Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

3001-3024 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2'
Presa de possessió del Síndic de Greuges de Tarragona
Crònica de l'acte oficial a l'Ajuntament L'emissora connecta en directe amb el saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona, on s'està a punt d'iniciar la presa de possessió del nou Síndic de Greuges municipal, Francesc Ferrer. L'esdeveniment destaca per una gran afluència de públic i una notable representació institucional. Assistència i societat civil L'expectació és màxima, amb un saló de plens totalment desbordat que ha obligat a habilitar cadires addicionals a l'exterior. Entre els assistents destaquen: * Autoritats locals i nacionals: L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, el delegat del Govern Xavier Sabaté i el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó. * Representants de la societat civil: El president del Nàstic (Josep Maria Andreu), el president de l'Autoritat Portuària i representants de col·legis professionals i entitats de la Setmana Santa. * Suport intermunicipal: Presència de síndics de localitats com Barcelona, Sabadell, Terrassa i Lleida. Desenvolupament de l'acte L'estructura de la cerimònia es preveu breu i protocol·lària, seguint aquest ordre d'intervencions: 1. Parlament inicial de l'escollit, Francesc Ferrer. 2. Discurs de Rafael Ribó, com a representant de la sindicatura a nivell nacional. 3. Clausura a càrrec de l'alcalde Ballesteros. "Un saló de plens que està ple com feia anys que no es veia, amb molta expectació de la societat civil tarragonina."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Reforma del Mercat Central de Tarragona i nou pàrquing
Reforma del Mercat Central i desestimació de l'aparcament soterrani L'Ajuntament de Tarragona ha pres la decisió ferma i definitiva de modificar el projecte del Mercat Central per garantir-ne la viabilitat. El tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, explica que el projecte original presentat per Mercasa s'havia disparat fins als 46 milions d'euros i preveia una execució de més de quatre anys i mig, situació que l'equip de govern considera inacceptable. Motius del canvi de projecte Cost desorbitat: El pressupost ha passat de 25 a 46 milions d'euros. Inviabilitat del pàrquing: El cost per plaça d'aparcament era de 30.000 euros, quan el límit de viabilitat se situa en els 20.000 euros. Terminis excessius: Les obres s'haurien allargat fins a finals del 2014, mentre que el nou projecte preveu només dos anys i mig. Evitar un nou "Jaume I": El govern vol evitar un fracàs econòmic i tècnic similar al de l'aparcament Jaume I de la Part Alta. L'alternativa de la Rambla Nova Com a solució a la falta d'aparcament sota el mercat, l'Ajuntament proposa: Estudiar un nou pàrquing a la Rambla Nova (tram entre la Font del Centenari i el carrer Sant Francesc). Connectar el futur supermercat del mercat amb l'actual aparcament de la Plaça Corsini, que ja disposa de 400 places. Garantir una planta logística subterrània per a la càrrega i descàrrega dins del mercat. "L'aparcament era un cos desorbitat que feia inviable la seva gestió, tant per a una empresa pública com privada." Relació amb els paradistes i finançament Tot i les queixes dels venedors, Sergi de los Rios assegura que el diàleg serà permanent, tot i que d'entrada no es preveu renegociar el preu de les concessions. Pel que fa al finançament estatal, l'Ajuntament manté obertes les negociacions amb el Ministeri per obtenir ajudes superiors als 5 milions d'euros compromesos inicialment, argumentant que el nou projecte de 27 milions d'euros és molt més realista.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
35'
Nomenament del primer Síndic de Greuges de Tarragona
Acte Inaugural i Context Històric L'Ajuntament de Tarragona celebra un ple extraordinari pel nomenament de Josep Francesc Ferrer i Bal com a primer Síndic de Greuges de la història de la ciutat. Aquest acte marca un abans i un després en la modernització administrativa de la capital, consolidant una figura de proximitat per a la defensa dels drets ciutadans. La Figura del Síndic de Greuges Durant el parlament de Josep Francesc Ferrer, s'aprofundeix en la gènesi i la naturalesa del càrrec: • L'origen es remunta a la figura sueca de l'Ombudsman del 1809. • Es defineix com una magistratura de persuasió: les seves resolucions no són vinculants, però tenen força moral basada en la raó i l'equitat. • El mandat és de cinc anys, amb un límit de dos mandats consecutius. Independència i Neutralitat • El Síndic no rep instruccions de cap autoritat municipal. • Actua amb objectivitat per supervisar que l'administració no cometi abusos o negligències. • Es busca que la institució sigui un mecanisme de prevenció de les males pràctiques administratives. Col·laboració Institucional Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, destaca la importància de la xarxa de síndics locals i ofereix tot el seu suport logístic i d'assessorament a la nova oficina de Tarragona. Se subratlla que la relació serà de col·laboració total, sense jerarquies, per traspassar informació útil per a la millora del servei públic. Compromís de l'Alcaldia L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros tanca l'acte reafirmant que el govern municipal s'exposa voluntàriament a la fiscalització d'aquesta nova figura: "El Síndic no ha d'enfrontar l'administració amb el ciutadà, sinó ajudar l'administració a perfeccionar-se a través de les queixes." Es garanteix que el Síndic disposarà de recursos personals i materials suficients per exercir la seva tasca amb plena autonomia física i funcional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
El ressorgiment de la novel·la catalana (1924-1936)
