Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1465-1488 de 2594
  • Emma Vilarassau estrena 'Carta d'una desconeguda' al Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Emma Vilarassau estrena 'Carta d'una desconeguda' al Metropol

    L'estrena de la temporada al Teatre Metropol L'actriu Emma Vilarassau conversa sobre la inauguració de la temporada d'hivern al Teatre Metropol de Tarragona amb l'obra Carta d'una desconeguda, basada en el relat d'Stefan Zweig. L'espectacle ha generat una gran expectació, exhaurint totes les localitats dies abans de la funció. Una posada en escena polifònica L'adaptació, dirigida per Fernando Bernués, destaca per una decisió artística clau: en lloc d'un monòleg tradicional, el personatge femení és interpretat per quatre actrius diferents (Emma Vilarassau, Àngels Bassas, Carlota Olcina i Ivana Miño). Aquesta tria permet: Representar les diferents etapes vitals de la protagonista. Aportar un color i una matisació específica per a cada edat (infantesa, joventut, maduresa). Donar dinamisme a una obra que, originalment, és un text epistolar (una carta). Reflexions sobre l'amor i el sentiment L'entrevista aprofundeix en la vigència dels temes que tracta Zweig, especialment la naturalesa de l'amor no correspost i la seva capacitat com a motor vital. Vilarassau destaca algunes idees fonamentals: "L'amor és de qui estima, no tant de qui és estimat. El que realment omple és estimar i donar." L'obra explora la ratlla entre l'amor i l'obsessió, presentant una dona que dedica la seva vida a un sentiment malgrat la manca de correspondència. L'actriu reflexiona sobre com el sentiment amorós, tot i que pugui semblar propi del romanticisme del segle XIX, segueix sent un element universal que transcendeix les èpoques. Es diferencia entre la passió inicial, el desig sensual, l'amor maternal i la reflexió vital de l'edat adulta. Maduresa del muntatge i gira Vilarassau comenta que l'obra ha recorregut ja diversos escenaris (com Reus o Barcelona) i que el muntatge ha madurat positivament, adquirint nous matisos i profunditat. Després de Tarragona, la companyia continuarà la seva gira per diverses localitats fins al mes d'abril.

  • Darrere el Carnaval: L'engranatge de la botiga Guassa - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Darrere el Carnaval: L'engranatge de la botiga Guassa

    Els secrets de la confecció del Carnaval L'episodi ens submergeix en el cor de la botiga Guassa, al carrer Portalet, per descobrir la complexa logística i el treball frenètic que precedeix les festes de Carnaval. L'Anton Guassa, la Luzi i la Vero expliquen els reptes de gestionar comandes massives per a comparses i la pressió del rellotge. La logística de les comparses i el disseny Producció a mida: Quan una comparsa encarrega 40 o 50 disfresses, s'inicia un procés de tallatge, disseny i proves que dura mesos. Tot s'ha de coordinar amb la carrossa. Gestió de materials: La dificultat rau en la combinació de materials diversos com plomes, lamés o casquets, que sovint provenen de proveïdors diferents. L'estat d'estrès: Les setmanes prèvies són d'una intensitat brutal, especialment quan s'afegeixen persones d'última hora o el transport de materials falla. Tendències i curiositats d'enguany Noves generacions: Hi ha un segment creixent de bebès disfressats; enguany han vestit fins i tot un nadó de només 20 dies. Temàtiques populars: Malgrat les novetats, personatges com els Power Rangers, Spider-Man, pirates i mosqueters continuen sent els reis de la festa. El secret professional: La botiga manté un rigorós top secret sobre els dissenys de cada comparsa per evitar coincidències i mantenir el factor sorpresa. Mercat global i tradició local "Tu estàs entre el mig de la comparsa i del fabricant... si t'has compromès, el que dic va a missa." La Luzi detalla la complexitat de tractar amb fabricants d'arreu (Espanya, Portugal, Tailàndia o països de l'est). També es destaca la importància del Coso Blanco de Salou i la puixança del Carnaval de Tarragona, que destaca per la seva coreografia i riquesa de vestuari. Finalment, els protagonistes confessen la seva admiració pels carnavals italians (Venècia o Parma) per la seva bellesa estètica.

  • Tarragona 2017: Missió a Almeria i Madrid per als Jocs Mediterranis - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    Tarragona 2017: Missió a Almeria i Madrid per als Jocs Mediterranis

    La Candidatura de Tarragona 2017 mira cap a Almeria El president del comitè de promoció de la candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis de 2017, Mario Rigau, explica els detalls de la seva visita de treball a Almeria. L'objectiu principal és conèixer de primera mà l'experiència de la ciutat andalusa, que va organitzar els jocs l'any 2005, i analitzar les seves infraestructures esportives. Punts clau de la visita a Almeria Instal·lacions d'alt nivell: Rigau destaca que estadis com el de l'Almeria o pavellons annexos van ser finançats pel Consejo Superior de Deportes (CSD) i la Junta, una oportunitat que Tarragona vol replicar per millorar els seus equipaments. Referent organitzatiu: A diferència d'Almeria el 2005, Tarragona compta amb el mirall d'un model d'èxit per no haver de començar de zero. L'experiència tècnica: S’ha confirmat el fitxatge de Vicent Anyó, considerat un «crac» en l'organització de grans esdeveniments (Barcelona 92, Sevilla 99), com a futur director general de la candidatura. Estratègia i calendari institucional L'estratègia de la candidatura es divideix en dues línies d'actuació fonamentals: 1. Implicació social: L'adhesió unànime d'ajuntaments, entitats i el teixit esportiu del Camp de Tarragona. 2. El dossier tècnic: La creació d'un document sòlid que demostri la capacitat organitzativa de la ciutat, previst per estar enllestit el 2009. Reunions d'alt nivell a Madrid La delegació tarragonina es desplaça a Madrid per reunir-se amb figures clau de l'esport espanyol: "A qui hem de convèncer és al Comitè Olímpic Espanyol (COE), perquè són ells qui han d'assumir la candidatura com a seva a nivell internacional." Entrevista amb Jaime Lissavetzky (Secretari d'Estat per a l'Esport). Reunió amb el COE per posicionar Tarragona com la candidata oficial de l'Estat davant d'altres possibles rivals com Cartagena.

