Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1153-1176 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
21 anys d'exposicions col·lectives d'art a Tarragona
Evolució i història de l'exposició col·lectiva L'entrevista amb l'avi Ramon Martí ens submergeix en la trajectòria de la 21a exposició col·lectiva de treballs artístics de Tarragona. El que va començar fa més de dues dècades com una iniciativa per engrescar els pintors locals, s'ha convertit en un referent cultural de la ciutat. Els orígens i la temàtica local Martí explica que la idea original va sorgir de la necessitat de crear una mostra dedicada exclusivament a temes monumentals i turístics de Tarragona. En aquell moment, tot i que hi havia bons pintors, la majoria es dedicaven al paisatgisme general o bodegons, però no hi havia una aposta comercial pel patrimoni local: Es van buscar racons desconeguts de la ciutat. La primera mostra va reunir uns 30 artistes a l'antic Ajuntament. L'èxit va ser rotund, convertint l'exposició en una mena de "llibre de fotografies" pictòric. Creixement i canvi d'ubicacions A mesura que el nombre de participants creixia, passant de 30 a 50 i finalment a més de 100, l'organització va haver d'anar buscant espais més amplis: Antic Ajuntament: El primer espai, que aviat va quedar petit. Voltes del Pallol: Un lloc emblemàtic que es va recuperar per a l'art, incloent-hi activitats paral·leles com cinema a l'aire lliure. Tinglado 1 del Moll de Costa: Gràcies a l'Autoritat Portuària, l'exposició ha trobat la seva seu actual per encabir el gran volum d'obres. "A Tarragona ja vam començar a fer patrimoni quan encara no se'n parlava tant com ara." Diversitat artística actual En l'edició actual, participen 118 artistes (tot i que per motius personals n'hi ha un centenar exposant). La mostra destaca per la seva gran heterogeneïtat: Disciplines: Pintura, escultura, fotografia, dibuix i treballs manuals. Perfils: Des d'artistes premiats internacionalment fins a aficionats que tot just comencen. Estils: Des de l'hiperrealisme fins a l'art contemporani. L'exposició es pot visitar al Moll de Costa de Tarragona fins al 30 d'agost.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Exploració Silenciosa i Pauses en la Comunicació Digital
Anàlisi de l'Estructura Temporal i el Silenci Aquest document presenta una seqüència de marcadors temporals que suggereixen una estructura de contingut basada en pauses i intervals de temps rítmics. Malgrat l'absència de transcripció textual explícita, l'organització del temps és fonamental per entendre la progressió de l'episodi. Conceptes Clau i Estructura Intervencions Rítmiques: Les marques de temps apareixen en intervals regulars, sovint cada 2 segons en les fases més denses (per exemple, entre el segon 96 i el 167). Segments de Reflexió: Existència de períodes més llargs de silenci o pauses deliberades que podrien indicar canvis de tema o moments per a la reflexió de l'oïdor. Densitat Temporal: El segment final (del segon 957 al 1025) presenta una concentració elevada de marcadors, indicant possiblement una conclusió accelerada o un resum de punts clau. "L'espai entre les paraules sovint comunica tant com el missatge mateix." Objectius del Contingut Establir una cronologia lineal del discurs. Identificar els punts d'inflexió on el ritme de la comunicació canvia. Facilitar la navegació mitjançant una estructura modular basada en segons.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Entrevista i concert de Noa a Tarragona
Música, identitat i el missatge de pau de Noa L'artista israeliana Noa presenta el seu concert a Tarragona, compartint detalls sobre la seva proposta musical, la seva estreta relació amb els col·laboradors i la seva visió de la música com a eina de transformació social. Col·laboracions i l'àlbum "Genes & Jeans" El concert compta amb la presència de Mira Awad, artista amb qui Noa ha col·laborat en el projecte There Must Be Another Way. Aquest àlbum conjunt és una aposta per la convivència que barreja l'àrab i l'hebreu. Per altra banda, Noa presenta el seu treball en solitari Genes & Jeans, una recerca personal sobre les seves arrels que destaca per: La fusió entre la tradició del Yemen (representada pels genes) i la modernitat d'Occident (els jeans). La importància de la història familiar i les converses amb els seus avis. Una recerca de la universalitat a través d'allò més íntim. L'equip musical i la preparació Noa posa en valor la fidelitat i el talent dels seus músics: Gil Dor: El seu director i guitarrista, col·laborador clau des de fa 20 anys. Anna Gil Howard: Multiinstrumentista que aporta teclats, flauta i harmonies vocals. Agadi Seri: Percussionista especialitzat en sonoritats iemenites tradicionals fusionades amb elements moderns. L'artista subratlla el respecte pel seu públic, cuidant el descans previ i realitzant un ritual d'unió amb el seu equip abans de pujar a l'escenari per generar una energia col·lectiva. Missatge social: Eurovisió i la pau Sobre la seva participació a Eurovisió amb Mira Awad, Noa defensa el festival com una plataforma d'exposició immillorable per a missatges profunds. Malgrat la visió trivial que es pugui tenir del concurs, l'artista afirma: "Quan jo ploro, ploro per tots dos. El dolor no té nom." Per a Noa, la música és l'eina perfecta per enderrocar murs i construir ponts d'empatia, especialment en el conflicte de l'Orient Mitjà, apel·lant a la coexistència pacífica malgrat les dificultats polítiques.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