Context i Recuperació Literària L'entrevista a Montserrat Corretger, professora de la Universitat Rovira i Virgili, se centra en la seva obra sobre el període literari comprès entre 1924 i 1936. Aquest interval marca la transició del Noucentisme cap a un ressorgiment de la narrativa catalana. La Figura de l'Intel·lectual Integral En aquesta època, era habitual que una mateixa persona exercís diverses funcions dins el sistema literari: * Escriptors: Creadors de ficció i poesia. * Periodistes: Molts autors es guanyaven la vida a la premsa diària. * Crítics: Exercien l'anàlisi literària en revistes especialitzades. El Combat per la Novel·la Després d'una etapa de buidor durant el Noucentisme, on la novel·la es considerava un gènere massa "materialista" en contrast amb la subtilesa de la poesia, l'any 1925 se situa com una data clau per a la seva recuperació. Corretger destaca que la novel·la d'aquest període es defineix per: * Un fort component psicologista influenciat per les teories de Freud. * Una voluntat de ser una literatura de "carn i sang", connectada amb la realitat del carrer. * L'impacte de models europeus com Balzac o Stefan Zweig. Dones i Escriptura Tot i que el gènere masculí predomina en els títols acadèmics, l'autora reivindica la presència femenina: "La Víctor Català (Caterina Albert) era la degana; la van anar a buscar perquè sabia dir les coses de manera valenta en un moment de dictadura." També esmenta altres figures com Maria Teresa Vernet i remet als estudis de Neus Real Mercadal per aprofundir en el paper de les escriptores de l'època. Recomanacions i Autors Clau Per als lectors actuals, Corretger recomana autors que encara avui resulten frescos i atraients: 1. Carles Soldevila: Per la seva prosa fina i psicologisme. 2. Francesc Trabal: Pel seu caràcter innovador i avantguardista. 3. Joan Puig i Ferreter: Per la força i passió de les seves obres.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
El nou Consell de les Arts: Independència i cultura xarxa
El futur del Consell de les Arts i la Cultura L'entrevista a la galerista tarragonina Xantal Grande se centra en la recent constitució del Consell de les Arts, un òrgan clau format per 11 membres que té com a missió principal assessorar la Generalitat en matèria cultural i vetllar per la salut del sector a Catalunya. Objectius i independència política Un dels pilars fonamentals d'aquest nou ens és la seva desvinculació de la política partidista. Grande destaca la necessitat de protegir l'estructura cultural dels canvis de govern per evitar que els projectes s'aturin o perdin finançament durant les transicions. Independència: Capacitat de mantenir una línia de conducta pròpia més enllà de les influències polítiques. Excel·lència: Priorització del suport econòmic i institucional a projectes basats en la creativitat i la qualitat artística. Radiografia cultural: Creació de comissions per estudiar l'estat real de la producció i creació al país. Descentralització i transversalitat Com a representant procedent de Tarragona, Grande posa l'accent en la importància de trencar el centralisme de Barcelona. El Consell vol crear una xarxa cultural sólida que arribi a tot el territori, donant veu a les "perifèries" i assegurant que totes les províncies tinguin capacitat d'activitat i divulgació. "Jo crec que la cultura és indispensable en la vida quotidiana... hem de crear una xarxa de difusió i activitat a través del país." Rectificacions i reptes de futur Davant la polèmica per l'absència d'un representant específic de la música, Grande aclareix que el Consell treballarà de forma transversal. No es busca una representativitat per gremis (escultors, pintors, músics), sinó una visió global, tot i que es recorrerà a assessors externs especialitzats quan sigui necessari per atendre les necessitats de cada sector. Finalment, l'entrevistada reafirma el seu compromís amb la fotografia i la seva tasca a la Casa Canals, tot compaginant el seu nou càrrec institucional amb la gestió de projectes com el festival Scan.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Impuls a l'enoturisme amb el Consorci País del Vi
Futur de l'enoturisme a Tarragona L'entrevista a Àngels Collados, secretària de la D.O. Tarragona, se centra en el balanç de la darrera collita i el llançament d'una nova iniciativa estratègica: el Consorci País del Vi. Aquest projecte neix de la col·laboració entre diverses cambres de comerç i les denominacions d'origen de la demarcació per potenciar el sector vinícola. Balanç de la collita i qualitat del vi Qualitat excepcional: Malgrat una verema irregular en els temps de maduració, els primers tastos indiquen una qualitat molt alta. Diversitat geogràfica: La D.O. Tarragona destaca per la seva gran extensió, amb zones diferenciades com la Ribera d'Ebre, l'Alt Camp i el Baix Camp, cadascuna amb els seus propis microclimes. Fases del mercat: Actualment s'estan qualificant els vins blancs i rosats, que són els primers a sortir al mercat. El Consorci País del Vi L'objectiu principal d'aquest nou consorci és orquestrar l'oferta d'enoturisme sota un paraigua comú que uneixi cellers i institucions. Les línies mestres del projecte inclouen: Projecte i finançament: El 2009 es dedicarà a definir el pla d'actuació i cercar subvencions i fons europeus. Senyalització i circuits: Millorar la visibilitat dels cellers i crear rutes que integrin el patrimoni paisatgístic i cultural. Aprendre dels referents: Es pren com a referència model regions com la Rioja o França, on el turisme enològic està totalment consolidat. "Hem d'agafar el que ens interessa d'altres zones i aplicar-ho aquí, perquè el vi d'aquí és molt bo i té un gran potencial." Properes activitats Es preveu la celebració del tradicional concurs de vins al maig, a més d'un nou cicle de xerrades i tastos en monuments romans emblemàtics de Tarragona per apropar el producte a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Commemoració del 1750è aniversari de Sant Fructuós
