Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1441-1464 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Tarragona a Fitur: Jocs del Mediterrani i estratègia turística
Presència de Tarragona a Fitur El programa connecta en directe amb la fira Fitur a Madrid, destacant la importància de Tarragona en aquest certamen internacional. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, subratlla que és un espai clau per fer contactes i presentar projectes estratègics per a la ciutat. Projectes i Candidatures Clau Durant la fira es promocionen diversos esdeveniments de gran rellevància per al territori: • La candidatura als Jocs del Mediterrani 2017. • La promoció de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016. • La celebració de l'Any Jubilar amb la presència de l'Arquebisbe de Tarragona. Estratègia de Gestió i Infraestructures Model de Col·laboració Publicoprivada L'alcalde aposta per un canvi en el model de gestió turística cap a una aliança estratègica amb el sector privat. L'objectiu és crear un consorci que permeti fer promocions més efectives en els punts d'origen, especialment en ciutats connectades per l'AVE com Madrid o Saragossa. "Hem de fer una aliança estratègica amb el sector privat del turisme per fer una mena de consorci... i fer accions promocionals en origen." Impacte de l'AVE i Connectivitat L'arribada de l'alta velocitat ha situat Tarragona a només dues hores i mitja de Madrid, facilitant el turisme de negocis i el d'escapada de cap de setmana. Tot i això, es reconeix la necessitat de millorar les infraestructures locals i el transport públic per connectar millor l'estació del Camp amb el centre de la ciutat. Sinergies Territorials i Marques La Marca Costa Daurada Joan Aregio, president del Patronat de Turisme de la Diputació, destaca la importància d'anar de la mà de marques potents com Costa Daurada i Turisme de Catalunya. Es busca una complementarietat entre el sol i platja i el turisme cultural del conjunt de la província, incloent Port Aventura, la Ruta del Cister i l'enoturisme al Priorat. Ciutats Patrimoni de la Humanitat Es destaca la pertinença de Tarragona al grup selecte de Ciutats Patrimoni Mundial, un lobby que signa convenis amb entitats com Renfe i Turespaña per potenciar el turisme cultural d'excel·lència.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Preparatius i detalls de la gala Disfressador del Carnaval de Tarragona
El Carnaval de Tarragona: Tradició i Espectacle L'episodi se centra en els preparatius del Carnaval de Tarragona, destacant especialment la gala de la Disfressador, un dels actes més multitudinaris i espectaculars de la celebració. Els convidats comparteixen les seves experiències tant en l'organització com en la participació activa en les comparses. La Gala de la Disfressador Direcció Artística: Vicenç Canyón explica que la seva funció és aportar teatralitat i ordre a l'escenari, transformant les coreografies de les comparses en un veritable espectacle escènic. Complexitat tècnica: El repte principal és gestionar les dimensions de les disfresses (que poden arribar als 3 metres) en un espai limitat com l'escenari del recinte firal. Novetats: Enguany s'ha introduït un assaig general amb disfresses a la tarda per millorar la coordinació amb els tècnics de llum i so. Experiències i Comparses Regnat: Iñaki Portugués (Cayo Largo) recorda el seu pas com a Rei del Carnaval fa tres anys, descrivint-ho com una setmana "trepidant i increïble" malgrat el cansament extrem. Logística de les comparses: Francisco Fiori (Sinus Esport) comenta que la seva comparsa mou a més de 100 persones i requereix mesos de feina i sacrifici de vacances personals. La monarquia del Carnaval: Es discuteix el paper de les reines i reis de cada comparsa, que funcionen de manera autònoma i sovint repeteixen càrrec si l'actuació ha estat exitosa. Normativa i Evolució Reglament: Es parla de la curiosa evolució de les normes, com la prohibició antiga (ara ja permesa) de portar rodes a les disfresses, fet que obligava els participants a carregar fins a 60 quilos a l'esquena. Competitivitat: Tot i que existeix un premi en metàl·lic i un cert "pique" sa entre colles, domina l'ambient de germanor. "L'espectacle està a la posada en escena; hi ha mesos d'assaig amb gent molt professional tot i ser amateurs."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Ramon Solé: el pagès que va motoritzar el Carnaval
L'experiència de Ramon Solé al Carnaval de Tarragona En Ramon Solé Pasqual, un pagès i tractorista que ha estat una figura essencial en el Carnaval de Tarragona des dels seus orígens als anys 80, comparteix la seva trajectòria. Després de més de 78.000 hores i 12 tractors diferents, es jubila de la part activa de la festa. Dels camps a les carrosses Els inicis: Va començar a petició de l'Esbart Dansaire i del seu amic Salvador Fa, quan feien falta tractors per moure les carrosses en una època on encara hi havia força pagesia a la ciutat. El contrast de la feina: El treball al camp és solitari; en canvi, el Carnaval representa un relax i una il·lusió per a ell, permetent-li gaudir d'estones de gresca. Seguretat i control: Conduir un tractor dalt de les rues requereix un instint especial per anticipar els moviments de la gent, especialment dels nens i la gent gran que busquen caramels sense mirar les rodes del vehicle. Vint anys de transformació i cultura "De pagesos d'aquests a Tarragona només en quedem dos o tres; la societat ha evolucionat i l'hem d'acceptar." Col·laboracions destacades: Ha format part d'entitats com la Coral l'Àncora i la Colla de la Bota, gaudint especialment de l'esperit satíric d'aquesta darrera. Preparatius tècnics: La seva feina comença dies abans, revisant enganxalls, seguretat i normatives de trànsit per evitar imprevistos a l'últim moment. El moment de la jubilació: Aquest any decideix viure el Carnaval com a espectador, acompanyat de la seva dona, tancant una etapa de servei fidel a la festa tarragonina.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Presentació de la Bota i els Ninots del Carnaval de Tarragona
