Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1249-1272 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
250 anys dels Armats de la Sang de Tarragona
Història i Evolució de la Cohort Romana Els Armats de la Sang de Tarragona celebren el seu 250è aniversari, una fita que posa en relleu la seva trajectòria des de la fundació al segle XVIII fins a l'actualitat. Tot i que hi ha referències anteriors, la primera nota oficial de la seva assistència a la processó data del 1758. Originalment, la cohort estava formada per 14 elements, augmentant progressivament fins als 32 actuals, acompanyats pel Capità Manaies, un trompeta i sis timbalers. Al llarg dels anys, el grup ha viscut moments de crisi, especialment als anys 70, quan es va haver de pagar personal per mantenir la tradició, fins al canvi de rumb l'any 1982 amb la instauració del voluntariat. Organització i Tradició Social Actualment, formar part dels Armats és un privilegi amb una llarga llista d'espera. Les places es cobreixen només per baixa o per la jubilació obligatòria als 60 anys, mesura introduïda per garantir la renovació i la vitalitat del grup. Més enllà de la Setmana Santa, la cohort ha creat un fort vincle social: Organització de dinars, esmorzars i reunions durant tot l'any. Professionalització dels assajos i les formacions. Creació de la figura del suplent per cobrir baixes en actes menors. Simbologia i Identitat Tècnica La identitat dels Armats de la Sang es defineix per elements sonors i visuals únics que els diferencien d'altres cohorts catalanes: El so: Destaca l'arrossegament del peu per terra (amb xapes metàl·liques a la sola) i el cop rítmic de la llança. L'equipament: Els escuts actuals són considerats relíquies amb més de 90 anys d'història. L'esforç físic és considerable, ja que la llança pesa uns 4 quilos. Les passades: Evolucions coreogràfiques com la piràmide, la cadena o el nou encreuament de tres, que s'executen en punts emblemàtics com el Pla de la Catedral. "Ser armat és una activitat ciutadana i social integrada a la processó... vestir-se de romà a Tarragona té la seva gràcia." Actes Commemoratius del 250è Aniversari Per celebrar aquesta efemèride, s'han organitzat diversos actes que culminen en una desfilada commemorativa el 6 d'abril, amb la participació de cohorts convidades de Girona, Mataró, Torredembarra i Montblanc. També es preveu la presentació d'una obra musical dedicada i diverses exposicions fotogràfiques per documentar aquest llegat històric i cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
L'Any Jubilar de Sant Fructuós i l'Oficina del Pelegrí
L'Impacte de l'Any Jubilar a Tarragona L'episodi se centra en l'activitat de l'Oficina del Pelegrí, situada al Seminari de Tarragona, com a centre neuràlgic de l'Any Jubilar. Ariadna Pianigiani, responsable de l'oficina, explica com la ciutat s'ha bolcat en aquesta celebració que commemora el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi. Afluència de Visitants i Itineraris • L'oficina ja ha rebut prop de 4.000 pelegrins d'arreu del món, incloent-hi països com els Estats Units, el Japó, França i Bèlgica. • Els itineraris històrico-arqueològics permeten redescobrir el patrimoni local, destacant punts clau com: - La Catedral de Tarragona - L'Amfiteatre, lloc físic del martiri. - La Necròpolis i el conjunt de Centcelles. La Columna Vertebral: El Voluntariat El projecte compta amb una borsa d'uns 150 voluntaris de totes les edats. La seva tasca és fonamental per acompanyar els grups i oferir informació detallada sobre la història dels màrtirs. "Els voluntaris són la columna vertebral d'aquesta oficina; s'erigeix gràcies a la seva voluntat i disponibilitat." Projectes Socials i Solidaritat Internacional L'Any Jubilar no es limita a l'àmbit religiós, sinó que impulsa un fort compromís social amb projectes tant locals com internacionals: • A Tarragona: Creació de la Casa Sant Auguri per a l'acollida de persones transeünts. • A l'Àfrica: Construcció de cases d'acollida a Ruanda i a la República Democràtica del Congo (projecte Ecoloyabondeco per a nens del carrer). • A Terra Santa: Suport als cristians de Palestina mitjançant la venda de la llàntia del jubileu. Aspectes Tècnics de la Indulgència Es detallen els requisits per obtenir la indulgència plenària: pelegrinar a un lloc jubilar, rebre el sagrament de la confessió, participar en la missa i pregar per les intencions del Sant Pare. També es destaca la importància de les Actes Martirials, les més antigues de la Península Ibèrica, conservades com a testimoni físic del martiri de l'any 259.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
L'elaboració artesana de les mones a la Pastisseria Conde
Tradicions i Qualitat en la Pastisseria Artesana Josep González, de la Pastisseria Conde a Tarragona, explica els detalls de la campanya de Pàscua i la importància de mantenir el caràcter artesanal en l'elaboració de les mones. Durant l'entrevista, es posa èmfasi en la diferència abismal entre el producte de pastisseria i el de gran superfície. Tendències i Mides Actuals Reducció de mides: S'ha passat de mones de 5 quilos a mides més petites, d'entre mig quilo i dos quilos, adaptant-se a celebracions més familiars. Producte fresc: Les mones no s'exposen fins al Dijous Sant per garantir que estiguin acabades de fer. Personalització: L'avantatge de l'obrador és poder fer mones a mida, triant fruites com el meló o les cireres segons el gust del client. Xocolata d'Alta Qualitat vs. Industrials "No posem cap producte que mantingui l'humitat, sinó que és natural tot. Per això, en tres o quatre dies la mona s'asseca." Ingredients purs: Utilitzen exclusivament cacau i mantega de cacau, sense els additius que porten les mones industrials per aguantar mesos. Creativitat en xocolata: Destaquen les figures amb la imatge de jugadors del Gimnàstic de Tarragona (com Pinilla) i construccions complexes com xalets de tres xocolates. L'Impacte del Turisme i les Tradicions El pastisser comenta que, tot i que hi ha afluència de visitants, el perfil del turista ha canviat, essent ara més curós amb la despesa. Tot i això, la tradició catalana d'anar al camp a menjar la mona es manté viva i és el motor principal de les vendes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Balanç i futur de la Setmana Santa de Tarragona
