Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

673-696 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Tacletes: Una nova mirada a la criança a Tarragona
Presentació de l'Associació Tacletes La Núria i la Sònia han presentat l'associació Tacletes, un col·lectiu sorgit a Tarragona per donar resposta a la solitud i la manca d'espais d'oci per a famílies amb infants de 0 a 3 anys. L'entitat neix com un «crit de guerra» positiu de mares que, tot i el cansament i la falta de son, volen mantenir la seva vida social i compartir l'experiència de la maternitat. Objectius i filosofia de l'entitat Reivindicació de l'espai públic: L'associació reclama que tenir fills no ha d'implicar l'aïllament social. Busquen integrar els infants en les activitats habituals dels adults. Compartir experiències: Crear un espai on parlar obertament de la criança, des de les fites del desenvolupament fins a les crisis personals, evitant el sentiment de "mala mare". Model de família plural: Tot i que el grup promotor són dones (tacletes), l'entitat està oberta a tota mena de nuclis familiars: monoparentals, parelles del mateix sexe, etc. Suport mutu: Davant la ineficàcia dels manuals teòrics, aposten per l'aprenentatge basat en l'experiència compartida. Activitats i formació L'associació ja disposa d'un punt de trobada al Centre Cívic de la Part Alta (els dimecres a la tarda) i ha programat un calendari formatiu: Xerrada i taller sobre criança: A càrrec del psicòleg Enrique Blai (1 d'octubre). Curs de reflexologia podal: Amb la infermera Antònia Alvareda al novembre. "Tenir un fill et modifica els horaris, però pots seguir fent moltes coses... no volem fer compartiments a la vida, sinó compartir-la amb el fill i la resta de la gent." Festa de presentació Aquesta tarda se celebra la festa inaugural a la Plaça dels Sedassos (18:00 h), una proposta híbrida amb DJs, malabars i espais per guixar a terra, oberta a tota la ciutat, inclosos avis i tiets.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Dia Mundial de l'Alzheimer i el Centre de Respir de Tarragona
Commemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre), l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona ha organitzat una jornada informativa. Tot i coincidir amb les festes de Santa Tecla, el dissabte 20 de setembre s'instal·larà una carpa a la Rambla Nova per oferir: Divulgació i informació: Material bibliogràfic especialitzat i documentació actualitzada sobre la malaltia. Sensibilització social: Venda d'objectes com ventalls i capsetes de fusta pintats pels propis malalts, demostrant que encara conserven capacitats artístiques en fases mitjanes del procés. Recaptació de fons: Ajudar a finançar les activitats de l'entitat davant la manca de recursos públics suficients. El Centre de Respir: La joia de la corona El senyor Jaume Soler destaca la importància del Centre de Respir ubicat a Sant Pere i Sant Pau. Segons el president: "És el que en diríem la joia de la corona, i realment és el que ens porta més mal de cap perquè és on hi ha més inversió econòmica." Funció: Ofereix tres hores diàries (de 10:00 a 13:00) d'estimulació cognitiva per a 15 malalts. Activitats: Tallers de llenguatge, exercicis amb números, musicoteràpia i fisioteràpia. Impacte familiar: Permet que el cuidador tingui un temps de descans necessari per a les seves gestions personals. Finançament i Llei de Dependència L'entitat travessa moments complexos a nivell econòmic: Dificultats en les ajudes: Les entitats bancàries i fundacions s'estan desviant cap a altres àrees com la immigració o el medi ambient. Llei de Dependència: Es valora de forma crítica per la seva lentitud i la manca de recursos reals que arribin a les famílies de Tarragona. Cuidar el cuidador: Es preveu un taller especialitzat pel mes de novembre per ajudar els familiars a gestionar l'esgotament físic i psicològic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Miró i Royó: La Farinera de Tarragona al món
L'aliança artística entre Joan Miró i Josep Royó L'entrevista a Rosa Ricomà, directora del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), detalla l'exposició dedicada a la col·laboració entre Joan Miró i el tapisser Josep Royó. Aquesta mostra no només exposa obres, sinó que reivindica el paper de Tarragona com a centre de producció artística d'abast internacional durant una dècada. Origen i el Tapís de Tarragona L'inici d'aquesta relació té un component personal i local: * L'accident de la filla de Miró: El vincle sorgeix després que la filla de l'artista fos atesa pel doctor Orozco a Tarragona. En agraïment, Miró va crear el Tapís de Tarragona. * La recerca de volumetria: Miró buscava superar la tècnica plana del gobelent i va trobar en el mestratge de Royó la capacitat de donar vols i textures a les seves obres. La Farinera: L'epicentre creatiu L'exposició ret homenatge a La Farinera, un espai industrial desaparegut on es van gestar peces que avui es troben arreu del món: * El gran tapís del World Trade Center (desaparegut l'11-S). * Obres per a la National Gallery de Washington i la Fundació la Caixa. * Ús de materials innovadors com sacs de farina, cordes i fibres vegetals. "L'exposició no és tan sols mostrar obra artística, sinó fer recerca en la memòria del col·lectiu de Tarragona." Activitats i nova etapa del museu La mostra, oberta fins al 16 de novembre, s'acompanya de: 1. Escenografia interactiva: Recreació de l'ambient de La Farinera amb materials originals. 2. Cicle de cinema: Projeccions de Pere Portabella i Català Roca sobre el procés de creació. 3. Projecte educatiu: Activitats familiars com Mirant endins per descobrir el món de Miró.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Presentació de l'Àliga Petita per Santa Tecla
