Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1585-1608 de 2594
  • Curs d'automasatge i digitopuntura xinesa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Curs d'automasatge i digitopuntura xinesa a Tarragona

    Introducció a la Medicina Tradicional Xinesa Juan Luis Mellado, expert en Medicina Tradicional Xinesa (MTX), presenta un curs pràctic d'automasatge i digitopuntura organitzat per l'associació Wuyi Tai Chi Chuen a Tarragona. La MTX es fonamenta en cinc branques principals: Fitoteràpia xinesa. Acupuntura. Tuina (massatge xinès, d'on deriva la digitopuntura). Qigong (exercicis per a la vitalitat). Dietètica medicinal. Benestar i prevenció a través de l'automasatge L'objectiu principal del taller és dotar els assistents d'autonomia per gestionar la seva salut. El curs no només se centra en el tractament de dolències, sinó que posa un èmfasi especial en la prevenció. Segons Mellado, l'automasatge permet regular l'energia (Yin i Yang) i és especialment útil en situacions on no hi ha ajuda mèdica immediata o com a complement a la medicina occidental. "Si trobem els punts exactes, l'efecte pot ser immediat en qüestió de cinc minuts." Conceptes clau: Meridians i Punts Vitalis La disciplina es basa en l'existència d'una energia vital que circula per l'organisme a través de canals anomenats meridians. El cos humà té: 12 meridians principals i 8 d'extraordinaris. Més de 1.000 punts vitalis repartits per tot el cos. Connexions distals: un punt a la mà o al peu pot tractar símptomes al cap gràcies a aquests canals. Detalls del curs i aplicacions pràctiques El curs s'estructura en tres sessions temàtiques que cobreixen dolències comunes de la societat actual: Sessió 1: Cefalees, insomni, hipertensió i asma. Sessió 2: Dolor abdominal, restrenyiment i problemes auditius. Sessió 3: Trastorns emocionals (ansietat, depressió), dolor menstrual i impotència sexual. L'expert subratlla la importància de la localització exacta dels punts, ja que una pressió incorrecta anula l'eficàcia del tractament.

  • Tinet posa cara i ulls als seus 25.000 tinetaires - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    Tinet posa cara i ulls als seus 25.000 tinetaires

    Tinet: De la xarxa virtual a l'espai físic L'entrevista se centra en la nova exposició física organitzada per Tinet a la Diputació de Tarragona. L'objectiu principal és humanitzar la xarxa i donar visibilitat als més de 25.000 usuaris (tinetaires) que en formen part activa, superant la barrera de la fredor tecnològica. Els tres pilars de l'exposició L'exposició s'ha estructurat al voltant de tres eixos fonamentals: * Emocional i de reconeixement: Un homenatge a la fidelitat dels ciutadans que han confiat en la xarxa. * Promoció de serveis: Recordar i mostrar l'ampli catàleg d'eines disponibles (correu sense publicitat, blocs, podcasts, etc.). * Participació activa: La construcció d'un gran col·lage humà amb fotografies reals dels usuaris. Un projecte de persones i sentiments Amadeu destaca que, darrere de les pantalles, hi ha una comunitat real que inclou des de nadons fins a famílies senceres: "Sembla que darrere de la xarxa no hi ha ningú, només els ordinadors... la xarxa Tinet és ciutadana, és de persones i hi ha un sentiment de pertinença." Dades d'impacte i futur tecnològic La xarxa no només creix en usuaris, sinó també en activitat i continguts: * Més de 250.000 visites mensuals al portal principal. * Prop d'un milió de visites si es comptabilitzen les 4.400 webs i 300 blocs allotjats. * Proper pas: Evolució cap al vídeo. La jornada de novembre se centrarà en la producció i edició de contingut audiovisual amb la possible participació d'experts de YouTube i el director Vigas Luna. L'exposició romandrà oberta fins al dia 25 de maig, coincidint amb el Dia d'Internet (17 de maig).

  • Càrrega del primer vaixell d'aigua per a Barcelona a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    3'

    Càrrega del primer vaixell d'aigua per a Barcelona a Tarragona

    Operatiu de transport d'aigua contra la sequera S'ha iniciat el procés de càrrega del vaixell Sichem Defender al Port de Tarragona, una mesura d'emergència per pal·liar la greu sequera que afecta l'àrea metropolitana de Barcelona. El vaixell, que es troba al moll d'Inflamables, té previst salpar durant la propera nit. Detalls del transport i la infraestructura Volum de càrrega: El vaixell transportarà 20.000 metres cúbics d'aigua, una xifra equivalent a unes 8 piscines olímpiques. Trajecte i logística: El viatge cap a Barcelona durarà entre 4 i 6 hores. Un cop allà, l'aigua es canalitzarà a través d'una nova xarxa de canonades de 1,5 quilòmetres de llargada fins a la central de Cornellà (Agbar). Característiques del vaixell: Es tracta d'una embarcació de bandera panamenya, operada des d'Hong Kong, amb tripulació índia i capitanejat per un oficial israelià. Continuïtat de l'abastiment "Aquest és el primer vaixell d'un operatiu que preveu punts de càrrega addicionals al Port de Tarragona per mantenir el flux cap a la capital catalana." S'ha confirmat que el proper vaixell arribarà aquest dimecres per carregar més aigua de cara al cap de setmana, utilitzant un dels tres punts de càrrega habilitats a les instal·lacions portuàries tarragonines.

