Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1609-1632 de 2594
  • Gestió de la sequera i interconnexió hídrica a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    27'

    Gestió de la sequera i interconnexió hídrica a Catalunya

    Gestió de l'emergència i la nova infraestructura L'episodi aborda la situació de sequera excepcional a Catalunya i les mesures urgents per garantir l'abastament. El punt central és el projecte de la canonada reversible que connectarà les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL). Característiques de la interconnexió • Es tracta d'una obra d'emergència, no d'una solució estructural. • El sentit sud-nord (Ebre cap a Barcelona) està limitat estrictament per decret a situacions d'excepcionalitat. • La reversibilitat permet que, en el futur, el Camp de Tarragona pugui rebre aigua de les dessalinitzadores de l'àrea metropolitana si fos necessari. Diferències amb projectes anteriors A diferència dels transvasaments plantejats fa anys, que buscaven un transvasament permanent d'excedents, la infraestructura actual es basa en el concepte de balanç hídric territorial: "L'objectiu que hem de tenir tots els territoris és tenir els nostres balanços hídrics quadrats: la quantitat d'aigua que gastem i la quantitat d'aigua que obtenim." Altres mesures d'urgència Operació vaixells i recursos locals • S'activarà el transport d'aigua en vaixells des del port de Tarragona cap a Barcelona per evitar que els pantans baixin del 15%. • Es garanteix que l'aigua dels aqüífers del Camp de Tarragona es gestionarà amb cura per evitar la salinització (especialment el pou Boronat). • Es rehabiliten pous i es milloren les xarxes de distribució en zones rurals i metropolitanes per igual. El paper de l'agricultura i el consum domèstic S'analitza la distribució del consum a Catalunya, on la agricultura representa el 72% de l'ús total de l'aigua, mentre que el consum domèstic se situa al voltant del 18%. Es destaca la necessitat de modernitzar els regadius i seguir fomentant l'estalvi a les llars, especialment en zones d'urbanisme dispers on el consum per habitant encara és massa elevat.

  • L'altra cara del partit: El futbolí del Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    L'altra cara del partit: El futbolí del Nàstic

    Resum de la jornada al Futbolí de Tarragona Ràdio El programa d'avui analitza en clau d'humor i amb un punt de resignació la situació actual del Gimnàstic de Tarragona. Amb el patrocini de Repsol IPF, els col·laboradors repassen els moments més destacats del darrer partit, marcat per la desil·lusió de la derrota tot i haver remuntat momentàniament. Els punts clau de la jornada: La "penitència" del Chiki-Chiki: S'estableix com a cançó de càstig fins que l'equip torni a guanyar. Els tertulians bromegen sobre la pobresa moral de l'afició davant els mals resultats. Anàlisi dels gols i polèmiques: Es reviuen els gols d'Adrià i el golaç de Belboades. Es genera un debat sobre el primer gol de l'Hèrcules, marcat per Rubén Navarro: va passar la pilota pel mig de la tanca o pel costat? Remeten a la pàgina 22 del Diari de Tarragona per resoldre el misteri. La porra i els oients: Es recullen anècdotes surrealistes del concurs de la porra, incloent trucades des del Japó (Mio Iwatani) i moments hilarants amb l'Encarna de nit. Futbol internacional i Lliga Vaticana: Es comenta la victòria del Mater Ecclesia (capellans mexicans) a la Lliga Vaticana i els resultats de l'equip de Papaculi Diop a França. Cita destacada: "Som al 5è o 6è pressupost de la categoria, però la nostra és una pobresa moral, ens hem quedat amb cara de tontos després de la remuntada." Properes cites: S'anuncia el programa Semprenàstic amb la presència de Ricardo Resta per analitzar l'actualitat institucional i esportiva de l'entitat grana.

  • Trobada de famílies de lesbianes i gais a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Trobada de famílies de lesbianes i gais a Tarragona

    Primera Trobada de Famílies LGTBI a la Ciutat de Repòs El programa El matí de Tarragona Ràdio connecta amb la Ciutat de Repòs i Vacances per cobrir la inauguració de la primera trobada de famílies de lesbianes i gais. L'esdeveniment reuneix prop de 300 persones d'arreu de l'estat en una iniciativa que combina activitats lúdiques amb jornades de debat i anàlisi. Objectius de les Jornades Segons Maria José Ariza, secretària de l'Associació de Famílies de Lesbianes i Gais, els propòsits principals són: Visibilitat i normalització: Reivindicar que són famílies amb les mateixes preocupacions que qualsevol altra. Espai de trobada: Permetre que els fills i filles coneguin altres realitats familiars similars a la seva per perdre l'excepcionalitat. Lluita contra l'homofòbia: Combatre el desconeixement i els prejudicis que encara persisteixen a la societat. Recerca i Desenvolupament Infantil La professora Maria del Mar González, experta de la Universitat de Sevilla, destaca conclusions clau del seu estudi sobre l'homoparentalitat: Desenvolupament saludable: Els nens es desenvolupen tan bé com en famílies heterosexuals, segons avalen diverses acadèmies professionals. Valors positius: Aquests infants solen mostrar una major flexibilitat en els rols de gènere i una actitud més tolerant cap a la diversitat. Llibertat sexual: Els joves criats en aquests entorns expressen haver sentit menys pressió a l'hora d'explorar la seva pròpia orientació. El Ret de la Normalització Social Tot i els avenços legals de 2005 i 2006, les convidades coincideixen que cal una pedagogia activa en diverses institucions: "Hem fet el canvi legislatiu que permet el matrimoni i la coadopció, però ens queda tot el canvi social." Es remarca la necessitat de modificar els protocols i llibres de text a les escoles, així com la mirada del personal sanitari i administratiu per atendre la diversitat de models familiars actuals.

