Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1201-1224 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
20 anys de l'Institut Gaudí de la Construcció
L'Institut Gaudí: Dues dècades formant el sector de la construcció En aquesta entrevista, Carles Ortega, gerent de l'Institut Gaudí de la Construcció, repassa la trajectòria d'aquesta fundació privada que celebra el seu 20è aniversari. L'entitat va néixer arran de la necessitat de personal qualificat durant les obres de la Barcelona Olímpica i s'ha consolidat com un referent en la formació pràctica a tot Catalunya. Formació pràctica i especialització L'institut destaca per oferir una formació allunyada dels pupitres i centrada en l'ofici real. Alguns dels punts clau de la seva oferta formativa inclouen: Oficis tradicionals: Paleta, enrejolador, estructurista i ferralla. Maquinària pesant: Formació homologada per a grues torre, retroexcavadores i Bobcats. Noves tecnologies: Especialització en materials moderns com el cartó-guix (Pladur). Seguretat laboral: Un eix fonamental per reduir la sinistralitat en una professió considerada d'alt risc. L'impacte de la crisi i el perfil de l'alumne Malgrat la crisi econòmica del 2008, l'institut ha experimentat un increment d'alumnes. Això es deu al fet que molts treballadors busquen millorar les seves competències per ser més competitius en un mercat laboral exigent. Ortega destaca la incorporació de la dona en llocs de responsabilitat (arquitectura, seguretat) i, cada cop més, en l'ús de maquinària. "Qui sap fer més coses té més facilitats per trobar treball. Un senyor capaç de pujar parets, enrejolar i portar una grua és més fàcil que trobi feina." Exposició commemorativa a Tarragona Per celebrar aquestes dues dècades, s'ha instal·lat una exposició al Moll de Costa de Tarragona (Tinglado 1). La mostra consisteix en un recorregut visual de 16 metres que repassa les principals fites de l'institut des de la seva fundació el 1989.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Desenvolupament sostenible i reptes del canvi climàtic
Resum de l'entrevista amb Manuel Toharia En aquesta conversa, Manuel Toharia, reconegut divulgador científic, reflexiona sobre la viabilitat del nostre model de creixement i les implicacions del canvi climàtic. Toharia planteja que el concepte de desenvolupament sostenible trenca el vell paradigma de créixer a qualsevol preu, especialment a costa del medi ambient. Els punts clau de la discussió Canvi de paradigma: L'actual model de producció i consum dels països rics és heretat d'un segle d'excessos. Cal passar d'una "civilització del desperdici" a una més eficient i estalladora. Origen del canvi climàtic: Toharia diferencia clarament entre els canvis climàtics naturals (més lents) i l'actual d'origen humà, causat per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle derivats de la crema de combustibles fòssils. El paper de l'energia: El problema real no és només el clima, sinó la gestió energètica. Som ineficients i depenem de recursos que s'esgoten. Desigualtat global: El canvi climàtic preocupa principalment els rics per por a perdre el seu estatus, mentre que els països pobres tenen urgències més immediates com la fam. El futur i la societat L'expert es mostra escèptic respecte a solucions tecnològiques a molt llarg termini (com el projecte ITER) i advoca per mesures immediates i senzilles com l'estalvi domèstic i millorar l'aïllament de les vivendes. "Un pesimista és un optimista ben informat." Finalment, critica la manca de cultura científica en la societat, la política i els mitjans de comunicació, assenyalant que la televisió pública té l'obligació moral d'educar i conscienciar la població sobre aquests reptes vitals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Consells de salut per evitar les cames cansades a l'estiu
