Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1417-1440 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Caminada Popular d'Hivern 2008 a Tarragona
Detalls de la Caminada Popular d'Hivern 2008 En aquesta entrevista, Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, presenta la primera gran cita esportiva de l'any a Tarragona: la Caminada Popular d'Hivern. L'esdeveniment, que ja compta amb una gran tradició, destaca per la seva ràpida ocupació de places, havent assolit ja el 50% de la seva capacitat en només dos dies. Objectius i Novetats d'enguany L'edició d'aquest any té un propòsit especial: promoure les instal·lacions esportives municipals. Per aquest motiu, el punt de sortida i arribada s'ha traslladat a la Piscina Municipal del Serrallo, oferint una jornada de portes obertes. Promoció de la salut: La caminada té un recorregut d'uns 12-13 quilòmetres, el que equival a unes 16.000 passes, superant el mínim diari recomanat per a una vida saludable. Connexió amb la natura: L'objectiu original es manté: que els ciutadans coneguin l'entorn natural de la ciutat per poder-ne gaudir individualment durant tot l'any. Itinerari de la Caminada El recorregut és variat i combina zones urbanes, bosc i platja: Sortida: Piscina del Serrallo, passant pel carrer del Mar i la plaça dels Carros. Ascens: Pujada del Toro fins al Balcó del Mediterrani i el Passeig de les Palmeres. Zones verdes: Camí de la Budellera i bosc dels Garrofers fins arribar a Cala Romana. Tram marítim: Esmorzar a la platja dels Capellans i tornada per les platges de l'Arrabassada i el Miracle fins al Moll de Costa. Informació Pràctica per als Participants "És importantíssim que es faci la inscripció prèvia per una raó d'assegurança i logística." Inscripcions: Disponibles als Jardins de la Reconciliació i a la Piscina del Serrallo fins a exhaurir les 1.000 places. Habituallament: Es lliurarà una bossa a la sortida i un esmorzar complet a la platja dels Capellans. Recomanacions: Portar protecció solar, roba per capes i, en cas d'assistir amb nens petits, utilitzar motxilles portabebès en lloc de cotxets, ja que el terreny de bosc i sorra els fa impracticables.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Gestió del Patrimoni i Equipaments a Tarragona
Gestió del Patrimoni i Col·laboració Institucional La tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, exposa les línies estratègiques de l'Ajuntament per a la conservació i promoció del llegat històric de la ciutat. Destaca la importància de la reconstitució de la Comissió de Cultura dins de l'Associació de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, la qual permetrà: • Crear una xarxa d'agents culturals compartida. • Realitzar promocions turístiques conjuntes a nivell internacional (Chicago, Milà, Lió). • Reduir els costos de promoció sota un segell de qualitat reconegut. Projectes Prioritaris: Muralla i Pont del Diable La Muralla de Tarragona L'Ajuntament ha presentat un Pla Director de la Muralla estructurat en 10 sectors, amb una previsió d'execució d'entre 10 i 12 anys. Els punts clau són: • Intervencions d'urgència al Col·legi de l'Estonac i a la Baixada del Roser per evitar desprendiments. • Finançament compartit: el Ministeri de Cultura i la Generalitat (mitjançant l'1% cultural). • Gestió de la titularitat mixta del monument, que inclou l'Arquebisbat i propietaris privats. El Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres) S'ha desencallat el finançament del Ministeri de Foment per restaurar el monument i recuperar les pedreres del voltant. Es preveu que durant el primer trimestre del 2008 s'especifiqui la quantia de la inversió i el calendari de licitació. Intervencions en Monuments i Obres Arqueològiques • Amfiteatre: Es projecta un Pla Director propi per museïtzar les fosses i millorar l'adequació del monument. Actualment, les obres estan aturades durant l'Any Jubilar per facilitar les visites de pelegrins i la celebració del Tarraco Viva. • Mercat Central: Les excavacions arqueològiques avancen a bon ritme, tot i els retards per pluges. De moment, les restes trobades no es consideren susceptibles de museïtzació permanent. • Tabacalera: Amb la titularitat municipal ja efectiva, es planteja el trasllat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i la realització de jornades de portes obertes prèvia revisió de seguretat. "Mantenir un patrimoni com el de Tarragona amb recursos propis és impossible; hem d'anar a Madrid amb el cap ben alt a buscar el finançament que ens pertoca." Futur dels Equipaments Culturals Finalment, Rossell confirma que l'inici del desmantellament i neteja del solar del Teatre Tarragona és qüestió de dies, iniciant així la fase constructiva del nou equipament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Èxit rotund del III Concurs de Drag Queens a Tarragona