Estrena de l'Àliga Petita de Tarragona L'episodi se centra en la culminació d'un projecte emblemàtic per a la cultura popular tarragonina: la creació de l'Àliga Petita, peça clau de la Santa Tecla Petita. En la conversa participen Josep Bertran (Repsol), Javier (Ball de Diables) i l'artista Antoni Mas, responsable de la seva construcció. Detalls Tècnics i Artesania L'escultor Antoni Mas explica les dificultats de replicar l'element original en una versió reduïda però fidel: Reducció proporcional: La peça és aproximadament un 60% de la mida de l'àliga gran (un terç més petita). Repte del pes: S'ha buscat la màxima lleugeresa perquè pugui ser duta per infants. Finalment, el seu pes ronda els 17-20 quilos gràcies a l'ús de planxes més fines i una estructura interna de filferro. Filiació artística: No és una còpia exacta feta amb motlle, sinó un treball manual que l'artista defineix com "la filla de la gran". El Suport de Repsol i el Projecte T6.000 Josep Bertran destaca el compromís de l'empresa amb el Seguici Popular. Enguany, el projecte ha augmentat la seva dotació: La col·laboració ha passat de ser simbòlica (ajuda per al vestit dels diables petits) a consolidar-se amb el Projecte T6.000. Aquest any la dotació ha pujat fins als 7.000 euros, destinats íntegrament a la construcció d'aquesta nova peça. L'Estrena i el Sentiment de Festa El Ball de Diables ha gestionat la logística dels portants (infants d'entre 9 i 12 anys) i el vestuari confeccionat a la ciutat. La presentació oficial tindrà lloc aquesta tarda a l'Antic Ajuntament i a la Plaça de les Cols. "Quan la criatura ha estat a fora, m'ha quedat com un descans; és com quan pareixes." L'artista Antoni Mas expressa així l'alerta i la satisfacció de veure l'obra acabada i lliurada a la ciutat per al seu ús festiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Els Sirex i els Mustang a Santa Tecla: Rock i records
El retrobament de dues icones del Pop-Rock L'episodi recull una conversa entusiasta amb Leslie dels Sirex i Santi Carulla dels Mustang, que es troben a Tarragona per oferir un concert conjunt a la Plaça de la Font durant les festes de Santa Tecla 2008. Malgrat la rivalitat històrica que se'ls atribuïa als anys 60 (similar a la dels Beatles i els Rolling Stones), els dos líders reafirmen la seva amistat i respecte mutu. Diferències i identitat musical Tot i formar part d'una mateixa generació que va portar "aire fresc" a la música del país, els artistes aclareixen que els seus estils són ben diferenciats: Els Sirex: Destacats per la seva aposta per la composició pròpia i un so amb molta "marxa" i energia de Rock and Roll. Els Mustang: Reconeixibles pel seu segell personal i la gran capacitat de connectar amb les balades i els èxits del moment. Un legat que uneix generacions Els convidats reflexionen sobre la pervivència del seu èxit. No només atrauen el públic de la seva època, sinó que detecten una presència creixent de gent jove que ha heretat el gust per aquestes cançons a casa: "Ens sorprèn que al cap de tants anys la gent continuï esperant això de nosaltres... veiem com segueixen la lletra de les cançons a pesar del temps que ha passat." Compromís amb l'espectacle El concert a la Plaça de la Font (previst per a les 22:30h) es presenta com una celebració de la professionalitat, on l'objectiu principal és la diversió i la complicitat absoluta amb l'audiència, demostrant que l'entusiasme no depèn de l'edat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
27'
L'univers d'Eduardo Chillida: Art, Espai i Matèria
El Llegat de Chillida a Tarragona L'episodi se centra en la inauguració de l'exposició Chillida 1980-2000 a Tarragona. A través d'una conversa amb el seu fill, l'Ignacio Chillida, s'explora profundament la filosofia de treball de l'escultor basc, destacant la seva constant recerca de nous reptes i el seu respecte absolut pels materials. La Relació amb els Materials L'art de Chillida es defineix per una relació dialèctica amb la matèria. Segons Ignacio, el seu pare no començava pel material, sinó per la idea, buscant després l'element que millor la pogués realitzar. • Terres i Arcilles: Tot i que inicialment les va rebutjar, va descobrir una manera de treballar-les de forma sòlida i compacta que el va apassionar. • Alabastre: Un material clau per la seva capacitat d'absorbir i expulsar la llum, creant una sensació de vida interior. • Paper: Utilitzat en les seves famoses gravitacions, on l'espai substitueix la cola. Conceptes Fonamentals: Espai i Buit Per a Eduardo Chillida, l'espai al voltant de l'obra era tan important com l'obra mateixa. L'artista rebutjava les escultures buides per dins si l'espai no era accessible, considerant-ho una "aberració". "El que és d'un és gairebé de ningú; l'obra pública és de tothom." Aquesta visió el va portar a prioritzar l'obra pública, com el Pinta del Vent, on la natura (la llum, la pluja, el mar) transforma l'escultura constantment. El Museu Chillida Leku neix precisament del somni d'integrar les seves peces en un entorn natural obert. Tècniques Innovadores L'exposició a Tarragona recull peces que mostren la seva capacitat d'invenció: Les Gravitacions: Un invent propi on s'uneixen els papers amb cordes per deixar que l'aire circuli entre ells, lluitant contra la llei de la gravetat. Homenatges: Chillida dedicava obres a persones que admirava (Goethe, Giacometti) o fins i tot a figures quotidianes com el seu jardiner. Els Òxids: Tècnica de doble cocció amb òxid de coure que penetra en la massa de la terra per deixar una petjada negra indeleble.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Lluís Aragonès i el futur d'ERC al Camp de Tarragona