Homenatge al martiri de Sant Fructuós a Tarragona L'emissió radiofònica detalla la celebració d'una Eucaristia interdiocesana a l'Amfiteatre de Tarragona, l'escenari original on fa 1750 anys van ser martiritzats el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Detalls de la cerimònia i simbolisme Concurrència massiva: L'acte ha aplegat prop de 400 preveres de tot Catalunya i una multitud de fidels que han omplert les graderies de l'amfiteatre. Horari històric: La missa ha començat a les 11 del matí, l'hora exacta en què les actes martirials situen el sacrifici dels sants. Documents històrics: Durant la cerimònia s'han llegit fragments d'aquestes actes, un dels pocs documents europeus que narren detalladament un martiri protocristià. Recta final de l'Any Jubilar L'arcavbisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha destacat en la seva homilia el valor de la fe des dels temps de Fructuós fins a l'actualitat. "Aquí es van encendre tres fogates, i Sant Fructuós va morir amb les mans alçades, fent el signe del llibre." Propers actes destacats Divendres 23: Conferència del cardenal Herranz, enviat especial del Papa Benet XVI. Dissabte 24: Interpretació de l'oratori Pau i Fructuós a la Catedral. Diumenge 25: Cloenda de l'Any Jubilar amb una missa solemne a la Catedral presidida pel president de la Generalitat, José Montilla.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Sisena edició de la Fira del Teu Dia a Tarragona
Presentació i evolució del certamen Eduard Vicente, director de la fira, presenta la sisena edició de El Teu Dia, que se celebrarà el proper cap de setmana al Palau de Congressos de Tarragona. Malgrat el context econòmic actual, la fira ha aconseguit mantenir el seu volum amb 60 expositors. Novetats destacades d'enguany Sortejos repartits: Enguany no s'ofereix un únic casament amb totes les despeses pagades, sinó que es divideixen els premis (viatge, vestits, invitacions i limusina) per arribar a un nombre més elevat de parelles beneficiàries. Còctels personalitzats: S'incorpora una empresa de càtering de cocteleria de Sant Carles de la Ràpita que oferirà el Còctel del Teu Dia per a tots els visitants. Tecnologia robòtica: En col·laboració amb una spin-off de la URV, s'introduirà un robot anomenat Roinbot que interactuarà amb el públic i realitzarà el sorteig de premis de forma autònoma. Ampliació de l'oferta i protocol La fira ja no se centra exclusivament en casaments joves. S'ha detectat un augment de les Bodes de Plata i Or, un sector creixent gràcies a la bona qualitat de vida de la gent gran. Al respecte, l'expert Vicente Manchenyo oferirà xerrades sobre protocol : "Cada moment necessita el seu protocol específic i cada vegada són més les parelles que trien espais que signifiquen alguna cosa personal per a elles." Dades d'interès i accés Ubicació: Palau de Congressos de Tarragona. Horaris: Inauguració divendres a les 12:00 h. Dissabte i diumenge d'11:00 a 21:00 h. Preu: 3 euros (entrada gratuïta amb invitació dels expositors).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Avanç del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) 2009
Desenvolupament i execució del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) L'entrevista amb la regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, detalla l'estat actual del Pla Integral de la Part Alta (PIPA), un projecte que preveu una inversió total de 12 milions d'euros fins al 2011. L'any 2009 es marca com el punt d'inflexió on les actuacions començaran a ser visibles per a la ciutadania, amb una partida de 3,8 milions d'euros per a una trentena d'accions. Principals línies d'actuació urbanística L'execució d'aquest any se centra principalment en la reforma del casc antic: Pavimentació i peatonalització: S'iniciaran les obres de millora als carrers de la Nau, Comte i Mediona. La tendència general és avançar cap a un centre històric lliure de cotxes per mitjà del pla de mobilitat. Subvencions a la rehabilitació: A partir de l'abril, l'Oficina Municipal de l'Habitatge oferirà ajuts per instal·lar ascensors, restaurar façanes i millorar subministraments d'aigua. Espais verds: Es preveuen noves actuacions de jardineria davant del Circ i a la Baixada del Roser. Accions socials i mediambientals Tot i que el gruix és urbanístic, el PIPA inclou vessants socials clau: Formació i inserció: S'impulsen programes per a la reinserció laboral de les dones del barri i funciona un telecentre al pàrquing Jaume I per alfabetització digital. Nou model de recollida de brossa: Es planteja introduir la recollida porta a porta per eliminar els contenidors dels carrers, sempre que es compti amb el consens veïnal. Justificació de la lentitud administrativa La regidora explica que la complexitat d'aquestes actuacions respon a diversos factors: "Les maquinàries administratives són lentes i també són segures perquè asseguren que els diners de tots s'utilitzen bé." Planificació: Cal coordinar-se amb altres ens com l'Incasol i EMATSA (clavegueram) per evitar haver d'obrir els carrers dues vegades. Control fiscal: Els projectes han de passar mesos de tràmits i dotació pressupostària abans de l'execució física.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Antonio Carril analitza el malestar judicial