Entrevista a Josep Ignasi Boada sobre la Setmana Santa L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en la celebració de la Setmana Santa Tarragonina, comptant amb la presència de Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, qui tanca un cicle de vuit anys al capdavant de l'entitat. Estat de la Festa i Reconeixements El president destaca la bona salut i la seriositat de la celebració a Tarragona, que enguany commemora fites importants: • El 80è aniversari de l'Agrupació, una de les més antigues de l'Estat. • Els 250 anys dels Armats de Tarragona. • La recuperació de passos històrics cremats el 1973. S'ha iniciat formalment el procés perquè la Setmana Santa de Tarragona sigui declarada Festa d'Interès Turístic Nacional a nivell estatal. Boada admet una certa "deixadesa" històrica en no haver-ho demanat abans, però subratlla que la documentació presentada per l'erudit Josep Maria Sabater és impecable. "Estem sent una mica pal de paller de com es tenen que fer les coses amb seriositat i un respecte molt important." Promoció i Obertura Exterior Una de les grans novetats d'aquest any ha estat la promoció a Barcelona per trencar el silenci dels mitjans nacionals: • S'ha presentat el dossier a agències i diaris com La Vanguardia i El Mundo. • La campanya s'ha extès a la Costa Daurada (del Vendrell a Miami Platja) per atreure turistes. • L'èxit acadèmic amb un seminari a la URV que va triplicar les inscripcions previstes. El Repte del Museu de la Setmana Santa Boada proposa un model de musealització itinerant o obert, en lloc d'un únic edifici: • Utilitzar les esglésies de Sant Llorenç, Natzaret i Sant Miquel. • Cercar un quart espai a la Part Alta per a les confraries sense seu. • L'objectiu és que el patrimoni es pugui visitar tot l'any o en períodes turístics clau. Comiat de la Presidència Josep Ignasi Boada deixarà el càrrec abans de l'estiu d'aquest 2008. Fa un balanç positiu de la seva etapa, destacant la natura amateur de la tasca i la necessitat que les confraries avancin cap a l'autosuficiència econòmica apujant quotes que actualment considera simbòliques.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
La Petita Història de la Setmana Santa de Tarragona
L'autora Fina Costa presenta la seva darrera obra, La Petita Història de la Setmana Santa de Tarragona, un llibre il·lustrat per la reconeguda Pilarín Bayés (a qui l'autora defineix com a 'ninotaire'). Aquesta publicació neix amb l'objectiu d'apropar les tradicions tarragonines a un públic transversal, des dels nens fins a la gent gran. Detalls del llibre i procés creatiu Complexitat del contingut: L'autora destaca que ha estat un dels llibres més difícils de sintetitzar a causa de la gran quantitat d'informació: 12 confraries i més de 20 passos que participen en la processó del Sant Enterrament. Fil conductor: Per lligar tota la història, s'han creat dos personatges de ficció, els àngels Just i Fidel, que guien el lector i acaben "instal·lats" simbòlicament a la façana de la Catedral de Tarragona. Col·laboració amb Pilarín Bayés: Costa explica que Bayés no fa simples dibuixos, sinó il·lustracions que interpreten i enriqueixen el text. Aquesta és la seva setena col·laboració conjunta. Objectiu i recepció "No es tracta d'un manual a l'ús, sinó d'una eina per apropar la Setmana Santa a aquells que no la coneixen abastament." Públic: Tot i el format, el llibre ha tingut una gran acollida entre els adults, que el compren per a ús personal com a guia bàsica. Preu i disponibilitat: Està a la venda per 5 euros a les llibreries de la ciutat, impulsat per l'agrupació d'associacions de Setmana Santa en el seu 80è aniversari. Projectes futurs Després d'aquest treball, Fina Costa té intenció de retornar a la temàtica social amb un projecte d'entrevistes a homes per parlar sobre la figura de la dona a les seves vides, seguint l'estela dels seus anteriors llibres sobre dones nouvingudes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Els bombardejos de Tarragona de 1938 i el llegat de Lluís de Salvador
Els bombardejos de Tarragona i el testimoni de Lluís de Salvador En commemoració del 70è aniversari dels tràgics bombardejos de març de 1938 a Tarragona, l'historiadora Helena Vergili presenta la recuperació d'una crònica documental excepcional. Aquest treball es basa en els papers de Lluís de Salvador, periodista i director del Diari de Tarragona durant la República, que va documentar amb una precisió quirúrgica els atacs patits per la ciutat. La figura de Lluís de Salvador Lluís de Salvador no només va ser un testimoni d'excepció, sinó un cronista compromès que va recollir dades exhaustives sobre la guerra abans de partir cap a l'exili: * Dades tècniques: Tipus d'avions (Henkel alemanys o Savoia italians), nombre de bombes i trajectòries. * Impacte humà: Relació detallada de morts, ferits, parentius i llocs de residència de les víctimes. * Desta d'exili: Va portar la documentació a França, on la va haver d'enterrar a la vora de la Garona per