Balanç de mandat i unificació territorial Lluís Aragonès, president sortint d'Esquerra Republicana (ERC) al Camp de Tarragona, fa un balanç positiu dels seus quatre anys de mandat. Destaca com a principal fita la unificació de les estructures de Reus i Tarragona en una sola regió consolidada. Políticament, subratlla el creixement de la implantació municipal amb prop de 20 alcaldies i una presència notable als consells comarcals, malgrat la pèrdua del diputat a Madrid en les darreres eleccions espanyoles. Congrés Regional i renovació de cares Davant el proper congrés regional on es presenten dues candidatures (Adam Manyé i Albert Pereira), Aragonès defensa la necessitat de renovació generacional: Defensa de la democràcia interna: No veu la divisió en dues llistes com un problema, sinó com un exercici saludable. Pas enrere: Reivindica el seu gest de no presentar-se per deixar pas a "cares noves i fresques". Crítica implícita: Demana que tothom apliqui aquest criteri de renovació, recordant que alguns candidats ja han ocupat càrrecs de responsabilitat anteriorment. Situació nacional d'ERC i govern de la Generalitat Aragonès es mostra crític amb la direcció nacional actual, liderada per Joan Puigcercós, qualificant-la de feble: "Aquesta direcció actual és una direcció monocolor que només representa una part del partit, un 37%... és una situació que amb urgència s'ha de superar." Proposa una direcció més plural que integri tots els sectors. Pel que fa al candidat a la Generalitat per al 2010, creu que Josep-Lluís Carod-Rovira encara té recorregut i destaca que la gestió d'ERC al govern d'entesa és "impecable". Reptes de país: Finançament i Estatut L'entrevistat tanca analitzant la negociació del finançament de Catalunya. Considera que la unitat d'acció entre els partits catalans és clau per forçar el compliment de l'Estatut i adverteix que, si no s'arriba a un acord satisfactori, es produirà una crisi institucional greu amb l'Estat espanyol.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Balanç de la temporada de platges a Tarragona amb Creu Roja
Final de la temporada de vigilància a les platges de Tarragona En Joan Carles Castellbí, coordinador de platges de la Creu Roja a Tarragona, fa un balanç positiu de la temporada que acaba de tancar el seu servei diari aquest 15 de setembre. Tot i la finalització del servei regular, es mantindrà un dispositiu especial durant els caps de setmana de setembre i la festivitat de Santa Tecla (23 de setembre) a la platja de la Arrabassada. Punts clau del balanç de l'estiu: Meteorologia favorable: L'estiu ha estat marcat per la tranquil·litat al mar, amb poques banderes vermelles i una presència mínima de meduses. Incidències principals: Més que rescats aquàtics, els serveis s'han centrat en atendre cops de calor a causa de les altes temperatures. Seguretat i prevenció: S'ha destacat que els grups d'adolescents solen ser els usuaris que menys cas fan a les indicacions dels socorristes. Incident darrer: Fins i tot l'últim dia es va haver d'atendre una noia per un tall de digestió a la platja de la Sabinosa, que va requerir trasllat hospitalari. "No podem baixar mai la guàrdia; ahir mateix, l'últim dia, vam haver d'actuar ràpidament per una noia amb un tall de digestió." Preparació per al futur L'equip, format per unes 70 persones, inicia ara les tasques de desmuntatge i revisió de material. Castellbí anima als joves interessats a formar-se durant l'hivern a les oficines de l'Avinguda Andorra per a la propera temporada, subratllant que un 70% del personal sol repetir cada any gràcies al bon ambient i la formació continuada.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
El Circ Raluy a Tarragona: Tradició, Història i Innovació
La màgia del Circ Raluy a les festes de Tarragona El Circ Raluy, una de les institucions circenses més emblemàtiques de Catalunya, torna a Tarragona per presentar el seu nou espectacle en el marc de la Festa Major. En aquesta entrevista, Lluïsa Raluy repassa la trajectòria d'una nissaga que ja arriba a la seva cinquena generació i que manté viu l'esperit del circ clàssic adaptat als nous temps. Una herència de 75 anys El circ no és només un espectacle, sinó un estil de vida familiar que ha sabut preservar la seva essència: Patrimoni històric: El Raluy destaca per la seva col·lecció de carruatges originals totalment restaurats, que funcionen com un autèntic circ-museu itinerant. Orígens: La família té les seves arrels al Pirineu Aragonès, però s'ha consolidat com un referent del circ català, amb base a l'Aldea quan no estan de gira. Evolució: Tot i que s'han adaptat a les normatives modernes i a l'absència de grans animals salvatges, mantenen la disciplina i el rigor professional en cada número. L'espectacle actual: Dancing Circus Enguany, la companyia presenta una proposta que combina la tradició amb elements de dansa i una forta càrrega poètica: Innovació: Actuacions com la de l'equilibrista que fa claqué mentre manté posicions de mans. Relleu generacional: Les filles de la Lluïsa ja formen part activa del xou, destacant la seva filla de 15 anys amb un número de monocicles premiat internacionalment. Connexió amb el públic: L'èxit a Tarragona ha estat total, exhaurint entrades i demostrant que el circ segueix sent un gènere molt estimat. "El circ s'ha d'anar a veure, perquè és un espectacle poètic que manté la nostra essència i la nostàlgia del circ-museu." Adaptació i futur Lluïsa Raluy reflexiona sobre com el circ s'ha hagut de professionalitzar encara més, complint estrictes mesures de seguretat i transformant l'experiència en una atracció visual i cultural instal·lada al cor de les ciutats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Les veus de la Catedral: Campanes i campaners