  • Informatització solidària a l'hospital de Tuba, Senegal - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    Informatització solidària a l'hospital de Tuba, Senegal

    Projecte d'Informatització al Senegal L'entrevista presenta una iniciativa solidària impulsada pel Fòrum Solidari de l'Hospital Joan XXIII. El projecte, liderat per professionals de la informàtica com Jordi Grifoll, té com a objectiu principal la modernització tecnològica de l'Hospital de Tuba, al Senegal, i els seus centres de salut dependents. Objectius Clau del Projecte Registre de dades clíniques: Implementar un sistema informàtic per substituir els registres actuals en paper. Això permetrà crear una història clínica per a cada pacient. Formació local: No es tracta només d'instal·lar equips, sinó de formar personal senegalès perquè puguin mantenir la xarxa i els ordinadors. Fins i tot es preveu que aquests tècnics viatgin a Tarragona per completar la seva formació. Intercanvi de coneixement: Establir canals de comunicació (correu electrònic, web de casos clínics) perquè els metges del Senegal puguin consultar especialistes de l'Hospital Joan XXIII. Ús de programari lliure: Tota la infraestructura es basarà en sistemes Linux i aplicacions de codi obert per evitar costos de llicències i assegurar la sostenibilitat. Impacte en la Salut Pública "No és només posar quatre ordinadors, és un tema absolutament transcendent per al control de la salut de les persones." La informatització és vital per a: - Evitar la duplicitat de tractaments. - Fer un seguiment real de les patologies endèmiques i les campanyes de vacunació. - Garantir que cap pacient quedi sense registrar a causa de deficiències administratives. Aquest projecte destaca per la seva voluntat de continuïtat, amb visites periòdiques d'equips informàtics per mantenir i fer créixer la xarxa al llarg del temps.

  • Col·loqui Pompeu Fabra: Vigència i futur de la llengua catalana - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Col·loqui Pompeu Fabra: Vigència i futur de la llengua catalana

    L'obra de Pompeu Fabra i la seva vigència actual El resum de l'entrevista destaca el paper fonamental de Pompeu Fabra com el principal codificador de la llengua catalana moderna. Els professors Jordi Ginebra i Miquel Àngel Pradilla expliquen que Fabra no va crear un sistema rígid, sinó una carcassa normativa (ortografia, gramàtica i diccionari) que ha permès al català adaptar-se als reptes del segle XXI, incloent-hi el ciberespai i les noves tecnologies. Punts clau de la discussió: Modernització i dinamisme: La normativa fabriana ha permès que la llengua passi de contextos de privacitat a la plena formalitat en mitjans audiovisuals i digitals sense traumes. Qualitat lingüística als mitjans: Es destaca que, tot i que hi ha variabilitat, el nivell del català als mitjans de comunicació és raonablement bo i comparable al d'altres llengües europees. L'estàndard i les varietats geogràfiques: S'ha superat el prescriptivisme rígid per evolucionar cap a un model més descriptiu i flexible que integra les diferents parles del territori. El III Col·loqui Internacional sobre la Lingüística de Pompeu Fabra La Universitat Rovira i Virgili organitza aquest esdeveniment amb l'objectiu de no quedar-se només en el record històric, sinó d'analitzar la llengua des d'una perspectiva sociolingüística i de futur. "Pompeu Fabra no construeix un artefacte tancat, sinó una eina dinàmica que possibilita la modernització del sistema." Projecció internacional L'interès per la figura de Fabra i el procés de normalització del català traspassa les fronteres. Filòlegs i romanistes d'arreu d'Europa (Alemanya, Hongria, França, etc.) estudien el cas català com un paradigma o model per a altres llengües en procés de recuperació.

  • Lectura de les actes del martiri de Sant Fructuós - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Lectura de les actes del martiri de Sant Fructuós

    Commemoració del Martiri a l'Amfiteatre de Tarragona En el marc de l'inici de l'Any Jubilar 2008, l'Amfiteatre Romà de Tarragona ha estat l'escenari de la lectura de les actes martirials de Sant Fructuós, bisbe de la ciutat, i els seus diaques Auguri i Eulogi. A l'acte hi han assistit unes 400 persones, incloent-hi autoritats municipals, nombrosos escolars i representants de l'església catòlica i ortodoxa. Punts clau de la celebració: Lectura institucional: No s'ha tractat d'una representació teatral (com la Passió), sinó d'una lectura solemne sobre l'arena, lloc original del martiri. Rellevància ecumènica: L'acte ha comptat amb la presència de l'arquebisbe Josif, metropolità ortodox de París, qui ha destacat la universalitat de la figura de Sant Fructuós per a tot el cristianisme. Relleu generacional: Els testimonis han posat èmfasi en la importància que la joventut conegui i valori les arrels històriques i religioses de la ciutat. Cites i referències: Durant la lectura s'ha escoltat el passatge on el sant consola la comunitat abans de morir: "Això que ara veieu és breu com la feblesa d'una hora." L'arquebisbe ortodox ha recordat la frase de Tertul·lià per subratllar el valor del sacrifici: "Sanguis martyrum semen christianorum" (La sang dels màrtirs és llavor de cristians).

