Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2977-3000 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Descobrint el turisme d'Osca amb Fernando Lafuente
Resum de l'entrevista a Fernando Lafuente a Fitur En el marc de la fira Fitur (Madrid), el programa contacta amb Fernando Lafuente, regidor de turisme de l'Ajuntament d'Osca, per promocionar els atractius de la ciutat aragonesa coincidint amb el proper partit entre la S.D. Huesca i el Gimnàstic de Tarragona. Atractius Turístics Principals Lafuente destaca que Osca és una ciutat que es defineix pel lema "Tot al seu abast": * Accessibilitat: Una ciutat de 50.000 habitants on les distàncies es mesuren en minuts de passeig, no en cotxe. * Patrimoni Històric: Destaquen joies com l'església de San Pedro el Viejo (romànic), la catedral (gòtic) i el Museu Provincial amb la llegenda de la Campana d'Osca. * Modernitat: El Centre d'Art i Natura (CDAN), obra de l'arquitecte Rafael Moneo. Gastronomia d'Elevat Nivell La ciutat és un referent culinari rellevant malgrat la seva mida: * Compta amb dos restaurants amb estrella Michelin. * Plats tradicionals com el Ternasco d'Aragó i les migas. * Una aposta forta per la convivència entre la cuina d'avantguarda i la tradicional. Entorn i Activitats L'entrevistat convida els aficionats del Nàstic a redescobrir una ciutat que tradicionalment ha estat "de pas" cap al Pirineu: * Natura: Proximitat a la Serra de Guara i al Castell de Loarre (30-45 minuts en cotxe). * Esdeveniments: Festes de San Lorenzo (agost), festivals de cinema i teatre, i el programa de visites guiades els caps de setmana de futbol. "A Osca les distàncies les mesurem en minuts de passeig i no en temps de cotxe." Concurs per als Oients El programa recorda que hi ha en marxa un sorteig per guanyar una estada a Osca el cap de setmana del 7 de febrer, que inclou: 1. Allotjament i esmorzar a l'hotel Abba Huesca. 2. Visita guiada per la ciutat. 3. Dues entrades per al partit S.D. Huesca - Nàstic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Ciberaula a Joan XXIII: Humanitzant l'entorn hospitalari
Una nova visió de l'espai hospitalari L'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha inaugurat una ciberaula pionera, un projecte de la Fundació La Caixa que trenca amb el model tradicional de ludoteca infantil per convertir-se en un espai de 125 metres quadrats obert a tota la ciutadania. Ubicada a la planta zero per garantir la màxima accessibilitat, l'aula busca ser un punt de connexió entre l'hospital i l'exterior. Eixos principals del projecte Atenció integral: No només s'adreça a infants, sinó que inclou àrees per a adults i famílies, oferint un lloc de relaxació i comunicació. Educació sanitària: S'utilitzarà com a plataforma per fer xerrades sobre patologies cròniques, autocura i suport a cuidadors d'enferms dependents. Finestra cultural: L'espai acollirà activitats programades (com la del Vell Marí) i exposicions que mostrin la vessant més humana i artística dels professionals del centre. El factor humà i el voluntariat L'èxit d'aquest espai recau en la participació activa de la societat a través de dues xarxes de voluntariat: 1. Voluntariat corporatiu de La Caixa: Professionals en actiu que dediquen el seu temps lliure. 2. Voluntariat de gent gran: Experts en dinamització que ofereixen acompanyament i suport en l'ús de les tecnologies. "És donar un braç, una mà, una mirada i un somriure; que algú t'escolti i t'acompanyi per trencar la rutina hospitalària." Obertura a la ciutat de Tarragona L'hospital vol deixar de ser una "illa" a la ciutat per integrar-se plenament en el seu entorn urbà. Amb aquesta iniciativa, es pretén que la ciutadania conegui l'Hospital Joan XXIII com un centre on persones treballen per a persones, fomentant la col·laboració amb associacions de veïns i entitats locals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
La nova Cibercaixa de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
Presentació d'un espai innovador a l'Hospital Joan XXIII L'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha inaugurat la seva Cibercaixa, un projecte en col·laboració amb la Fundació La Caixa. A diferència d'altres experiències similars situades a pediatria, aquesta s'ubica a la planta zero, facilitant l'accés tant a pacients i familiars com a professionals i ciutadans externs. Objectius i vessant sanitària L'espai no només funciona com una ciberaula, sinó que té una forta ambició de servei integral: Humanització de l'entorn: Reduir l'estrès hospitalari tant de pacients com de familiars. Educació sanitària: Oferir suport sobre patologies cròniques, autocura i orientació a les famílies. Punt de referència: Un lloc on resoldre dubtes sobre el funcionament de l'hospital i la gestió de la malaltia. Una finestra oberta a la ciutat Un dels pilars fonamentals d'aquest projecte és la obertura de l'hospital a la ciutadania de Tarragona. Es busca trencar l'aïllament històric del centre i mostrar la cara més humanista dels seus professionals mitjançant: Exposicions culturals: Mostrar facetes artístiques (pintura, escriptura) dels treballadors. Cooperació internacional: Explicar projectes humanitaris en els quals participa el personal. Xarxa de voluntariat: Suport de voluntaris corporatius i de gent gran per a l'acompanyament i la dinamització de l'espai. "L'espai vol ser una finestra oberta a l'exterior, que no només es quedi reclòs aquí a l'hospital." Dinamització i activitats futuribles S'espera que la Cibercaixa programi activitats constants, com la prevista per al 18 de febrer relacionada amb el projecte ambiental del Vell Marí. L'espai està dissenyat per acollir tant nens com adults, amb zones diferenciades i una sala d'actes per a xerrades específiques.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Simulacre del Pla PLASEQTA i actualitat del Nàstic