El Cau del Tauró: Conservació i Misteris Marins
El Cau del Tauró: Un viatge a l'apassionant món dels escuals En aquesta conversa amb en Joan Ribé, responsable del museu El Cau del Tauró situat a l'Arboç, s'explora la trajectòria d'aquest espai únic i la seva missió de conscienciació mediambiental. Història i Evolució del Museu Orígens: Ribé va començar a col·leccionar dents fòssils als 7 anys, troballes realitzades a les muntanyes del Penedès que antigament estaven sota el mar. La col·lecció: Actualment, el museu compta amb unes 70.000 peces que inclouen restes de taurons d'arreu del món. Ampliació: Després d'un període de reformes, el museu s'ha ampliat amb una tercera sala de 100 m² per acollir més visitants i noves exposicions. La Protagonista: El Tauró "Miracle" Un dels punts més emotius de l'entrevista és el record del tauró femella anomenat Miracle, que va aparèixer a la platja del Miracle de Tarragona. "No volíem que es cremés, sinó tenir-la com una espècie de símbol per donar consciència a la gent del que realment estan patint aquests animals." Ribé explica que, després d'un llarg procés administratiu amb la Generalitat, han aconseguit dissecar-la per a finalitats museístiques, convertint-la en l'atractiu principal de la nova sala. Contingut de la Visita Guiada Les visites al museu són sempre guiades i duren aproximadament una hora i mitja, cobrint diversos aspectes: Evolució i Biologia: Explicació dels 400 milions d'anys d'història d'aquests animals i els seus sistemes de reproducció. Diversitat d'espècies: Des del tauró balena de 15 metres fins al tauró pigmeu de només 20 centímetres. Interactivitat: Possibilitat de tocar pells i observar mandíbules amb dents de formes variades segons l'alimentació (com les dents planes de la mussola). Aquaris vius: Presència de taurons mediterranis vius, com la pintarroja. Conservació i Futur Ribé alerta sobre el perill d'extinció de moltes espècies a causa de la pesca massiva, la contaminació i les llargues gestacions d'aquests animals. Destaca que els taurons són essencials per a la salut dels oceans, ja que actuen com els "netejadors del mar".
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Entrevista a Santi de Love of Lesbian al Palfest
Love of Lesbian al Festival Palfest L'entrevista se centra en la participació del grup Love of Lesbian al festival Palfest durant el cap de setmana. El cantant de la banda, el Santi, comparteix la seva visió sobre el moment actual del grup, marcat per una intensa activitat en directes i la promoció del seu disc 1999. Desafiaments de la Indústria i Formats Especials El Santi explica com, actualment, ser un músic professional a l'estiu implica una ocupació de "full time". No només es tracta de fer concerts, sinó de respondre a les demandes constants de mitjans i festivals que busquen la singularitat: Pressió mediàtica: Les ràdios i televisions sovint demanen continguts "especials" que obliguen el grup a preparar fins a 50 formats diferents (acústics, versions singulars, etc.). Complexitat logística: El grup ha de gestionar una agenda frenètica que els porta per tota la península (Àvila, Pontevedra, Burgos). El Repertori en els Festivals Un dels punts més delicats per a la banda és la tria de cançons per als formats reduïts dels festivals: Sacrifici de temes: Amb tres discs en castellà al mercat, és difícil encabir totes les peces que el públic vol sentir. Les "banderes": Mantenen els temes clàssics perquè molts seguidors els descobreixen amb retard a causa del funcionament de les plataformes actuals. Vida a la Furgoneta i Psicologia de Grup La conversa revela la dinàmica interna del grup durant els llargs trajectes: "Si vull que la gent faci alguna cosa, ho tinc molt fàcil, dic: no hi ha collons de fer això. Llavors tothom es rebel·la i ho fa." Creativitat i humor: La furgoneta és un espai per a la broma i les performances, més que per a la composició musical estricta. Psicologia inversa: El Santi utilitza una mena de psicologia infantil per motivar els seus companys a l'hora d'innovar o fer el "pallasso" sobre l'escenari.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
Arriba el Tarragona Mestival Sound a Torreforta
Un nou referent de mestissatge i cultura a Tarragona El festival Mestival Sound s'estrena aquest cap de setmana al carrer Riu Fluvià del barri de Torreforta. L’entrevista amb l’Eduard Nadal, conegut com a 'Dudi', programador i responsable tècnic de l'esdeveniment, desgrana una proposta que aposta per la combinació de música autòctona, ritmes forans i activitats solidàries. Programació destacada L'esdeveniment es divideix en dues jornades principals amb estils molt variats: Divendres 7 d'agost: El festival arrenca amb una nit dedicada a la música internacional. Destaca la presència de Jalil (Marroc) i l’Orquestra La Clave (Colòmbia), oferint una fusió entre el nord d'Àfrica i el Carib. Dissabte 8 d'agost: La jornada més extensa, que comença a la tarda amb ritmes urbans: Reggae jamaicà amb Game Over Selectors. Hip-hop local amb Joel i DJ Strom. Micro Obert: Una iniciativa perquè nous talents puguin pujar a l'escenari prèvia inscripció. Plat fort a la nit amb la Kinky Beat, Ai Ai Ai (rumba catalana moderna) i la sessió final de Sheriff Sound System (cantant de Doctor Calypso). Espais i activitats complementàries El festival no és només música, sinó que s'ha concebut com una fira integral al carrer: Dos escenaris: Un de gran per als caps de cartell i un de petit situat a la zona de tallers que funcionarà com a espai chill out amb música bugalú i llatina dels setanta. Fira cultural: Entitats solidàries, tallers artístics, artesania i una mostra gastronòmica. Ambient i logística: L'organització subratlla que el lloc és ideal per la seva tranquil·litat i vegetació. A més, s'ha habilitat una línia d'autobús nocturn (L6 i L13) per facilitar l'accés sense cotxe. "La idea del festival sempre ha estat incloure tant el mestissatge que es fa aquí com la música més d'arrel autòctona de països foranis."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