  • Entrevista a Jordi Jané: Prioritats per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    22'

    Entrevista a Jordi Jané: Prioritats per Tarragona

    Entrevista Pre-electoral: Jordi Jané (CiU) El cap de llista de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona a les eleccions del 9 de març, Jordi Jané, exposa el seu programa i la seva visió sobre les necessitats del territori en una entrevista a Tarragona Ràdio. Jané, amb una dilatada experiència al Congrés, respon a les crítiques sobre el seu coneixement del territori i detalla les claus de la seva candidatura. Compromís amb el Territori i Experiència Política Vincle local: Jané rebat les acusacions del PSC sobre la seva falta d'arrelament, subratllant que és fill de l'Arbós i que el seu trasllat a la llista de Tarragona és una "il·lusió afegida" per treballar a casa seva. Trajectòria: Destaca la seva feina a Madrid en comissions de Seguretat Viària i la investigació de l'11-M, argumentant que la política general i la territorial no són incompatibles. Objectiu electoral: CiU busca ser la clau de la centralitat política per frenar la confrontació entre el PSOE i el PP, especialment en un context de desacceleració econòmica. Infraestructures i Inversions Pendents Jané denuncia un "abandó" d'inversions de l'Estat a les comarques tarragonines malgrat ser la demarcació que més creix en població a Catalunya: Mobilitat: Exigeix el desdoblament definitiu de la N-340 i la finalització de l'eix ferroviari mediterrani. Aeroport de Reus: Reclama el traspàs immediat de la gestió a la Generalitat de Catalunya com a motor econòmic. Façana Marítima de Tarragona: Insta a desencallar el projecte de soterrament de les vies, prioritzant la viabilitat i l'acord per sobre de debats que aturin la inversió. Economia i Balances Fiscals "Els catalans paguem molt més del que rebem, i volem que es publiquin oficialment les balances fiscals que el Govern té guardades en un calaix." Jané proposa un model basat en l'economia productiva: * Rebaixa de l'impost de societats i ajustament de les retencions de l'IRPF per donar liquiditat a les famílies. * Aposta pels autònoms i les empreses locals davant la deslocalització de les multinacionals. * Exigència del compliment íntegre de l'Estatut com a condició per a qualsevol pacte de govern a Madrid.

  • Programació i reptes culturals a Tarragona 2008 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    Programació i reptes culturals a Tarragona 2008

    La reobertura del Teatre Metropol i la nova temporada L'entrevista amb Joan Pasqual, coordinador d'una àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, se centra inicialment en la reobertura del Teatre Metropol després de les obres estructurals realitzades durant la tardor. Pasqual destaca la millora de la seguretat i la impermeabilització del recinte, coincidint amb el centenari de l'edifici. Projectes destacats pel 2008 Punt d'informació cultural: Es crearà un espai informàtic i audiovisual al vestíbul del Metropol per centralitzar tota l'activitat cultural de la ciutat. Escena Metro: Un nou cicle que aposta per llenguatges teatrals contemporanis, barrejant noves tecnologies i arts visuals per arribar a nous públics. Estacionalitat cultural: L'ajuntament planteja estructurar l'any segons les estacions: Hivern: Arts escèniques. Primavera: Arts visuals i fotografia. Estiu: Activitats al carrer i espais naturals lligats al mar i al patrimoni. Tardor: Tradició literària i celebració del centenari del Metropol. Gestió d'equipaments i col·laboracions Pasqual aborda la relació amb entitats com la Sala El Magatzem i la Cooperativa Obrera, refermant la voluntat de col·laboració però marcant la necessitat de redefinir espais. Per a la Cooperativa Obrera, la proposta municipal és transformar-la en la Casa de les Lletres. "Nosaltres sempre diem que la cultura no la fa l'Ajuntament, sinó que la fan les persones que hi ha a la ciutat." Finalment, es confirma la intenció d'impulsar la construcció del nou Teatre de Tarragona i la dignificació del Teatre Auditori del Camp de Mar per optimitzar-ne l'ús durant tot l'any.

  • Francesc Vallès presenta la llista del PSC per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    Francesc Vallès presenta la llista del PSC per Tarragona

    Entrevista a Francesc Vallès sobre la candidatura del PSC Francesc Vallès, cap de llista del PSC per Tarragona, analitza la configuració de la llista electoral i els eixos principals de la proposta socialista per a les eleccions generals del 9 de març. L'entrevista posa èmfasi en l'equilibri territorial entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Eixos del programa electoral Polítiques Socials: Vallès destaca la consolidació de l'estat del benestar com el "patrimoni socialista". Enalteix la Llei de Dependència i l'increment del pressupost destinat a la despesa social. Infraestructures: Es reivindica la feina feta durant els darrers quatre anys amb el desdoblament de la N-340, les millores a l'Aeroport de Reus i el desenvolupament del Corredor del Mediterrani. Mobilitat i Futur: L'objectiu és garantir la mobilitat interna dins de la demarcació i millorar la connectivitat del tren amb la ciutat de Tarragona. Crítica a l'oposició El candidat sosté que un govern del Partit Popular posaria en perill els avenços aconseguits i recorda el que considera vuit anys d'oblit inversor del PP a Catalunya: "Votar el Partit Popular no és només votar el senyor Ricomà; és votar el senyor Rajoy, el senyor Zaplana i el senyor Aznar, que mou els fils darrere." Pròxims esdeveniments de campanya Vallès anuncia la presència de referents nacionals per engrescar l'electorat, destacant la visita de l'expresident Felipe González a Tarragona prevista per al 23 de febrer.