  • Els macromamífers en la recerca arqueològica - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    Els macromamífers en la recerca arqueològica

    Introducció als macromamífers En aquesta conversa s'explora el concepte de macromamífer i la seva rellevància en el camp de l'arqueologia i la paleontologia. Es defineixen com aquells animals amb un pes superior als 5 quilos, excloent així petits rosegadors o conills. Espècies i abundància en els jaciments Tot i que els animals més grans, com els elefants (proboscidis), els rinoceronts o els hipopòtams, són els més espectaculars visualment, no són sempre els més nombrosos. Les restes més freqüents solen pertànyer a: Bòvids: Cabres, ovelles i vaques. Cèrvids: Diverses espècies de cérvols. Èquids: Cavalls. Informació extreta de les restes L'estudi de la fauna permet reconstruir l'estil de vida dels nostres avantpassats i l'entorn on vivien: Indicadors climàtics: La presència d'un hipopòtam indica un clima benigne i abundància d'aigua. Dieta humana: Les restes informen sobre què menjaven i com caçaven. Interacció humana: Les marques de tall en els ossos són la prova definitiva de l'associació entre els humans i la fauna. "Si trobem hipopòtams... el clima és molt benigne, perquè els hipopòtams no viuen en climes freds." El procés de conservació i estudi Treballar amb ossos és més complex que treballar amb lítica (pedres), ja que els ossos es degraden fàcilment. Es requereix la figura d'un restaurador per extreure'ls amb cura. A més, un punt clau de la recerca és que la fracturació dels ossos sol indicar activitat humana (per extreure el moll o el cervell), mentre que un esquelet complet sol suggerir l'absència d'intervenció dels nostres avantpassats.

  • Premi a la recerca tecnològica del Col·legi d'Enginyers - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    Premi a la recerca tecnològica del Col·legi d'Enginyers

    Reconeixement a l'excel·lència en recerca de Batxillerat L'episodi se centra en el lliurament del premi instituït pel Col·legi d'Enginyers Industrials, destinat als millors treballs de recerca de batxillerat vinculats a la tecnologia. L'objectiu principal és incentivar la participació dels joves en àmbits tècnics i fomentar les vocacions en enginyeria. El treball guanyador: Energia Solar En Kilian García, alumne de l'Institut Pons i Icart, ha estat el guanyador d'aquesta edició amb el seu treball titulat Energia Solar. El projecte no només aborda els fonaments teòrics, sinó que inclou una part pràctica amb la instal·lació d'una placa solar. • Temàtica: L'actualitat i el futur de la indústria solar. • Dificultat: El jurat ha destacat la capacitat de síntesi i la claredat en l'explicació de conceptes complexos. • Vocació: El premi ha motivat l'alumne a voler estudiar Enginyeria Electrònica. El paper del tutor i el centre educatiu En Pròsper Gomis, tutor del treball, destaca la importància de trobar temes que siguin motivadors i engrescadors per als alumnes. El procés de recerca a l'institut busca que els joves entenguin aspectes tècnics d'una manera aplicada. "És molt important que hi hagi aquest punt de partida motivador per passar un procés d'investigació i recerca d'informació." L'Enginyeria Industrial i la societat En Rafael Molló, representant del Col·legi d'Enginyers, reflexiona sobre la professió: • Formació generalista: L'enginyeria industrial ofereix una visió àmplia que permet especialitzar-se en múltiples branques. • Sortides personals: Tot i la dificultat dels estudis, és una professió amb una gran demanda i reconeixement social. • Comunicació: S'ha trencat l'estigma de l'enginyer purament tècnic; els joves actuals tenen una gran capacitat de transmetre i comunicar idees. El Fòrum de Treballs de Recerca (TRIX) En Manel Castanyo explica que aquest premi s'emmarca dins el segon fòrum de treballs de recerca organitzat pel Departament d'Educació i l'AEQT. Expansió i futur • Participació: S'ha passat d'uns 400 alumnes a més de 700 en l'últim any. • Multidisciplinarietat: Tot i que aquest premi és tecnològic, el fòrum acull treballs científics, sanitaris i tècnics. • Noves aliances: Hi ha la voluntat d'incorporar altres col·legis professionals (metges, biòlegs, físics) per premiar l'excel·lència en les seves respectives àrees.

  • Operatiu del transport d'aigua del Port de Tarragona a Barcelona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Operatiu del transport d'aigua del Port de Tarragona a Barcelona

    Resum de l'operatiu de transport d'aigua L'entrevista al president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, el Sr. Josep Anton Burgasé, detalla la logística del primer enviament d'aigua cap a Barcelona per pal·liar la sequera. S'explica que el vaixell Sisham Defender té previst sortir entre les 3 i les 4 de la matinada amb una durada de viatge d'unes 4 o 5 hores. Detalls de l'operació tècnica La càrrega es realitza en un pantalà de productes líquids, una maniobra que el port domina per la seva experiència amb productes químics i inflamables. Els punts clau de la logística són: Temps de càrrega: L'operació sol durar entre 14 i 20 hores. Infraestructura: S'han habilitat fins a tres punts d'atrac per no interferir amb el tràfic habitual del port. Viatge de prova: Aquest primer trajecte és crucial per comprovar que les bombes, mànegues i bodegues funcionen correctament abans de fer l'operativa rutinària. Finançament i context econòmic Les obres necessàries, valorades en aproximadament un milió d'euros, han estat executades per l'Empresa Municipal d'Aigües de Tarragona (EMATSA), tot i que el cost final recau en l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Burgasé destaca que el port no busca beneficiar-se'n econòmicament: "No estem aquí per superar rànquings ni per guanyar diners, sinó per fer una operativa d'emergència... com abans s'acabi, millor." Seguretat i estat del vaixell Es recorden incidents passats (com el mal gust de l'aigua enviada a Mallorca fa 20 anys) per garantir que el vaixell actual, essent més modern i especialitzat en líquids, no presentarà problemes de contaminació o gust a pintura. L'accés al moll d'inflamables continua sent restringit per motius de seguretat.