14'
Entrevista a Alberto Grima: Cantautor a Tarragona
Entrevista a Alberto Grima a Tarragona Ràdio El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio entrevista el músic Alberto Grima amb motiu del seu pròxim concert al Rock Bar de la Rambla Nova. L'entrevista, realitzada de forma espontània mentre l'artista gaudia de la platja del Miracle, repassa la seva trajectòria i el seu estil musical. Trajectòria i estil musical Inicis: Va començar en grups a l'institut tocant funk d'estil americà fins que es va vincular a l'Associació de Músics de Tarragona. Format actual: Es presenta en un format minimalista de solista, acompanyat només per la seva guitarra, veu i harmònica. Filosofia: Defineix el seu projecte com a "Juan Palomo" (jo m'ho faig tot), encarregant-se fins i tot del so al principi dels seus directes. L'essència de les lletres Grima destaca que per a ell és fonamental el contingut del que canta: * Busca fugir dels tòpics habituals de l'amor per oferir una visió més personal. * Cura de la lletra: Prioritza el missatge per sobre del ritme fàcil o la melodia popera. * Exemple personal: La seva cançó "Mil veces", tot i semblar que parla d'una ruptura sentimental, és en realitat un homenatge a la seva àvia, composta en un moment personal difícil. Pròxims esdeveniments Divendres a la nit: Concert al Rock Bar (Rambla Nova) a les 23:30h. Festival de la iXarda: Participació en aquest festival local durant les festes de Sant Magí. "De moment es tracta de disfrutar la música, arribar al públic i, a poc a poc, mai se sap on podem arribar."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Presentació de la quarta edició del Palmfest a l'Hospitalet de l'Infant
El Palmfest es consolida a l'Hospitalet de l'Infant El programa de Tarragona Ràdio rep l'Albert Miró i l'Àngel Lópera per presentar la quarta edició del Palmfest, un festival de música independent que se celebra a l'Hospitalet de l'Infant. Tot i el context de crisi econòmica i la davallada en patrocinis, l'organització es mostra optimista gràcies a la gran resposta del públic i les expectatives de venda d'entrades. Detalls clau de l'edició: Imatge i humor: Aquest any el festival compta amb la col·laboració de Carlos Areces i Aníbal Gómez (coneguts per Muchachada Nui) com a imatge del festival, aportant un toc fresc i cítric. Logística i seguretat: Després d'una primera edició marcada per temporals, l'organització ha reforçat les infraestructures per resistir el vent i realitza un seguiment meteorològic constant. Ubicacions: El festival es reparteix entre la platja Punta del Riu (jornades gratuïtes de dijous i diumenge) i el port esportiu (divendres i dissabte). Programació destacada: Dijous: Nit de grups locals i de proximitat com Amazoni (en acústic) i Arizona Baby. Divendres: Jornada amb un enfocament més electropop amb artistes com El Columpio Asesino i apostes per l'electrònica francesa (Búzic). Dissabte: El dia fort amb Love of Lesbian com a cap de cartell, acompanyats d'apostes emergents com Extraperlo i el grup local Estradine. Diumenge: Tancament gratuït a la platja amb col·lectius de DJs de l'Hospitalet. "No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
Francis Núñez: De Tarragona al Japó amb la Sirenita
Francis Núñez: Una trajectòria d'èxit en la dansa L'entrevista ens presenta en Francis Núñez, un ballarí de Tarragona amb una carrera fulgurant que l'ha portat a les companyies més prestigioses. Durant la conversa, es repassa la seva evolució professional i el seu nou repte internacional al Japó. Orígens i formació Va començar a ballar de molt petit a la Casa Regional d'Andalusia de Tarragona. Als 16 anys va decidir dedicar-se professionalment a la dansa, abandonant els estudis administratius per centrar-se en la seva passió. Ha treballat amb figures llegendàries com Antonio Gades, de qui guarda un record especial: "Va ser una entitat molt important en el món de l'art... vaig tenir la sort de treballar amb ell a Bodas de Sangre, una joia de la dansa." Projectes destacats Ha format part del Ballet Nacional d'España sota la direcció de José Antonio. Va participar en el cinema de la mà de Carlos Saura, consolidant la seva versatilitat com a artista. L'aventura japonesa: La Sirenita flamenca Francis es trasllada a Tòquio per encarar un projecte com a coreògraf per a la companyia Latidos Flamencos, dirigida per Yoko Sasaoka: L'espectacle és una adaptació de La Sirenita de Disney a través de la dansa espanyola i el flamenc. Comptarà amb 40 ballarines japoneses, música en directe creada per a l'obra i vestuari de dissenyadors de Sevilla. Francis destaca la gran passió i el respecte que el públic japonès sent per la cultura flamenca, descrivint-los com a alumnes excepcionals i molt agraïts.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
