Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

3025-3048 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Mario Rigau, president del comitè organitzador, detalla l'estat actual i els pròxims passos de la candidatura de Tarragona per als Jocs del Mediterrani de 2017. L'any 2009 comença amb suports institucionals clau i un calendari accelerat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE). Suports Institucionals i Calendari La candidatura ha rebut recentment el suport explícit del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i de la figura olímpica Joan Antoni Samaranch. Aquests suports són vitals per a la decisió que el COE prendrà el pròxim 29 d'abril, data en què s'escollirà la ciutat candidata oficial de l'Estat. El Dossier de Candidatura L'equip tècnic treballa contra rellotge per lliurar el dossier bàsic al març, el qual inclou: * Arguments força i el llegat urbanístic i social per a la ciutat. * El programa esportiu detallat i el calendari de competicions. * La concreció de les subseus (Cambrils, Reus, Salou, Valls, entre d'altres) i el suport logístic. * El projecte de la Vila Mediterrània i nous equipaments com el centre aquàtic i el palau d'esports. Projectes i Equipaments Destacats Rigau destaca que, tot i la situació de crisi, s'estan plantejant solucions innovadores amb el departament d'Urbanisme. Entre les infraestructures previstes figuren: "El centre aquàtic volem que sigui el vaixell insígnia dels equipaments esportius nous." D'altres instal·lacions inclouen l'estadi d'atletisme, la remodelació del velòdrom i el nou camp del Nàstic. Promoció Social i Voluntariat Un dels punts forts de la candidatura és l'èxit del programa de voluntariat, amb centenars d'inscrits abans i tot de ser seu oficial. Durant el 2009 s'organitzaran jornades tècniques, un cicle de cinema i esport, i promocions en fires com FITUR per consolidar el suport ciutadà.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Intercanvi Cultural: El Grup SACOAL a Tarragona
Diàleg Intercultural entre Catalunya i Nicaragua L'episodi presenta la visita a Tarragona del grup folklòric SACOAL, una formació de joves universitaris de la comunitat rural de l'Arenal de Massatepe, Nicaragua. Aquesta estada, organitzada pel Comitè de Solidaritat Oscar Romero, té com a objectiu principal fomentar un pont de coneixement entre la realitat llatinoamericana i la societat catalana a través de la música, la dansa i el testimoni personal. Realitat Social i Cooperació • L'accés a serveis bàsics: Els membres del grup expliquen les dificultats extremes de la seva comunitat, on l'aigua potable només arriba a través de canonades un cop al mes o cada quinze dies, obligant a l'emmagatzematge en piletas. • Evolució històrica: Es discuteix el contrast entre les conquestes socials de l'època de la revolució (1979-1990) i el posterior desmantellament de serveis públics que va motivar l'organització comunitària actual. • Educació i salut: Malgrat les mancances, el projecte ha aconseguit que 75 joves de l'aldea realitzin estudis universitaris i s'ha creat una clínica amb medicaments genèrics a baix preu. Contrastos i Valors Universals • La percepció de la crisi: Els convidats reflexionen sobre el concepte de crisi a Europa, sorpresos pel malbaratament de recursos i l'obsessió pel consumisme material en contrast amb la manca de voluntat de vegades present en els joves d'aquí. • Resistència cultural: El grup destaca la importància de preservar les arrels autòctones davant la transculturalització i la influència de les grans marques i la publicitat. "Un s'ha de preocupar per com és com a persona i el que porta dins, no per una marca de sabates o de roba." Cultura i Tradició Nicaraüenca L'episodi explora la diversitat folclòrica de Nicaragua dividida en tres zones principals: 1. El Pacífic: Destaca l'ús de la marimba i danses de galanteig. 2. El Nord: Caracteritzat per la mazurka, un ball de parelles més formal. 3. El Carib: Amb ritmes més ràpids i moviments que celebren la fertilitat, com el Mayayá.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Nou sistema de pagament al pàrquing de Parc Central
El Parc Central de Tarragona implanta l'aparcament de pagament A partir del dilluns 2 de febrer, l'aparcament del centre comercial Parc Central deixarà de ser gratuït per convertir-se en un sistema de tarifes per minuts. Aquesta mesura busca posar fi a l'abús d'alguns ciutadans que utilitzen les 1.400 places del recinte sense ser clients. Funcionament del nou sistema de tarifes Primera hora: Serà totalment gratuïta per a tothom. Segona hora: Es podrà obtenir de franc només si es realitza una compra superior a 20 euros a l'hipermercat Eroski. Cost general: Passades les bonificacions, el preu serà de 0,034 € per minut (aproximadament 2 € l'hora). Període de proves i adaptació Durant aquesta setmana es posarà en marxa una fase de proves per familiaritzar els usuaris amb la recol·lecció i validació de tiquets a les caixes, tot i que no s'haurà de pagar fins a la data oficial. "Molta gent treballa aquí a la vora i deixa el cotxe tot el dia; això perjudica els clients que realment venen a comprar." Alternatives i polèmica La decisió ha generat opinions dividides entre els tarragonins: 1. A favor: Consideren que la mesura alliberarà places per als compradors reals. 2. En contra: Es critica que la bonificació només s'apliqui a l'Eroski i no a la resta de botigues o al cinema. L'Ajuntament de Tarragona recorda que existeixen alternatives com les zones blanques a l'Avinguda Roma i els futurs aparcaments dissuasoris a l'entrada de l'autovia T-11.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