  • Campanya de la Renda 2007 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Campanya de la Renda 2007 a Tarragona

    Detalls de la Campanya de la Renda 2007 L'entrevista amb Luciano Lozada, nou delegat de l'Agència Estatal Tributària a Tarragona, detalla el funcionament i les xifres clau de la campanya de la renda actual. Es destaca que, tot i que la campanya oficial va començar el 2 de maig, el sistema d'esborranys està operatiu des de l'abril, accelerant notablement els tràmits i les devolucions. Xifres i previsions a Tarragona S'han enviat més de 100.000 esborranys a la província. Ja s'han confirmat més de 27.000 esborranys, cosa que representa un de cada quatre. S'han realitzat unes 12.500 devolucions, sumant prop de 7,8 milions d'euros ja retornats als contribuents. Es preveu superar les 340.000 declaracions totals a la demarcació (un increment del 5%). S'espera que el 75% de les declaracions resultin a devolució. Principals novetats legislatives L'aplicació de la nova llei de la renda introdueix canvis significatius: 1. Exempció de tributació: Més contribuents queden exempts (uns 7 milions a nivell estatal). 2. Mínims personals: Increment dels imports que no tributen. 3. Simplificació de tramos: Es redueixen a 4 tràmits, amb un tipus del 24% per a la majoria de ciutadans. 4. Rendes de l'estalvi: Tributació fixa al 18%. Canals d'atenció i modernització L'Agència Tributària aposta fortament per la digitalització: "Tarragona està per sobre de la mitjana estatal en l'ús d'internet: una de cada tres declaracions es presenten per via telemàtica." Es recorda que els ciutadans poden confirmar l'esborrany per internet, telèfon o SMS, i que el servei de cita prèvia continua disponible per a qui necessiti assistència presencial. L'objectiu és tenir el 80% de les devolucions realitzades a finals de juliol.

  • Concurs Nacional de Dansa a Tarragona amb Artemis Plaja - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Concurs Nacional de Dansa a Tarragona amb Artemis Plaja

    Tarragona es converteix en la capital de la dansa aquest cap de setmana El Palau de Congressos de Tarragona acollirà, des de divendres fins diumenge, el Concurs Nacional de Dansa organitzat per l'ANAPRODE (Associació Nacional per al Suport i la Promoció de la Dansa Espanyola). El certamen, presidit per la ballarina tarragonina Artemis Plaja, compta amb una participació massiva que supera els 700 ballarins de tot l'Estat i països veïns. Detalls de la competició Participants: Nens i joves d'entre 8 i 25 anys, dividits en categories amateur (poca dedicació setmanal) i preprofessional (dedicació intensa). Modalitats: El concurs inclou una gran varietat d'estils com dansa clàssica, contemporània, jazz, hip-hop, flamenco, escola bolera i l'estil fusion. Abast Geogràfic: Tot i ser nacional, enguany hi participa representació de Portugal, Andorra i França. Dinàmica i organització de l'esdeveniment L'organització ha hagut d'implementar un doble jurat per gestionar l'alt volum de coreografies, permetent que el concurs funcioni de manera ininterrompuda des de les 9 del matí fins a la mitjanit durant el dissabte. "Ens agradarà que la gent, en el nacional, porti el nom de Tarragona a continuació... és molt gratificant situar la ciutat en el mapa de la dansa." Testimoni de les futures estrelles L'entrevista també compta amb la presència de l'Orión Picó, ballarí d'onze anys i fill de l'Artemis, que competirà en set disciplines diferents. L'Orión destaca la duresa de la formació (15 hores setmanals) i la seva ambició per arribar a referents com el llegendari Rudolf Nureyev. Finalment, l'Artemis Plaja reflexiona sobre el bon estat de salut de la dansa gràcies a la major programació en teatres i l'impacte positiu dels programes de televisió, que fomenten l'esforç i la vocació entre els més joves.

  • Mobilitat i seguretat a Tarragona: Bus nocturn i noves comissaries - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Mobilitat i seguretat a Tarragona: Bus nocturn i noves comissaries

    Gestió de la Mobilitat i Transport Públic El regidor Carles Castillo ha anunciat la posada en marxa del nou servei d'autobús nocturn a Tarragona, una fita històrica per a la ciutat que busca oferir una alternativa segura al vehicle privat, especialment per a la gent jove. Servei de Bus Nocturn a partir del 15 de maig • Calendari i horaris: El servei començarà el dijous 15 de maig i funcionarà les nits de dijous, divendres i dissabte. • Cobertura: Connectarà el centre (Port Esportiu i Part Alta) amb els barris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. S'està estudiant la freqüència per als barris de Llevant. • Seguretat: Els vehicles incorporaran mamparres de seguretat i connexió directa amb la Guàrdia Urbana per protegir els conductors voluntaris. Reordenació de Línies i Situació Econòmica • Fases de canvi: Es preveu una primera fase lleu al juny (accés a l'ambulatori i les Gavarres) i una segona a partir del 2009 amb canvis estructurals. • Dèficit de l'AMT: La tendència negativa s'ha invertit gràcies al rigor pressupostari. Es vendran les actuals cotxeres per un valor d'uns 4 milions d'euros per finançar una nova seu digna. Urbanisme i Llicències Comercials Impacte d'El Corte Inglés L'Ajuntament ha rebutjat la proposta inicial de sentit únic a la República Argentina i aposta per ampliar calçades mantenint el doble sentit. Pel que fa a les llicències, l'empresa disposa del permís per a moviment de terres mentre espera la llicència comercial de la Generalitat per iniciar l'edifici. Peatonalització del carrer Canyelles El consistori proposa convertir el carrer Canyelles en peatonal, traslladant l'entrada del pàrquing del mercat al carrer Governador González. "El guany d'una empresa de transports ha de ser social; el volum de dèficit havia arribat a una massa crítica i calia actuar." Seguretat Ciutadana i Infraestructures Policials Desplegament dels Mossos d'Esquadra El desplegament total serà l'1 de novembre. Davant el retard de la comissaria definitiva a Campclar, s'ha tancat una solució provisional a càrrec de la Generalitat que s'anunciarà oficialment de forma imminent. Projecte de la Nova Caserna de la Guàrdia Urbana Castillo critica la manca de previsió del govern anterior i ha obligat a refer el projecte a la zona de Joan XXIII per encabir fins a 300 agents. El nou disseny inclou: • Galeria de tir (no prevista inicialment). • Estructura preparada per a futures ampliacions verticals.