  • Jornades de Famílies LGTBI: Visibilitat i Drets - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Jornades de Famílies LGTBI: Visibilitat i Drets

    Un punt de trobada per a la diversitat familiar Aquesta conversa recull les reflexions de la Maria José Ariza, de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais, i la Maria del Mar González, experta en psicologia de la Universitat de Sevilla, amb motiu de la celebració de la primera trobada de famílies homoparentals a Tarragona. L'objectiu és doble: crear un espai lúdic per als infants i un espai reivindicatiu per combatre l'homofòbia i el desconeixement social. El desenvolupament de l'infant en famílies homoparentals Segons els estudis presentats, el desenvolupament dels nens i nenes que creixen amb dos pares o dues mares és equiparable al d'aquells que viuen en famílies heterosexuals. Tanmateix, s'observen certs beneficis específics: Major flexibilitat en els rols de gènere. Nivells més alts de tolerància cap a la diversitat sexual i social. Absència d'angoixa o pressió a l'hora de plantejar-se la pròpia orientació sexual. Els reptes pendents: de les lleis a la realitat social Tot i que els canvis legislatius del 2005 i 2006 (matrimoni i adopció) van ser un pas de gegant cap a la igualtat formal, les ponents coincideixen que encara falta fer molta pedagogia: "Hem fet el canvi legislatiu... ens queda tot la resta: canviar els protocols a les escoles, hospitals i institucions." La necessitat de visibilitat La visibilitat és clau per trencar la sensació d'excepcionalitat que han viscut molts d'aquests nens. La normalització no només ha de venir de la lluita de les famílies, sinó d'un compromís de l'Estat i l'Administració per adaptar materials escolars i protocols sanitaris a la pluralitat familiar actual.

  • Joan Ferriol guanya la 30a edició del Premi Dow Chemical - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Joan Ferriol guanya la 30a edició del Premi Dow Chemical

    Joan Ferriol, guardonat amb el 30è Premi Dow L'estudiant Joan Ferriol ha estat el guanyador de la trentena edició del Premi Dow Chemical, un guardó consolidat destinat als alumnes d'últim curs d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El premi, dotat amb 10.000 euros, té com a objectiu finançar la formació continuada de joves talents del sector. Un procés de selecció exigent El guanyador ha explicat que el procés de selecció no només valora l'expedient acadèmic, sinó també competències clau per al futur professional. Les entrevistes es van realitzar sota condicions particulars, ja que en Joan es trobava fent un intercanvi als Estats Units: Avaluació de projectes de futur: Els candidats defensen la seva visió i objectius professionals. Entrevistes de 360 graus: Participació de personal de l'empresa, professors i fins i tot representants dels estudiants. Visió internacional: En Joan va realitzar les entrevistes per teleconferència a les 6 del matí des de Pennsilvània. Projectes de futur i sostenibilitat En Joan Ferriol destinarà el premi a realitzar un màster a l'Escola Nacional Superior de Tècniques Avançades de París, centrat en l'optimització i disseny de processos energètics. "L'energia és un dels grans reptes actuals, no només per la sostenibilitat, sinó perquè és la base del nostre sistema econòmic." Trenta anys de col·laboració URV-Dow Josep (Pitu) Boronat, cap de relacions externes de Dow, ha destacat l'evolució d'un premi que ja és històric. Alguns punts rellevants de la seva intervenció inclouen: Talent consolidat: Guanyadors de les primeres edicions, com Anton Valero, ocupen avui càrrecs de màxima responsabilitat a la multinacional. Canvi de criteris: Actualment es prioritzen habilitats com el lideratge, el treball en equip i la iniciativa per sobre de les notes pures. Compromís social: La integració de la diversitat i la sostenibilitat ambiental són eixos fonamentals de la nova estratègia de l'empresa a Tarragona. Conclusió i seguiment L'empresa realitza un seguiment actiu tant del guanyador com dels finalistes per a futures incorporacions a la plantilla, reforçant el binomi universitat-empresa com a motor de progrés per a la societat tarragonina.

  • Josep Maria Recasens: 90 anys d'història i recerca - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Josep Maria Recasens: 90 anys d'història i recerca

    Entrevista a Josep Maria Recasens als 90 anys L'exalcalde de Tarragona i prestigiós historiador, Josep Maria Recasens, ha visitat Tarragona Ràdio per compartir la seva vitalitat intel·lectual en complir els 90 anys. Malgrat la seva edat, Recasens manté una rutina de treball diària dedicada a la recerca històrica, amb un focus especial en la relació de la ciutat amb els seus recursos hídrics. La problemàtica històrica de l'aigua Actualment, l'historiador està enllestint una investigació exhaustiva sobre l'abastament d'aigua a Tarragona des de la prehistòria fins al segle XX. Segons Recasens, l'aigua ha estat un problema crònic per a la ciutat a causa de la seva elevació geogràfica i la complexitat tècnica per fer-la arribar. Alguns punts clau de la seva anàlisi inclouen: La crisi dels anys 80: Recasens recorda la seva etapa com a alcalde, quan la solució va arribar condicionada pels interessos de la indústria més que pel consum domèstic. Relativitat de les necessitats: L'autor destaca que cada època té el seu repte; no és comparable la demanda del segle XVIII amb la del segle XX, marcada per l'ús generalitzat de dutxes i banyeres. Solucions futures: Reflexiona sobre la necessitat constant de buscar noves alternatives, com les dessalinitzadores, ja que el problema de l'aigua "mai estarà resolt definitivament". Reflexions sobre l'ofici d'historiador Recasens es mostra crític amb la idea d'una història totalment objectiva, defensant el concepte d'historiografia: "No hi ha una història objectiva; el que escriu té una ideologia o un pensament que fa que sigui parcial." L'exalcalde reconeix que la seva obra és fruit de la seva pròpia visió i ideologia, i accepta amb naturalitat que futurs historiadors interpretin els fets des de noves perspectives. Llegat polític i personal L'entrevista també repassa la seva trajectòria política. Recasens es declara satisfet d'haver servit a la ciutat amb honestedat, subratllant que la seva gran recompensa és estar "d'acord amb un mateix" i no haver-se aprofitat mai del càrrec. Tot i que segueix la política actual amb una mirada distant i crítica, celebra les victòries del seu partit des d'una vessant purament ideològica i personal.