La realitat de l'atur a Tarragona: testimonis al SOC
L'impacte de la crisi a peu de carrer En un context on l'atur s'ha incrementat un 60% respecte a l'any anterior, la unitat mòbil s'ha desplaçat a l'oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sant Antoni Maria Claret de Tarragona. L'objectiu ha estat posar noms i cognoms a les xifres de la crisi econòmica del 2008, que ja afecta prop de 50.000 persones a la demarcació. Perfils i testimonis recollits S'ha entrevistat una gran heterogeneïtat de persones, tot i que es detecten patrons comuns com la manca d'estudis superiors i l'afectació en sectors específics: Sector Construcció i Transport: Molts aturats provenen de la construcció (encofradors, peons) o del transport (xofers de camió). Tots coincideixen que el mercat és ara molt més exigent i reclama formació que no posseeixen. Joves i Primers Estudis: Persones formades en informàtica o amb estudis finalitzats no troben oportunitats locals i es veuen obligades a buscar feina en qualsevol sector o a marxar fora de la ciutat. Situacions Familiars Crítiques: S'han recollit casos dramàtics on tots els membres de la unitat familiar estan a l'atur, havent de recórrer a subsidis i ajudes mínimes per manutenció de fills i pagament d'hipoteques. Recomanacions i perspectives de futur Les autoritats recomanen el reciclatge professional mitjançant cursos de formació, tot i que els testimonis expressen les dificultats de fer-ho quan la prioritat és la supervivència econòmica immediata. Les perspectives generals són pessimistes, amb un horari laboral marcat per la incertesa i l'acceptació de condicions salarials inferiors per tal de tornar al món laboral. "Ahora mismo el futuro lo veo muy negro; he enviado más de 100 currículums y ni una sola oferta."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
3'
Debat sobre el pagament del pàrquing al Parc Central
Resum del debat sobre el pàrquing de Parc Central El contingut recull diverses opinions sobre la implementació del pagament al pàrquing del centre comercial Parc Central a Tarragona. El debat se centra principalment en l'abús d'espai per part de persones que no són clients i l'afectació als usuaris genuïns. Els punts clau del debat: Abús de les instal·lacions: La majoria d'interlocutors coincideixen que molta gent utilitza el pàrquing de manera gratuïta per anar a treballar a oficines properes o al centre de la ciutat, ocupant places destinades als clients. Impacte en el lleure: Es destaca el risc de perjudicar qui va al cinema o a sopar, situacions on el temps d'estada sol superar el límit gratuït. Restriccions de compra: Hi ha una crítica específica sobre l'exigència de comprar exclusivament a l'Eroski per obtenir el descompte, considerant-ho una mesura excessiva si no s'amplia a altres botigues. Referents externs: S'esmenta el cas del Pallol a Reus com un exemple similar on s'apliquen dues hores gratuïtes per fomentar la rotació. Citacions destacades: "Hi ha abús, les coses són així... la gent abusa de l'aparcament i s'han adonat." "A mi em sembla correcte perquè els cotxes que no tindrien per què estar aquí ocupen el lloc dels clients."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
URV Ciutadana: Universitat per a majors de 55 anys
El programa URV Ciutadana: Formació sense edat Maria Bargalló, vicerectora de la Comunitat Universitària de la URV (Universitat Rovira i Virgili), explica els detalls del programa URV Ciutadana, una iniciativa consolidada que permet a persones majors de 55 anys integrar-se a les aules universitàries convencionals. Característiques principals del programa Integració total: Els alumnes grans no van a classes específiques, sinó que comparteixen aula amb els estudiants de grau, incloent-hi alumnes d'aquí i d'Erasmus. Sense titulació prèvia: L'únic requisit és tenir l'edat mínima (55 anys), sense necessitat de batxillerat o estudis previs. Avaluació opcional: Tot i que se'ls fa un seguiment com a qualsevol altre alumne, l'avaluació és voluntària per a aquells que només volen adquirir coneixements pel seu propi plaer. Places limitades: S'ofereixen fins a 3 places per assignatura per mantenir l'equilibri de l'aula, sumant un total de més de 240 places disponibles. Oferta acadèmica i preferències L'oferta inclou unes 80 assignatures de diversos àmbits, tot i que es concentren principalment en les Humanitats i Ciències Socials. Els estudis d'Història i Filologia són els més demandats per aquest col·lectiu, tot i que també hi ha presència en disciplines com arquitectura, química o enologia. Valor intergeneracional Bargalló destaca que l'experiència és altament positiva per a ambdues generacions: "Tenen tal motivació i tal esperit d'aprendre que contagien aquells que potser a vegades els fa falta." La relació intergeneracional trenca prejudicis mutus; els joves s'encomanen de la motivació dels veterans, i els més grans descobreixen que la joventut és més compromesa del que sovint es pensa. Informació pràctica de matrícula Termini: Obert des del passat dilluns fins a aquest divendres. Lloc: Oficines centrals de la URV a l'Avinguda dels Països Catalans (Tarragona). Preu: S'apliquen els mateixos preus públics i taxes que a la resta d'estudiants universitaris.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Balanç de l'Any Jubilar de Sant Fructós amb l'Arquebisbe Jaume Pujol