Tradició i Sàtira a la Plaça de la Font En una connexió directa des de la plaça de la Font de Tarragona, es presenta la nova instal·lació de la Bota del Carnaval i els seus personatges principals: el Ninot i la Ninota. Els creadors d'aquestes figures, Jordina Ros i Pere Estadella de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives, expliquen els detalls d'una tradició que han mantingut viva durant dècades. Disseny i Crítica Social Enguany, les figures presenten una estètica aparentment clàssica i elegant, amb referències a l'alta costura, però amaguen elements de sàtira i doble lectura: Estètica monàrquica i conservadora: Els ninots vesteixen de negre i plata, amb un aire distant que critica el conservadorisme social actual. Detalls satírics: La Ninota presenta esgarrapades i pèl blanc, suggerint una "doble vida" nocturna. La Bota futurista: Inspirada en un estil Mad Max, la bota inclou elements de crítica social com referències a la sanitat, l'habitatge i el terrorisme, barrejats amb elements de la cultura popular local. El procés creatiu i la tradició Els artistes reflexionen sobre l'evolució de la festa i la necessitat d'adaptar-se als nous temps sense perdre l'essència: "El carnaval s'ha transformat en una qüestió estètica, però la bota ens permet conservar la part satírica envers la societat." Inspiració local: Les gàrgules del claustre de la Catedral de Tarragona han servit de model per a les màscares de la bota. Interactivitat: S'han amagat dotze ratolins petits per tota la figura perquè la canalla els busqui, seguint la llegenda de la processó de les rates. El destí final: Malgrat el greu que sap que les figures es cremin, els autors defensen que el foc és essencial per tancar el cicle i permetre que la creativitat torni a començar l'any següent. Història del Gremi La tradició de la bota es remunta a fa més de 120 anys, quan el gremi de boters plantava una bota a la plaça. L'associació actual ha recuperat aquesta pràctica, transformant-la en un element monumental que marca l'inici del carnaval tarragoní.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Presentació del Rei, la Reina i la Bota del Carnaval
El tret de sortida del Carnaval de Tarragona L'emissió en directe des de la plaça de la Font marca l'inici oficial de les festes amb la presentació de la Bota, el símbol emblemàtic on s'incineraran els ninots el proper dimarts de Carnaval. L'acte ha servit per mostrar les dimensions d'aquest element que presidirà els escenaris naturals de la ciutat durant la setmana de disbauxa. Entrevista amb Ses Majestats: El Rei i la Reina El programa ha comptat amb la presència de Dani (C.R. 10:45) i Laura (Som i Serem), que enguany ostenten els títols de Rei i Reina del Carnaval. Tot i anar vestits "de paisà" fins a l'arribada oficial de l'endemà, han compartit diversos detalls sobre la seva preparació: Elecció democràtica: Lluny de l'herència genètica, ambdós han estat escollits mitjançant processos assemblearis o votacions internes de les seves respectives comparses. Requisits del càrrec: Per ser escollit cal tenir, sobretot, disponibilitat total, capacitat de ball, ganes de gresca i, segons expressen amb humor, "molt de morro". Innovació musical: Enguany, una de les grans novetats de la Reina serà l'aposta per la música en directe amb una batucada que els acompanyarà en tots els actes. Els secrets de la festa i la sàtira Pel que fa als continguts més esperats, s'ha destacat: El Discurs: Prometen un pregó amb doble sentit i paròdia, defugint el sermó solemne per oferir un diàleg proper al "populatxo". La Bota: Els creadors (Pere Estadella i Jordina Ros) han estat enguany prudents amb els missatges polítics de la bota per assegurar la continuïtat del projecte en futurs anys. "És un rei més aviat republicà; és la paradoxa que té el Carnaval."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
César Ferrando analitza la situació crítica del Nàstic
Diagnòstic de la situació actual L'entrenador César Ferrando es mostra contundent en la seva anàlisi sobre l'estat del Nàstic. Tot i admetre que disposa d'una bona plantilla, afirma amb rotunditat que encara no té un equip. Segons el tècnic, la situació classificatòria actual obliga a deixar de banda el passat i centrar-se exclusivament en la permanència i en la capacitat de competir. "Jo crec que tenim una bona plantilla, però no hi ha equip... la situació demana gent que competisca." Necessitats del mercat de fitxatges Ferrando confirma que el club disposa de tres fitxes lliures i té la intenció clara de reforçar-se. Les prioritats són: Mig del camp: Es busca un perfil similar a Sebastián Chabaud, que aporti ordre, serietat i control del joc. Banda esquerra: Cal doblar la posició per donar descans o alternativa a Antonio López. Davantera: L'equip està curt d'efectius, especialment per les lesions. L'entrenador aposta per incorporar algun jugador veterà amb mentalitat guanyadora, que sàpiga gestionar la pressió del vestuari i la realitat del club. Rendiment individual i compromís David García: Ferrando destaca el seu bon partit a Salamanca, tot i que li demana més prudència en la presa de decisions a causa del seu excés de confiança en la qualitat tècnica. Antonio: El tècnic lamenta la seva mala sort amb les lesions i subratlla la ràbia i el compromís del jugador jove per voler ajudar l'equip. Sebastián Chabaud: Sobre la seva marxa, l'entrenador és clar: el jugador no va fer res per quedar-se i el club no pot mantenir algú que vol marxar. Expectatives de futur El missatge cap a la plantilla ha canviat cap a una exigència màxima. Els propers partits, començant pel Còrdoba, es preveuen com a batalles duríssimes on l'únic que importa és el resultat positiu per sobre de l'estètica del joc.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
