport Mitja Marató de Tarragona L'èxit de convocatòria de la Mitja Marató, amb el tancament d'inscripcions anticipat, obliga a replantejar l'esdeveniment per a futures edicions. L'objectiu és convertir-la en la primera mitja marató de Catalunya en qualitat i volum, augmentant la capacitat fins als 2.500 corredors l'any vinent. Observatori de l'Esport i Mecenatge Es formalitza l'Observatori de l'Esport amb funcions d'estudi sobre la relació entre salut i activitat física. A més, es posaran en marxa dues eines clau: Agència del Patrocini i Mecenatge: Per incentivar la inversió privada en l'esport base mitjançant exempcions fiscals. Control de qualitat: Garantir que l'oferta esportiva municipal respongui a les necessitats reals de la població.