Una fita espiritual i cultural per a Tarragona L'arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Jaume Pujol, analitza l'impacte de l'Any Jubilar de Sant Fructós, que commemora els 1.750 anys del martiri del bisbe i els seus diàques. L'entrevista repassa el balanç positiu d'aquesta celebració i els projectes de futur de l'arxidiòcesi. Els actes de cloenda El jubileu finalitza amb diversos esdeveniments de gran rellevància: • Eucaristia a l'Amfiteatre: Una celebració emotiva el 21 de gener, coincidint amb l'hora solar del martiri. • Oratori 'Pau i Fructuós': Estrena d'una peça musical composta per Valentí Miseracs. • Presència del Legat Pontifici: La cloenda oficial el 25 de gener amb el cardenal Julián Herranz. Les quatre dimensions del Jubileu Segons l'arquebisbe, l'èxit s'ha fonamentat en quatre eixos principals: 1. Dimensió Espiritual: La renovació de la fe i la commemoració de la fidelitat dels màrtirs. 2. Dimensió Cultural: Publicacions, congressos sobre el cristianisme primitiu i la posada en valor del patrimoni. 3. Dimensió Pedagògica: L'acostament de la història als joves mitjançant material escolar i l'exitosa col·lecció de cromos. 4. Dimensió Social: Projectes solidaris com la casa d'acollida a Tarragona i missions a Ruanda i el Congo. "El jubileu ha estat reflexionar sobre qui som, d'on venim i cap a on anem." Projectes de futur i patrimoni L'arquebisbe detalla el pla per convertir el Seminari en un centre cultural i pastoral obert a la ciutat, que inclourà una biblioteca pública i espais per a congressos. Així mateix, s'informa sobre l'estat de les obres de la Catedral, destacant la imminent obertura de la Capella del Santíssim i la instal·lació d'un nou orgue el 2010.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Impacte de la crisi i futur del Port de Tarragona el 2009
L'actualitat portuària en un context de crisi L'entrevista amb el president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgassé, analitza com la crisi econòmica internacional està afectant el tràfic marítim i quines són les estratègies per afrontar el futur immediat. L'any 2009 es presenta com un període complex i difícil, marcat per una davallada generalitzada de l'activitat econòmica. Impacte en els sectors productius La disminució del tràfic es fa palesa especialment en aquells sectors més castigats per la conjuntura econòmica: • Construcció: Caiguda en el tràfic de ciment i productes químics relacionats. • Siderúrgia i Automoció: Reducció significativa per la falta de demanda a Catalunya i la crisi global del sector. • No obstant això, certs tràfics tradicionals com el petroli, el carbó i els agroalimentaris mantenen la base d'activitat del port gràcies a la continuïtat de la refineria i les tèrmiques. Inversions i Projectes d'Infraestructura Malgrat la crisi, el Port manté una aposta ferma per la inversió per preparar-se per a la postcrisi: • Es preveu una inversió de 84 milions d'euros per al 2009 (uns 14.000 milions de pessetes). • La terminal de contenidors entrarà en funcionament al febrer, tot i que amb previsions de tràfic ajustades a la realitat mundial. • S'estudia una possible nova bocana per millorar la connexió entre els molls de Lleida i Reus i potenciar el sector dels creuers. Integració amb la Ciutat i Patrimoni L'entrevista destaca projectes que apropen el Port a la ciutadania de Tarragona: • Remodelació del Moll de Costa: Ha començat avui mateix per convertir-lo en un espai més amable, amb més arbres i voreres noves. • Nova Comissaria: Ubicada al Tinglado 3, millorarà la seguretat a la zona. • Trasllat de la seu central: L'autoritat portuària es mourà al nou centre de negocis a final d'any, obrint el debat sobre el futur de l'edifici antic. "L'any 2009 serà complex i difícil però apassionant; treballem pensant ja en la postcrisi per tenir un port més modern."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2'
El bombardeig i l'incendi de Tarragona de 1937
Crònica del bombardegeu del 30 de desembre El matí del 30 de desembre de 1937, la ciutat de Tarragona va patir un atac aeri devastador per part de cinc aparells trimotors de l'aviació feixista. L'atac, que va començar a les 9:15 hores, va consistir en el llançament de 40 bombes sobre el nucli urbà i les zones industrials. Impacte humà i material Les conseqüències immediates de l'explosió de la càrrega bèl·lica van ser tràgiques: * 9 víctimes mortals i 36 ferits confirmats. * Destrucció massiva de vidres i estructures a tota la capital a causa de l'ona expansiva. * Afectació especialment severa a les façanes orientades cap a ponent. El gran incendi de la CAMPSA El punt crític de l'atac es va produir quan les bombes van impactar contra els dipòsits de combustible de la CAMPSA. Això va generar un sinistre sense precedents a la història de la ciutat: "Es produïa una immensa columna de flames que pujava a una altura fantàstica... un riu de flames que s'estenia amb rapidesa pels terrenys i finques del contorn." L'incendi va superar en magnitud al ja greu bombardeig del 4 de setembre, cremant milions de litres de combustible i arrasant camps d'avellaners i casetes de camp en una extensió de centenars de metres quadrats. Per a una ciutat pacífica com Tarragona, l'escala d'aquesta destrucció va ser totalment inimaginable.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2'
El bombardeig de Tarragona del 19 de juliol de 1937