El món de les campanes a Tarragona L'episodi explora la tradició viva i la història dels campaners de la Catedral de Tarragona. A través d'una conversa amb el Tòfol i el Jesús, descobrim com la passió per les campanes es transmet de generació en generació, convertint-se en una activitat gairebé addictiva per a qui la prova. Tradició i reivindicació dels tocs Els campaners expliquen que existeixen tocs més enllà dels estrictament reglamentats: Tocs de festa: Utilitzats per donar trempera a la ciutat i despertar l'interès dels veïns. Llenguatge cívic: Històricament, les campanes servien per comunicar esdeveniments quotidians com l'arribada d'un vaixell al port o situacions meteorològiques (com el toc dels perduts per la boira). El toc de la sal: Una curiosa tradició diària a les 11:45 per recordar a les mestresses de casa que havien de posar l'olla al foc. Història i conservació del patrimoni Un dels punts clau és la presentació del llibre Les veus de la catedral de Tarragona, que serveix com a manual per a futurs campaners. Es destaquen fets històrics com: Les campanes són, en alguns casos, més antigues que el campanar mateix. La col·laboració històrica dels bombers per mantenir i salvar les campanes. La complexitat de l'afinament, que es basa principalment en l'uïda i l'experiència. "Les campanes t'arrossegaven pel campanar... és una experiència impressionant que, un cop la tastes, ja no pots deixar." El futur de la professió Actualment, hi ha un grup de unes dotze persones que toquen assíduament, però fan una crida a noves mans novelles. No cal saber solfeig, només tenir ganes, estar atent i estimar les campanes per mantenir viva aquesta forma de comunicació que uneix el passat litúrgic i cívic amb el futur de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Presentació del Ball de Serrallonga Petit a Tarragona
Presentació del nou Seguici Petit L'episodi detalla la creació i la presentació oficial del Ball de Serrallonga Petit a la Casa de la Festa de Tarragona. Aquest projecte neix de la voluntat de garantir el relleu generacional de la tradició bandolera, amb la participació de fills d'exmembres, amics i companys d'escola. Característiques i Innovacions El ball és una reproducció fidel de la versió adulta, però adaptada a les necessitats i normatives dels infants: Els Trabucs: Donat que la legislació prohibeix l'ús de pòlvora o pistons per a menors, s'ha creat un mecanisme innovador que utilitza fibra de vidre i l'explosió d'un globus per simular el so del tret. El Vestuari: Les teles s'han buscat perquè siguin idèntiques a les originals. Destaca el vestit del diable burlesc, que ha estat cosit a mà per una àvia del grup en lloc de ser pintat. Els Integrants: El grup està format per 14 bandolers, el Joan, la Joana, el nen i el diable, amb edats compreses principalment entre els 7 i els 10 anys. Contingut i Reivindicació Serrallonga és un ball parlat, i la versió petita manté aquesta essència amb algunes modificacions: Parlaments moderns: S'han adaptat els versots per tractar temes que interessen a la canalla, com la sisena hora o el carnet del club dels tarragonins. Crítica social: Mantenen el to crític característic de la festa, adaptat a la visió infantil. "És el que diem, Santa Tecla sempre tot surt bé... el més important és que surtin a divertir-se i a disfrutar de la festa fent-la ells." Col·laboració i Finançament La creació del ball ha estat possible gràcies al suport d'institucions com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament, a més de la col·laboració de tallers especialitzats en imatgeria festiva.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
5'
Festiari: Noves figuretes de goma de la cultura popular
Festiari: Joguines de la Cultura Popular Catalana En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, en Marc Navarro, artífex del projecte festiari.cat, presenta una nova línia de merchandising festiu destinada principalment als infants. La iniciativa neix per omplir un buit històric en el mercat de joguines relacionades amb la tradició catalana. Els Protagonistes: Els Negritos de Tarragona Després de l'èxit amb les figures de la festa major de Reus (la mulassa i els bitxets), el projecte arriba a Santa Tecla amb la reproducció dels Negritos. Disseny amable: Les figures han estat creades per un escultor d'Alacant amb un estil infantil i faccions suaus. Material segur: Estan fetes de goma elàstica, un material ideal perquè els nens puguin jugar-hi, mossegar-les i portar-les a tot arreu sense perill de trencament. Dimensions: Tenen una alçada aproximada d'uns 20-21 centímetres. Filosofia i Futur del Projecte L'objectiu principal és que els nens i nenes no només vegin els elements de la festa un cop l'any, sinó que puguin integrar-los en el seu joc diari: "Volem que sigui un element de joc normal, com jugues amb altres ninos, jugar amb els representants de la festa." Disponibilitat i Expansió Actualment, les figures es poden adquirir a través del portal festiari.cat i en estands durant les festes. S'està treballant per portar-les al comerç convencional de cara a la campanya de Nadal. A més, ja s'estan planificant noves col·leccions per a ciutats del Penedès, Barcelona i l'Empordà.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Exposició Santa Tecla Digital i Concurs de Fotografia