45'
Debat sobre la crisi i el futur del model cultural a Tarragona
La cultura a Tarragona: Entre la subvenció i la indústria L'episodi analitza profundament l'estat actual del sector cultural al Camp de Tarragona, especialment davant un context de crisi econòmica i canvi de model. Els convidats discuteixen la dependència de les institucions i la necessitat de recuperar el pols creatiu de la ciutat. El problema del finançament i l'encaix institucional • Marc Chornet destaca que moltes entitats històriques, com la Cooperativa Obrera de Tarragona, pateixen una 'crisi perpètua' perquè el seu model no encaixa en les estructures rígides de les subvencions actuals. • Es debat la diferència entre subvenció (ajuda a fons perdut) i finançament (inversió en un projecte amb retorn), arribant a la conclusió que el sector a Espanya té mancances legals com la inexistència d'una llei de mecenatge efectiva com la francesa. El paper de l'administració i la gestió cultural • Rosa Comas explica la dificultat dels gestors culturals per orientar projectes que es troben en la 'frontera de les arts' i que tenen difícil encaix en les convocatòries oficials. • Es crítica que a vegades es prioritzi l'espectacle massiu com a indicador d'èxit, en lloc de potenciar la sensibilitat cultural des de la base i la participació activa del públic. La iniciativa privada i les sales de concerts "Mantenir una sèrie de concerts amb iniciativa privada únicament és difícil i econòmicament no és rentable." • Toni Hernández, de la sala Bequeria, aporta la seva visió com a programador privat, recordant que espais com el seu fan sovint un servei públic davant la manca d'infraestructures municipals adequades. • Es menciona amb preocupació el tancament de l'única galeria d'art contemporani de la ciutat, Art Tarragona, com a símptoma de la fragilitat del sector visual. Cap a un 'Pla de Rescat' cultural • Blai Mesa anuncia una taula rodona amb experts (com Florenci Guntín o Carme Sais) per plantejar un rescat del sector. • Es destaca la pèrdua de col·lectius de joves organitzats en els últims anys i la necessitat d'entendre la cultura no com un ornament, sinó com un servei públic i un motor econòmic (PIB).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
L'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona: Matrícula i futur
Gestió acadèmica i procés d'inscripció L'entrevista detalla el funcionament de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a Tarragona, centrant-se en el procés de preinscripció que s'inicia a finals d'agost. S'expliquen els mecanismes d'accés segons el coneixement previ de l'alumne: • Acreditació directa: Mitjançant certificats reconeguts o estudis previs a l'EOI. • Prova de nivell: Per a aquells que no poden acreditar el seu coneixement. • Sorteig de places: Atès que la demanda sovint supera l'oferta, s'utilitza un sorteig per determinar l'ordre de matrícula. "No s'ha de tirar la tovallola si no t'ha tocat una plaça directa, perquè la llista corre i sempre hi ha una repesca al setembre per cobrir les vacants." Evolució del perfil de l'estudiant i l'aprenentatge d'idiomes La corba de l'anglès Actualment, el perfil de l'estudiant ha canviat. L'anglès ja no presenta una estructura de piràmide (molts alumnes a primer i pocs a cinquè), sinó que s'ha convertit en un rombe o una recta. Això es deu al fet que els joves surten de l'ensenyament obligatori amb un nivell equivalent a tercer, fet que massifica els cursos de quart i cinquè. Diversitat d'idiomes i motivacions • Existeix un gran interès per les segones i terceres llengües estrangeres. • L'alumnat és molt divers: des de joves universitaris fins a persones jubilades que busquen mantenir la ment activa i interaccionar socialment. • A Tarragona, el turisme i la indústria fan que l'anglès es consideri una eina indispensable. Projectes d'infraestructura i activitats culturals L'EOI de Tarragona es troba en un moment de transició esperant la construcció de la nova seu a la Chartreuse (Xar 3). Es preveu que el trasllat podria ser una realitat per al curs 2010-2011 gràcies al conveni entre l'Ajuntament i la Generalitat. Finalment, es destaca la celebració d'una festa de final de curs al Teatre Metropol, un esdeveniment de karaoke artístic que serveix per cohesionar la comunitat educativa i celebrar el tancament de l'any acadèmic malgrat les limitacions d'espai del centre actual.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Ràdio Nicosia: Trencant estigmes a través de les ones
Ràdio Nicosia: Un projecte de comunicació i salut mental En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, els membres de Ràdio Nicosia expliquen el funcionament i la filosofia d'un projecte radiofònic pioner format per persones amb un diagnòstic de malaltia mental (com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar). D'on neix el projecte? El nom prové de la ciutat de Nicosia (Xipre), una ciutat dividida que serveix de metàfora entre la cordura i la bogeria. L'impulsor és en Martín, un antropòleg que va portar la idea de l'Argentina, basant-se en l'experiència de La Colifata. A diferència de l'experiència argentina, Ràdio Nicosia opera fora dels hospitals psiquiàtrics, en el marc de ràdios lliures, per fugir del rol de "pacient". La ràdio com a teràpia social Els integrants subratllen que el programa no es planteja com una radioteràpia individual, sinó com una teràpia social: L'objectiu principal és la lluita contra l'estigma. Es pretén que la societat aprengui a mirar les persones més enllà del seu diagnòstic. Com bé diu el seu lema: "Les etiquetes són per a la roba, no per a les persones." Continguts i participació El projecte compta amb uns 45 col·laboradors (40 amb diagnòstic i 5 sense) i tracta temes universals com el treball, els somnis, la sexualitat o la por, buscant sempre l'espontaneïtat i el vincle amb l'oient. On i quan escoltar-los? Web: www.radionicosia.org Ràdio Contrabanda: Dimecres de 4 a 6 (Barcelona). Col·laboracions: Han passat per COMRàdio i la Cadena SER, portant la seva veu a tot l'Estat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