Seguiment del Simulacre d'Emergència Química L'emissora realitza una cobertura en directe del simulacre del Pla PLASEQTA (Pla d'Emergència de l'Exterior del Sector Químic de Tarragona), activat en fase d'emergència categoria 3. L'exercici ha recreat un accident hipotètic a l'empresa Dow Chemical al polígon sud. Cronologia i detalls de l'incident simulat: Origen: Fuita en un dipòsit d'etilè liquat que ha generat un núvol inflamable. Afectacions: S'han simulat quatre ferits traslladats a l'Hospital Joan XXIII. Mesures de seguretat: Confinament preventiu de 2.500 persones al Complex Educatiu (antiga Universitat Laboral). Intervenció: Bombers de la Generalitat i del parc químic han utilitzat sistemes de "diluvi" i cortines d'aigua per refrigerar els tancs i segellar la fuita mitjançant un bloc de gel. "L'objectiu d'aquests simulacres és justament detectar els errors o els problemes que pot haver-hi per esmenar-los." Cap a les 12:00h, el pla ha passat a fase d'alerta (categoria 2) i s'ha procedit a la desactivació gradual de l'emergència després de fer les comprovacions mediambientals pertinents. Actualitat del Gimnàstic de Tarragona L'espai d'esports connecta amb Quim Pons per repassar les darreres novetats del club grana: Fitxatges imminents: El mercat es tanca el 31 d'agost i s'espera una "sorpresa" estrangera que no serà un defensa central. Baixa sensible: Es confirma la preocupació per la lesió de Pablo Redondo. Segons el resultat de la ressonància, podria patir un trencament del lligament lateral del genoll esquerre, fet que suposaria l'adeu a la temporada. Ambient: La plantilla ha gaudit d'una sessió de relaxació en un espai (spa) per desconnectar de la pressió del calendari.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Simulacre de risc químic al Polígon Sud de Tarragona
Crònica del Simulacre de Risc Químic L'emissió recull la cobertura en directe d'un simulacre d'accident químic organitzat pel Centre d'Emergències de Catalunya a les instal·lacions de l'empresa Dow Chemical, situada al Polígon Sud de Tarragona. L'exercici ha servit per posar a prova el Pla PLASECAT i la capacitat de resposta dels serveis d'emergència i de la població civil. Detalls de l'Incident Simulat Naturalesa: Fuita d'etilè líquid a -104 graus centígrads en un tanc d'emmagatzematge, amb una posterior deflagració. Escenari: Terminal de matèries primeres, a pocs quilòmetres de la Universitat Laboral. Afectació: Tres operaris de planta ferits (simulats) i la creació d'un núvol inflamable. Intervenció: Treballen efectius de Bombers (parcs de l'AEQT i la Generalitat), Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Protocols de Seguretat i Confinament S'ha activat la sirena d'avís de confinament a l'entorn del Complex Educatiu (antiga Universitat Laboral). Les recomanacions clau per a la població són: 1. Confinar-se a l'edifici més proper. 2. Tancar portes, finestres i triar les habitacions interiors. 3. Aturar els sistemes de climatització i ventilació. 4. No anar a buscar els nens a l'escola, ja que els centres apliquen els seus propis protocols. 5. Informar-se a través de la ràdio oficial (Tarragona Ràdio). Experiència al Complex Educatiu Des de l'Institut Calípolis, alumnes i docents han explicat com han viscut el simulacre. Malgrat el soroll de la maquinària de pràctiques, han seguit les instruccions de tancar persianes i allunyar-se de les obertures, esperant la sirena de final d'alerta (un so continu de 30 segons). "És vital no utilitzar el telèfon mòbil per no col·lapsar les xarxes durant una emergència real."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Nou sistema de pagament al pàrquing de Parc Central
Implementació i funcionament de les tarifes La gerent de Parc Central, Ana López, explica que a partir del dilluns 2 de febrer, el centre comercial finalitza el seu període de proves i comença a aplicar de forma oficial el sistema de pagament per l'aparcament. Les característiques principals del servei inclouen: Primera hora gratuïta per a tots els usuaris del centre. Segona hora gratuïta per a clients d'Eroski amb compres superiors a 20 euros. Un preu de 0,034 euros per minut (aproximadament 2 euros l'hora) a partir de la segona o tercera hora, segons el cas. Mecanisme de validació del tiquet mitjançant caixers automàtics abans de la sortida. Motius de la decisió i millores realitzades L'objectiu principal del canvi és garantir la disponibilitat de places per als clients reals del centre comercial. La gerent assenyala que la gratuïtat històrica havia convertit el pàrquing en un lloc d'estacionament per a gestions externes: "Les places de Parc Central s'anaven utilitzant cada vegada més per usuaris que no són clients del centre comercial, el que perjudicava els propis clients." Per acompanyar aquesta mesura, s'ha realitzat una rehabilitació integral de les 1.400 places: 1. Millora del paviment i la il·luminació. 2. Instal·lació de lectors de matrícules i sistemes de seguretat actius. 3. Implementació d'un sistema de guiatge de places. Negociacions i impacte en els usuaris Actualment, la gerència està en converses amb altres establiments, com els cinemes, per oferir bonificacions addicionals de temps gratuït. Tot i que la mesura afecta directament els treballadors de la zona i del mateix centre, es considera una acció necessària per millorar l'experiència d'accés i sortida, reduint els temps d'espera i facilitant la compra.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