Salut circulatòria i el problema de les cames cansades En aquest episodi, l'especialista Felip Caudet ens explica per què la calor intensifica la sensació de pesantor a les extremitats inferiors. No es tracta d'una malaltia en si mateixa, sinó d'una insuficiència funcional del sistema de retorn venós que empitjora amb les altes temperatures. Com funciona el retorn venós? Per entendre el problema, cal diferenciar entre dos sistemes: * Artèries: Transporten sang oxigenada des del cor gràcies a una capa muscular que regula la pressió. * Venes: Porten la sang de tornada al cor lluitant contra la gravetat. No tenen músculs propis i depenen de: * La compressió muscular (moviment de les cames). * Les vàlvules semilunars, que eviten que la sang retrocedi. Per què ens afecten la calor i la dilatació? La calor actua com un dilatador de les venes. Quan aquestes cedeixen i perden la seva forma, apareixen les varius. Això provoca que la sang i la limfa (sistema de neteja del cos) s'acumulin, generant inflamació, formigueig i dolor. Solucions i remeis pràctics Hidratació i dieta: Beure molta aigua i consumir fruites riques en líquid (síndria o meló). És vital reduir el consum de sal per evitar la retenció de líquids. Hidroteràpia: Realitzar dutxes d'aigua freda començant pel peu dret (la part més allunyada del cor). El recorregut ha de ser des del dit petit cap amunt per l'exterior fins a l'engonal, i baixar per l'interior fins al dit gros. Activitat física: Caminar diàriament per tonificar els músculs que ajuden a bombar la sang. Caminar per la platja amb l'aigua per sobre dels genolls és un exercici òptim. Fitoteràpia: Ús de productes amb castanyer d'Índies o vinya vermella, que són venotònics reals i no només aporten sensació de fred. Posició de descans: Elevar les cames al final del dia per facilitar el retorn mecànic de la sang.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
24 hores solidàries a Ferran: Ciclisme i comunitat
Una iniciativa solidària sobre rodes El poble de Ferran celebra la seva quarta edició de les 24 hores solidàries, un esdeveniment on la participació comunitària es converteix en ajut directe per a projectes internacionals. El mecanisme principal és senzill però efectiu: Els participants fan voltes al poble en bicicleta. Per cada volta realitzada, l'empresa Canteres Ferran dona un euro. El circuit, tot i ser curt, destaca per les seves pujades i baixades, posant a prova la forma física dels ciclistes. Activitats i dinamització del poble L'esdeveniment no es limita només a la pedalada, sinó que transforma Ferran en un espai festiu totalment peatonal: Mercat solidari: Venda d'objectes donats i productes a preus populars. Gastronomia: Sopars informals, xocolatades i el tradicional mal de cor (un àpat a mitjanit). Entreteniment: Música en viu, jocs per a nens, competicions de videoconsoles i còctels. Impacte i destí dels fons L'organització destaca que pràcticament la totalitat dels ingressos són nets, ja que no hi ha despeses de personal i els col·laboradors (com els informàtics que porten el compte de voltes) treballen de forma voluntària. Segons l'Hortència i la Gemma: "Busquem projectes propers de gent que coneixem perquè els diners vagin directes i sense intermediaris." Els beneficis es destinen a: 1. Apadrinaments de nens a l'Índia i l'Àfrica. 2. Rehabilitació d'una llar per a nens orfes al Perú. 3. Donacions directes a projectes de desenvolupament a l'Índia.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
POBLES (108) PRATDIP
Descobrint Pratdip: Un Tresor al Baix Camp Pratdip és un municipi pintoresc situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia, un entorn natural esquerp i fascinant que convida a la descoberta. Durant el recorregut, l'alcalde Josep Montaner ens guia a través del patrimoni històric i les tradicions més arrelades de la vila. Patrimoni Històric i Natural El nucli antic manté l'essència medieval amb elements clau com: El Castell: Situat a la part alta, ofereix unes vistes espectaculars a les valls i hortes de la zona. La Torre del Capet: Antiga presó que conserva l'arc del portal de la muralla. L'Església: On es guarda una joia artística, el retaule de Santa Marina. L'Ulleta: Un antic estancament d'aigua natural que s'utilitzava com a piscina recreativa. La Llegenda dels Dips El nom del poble i el seu escut estan íntimament lligats a la llegenda dels Dips, uns gossos ferotges i vampírics que antigament