Sostenibilitat i innovació a Henkel Ibérica
Henkel i el seu compromís amb el medi ambient En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, la directora de comunicació de Henkel Ibérica, Elisenda Ballester, explica com la companyia integra la sostenibilitat en el seu ADN i en tota la cadena de valor. El focus no és només reduir l'impacte en la fabricació, sinó també oferir productes que facilitin un consum responsable a les llars. Àrees de negoci i marques principals Henkel opera mitjançant tres unitats de negoci clau amb marques molt consolidades: * Detergents: Dixan, Wipp Express, Estrella, Conejo. * Cosmètica: Diadermine, Licor del Polo, Gliss, La Toja. * Adhesius: Pritt, Loctite. Innovacions sostenibles destacades La companyia aposta per una R+D constant per crear fórmules eficaces que minimitzin l'ús de recursos: - Estalvi energètic: Detergents com Wipp Express permeten rentar en aigua freda, reduint fins a un 80% l'energia i un 70% l'aigua consumida. - Estalvi d'aigua: Productes cosmètics com les mousses netejadores que no requereixen aigua per a la seva aplicació. - Materials renovables: La barra d'adhesiu Pritt està fabricada amb un 90% de matèries primeres renovables. - Packaging: Ús generalitzat d'envasos amb un alt percentatge de materials reciclats i reciclables. Educació i transparència Ballester subratlla la importància de la pedagogia amb el consumidor. Destaca que l'usuari ha de fixar-se en els segells d'organismes neutres, com l'A.I.S.E. (Associació Internacional de la Detergència), que avalen el compliment de requisits de seguretat i sostenibilitat. "El lleixiu continua sent el desinfectant universal, el millor que existeix i el més barat, recomanat fins i tot per l'OMS per a la salut pública."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
Entrevista a Anita Miltov: Folk, Punk i Autogestió
Anita Miltov: Una Trajectòria des dels Marges El grup Anita Miltov ens presenta el seu nou treball discogràfic després d'anys de circular per "carreteres secundàries". Durant l'entrevista, expliquen com el seu pas per circuits alternatius i l'autogestió els ha portat fins a l'actualitat, on han decidit fer un pas endavant en la seva carrera professional. Punts Clau de l'Entrevista: El Salt a la Promoció: Després de guanyar el premi Enganxat a la Música a Reus, la banda ha fitxat per una discogràfica, facilitant una major visibilitat i distribució del seu nou disc. Estil Musical Únic: Es defineixen com una barreja de folk, punk i rock, amb una sonoritat enriquida per instruments poc convencionals com el buzuki (laüt grec) o el bodhrán. Diferència entre Disc i Directe: Mentre que el disc és una producció complexa amb moltes col·laboracions (vents, acordió argentí), el seu directe busca la intensitat i la contundència amb una formació més bàsica. L'Origen del Nom: Prové d'una expressió en hebreu (Ani talmid tov) que significa "> Sóc un bon alumne", utilitzada històricament durant la primera intifada. Referències Culturals i Lletres La banda destaca pel seu interès a musicar textos literaris. En aquest nou disc, han adaptat un poema de Robert Graves que reivindica la figura d'una dona valenta i independent, seguint la línia del seu primer treball on van musicar autors com Vicent Andrés Estellés.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Tot bufant: L'art de fer música amb objectes quotidians
Explorant els sons del vent amb Pep Gol i Pep Pasqual En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, el músic Pep Gol ens presenta l'espectacle Tot bufant, una proposta singular que s'emmarca dins el cicle de Cultura de Carrer a Tarragona. Acompanyat per Pep Pasqual, l'objectiu és demostrar que qualsevol objecte pot esdevenir un instrument musical si s'hi sap aplicar el vent. Conceptes clau de l'espectacle Desmitificació dels instruments: L'obra pretén despullar instruments complexos com el clarinet per mostrar que, en essència, són simplement tubs amb forats. Instruments no ortodoxos: S'utilitzen objectes quotidians de tota mena per crear melodies afinades i interpretacions musicals: Ampolles d'aigua. Regadores. Flotadors i globus. Música 100% acústica: A diferència de moltes propostes actuals, no s'utilitzen pre-gravats ni elements electrònics. Tot el que sona és fruit de l'acció directa en el moment. Una experiència per a tots els públics L'espectacle no és només un concert, sinó una combinació de pedagogia, experimentació i teatre. Amb una posada en escena cuidada i un component d'improvisació controlada, els autors busquen sorprendre tant nens com adults: "Volem despullar els instruments i treure'ls-hi tota... desmitificar-los una mica, perquè realment un instrument és una cosa molt senzilla." L'actuació tindrà lloc a la Plaça dels Sedassos de Tarragona, oferint una mirada fresca i orgànica a la creació sonora contemporània.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Incendi i destrucció de l'espai d'art Kuhnsteiner