L'aparcament de Parc Central passa a ser de pagament
Canvis en el sistema de gestió d'aparcament A partir del dilluns 2 de febrer, els aparcaments subterrani i del terrat del centre comercial Parc Central de Tarragona deixaran de ser gratuïts. Aquesta mesura s'implementa després d'un període de proves satisfactori de tres setmanes i una reforma integral de les instal·lacions. Tarifes i bonificacions La gerent del centre, Ana López, ha detallat l'estructura de preus i els avantatges per als compradors: * Primera hora gratuïta per a tots els usuaris de l'aparcament. * Segona hora gratuïta per a clients d'Eroski amb compres superiors a 20 euros. * Tarifa general a partir de la tercera hora: 0,034 euros per minut (aproximadament 2,04 €/hora). * Actualment s'estan negociant bonificacions addicionals amb altres establiments i amb els cinemes. Motius de la decisió i infraestructures La propietat argumenta que la mesura és necessària per garantir la disponibilitat de places per als clients reals del centre, ja que la ubicació urbana feia que molts usuaris hi aparquessin per gestions externes. "Volem un aparcament còmode que al client li suposi un servei, amb les darreres tecnologies com lector de matrícules i guiat de places." Impacte i nous serveis La decisió afecta tant a ciutadans com a empleats, que veuran limitat el seu accés gratuït. Paral·lelament, Parc Central continua el seu procés de renovació amb nous serveis com zones Wi-Fi, sales de lactància reformades, punts d'atenció al client i activitats infantils per millorar l'experiència d'usuari.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Tarragona presenta la seva oferta turística a Fitur
Tarragona a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) L'Ajuntament de Tarragona i el Patronat Municipal de Turisme han desplegat una estratègia conjunta a Fitur (Madrid) per potenciar la ciutat com a destinació de referència. L'alcalde, Josep Félix Ballesteros, i el tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, han destacat la importància de la col·laboració entre el sector públic i el privat per oferir paquets turístics tancats i competitius. Principals novetats i catàleg d'ofertes Nou catàleg turístic: Es presenten 22 paquets turístics creats conjuntament amb agències privades (Viatges Berga, Incoming Evasió, Catatur i Veronià Turs). Tots inclouen pernoctació a la ciutat i visites guiades al patrimoni romà i medieval. Turisme d'alt valor afegit: L'objectiu és atraure visitants interessats en la cultura, la gastronomia i l'esport, buscant un perfil de turista que generi riquesa al comerç local i la restauració. Pla de Competitivitat Turística: Dotat amb 4,2 milions d'euros, aquest pla s'executarà entre 2009 i 2012 per millorar la promoció i els serveis turístics. Projectes de futur i aliances "Tarragona és una gran ciutat, però no la coneixíem. Aquesta és l'assignatura pendent que hem de superar." Nova Oficina de Turisme: Es planteja la creació d'un gran centre d'atenció al visitant, possiblement a l'antic edifici del Banc d'Espanya. Promoció internacional: S'han signat convenis amb Tour Espanya per ser presents en fires de Berlín i el Japó, a més de promocionar les 13 ciutats Patrimoni de la Humanitat. Esdeveniments clau: La candidatura dels Jocs del Mediterrani 2017 i la Capitalitat Cultural Europea 2016 són eixos centrals de la projecció exterior de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Plantada de l'Arbre dels Desitjos i balanç del temporal a Tarragona
L'Arbre dels Desitjos: Un projecte participatiu S'ha dut a terme la segona edició del projecte de l'Arbre dels Desitjos a Tarragona. Aquest arbre, que inicialment s'havia instal·lat a l'interior del Palau municipal durant les festes nadalenques, ha estat oficialment replantat amb la presència de l'alcalde i l'assessora de Medi Ambient, Carme Crespo. El projecte destaca pels següents punts: Recull els desitjos dels nens i nenes de les escoles de la ciutat. És una iniciativa impulsada personalment per l'alcalde conjuntament amb les àrees de Medi Ambient i Educació. Compta amb la col·laboració d'UNICEF. Afectacions pel temporal de vent L'entrevista també ha servit per fer un balanç del fort temporal del cap de setmana passat, que ha tingut conseqüències greus pel patrimoni natural de la ciutat: S'han perdut aproximadament 200 arbres, incloent-hi un xiprer centenari de grans dimensions situat al Camp de Mart. La força de les ràfegues de vent va obligar a talar un arbre emblemàtic a la zona de la Plaça Mitjalluna que amenaçava els edificis veïns. Les tasques de neteja s'estan prioritzant al nucli urbà per eliminar perills abans de passar a l'Anella Verda i zones com el Pont del Diable. "Ens trigarà un altre centenar d'anys a poder tenir arbres tan grans com els que hem perdut."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
La Dama de Reus: Recuperació de l'obra d'Ambrosi Carrion