La tragèdia del primer aniversari de la Guerra Civil a Tarragona El 19 de juliol de 1937, la ciutat de Tarragona va patir un dels atacs més sagnants de la seva història recent. Mentre la població civil celebrava l'aniversari del fracàs de l'aixecament militar a Catalunya, les forces franquistes van perpetrar un brutal bombardeig aeri. Els fets i les víctimes A un quart de deu de la nit, tres avions trimotors van sobrevolar el centre de la ciutat, aprofitant que la llum nocturna encara estava encesa i la gent ocupava els carrers i les llars. Impacte humà: L'atac va causar 51 morts i 47 ferits. Context social: La Rambla 14 d'abril i les seus sindicals estaven plenes de gom a gom per la commemoració de la resistència popular. El motiu de la revenja Segons el relat, l'atac no va ser casual, sinó una acció premeditada basada en el rancor dels militars revoltats contra la ciutat i la identitat catalana: Tarragona havia passat de ser considerada una ciutat reaccionària a ser un pilar del fracàs del cop d'estat a Catalunya. L'exèrcit sublevat no havia perdonat que les forces armades locals ni tan sols s'atrevissin a sortir al carrer durant l'aixecament de l'any anterior. "No ens ho podien perdonar pel fet en si mateix i per l'odi tradicional que els militars reaccionaris han sentit sempre envers els catalans." Conclusió El bombardeig es descriu com un acte de revenja política executat en una data simbòlica per castigar la població civil i el seu compromís amb la República.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
70 anys del final de la Guerra Civil a Tarragona
Commemoració del programa 'Només en fa 70' Aquest episodi de Tarragona Ràdio, gravat al pati del rei Jaume I, se centra en el conjunt d'activitats que commemoren els 70 anys del final de la Guerra Civil a la ciutat de Tarragona. A través d'entrevistes amb experts, es repassa el cicle de conferències acadèmiques i les exposicions fotogràfiques que ajuden a recuperar la memòria històrica. Cicle de Biografies Històriques al CaixaForum Elena de Diego, coordinadora d'activitats del CaixaForum Tarragona, detalla el cicle de conferències titulat Biografies Històriques. L'objectiu és analitzar el context de la postguerra i les relacions internacionals mitjançant figures clau: • Joan Maria Tomàs: Especialista en les relacions entre els Estats Units i l'Espanya de Franco. • Ferran Gallego: Expert en el feixisme i la figura d'Adolf Hitler. • Joan Villarrolla: Analitzarà el paper d'Stalin i la Unió Soviètica. • Joan B. Culla: Especialista en Winston Churchill i el catalanisme polític. • Paul Preston: Un dels hispanistes britànics més prestigiosos del món. Robert Capa: Testimoni de l'ocupació de Tarragona El comissari Carles Querol presenta una exposició excepcional sobre el mític fotoperiodista Robert Capa, centrada en el 15 de gener de 1939, el darrer dia de la Tarragona republicana. • Recerca geogràfica: Querol ha aconseguit localitzar exactament els punts on Capa va fer les seves fotos, identificant carrers com la Rambla Nova, el carrer Cristòfol Colom i l'avinguda Ramón i Cajal. • Còpies originals: Com que els negatius es van perdre, l'exposició mostra còpies originals centralitzades per l'ICP de Nova York. • Troballa a Sitges: Es descobreix la història d'unes golfes a Sitges on han aparegut fotografies inèdites del mateix Capa en persona i d'Ernest Hemingway durant la seva estada a Tarragona l'any 1938. "Si la fotografia no és prou bona, és que no t'hi has implicat prou." La cruesa de l'èxode i la propaganda L'exposició no només és artística, sinó documental. Querol explica que la realitat del 1939 era prou dura per no haver d'inventar res. Les imatges capturen l'èxode de dones, nens i gent gran fugint cap a Barcelona, transportant matalassos i màquines de cosir sota l'amenaça dels bombardejos de l'aviació feixista italiana i la Legió Còndor.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
70 anys del final de la Guerra Civil a Tarragona
Commemoració històrica i memòria col·lectiva El programa se centra en el cicle d'activitats "Només en fa 70", que commemora el final de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat de Tarragona. A través d'entrevistes amb responsables culturals i historiadors, s'explora el llegat del conflicte i la importància de recuperar la memòria històrica per a les noves generacions. Cicle de conferències al CaixaForum Elena de Diego, coordinadora d'activitats de CaixaForum Tarragona, presenta el cicle Biografies històriques. Aquest espai analitzarà els grans actors europeus i la seva relació amb l'estat espanyol durant i després de la guerra: • Joan Maria Tomàs: Relacions entre els Estats Units i l'Espanya de Franco. • Ferran Gallego: La figura d'Adolf Hitler i la seva intervenció en el conflicte. • Joan Villarroya: Anàlisi sobre Stalin (amb canvi de data al 28 de gener). • Joan B. Culla: Especialista en Winston Churchill i el catalanisme polític. • Paul Preston: Cloenda amb un dels hispanistes britànics més prestigiosos. L'exposició de Robert Capa: El testimoni visual Carles Querol, comissari i historiador, detalla l'exposició sobre el llegat del fotoperiodista Robert Capa. La mostra recull fotografies preses el 15 de gener de 1939, el darrer dia de la Tarragona republicana. • Localització exacta: Querol ha realitzat una recerca geogràfica per identificar el metre quadrat exacte on es van fer les fotos, com la Rambla Nova o el carrer Ramón i Cajal. • Èxode civil: Les imatges documenten el terror dels refugiats (dones, nens i avis) fugint cap a Barcelona sota els metrallaments de l'aviació feixista. • Primícia mundial: El comissari revela la troballa a unes golfes de Sitges de fotografies inèdites on apareix el mateix Capa i Ernest Hemingway durant la seva estada a Tarragona. "La fotografia no és prou bona si no t'hi has implicat prou." Valor documental i pedagògic L'episodi subratlla que la veritat històrica és la millor propaganda. L'exposició al Palau Firal es complementa amb objectes bèl·lics cedits pel Museu d'Història de Tarragona i elements simbòlics com un carro original de refugiats, creant un escenari de gran valor emocional i documental.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