La 3a Baixada del Pajarito: Cursa de Carretons a Tarragona
El Retorn dels Carretons al Carnaval de Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio presenta la tercera edició de la Baixada del Pajarito, una cursa de carretons que s'ha consolidat com un dels actes més esperats i satírics del Carnaval. Amb la presència de Jordi Llort, responsable de l'organització, i l'Ignasi Sarla, participant veterà, es detallen les novetats i el funcionament de l'esdeveniment. Detalls de l'Esdeveniment Data i hora: Dissabte a les 11:00h (s'avança una hora respecte a edicions anteriors). Ubicació: Concentració a la Plaça del Rei i recorregut fins al final del Cós del Bou. Modalitats: Clàssica: Carretons amb rodes de coixinet. Pajarito: Carretons amb qualsevol tipus de rodes, permetent més velocitat i llibertat creativa. Novetats i Organització Enguany, l'organització ha implementat canvis per millorar la fluïdesa de l'acte: Votació Popular: Els assistents podran votar els seus carretons preferits durant el vermut mitjançant butlletes. Agilitat: S'elimina la pujada intermèdia dels carretons per evitar esperes excessives, fent que tots baixin primer i pugin conjuntament al final. Seguretat: El circuit estarà protegit amb bales de palla per garantir la integritat de participants i públic. Premis i Esperit Satíric L'acte fuig de la competició professional i busca la sàtira i el divertiment. Els premis inclouen productes locals i obsequis originals: "No pretenem mai ser una competició esportiva... volem que la gent vingui a passar-s'ho bé, a criticar i a fotre canya." Els guanyadors podran endur-se des de pernil i llangonissa fins a premis més curiosos com pets de monja o menjar blanc de Reus.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
29'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona
Actualitat Institucional i Projectes Estratègics L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, repassa els temes clau que marquen l'agenda de la ciutat, començant per la visita del ministre d'Indústria, Joan Clos. Aquesta visita serveix per donar impuls a projectes tecnològics i econòmics vitals per al territori. Infraestructures i Urbanisme • Parc Tecnològic i Centre Tecnològic de la Química: Es confirma una inversió de 6 milions d'euros amb un enfocament renovat cap a la sostenibilitat i les energies renovables. • POUM i consens veïnal: L'alcalde destaca l'acord amb els veïns de Torreforta, garantint que no es tocaran propietats actuals i solucionant un dels punts més conflictius del pla urbanístic. • Façana Marítima i Soterrament: S'anuncia la signatura d'un conveni al febrer per a l'estudi informatiu del nou traçat ferroviari, buscant alliberar la costa del pas del tren. "Les ciutats són els ciutadans i el que diuen s'ha de tenir molt en compte; aquest era un mal pla que s'havia fet d'esquena a la gent." Equipaments Culturals i Esportius • Teatre Tarragona: Inici imminent de les obres per garantir-ne el funcionament l'any 2009. • Museu Nacional Arqueològic: Ballesteros aposta per situar-lo a la Tabacalera i convertir-lo en un referent del món clàssic al sud d'Europa, dissenyat per un arquitecte de prestigi. • Complex Sant Jordi: Es garanteixen els equipaments esportius de pavelló i piscina, desmentint polèmiques sobre la prioritat de construir-hi un hotel de luxe. Projecció Internacional i Turisme L'alcalde detalla l'estratègia que es portarà a FITUR per promocionar Tarragona a través de tres grans eixos: 1. L'Any Jubilar. 2. La candidatura a Capital Cultural Europea 2016. 3. Els Jocs del Mediterrani 2017. L'objectiu final és assolir el milió de visitants anuals i augmentar les pernoctacions mitjançant una oferta cultural i patrimonial potent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 40min
Debat Municipal: Habitatge, Cultura i Serveis a Tarragona
Resum del Plenari Municipal de Tarragona Aquest episodi recull el debat polític del plenari de l'Ajuntament de Tarragona, centrat en diverses mocions i el torn de precs i preguntes. Els temes principals han girat entorn de l'atenció social, la gestió cultural i els projectes d'infraestructures de la ciutat. Temes Socials i Convivència • Persones sense sostre: S'ha debatut una moció del PP per garantir els drets dels sense sostre i la convivència. L'equip de govern ha defensat que ja s'estan aplicant programes de seguiment individualitzat i coordinació amb la Guàrdia Urbana. • Llibertat religiosa i convivència: Discussió sobre el respecte a les confessions religioses i la politització de l'Any Jubilar. Cultura i Promoció de la Ciutat • Pla Cultural: Debat sobre l'estat del Pla Cultural de la ciutat. L'oposició reclama conèixer els resultats d'estudis previs, mentre que el govern aposta per un nou Consell de Cultura i xarxes participatives. • Història de Tarragona: S'ha anunciat el desbloqueig d'un conveni amb la Diputació i una editorial per publicar una obra enciclopèdica sobre la història local. • Turisme i Fires: Crítiques a la gestió de fires com Movidec i celebració de la presència de Tarragona a Fitur sota la marca Costa Daurada. Infraestructures i Serveis Públics • Complex Esportiu Sant Jordi: Polèmica pel retard en les obres i el model de gestió. Es confirma que el projecte inclourà piscina coberta i pavelló poliesportiu d'ús públic. • Telefonia mòbil: Debat sobre la instal·lació de mesuradors de radiofreqüència per atendre les preocupacions veïnals per les antenes. • Llars d'Infants: Discussió sobre el ritme de construcció dels centres de les Clarisses i el Cèsar August, ambretrets mutus sobre l'herència de projectes i la gestió de restes arqueològiques. "El dret a la llibertat d'expressió és un dret fonamental reconegut; no farem dels valors de la convivència un debat polític electoral."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Impulsivitat i agressivitat en l'adolescència