El conflicte a la judicatura espanyola L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, aprofundeix en les causes de la protesta convocada pels jutges i magistrats a tot l'Estat. Segons Carril, el malestar no respon principalment a motius econòmics, sinó a una crisi estructural de l'administració de justícia que afecta directament la qualitat del servei al ciutadà. Motius del malestar i la protesta Excés de càrrega de treball: Els jutges se senten desbordats per un volum d'assumptes inabastable, fet que genera una sensació d'inseguretat constant i pèrdua de control sobre els procediments. Manca de mitjans i inversió: Carril denuncia que les reformes legislatives sovint no van acompanyades de dotació econòmica. "Les lleis sense diners no són efectives." Inexistència de l'oficina judicial: Es critica que fa dècades que es parla de modernitzar l'estructura administrativa sense que s'hagi materialitzat un canvi real. Responsabilitat i pressió mediàtica: Casos d'alta repercussió mediàtica (com el cas Mari Luz) han posat en evidència que se'ls exigeix una responsabilitat estricta sense oferir-los les condicions per complir els terminis legals. El debat sobre el dret a la vaga Carril es mostra partidari de reconèixer el dret a la vaga dels jutges, argumentant que, tot i ser un poder de l'Estat en les seves funcions, també són funcionaris assalariats. Tot i això, defensa que la vaga ha de ser l'últim recurs absolut després d'esgotar el diàleg. La situació a l'Audiència de Tarragona A la secció penal la situació ha millorat gràcies a noves seccions, però a la civil la càrrega per magistrat supera el que es considera òptim per mantenir la qualitat. Es reclama la creació de noves places i la reducció del ràtio de casos per magistrat (passar de 5 a 4 ponències setmanals). Dades rellevants: De les 73 places de jutges a la província, 20 estan cobertes per substituts.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Nou servei de Wi-Fi gratuït a Tarragona
Llançament del servei Wi-Fi municipal L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa un servei de connexió a internet gratuïta i sense fils en diversos punts de la ciutat. Aquesta iniciativa busca facilitar l'accés a la xarxa als ciutadans que realitzen gestions en edificis municipals. Punts d'accés i condicions d'ús Actualment, el servei està disponible en quatre ubicacions estratègiques: * Plaça de la Font (interior de l'Ajuntament) * Edifici de la Rambla Nova * Teatre Metropol * Institut Municipal d'Ensenyament (IMET) El funcionament de la xarxa té algunes especificacions tècniques i normatives per no interferir amb les operadores comercials: * Ubicació: Està dissenyat per a l'ús dins dels edificis, seguint la normativa de la comissió del mercat de telecomunicacions. * Durada: La sessió té un límit d'una hora per usuari. * Horaris: Disponible de dilluns a divendres (8:00 h a 19:00 h) i caps de setmana amb horaris de matí. * Restriccions: No es permet l'ús de plataformes P2P (com eMule), descàrregues massives de fitxers, ni accés a continguts inadequats. Objectius i expansió futura La tinent d'alcalde, Begoña Florià, destaca que l'objectiu no és competir amb les empreses privades, sinó oferir una eina útil per a la gestió ciutadana i l'ús de nous dispositius com BlackBerries o PDAs. "L'Ajuntament no té com a objectiu fer la competència a les operadores... sinó facilitar eines als ciutadans que entren als edificis municipals." Es preveu que el servei creixi fins a arribar als 23 punts de connexió entre 2009 i 2010, incloent-hi centres cívics i altres equipaments de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Debat sobre la petonalització de la Part Alta de Tarragona
Futur de la mobilitat al Casc Antic L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un procés participatiu amb l'objectiu de reformular la mobilitat a la Part Alta. La proposta principal se centra en la petonalització del barri per prioritzar els vianants, tot mantenint un corredor de circulació per a residents i vehicles de serveis. Punts clau de la proposta municipal Circuit de vehicles: Es planteja un itinerari d'entrada pel Portal de Sant Antoni, pujada cap al futur pàrquing de Jaume I i sortida per la Baixada del Roser. Accés restringit: L'ús de càmeres de seguretat per al control de matrícules, similar al model aplicat al barri jueu de Girona. Solucions d'aparcament: Davant el retard del pàrquing Jaume I, es preveu ampliar l'aparcament del Passeig Torroja de les 130 a les 500 places de forma provisional. Diversitat d'opinions dels comerciants El debat genera postures contraposades entre els agents econòmics de la zona: Postura conservacionista: Alguns veïns i comerciants defensen que la Part Alta hauria de ser totalment lliure de cotxes, com passa a moltes ciutats europees, per evitar la degradació del patrimoni i la contaminació. Por al tancament comercial: Altres botiguers temen que la restricció del trànsit aïlli el barri i provoqui el tancament de negocis que depenen del flux constant de clients. "Si ens deixen aïllats, som morts. El cotxe és de primera necessitat avui dia." Dificultats actuals i civisme Es denuncia la situació de caos que es viu habitualment, especialment els caps de setmana i a l'estiu, amb cotxes mal aparcats que impedeixen el pas de persones amb mobilitat reduïda o cotxets de nens. Es destaca la paradoxa d'usuaris que utilitzen el GPS i acaben perduts pels carrers laberíntics, i la necessitat d'un canvi de mentalitat a favor de caminar més i fer un ús més racional del vehicle privat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
L'entusiasme per la investidura d'Obama a Filadèlfia