  • Actualitat Educativa a Tarragona amb Joan Saneuges - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    Actualitat Educativa a Tarragona amb Joan Saneuges

    Preinscripció a les Llars d'Infants Municipals L'entrevista comença abordant el procés de preinscripció per al curs 2008-2009, que s'inicia el proper dilluns 5 de maig. El regidor Joan Saneuges detalla les dades clau del procés: • Calendari: Sol·licituds del 5 al 16 de maig, llistes provisionals el 22 de maig i llistes definitives el 30 de maig. • Oferta: S'ofereixen un total de 335 places noves de les 533 existents a la xarxa municipal. • Diferència entre oferta i demanda: El regidor admet que l'oferta és insuficient per cobrir les prop de 1.600 sol·licituds previstes. Nous Equips i Projectes Aturats S'informa sobre la planificació de nous centres per pal·liar la manca de places: • Es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants (César August i Sant Pere i Sant Pau) pel setembre de 2009. • El projecte del carrer Ramón i Cajal (les Clarisses) està aturat i s'haurà de reiniciar de zero o descartar a causa de la troballa de restes arqueològiques. Proves Pilot en Educació i Esport L'Ajuntament posa en marxa dues iniciatives experimentals durant la recta final del curs: 1. Targeta de Bus Escolar Gratuïta: Adreçada inicialment a alumnes de 5è i 6è de primària. Uns 600 alumnes podran utilitzar el transport públic gratuïtament per anar i tornar del centre o activitats extraescolars. 2. Patis Oberts: Programa per utilitzar les instal·lacions esportives de 5 centres educatius fora de l'horari lectiu (vespres i caps de setmana) per a tota la ciutadania. Tarragona com a Ciutat Educadora Joan Saneuges relata la seva participació al congrés de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores a Sao Paulo (Brasil): "Per educar una persona fa falta tota la tribu." El regidor destaca que el concepte de ciutat educadora va més enllà de les aules i implica transformar espais com els mercats o la gestió del trànsit en agents d'aprenentatge cívic i social.

  • Simulacre de sirenes del Pla PLASEQCAT a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Simulacre de sirenes del Pla PLASEQCAT a Tarragona

    Prova de funcionament de les sirenes d'alarma química Aquest matí s'ha dut a terme una prova de les sirenes d'activació del Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT). L'exercici ha consistit en l'activació de 35 sirenes repartides pel Camp de Tarragona, concretament en els segments dels polígons Nord i Sud. Detalls de l'activació Sons diferenciats: S'ha pogut escoltar tant el so d'inici d'alerta com el de fi d'alerta (un so més sostingut que s'emet 10 minuts després del primer). Noves instal·lacions: S'han incorporat millores respecte a l'any passat, incloent una nova sirena al Polígon d'Entrevies (finançada per l'empresa CESA) i el canvi de la sirena del Morell per falta de cobertura. Expansió de la xarxa: El director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, ha anunciat la previsió d'instal·lar 12 noves sirenes enguany a Catalunya, de les quals 6 seran per al territori de Tarragona. Objectius i conscienciació ciutadana L'objectiu principal és testar el funcionament òptim dels equips i comprovar l'abast del so en la població. "L'objectiu que té la Direcció General de Protecció Civil no és cap altre que provar el funcionament òptim de les sirenes i també si aquest so arriba al conjunt de la població." Pel que fa a la resposta ciutadana, s'ha constatat una disparitat en el coneixement de la prova a través d'entrevistes a veïns de Torreforta: 1. Alguns veïns n'estaven informats gràcies als mitjans de comunicació. 2. Altres desconeixien l'exercici actual, tot i que tenien nocions bàsiques sobre el confinament en cas real. Finalment, s'ha anunciat una compareixença a dos quarts d'una al Centre d'Emergències per fer un balanç definitiu de la jornada, que també afecta altres sectors com les Terres de l'Ebre i el Llobregat.

  • Representació de la Passió de Sant Fructuós a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Representació de la Passió de Sant Fructuós a Tarragona

    La Passió de Sant Fructuós: Història i Novetats Coincidint amb l'Any Jubilar, Tarragona es prepara per a la representació biennal de la Passió de Sant Fructuós els dies 19, 20 i 21 de juny a l'Amfiteatre Romà. Aquesta obra, que es realitza des de l'any 1990, commemora el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi. Característiques i Novetats d'enguany Escenografia renovada: Es milloren els espais del pretori (el lloc del judici) i la presó (on es recrea el bateig de Rugacià). S'incorporarà una reproducció de tres metres de l'emperador Valerià. El paper de l'Amfiteatre: L'espai original del martiri actua com a escenari principal, aportant una càrrega històrica i emocional inigualable. Reconstrucció històrica fidel: L'associació ha comptat amb l'assessorament de Roger Olhamstead, especialista en superproduccions de Hollywood (Cleopatra, Jo, Claudi), per al vestuari i l'armament romà dels segles III. El Sentit de la Representació L'obra mobilitza prop de 300 persones, entre actors, figurants i l'Schola Cantorum. Per als participants, la representació transcendeix el sentit religiós: "Fructuós, Auguri i Eulògi són persones de la ciutat que dediquen la seva vida als altres... un valor que traspassa el temps i les creences." Obra Social i Entrades Enguany, la recaptació es destinarà a projectes socials a Terra Santa (comunitat de Taiba), una casa d'acollida i missions a Ruanda. Les entrades es poden adquirir per 10 € (adults) i 5 € (menors de 3 anys) al Teatre Metropol o a través de Servicaixa. Existeix també una fila zero per a col·laboracions benèfiques.