Recuperació d'un clàssic oblidat L'entrevista a l'actor Ivan Benet desvela el procés de posada en escena de La dama de Reus, una obra d'Ambrosi Carrion que, tot i ser escrita al segle XIX, ha romàs inèdita fins a l'actual producció del Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta peça s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona per encetar la temporada d'hivern. Elements clau de la producció Modernitat del text: Malgrat ser un autor prefebrià, la llengua de Carrion es caracteritza per la seva fluïdesa i una estructura poètica en vers decasíl·lab que connecta amb el públic actual. El teatre dins del teatre: El director Ramon Simó ha creat un muntatge amb diverses "capes". Els actors interpreten una companyia dels anys 40 que assaja l'obra de forma clandestina, servint com a homenatge a la resistència cultural en la postguerra. Temàtica universal: L'obra es defineix com una història d'amor i passió basada en una llegenda popular, on es planteja un punyent dilema moral sobre la llibertat i la supervivència. "Ramon Simó ha sabut deixar de veure el teatre català més antic com una cosa que rinclona per explicar històries totalment contemporànies." L'èxit de l'aposta El que inicialment es podia percebre com una raresa arqueològica ha resultat ser un èxit de crítica i públic, demostrant que el teatre català de calaix té una vigència impactant quan es tracta amb força i passió.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Prevenció d'accidents per a joves amb Seguretat Virtual
Prevenció i sensibilitat en la seguretat viària El programa Seguretat Virtual, impulsat per l'Obra Social de Caixa Catalunya, és una iniciativa pedagògica que utilitza el teatre com a eina central per conscienciar els joves sobre els perills de la carretera. L'objectiu principal és reduir les xifres de sinistralitat en la franja d'edat d'entre els 14 i 24 anys. Els pilars del projecte Pressió del grup: L'obra analitza com la conducta individual canvia radicalment sota la influència dels amics, portant a prendre riscos innecessaris per buscar l'acceptació. Interactivitat: Els estudiants de l'ESO no són mers espectadors; participen en un col·loqui posterior i fins i tot poden interactuar amb la trama. Formació a l'aula: El projecte inclou materials didàctics perquè els professors continuïn la tasca educativa durant tot el curs escolar. Factors de risc tractats El programa no només se centra en la conducció, sinó que aborda una problemàtica transversal que inclou: 1. El consum d'alcohol i drogues. 2. L'ús del casc i les normes de trànsit. 3. La racionalització dels comportaments que posen en risc la vida. "L'obra de teatre és una part més del programa... la cosa no és que aprenguin un discurs, sinó que realment analitzin i racionalitzin aquells comportaments que poden posar la seva vida en risc." Impacte i resultats positiu Segons el coordinador Josep Florença, la col·laboració amb les policies locals ha permès constatar una millora en l'ús del casc i una major conscienciació general. L'èxit de la convocatòria a ciutats com Tortosa i Tarragona demostra l'interès dels centres educatius per aquest tipus de formats lúdics i reflexius.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Simulacre d'emergència química al Polígon Sud de Tarragona
Detalls del Simulacre d'Emergència Química L'entrevista amb Hortència Grau, directora dels serveis territorials d'Interior, desgrana l'operatiu del simulacre que tindrà lloc a les instal·lacions de Dow Chemical al Polígon Química Sud de Tarragona. L'exercici té com a objectiu principal validar els protocols de seguretat i fomentar la corresponsabilitat ciutadana. Objectius i Escenari de la Prova Activació de protocols: Es posarà a prova el temps de resposta des de l'avís de l'empresa fins a la valoració del CECAT. Escenari simulat: Es recrearà un trencament parcial d'una línia en un tanc d'etilè líquid, provocant una deflagració fictícia amb dos treballadors afectats. Sons d'alerta: Tot i ser un exercici general, l'única sirena física que s'activarà serà la del Complex Educatiu de Tarragona (l'antiga Laboral). Consignes Clau per a la Població La directora posa èmfasi en les mesures d'autoprotecció: Confinament: La consigna principal és tancar-se en un edifici. S'ha d'evitar l'evacuació llevat que s'indiqui el contrari. El vehicle NO és segur: En cas de fuita química, un cotxe no garanteix estanquitat. Si l'alarma sorprèn al volant, cal buscar l'edifici més proper. No anar a buscar els nens: Les escoles i instituts tenen els seus propis plans d'emergència i són llocs segurs per als menors. Anar-hi podria col·lapsar les vies d'accés per als equips d'emergència. Educació i Prevenció Continuada "No podem posar un vigilant o un bomber a cada casa; la gent ha de tenir consciència del risc i ser corresponsable." L'administració aposta per una tasca de gota malaia amb simulacres anuals i proves de sirenes semestrals per millorar el reconeixement dels senyals d'alerta, que actualment presenta una evolució positiva però encara insuficient en alguns sectors de la població.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Actualitat de la URV: Campus Catalunya i el Pla Bolònia