L'impacte de la investidura de Barack Obama als Estats Units L'episodi recull una entrevista amb Judit Garriga, una tarragonina resident a Filadèlfia, qui descriu l'atmosfera d'optimisme i l'expectació sense precedents davant el jurament del càrrec de Barack Obama. A diferència d'anteriors presidències, la ciutadania viu aquest moment com una fita històrica que atura el país. Repercussions en la vida quotidiana L'esdeveniment a Washington D.C. es tradueix en canvis significatius a altres ciutats: Aturada acadèmica: Moltes universitats i escoles cancel·len classes o adapten els seus horaris per permetre que els estudiants segueixin el discurs en directe. Pantalles gegants: A Filadèlfia, especialment a la zona històrica on es va signar la independència, s'instal·len pantalles per a seguiments multitudinaris. Continuïtat del simbolisme: Moltes famílies han mantingut els rètols de campanya a les seves cases fins al dia d'avui com a mostra de suport. El llegat de Martin Luther King i el voluntariat La investidura coincideix amb l'endemà del dia de Martin Luther King, fet que ha potenciat el sentiment de servei a la comunitat: S'han organitzat nombrosos actes de voluntariat, com ara preparar menjar per a persones sense sostre o pintar centres escolars. Aquest esperit de servei comunitari ha estat impulsat directament per l'exemple d'Obama i Joe Biden durant el cap de setmana. Expectatives i reptes de futur Tot i la greu crisi econòmica i el context de guerra, es palpa un sentiment de superació i fe en el canvi. Els ciutadans identifiquen prioritats clares per a la nova administració: Sanitat: La necessitat urgent d'un sistema d'assistència mèdica universal, ja que l'actual és considerat tancat i car. Educació: L'alt cost de les universitats i la dependència dels prèstecs estudiantils que els ciutadans arrosseguen durant dècades. "Realment hi ha un esperit d'optimisme que jo no havia vist mai aquí; la gent està convençuda que hi ha un gran canvi i que és necessari." L'entrevista conclou destacant les habilitats d'Obama com a gran orador i la capacitat de la societat americana per ser emprenedora i unir-se en moments de dificultat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
29'
Josep Poblet: Inversions i futur a la Diputació de Tarragona
Resum de l’entrevista a Josep Poblet El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, desgrana el pressupost i les línies estratègiques per a l'any 2009, un exercici marcat per l'esforç contra la crisi econòmica i el suport als petits municipis. L'entrevista repassa des de plans de xoc econòmics fins a infraestructures clau per a la ciutat de Tarragona i el conjunt de la demarcació. Mesures contra la Crisi Econòmica La Diputació presenta un Pla Especial d'Inversions i Manteniment dotat amb 6 milions d'euros, adreçat exclusivament als municipis de menys de 4.000 habitants. Segons Poblet, aquesta "discriminació positiva" respon a la vulnerabilitat d'aquests ajuntaments davant la paràlisi econòmica. • Pressupost Global: 148 milions d'euros destinats majoritàriament a la cooperació municipal. • Foment de l'Ocupació: Increment del 125% en l'organisme de desenvolupament local per potenciar l'economia productiva. • Finançament Municipal: La Diputació assumeix el cost dels interessos dels préstecs dels ajuntaments per alleugerir la seva càrrega financera. Projectes d'Infraestructures i Patrimoni S'aborden temes cabdals per a la capital i el seu entorn: • Plaça de Toros de Tarragona: Celebració de la culminació de la coberta i la modernització de les grades. Poblet destaca que s'ha passat d'una simple plaça a un equipament polivalent climatitzat. • Savinosa i Via Augusta: Es manté la voluntat de col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona. Sobre la Via Augusta, Poblet confirma que el nou Pla General ja preveu l'ampliació dels serveis administratius de la Diputació en uns terrenys centrals. • Mobilitat i l'AVE: Debat sobre la millora de l'accessibilitat a l'estació del Camp i la futura estació intermodal. Consorci del Camp i Visió Territorial Poblet fa una crida a recuperar el Consorci del Camp com una taula de diàleg indispensable per sobre dels localismes. El president critica la paràlisi de certes instàncies i defensa una veu única territorial per negociar amb la Generalitat. "Hem de saber situar fora del debat estrictament local allò que són les decisions importants pel territori."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Cursos i formació de la Cambra de Comerç de Tarragona (2009)
Formació Estratègica en Temps de Crisi Jordi Padrell, director del Centre de Formació de la Cambra de Comerç de Tarragona, presenta la nova programació de cursos per al primer trimestre de 2009. En un context de crisi econòmica, la formació es postula com un pilar fonamental per millorar la competitivitat empresarial i la capacitació professional. Modalitats i Metodologia L'oferta es divideix en dues grans tipologies per adaptar-se a la disponibilitat dels alumnes: * Presencial: Un total de 23 cursos que s'imparteixen a la seu de la Cambra. * Campus Empresarial Virtual: Una vintena de cursos a distància amb la figura d'un tutor personalitzat per fer el seguiment de l'aprenentatge. Àrees de Coneixement La programació cobreix nou àrees clau per al desenvolupament professional: * Econòmica i Financera: Especial focus en el nou pla comptable i la gestió de nòmines. * Comerç i Distribució: Inclou la formació en manipulació d'aliments. * Comercial i Màrqueting: Desenvolupament de competències en vendes i atenció al client. * Idiomes: Centrats exclusivament en la comunicació oral/oratòria, responent a la demanda real de les empreses. * Informàtica: Formació amb programari actual i possibilitat d'obtenir certificacions oficials de Microsoft. * Prevenció de Riscos Laborals: Cursos homologats per l'autoritat laboral per a tècnics en prevenció. * Producció i Logística: Eines per a l'estalvi de costos i l'optimització d'estocs. Formació a Mida i Públic Objectiu La Cambra no només s'adreça a empresaris o treballadors en actiu, sinó que està oberta al públic en general, incloent-hi persones en situació d'atur. A més, ofereixen formació a mida per a empreses: "Ens desplacem a l'empresa, fem una detecció de necessitats i adaptem continguts, horaris i objectius per obtenir els resultats més adients." El període de matriculació està actualment obert i tota la informació es pot consultar a través de la seva pàgina web o presencialment a la Cambra.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Innovació i Campionats de FP a l'Institut Comte de Rius