La Batalla de la Memòria i la Repressió a la Presó de Pilats
En aquest episodi s'analitza la recuperació de la memòria històrica a Tarragona, centrant-se en les condicions infrahumanes de la presó de Pilats i les seqüeles de la Guerra Civil. Condicions d'Infraconvivència a Pilats Els testimonis directes descriuen una realitat marcada per la massificació extrema i la manca total d'higiene: - Els presos dormien de costat per falta d'espai, coordinant-se per girar-se. - Presència constant de paràsits (xinxes) i instal·lacions sanitàries deplorables. - Ús de l'espai per a l'eliminació sistemàtica de persones; es calcula que unes 700 persones en van sortir per ser fusellades a l'Oliva. La Batalla de la Memòria i el Silenci Mario Pons, realitzador del documental La batalla de la memòria, explica que el seu treball busca omplir el silenci aterridor heretat de generacions passades: - La pel·lícula segueix la investigació d'un jove sobre el seu tietavi, servint de fil conductor generacional. - S'analitza la fractura social en pobles com Vilalba dels Arcs, on l'enfrontament entre veïns va deixar ferides que encara perviuen. Més enllà del Patrimoni Romà Lluís Balart, director del Museu d'Història, destaca la importància de museïtzar Pilats no només com a monument romà, sinó com a centre de repressió franquista: "La història s'ha de començar a fer quan encara és recent, per poder-la explicar a les generacions futures." L'objectiu és que el patrimoni expliqui totes les seves etapes, incloent la de presó de condemnats a mort, per evitar l'oblit que es va imposar durant la Transició.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Memòria històrica: La presó de Pilats i el documental de l'Ebre
Recuperació de la memòria a Tarragona L'episodi se centra en el treball de recuperació de la memòria històrica a la ciutat de Tarragona, especialment pel que fa a la repressió franquista i la Batalla de l'Ebre. Es presenten diversos projectes audiovisuals que utilitzen el testimoni directe per trencar el silenci imposat durant dècades. La presó de Pilats i les condicions de vida El programa comença amb el testimoni esfereïdor d'alguns expressos de la presó de Pilats. Es descriuen situacions de: • Massificació extrema: Fins a 300 persones compartint espais minúsculs on havien de dormir de costat. • Manca d'higiene: Presència constant de paràsits (xinxes) i condicions sanitàries pèssimes. • Terror psicològic: L'angoixa de les "saques" nocturnes per als afusellaments, sovint precedides per les paraules del capellà de la presó. La Batalla de la Memòria Màrius Pons presenta el seu documental La batalla de la memòria, un projecte que ha requerit més de 150 hores de gravació i gairebé un any de muntatge. Els punts clau són: • El viatge generacional a través de l'Àlex, un jove que investiga l'assassinat del seu tietavi. • L'objectiu d'omplir el silenci dels combatents que mai van voler parlar de les atrocitats viscudes. • La vigència dels conflictes actuals, establint paral·lelismes amb la situació a Palestina. El paper de les institucions Lluís Balart, en representació del Museu d'Història, explica la voluntat de tematitzar la Torre de Pilats com a lloc de memòria. Es vol que els turistes i ciutadans entenguin que l'edifici romà va ser també un centre de reclusió i mort fins a l'any 1953. "No és memòria, és un treball sobre omplir el silenci."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
Recull de benvingudes i reflexions nocturnes
Introducció a la sessió Aquest episodi presenta una sèrie de salutacions sistemàtiques que estableixen el to de la trobada. L'ús repetit de la fórmula de cortesia principal serveix per crear un espai de dialeg pausat i reflexió profunda. Dinàmica de la interacció Durant tota la sessió, es manté una estructura constant centrada en: • El reconeixement mutu entre els interlocutors. • La consolidació d'un clima de tranquil·litat nocturna. • L'establiment de pauses rítmiques cada trenta segons. Temes de debat Encara que el contingut és minimalista, es poden extreure conclusions sobre la importància de la comunicació no verbal i el silenci compartit: "Bona nit" Aquesta expressió esdevé el mantra central de l'episodi, subratllant la voluntat de mantenir una atmosfera de serenitat i proximitat. Conclusió de la jornada L'episodi finalitza mantenint la mateixa coherència formal amb la qual ha començat, reafirmant el valor de la paraula donada i la presència constant en el temps.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
28'
70 anys de la fi de la Guerra Civil a Tarragona
Memòria Històrica: 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes El programa commemora el setantè aniversari del final de la Guerra Civil a la ciutat de Tarragona, posant èmfasi en la importància de la recuperació de la memòria democràtica i el reconeixement de les víctimes. L'entrada de les tropes a la ciutat (15 de gener de 1939) L'historiador Jordi Piqué detalla els moviments militars que van posar fi al control republicà: • Les tropes van entrar per dos fronts: la carretera de València (cos d'exèrcit marroquí) i l'avinguda Catalunya (Divisió de Navarra). • Es va produir un últim enfrontament bèl·lic al pont del Francolí, on guàrdies de salt republicans van intentar protegir la retirada. • A les 15:00h, la bandera bicolor es va hissar a l'Ajuntament de Tarragona sota el cant del Cara al Sol. Una ciutat exhausta i castigada Es descriu una Tarragona paralitzada i profundament ferida per la guerra: • La població civil