Estudi sobre la impulsivitat i el rendiment escolar L'entrevista a Fàbia Morales, professora de la URV, analitza com la impulsivitat i l'agressivitat afecten els adolescents d'entre 12 i 17 anys. La investigació destaca que la impulsivitat no és un tret unitari i que la seva variant disfuncional té conseqüències directes en el fracàs escolar. Tipologies d'impulsivitat Es defineixen dos conceptes clau per entendre el comportament adolescent: - Impulsivitat funcional: Actuar ràpid quan la situació ho requereix i pot ser beneficiós (com en un concurs). - Impulsivitat disfuncional: Tendència a respondre ràpidament i amb poca reflexió, la qual cosa comporta errors i conseqüències negatives per a l'individu. Relació amb l'agressivitat L'estudi diferencia entre l'agressivitat premeditada (amb un objectiu) i la impulsiva (emocional i gratuïta). Les conclusions indiquen que: - Els adolescents impulsius tendeixen a una agressivitat física per sobre de la verbal. - Els nois mostren nivells d'agressivitat física més elevats que les noies, tot i que ambdós gèneres experimenten la mateixa resposta emocional de ira. Impacte en l'aprenentatge Una conclusió esperançadora de la recerca és que els joves impulsius mantenen les mateixes aptituds mentals innates que la resta. No obstant això, la seva impulsivitat dificulta l'adquisició de coneixements que depenen de l'aprenentatge continu. "Si es pogués fer una detecció precoç dels alumnes impulsius i aplicar mesures compensatòries, el rendiment escolar milloraria significativament." L'error de les etiquetes Es fa una crida a la prudència a l'hora d'etiquetar els nens com a "dolents" o "hiperactius", ja que l'adolescent tendeix a actuar conforme al rol que la societat o la família li ha assignat, identificant-se amb la definició externa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
L'Esport Educa: Dinamització Comunitària al Barri de Riuclar
Integració i Esport al Barri de Riuclar El projecte L'Esport Educa s'ha consolidat com una eina d'intervenció social clau al barri de Riuclar (Tarragona). Aquesta iniciativa, impulsada per l'Associació de Veïns, el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) i la fundació Casal l'Amic (Peu de Carrer), ha transformat l'espai públic en un centre d'aprenentatge i convivència. Impacte del Projecte i Participació • Ha comptat amb la participació de 30 joves d'entre 6 i 14 anys. • Les activitats es realitzaven a la plaça del barri dos cops per setmana (dimarts i dijous). • S'han practicat esports com el futbol, bàsquet, vòlei i ping-pong, utilitzant-los com a ganxo per treballar valors educatius. El Paper de l'Educador a Peu de Carrer Els educadors no només dinamitzen l'esport, sinó que actuen com a referents i observadors de les necessitats del barri. La seva tasca es basa en la proximitat: "No arribem nosaltres sols i ja està, t'han de veure amb gent del barri, busquem la complicitat de les famílies i les entitats per ser validats." Problemàtiques Juvenils i Inserció Laboral Un dels temes més crítics discutits és la situació dels joves immigrants i el fracàs escolar: • Molts joves arriben amb l'objectiu de treballar, però es troben amb la barrera legal de l'edat o la manca de formació. • El servei Aprendre a aprendre del Punt Òmnia és vital per a la recerca de feina i l'alfabetització digital. • Es fomenta la reentrada al sistema educatiu mitjançant escoles-taller o programes de formació específica per evitar la frustració i l'exclusió. Vida Comunitària i Xarxa de Suport Riuclar destaca per una vida comunitària molt activa. L'associació de veïns ofereix suport integral, des de l'ajuda amb tràmits administratius (beques) fins a tallers d'inserció sociolaboral per a dones immigrants, creant una xarxa que facilita la integració dels nous veïns.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Estratègies Turístiques de Tarragona i Projecció a FITUR
Tarragona a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) L'Ajuntament de Tarragona es prepara per a la seva participació a FITUR, a Madrid, amb una estratègia centrada en la proximitat i la desestacionalització. El tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, destaca que l'arribada de l'AVE ha convertit la ciutat en una destinació ideal de cap de setmana per al públic madrileny. • Promocions clau: L'Any Jubilar, la candidatura als Jocs del Mediterrani 2007 i la Capitalitat Cultural Europea 2016. • Estratègia de venda: Menys enfocada a productes concrets i més centrada en el concepte "Un cap de setmana a Tarragona". Perfil del Visitant i Mercats Prioritaris L'objectiu per al 2008 és potenciar l'euroregió mediterrània, captant turistes que es desplacen amb vehicle propi. • Zones d'influència: Comunitat Valenciana, l'àrea metropolitana de Barcelona (la gran desconeguda), Saragossa i el Llenguadoc-Rosselló (França). • Impacte ferroviari