Detalls de l'Exposició al Teatre Metropol Carlos Zornoza, president de l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona, presenta la mostra Santa Tecla Digital, una recopilació d'imatges de les festes de l'any passat que es pot visitar al vestíbul del Teatre Metropol. L'exposició ofereix una visió plural i ciutadana dels esdeveniments festius: Es van rebre un total de 404 fotografies de 101 participants diferents. La mostra actual inclou una selecció de 70 obres representatives. L'objectiu és mostrar la festa des de la mirada de la gent del carrer, més enllà de la fotografia oficial o periodística. Premis i Categories Destacades El certamen reconeix tant la qualitat artística com la capacitat de capturar moments únics del folklore tarragoní: Millor Fotografia (Premi a la Qualitat Artística): Atorgat a Xavier Pastrana per l'obra Camí de foc, una imatge del correfoc que destaca per l'ús de la tècnica del barregat i el contrast lumínic. Millor Moment Singular: Una imatge capturada a les escales de la Catedral amb el Bou i la colla, valorada pel seu valor documental i la capacitat de transmetre l'essència del moment. Concurs i Vida de l'Entitat L'entitat fa una crida a la participació per a la nova edició del concurs, que roman oberta fins a finals d'octubre. Zornoza subratlla que la tecnologia digital ha democratitzat la fotografia, permetent participar amb qualsevol dispositiu, des de mòbils fins a càmeres Rèflex. "L'aficionat s'enriqueix amb els coneixements de l'altre, compartint tècniques i participant en tallers per millorar." L'Agrupació Fotogràfica de Tarragona es defineix com una entitat veterana però oberta, que fomenta la formació constant a través de lligues internes i cursos per a socis i aficionats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Teatre de carrer andalús a la Plaça Friqui de Tarragona
Presentació de la companyia andalusa a les festes L'espai de la Plaça Friqui (ubicada a l'antic escorxador de Tarragona) es transforma aquest any en un pati andalús per rebre una delegació de grups de teatre de carrer provinents del sud de la península. L'entrevista reuneix diversos artistes que combinen el clown, els malabars, els equilibris i el mim. Companyies convidades i protagonistes Infoncundibles: Duo format pels germans Daniel i Alberto, especialistes en malabars i diábolo. Reconeixen que la seva vocació va ser tardana, però s'han convertit en un referent del sector. Companyia Chimichurri: Formada pel Rafa i la Marina. Ell és equilibrista i ella és contorsionista. Tot i que s'han instal·lat a Madrid, tenen arrels argentines i una llarga trajectòria de vuit anys a la península. Manolo Carambolas: Artista que actua en solitari especialitzat en mim i malabars amb bitlles i diábolo. Destaca la "solitud de l'artista" en el seu format. Passabarret Joglars: David Sánchez, responsable de la companyia i coordinador, explica la dificultat logística de moure's en el circuit de teatre de carrer. Reflexions sobre el sector del circ Els convidats debaten sobre la situació del teatre de carrer a Andalusia, destacant que: Hi ha una gran creativitat i talent, però manca un circuit estable de programació. Catalunya (amb referents com el Trapezi de Reus o la Fira de Tàrrega) és vista com un espai amb una cultura de carrer increïble. L'aprenentatge en aquest ofici neix sovint del fracàs i la capacitat de fer riure és un "treball social" recompensat pel somriure del públic. "A la nostra professió s'aprèn més del fracàs que dels èxits; fer riure és un treball social i la rialla del públic és el nostre sobresou." Programació a la Plaça Friqui L'espectacle a l'antic escorxador tindrà lloc de les 19:00h a la 01:00h, amb intervencions de 25 minuts cada mitja hora. Tot i la temàtica andalusa, es defineix com una "recreació còmica" amb música de guitarra i humor, creant un ambient únic per a les festes de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Premi El Balcó a la Llibreria La Rambla pels seus 40 anys
La Llibreria La Rambla, Guardonada amb el Premi El Balcó En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'anuncia que la Llibreria La Rambla ha estat escollida per rebre el prestigiós Premi El Balcó, atorgat anualment per Òmnium Cultural del Tarragonès. Aquest guardó reconeix la trajectòria d'entitats o persones que han destacat per la seva tasca de difusió cultural a la ciutat. Motius del Guardó i Trajectòria Històrica El jurat ha pres la decisió per unanimitat, destacant dos factors clau: - Una proposta popular massiva per part dels socis d'Òmnium. - El reconeixement al seu paper com a focus cultural i de resistència durant el tardofranquisme. "Era un focus cultural en unes èpoques en què s'havien de posar paraigües per poder fer actes polítics i culturals des de la vessant catalanista." Origen i Resistència (1968-1980) Ramon Marrugat, figura clau de la llibreria, rememora els inicis de l'establiment fundat l'any 1968. La llibreria va néixer com una iniciativa col·lectiva d'un centenar de tarragonins amb l'objectiu de difondre la literatura catalana i l'art inquiet del moment. Durant els primers anys, va haver de fer front a: - Pressions polítiques: El sistema els impedia constituir-se com a associació, obligant-los a formar una societat anònima per evitar traves legals. - Assetjament immobiliari (mòbing): Van patir un procés de desnonament sota l'excusa de construcció de vivendes, que els va portar tres vegades al Tribunal Suprem. - Centre de reunió: Va ser l'espai d'acollida per a moviments de tota mena: des de l'escoltisme fins a col·lectius de defensa dels drets civils i polítics. Actualitat i Celebració del 40è Aniversari Tot i que el context polític ha canviat, la llibreria manté la seva essència a través de tallers d'escriptura, presentacions de llibres i una constant dinamització cultural. Per celebrar els seus 40 anys, han realitzat una donació de més de 1.500 documents a l'Arxiu de la Ciutat i organitzaran una exposició retrospectiva al novembre. L'acte de lliurament del premi tindrà lloc el proper 21 de setembre, coincidint amb el pregó de les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