protegir-la dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els atacs de març de 1938 L'episodi del 19 de març (Sant Josep) va ser especialment mortífer. Vergili destaca que aquests atacs no tenien objectius militars clars, sinó que buscaven el desgast psíquic de la població civil: * Les bombes van caure en punts neuràlgics com la Rambla Nova, el Mercat Central i el carrer Canyelles. * D'un total de 53 morts i 86 ferits aquell mes, molts es van produir perquè l'aviació entrava pel mar i no donava temps als ciutadans d'arribar als refugis antiaeris. "L'aviació italiana bombardeja les restes dels seus avantpassats." El procés de recuperació La transcripció dels documents, realitzada per Vergili i Montse Reyes, ha estat una tasca complexa a causa dels danys causats per la humitat i les inundacions que van patir els papers mentre estaven enterrats. Malgrat els fragments perduts, el llibre resultant ofereix una visió humana i administrativa única, contrastant les vivències personals amb la realitat bèl·lica de l'època.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Sorteig del creuer mediterrani a Tarragona Ràdio
Un viatge per la història i el descans L'espai radiofònic celebra la culminació d'una iniciativa de l'Àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona. El projecte neix amb l'objectiu de connectar els tarragonins amb altres ciutats romanes del Mare Nostrum, oferint una experiència que combina la cultura amb l'oci d'un creuer convencional. Detalls del concurs i la participació El sorteig ha estat gestionat amb rigor sota el següent format: Volum de participació: Es van rebre un total de 242 missatges de text des de 90 números de telèfon diferents. Metodologia: S'ha utilitzat un bombo físic per extreure les xifres de les centenes, desenes i unitats per garantir la transparència total. Premi: Un creuer per a dues persones que tindrà lloc del 7 al 14 de març, amb escala a diverses ciutats històriques. L'emoció de la guanyadora: La Roser de Torreforta El moment àlgid de l'emissió s'ha produït amb la trucada en directe a la guanyadora, la Roser, veïna del barri de Torreforta. "No em deia que no em tocaria mai res, però per intentar-ho no perdia res." La Roser, que va enviar fins a deu missatges per assegurar la seva participació, ha reaccionat amb una increïble sorpresa i nerviosisme, confirmant que viatjarà amb el seu marit i s'unirà al grup de més de 250 tarragonins que ja han reservat la seva plaça per a aquesta expedició cultural.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Turisme i Patrimoni a Tarragona: Xifres i Projectes de Restauració
Gestió del Patrimoni i Perspectives Turístiques a Tarragona L'entrevista amb Rosa Rossell, tinent d'alcalde d'àrea de Patrimoni, analitza l'estat actual dels monuments de la ciutat, les xifres de visitants de l'any 2007 i els projectes de conservació futurs en el marc de la Setmana Santa i l'any jubilar. Estadístiques de Visitants i Grans Xifres Durant l'any 2007, Tarragona va registrar un augment significatiu de turistes, arribant als 681.900 visitants, la qual cosa suposa un increment d'uns 90.000 respecte a l'any anterior. Monuments més visitats: Destaca l'Amfiteatre amb 184.277 visites, seguit de la Muralla (Esmoralla) amb 129.708. Perfil del turista: Un terç dels visitants són estrangers, destacant els procedents de França (31%), Gran Bretanya (14%) i Alemanya (6%). Davallades puntuals: La Volta del Pallol ha experimentat una baixada de 12.000 visitants, atribuïda a l'efecte novetat de la maqueta de la ciutat l'any anterior. Projectes de Restauració i Conservació L'Ajuntament té en marxa diverses intervencions estratègiques per mantenir el patrimoni mundial: Amfiteatre: Es preveu una intervenció urgent a les voltes romanes de la part alta de les grades i la creació d'un jardí romà que unifiqui l'entorn amb els jardins de les Granotes. Pont del Diable: S'ha confirmat el finançament a través de l'1% cultural del Ministeri de Foment (1,5 milions d'euros) per restaurar el monument i recuperar les pedreres del voltant en quatre anualitats. Muralla: Tot i haver patit una certa paràlisi per l'etapa electoral, el pla de restauració continua amb el suport de l'Incasòl i la Generalitat. Accessibilitat i Candidatura Tarragona 2016 L'equip de govern treballa en l'adaptació dels monuments per a persones amb mobilitat reduïda, tot i les dificultats estructurals i les restriccions de Patrimoni de la Generalitat per no malmetre les estructures originals (com a la Porta Triumphalis). Finalment, es destaca el nou impuls a la candidatura Tarragona 2016: "El mes de juny hi haurà un gran concert gratuït amb Camerata 21 i Àngel Ódena que serà la gran arrencada del moviment a la ciutat." L'objectiu és fomentar l'adhesió mútua: els ciutadans rebran una entrada pel concert a canvi de donar el seu suport formal a la candidatura per ser Capital Cultural Europea.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Més Tarragona celebra el seu número 1.000