  • Salutació Nocturna Reiterada: Bona nit - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Salutació Nocturna Reiterada: Bona nit

    Resum de l'Encontre Aquest document recull una seqüència de salutacions constants i repetitives al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament homogeni, centrat exclusivament en l'expressió de cortesia nocturna. Aspectes Clau Repetició Sistemàtica: L'expressió "Bona nit" es repeteix en intervals regulars de 30 segons. Consistència Lingüística: S'utilitza exclusivament el català per a les salutacions. Absència de Diàleg: Tot i haver-hi diversos interlocutors aparents, no s'estableix cap conversa més enllà de la salutació inicial. "Bona nit" En definitiva, es tracta d'un intercanvi minimalista que emfatitza la cortesia i el comiat nocturn com a únics elements de la interacció.

  • Acollida de nens saharauis i la situació a Tinduf - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Acollida de nens saharauis i la situació a Tinduf

    L'impacte de l'acollida de nens saharauis a Tarragona Rosa Maria López, representant de l'associació Hamada, explica la realitat del projecte d'acollida d'estiu per a nens i nenes provinents dels camps de refugiats de Tinduf. Aquestes estades, que portaran una quarantena d'infants a la ciutat, no són només unes vacances; són una eina política i humanitària fonamental. Ambaixadors d'una causa oblidada Els infants actuen com a ambaixadors del seu poble, recordant al món l'existència d'un conflicte que dura ja 35 anys. La situació es descriu com: * Un exili polític en un desert inhòspit anomenat la Hamada. * Una conseqüència de la mala descolonització espanyola l'any 1975. * Un poble que lluita per mantenir la seva identitat saharaui davant l'ocupació marroquina. Valors i organització social Malgrat la duresa del desert, el poble saharaui ha aconseguit mantenir una societat cohesionada amb estructures educatives i sanitàries pròpies. El contrast amb la societat occidental és notable: * Comunitària: Viuen en famílies extenses amb una comunicació diària i intensa. * Educació: L'analfabetisme és pràcticament inexistent gràcies a l'escolarització obligatòria. * Ritme de vida: Els nens se sorprenen de les presses i l'estrès de la nostra societat. "No són nens que careixin de valors afectius, els hi sobren. Ens ensenyen molt en aquest sentit." El repte de les famílies acollidores Rosa Maria fa una crida a la responsabilitat. L'acollida no ha de ser un impuls sentimental, sinó una decisió meditada. Els objectius principals són: 1. Salut: Realitzar revisions mèdiques completes i garantir una nutrició adequada (proteïnes i vitamines) que no tenen al desert. 2. Desenvolupament: Controlar el creixement infantil durant els cinc anys que dura el programa. 3. Justícia: Donar suport a la llibertat del Sàhara des de la solidaritat ciutadana, ja que sovint l'alta política els ignora.

  • Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    27'

    Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona

    Gestió de la Façana Marítima i Infraestructures L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, destaca la signatura del protocol a Madrid com un punt d'inflexió real per al projecte de la façana marítima. Després d'anys de paràlisi, s'ha posat el "comptador a zero" amb un document oficial que encarrega un estudi informatiu. • Alliberament de la costa: El projecte preveu alliberar el front marítim des de l'eix del port fins a la Sabinosa. • Alternativa central: Es prioritza el traçat pel centre de la ciutat (nord) per evitar els problemes tècnics i de seguretat de l'opció costanera, com filtracions d'aigua o pendents excessives. • Finançament: S'espera que una part significativa vingui de la disposició addicional tercera de l'Estatut. "Ara sí que això va de debò i serà una realitat en el temps. Hem demostrat que en 10 mesos es pot desencallar un tema que portava 6 anys sense solució." Seguretat i Nous Equipaments Els Mossos d'Esquadra a la ciutat L'alcalde aclareix la polèmica sobre l'arribada dels Mossos d'Esquadra l'1 de novembre: • Es descarta la Tabacalera com a ubicació provisional per l'alt cost de les reformes. • Es mantenen els projectes de la comissaria central a Campclar i el punt d'atenció ciutadana a Batestini, que millorarà la seguretat a l'entorn de l'estació d'autobusos. Delegació de la Generalitat Es mantenen les negociacions per ubicar la nova seu de la Generalitat als terrenys de l'actual presó. La proposta inclou un equipament públic que ocupi el 30-40% de la superfície, una gran plaça verda i un pàrquing soterrat per a veïns i treballadors. Urbanisme: El POUM i el Pàrquing Jaume I El nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) es presentarà a finals de maig. Ballesteros afirma que serà un pla molt més consensuat i sostenible: • Es resolen conflictes en barris com Torreforta o l'Avinguda Andorra. • Es garanteix l'Anella Verda i s'elimina el projecte de la Mora 2. • S'aposta per un fort increment de l'habitatge social. Respecte al Pàrquing Jaume I, s'ha encarregat una auditoria externa. L'ajuntament vol saber el cost real d'explotació abans de decidir si manté el sistema robotitzat o es converteix en un aparcament convencional (tot i perdre un 50% de les places). El Futur del Nàstic i la Solidaritat Hídrica Ciutat Esportiva i Nou Estadi S'està a l'espera del projecte constructiu definitiu de la constructora PAI. L'alcalde admet que la crisi immobiliària fa que el finançament sigui més complex del que es preveia inicialment, però confia en alternatives com el dret de superfície. La Portada d'Aigua a Barcelona Ballesteros defensa fermament la decisió de facilitar aigua a Barcelona davant la sequera per una qüestió de solidaritat nacional i responsabilitat política, recordant quan Tarragona va rebre ajut en els anys 80.