atemorien els traginers i el bestiar fins a la seva desaparició al segle XIX. L'Ermita de Santa Marina i les Festes El punt més emblemàtic del terme és el Santuari de Santa Marina, situat a 4 quilòmetres del poble. És famós per les seves aigües curatives i l'aplec del 18 de juliol. La tradició diu que: "A Santa Marina, vés-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada tornaràs." A l'agost, el poble s'omple d'activitat amb el programa "Agost Actiu", que dinamitza la vida dels residents i visitants durant les vacances. Gastronomia i Turisme Pratdip ofereix una experiència completa amb allotjaments rurals de qualitat i una gastronomia local destacada, on sobresurt el forn de pa centenari amb elaboracions a llenya i l'agrobotiga, situada en una antiga premsa d'oli que funciona també com a museu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
2009-05-09 UM CRISI ROMA
Crisi econòmica i vida quotidiana a la Roma Antiga En aquesta conversa amb l'historiador Oriol Olesti, s'analitzen les similituds entre els problemes actuals i els de l'època clàssica, destacant l'especulació immobiliària i les crisis econòmiques. L'expert ofereix una perspectiva fascinant sobre com la història es repeteix i com la imatge que tenim de Roma ha estat influenciada tant per la realitat com per la ficció. Punts clau de la discussió Rigor històric audiovisual: Es debat sobre la sèrie Roma, destacant que, tot i les crítiques de certs historiadors, la seva representació de la violència, el sexe i les passions humanes s'ajusta força a la realitat antiga. Mites i realitats: Es confirma l'existència de les bacanals i els grans banquets, basats en fonts literàries com el Satiricó de Petroni, que tot i ser exagerat, reflectia conductes reals. La fi de l'Imperi: Olesti explica que la data del 476 d.C. (caiguda de Ròmul August) és relativa, ja que l'Imperi no va desaparèixer de cop, sinó que es va transformar. Execucions i política "Els tiraven de dalt de la Roca Tarpeia... si s'ha d'aplicar un sistema semblant avui dia, aniria una mica malament." Es fa referència a la Roca Tarpeia com el mètode d'execució a Roma per als traïdors, un exemple de la crueltat del sistema judicial i polític romà que contrasta amb les societats modernes. Tarraco Viva i divulgació L'entrevista serveix de prèvia per a la conferència a Casa Canals dins el festival Tarraco Viva, on es fan recreacions històriques, projeccions de documentals arqueològics i demostracions de maquinària bèl·lica romana com les ballestes.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
POBLES (106) VIMBODI POBLET
Descobrint Vimbudí i Poblet Vimbudí i Poblet, situat a la comarca de la Conca de Barberà, és un municipi amb una riquesa cultural i natural excepcional. Amb un entorn marcat per les muntanyes de Prades, el poble ofereix un ventall d'activitats que van des de la contemplació històrica fins al turisme actiu. El Patrimoni Monumental El cor del municipi és, sens dubte, el Monestir de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Altres punts d'interès arquitectònic inclouen: L'església de la Transfiguració. L'ermita dels Torrents. Els castells de Riu de Vella i Milmanda. El Museu i Forn del Vidre, on encara es pot veure la fabricació artesanal de vidre bufat en viu. "El monestir de Poblet és el monument del sistema més important del món." Natura i Turisme Actiu El municipi compta amb el Parc Natural de Poblet, un espai ideal per a la desconnexió: Senderisme i BTT: Una xarxa de barrancs i senders per als amants de l'esport. Miradors: El mirador de La Pena ofereix vistes espectaculars de tota la comarca. Entorn rural: Paisatges de vinyes i boscos frondosos que conviden a la tranquil·litat. Gastronomia i Tradicions La gastronomia local destaca pels seus productes artesans de gran qualitat, especialment de les carnisseries i els forns de pa. Es recomana provar: La llonganissa i embotits locals. La coca de recapte. Els famosos braços de gitano, reconeguts per la seva mida espectacular. Pel que fa a les celebracions, destaquen les Festes Quinquenals de la Mare de Déu dels Torrents (anys acabats en 4 i 9) i les festes majors de Sant Salvador (agost) i Sant Antoni Abat (gener).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Documentals sobre la Roma subterrània a l'ICAC