El diari gratuït Més Tarragona arriba a una fita històrica El diari gratuït Més Tarragona celebra la publicació del seu número 1.000, coincidint amb el seu quart aniversari. En una entrevista a Tarragona Ràdio, el seu director general, Carles Avelló, fa balanç de la trajectòria d'aquest mitjà que ha aconseguit una forta implantació al territori. Celebracions i edició especial Per commemorar aquesta xifra, el diari ha organitzat diversos actes: * Celebració popular: Una carpa a la plaça Verdaguer on es reparteixen mil racions de pastís i cafè als lectors. * Edició especial: El número 1.000 compta amb dues portades artístiques creades per Tito Figueras (estil tradicional) i Bertolozzi (una proposta innovadora amb calçots). * Acte institucional: Una recepció a l'Hotel Imperial Tàrraco amb autoritats i anunciants per tancar la jornada. Clays de l'èxit i model de negoci Avelló destaca que la principal diferència respecte a altres gratuïts és l'aposta per la informació local de qualitat i desenvolupada. Segons el director: "Hem volgut ser un diari amb una estructura de diari de pagament, amb informació desenvolupada i no només pinzellades." Creixement: El diari té un tiratge de 18.800 exemplars i una audiència que ja arriba als 25.000 lectors segons els últims baròmetres. Distribució: Disposen d'una xarxa complexa en punts estratègics com estacions, hospitals, mercats i universitats. Llengua: El mitjà referma el seu compromís amb la normalització lingüística, sent una publicació íntegrament en català amb una acceptació total per part de la ciutadania. Futur del sector L'entrevista conclou amb una reflexió sobre el futur de la premsa. Avelló defensa que el terme "gratuït" sovint s'ha fet servir de forma despectiva i que cal parlar simplement de diaris. Entre els projectes de futur destaca la millora de la seva presència digital i la creació de noves seccions de lleure.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Balanç de 6 mesos del Mercat Central provisional
Balanç positiu del trasllat a la Plaça Corsini Després de sis mesos d'activitat al mercat provisional, tant venedors com clients coincideixen en una valoració molt favorable del canvi. El trasllat ha suposat una modernització de l'espai i una millora en l'experiència de compra. Punts clau de la valoració dels venedors Augment de les vendes: Des de la campanya de Nadal, les vendes es van disparar i actualment s'han estabilitzat en xifres superiors a les de l'antic edifici. Millora de les instal·lacions: Es destaca la netedat, la llum, la uniformitat de les parades i l'ús de tecnologies modernes per a l'alimentació fresca. Reubicació: Tot i que inicialment hi va haver desorientació, la majoria de clients ja han localitzat els seus proveïdors habituals. La veu dels clients Els usuaris valoren especialment la comoditat i el fet que l'espai sigui més acollidor. En ser un recinte més compacte, molts clients descobreixen parades que abans no visitaven. Reptes i futur L'Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors, recorda la importància de no allargar els terminis previstos: "No tenen que oblidar que aquest mercat és provisional... l'execució del mercat original hauria de durar entre 3 i 4 anys." Es demana atenció sobre la climatització, especialment de cara a l'estiu, per evitar l'excés de calor a l'interior del recinte.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Fira d'Educació per a la Mobilitat Segura a Tarragona
Presentació de la Fira de Mobilitat Segura En el marc de la celebració dels 150 anys de la Guàrdia Urbana de Tarragona, s'organitza la primera Fira d'Educació per a la Mobilitat Segura, que tindrà lloc del 3 al 6 d'abril. L'objectiu principal és educar els joves i conscienciar la població sobre la importància de la seguretat viària. Continguts i activitats destacades Circuits pràctics: S'instal·laran circuits de ciclomotors i bicicletes per a nens i joves. Simuladors de conducció: Experiències amb tricicles i ulleres especials que simulen els efectes de l'alcohol en la visió i la conducció. Exposició de mitjans: Unitats policials i vehicles de la Guàrdia Urbana per apropar el cos a la ciutadania. Jornades tècniques: El dissabte se celebraran conferències amb experts com Luis Montoro i Ole Thorson sobre mobilitat sostenible i segura. Una aproximació pedagògica L'esdeveniment busca trencar la imatge purament coercitiva de la policia i establir una relació de confiança amb els escolars. Segons els representants del cos: "L'objectiu fonamental és educar els joves i arribar al conjunt de la població... els nens transmeten a les famílies allò que han après." Anecdotari: La visita al Rei Els membres de la Guàrdia Urbana expliquen la seva experiència recent al Palau de la Zarzuela. Destaquen la proximitat del Rei, qui es va interessar per temes de Tarragona com els Jocs del Mediterrani i la seguretat ciutadana, així com anècdotes sobre el protocol i els seus uniformes de mitja gala.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Explorant l'exposició Planeta Amazònia a Tarragona
Una immersió en el cor de la selva brasilera L'exposició Planeta Amazònia, situada al Moll de Costa de Tarragona, ofereix un recorregut detallat per la biodiversitat i la cultura de la regió amazònica, centrada especialment en el 70% de la selva que pertany al Brasil. Comissariada per Daniel Gariboti, la mostra utilitza peces originals i material audiovisual per conscienciar sobre la importància d'aquest ecosistema únic. Biodiversitat i fauna sorprenent L'episodi destaca la riquesa biològica extrema de l'Amazònia, on una sola hectàrea pot contenir més espècies d'arbres que tota Europa. Es discuteixen curiositats sobre espècies fascinants: • El guacamai escarlata, símbol de fidelitat, que pot arribar a viure 100 anys i es deixa morir si perd la seva parella. • La piraña gegant i els peixos de cuir, exemples de fauna hítica antiga adaptada des de l'època en què el riu fluïa cap al Pacífic. • L'estratègia de la vespa caçadora, que diposita els ous en taràntules vives. • El dofí rosat d'aigua dolça, amb una columna articulada que li permet navegar entre els arbres inundats. La farmàcia natural i el coneixement indígena Un dels pilars de l'exposició és la farmacopea amazònica. Es revelen connexions inesperades amb el nostre dia a dia: • El pau rosa, un arbre essencial per fixar la fragància de perfums com el Chanel nº5. • La quina, base de la tònica i potent protector hepàtic contra la malària. • L'ús del curare com a verí per a la caça i les seves propietats neurobloquejants. "L'ayahuasca és un pont que et porta a universos paral·lels; t'has d'entregar físicament per portar la ment cap on aquestes energies indiquen." Conscienciació i crisi climàtica L'exposició no només és contemplativa, sinó que busca la reflexió crítica. Gariboti insisteix que l'Amazònia no està tan lluny com pensem: • El consum desmesurat a Occident té conseqüències directes en la desforestació i el canvi climàtic. • La destrucció de l'hàbitat provoca migracions humanes massives per la falta de recursos. • Els nens i joves són el públic clau per generar un canvi en el model de consum futur.