  • La Fira d'Abril de Tarragona: Tradició i novetats a Bonavista - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    La Fira d'Abril de Tarragona: Tradició i novetats a Bonavista

    Un punt de trobada per a la cultura andalusa a Tarragona L'edició d'aquest any de la Fira d'Abril a Bonavista promet ser una de les més lluïdes gràcies a les millores en la il·luminació i l'esforç de les entitats. Amb una previsió de 40.000 visitants, els representants de la Casa d'Andalusia destaquen el paper de la fira com un espai de convivència obert a tota la ciutadania, més enllà dels orígens familiars de cadascú. Novetats i ambientació Millores estètiques: L'Ajuntament de Tarragona ha instal·lat una portalada tradicional i una gran quantitat de bombetes que donen a la fira una atmosfera més autèntica i solemne. Noves activitats: Per primer cop, es realitzarà una desfilada de moda flamenca amb espectacle durant la tarda de diumenge. El paper del voluntariat: Es destaca la feina altruista de les persones que gestionen les casetes, on el benefici econòmic és secundari a la voluntat de mantenir viva la cultura. Com viure la fira segons els experts L'entrevista ofereix un petit "manual d'instruccions" per gaudir de l'experiència al màxim: Matí (11:00h - 15:00h): Ideal per a la conversa pausada, gaudir de la gastronomia (platitos de potaje) i viure moments espontanis de flamenc i guitarra. Vespre/Nit: Un ambient més familiar i concorregut, amb espectacles programats i la clàssica "bulla" festiva. "A la fira no s'ha d'anar amb rellotge ni amb pressa; s'ha d'anar amb il·lusió i ganes de trobar-se amb els amics." El relleu generacional La figura d' Iván Navarro, hermano mayor de la Romeria, representa la continuïtat de la tradició. Tot i ser nascut a Catalunya, remarca com la gent jove s'està implicant cada cop més en aquestes manifestacions culturals que ja formen part del calendari festiu propi de Tarragona.

  • La caça i el repte de la munició sostenible - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    La caça i el repte de la munició sostenible

    Perspectiva del col·lectiu de caçadors i gestió cinegètica En aquesta conversa amb Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça, s'aborda l'activitat cinegètica més enllà del vessant lúdic, destacant-ne el paper en l'equilibri de les espècies i la conservació del territori. El col·lectiu reivindica la seva tasca pedagògica per contrarestar els prejudicis socials i subratlla que la seva pràctica és una de les més regulades i documentades. Crítica a la Llei Narbona i la sobre-regulació El representant dels caçadors expressa el seu desacord amb determinats aspectes de la llei 42/2007 (coneguda com a Llei Narbona), centrant-se en: * L'ambigüitat normativa: L'existència d'unes 800 normes genera confusió i inseguretat jurídica. * La manca de diàleg: Es critica que la llei es va fer ràpidament i sense consultar els sectors afectats (pagesos, pescadors i ramaders). * Els controls desproporcionats: Es comparen els rigurosos controls sanitaris dels gossos de caça amb els dels ramats ramaders, considerant-los excessius. La problemàtica del plom i la innovació científica Un dels punts més rellevants és la prohibició de la munició de plom en les zones humides (conveni de Ramsar) a causa del saturnisme o plumbosi, una intoxicació que afecta les aus quan ingereixen els perdigons confonent-los amb pedretes. "Nosaltres el que preferim és caçar en condicions perquè aquestes peces després les portem a la cassola." Per donar solució a aquest problema, s'ha anunciat el desenvolupament de: * Una munició alternativa al plom: Fruit d'una investigació amb científics de la NASA, s'ha creat un material innocu que està a punt de comercialitzar-se. * Innovació tecnològica: Aquesta nova aleació podria revolucionar no només la caça, sinó també la pesca i sectors industrials com l'automoció. Convivència i control de plagues S'ha destacat la funció dels caçadors en el control de poblacions creixents, com la del senglar a Girona o la plaga de conills al Camp de Tarragona, que causen danys significatius a l'agricultura. Vidal tanca la intervenció demanant un marc legal que permeti la convivència ciutadana al bosc i el respecte mutu entre col·lectius.

  • Victoria agònica del Nàstic i anàlisi del futbol - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    Victoria agònica del Nàstic i anàlisi del futbol

    Celebració de la victòria contra el Celta de Vigo El programa d'avui respira un aire d'eufòria continguda després de la vital victòria del Gimnàstic de Tarragona per 2-1 contra el Celta. Els col·laboradors celebren haver sortit del descens, tot i que adverteixen que encara queda molta feina per fer. Moments clau de la ràdio • Es repassa l'agònica remuntada amb els gols de Pere Mairat i Miku. • Es destaca l'eufòria de l'equip de transmissió, especialment els riures incontrolables d'Àngel Garcia durant la narració del segon gol. • Es recorda la frase de Johan Cruyff: > "Un palomo no hace verano", per demanar prudència davant les set finals que queden. La porra i les anècdotes dels tertulians Es produeix un debat divertit sobre qui va encertar el resultat. Mentre Tere Ortega va clavar el 2-1 des de l'inici, d'altres com Anna Plaza van quedar retratades per la seva falta de fe. Humor i malnoms • Apareix el concepte de l'innombrable per referir-se a Joan Andreu Pérez. • Es comenten els malnoms curiosos dels jugadors com la Bailarina o el Niño de la Ruleta. • Es critica amb ironia la tertúlia del divendres anterior dirigida per Jordi Blanc, titllant-la de programa del cor per la manca d'anàlisi futbolístic. Actualitat futbolística variada El programa no es limita al Nàstic i cobreix altres àmbits curiosos de l'esport: • Lliga Vaticana: S'informa de la final de la Clericus Cup entre el Redemptoris Mater i el Mater Ecclesia. • Futbol Internacional: Breu repàs del rendiment d'exjugadors o equips internacionals com l'Herta Berlín, el Catania i la situació a l'Argentina amb el Boca i el San Lorenzo. Pròximes cites El proper diumenge el Nàstic s'enfrontarà a l'Hèrcules al Nou Estadi. A més, s'anuncia el programa especial Sempre Nàstic amb el preparador físic Xavi Bartolo.