Nova Etapa al Campus Catalunya L'entrevista amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, posa de manifest una transformació profunda en la infraestructura de la institució. El trasllat dels estudis de Lletres i Infermeria al Campus Catalunya marca el final d'una època lligada a l'edifici històric de la Plaça Imperial Tarraco. Infraestructures i Creixement • El campus rebrà entre 1.500 i 2.000 nous estudiants, sumant un total de gairebé 3.000 usuaris en aquesta fase. • Una peça vital serà el CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació), que es preveu finalitzar per Setmana Santa. • Es preveu que la Facultat d'Educació i Psicologia s'incorpori al campus cap al curs 2012-2013. "Sembla que tallem un cordó umbilical. Abandonem la llavor primigènia de l'any 71 per una universitat que descansa sobre bases noves." Parcs Científics i Recerca El rector detalla l'estat dels quatre parcs tecnològics clau per al territori, finançats amb prop de 40 milions d'euros: Química (Tarragona): Operatiu a finals de 2009. Oci i Turisme (Vila-seca): En fase final de construcció. Enologia (Falset): Infraestructura a punt d'enllestir-se. Nutrició i Salut (Reus): Es preveu la seva finalització el 2010. L'Espai Europeu d'Educació Superior (Pla Bolònia) Grau defensa el Pla Bolònia davant les crítiques estudiantils, argumentant que el procés busca l'harmonització i la mobilitat europea dels titulats. Segons el rector, moltes de les queixes sobre la privatització o comercialització no estan intrínsecament lligades al canvi de plans d'estudi. Debat sobre el finançament i l'equitat • El rector reconeix que la demanda de més beques és justa però independent de Bolònia. • Considera que cal un debat profund sobre les taxes universitàries, assenyalant que els preus públics actuals cobreixen només una mínima part del cost real del servei.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2h 53min
Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Gener de 2009
Resum del Ple Ordinari Municipal Aquesta sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona ha estat marcada per una intensa activitat política amb l'aprovació de diverses mocions de rellevància social i històrica. Els temes centrals han estat l'educació al barri de Sant Salvador, l'urbanisme estratègic i la memòria democràtica de la ciutat. Educació i Drets Socials • Batxillerat a Sant Salvador: S'han aprovat tres mocions per demanar la implantació d'estudis de batxillerat al nou IES del barri per al curs 2009-2010. Malgrat el consens en l'objectiu, hi ha hagut debat sobre el realisme dels terminis d'obra. • Pla de Polítiques de les Dones (2009-2011): S'ha aprovat el primer pla d'igualtat de la ciutat, generant una disputa sobre l'autoria original del projecte entre el govern actual (PSC-ERC) i l'oposició (CiU). • Llei d'Educació de Catalunya (LEC): El plenari ha donat suport a la nova llei educativa, tot i les crítiques del PP i CiU sobre la gestió de competències municipals. Memòria Històrica i Urbanisme • Retirada d'honors a Franco: S'ha acordat iniciar l'expedient administratiu per revocar la Medalla d'Or de la Ciutat concedida al dictador Francisco Franco l'any 1952. La votació nominal ha comptat amb el suport de PSC, ERC i CiU, i l'abstenció del PP. • Urbanisme al Pou Boronat: S'han debatut les afeccions de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) sobre els veïns de les Parcel·les Bonaire, amb el compromís municipal de defensar les al·legacions veïnals davant la Generalitat. • Mobilitat i EMT: S'ha rebutjat una moció del PP sobre la renovació de la flota d'autobusos mitjançant renting, defensant el govern la joventut actual de la flota de Tarragona. "No pot ser que la ciutat de Tarragona continuï mantenint una medalla de la ciutat a un dictador que va provocar repressió i exili." — Sergi de los Ríos
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Balanç dels danys pel temporal de vent a Tarragona
Balanç dels desperfectes del temporal L'Ajuntament de Tarragona ha realitzat una valoració inicial dels danys provocats pel passat temporal de vent, que ha afectat especialment les infraestructures municipals i el patrimoni vegetal de la ciutat. Afortunadament, a diferència d'altres punts de Catalunya, no s'han hagut de lamentar víctimes mortals, tot i que es van realitzar unes 500 sortides d'emergència durant la jornada del dissabte. Danys materials i infraestructures La quantificació econòmica dels desperfectes se situa entre els 2 i els 2,5 milions d'euros. Els punts més afectats han estat: Instal·lacions esportives: El sostre del pavelló del Serrallo va patir danys estructurals greus i la piscina de Sant Pere i Sant Pau ha hagut de tancar temporalment per reparacions d'urgència. Espais públics: S'han comptabilitzat uns 150 arbres caiguts, incloent-hi un exemplar emblemàtic a la plaça de la Mitja Lluna que va haver de ser tallat per seguretat. Patrimoni romà: Segons el comunicat oficial, les construccions de l'època romana no han patit cap dany, demostrant la solidesa dels seus materials mil·lenaris. Gestió de l'emergència i seguretat El tinent d'alcalde de Seguretat, Carles Castillo, ha destacat la bona coordinació entre la Guàrdia Urbana, els Bombers i la Brigada d'Intervenció Ràpida. "Faig una valoració molt positiva de la coordinació; no vam perdre en cap moment el contacte amb els efectius ni amb els mitjans de comunicació." Un dels punts més polèmics va ser la suspensió del partit del Nàstic, una decisió presa pel consistori basant-se en el principi de prudència davant el risc per als espectadors per la proximitat de l'estadi al mar. Finalment, l'Ajuntament ha confirmat que tramitarà les despeses a través del Consorci de Compensació d'Assegurances per pal·liar l'impacte econòmic a les arques municipals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Afectacions del temporal de vent a les instal·lacions esportives de Tarragona