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Turisme a Sant Sebastià: Guia i Concurs de Tarragona Ràdio
Descobreix Sant Sebastià: Tradició i Modernitat al Cantàbric En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'exploren els principals atractius turístics de Sant Sebastià (Donosti), especialment enfocats als visitants de Catalunya, que representen el seu mercat més fidel. El director gerent de Sant Sebastià Turisme, Manu Narvaez, detalla l'estat de la ciutat després del temporal recent i les recomanacions per a les vacances. Punts Clau i Recomanacions: Recuperació del temporal: Malgrat els desperfectes del fort onatge a zones com La Perla i el Passeig Nou, la ciutat està totalment operativa per rebre els turistes de Setmana Santa. L'essència de Donosti: Es destaca el caràcter obert de la ciutat i la seva gastronomia de pintxos. Ruta Marítima imprescindible (6 km): Un recorregut que neix al Pinta del Vent d'Eduardo Chillida, passa per la badia de La Concha i acaba a la zona jove i surfera de la Zurriola. Vistes Històriques: La pujada al Mont Urgull ofereix una nova exposició sobre la història local i terrasses amb vistes panoràmiques. Escapades alternatives: Per a visitants recurrents, es recomana el poble pesquer de Pasajes de San Juan (amb la casa de Víctor Hugo) i el museu a l'aire lliure Chillida Leku. Connexió amb el Nàstic de Tarragona L'episodi serveix per promocionar un desplaçament esportiu i cultural: El Concurs: Sorteig d'un cap de setmana a l'hotel Amara Plaza i entrades VIP per al partit contra la Reial Societat a Anoeta. Participació: Els oients poden votar el millor jugador del Nàstic enviant un SMS amb la paraula "jugador" al 5588. "Els catalans són la primera comunitat que acudeix a la nostra ciutat durant tot l'any... se senten com a casa per l'acollida i la proximitat sentimental."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Anàlisi electoral amb Rafael Luna: Reptes del PP a Catalunya
Balanç dels resultats i estratègia política El secretari general del Partit Popular a Catalunya, Rafael Luna, analitza en aquesta entrevista els resultats de les eleccions generals. Tot i no haver assolit la fita de nou escons —quedant-se finalment amb vuit—, Luna destaca l'increment de representació com un pas positiu, tot i que insuficient davant la gran diferència amb el PSC. Les claus de l'anàlisi de Rafael Luna: Campanya de la por: Luna atribueix l'èxit dels socialistes a una estratègia basada en el "vot útil" i la por al creixement del PP, la qual cosa hauria provocat un transvasament de vots des d'Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa per Catalunya (ICV) cap al PSOE. Gestió econòmica i infraestructures: El secretari general critica la "inoperància" del govern del tripartit i el govern de Zapatero en temes com l'apagada elèctrica de Barcelona, els problemes de l'AVE i la situació econòmica, assegurant que el PP és vist com un millor gestor. El paper de Tarragona: Es destaca que la demarcació de Tarragona ha estat on el PP ha crescut més percentualment a Catalunya, consolidant-se com a segona força en diversos municipis, malgrat la pèrdua de vots a les Terres de l'Ebre. "A Catalunya no s'ha votat un Partit Socialista per un programa polític, sinó per parar al Partit Popular." Futurs congressos i lideratges Respecte a la vida interna del partit, Luna referma el seu suport total a Mariano Rajoy per continuar liderant la formació en el proper congrés del juny. Sobre el seu propi futur després de 12 anys com a secretari general, es mostra obert a les necessitats del partit: Suport a la continuïtat de Rajoy per guanyar el 2012. Disponibilitat per ocupar qualsevol càrrec segons decideixi la militància en els congressos de la tardor. Confiança en el relleu generacional amb gent jove i formada de les Noves Generacions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
2'
Concentració a Tarragona pel crim de Sana Hadidi
Minut de silenci davant l'Ajuntament de Tarragona Aquest migdia s'ha celebrat un acte de condemna a la porta de l'Ajuntament per la mort violenta de la Sana Hadidi, una jove de 27 anys d'origen marroquí. L'acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats: L'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. El subdelegat del govern, Joan Maria Abelló. El delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté. Detalls del succés i investigació El crim va tenir lloc al carrer Guarnado González al voltant de les 22:30 hores. La víctima, que residia al barri de Torreforta i treballava en un locutori, va morir a causa de diverses ganivetades. Respecte a l'autor i el mòbil del crim: 1. La policia busca un home, també d'origen magribí, com a presumpte agressor. 2. La subdelegació del govern manté la prudència sobre si es tracta de violència de gènere. "Encara és molt aviat per parlar d'un crim de violència de gènere, les investigacions policials continuen." Altres crims masclistes Durant la crònica s'ha informat també d'un feminicidi confirmat a Almeria, on un home ha matat la seva parella amb una escopeta i posteriorment s'ha suïcidat. Es recorda la tràgica xifra del passat 27 de febrer, quan es van lamentar quatre víctimes més a l'Estat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Rosa Maria Virulés: Magistrada i Pregonera a Tarragona