i aeri: Es busca créixer gràcies a l'AVE i al nou acord amb Ryanair a l'aeroport de Reus previst per a l'octubre. Noves Infraestructures i Model de Gestió El debat sobre la manca de places hoteleres es tanca amb la necessitat d'atraure cadenes de 5 estrelles mitjançant l'increment de la demanda. Es mencionen projectes rellevants: • Hotels de luxe: El projecte del Pla de la Seu (pendent d'ajustar l'impacte patrimonial) i la zona del Complex Sant Jordi. • Gestió público-privada: El patronat municipal es convertirà en un Consorci de Turisme abans de final d'any, seguint models d'èxit com el de Barcelona o Santiago de Compostela. Pla de Dinamització Turística Tarracoromana "Tarragona era l'única ciutat patrimoni mundial de l'estat que no tenia un pla de dinamització." Amb el suport de la Generalitat i el Ministeri, aquest pla permetrà triplicar els recursos públics per a turisme. El full de ruta inclou millorar la senyalització urbana per a vianants i rutes de patrimoni, amb l'objectiu de transformar radicalment el sector entre el 2009 i el 2011.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Presentació del Carnaval de Tarragona 2008
El Carnaval de Tarragona: Tradició i Novetats Sandra Coloma, regidora de Festes de l'Ajuntament de Tarragona, presenta la programació del Carnaval, destacant-ne el seu caràcter popular i participatiu. La celebració combina elements tradicionals amb noves propostes per arribar a tota la ciutadania. Actes Gastronòmics i Musicals La Xarronada: El primer acte oficial tindrà lloc a la plaça del Mercat. Es tracta d'un tast popular d'un plat tradicional elaborat amb llegums i elements del porc. Música en directe: El concert del grup de rumba catalana Ayayay acompanyarà el tret de sortida de la festa. Concerts de gran format: Destaca l'actuació de Muchachito Bombo Infierno el divendres per atraure públics diversos. Participació i Competició L'essència de la festa recau en les comparses, que dediquen mesos de treball a les seves disfresses i coreografies. Rua de l'Artesania: L'acte central de dissabte amb unes 40 comparses participants. Rivalitat Tarragona-Reus: La trobada a la plaça de la Font manté la tradicional pugna festiva entre les dues ciutats. Baixada del Pajarito: Un dels actes més divertits i enginyosos que ha guanyat força en els darrers quatre anys. "És una festa de la gent, no tant d'Ajuntament, sinó una festa de la ciutadania." Diversitat i Espais El programa inclou des d'exhibicions de ploma i lluentons fins a actes de crítica social, passant per concursos curiosos com el llançament de telèfons mòbils o la gala de Drag Queens al Teatre Metropol. La majoria d'activitats nocturnes es concentraran al Recinte Firal per evitar el fred.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
45 RPM presenta 'La vida és un cabaret' al Metropol
Retorn al Teatre Metropol amb 45 RPM L'entrevista se centra en la visita del col·lectiu teatral 45 RPM a Tarragona per presentar el seu nou espectacle, La vida és un cabaret. Les actrius i el seu director, Vicenç Cañón, comparteixen la seva trajectòria, anècdotes dels assajos i la clau de l'èxit amb un públic extremadament fidel. L'essència de l'obra: Humor i Crítica Social El grup explica que, tot i el to de comèdia i cabaret, la seva proposta no defuig la crítica social. Parlen obertament de temes com la immigració o el sistema educatiu, fent servir la ironia com a eina de llibertat d'expressió en temps de correcció política. Personatges Arquetípics: L'obra presenta cincs dones amb passats difícils que troben el seu lloc en un cabaret. Producció pròpia: Destaquen que les coreografies, el guió i fins i tot la música gravada en estudi són creacions originals de la companyia. Connexió amb el públic: El director emfatitza que l'objectiu principal és que les actrius disfrutin a l'escenari, ja que aquesta energia és la que s'encomana als espectadors. Pròxims reptes i trajectòria La companyia es troba en un moment dolç amb diversos projectes en marxa: La participació en un concurs a Tàrrega que els podria portar a la prestigiosa Fira de Teatre al Carrer. La venda d'entrades per a la funció del dissabte a les 20:00 h al Teatre Metropol per un preu popular de 8 euros. "Si disfruteu, la gent s'ho passarà bé. El concurs el guanyeu cada cop que representeu l'obra pel somriure que deixeu al públic."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Urbanisme a Tarragona: El nou POUM i projectes de ciutat
Gestió del POUM i Acords Veïnals L'Ajuntament de Tarragona ha assolit acords significatius amb diversos col·lectius veïnals, especialment a la zona de Torreforta. S'ha aplicat la tècnica dels polígons discontinus per permetre el desenvolupament urbanístic sense afectar les edificacions existents. Calendari d'Aprovació El calendari previst per a l'aprovació definitiva del pla d'ordenació es fixa per a finals de març o principis d'abril, mantenint un ritme pausat però constant per garantir la seguretat jurídica. El Consell Assessor de Territori S'ha presentat aquest nou òrgan consultiu que, tot i no ser vinculant, actuarà com a vehicle de comunicació entre l'administració i la societat civil. • Estarà format per unes vint-i-dues persones. • Inclou representants professionals, gremials i veïnals. • La primera jornada de debat oficial serà el 10 de març de 2008. Projectes Ferroviaris i de Mobilitat Arran dels recents accidents a la Plaça dels Carros, s'ha reactivat la urgència del pas soterrani. "És un dels punts més negres de la xarxa ferroviària i no pot seguir així." Rehabilitació i Hostaleria de Luxe Es confirmen diversos projectes de gran envergadura: • Hostal del Sol: S'ha arribat a un acord de compensació amb terrenys municipals per procedir a l'enderroc. • Hotel de 5 estrelles al Pla de la Seu: El projecte segueix vigent, tot i que s'està modificant per no col·lidir amb el patrimoni històric. • Complex Sant Jordi: Es planteja una reordenació paisatgística que inclouria un hotel de luxe i residències d'estudiants. Millores en l'Espai Públic L'Ajuntament prioritza l'arranjament de voreres i paviments a carrers com Gandesa, Falset, Alguer i August. Es destaca especialment la intervenció pendent al Carrer Cervantes, vinculada a la reforma del Fòrum Provincial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Marcel·lí Antúnez i la Sistematúrgia al Teatre Metropol