Exploració del llegat ocult de Roma En el marc del festival Tàrraco Viva, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) acull un cicle de documentals sobre arqueologia i reconstrucció històrica. L'episodi se centra en el documental Mundus ocultus: la Roma subterrània, una producció nord-americana que revela els secrets que s'amaguen sota la capital italiana. Arqueologia d'alt risc El reportatge destaca la tasca d'una empresa especialitzada, Roma Subterrània, formada per professionals que combinen el rigor científic amb tècniques extremes: Arqueologia i espeleologia: Els experts han de fer ràpel, escalada i busseig per accedir a cavitats situades a més de 20 o 30 metres de profunditat. Descobriments intactes: Es descriuen troballes espectaculars com mosaics, basíliques i fins i tot blocs de pisos de set plantes que han romangut invisibles durant 2.000 anys. L'emoció del primer contacte: Els arqueòlegs relaten la sensació única de ser els primers a veure una obra d'art després de segles de silenci. "Veure aquest llegat que saps positivament que ningú l'ha vist abans... se't posa la pell de gallina." Una ciutat construïda sobre si mateixa El documental explica com la Roma actual s'ha anat aixecant sobre les restes de la ciutat antiga, sovint a causa de catàstrofes: Nivells històrics: Incendis i inundacions feien que els romans anivellessin el terreny i construïssin a sobre, preservant el que quedava a sota pràcticament intacte. Contrastos socials: S'observa la densitat de població en habitatges precaris comparada amb la riquesa de cases particulars amb piscines i sistemes de calefacció d'aire calent. Patrimoni col·lectiu: Es destaca com alguns emperadors van promoure museus i espais públics que, en quedar sepultats, han conservat grans tresors per a la posteritat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
2009-05-27 UM ICAC DOCUMENTALS
En el marc del festival Tàrraco Viva, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) acull el segon cicle de documentals arqueològics. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració amb el festival Oiasso d'Irun, té com a objectiu apropar la recerca històrica al gran públic mitjançant el suport audiovisual i les noves tecnologies de reconstrucció. Punts clau del cicle de documentals Rigors i tecnologia: Es tracta de produccions internacionals (França, Estats Units, Canadà, Espanya) que combinen el rigor científic amb recreacions en 3D i realitat virtual. Diversitat de temes: Tot i que el pes recau en la cultura romana, el cicle inclou treballs sobre els gals, la civilització minoica de Creta o els fenicis. Accessibilitat: Les projeccions són gratuïtes i es realitzen a la seu de l'ICAC a Tarragona durant tota la setmana. Entrevistes i valoracions "El cinema arqueològic és una eina fantàstica de divulgació; el coneixement de la història ens serveix per reflexionar sobre el present." Jordi Pairet (administrador de l'ICAC) i Magí Seritxol (coordinador de Tàrraco Viva) destaquen que aquesta col·laboració permet mostrar la part més "detectivesca" de l'arqueologia, fent entenedors els processos de recerca i les troballes al subsol de ciutats com Roma o Cartagena. Activitats destacades del cap de setmana El festival encara el seu plat fort amb: - Reconstruccions històriques al Rocacorba. - Activitats nocturnes a l'amfiteatre. - Propostes gastronòmiques amb menús d'època romana als restaurants locals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Reciclatge d'aigua i orina a l'estació espacial