L'Espectacle del Teatre Metropol: Un triomf de participació El programa d'avui analitza l'èxit de la tercera edició del Concurs de Drag Queens organitzat per l'Associació d'Amics de la Peralta al Teatre Metropol. Amb un ple absolut, els organitzadors Sergi Carrillo (director artístic) i Glòria Suárez destaquen l'alta qualitat d'aquesta edició. Premis i Guanyadors El certamen va comptar amb una preselecció rigorosa de 22 candidats, dels quals 11 van arribar a la final: Primer Premi: La drag Evocia amb la fantasia "Des de Suïssa con amor" (700€ i viatge a Canàries). Segon Premi: Un aspirant de Múrcia amb la proposta "Desafío de Venus". Tercer Premi: La comparsa "Nòvia desfogada" de la Unió de Sant Pere i Sant Pau. Dignificació i Transformació Artística L'esdeveniment va anar més enllà de la festa, integrant elements de maquillatge corporal i transformacions en directe realitzades per la pintora cubana Laura Paldés. Els organitzadors subratllen que: "Normalitzar vol dir que en un escenari com el Metropol pugui haver-hi de tot (nois, noies, transsexuals, gais, lesbianes) fet amb dignitat." Vessant Social i Futur Solidaritat: Els beneficis de les entrades (3€) es destinen al projecte Joves i Salut de l'Associació H2O. Projecció: Es treballa per integrar el concurs en un circuit estatal i internacional, amb vincles cap a les Palmes de Gran Canària i certàmens a Holanda. Inclusió: S'ha plantejat potenciar la figura de la Drag King i obrir el concurs específicament a dones per a la propera edició. L'entrevista conclou amb la intervenció d'una oient, la Pilar Castro, que destaca el caràcter familiar de l'espectacle, havent-hi assistit amb la seva filla de 6 anys.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
25è aniversari del Ball de Diables de Tarragona
Celebració de 25 anys de foc i tradició El Ball de Diables de Tarragona inicia oficialment els actes de celebració del seu 25è aniversari aquest dimarts de Carnaval. L'entitat, que ha esdevingut un pilar de les festes tarragonines, commemora la seva trajectòria amb una programació especial que combina la nostàlgia dels orígens amb la renovació dels seus elements. Actes destacats i novetats En la conversa es detallen les principals activitats previstes per a tancar el Carnaval: Lectura del testament: Pep Blai, qui va ser el primer Llucifer de la colla, serà l'encarregat de llegir el testament del Carnestoltes, aportant un valor simbòlic a l'acte. Nou septrop: S'estrena un nou element de foc dissenyat per l'artista Antoni Mas, que se suma als ja existents sense substituir la imatgeria tradicional de Llucifer i la Diablessa. Recuperació de la timbalada: Es torna a fer la concentració de timbals des de Roger de Llúria fins al Teatre Metropol, un acte multitudinari molt esperat. Evolució i sentiment de pertinença L'entitat ha passat de ser vista amb una certa timidesa inicial per part de la ciutadania a ser un element imprescindible. "Els Diables són un pont entre la gent del carrer i la festa; fan que la gent no només vegi la festa, sinó que la visqui." Amb una base social que ha superat les 600 persones al llarg de la seva història, el Vall de Diables destaca per crear lligams que van més enllà de les sortides puntuals, mantenint un teixit actiu durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Llei d'Educació i infraestructures a Tarragona
Gestió de la vaga i la Llei Catalana d'Educació (LEC) L'entrevista comença analitzant la convocatòria de vaga del 14 de febrer. Vicenç Villena, director dels serveis territorials d'educació al Camp de Tarragona, qualifica la protesta d'incomprensible i desproporcionada. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • L'obertura total de les portes del diàleg a través del Consell Escolar de Catalunya. • La negació de qualsevol intent de privatització del sistema educatiu. • L'aposta per l'autonomia de centres, permetent que cada comunitat educativa s'adapti a la seva pròpia realitat. "No hi ha arguments per deixar sense classe a un sol alumne un sol dia i que no pugui exercir el seu dret a l'educació." Inversió i recursos humans Villena destaca que el govern ha incrementat el pressupost educatiu prop d'un 40% en els darrers set anys, incorporant més de 11.000 nous docents per afrontar el creixement de la població escolar. Integració de l'alumnat novingut S'aborda la creació dels nous Espais de Benvinguda Educativa (EBE) a Reus i Vic com a prova pilot. • Aquests centres no substitueixen les aules d'acollida, que el director defineix com la "joia de la corona". • L'objectiu és realitzar una diagnosi prèvia, tant educativa com social, abans d'assignar l'alumne a un centre ordinari. • Es busca reduir el desgast que el degoteig d'alumnes durant tot el curs escolar provoca en el funcionament diari dels centres. Equipaments i planificació a Tarragona Finalment, es detalla la situació de les infraestructures a Tarragona ciutat: • Es reconeix un dèficit històric de planificació urbanística que ha forçat a tenir quatre centres en instal·lacions provisionals. • S'anuncia l'inici imminent de les obres de la nova Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a l'antiga fàbrica de Chartreuse, amb la previsió que estigui llesta el 2010. • Es preveuen remodelacions importants als instituts Martí Franquès i Vidal i Barraquer.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
La URV i la Xina: un vincle universitari creixent
Expansió del programa d'estudiants xinesos a la URV La Sara Pujol, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica l'èxit del programa que enguany ha portat 67 estudiants xinesos a Tarragona, una xifra que ha crescut significativament des dels 18 alumnes del primer any. Aquests joves provenen principalment de tres universitats: Dalian (nord), Sichuan (centre) i Nanjing (sud). Formació i motivacions dels alumnes Estudis de llengua: La majoria d'aquests estudiants cursen filologia en els seus països d'origen i vénen a la URV per fer una immersió lingüística i cultural en castellà, tot i que molts ja mostren interès per cursar màsters i, fins i tot, per aprendre català. Perfil professional: Són joves d'uns 20 anys, amb una majoria femenina, que busquen futur com a traductors o en l'àmbit empresarial i diplomàtic. Sacrifici familiar: Sovint, famílies senceres i comunitats rurals aporten els seus estalvis per finançar aquests estudis fora de la Xina, veient-ho com una inversió pel futur del jove i la protecció