Crònica dels desperfectes pel temporal a Tarragona L'episodi de vent del passat dissabte ha causat danys significatius a la ciutat de Tarragona, especialment en els equipaments esportius municipals. La unitat mòbil s'ha desplaçat a la piscina de Sant Pere i Sant Pau, un dels punts més afectats, on la coberta retràctil ha quedat pràcticament destruïda. Principals instal·lacions afectades Piscina de Sant Pere i Sant Pau: Les planxes de material metacrilat s'han esquinçat i han volat fins a deu metres de distància. La instal·lació romandrà tancada de manera indefinida ja que no es pot climatitzar. Pavelló del Serrallo: El vent ha fet efecte vela en entrar per una reixa, arrencant bona part de la teulada. Els entrenaments del Club Bàsquet Tarragona han quedat suspesos preventivament. Altres espais: S'han registrat danys menors en camps de futbol (murs caiguts), la pista d'atletisme de Camp Clar i tanques publicitàries a les Gavarres. Mesures i gestió d'urgència El gerent del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Quadrat, ha confirmat que s'està treballant amb pèrits i assegurances per a una reparació d'urgència. "Vam decidir tancar qualsevol instal·lació des de primera hora del dissabte per evitar possibles danys personals." Els usuaris abonats a la piscina afectada han estat derivats a les instal·lacions de Bona Vista, Camp Clar i el Serrallo per garantir la continuïtat del servei mentre duren les obres.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Simulacre d'accident químic al Complex Educatiu de Tarragona
Preparatius pel simulacre d'accident químic L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Rafael Pérez, director del Complex Educatiu de Tarragona (l'antiga Universitat Laboral), detalla els preparatius per al proper simulacre d'accident químic que tindrà lloc aquest dijous. L'exercici simularà una fuita de producte a les instal·lacions de l'empresa Daum, posant a prova la capacitat de resposta de la comunitat educativa. Punts clau de l'exercici Població implicada: L'exercici afectarà directament entre 2.200 i 2.500 persones, incloent-hi alumnes i professors de diversos centres com l'IES Pere Martell, l'IES Calípolis i l'Escola d'Educació Especial Sol. Protocol de Confinament: Tot i que els centres realitzen simulacres d'evacuació i confinament dues vegades per curs, l'exercici de dijous se centrarà específicament en el confinament, seguint les recomanacions de Protecció Civil. Nova Tecnologia de Seguretat: Es posarà a prova la nova sirena del complex, instal·lada el desembre passat, que garanteix una cobertura sonora total en tot el recinte escolar. Coordinació Institucional: Participaran activament el Departament d'Interior, Bombers i Protecció Civil per assegurar que l'operatiu sigui el més real i efectiu possible. Sensació de seguretat i conscienciació Rafael Pérez destaca que, malgrat la proximitat al polígon petroquímic, no existeix una preocupació prioritària entre el professorat i l'alumnat, ja que la manca d'incidents durant molt de temps ha diluït la sensació de risc. "Si les persones tinguéssim automatitzades les actuacions a fer, de ben segur que s'estalviarien moltes víctimes." L'objectiu final és analitzar les fallades en sistemes de so o advertència per corregir-les i garantir que, en cas d'una emergència real, la resposta sigui òptima.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
L'arquitectura i urbanisme de Tàrraco: Congrés Theodor Hauschild
Homenatge i Coneixement Científic El congrés neix amb la doble voluntat d'homenatjar la figura de l'arqueòleg i arquitecte alemany Theodor Hauschild i, alhora, presentar les noves dades sobre l'evolució del conjunt arquitectònic de Tàrraco. Hauschild és descrit com el "perfecte cavaller" que va posar Tarragona al mapa del món científic internacional gràcies als seus estudis sobre les muralles i la part alta de la ciutat. Tàrraco: Un Model Urbanístic Únic Durant la conversa, els experts destaquen la singularitat de Tarragona dins l'Imperi Romà: Escenografia de poder: La ciutat es va concebre com un gran projecte visual per impressionar, adaptant-se a una topografia complexa en pendent. Divisió funcional: Es diferencia clarament la zona de govern provincial (part alta) de la colònia civil (zona portuària), totes dues articulades per la Via Augusta (actual Rambla Vella). Referents hel·lenístics: A diferència del caos urbanístic de Roma, Tàrraco segueix models d'arquitectura de prestigi similars als de Pèrgam o Rodes. Enginyeria i Materials de Proximitat L'èxit de les construccions romanes a la zona s'atribueix a dos factors clau: L'ús de la pedra local: Especialment la del Mèdol i la calissa de Santa Tecla, que van permetre aixecar milers de metres quadrats d'edificació. Innovació tècnica: L'ús de l'opus caementicium (formigó romà), un material revolucionari que permetia construir sense dependre del terreny natural i que fins i tot tenia variants per a obres submergides. "Tàrraco és un únicum; una gran escenografia arquitectònica creada per demostrar la capacitat de l'imperi." Un Congrés Obert al Món Tot i l'alt nivell acadèmic, el congrés vol ser pedagògic i visual. Gràcies als suports informàtics actuals, les ponències seran comprensibles per al públic general que estigui interessat en descobrir com els romans ja utilitzaven conceptes de prefabricació de materials i gestió de riscos laborals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Turisme a Tarragona: Balanç de l'Any Jubilar i Reptes de Futur