54'
Crida de Santa Tecla 2008: Homenatges i Inici de Festa
Inici de les Festes de Santa Tecla 2008 El 14 de setembre de 2008 marca l'inici oficial de les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'acte de la Crida, celebrat al Saló d'Actes de l'Ajuntament, serveix per convidar a la ciutadania a participar en els dotze dies de celebracions. Enguany, el calendari ha obligat a avançar l'acte un dia, coincidint amb la Diada Castellera de Festa Major. Homenatges i Distincions L'acte central ha consistit en el reconeixement a figures i entitats clau per a la festa: • Perpetuador de les Festes: La distinció ha estat per a Rafael Lluís Rofes, membre de la Víbria i dels Diables del Serrallo. En el seu discurs, ha recordat la seva trajectòria des de 1989 i la seva vinculació al barri mariner. • Teclers d'Honor: S'han guardonat tres institucions emblemàtiques: - Licor Chartreuse: Per la seva vinculació històrica i centenària amb la ciutat. - Diari de Tarragona: En motiu del seu bicentenari (1808-2008). - Calçats Núria: Establiment tradicional que des de 1943 proveeix d'espardenyes al Seguici Popular. Crida i Primera Tronada Després dels parlaments, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha dirigit unes paraules de reconeixement als guardonats, destacant que Santa Tecla és l'"ànima de la ciutat". L'acte ha seguit aquest protocol: Toc de Crida: Interpretat per la Cobla de Ministrers del Consell Municipal des del balcó. Visques a la Festa: Crits rituals de "Visca Santa Tecla i visca Tarragona". Primera Tronada: Encesa pel perpetuador i l'alcalde, a càrrec de la Pirotècnia Turís. "Ser perpetuador no és només ser constant, sinó afegir l'ànima perquè Santa Tecla continuï ferma per a les noves generacions." Anàlisi de la Diada Castellera En l'àmbit casteller, s'ha destacat la fita la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que ha aconseguit descarregar el 3 de 9 amb folre, un castell que no assolien des de feia nou anys. L'alcalde i el tinent d'alcalde Sergi de los Rios han celebrat el gran nivell de les colles locals de cara al proper concurs de castells.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3h 42min
Bona Nit: Reflexions sobre la Nit i el Benestar
Resum de l'episodi Aquest episodi se centra en un monòleg reflexiu i acompanyament nocturn on es repeteix el mantra de benvinguda a la nit. El programa explora la transició cap al descans i la importància de la salut mental en el context actual. Temes Principals • La serenitat com a objectiu diari. • Rutines de mindfulness abans d'anar a dormir. • L'impacte del silenci en la productivitat personal. "La nit no és només el final del dia, sinó el començament de la nostra recuperació interior." Seccions de l'Anàlisi Benestar i Salut Es discuteix com les paraules de cortesia afecten positivament el nostre entorn social. L'ús de frases com bona nit ajuda a tancar cicles emocionals diaris.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Inici del curs escolar al Camp de Tarragona
Actualitat de l'Inici de Curs 2008-2009 L'entrevista amb Vicent Villena, director dels serveis territorials d'Educació, confirma la normalitat absoluta per a l'inici del curs escolar el proper 15 de setembre al Camp de Tarragona. Dades Clau i Creixement • S'ha superat la xifra dels 100.000 alumnes, amb un increment de 4.000 respecte al curs anterior. • El cos docent augmenta amb 800 nous professors. • Tot i l'austeritat pressupostària, es mantenen les ràtios i s'ha reduït l'horari lectiu a primària de 25 a 23 hores gràcies al Pacte Nacional de l'Educació. Infraestructures i Recursos L'augment de la població escolar, especialment a P3 (un 40% més en tres cursos), obliga a l'ús de mòduls prefabricats. Villena defensa la seva flexibilitat mentre s'espera la disponibilitat de solars per a construccions definitives. "Els èxits en educació són èxits col·lectius i demanen la contribució de tothom." Planificació i Futur Nous Centres i Urbanisme La planificació de nous equipaments depèn de la cessió d'espais per part dels ajuntaments. A Tarragona ciutat, es preveu un nou centre de secundària (Tarragona 2) i s'està treballant en la millora de la oferta a les zones de Llevant i Ponent. Projectes Experimentals i Llei d'Educació • Espais de Benvinguda Educativa: Pla pilot a Reus i Vic per gestionar l'arribada d'alumnes nouvinguts amb una gestió arrelada al territori. • Llei d'Educació de Catalunya (LEC): Es preveu l'aprovació d'una llei que fomenti l'autonomia de centres i la corresponsabilitat dels governs locals. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'espera tancar un acord de finançament per a la nova seu a la Chartreuse abans d'un mes per iniciar les obres aquest mateix curs.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
15 anys de la Víbria de Tarragona: Celebració i Restauració