estava famolenca i atemorida després de mesos de bombardejos constants. • S'estima que van caure unes 4.000 bombes, afectant centenars d'edificis i deixant milers de persones sense llar. • La majoria d'homes joves estaven mobilitzats al front, per la qual cosa la ciutat estava habitada principalment per dones, nens i gent gran. • Abans de l'entrada franquista, l'administració republicana va destruir instal·lacions estratègiques com la ràdio i el telègraf en la seva retirada. El cicle d'actes "Només en fa 70" L'Ajuntament de Tarragona, en col·laboració amb el Memorial Democràtic, ha organitzat un programa extens d'activitats fins al mes d'abril: • Vessant Acadèmica: Inclou un congrés sobre el paper de l'Església durant la guerra i jornades sobre la metodologia de la història oral. • Vessant Divulgativa: Exposicions sobre Pau Casals i els bombardejos, a més de 14 conferències. • Patrimoni bèl·lic: L'obertura al públic del refugi antiaeri de l'Ajuntament, museïtzat per transmetre l'angoixa viscuda sota les bombes. "Si torna a haver-hi una altra guerra, jo em posaré sota la primera bomba que caigui." Aquesta cita, compartida per Rosa Rossell, resumeix el trauma generacional de molts tarragonins que van sobreviure al conflicte.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
150 anys de Bombers de Tarragona: El nou calendari
Celebració del 150è aniversari dels Bombers de Tarragona En el marc de les festivitats pel segle i mig d'història del cos, s'ha presentat una iniciativa artística i visualment impactant: un calendari de paret per al 2009. Aquest projecte neix de la col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i el cos de bombers per apropar la seva tasca a la ciutadania. Detalls del Calendari: Una Visió des de l'Escala L'autor de les imatges, el bomber i fotògraf Ildefons Romero, explica que la singularitat d'aquest calendari rau en la seva perspectiva: Les fotografies s'han realitzat des d'una escala de 30 metres d'alçada, una de les més altes disponibles. L'objectiu és mostrar Tarragona tal com la veuen els professionals durant el seu servei, sense artificis ni dissenys forçats. Destaquen imatges inèdites com el Mercat de Bonavista en plena ebullició o un primer pla de l'estàtua de Roger de Llúria al Balcó del Mediterrani. Calendari d'Activitats de l'Aniversari L'Ildefons ha desgranat els actes previstos fins al mes de maig per commemorar aquesta efemèride: Febrer: Concurs d'excarceració (tècniques de rescat en cotxes accidentats) amb participants d'arreu de Catalunya. Abril: Jornades tècniques sobre incendis en Ciutats Patrimoni de la Humanitat. Maig: Jornades internacionals sobre risc químic, on el parc de Tarragona és un referent absolut. 8 de Març: Activitats infantils (tirolines i jocs) per celebrar el patró dels bombers. La Vida al Parc de Bombers Durant l'entrevista, s'ha posat en relleu que la feina del bomber va més enllà de les emergències. El dia a dia inclou pràctiques diàries, manteniment d'hidrants i una hora d'esport obligatori per mantenir la condició física. "És un treball molt agraït perquè sempre que vas ets ben rebut i, quan marxes, la gent queda molt agraïda."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Lluita pel batxillerat al barri de Sant Salvador
Resum de la problemàtica educativa a Sant Salvador El barri de Sant Salvador a Tarragona es troba en peu de guerra per la configuració del seu futur Institut d'Ensenyament Secundari (IES). Els representants veïnals i de mares i pares denuncien que el projecte actual de la Generalitat de Catalunya només preveu línies d'ESO, deixant fora el batxillerat i els cicles formatius, malgrat les promeses històriques d'un centre complet. Punts clau de la reclamació: Desinformació institucional: Tant l'AMPA com l'Associació de Veïns critiquen la falta de transparència del Departament d'Educació. Afirmen que el projecte inicial incloïa batxillerat i que s'ha retallat sense comunicació prèvia. Demanda real: Els pares han realitzat enquestes pròpies que indiquen que almenys 30 alumnes del barri volen cursar batxillerat, una xifra similar a la de municipis com Mont-roig del Camp o Constantí, on sí que s'ofereixen aquests estudis. Greuge comparatiu i risc social: El barri té una taxa d'immigració superior al 40% i un nivell socioeconòmic mitjà-baix. L'obligació de desplaçar-se al centre de Tarragona augmenta el risc de fracàs escolar i suposa una despesa inassumible en transport per a moltes famílies. Crítica al govern: Jesús Garrido expressa una forta decepció amb les polítiques educatives actuals, qualificant-les de distants de les necessitats de la classe obrera. Mobilitzacions previstes: "És l'única sortida que tenen les persones de Sant Salvador... sentir que el barri no compta per a res." Davant la falta de respostes, s'ha convocat una manifestació el proper divendres a les 18:00 h, que consistirà en una marxa per la carretera N-240 entre els quilòmetres 3 i 5.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Tacletes: Creixement i activitats per a famílies a Tarragona