  • El Club dels Tarraconins i el Dia d'Internet a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    El Club dels Tarraconins i el Dia d'Internet a Tarragona

    Presentació del Club dels Tarraconins L'Ajuntament de Tarragona posa en marxa el Club dels Tarraconins, una iniciativa inspirada en el model del Club Super3 però d'àmbit local. El seu objectiu principal és generar identitat de ciutat i fomentar un tarragonisme constructiu entre els nens i nenes de 3 a 12 anys. Valors clau: Proximitat, participació ciutadana i alfabetització digital. Iconografia: Es recupera la Nina d'Ibori (del Museu Nacional Arqueològic) com a símbol, creant els personatges de la Nineta i l'Ibori. Plataforma digital: El web tarragonins.cat serà el centre de la interacció i funcionarà com una agenda cultural infantil de tota la ciutat. "Volem que el club serveixi per formar una ciutadania millor: més cívica, més solidària i amb cultura de l'esforç." Celebració del Dia d'Internet El proper 17 de maig se celebrarà el Dia d'Internet a la Plaça de la Font amb activitats per a tots els públics: Tallers pràctics: Com buscar feina, aprendre a fer un blog o penjar vídeos. Xarxa de Telecentres: Lliurament de diplomes i pla per ampliar la xarxa al centre de la ciutat per trencar la escletxa digital. Futur de la Televisió Digital Terrestre (TDT) Begoña Floria ha confirmat la creació d'un consorci intercomarcal (Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà) per gestionar una televisió pública local. Previsió: L'inici de les emissions es preveu per a setembre de 2009. Inversió: Cal crear tota la infraestructura des de zero, ja que no hi ha tradició de televisió pública municipal a la zona.

  • L'Albada Teatre presenta 'El Malentendido' d'Albert Camus - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    L'Albada Teatre presenta 'El Malentendido' d'Albert Camus

    Retorn als clàssics amb Albada Teatre Dins del cicle Escena Tarragona, la companyia Albada Teatre presenta aquest diumenge al Teatre Metropol l'obra El Malentendido, una adaptació del cèlebre text d'Albert Camus. El director Arturo Benítez, amb més de 40 anys de trajectòria, lidera aquest projecte que neix de l'herència del grup Lluís Vives i pretén oferir un teatre de text amb missatge. Una tragèdia moderna i universal L'obra, escrita l'any 1944 en plena Segona Guerra Mundial, és definida pel seu autor com una tragèdia moderna al pur estil grec però amb un context actual. Argument: Se centra en una mare i una filla que gestionen una pensió i maten clients rics per poder viatjar. La trama s'embolica amb l'arribada d'un client molt especial. Temàtica: Explora la manca de comunicació i la impossibilitat d'expressar-se a temps, temes que la companyia considera totalment vigents. La filosofia de la companyia El grup es defineix com a "tot terreny", on els membres assumeixen rols diversos per garantir la continuïtat del projecte: Mario López: Actor veterà que debuta en aquesta obra com a ajudant de direcció. Pilar Bertran i Marc Orcuera: Actrius que destaquen la passió i el "verí" del teatre, malgrat el seu bagatge amateur. "Intentem fer un teatre de text que tingui qualitat, que ens digui alguna cosa. Per al vodevil ja tenim la televisió o el dia a dia." Informació de l'estrena L'obra es representarà aquest diumenge a les 19:30 hores (cal destacar el canvi d'hora respecte a l'anunciat inicialment a taquilles) al Teatre Metropol de Tarragona.

  • L'Estat del POUM i l'Urbanisme de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    L'Estat del POUM i l'Urbanisme de Tarragona

    Projecte del Nou POUM de Tarragona El tinent d'alcalde de territori, Xavier Tarrés, detalla la fase final de la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), que es preveu portar a l'aprovació inicial en el plenari municipal a finals de maig o principis de juny. Aquesta fase inclou una ronda intensa de reunions amb associacions de veïns per explicar els darrers detalls. Principals Canvis i Novetats El regidor descriu el nou pla com un projecte radicalment diferent de l'anterior, destacant els següents punts clau: • Protecció mediambiental: Es deixen d'edificar prop de 4 milions de metres quadrats i se salven zones com el Pont del Diable i la Móra de Dos de la pressió urbanitzadora. • Eliminació d'expropiacions: Es retira la figura de l'expropiació en zones habitades dels barris, cercant alternatives menys agressives per als veïns. • Habitatge protegit: Es preveu la construcció de fins a 2.000 habitatges de protecció oficial, una xifra singular per a una capital catalana. • Integració de la façana marítima: S'inclou el projecte pactat amb el Ministeri de Foment per a la transformació de la zona portuària. Relació amb els Afectats S'han establert protocols i reunions específiques amb la plataforma d'afectats pel POUM per tancar discrepàncies i assegurar que els acords quedin reflectits gràficament en els plànols finals. "És un POUM que tranquil·litza la gent en quasi un 95%. No és l'antic pla, és un document redreçat i innovador." Altres Projectes Urbanístics en Curs L'Hotel de Luxe al Pla de la Seu El projecte de l'hotel a Cal Arriaca continua avançant després de corregir problemes inicials d'alçada i volumetria. L'ajuntament exigeix una preservació estricta del patrimoni arqueològic i de la Plaça dels Cabrits. Futura Seu de la Generalitat i El Corte Inglés • Seu administrativa: Es negocia la ubicació als terrenys de l'antiga presó, amb la condició innegociable de preservar la zona verda i crear un aparcament soterrat per al veïnat. • El Corte Inglés: L'ajuntament es manté ferm a no ampliar l'horari d'obres per evitar molèsties, malgrat les peticions reiterades de l'empresa. Nou Estadi del Nàstic S'està a l'espera de rebre el projecte definitiu i les correccions dels càlculs econòmics per a la construcció del nou estadi a la zona de Camp Clar.