Celebració del 15è Aniversari de la Víbria de Tarragona En aquesta conversa, l'Ivan Luna, cap de colla dels Diables Voramar i de la Víbria, juntament amb el perpetuador de les festes Rafael Lluís, detallen els actes especials preparats per a conmemorar els 15 anys d'aquesta emblemàtica bèstia del seguici popular tarragoní. Actes Principals i Novetats Exposició Fotogràfica: Una mostra que recull la trajectòria de la peça des del 1993, incloent detalls com l'evolució de la pirotècnia i el simbolisme dels picarols de la cua, que representen la cohesió de les entitats de la ciutat. Recollida de Xumets: Un acte innovador on la canalla pot lliurar el seu xumet a la bèstia a la Plaça de les Cols, rebent a canvi un diploma acreditatiu. Espectacle del dia 20: Un acte commemoratiu secret després del retaule que promet ser "espectacular" i diferent del que és habitual. La Restauració de la Peça L'escultora Dolors Sanz ha explicat els detalls tècnics de la recent posada a punt de la figura: 1. Reparacions estructurals: S'han fixat les potes (abans mòbils) i s'ha millorat l'encaix de les ales. 2. Manteniment del material: S'han tractat les cremades a la fibra provocades per la pirotècnia i s'ha procedit a un repintat total seguint els colors originals. 3. Vigència: Es preveu que aquesta intervenció permeti mantenir la peça en bon estat durant els propers 3 o 4 anys. Anècdotes Històriques Es recorda especialment el convulsiu naixement de la bèstia l'any 1993: "Es va haver de repintar tota la nit abans de l'estrena perquè els colors originals no agradaven a la comissió de protocol, i l'endemà, la pluja va desfer la pintura fresca." També s'ha rememorat el viatge a Lisboa amb Comediants, on la Víbria es va perdre per les carreteres espanyoles i va arribar amb un dia de retard, generant moments de gran nerviosisme.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Exposició del Bestiari Festiu Europeu a Tarragona
El Bestiari Festiu Europeu arriba a la Casa de la Festa L'expert Ramon Saumell, en col·laboració amb l'historiador Jordi Bertran, presenta una exposició inèdita a la Casa de la Festa de Tarragona. La mostra recull 102 fotografies històriques (entre 1870 i 1970) que documenten la riquesa i diversitat del bestiari festiu arreu d'Europa. Diferències entre el model català i l'europeu Durant l'entrevista, Saumell destaca contrastos significatius entre les tradicions de Catalunya i les de la resta del continent: L'ús del foc: Fora de Catalunya, el bestiari festiu gairebé no utilitza pirotècnia. A països com Bèlgica o França, les figures són considerades sovint com a "gegants" i no tenen la vessant ignis que ens caracteritza. Música i interacció: Moltes figures europees, com la Tarasca de Tarascon, no porten acompanyament musical i tenen un caràcter més agressiu, embestint el públic. Dimensions: Les figures europees solen ser molt més grans, algunes arribant als 20 metres, i es desplacen majoritàriament amb rodes. La recerca i el valor documental El procés de creació de l'exposició ha estat fruit d'una intensa investigació en arxius, museus i col·leccions privades de països com Anglaterra, Alemanya, Holanda i França. Saumell subratlla que moltes d'aquestes peces ja han desaparegut o es conserven exclusivament en museus. "A Catalunya tenim un patrimoni molt important i molt antic... tenim quatre peces històriques (del segle XVII) que no estan enlloc més del món." La vitalitat de la tradició a Catalunya L'exposició posa en relleu la excel·lent salut del bestiari català. Actualment, Catalunya no només conserva peces originals del 1600, sinó que continua creant noves figures i versions infantils, mantenint una proximitat amb el públic que no es troba en altres zones d'Europa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
15è aniversari i restauració de la Víbria de Tarragona
La Víbria celebra 15 anys de devoció popular En motiu de les festes de Santa Tecla 2008, l'entitat dels Diables Voramar presenta un seguit d'actes per commemorar els 15 anys de la Víbria de Tarragona. L'episodi recull el testimoni d'Ivan Luna, cap de colla, i Rafael Lluís, un dels impulsors originals, des de la Casa de la Festa. Restauració i preparatius tècnics L'escultora Dolors Sanz ha estat l'encarregada de la restauració de la bèstia, un procés intens que ha buscat: * Reparar desperfectes causats per la pirotècnia en punts clau com el pit i la fibra. * Fixar elements estructurals com les potes i ajustar l'encaix de les ales. * Neteja i repintat complet respectant l'estil original per garantir una vigència d'uns 3 o 4 anys més. Anècdotes i simbolisme de la peça Durant la conversa se subratlla el valor emocional de la Víbria per a la ciutat, destacant detalls com els picarols de la cua, que simbolitzen la cohesió de les diferents associacions de veïns de Tarragona. Els protagonistes recorden anècdotes històriques com: * L'estrena l'any 1993, quan es va haver de repintar la peça 24 hores abans per disconformitat amb els colors i la pluja va desfer la pintura encara tendra. * L'odissea a Lisboa, on la bèstia es va perdre durant el trajecte cap a un espectacle amb els Comediants. Actes destacats del 15è aniversari Exposició retrospectiva: Una tria de fotografies que repassen l'evolució de la bèstia, els seus vestits i la pirotècnia. Recollida de xumets: Una iniciativa pionera on els nens i nenes poden lliurar el seu xumet a la Víbria a la Plaça de les Cols, rebent un diploma acreditatiu. Espectacle commemoratiu: Un acte sorpresa a la Plaça de les Cols el dia 20, després del Retaule, que promet ser espectacular i innovador. "És una peça de la ciutat, forma part de la ciutat i ens engloba una miqueta a tots."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Els nous Perpetuadors i Taclers de Santa Tecla