  • Discussió post-partit: Empat del Nàstic i anècdotes de l'AVE - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Discussió post-partit: Empat del Nàstic i anècdotes de l'AVE

    El Futbolí de Tarragona Ràdio: Resum de l'Actualitat del Nàstic L'episodi d'avui del futbolí ha estat marcat per un to distès i ple d'anècdotes, combinant la crònica esportiva amb les peripècies del viatge de tornada de l'equip de redacció des de Salamanca. L'empat contra el Salamanca El focus futbolístic s'ha centrat en l'anàlisi de l'últim partit del Nàstic: * David García, el gran protagonista: Després de gairebé un any sense jugar per lesió (des de l'abril de 2007), va reaparèixer i va marcar el gol de l'empat al minut 9 de la segona part. * Polèmica tècnica: S'ha generat un debat intens sobre l'estat de forma de jugadors com Campano i Mico, i si han de ser titulars quan surten de lesions. * Crítica a la retransmissió: S'han comentat amb humor les picabaralles entre els narradors Àngel García i Quim Pons durant el partit, que alguns oients van qualificar de "violentes". Connexió des de l'AVE En Quim Pons ha participat en el programa de manera accidentada des del lavabo d'un tren AVE per no molestar la resta de passatgers que miraven la pel·lícula Freedom Writers. * S'ha parlat de la velocitat del tren (293 km/h) i de les curioses "ofrenes" o souvenirs que porta de Salamanca: unes sabatilles robades d'un hotel. Properes cites i promocions "Aquesta nit al Sempre Nàstic hi haurà el president Xavier Salvador per respondre les preguntes dels oients." A més, s'ha anunciat el sorteig d'una samarreta oficial del primer equip per a aquells oients que hagin participat votant el millor jugador.

  • Nova botiga de bicicletes elèctriques Wallace E-Bikes a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Nova botiga de bicicletes elèctriques Wallace E-Bikes a Tarragona

    Presentació del projecte Wallace E-Bikes, liderat pel Ferran Assamay i la Sílvia Gual, que obrirà un nou establiment al Port Tarraco al febrer. L'empresa és la distribuïdora oficial a Catalunya de la marca britànica Urban Mover, especialitzada en bicicletes elèctriques de pedaleig assistit. Característiques de les bicicletes Pedaleig assistit: L'usuari ha de pedalar, però el motor elimina l'esforç excessiu, ideal per a ciutats amb pendents com Tarragona. Autonomia i bateria: Les bateries són de níquel (30 km) o liti (45 km). Són extraïbles, permetent carregar-les a qualsevol endoll domèstic sense haver de moure tota la bicicleta. Versatilitat: Es poden utilitzar amb el motor encès o com una bicicleta convencional si es deixa la bateria a casa. Models: Existeixen versions plegables, de muntanya i de passeig. Serveis i mercat objectiu L'establiment no només oferirà la venda de vehicles (amb preus mitjans al voltant dels 1.000 €), sinó també un servei de lloguer flexible. Aquest lloguer pot ser per minuts, hores o dies, enfocat tant als ciutadans locals com a les tripulacions dels iots de luxe de la marina. Perfil de l'usuari "El que hem pogut anar comprovant és que la mitjana d'edat que l'estan utilitzant actualment són gent ja de 40 anys o més." Persones que volen fer exercici sense un esforç extrem. Usuaris en procés de recuperació de lesions de genoll o cama. Ciutadans que cerquen un mitjà de transport diari, sostenible i eficaç contra el relleu urbà.

  • Trobada del Fòrum Social Català a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    Trobada del Fòrum Social Català a Tarragona

    El Fòrum Social Català: Una alternativa a la globalització L'entrevista presenta el Fòrum Social Català (FSC), una iniciativa que sorgeix com a contrapunt al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Els promotors a Tarragona, Josep Maria Llago i Pau Gomis, expliquen que aquest espai no és una organització jeràrquica, sinó una trobada de la societat civil per articular alternatives al neoliberalisme. Activitats a Tarragona i Barcelona El diumenge a partir de les 11 h, el Balcó del Mediterrani acollirà una jornada descentralitzada prèvia als actes centrals de Barcelona. El programa inclou: Àgora oberta: Un espai de participació ciutadana dividit en quatre eixos temàtics: drets socials, defensa del territori, antiimperialisme i democratització. Tallers i jocs: Activitats sobre comerç just i educació ambiental, especialment dirigides a infants i joves. Dinar popular: Un àpat sostenible (cuscús) per fomentar la convivència entre els assistents. Objectius i eixos de lluita L'objectiu principal és crear sinergies entre diversos moviments socials (sindicats com la IAC o CGT, i plataformes com Salvem la Platja Llarga). "El Fòrum és un espai per articular les alternatives que no surten dels governs, sinó que surten de la societat." Es pretén establir un calendari de mobilitzacions conjunt que inclogui problemàtiques locals amb ressò nacional, com la lluita contra la precarietat laboral o les accions contra la guerra.