  • Fira de Iots de Luxe a Port Tarracó - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Fira de Iots de Luxe a Port Tarracó

    Crònica de la Primera Fira de Iots de Luxe a Tarragona L'episodi ens trasllada al Port Tarracó, on s'està celebrant per primera vegada una fira dedicada exclusivament al sector del luxe nàutic. A través d'una connexió en directe, s'explora l'ambient exclusiu d'aquest esdeveniment que reuneix embarcacions i productes d'alta gamma. L'embarcació Boreal: un motoveler d'excepció El reportatge inclou una entrevista amb el Pasqual, propietari del vaixell Boreal, un motoveler de 25 metres d'eslora fabricat en acer que està a la venda per uns 1,4 milions d'euros. Entre les seves característiques destaquen: Equipament d'alt nivell: Aire condicionat, sistemes de potabilització d'aigua i estabilitzadors per evitar el balanceig en mala mar. Capacitat i confort: Tres cabines dobles amb bany i espai per a la tripulació. Autonomia: Capacitat per navegar fins a 2.500 milles nàutiques a motor. Requisits: Per pilotar-lo es requereix una titulació professional com la de Capità de la Marina Mercant o Capità de Iot per a ús privat. Glamour i mercat internacional El contrast entre Tarragona i referents com Mònaco és un punt central de la conversa. Tot i que la ciutat encara ha de desenvolupar locals i serveis de la categoria suficient per atreure grans fortunes de forma permanent, la fira ha aconseguit: Atreure més de 5.000 visitants inscrits, la majoria procedents d'arreu d'Europa i d'Orient (Japó). Exposar vaixells de fins a 60 metres d'eslora amb preus que arriben als 70 milions d'euros. Presentar un mercat complementari de luxe que inclou cotxes esportius (com un Gumpert de 340.000 €) i grans firmes de perfums i moda. "Això és un miratge: ser ric per deu minuts o un quart d'hora." Finalment, es destaca l'exclusivitat de l'acte, ja que l'accés està restringit al públic general mitjançant acreditacions VIP, creant un espai on el manteniment d'un vaixell pot ser més costós que la seva pròpia adquisició.

  • I Setmana Intercultural de la URV i Amèrica Llatina - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    I Setmana Intercultural de la URV i Amèrica Llatina

    I Setmana Intercultural: Pont acadèmic i cultural amb Amèrica Llatina La Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport de Bancaixa, celebra la seva primera setmana intercultural a Tarragona. Aquest esdeveniment, codirigit per Marvini Melis i Joaquim Barrient, neix com un espai de reflexió sobre els lligams històrics i contemporanis entre l'estat espanyol i el continent llatinoamericà. Eixos principals del projecte Relació Espanya-Amèrica Llatina: S'analitza la història compartida, des del colonialisme fins als exilis recíprocs. Focus en Cuba: Una part central de la programació es dedica a la cultura cubana, sovint desconeguda a Europa malgrat la seva riquesa. Realitat migratòria: Es reflexiona sobre com el flux migratori ha invertit el seu sentit en l'últim segle, convertint l'estat en receptor de ciutadania llatinoamericana. El Cinema com a eina de transformació El certamen utilitza el cinema documental per trencar estereotips i oferir visions inèdites. S'han destacat tres figures claus: Santiago Álvarez: Cinema revolucionari i patrimoni històric. Nicolásito Guillén: Una visió dissident i crítica. Néstor Almendros: Una línia estètica i vital diferenciada. "Volem crear un espai de reflexió per entendre millor el present i la nostra convivència actual a través de la interculturalitat." Programació i participació Les activitats es divideixen entre l'Antiga Audiència i el Paranimf de la URV, incloent taules rodones sobre diàspora i drets polítics. La participació ha estat especialment alta entre el públic jove i universitari, consolidant la voluntat de donar continuïtat a la iniciativa en el futur.

  • L'èxit de Joan Pera i la seva comèdia de maletes - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    L'èxit de Joan Pera i la seva comèdia de maletes

    La màgia de la comèdia en viu L'obra destaca per la seva capacitat de fer riure el públic de manera gairebé terapèutica. Segons els protagonistes, l'experiència és tan intensa que les riallades se senten fins i tot des del carrer, convertint cada funció en un exercici de bioquímica i d'alliberament d'endorfines. Punts clau de la representació: Interconnexió amb el públic: L'actor Joan Pera estableix una complicitat mútua que fa que cada funció sigui única i irrepetible. Necessitat de riure: Es planteja el riure com una necessitat fisiològica i un exercici físic que millora la salut i la circulació. Un repartiment d'altura: L'obra compta amb actors de gran trajectòria com Miquel Cupià, Anna Azcona i Lloll Bertran, que fan de coixí al gran caràcter còmic de Pera. "Roure és millor que anar al psicòleg; la gent té una necessitat real d'aquest exercici corporal." Un clàssic actualitzat L'espectacle, basat en una peça que ja va interpretar Louis de Funès a França, ha estat adaptat i dirigit per La Belle Folk. Tot i portar més d'un any en cartell, l'obra es manté viva i evoluciona cada dia, allunyant-se d'una execució mecànica i apostant per la frescor del directe. L'argument i l'escenografia: L'eix central és el senyor Costavella, un nou ric del sector ecològic embolicat en un seguit de mals entesos familiars. Les maletes tenen un paper protagonista, fins al punt que l'obra compta amb el patrocini d'una coneguda marca del sector, ja que els objectes reben un tracte intens durant l'acció teatral.