L'associació Tacletes i el seu creixement a Tarragona L’entitat Tacletes, una associació de mares (i pares) nascuda a Tarragona, celebra els seus primers tres mesos de vida amb una activitat frenètica i un èxit aclaparador de participació. El que va començar com una trobada informal de dones amb els seus fills a la Rambla Nova, s'ha convertit en una comunitat estructurada que busca compartir experiències i moure's per la ciutat sense renunciar a la companyia dels més petits. Filosofia i objectius L'entitat neix de la necessitat de trobar espais on els progenitors puguin fer activitats conjuntament amb els seus fills, més enllà dels espais de guarda tradicionals. La seva filosofia es basa en: Treball en xarxa: Col·laboració amb empreses i professionals locals per oferir serveis i formació. Acompanyament: Espais de confiança per parlar sobre les inquietuds de la criança (son, alimentació, cura). Visibilitat: Integrar les criatures en la vida social i cultural de la ciutat com un "apèndix" natural dels pares. Activitats i formació destacada L'associació organitza xerrades i tallers gratuïts o a preus assequibles al Centre Cívic de la Part Alta: Mètode Cangur: El doctor Adolfo Gómez Papi tanca la xerrada sobre el contacte pell amb pell, especialment beneficiós per a nadons prematurs. Ioga en família: Un curs de 10 setmanes en col·laboració amb el centre Essència per fomentar el benestar emocional. Alimentació Biològica: Tallers de cuina i xerrades sobre nutrició infantil ecològica. Psicopedagogia Internacional: Un projecte per viatjar a Barcelona per assistir a les jornades de Laura Gutmann. Projectes de futur i demandes L'èxit de les convocatòries ha fet que l'espai actual resulti petit. Per això, des de l'entitat fan una crida a les institucions per obtenir millors infraestructures. Finalment, han anunciat el llançament de la seva nova web de contacte: "Volem que quedi clar que fem de pont, que treballem en xarxa i donem a conèixer a diferents professionals de la ciutat." Per a més informació, l'associació ha habilitat el domini www.tacletes.org per centralitzar les inscripcions i les novetats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Conflicte Urbanístic al Pou Boronat: Veïns de Bonaire
Conflicte Urbanístic al Barri de Bonaire El programa aborda la problemàtica del veïnat de les parcel·les Bonaire, situades a Tarragona (Nacional 240), davant del campus de la URV. Els residents, representats per Mario Font i Rosa Queralt, han descobert recentment que les seves llars estan amenaçades d'enderroc pel projecte de l'Àrea de Residència Especial (ARE) Pou Boronat. Punts Clau del Conflicte • L'amenaça d'enderroc: Malgrat ser habitatges de primera residència consolidats des dels anys 50, el nou planejament preveu la construcció de prop de 1.890 nous habitatges, ignorant les construccions preexistents. • Diferència de tracte: Els veïns denuncien un greuge comparatiu, ja que zones properes com Can Sala s'han preservat en el projecte, mentre que les seves cases (que només ocupen 8.000 metres quadrats) es volen expropiar. • Manca d'informació: Els afectats critiquen durament que s'han hagut d'assabentar del projecte a través d'internet, sense cap comunicació oficial per part de la Generalitat ni de l'Ajuntament. Gestions i Al·legacions L'associació de veïns ha iniciat una ofensiva legal i institucional: • Han presentat al·legacions jurídiques dins dels terminis legals. • S'han reunit amb el Conseller d'Urbanisme de Tarragona, el senyor Terrés, qui s'ha compromès formalment a presentar al·legacions des de l'ajuntament per protegir els veïns. • Tenen previstes reunions amb el delegat del Govern de la Generalitat, Xavier Sabaté, i amb el delegat d'Urbanisme, el senyor Santacana. "No volem que es despulli un sant per vestir-ne un altre. Hi ha prou lloc per fer els habitatges sense haver de tirar terra les nostres cases." Crítica al Model de Planejament Els portaveus defineixen la situació com una falta de sensibilitat humana en els estudis tècnics, afirmant que els tècnics s'han centrat en la flora i la fauna però han tractat els residents com a simples números de parcel·la. Reclamen una democràcia participativa real i una urbanització que millori les seves condicions (clavegueram i enllumenat) sense destruir les seves vides.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Entrevista a Rafael Comas, nou cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona
Rafael Comas: Un nou impuls per a la Guàrdia Urbana de Tarragona El tarragoní Rafael Comas, format a la divisió de seguretat ciutadana dels Mossos d'Esquadra, assumeix la direcció de la policia local amb l'objectiu de transformar el cos sota un pla estratègic (2009-2011) basat en la proximitat i l'especialització. Eixos principals del pla estratègic Unitat de resolució de conflictes veïnals: Creació d'un equip de mediació per fer seguiment de les queixes per sorolls i convivència, evitant que els problemes quedin latents. Unitat de delinqüència urbana (Paisà): Grup d'agents no uniformats dedicat a tres objectius: incivisme, furts (especialment en zones comercials) i petit tràfic de drogues. Model de proximitat dirigit: Superar la idea del "sereno" tradicional per un patrullatge que treballi per objectius concrets i la resolució d'incidències reals, no només per percepció visual. Seguretat i convivència L'intendent destaca que la seguretat és essencial per a la qualitat de vida de la ciutat. Entre les prioritats figuren: * Oci nocturn: Intervenció al port esportiu per evitar conductes incíviques a la sortida dels locals. * Col·laboració policial: Treball conjunt amb Mossos d'Esquadra i policia portuària en zones estratègiques i entorns escolars. Gestió del trànsit i mobilitat Seguretat: Campanyes de control d'alcoholèmia, velocitat i ús del casc/cinturó. Fluïdesa: Ús d'agents de mobilitat per descongestionar la zona centre i actuar contra l'aparcament en doble fila que obstaculitza la circulació. "La ciutadania no entendria que no treballéssim conjuntament amb els Mossos d'Esquadra; ens hem d'ajudar mútuament."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Entrevista a Joan Aregio: Reptes de Tarragona el 2009