L'aigua i la supervivència a l'espai En aquesta edició de La terra es plana, s'aborda un tema crucial per a l'exploració espacial de llarga durada: la depuració de l'orina i els líquids corporals per convertir-los en aigua potable. Aquest procés, que fins ara podria semblar ciència-ficció, ha esdevingut una realitat tecnològica a l'Estació Espacial Internacional (ISS). Inspiració en la Ciència-Ficció L'episodi comença connectant la tecnologia actual amb la novel·la i pel·lícula Dune (1984). En aquest univers: • Els habitants del planeta desèrtic Arrakis utilitzen destres (trajes especials). • Aquests trajes capturen la suor i la humitat de la respiració per purificar-la i convertir-la en aigua. • Aquesta idea de cicle tancat és la que la NASA està implementant ara amb l'experiment ECLSS. El Sistema ECLSS: De residu a aigua potable Fins fa poc, les missions espacials eren de cicle obert, depenent totalment del subministrament extern des de la Terra. El nou sistema ECLSS (Environmental Control and Life Support System) permet avançar cap a l'autosuficiència: • Recuperació d'humitat: Es capta la suor i la humitat ambiental (tecnologia ja iniciada pels russos a l'estació Mir). • Processament de l'orina: Mitjançant la destil·lació per compressió de vapor, s'herva l'orina fins que l'aigua es converteix en vapor pur, separant-la de les impureses i sals (salmuera). • Eficiència: El sistema aconsegueix recuperar el 93% de l'aigua total del cicle vital, una xifra clau per a futurs viatges a Mart que poden durar anys. Desafiaments Tècnics en Microgravetat "A l'espai, la mare natura no té poders; s'ha de fer de manera artificial." La depuració a l'espai presenta reptes únics que no existeixen a la Terra: • La microgravetat fa que cabells i cèl·lules mortes flotin, obligant a usar filtres especials. • No es pot utilitzar clor per desinfectar (és massa perillós), per tant, s'utilitza iode per controlar els microbis. Aigua a Mart: Nous Descobriments Finalment, es comenta la notícia recent de la NASA confirmant que els cràters i canons de Mart van ser formats per aigua líquida que va córrer pel planeta fa milions d'anys, reforçant la importància de l'aigua en l'exploració del planeta vermell.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
El procés del dol: Fases, temps i com acompanyar
Comprendre el procés del dol El dol s'ha d'entendre com el procés d'elaboració d'una pèrdua no desitjada. Tot i que sovint es relaciona amb la mort, la psicòloga Sònia Navarro explica que aquest sentiment pot sorgir davant de qualsevol canvi vital significatiu, com ara una separació de parella, la pèrdua d'una feina, un habitatge o fins i tot la pèrdua de capacitats físiques després d'un accident. Les tres fases del dol Segons l'experta, tothom transita per tres etapes fonamentals, tot i que la intensitat i el temps varien en cada individu: Fase d'evitació o negació: Es caracteritza per una sensació d'irrealitat, aturdiment i desorganització. La persona sent una "nebulosa" que l'impedeix creure el que està passant. Fase d'assimilació: Apareix la consciència real de la pèrdua. És aquí on sorgeix la tristesa profunda i la soledat. És un moment d'introspecció necessari per plantejar-se el futur sense allò que s'ha perdut. Fase d'acomodació o acceptació: Es recupera l'autocontrol emocional i es reprenen els hàbits quotidians. No implica oblidar, sinó aprendre a viure amb el record des del present cap al futur. L'acompanyament: Què fer i què evitar "El dol és el procés que passa de perdre el que tenim a tenir el que hem perdut." Per ajudar algú en aquest procés, és vital fugir de les frases fetes com "has de ser fort" o "el temps ho cura tot", ja que solen generar malestar i incomprensió. Les recomanacions clau són: Presència silenciosa: Simplement estar-hi, oferir una abraçada o contacte físic. Escolta activa: S'ha d'escoltar un 80% del temps i parlar només un 20%. La persona necessita relatar el seu dolor per donar-li significat. Respectar els temps: No forçar la tornada ràpida a la feina o la distracció sistemàtica, ja que un dol no elaborat pot derivar en crisis d'angoixa o depressió a llarg termini.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
CAMINS (ANGOIXA) 2009-05-26