  • Francesc Ricomà analitza les claus del 9 de març - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    22'

    Francesc Ricomà analitza les claus del 9 de març

    Context Electoral i Candidatura L'entrevista se centra en la figura de Francesc Ricomà, qui ha estat confirmat oficialment com a cap de llista del Partit Popular (PP) per Tarragona de cara a les eleccions del 9 de març. Ricomà afronta la seva quarta legislatura consecutiva amb la intenció de recuperar el govern de l'Estat. Anàlisi de l'Actualitat del Partit Popular Ricomà defensa les decisions recents de Mariano Rajoy i l'estratègia del partit: Gestió Interna: Considera encertada la decisió sobre Alberto Ruiz Gallardón i Esperanza Aguirre, argumentant que mantenir-los en els seus càrrecs actuals a Madrid és la millor aportació per al projecte col·lectiu. Fitxatges de Pes: Destaca la solvència de Manuel Pizarro com a expert en macroeconomia i gestió pràctica. Pluralitat: Defineix el PP com un projecte que aglutina diverses sensibilitats: liberals, conservadors i demòcrates cristians. Expectatives a Tarragona El diputat subratlla la importància estratègica de la circumscripció de Tarragona per decantar la victòria a nivell estatal. El PP aspira a recuperar el segon diputat a la província, basant-se en una tendència a l'alça en les enquestes. Respecte als seus rivals, Ricomà critica l'estil que considera "sectari" d'Esquerra Republicana i la gestió del Partit Socialista, a qui acusa de fer una política basada en la desqualificació personal. Prioritats i Infraestructures Ricomà presenta una mena de "carta als Reis" amb les demandes històriques del territori: Ferrocarril: Xarxa de rodalies ben connectada i solució definitiva científica a la façana marítima de Tarragona. Carreteres: Desdoblament real de la Nacional 340 i connexió amb l'interior via A-27. Aigua: Defensa la interconnexió de xarxes per garantir l'equilibri de recursos en tot el territori. Delta de l'Ebre: Mesures urgents contra la regressió del Delta i inversions reals. "Passem d'una fase política romàntica o filosòfica a una època on els problemes reals han tornat a sortir: a les famílies els costa arribar a fi de mes." El Futur de Tarragona L'entrevistat aposta per recuperar el projecte de soterrament de la línia de la costa inspirat pel disseny de Bofill, criticant que els canvis de govern municipal i autonòmic hagin paralitzat una iniciativa que ja estava advanceda i acceptada tècnicament en el passat.

  • Benedicció d'animals a Sant Llorenç i primícia dels Tres Tombs - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    4'

    Benedicció d'animals a Sant Llorenç i primícia dels Tres Tombs

    Resum de l'actualitat tarragonina L'episodi d'avui se centra principalment en les festivitats tradicionals de Tarragona i l'agenda cultural dels pròxims dies, amb especial èmfasi en el Gremi de Pagesos. Actualitat i tradicions Benedicció d'animals: Des de l'església de Sant Llorenç, es recullen testimonis de la tradicional benedicció de mascotes. Un exemple és l'Antònia, una jubilada que ha portat la seva gossa Clara, destacant la fidelitat de l'animal. Primícia informativa: Es confirma oficialment que Tarragona celebrarà la festa dels Tres Tombs el pròxim 30 de març, just després de la Setmana Santa. Aquesta celebració ha estat possible gràcies a l'acord entre el Gremi de Pagesos, l'Ajuntament i la Diputació. Properes seccions del programa Un casament de luxe: Connexió amb David Millan, guanyador d'un enllaç valorat en 15.000 euros al Palau de Congressos. Cultura i Còmic: Entrevista amb Miguel Villalba sobre la setmana del còmic organitzada per la revista Deliròpolis. Salut i comerç: Yolanda Parisi parlarà sobre la seva botiga especialitzada en productes sense gluten per a celíacs. Oci: Josep Creus parlarà sobre el canvi d'ubicació del Casino de Tarragona, que estrena local aquest cap de setmana. "Puc confirmar que aquest any Tarragona tornarà a celebrar els Tres Tombs... serà el 30 de març, és a dir, just després de Setmana Santa."

  • Sant Antoni a Sant Llorenç: Tradició i Benedicció d'Animals - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Sant Antoni a Sant Llorenç: Tradició i Benedicció d'Animals

    La celebració de Sant Antoni a l'Església de Sant Llorenç L'episodi recull l'ambient i les vivències durant la festivitat de Sant Antoni, organitzada pel Gremi de Pagesos a Tarragona. La crònica se centra en la tradicional missa i posterior benedicció dels animals, on desenes de ciutadans apleguen les seves mascotes a les portes de l'església. Testimonis i anècdotes de la jornada Gran varietat de mascotes: Tot i que predominen els gossos, es parla de la presència de gats, ocells, tortugues i fins i tot fures domèstiques. L'experiència del Josep: Un veí jubilat de 75 anys que porta la seva gossa Cati (d'11 anys) cada any. El Josep comparteix records de la seva infantesa a la Plaça dels Sedassos i explica com ha canviat Tarragona: > "Abans podíem sortir a jugar quan érem joves, però ara no, ara tot són cotxes." Transformació urbana: Es descriu com zones que abans eren camps i horts, com la Plaça Imperial Tàrraco, han passat a ser àrees totalment edificades. El ritual de la benedicció El programa connecta en directe amb el moment en què el mossèn realitza la benedicció de les coques i es prepara per a la benedicció col·lectiva dels animals als exteriors del temple. Es destaca el paper del Gremi de Pagesos per mantenir viva aquesta tradició malgrat la pràctica desaparició de la pagesia dins de la ciutat de Tarragona.

