Mientes más que parpadeas: Fusió de flamenc i hip-hop
La fusió de disciplines com a eix creatiu L'entrevista explora el procés creatiu darrere de l'espectacle Mientes más que parpadeas, una obra que destaca per la seva fusió innovadora entre el flamenc i el hip-hop. La coreògrafa explica que aquesta barreja neix de la voluntat de no limitar-se a un sol estil i de buscar punts de connexió entre gèneres aparentment oposats però amb arrels comunes en l'expressió urbana i rítmica. Accessibilitat i comunicació amb el públic Un dels objectius principals de la companyia Cia. Mar Gómez (o Coola Dança, segons el context de la conversa) és trencar amb la visió de la dansa com un art elitista: Intergeneracionalitat: L'espectacle aconsegueix connectar tant amb el públic jove atret pel hip-hop com amb la gent gran que aprecia la tradició flamenca. Comunicació directa: L'autora subratlla que l'art ha de servir per comunicar-se amb la gent i no per distanciar-se'n. Nous projectes: Shakespeare i la filosofia L'entrevista també revela projectes futurs i recents que demostren la transversalitat de la seva proposta artística: Projecte Shakespeare: Una col·laboració amb el director Moisés Maicas per traduir l'univers de Shakespeare al llenguatge de la dansa urbana. Anatomía del miedo: Una nova estrena inspirada en l'obra del filòsof José Antonio Marina, que explora la valentia i l'esforç humà. "Marina parteix de la base que l'esforç del ser humà és el que realment mou el món." Aspectes tècnics i musicals La selecció musical és un pilar fonamental de l'obra, combinant artistes contemporanis i clàssics per reforçar la narrativa visual: Músiques populars: Ojos de Brujo, Chambao i La Excepción. Referents flamencs: Diego Carrasco i la veu de Lole Montoya. Fil argumental: Una història de rivalitat, mentides i lluita de poders en una parella que intenta trobar l'amor veritable.