L'Avantguarda Tecnològica al Teatre Metropol L'artista Marcel·lí Antúnez presenta al cicle Escena Metro de Tarragona la seva proposta Protomembrana, una obra que s'allunya del teatre convencional per endinsar-se en els nous llenguatges artístics. L'espectacle es defineix com una conferència mecatrònica que barreja la lliçó magistral, el conte audiovisual i elements de la màgia. Conceptes clau de l'obra Sistematúrgia: És el concepte central de la seva metodologia, definit com la dramatúrgia de sistemes computacionals. Antúnez utilitza aquesta tècnica per integrar robots, exoesquelets i informàtica en el relat escènic. Evolució del llenguatge: A diferència de treballs anteriors, en aquesta peça la paraula recupera protagonisme per puntualitzar i donar precisió a la càrrega audiovisual. Interactivitat: L'espectacle requereix la participació directa del públic en un moment determinat, trencant la quarta paret de forma innovadora. Reflexió sobre l'estat del teatre "Si hagués de fiar-me de casa meva, ja hauria tancat la barraca fa temps." L'artista fa una crítica a la situació cultural actual, lamentant que a Catalunya s'ha prioritzat la literatura dramàtica tradicional per sobre de les avantguardes multimèdia que van triomfar als anys 70 i 80 amb grups com La Fura dels Baus o Els Joglars. Aquesta manca de suport local l'ha portat a desenvolupar la major part de la seva carrera a l'estranger.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
26'
Fira El Teu Dia: Tendències i impacte del sector nupcial
El sector dels casaments a Tarragona L'episodi analitza la vitalitat de la fira El Teu Dia i la fortalesa d'una indústria que, lluny de patir la crisi, mou més de 140 milions d'euros anuals a la demarcació de Tarragona. La inversió mitjana per casament se situa entre els 30.000 i 40.000 euros. Novetats i Diversitat • Casaments homosexuals: Es destaca el recent casament del David i el Sean, la primera parella gai guanyadora del sorteig de la fira. Actualment, gairebé el 23% dels casaments civils a l'Estat són de parelles del mateix sexe. • Fusió amb el sector del moble: S'explica la prova pilot d'incorporar un espai de la fira Movidec dins del certamen nupcial per oferir solucions d'habitatge a les noves parelles. Moda Masculina i Tendències La Raquel Pizarro detalla l'evolució del vestit de nuvi: • Es porta la moda italiana molt cenyida i teixits com sedes i satinats. • Els homes ja no busquen un simple "traje de les bodes" per a tot, sinó que s'impliquen en l'exclusivitat i els complements (bessons, armilles brocades). • Marques com Antonio Miró han entrat amb força en el segment de cerimònia masculina. Organització i Experiència del Convidat "Avui dia vas a una boda i el sorprès no són els nuvis, sinó els invitats." L'organització d'un casament pot durar entre un any i un any i mig. La fira ofereix des de show cooking fins a tallers de protocol i espectacles temàtics (mexicans, polinesis) per personalitzar l'esdeveniment al màxim.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Quart Concurs de Drag Queens al Carnaval de Tarragona
Detalls del Concurs de Drag Queens En Sergi Carrillo, representant de l'associació Amics de la Part Alta, presenta la quarta edició del concurs de Drag Queens que se celebrarà el proper 4 de febrer a les 21:00h al Teatre Metropol. Aquest esdeveniment s'ha convertit en un referent a la península, atraient participants de llocs com Múrcia i Barcelona. Novetats d'aquesta edició Presentació de la Miss Drag King: Una nova categoria que busca la igualtat de gènere on les noies es transformen adoptant un toc masculí hiperbolitzat. Gala de prestigi: L'acte serà presentat per la coneguda Soledad de Salazar, personatge de l'actor tarragoní Josep Ferré. Vessant solidària: L'entrada té un preu simbòlic de 3 euros, i tota la recaptació anirà destinada a l'entitat H2O (col·lectiu LGTBI+), que treballa en àmbits de prevenció i pedagogia. Premis i participació L'organització ha preparat premis econòmics rellevants per als guanyadors: 1. Primer Premi: 700 euros i un viatge a Tenerife. 2. Segon Premi: 300 euros. 3. Tercer Premi: 200 euros. Les inscripcions estan obertes a tothom (entitats, comparses o individuals) fins a la setmana abans de l'esdeveniment. La Comparsa dels Amics de la Part Alta Sergi Carrillo també ha parlat sobre la participació de la seva comparsa a les rues de l'Artesania i de Lluïment: Comptaran amb un grup deunes 60 persones. La temàtica d'enguany se centra en el concepte de maies futuristes. Destaquen per l'ús de colors vius com el verd i el taronja, així com per la confecció artesanal de disfresses de grans dimensions i molta ploma. "Tarragona no ha de ser menys que altres ciutats; el nostre Carnaval és igual o més important que el de Tenerife."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
6'
La Temporada del Calçot 2007-2008 i la Festa de Valls