  • La traciologia: L'estudi de l'ús de les eines de pedra - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    3'

    La traciologia: L'estudi de l'ús de les eines de pedra

    Introducció a la Traciologia La traciologia es defineix com la disciplina científica que permet interpretar l'ús de les eines de pedra prehistòriques. Aquesta ciència és fonamental per entendre el comportament dels nostres avantpassats, analitzant com feien servir els seus estris rudimentaris per sobreviure. Metodologia d'anàlisi L'investigador Kenneth Martínez explica que les eines de pedra, formades per cristalls de quars, pateixen deformacions microscòpiques segons l'activitat realitzada. La clau de la investigació resideix en: Anàlisi del tall: S'estudia el desgast de la vora de l'eina. Deformació diferencial: No és el mateix tallar carn (deformació menor) que treballar fusta o os (deformació i trencament major). Experimentació i comparació: Els arqueòlegs reprodueixen eines actualment i les fan servir de manera controlada per comparar els resultats amb les peces arqueològiques originals. Evolució i especialització tecnològica La varietat i morfologia de les eines trobades en un jaciment són indicadors de la seva antiguitat i de l'habilitat tecnològica del grup humà: Especialització: Al Paleolític superior, les eines ja presenten formes específiques per a usos concrets. Evolució: Com més varietat d'eines especialitzades es troben, més modern sol ser el jaciment. "Cada cop la tecnologia avança en la especialització morfològica dels usos de les eines." En definitiva, aquesta disciplina ens apropa a la vida quotidiana de la prehistòria, revelant una evolució constant cap a la precisió tècnica.

  • Protocol històric per la façana marítima de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Protocol històric per la façana marítima de Tarragona

    Presentació de l'acord ferroviari L'Ajuntament de Tarragona ha presentat els detalls del protocol de col·laboració signat a Madrid amb el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya. Aquest acord representa el tret de sortida per a la redacció d'un estudi informatiu que definirà el futur traçat ferroviari de la ciutat. Detalls del protocol i calendari • El Ministeri de Foment finançarà el 100% de l'estudi informatiu. • Està previst que el concurs per a l'adjudicació s'obri en el termini d'un mes. • El document final haurà de presentar les alternatives tècniques en un període d'un any i mig (finals de 2009). Impacte urbanístic i estratègic L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i els tinents d'alcalde han destacat que aquest projecte no és només una millora local, sinó una "columna vertebral" per al futur de Tarragona. Objectius principals del projecte Alliberament de la façana marítima: Es preveu recuperar gairebé el doble d'espai al front marítim (des del Port fins a Cala Romana) en comparació amb projectes anteriors. Connexió de barris: Eliminar la "cicatriu" de la via que divideix diversos barris i permetre que la ciutat s'obri definitivament al mar. Xarxa de Rodalies: L'estudi contempla el futur Tramcamp i la millora de la connexió amb la resta del Camp de Tarragona. Transport de mercaderies: Es garantirà una sortida eficient i soterrada per a les mercaderies del Port de Tarragona. "Això no és un estudi més per tornar a pensar-nos-ho, és l'inici del camí definitiu que no té marxa enrere." Viabilitat tècnica i finançament S'ha posat especial èmfasi en el fet que el soterrament pel traçat actual presenta riscos geotècnics elevats (nivell freàtic baix i perills similars als viscuts a Bellvitge amb l'AVE). Per aquest motiu, l'opció del traçat per l'interior guanya força, ja que permetria una estació central més funcional amb millors serveis i aparcaments. Quant al finançament de les obres futures, es preveu utilitzar: • Aprofitaments urbanístics limitats en zones com l'actual estació. • Inversions de la clàusula addicional tercera de l'Estatut. • Acords entre les tres administracions implicades.

  • Donació de sang a Tarragona: Una tasca vital i constant - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    Donació de sang a Tarragona: Una tasca vital i constant

    La importància de la donació de sang a la Rambla Nova L'entrevista realitzada a la Dra. Núria Vilanova, metgessa del Banc de Sang i Teixits de l'Hospital Joan XXIII, destaca la consolidació de la unitat mòbil a la Rambla Nova de Tarragona com un punt de referència setmanal per als ciutadans. Horaris i accessibilitat Unitat Mòbil (Rambla Nova): Tots els divendres de 10:00 a 13:00 i de 17:00 a 21:00. Hospital Joan XXIII: Servei diari de 9:00 a 17:00 (dissabtes de 10:00 a 13:00). Facilitats: Per fomentar la donació, s'ofereixen tiquets de transport públic i una hora de pàrquing gratuït als donants. El procés de donació: Ràpid i segur La doctora explica que el procés complet dura aproximadament entre 10 i 15 minuts, incloent-hi: Omplir un qüestionari confidencial. Entrevista mèdica i revisió de la tensió i l'hemoglobina. Extracció de sang (uns 5 minuts). Refrigeri final per recuperar forces. Requisits i conscienciació S'intenta trencar amb els falsos mites que impedeixen la donació. Els requisits bàsics són: Tenir entre 18 i 65 anys (fins a 70 si s'és donant habitual). Pesar més de 50 quilos. Gaudir de bona salut general. "És una labor de formiga; hem de ser conscients que la sang no es pot fabricar i que caduca, per tant, cal donar-ne periòdicament." Les dones poden donar 3 vegades l'any i els homes 4, sempre amb un interval mínim de dos mesos entre donacions.