Entrevista a Rosa Maria Virulés Pinyol, Magistrada del Tribunal Suprem L'entrevista se centra en el nomenament de Rosa Maria Virulés com a pregonera de la Setmana Santa de Tarragona, destacant la seva trajectòria professional i el seu lligam personal amb la ciutat. La pregonera i la Setmana Santa Sentiment i responsabilitat: Virulés expressa que ser la pregonera és un honor i una gran responsabilitat. El seu pregó connectarà les seves vivències personals a la ciutat amb la seva professió jurídica. Eixos del pregó: Avança que parlarà de la relació entre el sentiment religiós, els drets humans i la igualtat. Records personals: Com a tarragonina nascuda al carrer Cos del Bou, destaca la seva estima per la Part Alta i l'emoció de la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant. Trajectòria Professional al Tribunal Suprem Magistrada de la Sala Social: Detalla la seva tasca a la Sala Quarta del Tribunal Suprem, gestionant recursos de casació per a la unificació de doctrina en l'àmbit laboral. Evolució del dret laboral: Comenta que temes com l'assetjament sexual o el moral han guanyat protagonisme i que la societat ha judicialitzat més les relacions laborals. Visió de la Justícia i Relació Tarragona-Madrid Independència judicial: Malgrat les tensions institucionals actuals, assegura que els magistrats treballen amb total independència de la política. Lligam amb Tarragona: Tot i treballar a Madrid, manté una relació constant amb la seva ciutat natal i destaca el prestigi de les Jornades de Dret Laboral que ella mateixa dirigeix a Tarragona. "És un honor que t'anomenin pregonera de la teva ciutat, així com una enorme responsabilitat."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Anàlisi post-electoral d'ERC amb Lluís Aragonès
Balanç i Futur d'ERC al Camp de Tarragona El president regional d'Esquerra Republicana (ERC) al Camp de Tarragona, Lluís Aragonès, analitza els resultats de les eleccions generals de 2008 i la situació de crisi interna del partit. Aragonès reconeix que els resultats no han estat els esperats, especialment en l'àmbit personal en no haver obtingut l'acta de diputat, però subratlla que el projecte d'ERC va més enllà d'una conjuntura electoral específica. Anàlisi dels Resultats Transvassament de vots: S'identifica que una part important de l'electorat ha optat pel vot útil cap al PSC per evitar un govern del PP. Abstenció: S'admet que una part de la militància s'ha quedat a casa en comparació amb l'any 2004. Perspectiva històrica: Tot i la pèrdua d'escons, Aragonès remarca que passar d'1 a 3 diputats en el context històric de Catalunya no es pot considerar una "debacle" total. Crisi Interna i Lideratge Aragonès es mostra crític amb les formes de la dimissió de Joan Puigcercós com a conseller, considerant que les decisions s'han de prendre amb "el cap fred" i de manera consensuada. "Si hi ha un error, l'error ha estat de temps i de forma. Les decisions no s'han de prendre amb el cop calent." Unitat d'acció: Fa una crida desesperada a la unitat entre Carod-Rovira i Puigcercós. Considera que el debat hauria de ser d'idees i no de "cadires". Model de partit: Defensa un partit de govern seriós i amb credibilitat, allunyant-se de la "pancarta" permanent per centrar-se en el rigor institucional. Política de Pactes L'entrevistat és contundent respecte a la continuïtat del Govern d'Entesa: * ERC ha de ser un partit que compleix la paraula donada. * El pacte amb el PSC i ICV s'ha de mantenir fins al 2010. * Admet que el partit no ha sabut explicar correctament la feina feta en àmbits com la llengua, la cultura o l'esport dins del govern.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Agenda cultural de Tarragona: Festival Dixieland i Setmana Santa
L'episodi repassa de forma exhaustiva l'agenda d'actes a Tarragona per al cap de setmana, amb un focus especial en la 15a edició del Festival de Dixieland, la Setmana Santa i diverses propostes cinematogràfiques i teatrals. Festival de Dixieland (Divendres a Diumenge) El festival omple la ciutat amb múltiples formats i escenaris: * Dixi amb Tertúlia: Trobada amb el periodista Juan Claudio Cifuentes (Cifu) al Café la Cantonada. * Dixi i Cavalls: Desfilades de la Narria de Cavalls amb la música del Club Jazz Band de Portugal. * Dixi en sopar: Combinació de gastronomia i música en directe a diversos restaurants de la ciutat com el Piscolabis o la Pizzeria de Nicola. * Actuacions destacades: Cal ressaltar la participació de l'escola Esmael River Dixi, la Portenya Jazz Band, i el concert de gospel de Esclat Gospel Singers amb Big Mama al Teatre Metropol. * Clausura: El punt final oficial el posarà el grup portuguès Cotes Club Jazz Band el diumenge a les 20h. Setmana Santa i Tradició Coincidint amb el Diumenge de Rams, s'inicien els actes solemnes: * Via Crucis: Celebracions a l'església de Sant Llorenç i Sant Nicolau. * Benedicció de Rams: Acte central a la Catedral el diumenge al matí. * Pregó: A càrrec de Rosa Maria Virulés al Saló de Plens de l'Ajuntament. Exposicions i Arts Escèniques Fotografia: Inauguració de la mostra "Tarracó Mirada Actual" a la Fundació Caixa Tarragona, amb obres d'artistes com Joan Fontcuberta i Toni Catany. Teatre: La Sala Trono acull l'obra d'humor minimalista "Más Triste Robar" de la companyia Accidents Polipoètics. Cinema: Projeccions a l'Antiga Audiència, incloent "L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford" i el film italià "Mi hermano es hijo único". Altres celebracions Els agrupaments Escoltes i Guies Fent Camí i Xaloc celebren el seu 20è i 25è aniversari respectivament amb la Fira de la Barratina i un concert de l'Orquestra Girasol.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Mercat de Palmes i Diumenge de Rams a Tarragona