  • Experiència d'Eduard Berga durant el cicló a Birmània - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    Experiència d'Eduard Berga durant el cicló a Birmània

    Crònica d'un supervivent del cicló Nargis L'Eduard Berga relata la seva experiència personal a Birmània (Myanmar) coincidint amb el pas del devastador cicló Nargis el maig de 2008. Tot i la magnitud de la tragèdia, el seu testimoni destaca el contrast entre la seguretat del seu hotel i la desolació absoluta que va trobar als carrers de la capital, Yangon. L'impacte del fenomen meteorològic L'Eduard explica que la tempesta va començar de matinada de forma sobtada i violenta. Des del seu hotel, varen ser testimonis de la força del vent: Destrosses materials: Arbres arrencats d'arrel, teulades de zinc volant com si fossin acordions i tanques publicitàries caigudes. Manca de previsió: El guia i la població local només esperaven una "gran tempesta"; ningú no els havia advertit de la magnitud real del cicló. Desconnexió informativa: Mentre a l'Estat espanyol ja es parlava de milers de morts, els diaris locals encara en comptabilitzaven poc més de 300. La gestió de la Junta Militar i la supervivència L'entrevista posa de manifest la precarietat i la manca de recursos del govern per gestionar la crisi: Els equips d'emergència i els militars treballaven amb eines rudimentàries, com serres manuals rovellades. Més que saquejos, l'Eduard va observar escenes de supervivència: gent recollint cargols i planxes de metall de les restes per refer les seves llars. La incomunicació va ser el factor més angoixant: sense internet ni mòbils, van haver de triangular la informació a través de Singapur per avisar les famílies. Un país de gent extraordinària Malgrat la catàstrofe, l'Eduard fa una crida a no abandonar el país turísticament: "No he estat en cap país on em tractessin tan bé com a Myanmar; la gent és amable i agradable, sempre amb un somriure." Considera que el poble birmà no es mereix ni la tragèdia natural ni els governants que té, i subratlla que el turisme és una via fonamental per ajudar a la recuperació econòmica d'aquesta regió encara verge i poc massificada.

  • Trobada de 1.800 balladors de sardanes a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    Trobada de 1.800 balladors de sardanes a Tarragona

    Gran Trobada Sardanista a la Rambla Nova El matí de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a la Rambla Nova, prop del Balcó del Mediterrani, per viure en directe la 12a Trobada de Colles Sardanistes dels Clubs Sant Jordi de Caixa Catalunya. Aquest esdeveniment ha aplegat una xifra multitudinària de participants en una jornada marcada pel bon temps i la germanor. Xifres i representació de l'acte Participants: Prop de 1.800 balladors repartits en 38 colles sardanistes. Origen: Grups d'arreu de la geografia catalana, incloent Figueres, Girona, Mollerussa, Reus i la mateixa ciutat de Tarragona. Perfil: Majoritàriament gent gran vinculada a la Fundació Viure i Conviure. El futur de la sardana i l'activitat per a la gent gran En Julià Llué, responsable de la colla local, ha expressat la seva satisfacció per celebrar l'acte a Tarragona, tot i que ha llançat una reflexió sobre el relleu generacional: "Ens faria falta això, que la joventut tingués més presència. Ara encara falla més que en la meva època." D'altra banda, Josep Solans, director gerent de la fundació, ha destacat que la sardana és un eix vertebrador de la identitat dels clubs. A més, ha aprofitat per enumerar altres tallers d'èxit com la informàtica, la cuina i el senderisme. L'acompanyament musical L'acte ha comptat amb la música en directe de la Cobla Principal de Tarragona, sota la direcció del Daniel. El repertori ha inclòs sis sardanes escollides pel seu caràcter "ballador", tancant amb una peça del compositor tarragoní Tomàs Gil Membrano. L'esdeveniment ha finalitzat amb els parlaments oficials de la regidora Victoria Pellegrin i els responsables de l'entitat organitzadora, omplint la Rambla de rotllanes i música fins al migdia.

  • Presentació del Club dels Tarragonins per a infants - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Presentació del Club dels Tarragonins per a infants

    Presentació del Club dels Tarragonins S'ha presentat a l'Ajuntament de Tarragona el Club dels Tarragonins, una iniciativa municipal adreçada principalment a infants d'entre 3 i 12 anys, tot i que resta obert a qualsevol persona interessada. El projecte neix amb la voluntat de ser un espai aglutinador de totes les activitats infantils de la ciutat. Objectius i Valors El club té una clara vocació educativa i cívica, centrant-se en: * Fomentar la solidaritat, la participació i la diversitat. * Promoure el sentiment de pertinença a la ciutat i el coneixement del seu patrimoni històric. * Potenciar la cultura de l'esforç i l'esperit crític. * Millorar les competències digitals dels nens mitjançant una plataforma web interactiva. Funcionament i Avantatges Inspirat en models d'èxit com el Club Banyetes de Lleida o el Club Super3, aquesta iniciativa ofereix: * Un carnet de soci que en un futur s'integrarà amb el transport públic municipal (AMT) i l'accés a equipaments esportius. * Activitats pròpies com festes, cicles de conta-contes i concursos. * Publicacions exclusives: l'edició de contes, els beneficis dels quals es destinaran parcialment a projectes de cooperació. "Aquest club pretén ser com una espècie de paraigües de totes aquelles activitats relacionades amb l'àmbit infantil que es duguin a terme des de l'Ajuntament." Imatge i Inscripció La imatge del club és la Nina Dibori, un element de l'imaginari romà de Tarragona que simbolitza la modernitat i el gust per la cultura. Per formar-ne part, les famílies s'han d'inscriure a partir de la festa d'inauguració, dipositant la sol·licitud a les OMACs i abonant un pagament únic d'un euro pel carnet.