  • La Setmana del Còmic de Tarragona: art i existencialisme - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    La Setmana del Còmic de Tarragona: art i existencialisme

    El Còmic com a Expressió Artística a Tarragona L'entrevista amb Miguel Villalba, membre del col·lectiu Deliròpolis, revela la creació de la primera Setmana del Còmic a Tarragona, prevista per a la segona quinzena de maig. El projecte neix amb la voluntat de reivindicar el còmic no només com un entreteniment infantil, sinó com un vehicle de cultura i art amb la mateixa dignitat que la literatura. La Setmana del Còmic (Maig) Tot i comptar amb pocs mitjans, el col·lectiu ha estructurat una proposta que inclourà: - Tallers de còmic per a infants. - Exposicions de dibuixants locals de Deliròpolis i col·laboradors internacionals. - Una mostra especial fruit d'un taller amb persones amb discapacitat intel·lectual. - Xerrades i conferències amb professionals de la il·lustració i l'humor gràfic. La Realitat del Sector i la Crítica al Manga Comercial L'autor reflexiona sobre la pèrdua de l'efervescència cultural que hi havia a les dècades de les revistes com El Víbora o Cairo. Segons Villalba, el mercat actual ha patit una mutació: - El manga s'ha convertit en un producte purament comercial i lucratiu que sovint desplaça la rica tradició del còmic europeu. - Els salons actuals s'han transformat en "supermercats editorials" on preval el benefici econòmic per sobre de la promoció de l'autor. El Projecte Deliròpolis La revista Deliròpolis es defineix com un espai de llibertat d'expressió total. Caracteritzada per un to existencialista, fosc i nihilista, la publicació defuig la sàtira política institucional per centrar-se en: "Tenim ganes de dir alguna cosa amb el llapis, que és el nostre mitjà d'expressió, i les portes no estan tancades a ningú." Perfil de l'Autor: Miguel Villalba Miguel, que també és psicòleg, explica que les seves pròpies sèries (com Alfons Solitari) exploren la naturalesa humana i els pecats capitals a través de mons onírics. Destaca que la majoria de creadors locals han de compaginar el dibuix amb altres professions (químics, psicòlegs, professors) a causa de la dificultat de viure exclusivament de l'art conceptual a l'estat espanyol.

  • Actualitat i reptes de la URV per al 2008 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    24'

    Actualitat i reptes de la URV per al 2008

    Panorama general de l'any 2008 El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, analitza l'any 2008 com un període d'una intensitat excepcional. L'objectiu principal és la concreció de projectes de gran envergadura que abasten des d'infraestructures fins a la recerca i la docència. Infraestructures i Campus Campus Catalunya (Tarragona) • La segona fase s'ha de completar durant l'any, incloent-hi el trasllat de la Facultat de Lletres i l'Escola d'Infermeria. • Es preveu que el trasllat es faci efectiu per al proper curs o durant el període de Nadal. • La tercera fase, que inclou Educació i Psicologia, té com a horitzó el 2010. Altres Campus i Parcs Tecnològics • Campus Sescelades: Continuen les obres del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, que entrarà en funcionament el 2009. • Campus Bellissens (Reus): Es destaca la urgència de la nova Escola d'Arquitectura, actualment en mòduls provisionals, i la Facultat de Medicina, pendents de finançament. • Centres de Recerca: S'impulsen nodes tecnològics en Nutrició i Salut (Reus), Enologia (Falset) i Turisme (Vila-seca). Projectes Estratègics de Territori La Sabinosa La universitat proposa transformar aquest espai històric en la Universitat Catalana d'Estiu de la Mediterrània. "És un projecte de país que ha d'estar impulsat i liderat pel Govern per posar d'acord a tots els agents implicats." Desenvolupament Acadèmic i Bolonya El rector clarifica el procés d'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES): • Postgrau: Ja està plenament adaptat amb una oferta de 37 màsters (previsió de 42). • Grau: La reforma començarà el curs vinent amb un parell de titulacions i es completarà en dos anys. • Nou enfocament: El canvi clau no és només el nom del títol, sinó el pas de les "hores de professor" al crèdit ECTS, centrat en la feina i les competències de l'estudiant. Relacions Institucionals Malgrat els moments de tensió viscuts amb la Generalitat per la manca de definició de les inversions (que finalment han arribat als 77 milions d'euros), el rector qualifica la relació amb el govern de bona i destaca la consciència mútua de la universitat com a motor de la societat del coneixement.

  • 25 anys de l'Escola d'Infermeria de la URV a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    25 anys de l'Escola d'Infermeria de la URV a Tarragona

    Commemoració de 25 anys d'història acadèmica L'entrevista celebra el vint-i-cinquè aniversari de la incorporació dels estudis d'infermeria a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Roser Ricoma, directora de l'Escola d'Infermeria, destaca la transformació de l'antiga formació d'ATS cap a la llicenciatura i el reconeixement universitari actual. Reptes i canvis estructurals Entre els punts més rellevants de l'actualitat del centre, trobem: Trasllat al Campus Catalunya: Pel setembre de 2008, l'escola abandonarà la seva seu actual a l'avinguda Roma per integrar-se plenament en el campus universitari, cercant una major interacció interdisciplinària. Salt qualitatiu: S'han consolidat els màsters europeus i el doctorat, eliminant el sostre acadèmic de la diplomatura i equiparant-se a països referents en salut. Expansió territorial: La integració de l'escola Verge de la Cinta de Tortosa ha convertit la institució en un referent a la província i les Terres de l'Ebre. Situació laboral i gènere L'entrevista aborda la crisi de manca de professionals en el sector: "La universitat pública té la responsabilitat de formar els professionals que es necessiten perquè la societat tingui un benestar i un nivell de salut com cal." Manca de professionals: Es discuteix la necessitat d'importar personal de l'est d'Europa o Sud-amèrica a causa de la jubilació de promocions antigues i la reducció de jornades per conciliació familiar. Criteris de selecció: Ricoma critica que la nota de tall impedeix l'accés a alumnes amb forta vocació, un element que considera essencial per a la professió. Perfil femení: La professió segueix estant composta en un 90% per dones, fins al punt que el llenguatge femení està totalment normalitzat i acceptat pel personal masculí.