dels pares en la vellesa. Xoc cultural i contrastos socials Disciplina laboral: Els alumnes xinesos destaquen per una capacitat de treball extrema i una disciplina que a vegades xoca amb el concepte d'oci occidental. "Per ells, passejar o perdre el temps el cap de setmana és un concepte que no existeix en el seu codi." Gastronomia: Productes com les olives, el pernil o la duresa del pa de Tarragona representen un repte cultural important per a ells, acostumats a textures més toves i aliments bullits. Cap a una doble direcció Tot i que actualment la mobilitat és sobretot d'entrada, la universitat està impulsant cursos de xinès per als estudiants de Tarragona (amb gran èxit de matrícula) per fomentar un futur intercanvi real i trencar els tòpics sobre la Xina dominant en l'actualitat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Humor i polèmica arbitral al Futbolí de Tarragona Ràdio
Resum de l'episodi En aquesta edició d'el Futbolí de Tarragona Ràdio, els presentadors analitzen la darrera jornada del Nàstic amb un to que barreja la indignació per l'arbitratge i l'humor característic del programa. L'episodi se centra en la figura de l'àrbitre Rodado Rodríguez i la cerca infructuosa de personatges emblemàtics de l'afició del Còrdova. Els punts clau de la jornada: Polèmica arbitral: Es comenta amb duresa l'actuació de Rodado Rodríguez, a qui comparen amb el conegut Pino Zamorano. Es llegeixen fragments de l'acta arbitral on es descriuen insults i incidents al túnel de vestidors, incloent l'expulsió de Maldonado. La recerca de Païllo: Els col·laboradors expliquen el seu intent fallit de trobar a Tarragona el famós aficionat del Còrdova conegut com Païllo (popular pel seu entrepà gegant), tot i que confirmen que han localitzat una actuació de Jaimito Borromeo. Actualitat grana: Es repassa l'estat dels jugadors cedits o exjugadors com Cáceres (que ha debutat amb Boca Juniors) i la preocupant llista de lesionats de l'equip de César Ferrando, que inclou noms com Abel, Abraham i Campano. Participació de l'audiència: Una oient, la Conxita, recorda amb nostàlgia el Pitagol (un caramel amb forma de xiulet) i expressa la seva indignació compartida pel robatori arbitral de l'últim partit. "L'àrbitre jo crec que no ha estat a la altura bajo ningún concepto... un robo total." L'espai acaba amb la presentació de noves sintonies musicals i la convocatòria per al proper programa on es tractarà l'actualitat amb el director esportiu, Ricardo Resta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
L'instat decisiu de Cartier-Bresson a Tarragona
Retrospectiva de Henri Cartier-Bresson: Capturant la Història L'entrevista amb Diana Saldaña, representant de l'agència Magnum, desgrana l'exposició retrospectiva organitzada per la Fundació La Caixa a Tarragona. La mostra ofereix un recorregut per 133 fotografies que sintetitzen la trajectòria d'un dels fotògrafs més influents del segle XX. L'Instat Decisiu i la Técnica Un dels conceptes centrals de l'obra de Cartier-Bresson és l'instat decisiu. Segons Saldaña, aquest es defineix com: "El moment efímer en què la importància del tema es reflecteix, en un mateix instant, en la forma, el contingut i l'expressió." Aquesta capacitat no era una eina adquirida amb el temps, sinó una facultat present des dels seus inicis, com demostra la seva famosa fotografia de 1932 del barri de Saint-Lazare. Evolució Artística i Compromís Històric L'exposició permet observar una evolució clara en el seu estil: * Inicis (anys 20 i 30): Influència de les avantguardes parisines i el surrealisme, amb una actitud rebel contra la societat burgesa. * Maduresa (a partir dels 40): Una composició més rigorosa, geomètrica i propera al classicisme fotogràfic, sense perdre l'impacte documental. Testimoni del Segle XX Cartier-Bresson no només va crear art, sinó que va documentar les "cicatrius del món". Va estar present en fets crucials com: * L'alliberament de París i el final de la Segona Guerra Mundial. * Els últims dies de l'Imperi Xinès. * La independència de l'Índia i els darrers moments de Gandhi. El Llegat i l'Agència Magnum L'entrevista subratlla la diferència entre l'enfocament de Cartier-Bresson, més intuïtiu i de "diari de viatge", i el de Robert Capa, més centrat en la notícia directa. Avui dia, l'agència Magnum continua aquest llegat incorporant nous talents que exploren la fotografia documental i en color des de perspectives contemporànies.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Neix la Coordinadora d'Entitats del Camp de Tarragona
Presentació i objectius de la nova Coordinadora L'entrevista presenta la recentment creada Coordinadora d'Entitats del Camp de Tarragona, una organització que ja aplega prop de 40 entitats (tot i que 19 en van ser les fundadores oficials). Segons el seu portaveu, Ángel Juárez, aquesta unió neix per donar veu a col·lectius que se senten silenciats o anestesiats per l'actual gestió política. Principals reivindicacions i àmbits d'actuació La Coordinadora té la voluntat de ser un interlocutor independent davant l'administració, centrant-se en aspectes socials que afecten la ciutadania de manera general: Sanitat pública: Es denuncia la situació "sangrant" de les llistes d'espera i la falta de recursos en alguns ambulatoris. Serà la seva prioritat absoluta i la primera campanya reivindicativa. Habitatge: Es posa el focus en la dificultat dels joves i treballadors per accedir a un habitatge digne malgrat tenir nòmina. Medi ambient: Es reclama solucions als mals olors i la realització d'estudis epidemiològics pendents des de fa dècades. Seguretat i Immigració: Es demana reforçar la seguretat als barris i treballar activament en la integració real per evitar la creació de guetos. Independència política i mètode de treball Juárez subratlla que la coordinadora no té un color polític concret, sinó que acull membres de diverses ideologies (independents, socialistes, convergents, etc.). L'objectiu no és ser una força d'oposició directa, sinó ser "persones incòmodes" que exigeixin el compliment dels drets ciutadans. "Volem que se'ns tingui en compte perquè som, en aquest moment, la força social més gran del Camp de Tarragona." L'estratègia es basa en estendre la mà a les administracions per col·laborar en fòrums de participació, com l'Agenda 21, però mantenint sempre l'autonomia de cadascuna de les associacions membres.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