Incendi al Camp de Mart: Un acte de vandalisme Ahir a la tarda es va produir un incendi al Camp de Mart de Tarragona que va destruir totalment el Kuhnsteiner, un contenidor dedicat a l'exposició d'art contemporani. Causes i situació de l'espai L'incendi ha estat atribuït a un acte de vandalisme protagonitzat per un grup de joves. L'espai estava format per tres contenidors que servien de vivenda d'emergència reconvertida en infraestructura cultural. Tot i que no hi havia obres d'art en el moment del foc (estava tancat per temporada), s'ha perdut tot el sistema d'enllumenat, mobiliari i la infraestructura operativa. Conflicte amb l'Ajuntament de Tarragona Unai Reglero, representant del col·lectiu Caldo de Cultivo, ha expressat un profund malestar amb l'administració local: * Denuncien la poca seriositat de l'Ajuntament per no complir els pactes de reobertura. * Afirmen que des del gener han intentat reunir-se amb la nova regidoria sense èxit. * Critiquen la manca de seguretat; l'espai estava sense electricitat, cosa que impedia el funcionament de les alarmes contractades pel col·lectiu. "S'està perdent una part important de la cultura de Tarragona com és la cultura de base." Futur de la programació cultural Malgrat tenir una temporada completa planificada amb exposicions internacionals, polipoesia i cinema a l'aire lliure, el col·lectiu es troba ara mateix sense seu oficial. Tot i l'estat d'ànim de derrota inicial, Reglero assegura que buscaran noves vies per tirar endavant la cultura contemporània a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Pa ecològic i artesà a Tarragona amb Francesc Servós
Una aposta per la recuperació del pa tradicional Francesc Servós, gerent del forn Bioró, explica la filosofia darrere de la primera penaderia i brioixeria ecològica de la demarcació de Tarragona. L'objectiu principal del projecte és recuperar la qualitat gastronòmica del pa, que s'ha anat perdent amb la industrialització i l'ús de masses congelades. El procés d'elaboració: Temps i ingredients natius La clau de l'èxit d'aquest pa resideix en el respecte pels processos naturals i l'eliminació de qualsevol component químic: Ingredients bàsics: Només s'utilitzen tres ingredients: farina, aigua i sal. Massa mare i ferments salvatges: En lloc de llevat industrial, fan servir massa mare regenerada diàriament, que conté milers de bacteris que aporten aromes úniques. Llarga fermentació: El procés de fermentació pot durar entre 10 i 12 hores en total, un contrast radical amb la mitja hora del pa convencional. Molturació en pedra: Les farines es molen en molins de pedra per evitar que s'escalfin i conservar així el germen original del cereal. Cereals antics i beneficis per a la salut El forn aposta per cereals propers (principalment de Lleida) i varietats poc hibridades: Espelta: Un blat antic molt més digestiu i tolerant. Sègol: Recomanat per a la funcionalitat intestinal i amb un gust més àcid. Llinosa: Utilitzada per donar tocs torrats característics. "El nostre pa no és de compra diària; la llarga fermentació permet que es conservi en condicions òptimes de consum durant 6 o 7 dies." Filosofia de consum i venda El producte es ven a pes i no per peces fixes, garantint el pagament pel valor real. Tot i que el preu és superior al pa industrial, Servós destaca que el rendiment és major perquè no es llença res i el valor nutricional i el plaer gastronòmic són infinitament superiors.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
2009-04-30 UM FERIA ABRIL BONAVISTA
Connexió en directe des de la Fira de Bonavista El reporter Pep Sunyer connecta amb l'estudi per transmetre l'ambient previ a l'obertura de la Fira d'Abril al barri de Bonavista, Tarragona. Es destaca l'organització d'una vintena de casetes i la previsió d'una gran afluència de públic. Gastronomia i noves incorporacions Diversitat culinària: A més dels clàssics finitos, pernil i formatge, enguany hi ha una forta presència de la Casa Argentina, que ofereix productes típics com asado, empanades i el tradicional fernet amb coca. Presència esportiva: L'associació ADT s'estrena amb caseta pròpia per celebrar el seu 25è aniversari i recaptar fons durant el playoff. Entrevistes i protagonistes "Lo importante no es saber [ballar], es disfrutar del ambiente, los finitos y los niños" Ramon López: President de l'associació de veïns de Bonavista, destaca la magnitud de la fira i espera una participació d'entre 40.000 i 50.000 persones, apel·lant al civisme. Vergüenza Ajena: El grup rumber de Tarragona explica els seus orígens i la seva actuació a la caseta de la Casa de Andalucía. Atraccions i lleure La fira no només ofereix música i menjar, sinó que inclou una gran esplanada amb: 1. Atraccions infantils i juvenils (nòria, tío-vivo). 2. La clàssica tómbola amb regals. 3. Escenari principal per a actuacions en directe com les de Guadal Jarafe.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Veus Paral·leles: Diàleg Poètic entre Catalunya i Noruega