  • Jocs Juvenils Europeus i activitats d'estiu a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Jocs Juvenils Europeus i activitats d'estiu a Tarragona

    Esdeveniments Esportius i Activitats d'Estiu L'entrevista se centra en la participació de 50 joves tarragonins als Jocs Juvenils Europeus de Tortosa i la presentació de l'oferta d'estiu del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona. Jocs Juvenils Europeus: Esport i convivència Origen i ciutats: Es tracta d'una trobada bianual iniciada el 1972 a Avignon. Les ciutats fundadores inclouen Tortosa, Tarragona, Siena, Wetzlar i Colchester. Objectiu principal: Més enllà de la competició en disciplines com l'atletisme, natació o judo, l'objectiu real és la relació cultural i el lleure entre els joves de 12 a 16 anys. Organització futura: S'anuncia que Tarragona serà la seu organitzadora l'any 2010, convidant tant les ciutats fundadores com les agermanades (l'Alguer, Orleans, Pompeia, entre d'altres). "La competició és l'excusa per tindre aquesta relació cultural i lúdica amb diferent gent." Oferta d'estiu i millores en la gestió Ampliació de places: S'ofereixen un total de 350 places setmanals per a les estades esportives, incrementant l'oferta en 200 places respecte a l'any anterior. Zones d'activitat: S'incorporen espais com Campclar, Bonavista i el Serrallo per facilitar la conciliació familiar. Nou sistema d'inscripció: S'aplicarà un model de sol·licitud i sorteig per garantir l'equitat, permetent planificar totes les setmanes de l'estiu en un sol dia. Servei de guarderia: S'afegeix un marge de mitja hora abans i després de les activitats (9:00 - 9:30 h i 13:30 - 14:00 h) per ajudar els pares a conciliar els horaris laborals. Manteniment d'instal·lacions: Enguany el tancament per manteniment de les piscines serà progressiu, garantint que sempre hi hagi una instal·lació oberta a la ciutat.

  • L'estat de les finances municipals a Tarragona amb Pau Pérez - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    24'

    L'estat de les finances municipals a Tarragona amb Pau Pérez

    Anàlisi de l'economia municipal i gestió pressupostària El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i responsable d'Hisenda, Pau Pérez, fa un balanç del primer any de mandat del govern de coalició entre el PSC i ERC. Tot i que la situació continua sent complexa, s'ha aconseguit una millora en l'estalvi net i una reducció de l'endeutament del 110% al 89%. Estratègia d'Inversió i Planificació El govern preveu una inversió total de 150 milions d'euros per a tot el mandat. Els dos primers anys es defineixen com una etapa de "estrenys el cinturó" i sanejament per poder actuar amb més força al final del període. La prioritat actual és la redacció de projectes tècnics, ja que sense ells no es pot executar l'obra de manera realista. Reforma de la Contractació Pública S'ha impulsat una transformació administrativa profunda per agilitzar la burocràcia municipal: • Unificació del servei: S'han agrupat compres, contractacions i subvencions en un sol departament. • Oficina de Projectes: Creació d'un equip per evitar la manca de planificació que patia l'ajuntament anterior. • Reducció de terminis: L'objectiu és retallar els 190 dies de mitjana que triga actualment un contracte. Projectes Clau i Fiscalitat Brigada d'Intervenció Ràpida: Ja s'han obert les pliques per a un nou contracte de més d'un milió d'euros que permetrà unes 3.000 actuacions anuals. Fortí de la Reina: Es preveu l'adjudicació imminent de l'empresa per desmuntar el restaurant dins de la fortificació. Impostos: El compromís és mantenir la pressió fiscal vinculada exclusivament a l'IPC de Tarragona. La problemàtica del Pàrquing Jaume I "Considero tota la inversió com si no hagués de funcionar; estic preparat per pagar aquest deute a llarg termini per prudència." Pérez defineix aquesta infraestructura com una "gran ombra". L'empresa municipal està pendent d'una auditoria externa per decidir el futur tècnic de l'aparcament (si serà intel·ligent o convencional), mentre l'Ajuntament negocia el refinançament del deute de 26 milions d'euros a 30 o 40 anys a través de l'Institut Català de Finances.

  • 20è Aniversari de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    20è Aniversari de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

    Celebració i Activitats del 20è Aniversari de l'EOI La directora de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), Jolanda Scott, presenta els actes finals per commemorar el 20è aniversari del centre. L'escola, que compta amb uns 2.500 alumnes presencials i més de 3.000 en total comptant lliures i a distància, tanca un any ple d'activitats culturals i pedagògiques. Esdeveniments destacats: Concert Karaoke Multilingüe: Es celebrarà el 15 de maig a la Rambla. Serà un acte obert amb música en directe a càrrec dels professors Josep Soller i Bàrbara Latham. Exposicions culturals: El centre acull mostres artístiques, com l'exposició sobre el món àrab i les mesquites, i anteriorment una de pintura de Paquita Esteban. Projectes transversals: L'escola ha participat en la Tardor Literària amb lectures de Mercè Rodoreda en 12 llengües diferents. Concurs Radiofònic i Premis L'EOI, en col·laboració amb la ràdio, inicia un concurs cultural que durarà un mes. Els participants opten a: 1. Una borsa de viatge de 750 euros per a destins vinculats a les llengües estudiades. 2. Cursos intensius d'estiu gratuïts. "La música és un mitjà de comunicació internacional que agafa de la mà les llengües que les acompanyen." Les preguntes del concurs, elaborades pel professorat, se centren en la cultura general dels diversos països (geografia, història i art) i es realitzen completament en català per facilitar la participació ciutadana.