  • Primer casament homosexual al concurs Casa't al Palau de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    5'

    Primer casament homosexual al concurs Casa't al Palau de Tarragona

    Resum de l'Entrevista L'episodi se centra en la notícia del proper casament a Tarragona d'una parella formada pel David Millán, natural de Reus, i el Sean Bolensky, un investigador nord-americà. El fet destaca per ser la primera parella homosexual que guanya el concurs Casa't al Palau, organitzat en el marc del saló 'El teu dia', la qual cosa els permet realitzar la celebració amb gairebé totes les despeses cobertes. Detalls de la Relació i el Concurs Com es van conèixer: La parella es va conèixer a través d'un xat local d'internet fa més de dos anys. Curiosament, el David va començar sent un informant per a la tesi doctoral del Sean, que estudiava a la Universitat de Barcelona. El premi: Els guanyadors podran celebrar l'enllaç a la Sala August del Palau de Congressos de Tarragona. El premi inclou detalls com les invitacions, el viatge de noces i els vestits. Canvi de plans: Per adaptar-se a les condicions del premi, han hagut d'avançar la data del casament (inicialment prevista per al maig). Celebració i Tradicions "Ens hem sentit molt ben tractats, hi ha hagut molt bona comunicació i ens han cuidat molt bé des de l'organització." Viatge de noces: Els nuvis han escollit un clàssic actual, un viatge a Egipte. Caràcter internacional: El casament comptarà amb convidats vinguts dels Estats Units i de diversos països d'Europa, reflectint la trajectòria vital del Sean. El misteri del vestit: Seguint la tradició, cap dels dos ha vist el vestit de l'altre, mantenint la sorpresa fins al dia de la cerimònia.

  • La realitat dels celíacs: diagnòstic i reptes socials - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    La realitat dels celíacs: diagnòstic i reptes socials

    Introducció a la Celiaquia i el seu Entorn La Iolanda, propietària d'un establiment especialitzat, explica la situació actual de les persones amb intolerància al gluten. Tot i que han aparegut nous negocis, destaca la importància de la sensibilització personal, ja que moltes iniciatives neixen d'experiències familiars directes. El Cost de la Dieta Sense Gluten Un dels punts més crítics és l'elevat preu dels productes aptes. * L'alimentació per a un celíac pot ser fins a quatre vegades més cara que una convencional. * Es denuncia la manca d'ajudes econòmiques a l'Estat espanyol, a diferència de regions com Navarra o altres països d'Europa. Diagnòstic i Símptomes El diagnòstic de la celiaquia encara és complex a causa de la variabilitat dels símptomes: * Diversitat de senyals: Des de problemes digestius fins a migranyes, anèmia, fatiga, problemes de pell o fins i tot infertilitat i avortaments de repetició. * El paper del metge de família: És clau que el metge lligui els diferents símptomes per demanar una anàlisi de sang o una biòpsia intestinal. * S'estima que per cada persona diagnosticada, n'hi ha nou que no ho saben. La Presència Oculta del Gluten El gluten no es troba només en el pa o la pasta, sinó que apareix en llocs inesperats a causa dels midons modificats i espessidors: * Productes processats: Embotits, gelats i plats precuinats. * Cosmètica: Alguns productes d'ús quotidià com el pintallavis poden contenir gluten i causar reaccions en ser ingerits accidentalment. Vida Social i Normalització "No és que la meva religió no m'ho permeti, és que els meus intestins no poden." L'entrevista subratlla la ignorància social que encara persisteix. Tanmateix, s'està treballant per millorar la vida social dels afectats mitjançant la creació de distribuïdores que faciliten productes i formació a hotels i restaurants, assegurant que els celíacs puguin menjar fora de casa amb seguretat.

  • El trasllat del Casino de Tarragona al nou local - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    El trasllat del Casino de Tarragona al nou local

    El Casino de Tarragona estrena nova seu L'històric Casino de Tarragona inicia una nova etapa amb el trasllat del seu espai de la Rambla Nova a l'avinguda Marquès de Montoliu. Mitjançant una entrevista al seu president, Josep Creus, es desgrana el sentiment de l'entitat davant d'aquest canvi forçós però necessari per a la seva supervivència. Els detalls del nou emplaçament El nou local es troba a la cantonada entre l'avinguda Marquès de Montoliu i el carrer Sant Antoni Maria Claret. Es descriu com un espai amb molta lluminositat i amplitud, situat en una planta baixa i entresol. Tot i les bones condicions, el president admet que és una ubicació provisional i que l'objectiu és retornar a la Rambla en un futur. Vida social, cultura i tertúlies L'entitat, que compta amb uns 223 socis, és un punt neuràlgic per a la cultura tarragonina: Activitats: Jocs de taula (escacs, dòmino, botifarra), presentacions de llibres, exposicions de pintura i conferències. Les tertúlies: Cada dissabte es realitzen trobades on es debat sobre l'actualitat de la ciutat, política i, molt especialment, sobre el Nàstic de Tarragona. Perfil dels socis: Encara que l'edat mitjana és alta, el club està obert a tothom, incloent-hi dones i joves de diversos perfils professionals. El futur i la relació amb la ciutat "El casino encaixa molt bé dins la cultura de Tarragona; fa 60 anys que estem desenvolupant tota la cultura possible per la nostra volguda ciutat." L'obertura oficial comptarà amb la presència de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros aquest dissabte a les 18:00 h, simbolitzant el suport institucional a una entitat que busca adaptar-se als nous temps sense perdre les seves arrels.