Veus Paral·leles: Una connexió poètica internacional L'escriptor i poeta Albert Mestres ens presenta la setena edició de Veus Paral·leles, una iniciativa literària organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest projecte neix de la voluntat de confrontar la poesia catalana amb cultures sovint desconegudes per al gran públic, promovent un intercanvi cultural ric i sorprenent. L'edició d'enguany: El focus en Noruega Aquest any, l'activitat convida a poetes de la tradició noruega per dialogar amb veus de tot el territori de parla catalana. Les característiques clau d'aquesta edició són: Participants catalans: Jaume Pont (Lleida), Montserrat Costes (Capellades), Isabel García Canet (La Marina Alta) i Gabriel de la Santíssima Trinitat (Mallorca). Participants noruecs: Arne Ruste, Inger Elisabet Hansen i Tor Geyer Scherben. Diversitat generacional i geogràfica: L'organització busca sempre un equilibri entre gèneres, edats i territoris (incloent-hi sempre representació de València i Mallorca). Una posada en escena propera i accessible L'espectacle fuig de la rigidesa dels recitals convencionals per buscar la proximitat amb el públic: L'estructura: Poetes i assistents comparteixen espai de manera íntima, eliminant la barrera de l'escenari. Format bilingüe: Una actriu actua com a fil conductor, recitant les traduccions al català després de cada poema original en noruec per apreciar-ne la musicalitat. Agilitat: Mestres destaca que aquesta edició és especialment lleugera i comunicativa, ideal per a persones que no són expertes en literatura. "Normalment el públic té la sensació d'haver obert un món nou a través de cada tradició poètica." Expansió territorial i llibre de l'edició L'activitat no es limita a Tarragona, sinó que gira per localitats com Palma, Pollença, Badalona i Barcelona. A més, es publica un llibre bilingüe amb tots els poemes del cicle perquè els assistents puguin aprofundir en les obres a casa.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
2009-06-02 UM PARC SUBAQUÀTIC
Inici de la Setmana del Medi Ambient a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona inaugura les celebracions de la Setmana del Medi Ambient amb una conferència a càrrec de Jaume Fol, biòleg de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i vicepresident de la Societat d'Exploracions Submarines (SES). L'acte serveix per presentar els resultats d'un estudi pioner sobre la riquesa biològica del litoral tarragoní. Un tresor submergit sota les aigües de la costa Després de 15 anys de recerca i tres campanyes intensives, s'ha documentat la presència de vastes praderies de fanerògames marines a tocar de la platja. Alguns punts clau de la troballa són: Hàbitat clau: S'han localitzat extensions de Cymodocea nodosa (la "germana petita" de la posidònia) que s'estenen des de l'Altafulla fins al Port Esportiu de Tarragona. Indicador de salut: L'existència d'aquests "boscos submergits" a uns 10 metres de fondària demostra l'excel·lent qualitat de l'aigua de les platges locals. Valor econòmic i biològic: Aquestes praderies actuen com a lloc de cria per a juvenils d'espècies comercials com la sardina o peixos blancs. El Parc Subaquàtic: Refugi de vida i motor social Joan Bonfill, president del SES, destaca la importància del Parc Subaquàtic de Tarragona, una iniciativa pionera a l'estat que ha permès regenerar fons marins anteriorment degradats: Recuperació d'espècies: Avui dia és possible trobar-hi grans exemplars de meros, corballs, congres, morenes i llagostes. Projectes de futur: L'entitat treballa per crear el Centre d'Estudis del Mar i col·labora en projectes de busseig adaptat (fins i tot amb la ONCE). "És una crònica de 15 anys d'història... un petit tresor que fins ara no havia estat documentat i ara els resultats surten a la llum."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Concurs Enganxa't a la Música: Nova Convocatòria
Detalls de la Nova Edició del Concurs El programa Ja Tardes presenta la nova convocatòria del concurs Enganxa’t a la Música, una iniciativa consolidada per promoure formacions musicals que canten principalment en català. L’entrevista amb David Fernández detalla el funcionament d'aquest certamen organitzat pel programa Cops i Flames de Punsis Ràdio (que celebra 20 anys) i la sala El Suau de Reus. Premis i Incentius El concurs ofereix un guardó integral per professionalitzar la carrera dels guanyadors: * Enregistrament d'un treball discogràfic professional. * Campanya de promoció en mitjans de comunicació d'arreu del territori. * Una gira de concerts per diversos festivals i associacions dels Països Catalans. * Inclusió en un CD recopilatori per a les 21 bandes seleccionades en la primera fase. Inscripcions i Tecnologia L'edició actual aposta totalment per la digitalització, eliminant el format físic: * Termini: Les formacions tenen fins al 30 de juny per presentar-se. * Plataforma: Les maquetes s'han de penjar en format MP3 a la web de Tercera Via. * Contingut: Els grups poden incloure biografia, vídeos i fotografies per al jurat i el públic. Procés de Selecció El camí cap a la final consta de diverses etapes: 1. Fase de preselecció: Emissores locals d'arreu del territori trien 20 bandes. 2. Votació popular: El públic pot escollir una formació addicional a través del web. 3. Semifinals al setembre: Les 8 millors formacions defensaran el seu repertori en directe a la sala El Suau. 4. Gran Final: Se celebrarà entre finals de setembre i principis d'octubre. "El que volen els músics és tocar més que treure un disc, per tant oferim aquesta triple oferta: el disc, la promoció i el directe."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Concert de jazz: Homenatge a Duke Ellington a Cambrils