Reconeixements a la Festa Major de Tarragona L'episodi se centra en l'entrevista als nous protagonistes de les festes de Santa Tecla, que rebran els títols de Perpetuador i Taclers durant la Crida d'enguany. Es destaca la trajectòria de Rafel Lluís i el paper històric del Diari de Tarragona. Rafel Lluís i la recuperació de la Víbria • Rafel Lluís és nomenat Perpetuador de les festes per la seva llarga trajectòria vinculada al barri del Serrallo. • Va ser una figura clau l'any 1993 en la recuperació de la Víbria per al Seguici Popular, un element que enguany celebra el seu 15è aniversari. • Es desmenteix el mite sobre la seva condició de portant: > "Jo, portant de la víbria, no ho he sigut mai... 83 quilos són molts quilos per mi". El Diari de Tarragona i els 200 anys d'història • El Diari de Tarragona, representat per Antoni Coll, rep el títol de Tacler coincidint amb el seu bicentenari. • El diari ha cobert les festes des de la seva fundació el 1808, superant èpoques de guerra i destrucció. • Per celebrar l'aniversari, el rotatiu llança un col·leccionable sobre els 200 anys d'història de la ciutat i una col·lecció de xapes de cava commemoratives. La febre del Chartreuse i la Mamadeta • Sònia López, de Chartreuse Difusió, explica el fenomen d'aquesta beguda a la ciutat. • Enguany es comercialitza una edició limitada amb el cartell de la festa i el logotip de la Casa de la Festa. • L'acte central de la beguda és el "Dia de la Mamadeta" a la plaça del Fòrum.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
La Casa de la Festa i l'organització de Santa Tecla
Consolidació de la Casa de la Festa En aquesta conversa amb Jordi Bertran, es destaca l'èxit dels primers tres mesos de funcionament de la Casa de la Festa de Tarragona. L'equipament no només ha rebut una gran afluència de públic local, sinó que també ha atret un 30% de visitants forans, consolidant-se com un actiu turístic i cultural. Aquest projecte ha generat un efecte dominó en altres ciutats: Barcelona ha accelerat els seus plans per a un espai similar. Reus i Vilanova i la Geltrú s'estan plantejant seriosament la seva creació. La Generalitat de Catalunya estudia utilitzar-lo com a model estàndard per a un futur pla d'equipaments. Els detalls de Santa Tecla i el creixement de l'espai La Casa de la Festa es defineix com un espai viu. Durant les festes de Santa Tecla, l'edifici es converteix en un punt neuràlgic on les bèsties i gegants entren i surten constantment per participar en els actes. A més, s'anuncia una exposició excepcional de cent imatges històriques de bèsties (1870-1970) comissariada per Ramon Saumell. Actualment, l'equipament es troba en una fase d'expansió: 1. S'està treballant per completar la sala d'audiovisuals. 2. S'està preparant material de Festes TV amb imatges d'alta qualitat del seguici. 3. Es preveu la inclusió de balls recuperats recentment, com la Moixiganga o el Ball de Cossis. Rere les bressis: Logística i emergències Bertran descriu la feina tècnica durant la festa com una tasca de "bomber", resolent imprevistos d'última hora (infraestructures, neteja o subministraments). Destaca la importància del walkie-talkie com a eina de coordinació crítica per a: "Avisar a tothom del que està passant i coordinar-se amb Guàrdia Urbana, Protecció Civil i Turisme en cas d'emergència." Finalment, es treu ferro a la dependència de les previsions meteorològiques, recordant que la pluja sempre ha estat un factor inherent a les festes de setembre des de temps històrics.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Entrevista a Sandra Coloma: Les Claus de Santa Tecla
Introducció i Gestió de les Festes L'entrevista es realitza a la Casa de la Festa de Tarragona, un espai que combina la funció de museu amb la d'allotjament per als elements del seguici popular. La regidora de festes, Sandra Coloma, explica la complexitat de gestionar un programa amb més de 530 actes i la importància de la representació institucional per mantenir la proximitat amb la ciutadania. Valoració del Programa i Participació Es destaca la bona recepció del programa per part dels tarragonins, consolidant l'èxit de l'any anterior. La regidora subratlla que s'ha buscat un equilibri entre: • Espectacles d'oci i concerts per atraure el gran públic. • Actes tradicionals i rituals que defineixen el sentiment de tarragonisme. • Introducció de noves tradicions com el xumet de la Víbria per als més petits. "Santa Tecla té aquest factor de fer molt de tarragonisme; la festa evolució i creix per si mateixa gràcies als ciutadans." Novetats Tecnològiques i Territorialització Una de les grans apostes d'enguany és la decentralització de la festa, portant actes als barris (com el concert de Rosendo a Torreforta) per fomentar una celebració inclusiva en tota la ciutat. A més, s'incorporen les noves tecnologies per millorar l'experiència dels assistents: • Tecla TV: Pantalles gegants a la Rambla i a la Plaça de la Font per evitar aglomeracions i facilitar l'accés a persones amb mobilitat reduïda. • Programa al mòbil: Ús de tecnologia Bluetooth i descàrregues digitals per consultar l'agenda en temps real. • Interactivitat: Possibilitat d'enviar missatges que es projectaran a les pantalles durant els actes tradicionals. Seguretat i Protocol de Pluja Davant l'experiència de l'any passat, l'Ajuntament ha establert un protocol d'actuació en cas de pluja per coordinar les entitats del seguici i evitar confusions sobre la cancel·lació d'actes. També s'ha fet una crida a la calma durant la Baixada de l'Àliga, recordant la importància del civisme per garantir la continuïtat d'aquest acte multitudinari. La Casa de la Festa com a Motor Cultural Finalment, es fa un balanç positiu dels primers mesos de la Casa de la Festa. L'equipament s'ha consolidat com un espai vital per a les entitats que no tenien seu i com un punt d'atracció turística i educativa, especialment per als nens, que poden interactuar amb les bèsties del seguici.