  • 10 anys de 'Viure i Conviure': Experiències compartides - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    10 anys de 'Viure i Conviure': Experiències compartides

    El programa 'Viure i Conviure' a Tarragona El programa Viure i Conviure celebra una dècada de funcionament a Tarragona, consolidant-se com una iniciativa d'èxit impulsada per l'Ajuntament de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i Caixa Catalunya. L'objectiu principal és fomentar la convivència entre gent gran que viu sola i estudiants universitaris que necessiten allotjament. Experiència personal: Consuelo i Albert L'episodi compta amb el testimoni directe de la Consuelo (acollidora) i l'Albert (estudiant de Treball Social), que expliquen la seva relació: • L'Albert va triar el programa per guanyar estabilitat i concentració en els seus estudis després d'una experiència caòtica en un pis compartit. • La Consuelo destaca la importància de la tolerància i l'adaptabilitat mútua per fer que la convivència funcioni. • Ambdós subratllen que, tot i la diferència d'edat, han creat un vincle d'afecte i respecte, compartint moments com els àpats o les visualitzacions de notícies. Funcionament i Normativa El programa es regeix per una sèrie de normes i drets per garantir el benestar de les dues parts: • Allotjament: L'estudiant ha de disposar d'una habitació pròpia i, idealment, un bany d'ús exclusiu o compartit amb ordre. • Horaris: S'estableix l'obligació de tindre presència a casa a partir de les 22:30 hores per oferir companyia durant la nit. • Economia: L'estudiant aporta una quantitat simbòlica (uns 100 euros) a la persona gran per despeses generades i rep una beca de l'entitat col·laboradora. • Independència: Cada part gestiona la seva pròpia neteja i alimentació, llevat que arribin a acords particulars de fer àpats junts. Procés de Selecció i Contacte L'èxit de les parelles rau en un estudi previ dels perfils per part dels coordinadors: "Nosaltres fem una miqueta de casamenteros; mirem els perfils per veure qui encaixa amb qui abans de la presentació." Hi ha un mes de prova per detectar incompatibilitats i el programa roman obert a noves sol·licituds durant tot l'any, fent una crida especial a la gent gran que vulgui acollir nois, ja que hi ha molta demanda estudiantil.

  • Nova normativa de tatuatges i pírcings a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Nova normativa de tatuatges i pírcings a Catalunya

    Resum de l'episodi L'entrevista realitzada a l'estudi Sion Tatu & Piercing de Tarragona analitza l'impacte d'un nou decret de la Generalitat de Catalunya que regula les pràctiques de tatuatges, micropigmentacions i pírcings. El responsable de l'estudi, en Mica, explica que tot i que la norma és nova, molts dels requeriments d'higiene i seguretat ja els aplicaven per iniciativa pròpia des de fa més d'una dècada. Punts clau de la regulació Menors de 16 anys: A més del consentiment informat, és obligatori presentar un certificat de maduresa signat pels tutors legals. Els pares han de signar la documentació presencialment a l'estudi per evitar falsificacions. Atenció al client: Els establiments han de disposar de fulls oficials de reclamació o denúncia. Salut i Higiene: Ús de material estèril d'un sol ús i aplicació de joieria exclusivament de titani pur per minimitzar reaccions al·lèrgiques. L'ofici del tatuador i el pírcing En Mica destaca que la feina va més enllà de la tècnica; és una combinació d'art i cura postoperatòria: "Nosaltres mateixos intentem xerrar amb els joves per convèncer-los que s'esperin una mica per fer-se un tatuatge, perquè és una cosa que no marxa." Seguiment post-tractament: L'estudi ofereix una guia de cures i disposa d'un dermatòleg de referència per a possibles complicacions. Ètica professional: L'establiment es nega rotundament a realitzar qualsevol tipus de simbologia feixista. Pressupostos: Els preus varien segons la complexitat, amb un mínim d'uns 50-60 euros per tatuatges petits a causa del cost del material estèril necessari.

  • Celebració de la Jurídico-Gresca a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Celebració de la Jurídico-Gresca a la URV

    La festa universitària a la Facultat de Ciències Jurídiques Els estudiants de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebren la tradicional Jurídico-Gresca abans del període d'exàmens. Aquesta jornada inclou una gran varietat d'activitats lúdiques destinades a la convivència i a la recaptació de fons per al viatge de final de curs. Activitats Destacades Aquestes són algunes de les propostes que tenen lloc durant tot el dia al campus de l'Avinguda Catalunya: Jocs i entreteniment: Destaca el famós bingo amb un centenar de participants, gincanes, karaoke i el joc SingStar. Esports: Un campionat de futbol amb un partit final molt esperat on els alumnes s'enfronten als professors. Gastronomia i barra: Servei de begudes a preus populars, entrepans i productes de merchandising (samarretes de la URV). Cultura i música: Un concert nocturn del grup Franco Lissons, amb l'estrena d'una versió de Rehab d'Amy Winehouse cantada per Núria Cartanyà. Curiositats de la jornada "Els professors que no juguen a futbol estan tancats a la sala de juntes fent un tast de vins especialitzat." Horaris: Les classes s'han suspès a partir de les 11:00 h per facilitar la participació de tothom. 15è Aniversari: Coincidint amb la gresca, es recorda que la facultat celebra 15 anys de vida, destacant el creixement del Campus Centre i el futur trasllat de la Facultat de Lletres a la mateixa zona. Tradició: Com és habitual en el món universitari de Tarragona, la festa es concentra el dijous i s'allarga fins a la matinada en locals com La Fábula.