Resum de l'episodi L'entrevista se centra en l'actualitat de l'Institut Comte de Rius de Tarragona, un centre capdavanter que participa en programes pilot d'innovació educativa i competicions d'alt nivell. Es destaca especialment el seu paper en la modernització de la Formació Professional (FP) a Catalunya. Projectes de Formació a Distància El centre col·labora en el projecte Elaborem, una iniciativa pilot vinculada a l'Institut Obert de Catalunya (IOC). Segons expliquen els responsables: L'objectiu és resoldre la manca de pràctica en els cicles a distància. S'utilitza una maqueta d'automatització industrial que els alumnes poden programar de forma remota des de casa o la feina. Inclou sistemes de càmera web per monitorar en temps real el funcionament de les màquines. L'FP com a Via Cap a la Universitat Es desmunten mites sobre la Formació Professional, destacant que és una opció amb alta inserció laboral i que permet l'accés a estudis universitaris amb avantatges acadèmics: "Fent cicles de sistemes de regulació i control automàtic, es pot convalidar fins a un 40% de la carrera d'electrònica a la universitat." Campionats de FP: Spainskills i WorldSkills L'institut es prepara per acollir les proves autonòmiques dels campionats de formació professional. Els alumnes Màrio Franquet i Genís Figueras expliquen la seva experiència en l'especialitat de Mecatrònica: Les proves consisteixen a muntar, programar i posar en marxa màquines industrials en un temps limitat. Es valora tant la funcionalitat com la impecabilitat de l'acabat professional. Els guanyadors de la fase autonòmica passen a la nacional (Madrid) i, finalment, al mundial (WorldSkills), que es compara per la seva magnitud amb unes olimpíades de l'ofici.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Noves restriccions de trànsit i obres al Joan XXIII
Reordenació viària a l'Hospital Joan XXIII L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha implementat canvis significatius en la mobilitat del seu recinte a causa de les obres d'ampliació del servei d'urgències. Aquestes mesures, que van entrar en vigor a finals de l'any passat, busquen facilitar els treballs de construcció i millorar l'accés per a les emergències. Canvis principals en el trànsit Restricció total d'aparcament: Ja no està permès estacionar vehicles particulars dins del recinte hospitalari. S'ha acabat la permissivitat històrica de deixar el cotxe en descampats o voreres. Vials d'accés: El vial dret (zona de la cafeteria) està tallat per les obres. La circulació s'ha desviat pel vial esquerre (més proper a la Torre dels Vents). Accés limitat: Només es permet el pas a la zona d'urgències i rehabilitació per deixar o recollir pacients, amb la condició de sortir immediatament després. Control i vigilància: S'ha instal·lat una barrera amb personal informatiu i es compta amb el suport de la Guàrdia Urbana i el servei de grua per garantir el compliment de les normes. Projecte d'ampliació d'urgències Les obres són les més importants de l'hospital en anys i tenen un termini d'execució previst fins a finals de 2010. El projecte inclou: Nou edifici: Una estructura de 6.000 metres quadrats adossada als edificis actuals. Més capacitat: Es duplicaran els espais d'atenció amb 15 consultes noves, 10 boxs addicionals i noves sales d'espera i observació. Millora del confort: L'objectiu és reduir les llistes d'espera i millorar les condicions de treball per als professionals i l'estada dels usuaris. "S'ha passat d'una cultura de poder aparcar on hi hagués un metre quadrat a una restricció estricta per garantir la funcionalitat dels serveis d'urgències."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
25 anys de l'IES Campclar: Crònica d'un institut lluitador
Memòria i trajectòria de l'IES Campclar L'historiador Marc Suánez presenta el seu primer llibre, una obra que recull el primer quart de segle de l'Institut de Campclar (antic Mixto Número 3 de Tarragona). Aquesta recerca, proposada per l'escriptor i professor Jordi Tiñena, combina l'anàlisi de dades objectives amb la crònica sentimental del centre. Un oasi educatiu en un barri obrer L'institut va néixer l'any 1981 en un context social complex, en uns barris de Ponent que patien greus mancances d'infraestructures. Malgrat començar amb un pressupost ínfim i problemes tècnics (com la manca de calefacció o la contaminació industrial propera), el centre es va convertir en un referent de dignificació per al barri gràcies a: El compromís del professorat i el personal d'administració. L'alt grau de col·laboració de l'Associació de Pares, que va finançar equipaments clau. L'esperit reivindicatiu dels alumnes, que van arribar a fer vagues per reclamar millores bàsiques. La llengua com a eina de cohesió Un dels pilars que destaca el llibre és el paper del català com a llengua vehicular. En un entorn majoritàriament castellanoparlant, l'institut va apostar pel català no per imposició, sinó com una qüestió de justícia social per garantir la igualtat d'oportunitats. "Donar les mateixes oportunitats a tothom... si els alumnes no dominen una de les dues llengües, estan en inferioritat de condicions." Vida cultural i canvi generacional El llibre també explora la faceta més vitalista del centre, recordant l'orquestra, les setmanes culturals i els grups de teatre. Durant l'entrevista, es reflexiona sobre com ha canviat el perfil de l'alumnat: dels joves de famílies obreres amb moltes ganes de promoció social, a la realitat actual de l'ESO amb famílies més desestructurades i nous reptes de diversitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Inversió de 3 milions d'euros per als cellers modernistes