  • Memòria històrica de la crisi de l'aigua a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Memòria històrica de la crisi de l'aigua a Tarragona

    La realitat de l'aigua a Tarragona fa 25 anys Els periodistes Tomàs Carot i Xavier Icard rememoren la precarietat hídrica que va patir el Camp de Tarragona abans del mini-transvasament de l'Ebre. La situació era crítica, marcada per una salinització extrema de l'aigua que la feia imbebible i feia malbé els electrodomèstics. Punts clau de la crisi històrica: Restriccions severes: En ciutats com Reus, només hi havia subministrament durant dues hores al dia, sovint de matinada, obligant la població a aixecar-se per omplir recipients. Aigua salada: Tot i el subministrament, l'aigua no servia per cuinar ni per beure. La població havia de dependre de garrafes i de fonts llunyanes. Impacte industrial: La indústria petroquímica patia corrosió a les seves instal·lacions per la salinitat, arribant a importar aigua en vaixells des de Marsella. El camí cap al mini-transvasament de 1989 El procés per portar aigua de l'Ebre no va ser senzill i va requerir anys de lluita política, especialment liderada per l'alcalde Requesens. Finalment, es va arribar a un consens gràcies a l'aprofitament de l'aigua recuperada de les pèrdues dels canals de reg. El paper de les administracions i la indústria: Consens territorial: La mediació de la Diputació va ser vital per unir els interessos de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Finançament: A diferència d'altres obres actuals, la infraestructura va ser pagada pels consorciats i la indústria, no directament per l'Estat. Inauguració històrica: L'arribada de l'aigua l'any 1989 va suposar un canvi radical en la qualitat de vida, posant fi a les cues a les fonts i al maleter ple de garrafes. "Els tarragonins sempre portàvem garrafes al maleter del cotxe per si de cas trobàvem una font amb aigua bona."

  • Gestió i problemàtica de l'aigua a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    32'

    Gestió i problemàtica de l'aigua a Catalunya

    La complexitat de la crisi hídrica L'episodi analitza la situació actual de l'aigua a Catalunya des d'una perspectiva tècnica i geogràfica. Els especialistes destaquen que la crisi de l'aigua no és només una qüestió de sequera, sinó que està íntimament lligada al model de desenvolupament econòmic i al creixement demogràfic. Es posa èmfasi en la necessitat de millorar la comunicació mediàtica, evitant termes caducs i utilitzant una escala humana per explicar xifres complexes. El debat sobre els transvasaments i les solucions Es discuteix obertament sobre la polèmica dels transvasaments i el paper de les administracions: • La dependència de les decisions polítiques preses des de Madrid. • La tensió entre el creixement urbanístic i la disponibilitat real de recursos hídrics. • La interconnexió de xarxes com a solució d'urgència davant la sequera a Barcelona. "A la gent se li ha de dir la veritat... el que em sembla ridícul és el joc de paraula sobre si són transvasaments o situacions temporals." Nova Cultura de l'Aigua i sostenibilitat Es detalla el concepte de la Nova Cultura de l'Aigua, un canvi de paradigma que proposa: • Prioritzar la gestió de la demanda per sobre de l'oferta (no buscar més aigua, sinó consumir-ne menys). • Fomentar l'estalvi, la reutilització i el reciclatge (les tres erres). • Respectar els cabals ecològics dels rius, especialment en zones vulnerables com el Delta de l'Ebre. Infraestructures: Desalinitzadores i el Roina L'anàlisi tècnica avalua les alternatives tecnològiques: • Desalinitzadores: Ofereixen aigua de gran qualitat però presenten reptes ambientals com la gestió de la salmorra. • Transvasament del Roina: Una opció cíclica que genera debat per la seva dependència política de França i l'elevat cost d'inversió.

  • Funcionament i reptes del Consorci d'Aigües de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    Funcionament i reptes del Consorci d'Aigües de Tarragona

    Gestió de l'Aigua al Camp de Tarragona El Jesús Martín, cap d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), explica la tasca fonamental d'aquesta entitat des de la seva creació l'any 1989. El CAT és l'organisme responsable de pal·liar el dèficit hidràulic històric de la zona mitjançant un procés que es divideix en tres fases: captació als canals de l'Ebre, potabilització a l'Ampolla i distribució a municipis i indústries. El Procés Tècnic i la Sala de Control Les instal·lacions centrals a Tarragona actuen com el cervell de la xarxa, on es gestiona la distribució d'aigua cap a punts com el Vendrell o Montblanc. Els aspectes més destacats inclouen: Control en temps real: Des de la sala de control es monitoritzen cabals de fins a 2.500 litres per segon. Complexitat orogràfica: L'aigua s'ha de bombar des de cota zero fins a alçades de 500 metres, superant accidents geogràfics com el coll de Balaguer. Enginyeria de seguretat: L'ús de les ximeneies d'equilibri (torres de fins a 100 metres) per evitar el cop d'ariet, un fenomen físic que podria rebentar les canonades per l'energia cinètica de l'aigua en moviment. Qualitat i Potabilització "L'aigua del riu té vida pròpia... el procés de potabilització consisteix a convertir-la en potable afegint reactius i barreres de seguretat." Per garantir un consum segur, s'apliquen tractaments amb hipoclorit sòdic, clorur fèrric i, recentment, s'han incorporat els filtres de carbó actiu per millorar el sabor i actuar com a barrera contra la contaminació. Reptes de Futur i Garantia de Subministrament El CAT no disposa d'embassaments propis, per tant, la seva estratègia es basa en la construcció de dipòsits de reserva. Els projectes actuals busquen incrementar la garantia de subministrament de les 10-14 hores actuals fins a les 40 hores, assegurant així el servei en cas d'avaries o episodis de contaminació.