La naturalesa de l'ansietat i l'angoixa En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro explica de manera detallada com diferenciar entre una reacció emocional normal i una de patològica. L'especialista destaca que l'ansietat és, en essència, una emoció positiva i necessària que ens posa en alerta davant de perills o reptes com un examen o una nova feina. Quan l'ansietat esdevé patològica El problema sorgeix quan aquesta sensació es converteix en angoixa, caracteritzada per: Ser constant i continuada en el temps. Interferir directament en la vida quotidiana de la persona. Presentar símptomes físics com a palpitacions, sudoració, tremolors i sensació de falta d'aire. Poder derivar en crisis de pànic, que sovint es confonen amb problemes cardíacs a urgències. Causes i orígens del malestar Tot i que la simptomatologia sol ser similar entre pacients, les causes són individuals i diverses. Navarro assenyala diversos factors comuns en la societat actual: Exigència excessiva: Persones molt perfeccionistes que no accepten els seus límits. Bloqueig emocional: El fet de tapar o amagar emocions que es consideren socialment inadequades. Estrès social: Un entorn que ens empeny a ser permanents i perfectes, provocant que el cos acabi "petant". Tractament i recuperació Navarro defensa que aquests trastorns tenen fàcil solució si s'ataca la causa real. Respecte a la medicació, posa èmfasi en la distinció entre la dependència química i la dependència psicològica (la sensació de seguretat que dona portar la pastilla a sobre). "L'ansietat és una alarma que té el meu cos per dir-me: vigila, perquè hi ha algú que no està en el seu lloc." Per a la recuperació, es recomana: Parar màquines: Fer una reflexió interna profunda sobre què ens preocupa. Tècniques de relaxació: Ioga o tai-txi per oxigenar el cos i, en conseqüència, relaxar la ment. Teràpia: Buscar l'origen del conflicte intern, ja que arribar a la causa és la clau per a la curació definitiva.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Chelsea Flower Show: Tendències i Professionalització de la Jardineria
Un Viatge al Cor de la Jardineria Mundial En aquest episodi, s'explora l'experiència de Joan Manet, membre del Gremi de Jardiners de Tarragona, en la seva recent visita al Chelsea Flower Show a Londres. Aquesta fira, amb més d'un segle de tradició, es defineix com la "pasarel·la de moda" de la jardineria mundial, on es marquen les tendències que influiran en el disseny d'espais exteriors. Tendències i Disseny Espectacular Durant la fira, s'han destacat diversos elements clau que defineixen el paisatgisme actual: • Jardins Verticals i Minimalisme: L'ús de parets vegetals i estils d'inspiració japonesa amb materials nobles com el marbre i el formigó. • La Presència Constant de l'Aigua: Des de fonts que llisquen per parets ondulades fins a rierols sota terrasses de vidre. • Pressupostos Elevats: Es comenten jardins aparentment senzills amb costos que superen els 100.000 euros i la participació de desenes de professionals en el seu muntatge. "És com un passi de models, però de jardins; no és per tenir-los exactament igual a casa, sinó per marcar una tendència." Cultura Britànica vs. Mediterrània El podcast analitza les profundes diferències culturals respecte a la cura de la natura: • Tradició i Hobby: A Anglaterra, la jardineria és un hobby transversal amb una gran quantitat d'associacions especialitzades (rosers, orquídies, carnívores). • Respecte per l'Espai Públic: Es destaca el manteniment impecable dels parcs de Londres i el civisme de la població. • Condicions Climàtiques: El clima atlàntic facilita el cultiu de plantes acidòfiles com les hortènsies i gardènies, a diferència del clima mediterrani. El Futur de la Professió Es fa una crida a la dignificació de l'ofici de jardiner. Joan Manet subratlla la importància de la formació especialitzada (com la que s'ofereix a l'Institut d'Horticultura de Reus) per evitar "mutilacions" d'arbrat i males inversions. El sector està evolucionant cap a un assessorament tècnic on es prioritza la qualitat del substrat, els sistemes de reg i la tria d'espècies autòctones o adaptades.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
POBLES (106) LA RIBA