Rehabilitació de les "Catedrals del Vi" L'anunci d'una inversió de 3 milions d'euros, fruit d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i La Caixa, permetrà la remodelació i conservació de nou cellers modernistes situats principalment a la demarcació de Tarragona. Aquesta actuació és vital per preservar edificis de gran valor arquitectònic que presentaven mancances estructurals a causa del pas del temps. Valor Patrimonial i Turístic La coordinadora de la Ruta del Cister, Mínia Martí, destaca que aquests edificis, coneguts com les Catedrals del Vi, són obres mestres d'arquitectes com César Martinell i Domènech i Roura. La inversió s'enfocarà en: Restauració de façanes i cobertes. Consolidació d'estructures deteriorades. Millora de l'experiència per al turisme cultural i enològic. "Aquestes catedrals del vi es van crear bàsicament per donar una empenta a la modernització de l'agricultura i a la tècnica de l'elaboració del vi." L'oferta de la Ruta del Cister La Ruta del Cister engloba les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. Martí recomana visitar el seu portal web per planificar les rutes: Municipis destacats: L'Espluga de Francolí, Nulles, Barberà de la Conca (primera cooperativa de l'Estat), Vila-rodona i Rocafort de Queralt. Visites: Molts cellers ofereixen visites guiades regulars, mentre que en d'altres cal fer una reserva prèvia. Cultura agrícola: Les visites permeten entendre el moviment associatiu de la pagesia del segle passat i com l'arquitectura es va posar al servei de la producció industrial.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Rehabilitació de la Quinta de Sant Rafel per joves
Projecte d'escola-taller a la Quinta de Sant Rafel L'edifici modernista de la Quinta de Sant Rafel, situat al Parc de la Ciutat de Tarragona, ha començat la seva fase de rehabilitació pràctica. Aquest projecte és impulsat per l'Ajuntament de Tarragona i el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), amb l'objectiu de formar joves en oficis tradicionals mentre es recupera el patrimoni local. Estructura i formació dels joves El programa té una durada total de dos anys i compta amb la participació de 32 joves: Formació dual: El projecte ha completat una primera fase teòrica de sis mesos i ara entra en la fase pràctica remunerada, on els joves actuen com a peons i aprenents. Especialitzacions: Els alumnes es divideixen en grups de construcció i pintura, instal·lacions (electricitat i fontaneria) i jardineria. Objectiu laboral: Es busca que els joves adquireixin hàbits de treball i coneixements tècnics per facilitar la seva inserció al mercat laboral. Futur de l'edifici i el parc L'edifici, construït el 1912 per l'enginyer Rafel Puig i Valls, portava gairebé 40 anys abandonat. Un cop finalitzades les obres, previstes per a l'estiu del 2010, tindrà un nou ús: "S'hi ha previst que s'hi posi un centre d'interpretació de la natura i s'hi instal·li l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament." Aquesta intervenció forma part d'un pla global que inclou el tancament del parc per millorar-ne la seguretat i el manteniment, establint horaris d'obertura al públic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Entrevista a Alejandro Fernández (PP) sobre l'actualitat de Tarragona
Balanç de la Gestió Municipal i Model de Ciutat Alejandro Fernández, portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, realitza una valoració crítica del primer any i mig de mandat del govern de coalició entre el PSC i ERC. Tot i mantenir una actitud que defineix com a constructiva, Fernández afirma que la ciutat es troba en un estat de paràlisi general. Crítica a la gestió: Reconeix aspectes puntuals com la Brigada d'Intervenció Ràpida, però lamenta la manca d'un full de ruta clar. El concepte de proximitat: Tot i lloar l'accessibilitat de l'alcalde Ballesteros, Fernández critica que la "proximitat" s'usi com a excusa per no concretar grans projectes. Manca de model: Segons el portaveu popular, no s'ha definit si Tarragona vol ser una ciutat exclusivament turística, comercial o de serveis, fet que bloqueja decisions sobre el POUM. Grans Projectes Destacats L'entrevista repassa l'estat dels equipaments i infraestructures clau que, segons el PP, estan bloquejats: Mercat Central: Qualifica la situació de "bunyol" i acusa l'equip de govern d'haver enganyat la ciutadania o d'haver estat enganyats per l'administració central. Façana Marítima: Es considera un tema urgent per desencallar aquest 2009. Espais en desús: Menciona la inacció a la Tabacalera, el Banc d'Espanya i la Sabinosa. "La ciutat de Tarragona està absolutament paralitzada en els seus equipaments més importants i no hi ha un model de ciutat clarament definit." Economia i Pressió Fiscal Fernández es mostra molt crític amb la gestió econòmica municipal i estatal: Fons d'Inversió Local: Els considera positius per a petites obres de manteniment (voreres, enllumenat), però dubta de la seva capacitat real per generar ocupació estable. Pressió fiscal: Denuncia que els impostos i taxes (brossa, aigua, pàrquings) han pujat per sobre del cost de la vida, incomplint les promeses electorals de l'alcalde. Perspectives Polítiques (2011) De cara a les properes eleccions, el portaveu es mostra optimista i il·lusionat. Recorda que el 2007 va ser un any difícil per la crisi interna del partit, però creu que ara el grup està consolidat i serà decisiu per configurar el futur de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