El Tombet de Carnaval de Tarragona a les Carmelites
Crònica del Tombet del Carnestoltes L'emissió radiofònica recull l'ambient festiu al col·legi Mare de Déu del Carme (conegut com les Carmelites) de Tarragona, durant la celebració del Tombet, una activitat on el Rei i la Reina del Carnaval visiten diferents centres educatius i llars d'infants. Aspectes clau de la jornada Arribada del Sèquid: La Reina del Carnaval 2008 ha visitat l'escola acompanyada d'una batucada de percussió que ha animat el matí als alumnes de primària i infantil. Disfresses i temàtiques: Els nens i nenes d'educació infantil han portat disfresses lliures (on predominen princeses i superherois), mentre que els de primària han seguit la temàtica de pirates. Preparació escolar: Loreto Martinell, cap d'estudis de l'escola, explica que porten tota la setmana realitzant consignes diàries per completar la disfressa de cara al divendres. Declaracions destacades La Regina del Carnaval ha compartit les seves impressions sobre la intensitat de la setmana: "Estamos supercontentos y viviendo todo el momento que estamos pasando." Pròxims actes del programa La Rueta: Desfilada infantil pels carrers de la ciutat a partir de les 15:30 h. Rua d'Artesania: El gran acte per a les comparses que tindrà lloc el dissabte. Concert nocturn: Actuació de Muchachito Bombo Infierno al Palau de Congressos.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Vitoria-Gasteiz a Fitur: Turisme, Natura i Cultura
Presentació de Vitoria-Gasteiz a Fitur Isabel Martínez, regidora de Promoció Econòmica i Turisme de Vitoria-Gasteiz, ens detalla l'oferta turística de la ciutat i de la província d'Àlaba en el marc de la fira internacional de turisme. La proposta s'integra sota el paraigües d'Euskadi i destaca per un equilibri entre el patrimoni històric, la natura i la gastronomia. Patrimoni i Cultura Catedral de Santa Maria: Un projecte singular conegut com "Obert per obres", que permet visitar la rehabilitació del temple mentre s'executen els treballs estructurals. Esdeveniments: S'ha destacat el prestigiós Festival Internacional de Jazz (juliol) i la celebració de la Copa del Rei de Bàsquet. Festes de la Blanca: La celebració tradicional a l'agost que s'inicia amb la mítica baixada del Celedón des de la torre de San Miguel. El Valor de l'Anell Verd La ciutat destaca per la seva sostenibilitat i espais naturals: "Vitoria és una de les ciutats amb més metres quadrats de parcs o zones verdes per habitant de les capitals de l'Estat." Compta amb el Parc de la Florida al centre i l'Anell Verd que envolta la ciutat. Destaca la recuperació d'espais com Salburua, on es poden observar animals en llibertat i anidació d'aus. Gastronomia i Enoturisme L'oferta gastronòmica es recolza en l'Escola d'Hostaleria de Gamarra. Rioja Alabesa: Es promocionen rutes per cellers tradicionals i moderns, mencionant l'arquitectura de Frank Gehry. Relació amb el Turisme Català S'ha subratllat l'existència d'un flux d'intercanvi constant, ja que els catalans (i concretament de Tarragona) representen un percentatge molt important dels visitants de la capital alabesa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Donòstia Sant Sebastià: Gastronomia i Mar a Fitur
Donòstia Sant Sebastià: Una Experiència Multisensorial Des del marc de la fira Fitur, Manu Narváez, director de la marca turística Donòstia Sant Sebastià, presenta els principals reclams d'una ciutat que destaca per la seva harmonia entre l'urbanisme i la natura. La proposta turística se centra en l'obertura de la ciutat al visitant i la qualitat de vida. La Gastronomia com a Eix Principal La ciutat es consolida com un referent mundial gràcies a: - Una oferta culinària d'elit: és, juntament amb París, l'única ciutat europea amb tres restaurants de tres estrelles Michelin. - El nou producte turístic "Converteix-te en el teu propi cuiner": un taller on els visitants aprenen a elaborar els tradicionals pinchos després de visitar el mercat local. - El valor visual del poteo: la disposició estètica dels mostradors de pinchos com a part de l'espectacle. Un Entorn Natural i Urbà Únic L'entrevista subratlla la relació indissociable de la ciutat amb el mar: - La Platja de la Concha i els 6 quilòmetres de passeig marítim que uneixen el verd amb el teixit urbà. - Espais emblemàtics com el Peine del Viento d'Eduardo Chillida. - La versatilitat de les seves platges (com la Zurriola), on es practica surf i futbol-platja fins i tot a l'hivern. "Sant Sebastià és una ciutat oberta; oberta al mar i oberta a que la gent vingui a passejar i a barrejar-se amb nosaltres." Connexió amb el Visitant Català Narváez destaca la forta afinitat cultural entre el País Basc i Catalunya. Segons les estadístiques, els catalans són els visitants que més repeteixen, sentint-se especialment ben acollits per la idosincràsia compartida i el tracte proper del poble basc.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Degustació de coca i botifarra al Carnaval de Tarragona
