Drets polítics i integració: l'Associació ACD
Introducció a l'Associació ACD L'Associació de Ciutadans per a la Convivència i Desenvolupament (ACD), fundada el març de 2007, es presenta com una entitat oberta a tota la ciutadania, malgrat tenir els seus orígens en el col·lectiu marroquí. El seu objectiu principal és fomentar la cohesió social i la igualtat de drets i deures entre tots els residents, evitant l'ús del terme immigració per no crear barreres. La lluita pel dret a vot Un dels pilars fonamentals de la discussió és la denúncia de la privació de drets polítics per a una part significativa de la població: • Gilal Tarkou destaca que prop de 2 milions de persones a l'Estat estan privades del dret a vot, cosa que considera lamentable en una societat democràtica. • Es denuncia l'ús de la immigració com a arma electoral per part de certs partits polítics per guanyar vots. • L'associació ha impulsat un pacte de sentit comú amb diverses formacions polítiques de Reus per evitar atacs contra els nouvinguts durant les campanyes. Comparativa Europea i Integració L'episodi analitza com altres països europeus (Bèlgica, Holanda, França) han integrat persones d'origen immigrant en les seves institucions. En contraposició, a l'Estat espanyol, els processos són lents i feixucs: • Es critica el principi de reciprocitat que marca la Constitució, argumentant que el resident no hauria de pagar per les carències democràtiques del seu país d'origen. • S'emfatitza que el dret a vot és l'eina definitiva per a la plena integració. "No hi ha una altra forma tan integradora i tan important: si el dret a vot es queda fora de l'exercici d'una persona, aquesta mai se sentirà totalment integrada." Obstacles en el dia a dia Mulai Drits aporta la visió del nouvingut més recent, explicant les dificultats per participar en la vida pública a causa de: • La precarietat laboral i les jornades de més de 40 hores per mantenir les famílies aquí i al país d'origen. • La inestabilitat administrativa de les renovacions constants dels papers. • L'angoixa constant per la por a perdre la feina, que relega la participació política a una prioritat secundària.