Inici de la Temporada del Calçot L'episodi se centra en l'arribada de la temporada de calçots 2007-2008, que s'inaugura simbòlicament amb la Gran Festa de la Calçotada a Valls. L'entrevista amb Francesc Vilanova, representant de la IGP Calçot de Valls, detalla les perspectives d'una collita que es preveu excel·lent. Condicions de la Collita Segons l'expert, la qualitat d'enguany és molt alta gràcies a les condicions climàtiques favorables: Clima ideal: El calçot requereix dia calorós i nit freda per créixer correctament. Humitat controlada: La manca de pluges excessives ha evitat que les arrels es podreixin, permetent una producció abundant i estéticament "bonica". Calendari: La collida s'estén des del novembre fins a la Setmana Santa, tot i que el consum es pot allargar amb mètodes de conservació com la congelació. La IGP i la Qualitat del Producte La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) agrupa 52 socis que vetllen per mantenir uns estàndards estrictes de qualitat. Els requisits per a un calçot premium inclouen: Una llargada d'entre 15 i 20 centímetres. Un gruix d'uns 2,5 centímetres. Una tria manual per garantir la uniformitat de les peces etiquetades. "De cada any se fa més famosa la festa de la calçotada i el mateix calçot; per als pagesos és un ingrés bastant bo." Gran Festa de la Calçotada a Valls Aquest proper diumenge, Valls esdevindrà l'epicentre amb activitats tradicionals com concursos de cultivadors i el famós certamen de menjar calçots, marcant el tret de sortida oficial a la gastronomia d'hivern al Camp de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Crisi al sector pesquer: carburants i eleccions a Tarragona
Situació Crítica del Sector de la Pesca L'entrevista realitzada a la Confraria de Pescadors de Tarragona posa de manifest la greu crisi que travessa el sector, principalment pel brutal increment del preu del gasoil. Aquest cost s'ha tornat insostenible per a la flota, ja que una barca mitjana consumeix uns 800 litres diaris, fet que suposa una despesa d'uns 3.000 euros setmanals només en combustible. Principals Problemàtiques i Mobilitzacions Aturada de la manifestació a Madrid: Tot i que hi havia una gran mobilització prevista per a aquest divendres a Madrid, s'ha posat en pausa degut a algunes propostes i "bones intencions" per part del Ministeri, encara que el sector es manté escèptic. El model francès: Els pescadors espanyols demanen mesures similars a les del govern de Sarkozy, com l'exoneració de les quotes de la Seguretat Social durant sis mesos. Intrusisme i competència: Es denuncia l'entrada massiva de peix de fora (Sud-amèrica o el Canadà) que rebenta els preus i sovint arriba als mercats sense un control d'etiquetatge rigorós. Sancions i Processos Electorals "Les intencions bones no donen de menjar... la veritat és que ja ningú es creu res." Pel que fa a les conseqüències de les protestes passades, s'ha revelat que encara hi ha sancions pendents que arriben als 270.000 euros a Tarragona Capital per l'antic bloqueig del port. D'altra banda, s'atansa el període d'eleccions a les confraries de Catalunya a l'abril. El president actual, Esteve Ortiz, ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció per finalitzar els projectes engegats, tot destacant la impossibilitat legal de certs opositors per no complir els requisits d'afiliació.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
5'
Avenços en la segregació de la Canonja i Tarragona
Acords i calendari de la secessió L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha fet una valoració positiva de la recent reunió mantinguda amb el conseller de Governació, Joan Puigcercós, i l'alcalde de Tarragona. L'acord principal estableix una visita oficial del conseller el mes d'abril per fixar un calendari definitiu. Estat actual del procés administratiu Tota la documentació i memòries ja es troben a la Generalitat de Catalunya. El cas s'està analitzant per la Comissió de Delimitació Territorial. Es preveu que a partir del febrer el tràmit s'agilitzi en les comissions corresponents. El repte de la nova legislació El punt més complex és el compliment del requisit de la distància de 3 quilòmetres de terreny no urbanitzable entre municipis. Com que aquest criteri no es compleix, el camí més segur és la creació d'una llei específica al Parlament de Catalunya. "El tema de fer una llei nova, segurament és el més adient, encara que això pugui alentir una mica el procés." Necessitats i infraestructures locals Roc Muñoz reclama sensibilitat al govern per cobrir necessitats urgents mentre dura el tràmit, destacant: Ampliació de l'Ajuntament actual per gestionar les noves competències. Construcció d'un centre de dia. Desenvolupament d'un macrocomplex que inclogui una residència i un nou Centre d'Atenció Primària (CAP). Finalment, l'alcalde destaca la bona sintonia i les relacions excel·lents amb l'Ajuntament de Tarragona, facilitant així el diàleg polític necessari per culminar la segregació, idealment cap a l'any 2009.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Setena edició de les Pinzellades Musicals a Tarragona