Tradició gastronòmica a la Rambla Nova Amb motiu de la celebració del Carnaval, la Rambla Nova de Tarragona s'ha omplert d'ambient i aromes tradicionals. Davant del Col·legi de les Teresianes, s'ha instal·lat una parada dedicada a la degustació de productes típics d'aquestes dates: Coca de llardons: Venuda a un preu simbòlic d'un euro per a finançar les activitats de la colla. Botifarra d'ou: L’altre gran protagonista del Dijous Gras, que s'ha repartit entre els vianants. La Colla de la Bota: 27 anys de festa La gestió de la parada de coques corre a càrrec de la Colla de la Bota, un grup d’amics que porta gairebé tres dècades participant activament en la festa. Enguany, la seva disfressa és de temàtica medieval. Segons expliquen els seus membres: "Sortim a passar-nos-ho bé, no a comptar passets; la nostra motivació és la diversió i la convivència durant els mesos de preparació." Perfil dels assistents i ambient local L'activitat ha coincidit amb el mercat ambulant de dijous, cosa que ha generat una gran afluència de públic, principalment gent gran i famílies que aprofiten les compres per gaudir de la festa. Entre els testimonis trobem des de tarragonins fidels a la tradició fins a visitants de fora, com el Fernando de León, que destaca la qualitat dels productes i la bellesa de la ciutat. Dades clau de l'esdeveniment: Preu de la coca: 1 euro (destinat a la carrossa de la colla). Ubicació excepcional: Lateral de la Rambla per no interferir amb el mercadet. Participació: La Colla compta amb unes 70 persones, de les quals 45 surten a la rua oficial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Exposició sobre el cafè de comerç just a Tarragona
El valor del cafè: una exposició itinerant a Tarragona L'entitat Intermón Oxfam porta a Tarragona l'exposició interactiva "Descobreix l'aroma d'un món més just". Aquesta iniciativa, instal·lada en un autobús adaptat, té com a objectiu principal donar a conèixer la qualitat del cafè de comerç just i l'impacte positiu que té en les comunitats productores dels països empobrits. Zones de l'exposició L'espai està dividit en diverses àrees per oferir una experiència sensorial completa: Zona Sensorial: On els visitants poden fer tastos tàctils i olfactius del gra de cafè original i degustar el producte final. Zona lúdica: Una àrea de jocs per entendre què és el comerç just i els seus beneficis socials. Zona de coneixement: Exposició informativa sobre les varietats i característiques del cafè. Zona d'acció: Un espai digital perquè els assistents deixin les seves reflexions, que formaran part d'un congrés internacional. "No estem demanant caritat, estem demanant drets." Història i qualitat del producte Mireia Freixas, responsable d'Intermón Oxfam, explica que el compromís amb el cafè va néixer arran de la trencadissa dels acords internacionals de preus l'any 1989. L'entitat aposta per un producte de gamma alta; estudis independents han situat el seu cafè com el segon millor del mercat en termes de qualitat. Aquesta estratègia permet dignificar la vida dels productors a països com Nicaragua, Guatemala o Etiòpia. Campanya de consum responsable Coincidint amb l'exposició, es presenta una campanya per fomentar el consum responsable. Mitjançant un salvatargetes, es convida a la ciutadania a reflexionar abans de comprar, especialment en èpoques de rebaixes, per avaluar si un producte és realment necessari i quin és el seu cost real per al medi ambient i la societat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Tarragona presenta la candidatura a Capital Cultural Europea a Fitur
Resum de la presentació de Tarragona 2016 En el marc de la fira Fitur a Madrid, la ciutat de Tarragona ha presentat oficialment la seva candidatura per esdevenir Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Aquesta iniciativa es planteja com un projecte de país, comptant amb el suport unànime del Parlament de Catalunya i la Generalitat. Punts clau de l'estratègia cultural Turisme Cultural: Es busca transformar el model turístic per anar més enllà del sol i platja, aprofitant que prop del 50% dels visitants de Catalunya ja ho fan per motius culturals. Transversalitat: Rosa Rossell, tinent d'alcalde de Patrimoni, destaca la necessitat de treballar conjuntament entre les àrees de turisme, cultura i patrimoni per evitar la fragmentació anterior. Nous Equipaments: S'ha anunciat un pla d'equipaments que inclou el futur Teatre Tarragona, l'auditori de música i un centre d'art contemporani. Implicació Ciutadana: Es preveu un gran concert d'arrencada amb el tenor Àngel Òdena i la Camerata XXI entre l'abril i el juny per cercar el suport directe dels tarragonins. Impressions sobre la fira "Tarragona ha de devenir aquest mirall de cara al món de tot el que passa al nostre país a través de la ciutat." Durant l'entrevista, també s'ha comentat la magnitud de Fitur, ressaltant problemes logístics com la coordinació dels transports i la dificultat de navegació entre els pavellons, posant en relleu el contrast entre els estands minimalistes de Catalunya i els més tecnològics d'altres comunitats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
6'
Tarragona: Candidatura a Capital Europea de la Cultura