Tradició i Ambient de Rams a la Rambla L'emissió recull el batec de la ciutat de Tarragona davant la proximitat del Diumenge de Rams. En una Unitat Mòbil des de la Rambla Nova, prop de la plaça del Mercat, s'explora l'estat de les parades de palmes i palmons, destacant la vitalitat d'aquest mercat estacional. Detalls de les Palmes i el seu Origen En Pablo, responsable d'una de les parades, ofereix detalls sobre els productes que s'hi venen: Palmes i Palmons: Les palmes, més elaborades i artesanals, solen ser per a les nenes, mentre que els palmons, més senzills i llargs, s'associen als nens. Preus: Existeix una gran variabilitat, des dels 3,50 euros per palmons petits fins als 20 euros per peces de més de 2 metres. Les palmes artesanals oscil·len entre els 8 i els 15 euros. Procedència: La majoria dels productes provenen de Castelló i Alacant, zones amb gran tradició de palmeres. Els Rosaris i la Gastronomia Un element inseparable de la festa són els rosaris, que es pengen a la palma: Estan fets de sucre, gominola o núvols (malví). Segons els venedors, és difícil que arribin intactes a l'església, ja que els nens se'ls solen menjar abans. Supersticions i Costums Post-benedicció El programa també recull les tradicions un cop acabada la festa: "Després de beneir-la, es deixa al balcó fins a la propera benedicció perquè porten bona sort i protecció." El llorer: Molts adults beneeixen llorer que després assequen (recomanablement cap per avall) per utilitzar-lo com a condiment en els seus guisats durant tot l'any. L'Ambient a la Rambla L'episodi conclou ressaltant el bon temps, l'afluència de públic gràcies al mercat ambulant de dijous i la coincidència amb el Festival Internacional de Dixieland, que aporta música de bandes internacionals als carrers de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Simulació electoral a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV
Exercici Pràctic de Democràcia a la URV Els alumnes de primer de dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han dut a terme una completa simulació d'eleccions a les Corts Generals. Aquesta iniciativa, coordinada per la professora Laura Román, ha permès als estudiants viure en primera persona totes les etapes d'un procés democràtic, coincidint amb el context electoral real. Estructura i Dinàmica de la Simulació L'exercici no s'ha limitat només a la votació, sinó que ha inclòs: * Creació de partits polítics amb els seus propis idearis i programes. * Campanya electoral activa amb cartells, eslògans i ús d'iconografia històrica. * Debats cara a cara on s'han discutit temes com la immigració, l'economia i la política lingüística. * Control electoral a càrrec d'una Junta Electoral Central encarregada de resoldre incidències i reclamacions. "Aquesta activitat serveix per trencar el mite que el jovent està desmotivat; quan se'ls implica, treballen amb moltes ganes." Partits i Resultats provisionals S'han presentat sis formacions diverses per garantir un arc parlamentari plural: 1. Partit Ecologista Català i d'Esquerres: Amb propostes naturalistes i d'educació lliure. 2. PDLX (Partit Democràtic per la Llibertat i la Igualtat): Situat en el centre-esquerra. 3. Entesa Sobiranista: Partit d'ideologia federalista i independentista. 4. Partido Joven Universitario: Centrat en les necessitats de la societat des de la perspectiva juvenil. 5. OUPD: Una cara més dretana per aportar varietat al debat ideològic. 6. Federació UPCC i Partit Democràtic Català: Una força nacionalista catalana. En el moment de la connexió, l'empresa de sondejos Terracometria i la Mesa Electoral han confirmat un panorama d'empat tècnic que obligarà a fer pactes post-electorals després de Setmana Santa per a l'investidura.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
28'
La Porteña: Jazz, Scat i Reviure a Cab Calloway
El Retorn de La Porteña Jazz Band Els músics Ubaldo González Lanuza (Ubi) i Alfredo Espinosa, membres de la històrica formació La Porteña Jazz Band, conversen sobre el seu retorn al Festival de Dixie de Tarragona. L'agrupació, amb més de quatre dècades d'història, presenta un espectacle d'homenatge a la figura de Cab Calloway, explorant la vitalitat del jazz clàssic i la interacció amb el públic a través de l'humor i el ritme. Els Orígens de l'Estil Scat Durant l'entrevista, s'explica la gènesi d'aquest estil vocal tan característic: • Segons la llegenda, Louis Armstrong va inventar l'scat durant una gravació en què se li va volar la partitura amb la lletra i va haver d'improvisar sons amb la veu. • Conceptes clau com el Call and Response (crida i resposta) són fonamentals per trencar la barrera idiomàtica i fer participar l'audiència. "L'Scat permet que el públic comparteixi el xou cantant sense saber cap lletra." Evolució i Arribada del Jazz a Llatinoamèrica Els convidats detallen com el jazz es va expandir des de New Orleans i Chicago fins a arribar al Riu de la Plata: • El moviment Revival dels anys 40 a la costa oest dels Estats Units va ser el motor que va fer aparèixer clubs i bandes a Buenos Aires i Montevideo. • La influència de mestres com King Oliver, Duke Ellington i Benny Goodman va ser crucial per a la seva formació musical. Un Espectacle de Show i Qualitat L'espectacle al Teatre Metropol promet ser un recorregut històric: • Des del jazz primigeni fins a l'era del swing de les Big Bands de Nova York. • Participació de Las Divinas, recreant l'estil de les Andrew Sisters. • Una aposta per la "vellesa vital", demostrant que el jazz manté una capacitat de seducció atemporal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