El Sector Turístic de Tarragona davant la Crisi i el Canvi de Model L'entrevista amb Carles Sagarra, president de l'Associació Hotelera de Tarragona, analitza la situació crítica del sector i la necessitat urgent de professionalitzar la promoció de la ciutat. Balanç de l'Any Jubilar i el Turisme Religiós L'Any Jubilar de Sant Fructós ha finalitzat amb unes dades (150.000 visitants) que, segons el sector hoteler, no s'han traduït en una ocupació significativa. Sagarra destaca: * Manca d'antelació: La concessió del jubileu es va conèixer massa tard per planificar una promoció efectiva. * Oportunitat perduda: Tot i el potencial del turisme religiós, la ciutat no ha sabut vendre el producte a agències internacionals. * Crítica a la gestió: L'Església ha creat el producte, però les institucions no han fet la promoció. Dades d'Ocupació Preocupants El sector hoteler tarragoní presenta xifres que Sagarra qualifica de les més baixes de l'Estat: * Ocupació del 57%: Una xifra molt baixa per a una ciutat Patrimoni de la Humanitat. * Baixada de preus: La falta de demanda obliga a mantenir preus més econòmics que en altres destinacions comparables. * Dependència externa: La ciutat encara depèn excessivament del flux de visitants que genera PortAventura. Nous Organismes i Plans de Futur De cara al 2009, s'esperen dos canvis estructurals per revertir la situació: 1. Consorci de Promoció Turística: Un nou ens que inclou la iniciativa privada (Cambra de Comerç, hotelers) per evitar la dependència de les decisions polítiques canviants. 2. Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana: Una injecció de 4 milions d'euros destinats exclusivament a la promoció. "Tarragona ho té tot (gastronomia, monuments, platges) menys els turistes; ens cal professionalitzar la promoció per no dependre del regidor de torn." Estratègia de Promoció: El Mercat de Proximitat Sagarra proposa centrar els esforços en Barcelona i l'àrea metropolitana, on encara hi ha un gran desconeixement de l'oferta gastronòmica (el romesco, el peix de Tarragona) i cultural de la ciutat. També aposta per aprofitar les connexions de baix cost amb ciutats com Dublín per desestacionalitzar el turisme.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Afectacions pel fort temporal de vent a Tarragona
Seguiment d'urgència del temporal de vent L'episodi de ventada que afecta tot el Principat ha tingut una incidència especial a les comarques tarragonines, provocant centenars de sortides dels serveis d'emergència. La situació ha obligat a activar un dispositiu especial de coordinació entre la Guàrdia Urbana, els Bombers de la Generalitat, i els serveis de neteja i manteniment. Principals incidències i seguretat Danys materials: S'ha registrat la caiguda de nombrosos arbres, tendals, cables elèctrics i elements de façanes. Destaca la intervenció a la piscina de Sant Pere i Sant Pau, on s'ha hagut de retirar el sostre pel risc que suposaven les lames. Afectacions personals: No s'han lamentat danys personals greus entre la ciutadania, tot i que un voluntari de Protecció Civil ha estat hospitalitzat per una lesió a l'esquena mentre realitzava tasques preventives. Mobilitat i subministrament: La carretera N-240 ha quedat tallada a l'alçada de Vallmoll durant hores. A més, Renfe ha limitat la velocitat a 60 km/h i s'han produït talls intermitents de llum al centre de la ciutat. Recomanacions de les autoritats El tinent d'alcalde de mobilitat, Carles Castillo, ha estat contundent en els consells de seguretat: "Aconsellem que la gent no agafi ni el cotxe ni surti al carrer si no és indispensable, perquè realment pot ser perillós." Es preveu que el risc per vent elevat es mantingui fins a la una de la matinada, motiu pel qual tots els serveis d'emergència romandran activats durant la jornada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Tarragona impulsa 99 projectes amb els Fons d'Inversió Local
Inversió de l'Estat i l'impacte a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha presentat un total de 99 projectes per acollir-se al Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), impulsat pel govern de Zapatero. Aquesta mesura suposa una injecció econòmica de prop de 24 milions d'euros per a la ciutat, destinada a pal·liar els efectes de la crisi econòmica del 2009 mitjançant l'obra pública. El tinent d'alcalde de Gestió Econòmica, Pau Pérez, destaca que es tracta de l'acció més important en democràcia pel que fa al finançament local, ja que permet abordar inversions que sovint queden desequilibrades en el repartiment estat-autonomies. Projectes destacats i execució Les actuacions són diverses i abasten tots els barris de la ciutat: * Enllumenat públic: El projecte més gran (5 milions d'euros), que comportarà un estalvi energètic del 30%. * Millores urbanístiques: Asfaltat de carrers, voreres a Camp Clar i millora d'entorns escolars. * Equipaments: Construcció d'una piscina a Torreforta i millores en llars d'infants. * Microactuacions: Projectes menors (com el tancament d'escossells) que milloren el dia a dia dels ciutadans. Calendari i contractació d'urgència La gestió d'aquests fons requereix una velocitat extrema degut als terminis imposats pel decret: 1. Febrer: Inici de l'adjudicació dels contractes menors (fins a 50.000 €). 2. Març: Adjudicació dels projectes de procediment negociat. 3. Abril: Adjudicació de les obres de gran envergadura (com l'enllumenat o el dipòsit d'aigua). "L'Estat ens avançarà el 70% del pressupost immediatament, fet que permetrà pagar a les empreses en un termini de 30 dies, millorant la seva liquiditat." Objectiu social: Mantenir i crear ocupació L'objectiu principal és doble: crear nous llocs de treball i, sobretot, mantenir l'ocupació actual en el sector de la construcció i serveis auxiliars. Es calcula que aquest centenar d'obres podrien donar feina a més de 700 persones. L'ajuntament valorarà especialment les empreses que contractin personal provinent de l'atur i que garanteixin l'estabilitat de les seves plantilles.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Monsenyor Valentí Miseracs presenta l'oratori Pau i Fructuós