Balanç de l'actualitat política de Tarragona amb CiU El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Joan Aregio, analitza la situació de la ciutat a l'equador del mandat (2009). La seva visió és crítica amb la gestió de l'alcalde Ballesteros, centrant-se en l'incompliment de promeses i la manca de projectes executats. Crítica a la gestió del Govern Municipal Aregio posa una nota de "deficient" als primers 18 mesos de govern, destacant diversos punts negatius: Excés de propaganda: Acusa l'equip de govern de basar-se en la publicitat i el "farem", sense concretar realitats. Promeses incomplertes: Menciona específicament el retard en la construcció dels 900 pisos de protecció oficial i la falta de solucions per a la façana marítima. Incapacitat de gestió: Assenyala la paràlisi en grans temes com la Tabacalera, el Banc d'Espanya o l'Escola Oficial d'Idiomes. Economia i Fons d'Inversió Local Respecte als anomenats "milions de Zapatero" (Fons d'Inversió Local), el portaveu de CiU proposa una visió alternativa: Creu que els 24 milions s'haurien d'haver destinat, en un 50%, a pagar proveïdors i petites empreses per injectar liquiditat immediata a l'economia real. Critica que la burocràcia municipal retardarà les obres fins a l'estiu, perdent eficàcia davant la rapidesa de la crisis. "S'ha agafat de manera intencionada el moment més alt de l'IPC per fixar els impostos; això és un escàndol i els ciutadans perdran poder adquisitiu." El futur del POUM i les Eleccions del 2011 POUM: CiU manté una actitud constructiva tot i presentar al·legacions puntuals, a diferència de l'oposició que va fer el PSC en el passat. Eleccions 2011: Aregio es mostra optimista per recuperar l'alcaldia, afirmant que només els separen dos regidors de la victòria i que està a disposició del partit per encapçalar la llista.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Projectes i reptes de Tarragona pel 2009 amb Sergi de los Rios
En aquesta entrevista, Sergi de los Rios, portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Tarragona, realitza un balanç positiu dels primers 18 mesos de mandat i desgrana els objectius clau per a l'any 2009, considerat l'equador de la legislatura. Balanç de mandat i proximitat De los Rios destaca que, malgrat certs endarreriments administratius com el del POUM, el ritme d'actuació ha estat bo. Subratlla la importància de les polítiques de proximitat mitjançant: * La consolidació de la Brigada d'Intervenció Ràpida per a petits arranjaments a la via pública. * La figura del regidor de barri com a interlocutor directe amb la ciutadania. Projectes Estratègics per al 2009 L'any 2009 es defineix com l'any dels projectes estructurals que han de transformar el model de ciutat: * Mercat Central: S'anuncia que el projecte executiu es farà públic abans del 20 de gener, permetent concretar terminis i finançament. * Parc Tecnològic de Campclar (Sassalades): Un projecte de més de 20 hectàrees centrat en la recerca i transferència tecnològica per als sectors químic i energètic. * Nou Model Turístic: Creació d'un nou ens de gestió mixta (públic-privat) que substitueixi l'actual Patronat per guanyar agilitat i competitivitat. Dinamització Cultural i de Congressos El portaveu remarca el canvi de filosofia del Palau de Congressos, passant de ser un "búnquer" a un espai obert amb una programació estable d'exposicions. També destaca el reforç de l'equip comercial per mantenir l'activitat en un context de crisi econòmica. "Aquest 2009 ha de ser el gran any per concretar els projectes estructurals de llarg abast que definiran la Tarragona del futur."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Crisi al sector de l'automòbil: balanç 2008 i perspectives 2009
Crisi profunda al sector de l'automòbil a Tarragona L'entrevista amb Emili Beltran, secretari de l'associació ASTAVE, revela una situació crítica per als concessionaris i tallers de la província. El tancament de l'exercici 2008 ha deixat dades que es qualifiquen d'"escandaloses", amb una caiguda generalitzada en tots els segments del mercat. Balanç negatiu del 2008 L'any 2008 ha estat marcat per una davallada de vendes sense precedents, especialment intensa en el segon semestre: Davallada global: Una pèrdua acumulada del 34,1% en vendes totals, arribant al 51,1% de caiguda només al desembre. Segments afectats: Els totterrenys (-48,8%) i els vehicles comercials (-53,4%) són els més perjudicats. Mínims històrics: De les més de 23.000 unitats venudes el 2005 s'ha passat a poc més de 13.000 el 2008. Crítica a les mesures institucionals Beltran es mostra molt crític amb la gestió política i les ajudes actuals: Pla VIVE: Es considera totalment inicaç perquè es basa en el finançament en un moment de bloqueig bancari. Impostos: Denuncia l'augment "escandalós" de l'impost de matriculació per a les motocicletes des de finals de desembre. Manca de suport: El sector se sent abandonat en comparació amb les grans fàbriques, malgrat que el degoteig de pèrdues de llocs de treball en petites empreses és continu. "El finançament està totalment tancat i, per tant, hi ha molt poques possibilitats que qualsevol ciutadà pugui accedir a un vehicle." Propostes i futur per al 2009 De cara al nou any, les perspectives no són optimistes. El sector reclama mesures urgents i directes: Retorn al Pla Prever: Ajudes directes que redueixin el preu del vehicle en lloc de només finançar-lo. Flexibilitat laboral: Facilitats per adequar les plantilles a la nova realitat del mercat (caiguda del 50% de la facturació). Desbloqueig del crèdit: El 80% de les vendes depenen del finançament; sense crèdit, la recuperació és impossible.