Música de Duke Ellington a la Cripta de Cambrils El proper dimecres 24 de juny, coincidint amb el dia de Sant Joan, la Cripta de l'Ermita de la Mare de Déu del Camí a Cambrils acollirà un concert molt especial a càrrec de Javier Pier (saxo soprano) i Ignasi González (contrabaix). Un espai amb una acústica privilegiada La cripta ha estat remodelada recentment i ofereix unes condicions sonores excepcionals que la converteixen en un auditori íntim i ideal per a la música melòdica. Entorn: L'espai és sota l'ermita, un conjunt històric molt ben cuidat que sorprèn els assistents per la seva bellesa i sonoritat. Espiritualitat: Duke Ellington, especialment en la seva etapa final, va tenir una forta vinculació amb els espais sacres (com el seu famós concert a Santa Maria del Mar als anys 60). Proposta musical: L'essència d'Ellington La formació de duo busca reduir la complexitat de la gran orquestra d'Ellington a la seva mínima expressió: la melodia. Repertori: Han seleccionat unes 20 peces d'un catàleg de més de 3.000 composicions. Format: Es tracta de peces curtes i variades que permeten fer un recorregut ampli per l'obra del compositor. Didàctica: Entre peça i peça, s'ofereix una petita explicació del context o de la història que s'amaga darrere de cada tema, facilitant la connexió amb el públic no expert. Un espectacle consolidat Aquest projecte ja fa prop de tres anys que gira, havent passat per llocs emblemàtics com l'Església de Sant Llorenç a Tarragona o diversos monestirs. "No cal ser un entès dins del jazz per ser un enamorat de Duke Ellington; el nostre concert enganxa a gent que no n'havia escoltat mai." Detalls de l'esdeveniment: - Hora: 20:00 hores. - Preu: Entrada simbòlica de 5 euros.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Nova ubicació del Tarragona Blau al Serrallo
El Tarragona Blau millora la seva visibilitat al Serrallo El reporter Pep Sunyer conversa amb Lluís Palau, responsable de l'embarcació Tarragona Blau, sobre el canvi estratègic d'ubicació al port de Tarragona. Ara, el servei disposa d'una guixeta informativa poliedre molt més visible per als vianants que passegen pel barri del Serrallo. Serveis i gastronomia a bord L'embarcació, l'única d'aquestes característiques que opera regularment per al públic general al port, destaca per la seva oferta gastronòmica: * Menjar casolà: Plats tradicionals com la fideuà, el suquet de sèpia i la novetat de les sardinades per a grups. * Horaris: Ofereixen sortides per dinar (d'11:30h a 16:00h) i sopar (de 21:00h a 00:00h). * Esdeveniments: Gran demanda per al Concurs Internacional de Focs Artificials de juliol. Paisatges des de la mar Lluís Palau, antic pescador, destaca que la perspectiva de la ciutat des del mar és única, especialment en zones protegides: "Un dels racons més bonics que tenim a Tarragona és el bosc de la Marquesa; molta gent no sap com es veu des de la mar en terra." Les rutes arriben fins al Castell de Tamarit o la Punta de la Móra si el temps ho permet, prioritzant sempre la comoditat del passatger per evitar el mareig. Promoció local La nova oficina d'informació no només serveix per al vaixell, sinó que també promociona el Peix Blau de Tarragona, reafirmant el compromís del projecte amb el producte i la cultura del territori.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Tarragona reviu La Movida pel Dia de la Música
Celebració del Dia de la Música a Tarragona L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) organitza un macroconcert especial a la Plaça del Rei per commemorar el Dia de la Música. Després d'experiències anteriors dedicades als Beatles o a la música catalana, enguany el fil conductor és La Movida dels anys 80. L'esperit de La Movida El coordinador de l'esdeveniment, Fernando Julián, explica que el moviment no va ser només madrileny, sinó una efervescència cultural que es va estendre per tot l'estat. Es caracteritzava per: Un esperit punky i trencador que qüestionava les normes establertes. L'explosió de la llibertat creativa amb l'arribada de la democràcia. Una naturalesa multidisciplinària que abraçava la música, el cinema (Almodóvar), la fotografia i la pintura. Detalls del concert i participants L'esdeveniment comptarà amb la participació de 14 grups i solistes locals que versionaran clàssics de l'època. La tria s'ha fet sobre un ventall inicial de més de 300 cançons d'entre els anys 1978 i 1985. Estils variats: Hi haurà des de sons electrònics fins a propostes més "guitarreres". Versions personals: L'objectiu no és copiar els originals, sinó portar-los al terreny propi de cada banda. Artistes destacats: Participaran noms com Alberto Grima, Underground Spirit, Samuel Arba, Los Carbona i RCK, interpretant temes de Radio Futura, Los Secretos o Burning. "La gràcia de les versions és no fer un calc de l'original, sinó portar-lo al teu terreny i fer la teva visió personal de la cançó." Logística i homenatge a la ràdio El concert començarà dissabte a les 22:30h i s'allargarà fins a les dues de la matinada, coincidint amb l'entrada oficial del Dia de la Música (21 de juny). Per agilitzar els canvis d'escenari, diversos locutors de ràdio actuaran com a connectors, rendint homenatge a aquest mitjà, que va ser clau per a la difusió de la música dels 80.