Presentació de l'oratori Pau i Fructuós L'entrevista se centra en l'estrena de l'oratori Pau i Fructuós, una obra magna de Monsenyor Valentí Miseracs que tanca les celebracions de l'Any Jubilar de Sant Fructuós a Tarragona. L'autor, que resideix a Roma i presideix el Pontifici Institut de Música Sacra, detalla el procés creatiu i el significat profund d'aquesta peça. Detalls de la creació i l'estructura Complexitat creativa: L'obra ha estat un repte degut a les nombroses ocupacions de l'autor i la seva magnitud, amb una durada superior a les dues hores. Estructura: Es divideix en dos actes. El primer dedicat a Sant Pau i la seva arribada a Tàrraco, i el segon a Sant Fructuós. Conjuncció històrica: Inclou un diàleg imaginari entre ambdues figures, un recurs que permet a l'art superar les barreres del temps. El missatge i l'estrena "Hem d'obtenir que hi hagi llàgrimes de pura fe." L'objectiu principal de la música és servir al text de mossèn Joan Roig per transmetre un missatge d'espiritualitat profunda. Després de les preestrenes a Valls i Reus, la culminació tindrà lloc a la Catedral de Tarragona. Vincle amb la terra Miseracs destaca que, malgrat viure a l'estranger des de fa dècades, les seves obres més importants estan inspirades i dedicades a Catalunya, reflectint un sentiment de pertinença molt arrelat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Projectes urbanístics i inversions del FEIL a Tarragona
Projectes finançats pel Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) L'Ajuntament de Tarragona ha presentat un total de 98 projectes urbanístics per acollir-se al Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), amb una inversió aproximada de 24 milions d'euros. Javier Terrés, tinent d'alcalde de Territori, ha detallat les actuacions més rellevants: Nova piscina a Riuclar: Ubicada al costat del pavelló del barri, serà una zona d'equipament esportiu i de lleure molt reclamada pels veïns. Millora de la connectivitat: Destaca la construcció de les escala del carrer Vapor per unir la part baixa i el centre, i la transformació de la Nacional 340 en una via urbana amb noves voreres. Infraestructures bàsiques: Renovació del clavegueram al barri del Serrallo i millores en l'enllumenat públic de tota la ciutat per complir amb les normatives mediambientals. Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) Respecte al nou full de ruta urbanístic, Terrés ha destacat la baixa conflictivitat del procés d'exposició pública: S'han rebut només 28 al·legacions en el primer mes, una xifra molt inferior a plans anteriors. Es preveu l'aprovació provisional per a finals d'estiu de 2009 i l'aprovació definitiva per part de la Generalitat abans que acabi l'any. Altres grans projectes de ciutat "L'Ajuntament ha aprofitat la 'finestra' del FIL per accelerar situacions històriques que la ciutat necessitava." Hotel de 5 estrelles: S'ha donat llum verda al projecte de Cal Àrdua a la Part Alta, que integrarà restes arqueològiques visitables. Façana Marítima i Pas a nivell: S'han iniciat els estudis informatius per al desviaments de les vies de tren i s'ha presentat un nou projecte per eliminar el perillós pas a nivell de la Plaça dels Carros. El Corte Inglés: Malgrat les dificultats en l'excavació per la duresa de la roca, l'empresa manté el compromís d'inaugurar el centre per al Nadal de 2009.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Nomenament del Síndic de Greuges de Tarragona
La creació de la Sindicatura Local de Tarragona L'acte oficial celebra el nomenament de Josep Francesc Ferrer com el nou Síndic de Greuges de Tarragona. Aquesta figura neix amb l'objectiu de fiscalitzar l'administració municipal i protegir els drets de la ciutadania de manera independent i imparcial. Col·laboració Institucional Es preveu la signatura d'un conveni de col·laboració amb el Síndic de Greuges de Catalunya, representat per Rafel Ribó. Aquest acord permetrà al síndic local: Accedir a l'assessorament jurídic de l'equip de la Generalitat. Rebre formació permanent en l'àmbit de la defensa del ciutadà. Canalitzar propostes de canvis normatius al Parlament de Catalunya. "L'autoritat d'un síndic creix si es mostra que el seu criteri és plenament independent." Funcionament i Competències L'oficina estarà ubicada a la Facultat de Lletres i, tot i que el nomenament és immediat, les eines digitals i el registre oficial estaran operatius en uns dies. Alguns aspectes clau del seu reglament són: Durada del mandat: El càrrec té una vigència de 5 anys. Limitacions: No pot intervenir en conflictes entre particulars, casos ja judicialitzats o fets ocorreguts fa més d'un any. Objectiu: Millorar la proximitat i oferir solucions a les queixes ciutadanes sense jerarquies respecte a l'Ajuntament.