6'
Entrevista a Marta Mora pel concert de Divines
El retorn del Swing al Teatre Metropol L'entrevista presenta el pròxim espectacle de la companyia Divines, que portarà el seu xou inspirat en els anys 40 i 50 al Teatre Metropol de Tarragona. Marta Mora, una de les responsables del grup, explica com el projecte va néixer amb el referent clar de les Andrew Sisters, seguint el consell d'un amic que les va veure cantar a tres veus. L'espectacle: Més que un concert Aquesta proposta no es limita a la música, sinó que es defineix com un xou visual i molt viu que inclou: Deu artistes a l'escenari: Les tres protagonistes acompanyades per set músics en directe. Fil conductor narratiu: L'obra presenta tres personatges (dives) amb vivències i personalitats diferenciades (sofisticada, seductora i terrenal). Estètica clàssica: La posada en escena beu directament del cinema en blanc i negre i de referents com Audrey Hepburn. Repertori i proximitat El grup aposta per estàndards del jazz vocal i el swing que el públic reconeix i pot taral·lejar fàcilment: Peces emblemàtiques com Boogie Woogie Bugle Boy, In the Mood o Some of These Days. L'espectacle rep el nom del tema 555. L'espai del Teatre Metropol permet una interacció propera amb l'audiència gràcies a la distància curta entre escenari i platea. "Ens hem basat molt en pel·lícules antigues per crear l'estètica i les personalitats de l'espectacle."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Cooperativa Ràquia: Música de taberna i Dixieland
Cooperativa Ràquia: El so autèntic de la taberna En aquesta conversa, els músics Pepe Gómez Molucó i José Luis Lete comparteixen la història i la filosofia de la seva formació, la Cooperativa Ràquia. El grup destaca per la seva aposta per la música popular i de festa, allunyant-se dels circuits més sofisticats per centrar-se en el contacte directe amb el públic en espais de proximitat. L'aprenentatge musical en l'edat adulta Un dels punts clau del diàleg és la defensa de l'aprenentatge musical a qualsevol edat. El Pepe explica que va començar a tocar als 25 anys, de zero, i destaca les diferències entre l'aprenentatge infantil i l'adult: * Racionalitat: Els adults tenen mètodes i estratègies més marcats. * Hobby vital: La música és una activitat per a tota la vida, a diferència de l'esport. * Plaer individual i col·lectiu: Permet gaudir tant de l'estudi en solitari com del joc en grup. Orígens i el disc accidental La banda va néixer el 2004 amb un objectiu clar: tocar al Festival de Dixieland de Tarragona. La incorporació dels membres búlgars (Litso i Ivan) va ser fruit de la casualitat al carrer, creant una combinació cultural única. El seu disc té una història curiosa: * Es va gravar en una tarda al local d'assaig. * L'objectiu inicial era tenir música per a una carrossa de Carnaval. * És una gravació directa, sense trampes ni cartró, que captura l'essència del seu directe. La filosofia de la Cooperativa El nom del grup prové de la Ràquia, un aiguardent balcànic que els membres búlgars portaven als assajos. Defineixen el seu estil com a música de taberna: "Nada de Cotton Club, nada de copas de cava. Cerveza pura y dura de destilería de la buena." Properes actuacions El grup detalla la seva participació en el festival, destacant actes com el Dixie i Callos, que combina esmorzar de forquilla, carajillos i una jam session matutina al carrer, reforçant el caràcter de banda sonora genuïna de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Entrevistes a Big Mama i Divines al Festival de Dixieland
Protagonistes del Jazz i el Blues al Festival de Dixieland Aquesta sessió radiofònica recull entrevistes amb dues figures clau que participen al Festival de Dixieland: la reconeguda cantant de blues Big Mama i Marta Mora, integrant del grup vocal Divines. Big Mama: De l'enginyeria al Gospel La conversa amb Montserrat Pratdesaba (Big Mama) destaca la seva versatilitat i trajectòria: Formació i Pionerisme: Va estudiar Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, una carrera on les dones eren una minoria absoluta. Aquests coneixements li permeten controlar personalment aspectes de l'acústica i el so en els seus directes. Connexions Musicals: Intercanvia records amb la Locomotora Negra i subratlla la importància de col·laborar amb diferents músics per enriquir-se mútuament. L'espectacle de Gospel: Presenta una proposta amb l'Esclat Gospel Singers, que descriu com un viatge espiritual des de l'Àfrica fins a la joia col·lectiva. "L'important és anar-hi amb optimisme... les músiques amb arrel afroamericana volen, malgrat les penes, acabar superant-los i gaudint." Divines: Glamur i Swing dels anys 40 Marta Mora explica el projecte del trio Divines, que actua al Teatre Metropol: Referents vocals: El grup s'inspira directament en les Andrew Sisters, cantant a tres veus amb un estil purament swing. Posada en escena: L'espectacle és molt visual, amb deu persones a l'escenari (tres cantants i set músics) i una estètica que recorda l'època daurada de Hollywood (Audrey Hepburn, etc.). Repertori clàssic: Inclouen estàndards com Boogie Woogie Bugle Boy i In the Mood, cercant la proximitat i la interacció amb el públic.