Presentació de les Pinzellades Musicals El programa aborda la celebració de la setena edició de les Pinzellades Musicals, una iniciativa cultural organitzada per l'Ajuntament de Tarragona en col·laboració amb l'Escola Municipal de Música i el Conservatori de la Diputació. Aquest cicle de concerts, que s'estén de gener a juny, busca treure la música de les aules i oferir un escenari als joves estudiants de tota la província. El canvi en la pedagogia musical Durant la tertúlia, s'ha destacat l'evolució de l'ensenyament musical en les darreres dècades: De l'individualisme al grup: S'ha passat d'un model basat en l'estudi solista i exàmens rigorosos a potenciar la música de cambra, les orquestres i els conjunts instrumentals. Iniciació primerenca: Els nens comencen a familiaritzar-se amb la música des dels quatre anys d'una manera lúdica i progressiva. Vessant de valors: La pràctica en grup fomenta la responsabilitat, el compromís amb els companys i la participació activa en la tria del repertori. El paper fonamental de la família i la conciliació Un dels punts clau de la conversa ha estat la necessitat d'implicació dels pares en la formació dels músics: Suport a casa: Es requereix que la família faciliti un espai i un temps d'estudi diari, entenent que la música és una "inversió a llarg termini". Comparativa amb l'esport: Els convidats lamenten que sovint es prioritzen els esdeveniments esportius per davant dels compromisos musicals. Conciliació acadèmica: Es reclama una millor integració entre els estudis ordinaris (especialment l'ESO i el Batxillerat) i els musicals per evitar l'abandonament escolar per sobrecàrrega de feina. "Si els pares no entenen que formen equip amb el professor i l'alumne, el nen haurà de sacrificar molt i li costarà molt més." Detalls de la programació Els concerts se celebren habitualment l'últim diumenge de cada mes a les 12:00 h a l'Antiga Audiència de Tarragona. La sessió inaugural d'aquest diumenge comptarà amb: Conjunt de guitarres del Conservatori. Solista de guitarra Ignasi Güell. Orquestra de cambra i grup de vent del Conservatori i l'Escola Municipal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Recerca sobre el cambrilenc i el parlar tarragoní
Exploració de la Parla de Cambrils En aquesta conversa, el filòleg Pere Navarro explica el seu projecte de recerca centrat en el tarragoní, concretament en la variant local de Cambrils (coneguda popularment com a cambrilenc). L'autor, que ja ha estudiat parlars de la Terra Alta i el Matarranya, analitza com es mantenen o es perden determinades formes lingüístiques autòctones. Els conceptes de Correcció i Adequació El filòleg destaca que, en l'actualitat, s'evita parlar de formes "correctes" o "incorrectes" per referir-se a les variants dialectals: Es prefereix el terme adequació. Una forma dialectal com xiquet en lloc de nen no és incorrecta, sinó una riquesa de la llengua. Existeix el prejudici que el català de Girona és el "pur", però l'expert aclareix que tots els accents configuren la llengua catalana. L'ús de certs termes històrics, com juguet o careta, a vegades es bandeja per por a semblar castellanismes, quan realment són formes genuïnes. El Lèxic Mariner i les Peculiaritats Locals La recerca posa un focus especial en el vocabulari de la gent de mar i les diferències internes entre els nuclis de població: El lèxic de la pesca: S'estudia el nom dels peixos, com el cas del gadagán (escamarlà), un terme històric que està sent arraconat per la forma estàndard. Diferències entre 'la Vila' i 'la Platja': Fins i tot en distàncies curtes, hi ha variacions fonètiques, com la pronúncia de la E (oberta o tancada) en paraules com galera. L'article 'lo' (l'ú): Una característica del Baix Camp que encara es manté viva en la parla de Cambrils. Metodologia del Treball de Camp Navarro detalla com es duu a terme un inventari lingüístic d'aquest tipus: "Busquem persones, dones i homes, que siguin fills de la localitat que vols estudiar per assegurar les formes històriques d'aquell lloc." S'utilitzen qüestionaris amb imatges per agilitzar l'entrevista. Es prioritzen informants de més edat per capturar les formes més pures, encara que també es té en compte l'evolució sociolingüística en els joves.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Estratègia d'ICV-EUiA a Tarragona per a les eleccions
L'estratègia electoral d'ICV-EUiA a Tarragona Lluís Sunyer, candidat d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per la demarcació de Tarragona, exposa els eixos principals de la seva formació per a les properes eleccions generals. El seu projecte se centra en la defensa d'una política d'esquerres real i una planificació territorial basada en la participació ciutadana. Crítica a la legislatura de Zapatero L'entrevistat valora negativament la gestió de José Luis Rodríguez Zapatero, atorgant-li un 4,9 (suspens). Els motius principals del distanciament inclouen: L'incompliment de la promesa sobre l'Estatut de Catalunya. La falta de compromís en temes socials com l'avortament. La tendència a pactar lleis econòmiques amb Convergència i Unió (CiU) que, segons Sunyer, afavoreixen bancs i elèctriques en lloc dels ciutadans. Infraestructures i Medi Ambient ICV-EUiA proposa un canvi radical en la gestió del territori, allunyant-se de la "cultura del totxo" i les grans obres imposades: Priorització del transport públic i ferroviari: Rebuig a noves autovies si no es millora abans la xarxa actual i el transport de mercaderies per tren. Protecció natural: Proposen la creació del Parc Natural del Gaià per connectar espais protegits i fomentar un turisme de qualitat que no depengui només de l'urbanisme litoral. Diversificació econòmica: Crida a reduir la dependència de la construcció i apostar per energies renovables. El repte electoral a Tarragona Sunyer reconeix la dificultat d'obtenir representació directa a la província, on la formació no té diputat des de l'època de Soler Barberà. Tot i això, destaca la seva implantació territorial actual i la seva procedència dels moviments socials, reivindicant una radicalitat política necessària per mobilitzar el votant d'esquerres. "Les urnes estan buides i això ens permet treballar a fons amb il·lusió per presentar una nova actitud al Camp de Tarragona."