Presentació de la Candidatura de Tarragona Aquest acte destaca la voluntat de Tarragona de convertir-se en la Capital Europea de la Cultura. L'esdeveniment posa en relleu tant el llegat històric mil·lenari com la projecció de futur d'una ciutat que ja és Patrimoni de la Humanidad. Els pilars de la ciutat Història i Patrimoni: Una ciutat amb més de 2.200 anys d'història, fundada pels romans el 200 a.C. (la clàssica Tàrraco). Infraestructures Culturals: S'esmenten nous projectes com un segon teatre, la construcció d'un auditori de música i un centre d'art contemporani. Identitat i Projecció: Tarragona es defineix com una ciutat oberta a la Mediterrània, hospitalària i amb una activitat cultural estable que inclou orquestres simfòniques i dansa. L'elogi d'Anni Florus Durant la presentació es recita un text del poeta romà Anni Florus, que descriu la ciutat amb paraules elogioses: "Aquesta ciutat resulta la més agradable de totes les que puguin escollir-se per al descans... Aquí trobaràs, hoste i amic, gent honesta, sòbria i tranquil·la." Valor Estratègic per a Catalunya El suport institucional és total, considerant la candidatura com una qüestió de país. S'emfatitza que Tarragona és una porta per mostrar Catalunya al món, tot potenciant elements únics com el circ romà (comparant la plaça tarragonina amb la Piazza Navona d'Itàlia).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Estratègia de Tarragona a Fitur i Campanya de Proximitat
El paper de Tarragona a Fitur 2008 L'episodi se centra en la participació de Tarragona a la fira internacional de turisme Fitur a Madrid. En una entrevista amb Sergi de los Rios, segon tinent d'alcalde, s'analitza la nova estratègia de promoció sota el paraigua de les marques Catalunya i Costa Daurada. S'emfatitza que aquesta integració permet competir en un món globalitzat amb més recursos i major visibilitat. Campanya de Proximitat i l'Efecte AVE Un dels pilars de la promoció és la campanya Tarragona propera en tots els sentits, dirigida especialment al públic de Madrid: Accessibilitat: Es promociona la ciutat com una destinació de cap de setmana ideal gràcies a l'AVE, que permet el trajecte en poc més de dues hores. Objectius: Convertir el viatger professional que ja usa el tren en un turista d'oci que gaudeixi de l'oferta romana, cultural i gastronòmica. Esdeveniments clau: S'aprofita la fira per promocionar l'Any Jubilar, Tarraco Viva i la candidatura com a Capital Cultural Europea. Impacte Institucional i Ressò Mediàtic L'entrevista destaca un fet inesperat que ha donat molta visibilitat a la ciutat: "La inesperada intervenció del rei d'Espanya parlant de l'Any Jubilar ens ha ajudat molt a fer publicitat gratuïta amb un ressò mediàtic absolut." Finalment, es fa balanç de l'activitat a l'estand, on s'han mantingut contactes amb turoperadors internacionals (especialment francesos) i premsa especialitzada, consolidant una imatge "desacomplexada" de la ciutat. Carnaval i Actualitat Local Abans i després del bloc de Fitur, el programa connecta amb la realitat local de Tarragona: Concurs de Drag Queens: S'anuncia el quart concurs al Teatre Metropol i es regalen entrades als oients. Dijous Gras: Es recorda la tradició de la coca de llardons i la botifarra d'ou. Tarragona Ràdio: El desplegament a Madrid ha estat possible gràcies a la col·laboració amb Catalunya Ràdio.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Carnaval i Dinamització Comunitària als Barris de Tarragona
El Carnaval de Barris com a Eina Social L'episodi explora com el Carnaval de Tarragona no és només una celebració lúdica, sinó un pilar fonamental del Pla Comunitari per dinamitzar la vida als barris de Torreforta, Camp Clar i Riu Clar. Per segon any consecutiu, s'organitza una rua pròpia el dissabte al matí que busca enfortir el teixit associatiu local. Punts clau de la celebració: Rua descentralitzada: Tot i que les comparses participen en la gran rua del centre de la ciutat, la rua de Torreforta permet una major proximitat i participació dels veïns del barri. Inclusió i diversitat: Hi participen des de col·lectius de la gent gran (Associació de Pensionistes) fins a joves i infants de les guarderies de la zona. Temàtica i participació: Aquest any, molts grups han triat la temàtica de grangers, una opció assequible i oberta a tothom que vulgui sumar-s'hi sense formar part d'una entitat formal. La Interacció Intergeneracional i la Integració Els convidats destaquen que l'èxit del Pla Comunitari rau en la seva capacitat d'ajuntar persones de diferents edats i procedències: Intergeneracionalitat: S'esmenten tallers com el de creació de capgrossos, on dones grans i infants van treballar conjuntament, creant vincles que perduren. Integració de persones nouvingudes: S'analitzen les dificultats i els èxits en la participació de persones migrades, especialment del Magreb, destacant que els joves s'integren amb més naturalitat que els adults a causa de l'entorn escolar. "Allà on no arriben determinats arguments, que arribi la festa per captar les persones i aplegar el teixit associatiu del barri." Dades d'Interès del Dissabte de Carnaval Horari i Inici: La rua comença a les 11:30h (tot i que els preparatius s'inicien a les 10:00h). Lloc de sortida: Carrer Riu Fluvià (zona Mercadona), a Torreforta. Recorregut: Passarà per les zones de la Granja, carrer Gallac, Gandesa i Prades, tornant al punt d'origen. Comparses destacades: La Vallaruga (amb 16 anys d'història), Sinus Sport i el grup BBTK.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Tradicions del Dijous Gras a Tarragona amb Vicenç Verdolet