  • Situació de la grip i serveis al CAP Muralles - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Situació de la grip i serveis al CAP Muralles

    Estat actual de la grip i l'atenció sanitària Actualment, la situació al CAP Muralles de Tarragona es manté dins de la normalitat per a aquesta època de l'any. Tot i que s'ha detectat un lleuger increment en casos de refredats i virus intestinals, la grip pròpiament dita encara no ha arribat de forma massiva. Els professionals es preparen per a la seva possible arribada, tot i que no es pot determinar una data exacta. Recomanacions i educació sanitària Des de la responsabilitat d'atenció a l'usuari, es fan diverses recomanacions clau per evitar la saturació del sistema: Autocura inicial: Davant els primers símptomes de refredat, es recomana romandre a casa uns dos dies, beure molt líquid i prendre paracetamol si cal. Consum de Vitamina C: Es suggereix la ingesta de sucs de taronja i begudes calentes. Consulta telefònica: Abans de desplaçar-se, es pot utilitzar el servei telefònic del centre o el 061 per rebre orientació mèdica. El Centre d'Atenció Continuada (SAC) És fonamental conèixer el funcionament del SAC per no col·lapsar les urgències hospitalàries: Horaris: Operatiu de les 20:00h a les 08:00h els dies laborables i 24 hores els festius i caps de setmana (a partir de dissabte a les 15:00h). Abast: Atén urgències no vitals de tota Tarragona ciutat (incloent-hi barris com Sant Pere i Sant Pau o Sant Salvador). Casos: Adequat per a virus estomacals, contusions lleus i grips que no requereixen tecnologia hospitalària complexa. "Recomanem a la gent que els primers dies es tractin a casa... i si al cap de dos dies els símptomes augmenten, llavors sí, demanin cita pel seu metge."

  • Presentació del refugi antiaeri de l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Presentació del refugi antiaeri de l'Ajuntament de Tarragona

    Descobriment i Accés al Refugi de l'Ajuntament L'episodi ressegueix la visita al refugi antiaeri situat sota l'escalinata principal de l'Ajuntament de Tarragona. L'accés es troba al passadís esquerre de l'edifici municipal, darrere d'una comporta que dona a dos trams d'unes 25 escales. El refugi és un espai d'aproximadament 25 metres quadrats que data dels anys 1937-1938 i que va ser construït per protegir el personal polític i administratiu durant els bombardejos de la Guerra Civil. Història i Connexions Subterrànies Capacitat: S'estima que podia acollir unes 70 persones. Galeria connectada: Des d'un extrem del refugi surt un túnel que antigament connectava amb el gran refugi de la Plaça de la Font, que tenia capacitat per a 2.500 persones. Destrucció del patrimoni: El refugi de la Plaça de la Font va ser destruït durant la construcció del pàrquing actual, tot i que encara es conserven accessos en algunes cases de la zona. La Xarxa de Refugis a Tarragona El responsable de l'arxiu municipal, Jordi Piqué, explica que la ciutat va arribar a tenir una xarxa d'uns 60 refugis amb capacitat per a 20.000 persones, gairebé la totalitat de la població d'aquell moment (uns 28.000 habitants). Tarragona va ser un escenari clau per a l'experimentació de bombardejos massius sobre població civil per part de l'aviació nazi, una experiència de defensa passiva que més tard serviria d'aprenentatge per a països com Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. "Els avions provenien de Mallorca... apagaven els motors i planejaven per baixar sense fer soroll sobre la ciutat." Futur i Museïtzació La regidora de patrimoni, Rosa Rossell, destaca la intenció de l'Ajuntament de museïtzar l'espai. Actualment, el refugi es manté intacte amb elements originals com llaunes i ganxos de fa 70 anys. Projecte de memòria històrica: S'ha demanat una subvenció a la Generalitat per crear una experiència amb llums i sons que recreï la sensació dels bombardejos (sirenes, motors d'avió). Visites actuals: Tot i no estar totalment museïtzat, es poden fer visites en grups reduïts fent una petició prèvia al Museu d'Història. Ampliació: El projecte inclou també l'adequació de dos refugis sota la Casa Canals, que actualment necessiten tasques de neteja per filtracions d'humitat i arrels.

  • 37è Trofeu César August i l'Agrupació Fotogràfica - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    37è Trofeu César August i l'Agrupació Fotogràfica

    L'Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el Trofeu César August En aquesta edició del programa, es repassa la trajectòria i l'actualitat de l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona, una de les entitats culturals més veteranes i actives de la ciutat. Amb la presència del seu president, Carlos Zornoza, i el vocal d'estudis, Francesc Virgili, es destaca la celebració de la 37a edició del Trofeu César August de Fotografia, un certamen d'àmbit nacional de gran prestigi. Evolució Tècnica: De l'Analògic al Digital Durant la conversa, s'aborda el canvi tecnològic en el món de la fotografia, desmitificant la idea que el món digital sigui substancialment diferent de l'art tradicional: La mirada i l'instint del fotògraf segueixen sent els elements fonamentals per captar una bona imatge, independentment de la màquina. Es mantenen els conceptes teòrics clàssics: diafragma, velocitat i sensibilitat ISO. L'ús de programari com Photoshop es veu com una continuació de les tècniques de revelat i fotomuntatge que ja es feien manualment al laboratori. Formació i Activitats de l'Entitat L'Agrupació no només se centra en concursos, sinó que té una forta vessant formativa: Ofereixen cursos de fotografia bàsica per mantenir viva la disciplina entre la gent jove. Realitzen tallers especialitzats en edició digital i retoc amb experts premiats. Tenen una secció de vídeo en creixement que busca consolidar la seva pròpia oferta formativa. Participació Ciutadana: Carnaval i Festes L'entitat està fortament arrelada a la vida social tarragonina: Tenen un paper destacat durant el Carnaval de Tarragona, on capten milers d'imatges de les comparses per a la seva tradicional exposició anual. Presenten muntatges audiovisuals que combinen fotografia i música, essent una de les mostres més visitades pel públic local. "Si no tens aquesta habilitat, aquest instint per captar aquell moment, per molt bones màquines que tinguis no seràs capaç mai d'obtindre aquella imatge."