  • Nova maquinària de neteja viària a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    Nova maquinària de neteja viària a Tarragona

    Presentació de nova maquinària de neteja L'Ajuntament de Tarragona ha presentat a la plaça de la Font la incorporació de quatre noves màquines destinades a la neteja de la ciutat, amb una inversió aproximada de 500.000 euros. Amb aquesta adquisició, el parc mòbil de neteja passa de tres a set vehicles, doblant pràcticament la capacitat operativa actual. Tipologies de les noves unitats Les màquines presentades responen a tres necessitats específiques de la via pública: Netejadores de voreres estretes: Dues unitats compactes que utilitzen aigua i sabó. Destaquen per un sistema de filtratge que permet reciclar l'aigua i assecar el paviment al moment per evitar que els vianants rellisquin. Màquina decapadora: Unitat especialitzada a eliminar les taques més difícils, com els excrements de coloms i els xiclets enganxats al terra. Escombradora convencional: Una nova unitat que se suma a les dues ja existents per reforçar la neteja de les calçades. Manteniment i control de plagues La tinent d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, ha subratllat que aquesta millora s'emmarca en un increment del 30% del pressupost de neteja. A més, s'han destacat altres accions complementàries: Neteja intensiva per barris: Es continuarà amb la campanya que obliga a retirar vehicles per netejar embornals i zones on s'acumula greix. Control de la plaga de coloms: S'han instal·lat deu gàbies de captura per tota la ciutat, amb especial èmfasi a la zona de la Tabacalera, per reduir una població estimada de més de 40.000 exemplars. "Vull fer una crida perquè no es tirin xiclets al terra, perquè és el més difícil de netejar, però aquesta màquina fa això."

  • Intermón Oxfam celebra la 14a Festa per la Solidaritat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Intermón Oxfam celebra la 14a Festa per la Solidaritat a Tarragona

    Un dia per a l'esperança L'organització Intermón Oxfam organitza aquest dissabte, 26 d'abril, la 14a edició de la festa per la solidaritat sota el lema genèric "Un dia per a l'esperança". L'esdeveniment tindrà lloc a la Rambla Nova de Tarragona, des de les 11 del matí fins al vespre, i se celebra simultàniament a 47 ciutats de l'Estat espanyol. Eixos principals i activitats L'eix temàtic d'aquest any és l'acció humanitària, centrant-se en com l'ONG actua davant catàstrofes naturals i conflictes bèl·lics en països com Burundi, Guatemala i Moçambic. Estants informatius i comercials: Hi haurà espais dedicats al comerç just, productes de l'editorial d'Intermón, el racó del soci i projectes de desenvolupament. Jocs i sensibilització: S'han preparat 5 jocs de proves per a totes les edats que escenifiquen emergències reals per mostrar com es distribueix l'ajuda humanitària. Programació lúdica: Actuacions de batucada (Batec), màgia i dansa contemporània. Tallers de hip hop i malabars amb diàbolos. Vermut solidari i concert de cloenda amb Batuèria. Compromís institucional i denúncia social Un dels punts clau de la jornada serà la lectura del manifest, que es farà de manera simultània a totes les ciutats participants. A Tarragona comptarà amb la participació de diverses personalitats locals i la periodista de TV3, Núria Soler. "Volem que la gent es posi a la pell d'una persona que ha de marxar de casa seva en 10 minuts i que sàpiga què pot fer per ajudar." L'esdeveniment també inclou una Oficina de denúncies per visibilitzar la manca de protecció de la població civil en conflictes, exigint pressió política per part dels governs.

  • Celebració i reivindicació del Dia de la Dansa - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Celebració i reivindicació del Dia de la Dansa

    La Dansa surt al carrer: Celebració del 29 d'abril Maribel Amaya i la seva companya, en representació de l'Associació pel Foment de la Dansa, expliquen els detalls de la celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona. L'entitat, que agrupa escoles de tota la comarca i està vinculada a l'àmbit català, planteja aquesta jornada com una gran festa per compartir la bellesa del moviment amb la ciutadania. Reptes de la formació professional Tot i l'esperit festiu, les convidades assenyalen les dificultats que viuen els joves que volen dedicar-se professionalment a aquesta disciplina: Manca d'escoles públiques: L'accés a una formació oficial és molt limitat i sovint centralitzat a Barcelona. Dificultat de conciliació: Als estudiants els costa compaginar l'exigència acadèmica escolar amb les hores de pràctica de dansa. Cost econòmic: La formació privada és cara i no sempre accessible per a tots els perfils. Evolució i nous públics Les professionals destaquen un canvi positiu en la percepció social de la dansa. Ja no és vista només com un estatus social o un complement estètic, sinó com una disciplina artística de ple dret. A més, s'ha detectat un increment de l'interès gràcies a: Programes de televisió: Espais com Fama han ajudat a trencar barreres de gènere, atraient més homes i públic d'edats més avançades (entre 30 i 40 anys). Fusió artística: La dansa s'està hibridant amb la literatura, el teatre i les noves tecnologies. "Si no venen a veure'ns, sortirem nosaltres al carrer perquè ens vegin i prenguin consciència que la dansa és un art." Actes a Tarragona La celebració inclou una programació variada: Espectacle al Teatre Metropol: Amb la participació de diverses escoles i estils (clàssic, jazz, contemporani). Barra al Balcó del Mediterrani: Una activitat tradicional oberta al públic el dia 29. Mostra a la Plaça Verdaguer: Amb més de 300 ballarins de diferents edats i estils urbans com el funky.