La celebració del Dijous Gras i el Botifarradou En aquesta conversa s'expliquen les tradicions gastronòmiques de Tarragona durant el Dijous Gras, destacant el paper del Gremi de Cansaladers i Xarcuters. Vicenç Verdolet, de la cansaladeria Verdolet, detalla com el Botifarradou (o botifarra d'ou) s'ha consolidat com una referència recent però ja imprescindible del Carnaval tarragoní. Elaboració i secrets del Botifarradou El Botifarradou es diferencia per la seva suavitat i el seu contingut en ou. Els aspectes clau de la seva preparació són: Ingredients: S'utilitza carns del porc com la papada (més greixosa) i la panxeta. Preparació: La carn picada es barreja amb ous batuts fins a aconseguir una massa homogènia que s'emboteix i es cou. Condiments: Verdolet recomana prudència amb les espècies per no emmascarar el gust. S'usa una mica de pebre, nou moscada, canyella o Jamaica en dosis molt petites. Els Llardons i la cultura de l'snack Es defineix el llardó com un producte residual del greix del porc que es fregeix en el seu propi oli i després es premsa per eliminar-ne l'excés. "El llardó és com un snack, per fer un pica-pica com si fossin patates fregides." Consells de consum i maridatge Per gaudir plenament de la botifarra d'ou el Dijous Gras, es suggereix: Menjar-la amb pa amb tomàquet (preferiblement torrat) i un bon oli d'oliva que no sigui massa fort. Maridatge: Recomanen acompanyar-la amb cava fred o vi blanc. S'ha d'evitar el vi negre amb aquesta varietat perquè el seu gust potent podria anul·lar la suavitat de l'ou. Salut i tradició Es fa una defensa del consum moderat i equilibrat de tot tipus d'aliments, inclòs el greix i la carn, recordant que un dia d'excedents es pot compensar amb una dieta més lleugera l'endemà.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Entrevista a Joan Aregio sobre l'actualitat de Tarragona
Balanç de la política municipal amb Joan Aregio L'entrevista a Joan Aregio, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, repassa els principals punts de fricció amb l'equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros. Aregio critica la gestió de diversos projectes estratègics i acusa l'alcalde d'utilitzar l'herència rebuda com a excusa per a la manca d'acció. Projectes Urbanístics i Equipaments Complex Esportiu Sant Jordi: CiU rebutja frontalment la construcció d'un hotel en aquest espai. Aregio aposta per un ús 100% esportiu, cívic o social, argumentant que la finca té prou metres per satisfer les necessitats del jovent sense cedir espai a usos privats. La Tabacalera: Tot i que veu amb bons ulls la contractació d'un arquitecte de prestigi, critica el canvi de postura dels socialistes, que anteriorment no defensaven el Museu Nacional Arqueològic en aquesta ubicació. Façana Marítima: El portaveu expressa el seu escepticisme davant el nou conveni amb el Ministeri de Foment. Adverteix que canviar el projecte original (soterrar la via pel traçat actual) només portarà més retards i costos. Seguretat i Gestió Política Desplegament dels Mossos d'Esquadra: Aregio denuncia que Tarragona ha estat maltractada pel que fa als terminis i lamenta que, a pocs mesos de la data prevista, les comissaries (especialment la de Camp Clar) encara no estiguin construïdes. Crítica a la Transparència: Anuncia la creació d'un butlletí alternatiu de CiU per contrarestar el que considera "criteris editorials polítics" i falta de veu de l'oposició en la comunicació institucional. Pàrquing Jaume I: Es mostra favorable a una gestió privada si el servei és eficient per a l'usuari, però critica l'equip de govern per no haver accelerat l'obertura de l'equipament. "Els ciutadans han de jutjar els polítics pel que fan, no pel que prometen o pel que diuen." Finalment, tot i el to crític, Aregio reconeix com a encert la rapidesa en la convocatòria per augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana, demostrant una oposició bel·ligerant però disposada a reconèixer accions necessàries per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Sinistralitat laboral a Tarragona i projectes de la Ciutat de Repòs
Balanç de la sinistralitat laboral a Tarragona L'entrevista amb Josep Maria Solanes, director territorial del Departament de Treball, comença amb una valoració negativa de l'inici del 2008 a causa de dos accidents mortals a La Selva del Camp i Valls. Malgrat aquest inici, s'analitzen les dades del 2007, que mostren una reducció del 50% en accidents mortals (passant de 12 a 6 casos) i un descens global del 3,21% en la sinistralitat, una dada molt positiva considerant l'augment d'afiliacions a la Seguretat Social. Causes principals i prevenció L'anàlisi de les causes dels accidents destaca diversos factors crítics: Excés de confiança: Afecta sovint a treballadors veterans i formadors. Manca de mesures de seguretat: Exemple clar és la fallida dels punts de subjecció de les xarxes en treballs d'alçada. La construcció com a sector de risc: Continua essent el sector més problemàtic degut als treballs en alçada, juntament amb els accidents en carretera (in itinere). Responsabilitat empresarial: Solanes emfatitza que l'empresari és el màxim responsable de garantir la formació i seguretat, especialment en casos on la barrera idiomàtica pugui suposar un risc. "L'excés de confiança i la manca de mesures de seguretat són, quasi sempre, els que provoquen els accidents." Projectes i infraestructures a Tarragona En la segona part de l'entrevista, es tracten temes de gestió patrimonial i infraestructures sota la competència del Departament: Restauració de la passera de la Ciutat de Repòs i Vacances: Es rehabilitarà l'estructura original del 1957 pel seu valor arquitectònic, descartant una de nova. S'hi instal·larà un ascensor de vidre i tanques transparents per millorar l'accessibilitat sense trencar l'estètica. Neteja de la zona esportiva: Es preveu l'enderroc d'instal·lacions en desús i ruïna, com el frontó i la piscina antiga, per integrar l'espai al bosc i mantenir només els elements amb valor patrimonial (com la bolera de teulades ondulades).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017