La reforma del Mercat Central de Tarragona i els canvis en el pàrquing
Anàlisi de la reforma del Mercat Central de Tarragona L'episodi analitza la situació actual i les reaccions del sector comercial davant la reformulació del projecte de reforma del Mercat Central, una de les notícies més destacades de la ciutat. Principals canvis i valoració dels venedors Reducció del calendari d'obres: El projecte ha passat d'una previsió de cinc anys a només dos anys i mig, amb l'objectiu d'enllestir l'edifici l'any 2013. Eliminació de l'aparcament sota el mercat: Una de les decisions més polèmiques ha estat desplaçar l'aparcament de sota l'edifici modernista cap a la Rambla Nova. Impacte econòmic: Rafael Martínez, gerent dels venedors, admet que el canvi de la ubicació del pàrquing afecta negativament el mercat, però accepten la decisió pel benefici col·lectiu i la reducció del temps d'obra. Perspectiva dels comerciants de l'entorn Josep Maria Joan, portaveu dels botiguers dels voltants, expressa una visió dual: * Satisfacció general: Els comerciants estan contents per la reducció de la durada de les obres, ja que molts negocis pateixen per la crisi i els lloguers. * Crítica personal: Segons el portaveu, es perd una oportunitat històrica de tenir l'aparcament integrat sota el mateix mercat, i posa en dubte l'augment desmesurat dels costos presentats per Mercasa. "S'ha perdut una gran oportunitat de fer un pàrquing aquí, que era el somni de molta gent, però comprenem que el comerç no aguantaria cinc anys d'obres." Propostes i futur Connexió subterrània: Es demana estudiar un passadís subterrani que connecti el nou pàrquing de la Rambla amb el mercat. Competència: Existeix preocupació per l'obertura del Corte Inglés i la facilitat d'aparcament que pot oferir respecte al centre històric. Mercadet ambulant: El trasllat temporal del mercadet de dimarts i dijous cap a la zona del Balcó de la Mediterrània és una possibilitat a causa de les noves obres.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Exposició Pau Casals i l'exili a Tarragona
Pau Casals i l'exili: Compromís i Humanitat El contingut descriu l'exposició itinerant Pau Casals i l'exili, presentada al Tinglado número 1 del moll de costa de Tarragona. L'exposició no només repassa la trajectòria musical del cèlebre violoncel·lista del Vendrell, sinó que se centra profundament en la seva vessant humanitària i el seu ferm compromís amb la democràcia i la pau des de 1939 fins a la seva mort el 1973. Punts clau de la mostra L'exili voluntari: Casals va decidir no tornar mai a Espanya mentre durés la dictadura de Franco, mantenint les seves conviccions morals per sobre de la seva carrera professional. El silenci del violoncel: Es destaca la dura decisió de deixar de tocar l'any 1945 com a mesura de protesta contra la inacció dels països aliats davant el règim franquista. Ajuda als refugiats: L'exposició presenta llistes manuscrites i cartes que documenten les importants donacions econòmiques que Casals feia als refugiats catalans en els camps de concentració del sud de França. Símbol de Catalunya: Es revela el moment històric de 1954 en què se li va proposar ser el President de la Generalitat a l'exili, càrrec que va rebutjar per seguir defensant el país des de la música. Documents i Objectes Inèdits L'exposició és molt visual i inclou prop de 150 documents, molts dels quals són originals: Objectes personals: La seva pipa, ulleres i la seva emblemàtica barretina. Correspondència històrica: Cartes amb el Doctor Trueta i telegrames del president Josep Tarradellas. Reconeixement internacional: Telegrames del president Kennedy i el seu discurs a l'ONU el 1971. "Podia acceptar els aplaudiments dels concerts i els premis que m'atorgaven mentre els meus compatriotes patien tal infortuni?" L'exposició conclou amb el retorn de les seves despulles a Catalunya l'any 1979, un cop restaurada la democràcia, complint així la seva darrera voluntat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Reedició del llibre sobre el retaule de la Catedral de Tarragona
Presentació de la nova edició del retaule de l'altar major El Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona ha llançat una segona edició del llibre dedicat al retaule de l'altar major de la Catedral de Tarragona. Aquesta publicació arriba 20 anys després de la primera edició, la qual es va exhaurir ràpidament a causa del seu gran valor artístic i documental. Característiques i novetats del volum Estructura visual: El llibre està dissenyat seguint la "mentalitat d'enginyer", amb un enfocament organitzat on cada fotografia de detall va acompanyada d'una guia visual que indica la seva ubicació exacta dins del conjunt del retaule. Qualitat millorada: Tot i mantenir el 99% del contingut original, s'ha millorat la presentació exterior amb tapes dures i s'han enriquit alguns textos i imatges. Equip col·laborador: Compta amb els textos de mossèn Salvador Ramon i les fotografies de Joan Ferrer, sota la coordinació del restaurador Eustaqui Vallès. El paper social de l'enginyeria Lluís Maestre, president del Col·legi, destaca que aquesta iniciativa forma part de la responsabilitat social corporativa de l'entitat. L'objectiu és demostrar que els enginyers no només aporten solucions tecnològiques, sinó que també tenen una forta sensibilitat pel patrimoni històric i la cultura local. "Volem ser bons ciutadans i així actuem." Acte de presentació La presentació oficial tindrà lloc el proper dilluns a la seu de la Diputació de Tarragona, coincidint amb la cloenda de l'Any Jubilar. L'acte comptarà amb la presència de l'arquebisbe i primat de Tarragona, el senyor Pujol.