Presentació institucional de la candidatura de Tarragona per organitzar els Jocs Mediterranis del 2017. L'acte recull les intervencions de diversos representants polítics i tècnics que subratllen la importància estratègica d'aquest esdeveniment per a la ciutat, la província i el conjunt de Catalunya. Objectius i visió del projecte Mario Reinao, comissionat de la candidatura, destaca que el projecte no és una operació de màrqueting, sinó un compromís ferm per situar Tarragona com a capital de la cultura mediterrània. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: * Consens territorial: Adhesió de tots els ajuntaments i institucions del Camp de Tarragona. * Suport institucional: Validació per part del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consell Superior d'Esports. * Hospitalitat: Voluntat que les delegacions se sentin "com a casa" i no com a simples turistes. Impacte en infraestructures i turisme Els representants de turisme i les autoritats locals coincideixen que els Jocs han de ser un motor de transformació similar al que van suposar els Jocs Olímpics de 1992 per a Barcelona: * Acceleració d'obres: Possibilitat d'avançar equipaments i infraestructures que trigarien dècades en condicions normals. * Notorietat de marca: Impuls a la visibilitat de la marca Costa Daurada i Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. * Turisme esportiu: Consolidació de la regió com a destinació certificada d'alt nivell. Unitat d'acció de les administracions L'acte posa de manifest la col·laboració entre l'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, reforçant la idea que la suma d'esforços és la clau per vèncer altres ciutats competidores. "Volem que els Jocs de Tarragona siguin els millors Jocs del Mediterrani de la història, no només pels equipaments, sinó per la il·lusió de la seva gent."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
L'Any Jubilar de Sant Fructuós a Tarragona
Presentació de l'Any Jubilar de Tarragona L'acte commemora els 1.750 anys del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, cremats vius a l'amfiteatre de Tarragona l'any 259. Aquest esdeveniment es basa en les actes martirials més antigues de la península ibèrica, un document clau per a la historiografia eclesiàstica. Les quatre dimensions del jubileu L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, detalla que l'any jubilar no és només un esdeveniment religiós, sinó que s'estructura en quatre eixos fonamentals: Pastoral i espiritual: Centrat en la conversió, la reflexió i el pelegrinatge als llocs sants de la tradició cristiana. Social: Inclou projectes solidaris com l'ajuda als cristians de Terra Santa, la transformació de la Casa d'Acollida Sant Auguri per a persones sense sostre a Tarragona i projectes de cooperació a l'Àfrica. Educatiu: Elaboració de material didàctic per a les escoles sobre la història dels màrtirs i la Tarragona romana. Cultural: Organització d'un Congrés Internacional (juny de 2008), representacions històriques a l'amfiteatre i la creació de noves peces musicals sacres. Patrimoni i projecció exterior L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l'arquebisbe coincideixen a situar Tarragona com un referent mundial del turisme religiós i cultural: "Tarragona se situa com la segona capital més important del món cristià durant aquest any, sempre després de Roma." Es destaca la potència del patrimoni paleocristià, com la necròpolis, la Catedral i la Vílla romana de Centcelles, consolidant la ciutat com una destinació de primer ordre en l'àmbit internacional.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Tarragona a Fitur: Jocs Mediterranis i Projecte Turístic
Connexió Especial des de Fitur Madrid L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe des de la fira Fitur a Madrid, on la delegació tarragonina té una presència destacada sota el paraigua de la marca Catalunya. Durant la jornada, s'han abordat els eixos estratègics per al futur de la ciutat i el territori. Candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 Un dels moments clau ha estat la presentació oficial de la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani 2017. S'ha presentat un espot promocional de 90 segons sota el lema "Tarragona imagina 2017". Màrius Rigau, president del comitè executiu, subratlla que la candidatura és un projecte real i no només una operació de màrqueting. L'objectiu és activar el teixit d'equipaments esportius i millorar les infraestructures del territori. Transformació del Model Turístic Sergi de los Rios, responsable de l'àrea de promoció, explica l'estratègia per treure tot el potencial patrimonial de la ciutat: Nou ENS de gestió: Durant el 2008 el Patronat Municipal de Turisme es transformarà en un organisme de col·laboració público-privada per guanyar agilitat. Sinergies territorials: Tarragona es reafirma com a capital de la Costa Daurada, complementant el turisme de sol i platja amb l'oferta de la Tàrraco Romana. Mercats estratègics: Es busca captar turistes en origen, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Aragó, el País Valencià i el sud de França. "Tarragona ha de sortir de l'aïllament turístic i exercir de motor de la zona de la mà de Turisme de Catalunya." Infraestructures i Logística AVE: Es destaca la facilitat de connexió amb Madrid (2h 20m) com un mercat vital. Ryanair: S'espera que la nova base operativa a l'Aeroport de Reus (prevista per a l'octubre de 2008) obri noves rutes clau per al turisme de ciutat i cultural.