Descobrint la Riba: Un poble entre rius i muntanyes Situat a la comarca de l'Alt Camp, la Riba és un municipi de 700 habitants que destaca per la seva ubicació estratègica en el límit del Camp de Tarragona, les muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. El seu paisatge és marcat per una orografia abrupta i escalonada, fruit de la confluència dels rius Francolí i Brugent. L'herència de la indústria paperera L'origen i l'economia del poble estan intrínsecament lligats a l'aigua i el seu aprofitament industrial: Els molins paperers: Històricament, s'aprofitava el desnivell de 100 metres per generar energia hidràulica. Encara avui es poden observar antics molins i plaques que identifiquen aquesta indústria. Motor econòmic: Actualment, el sector del paper continua sent la principal font de riquesa, amb diverses indústries actives en la fabricació i manipulació d'aquest material. Turisme actiu i esport de vertigen El municipi ofereix una àmplia gamma d'activitats per als amants de l'esport a l'aire lliure: Escalada: La zona de la Penya Roja és un referent per als escaladors per les seves parets verticals. Senderisme: Destaca la ruta dels quatre refugis (la Riba, Capafons, Rojals i els Cogollons), un recorregut de quatre dies per la vall del Brugent. BTT (La Riba Downtown): Una espectacular cursa de descens urbà per les escales i costes del poble que atrau participants d'arreu. Gastronomia i Festes "De plat típic, jo he sentit anomenar que hi ha la cassola ribetana... un plat bastant fort, més aviat d'hivern." Pel que fa a les celebracions, el poble viu dues festes majors: la d'hivern per Sant Andreu (novembre) i la d'estiu per Sant Abdon i Sant Senent (agost). Tot i que l'agricultura no és el sector principal, la identitat local està tan fusionada amb la seva història fabril que els seus habitants són coneguts popularment com a paperers.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Carles Carolina presenta el seu disc Ensaladilla
Descobrint la increïble història de Carles Carolina En aquesta entrevista, es presenta el nou projecte musical liderat per un dels integrants de Cabo San Roque. El grup debuta amb un treball discogràfic titulat Ensaladilla, una proposta que neix de la necessitat de retornar a un format de banda de rock més orgànic i directe. Els orígens i la proposta musical Necessitat de simplicitat: Després d'anys de música cerebral i màquines amb Cabo San Roque, el músic buscava el plaer d'enxufar la guitarra i tocar de forma despullada i natural. El nom del grup: Prové d'una història sobre desajustos hormonals explicada per la seva mare, que permetia als homes donar de mamar. Segons l'artista: "Carles Carolina com a nom m'agrada i em sentia còmode jo sent el Carles Carolina." L'estètica visual: La portada presenta un periquito disfressat de lloro, simbolitzant la distorsió i la idea de no donar-ho tot mastegat a l'oient. El disc: Ensaladilla El títol del disc reflecteix la barreja d'estils i influències pròpia d'un primer treball. Les lletres parlen de la quotidianitat, barrejant moments de felicitat senzilla (anar a fer una cervesa) amb punts d'amargor i desesperança. Presentació i futur La banda té previstos concerts a Barcelona i festivals com el Pop Art d'Arbúcies, amb la intenció d'arribar a Tarragona a finals d'estiu. El senzill destacat és A Peu Pla, un homenatge al Pla de Manlleu al Baix Penedès, lloc on l'artista sovint s'escapa per compondre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Decor Habitat: Novetats i disseny per a la llar a Tarragona
Inauguració de Decor Habitat a Tarragona El programa connecta amb la unitat mòbil des del recinte de l'anexa del Palau de Congressos de Tarragona, on s'ha inaugurat la fira Decor Habitat. Aquest saló, que durarà fins diumenge, reuneix una trentena d'expositors dedicats al món de l'habitatge, la decoració i el disseny. Productes destacats de la fira Durant el recorregut, s'entrevisten diversos professionals que presenten solucions innovadores per a la llar: Benestar i Piscines: Joan, de piscines Sant Ponç, destaca els jacuzzis i els sistemes de cloració salina. Ofereix promocions especials de fira amb descomptes de fins a 1.200 euros. Exteriors i Gespa Artificial: David, de l'empresa Speedgras, explica els avantatges de la gespa artificial modern, que ja no requereix reg i té una amortització ràpida. També presenta sistemes de microclima exterior per abaixar la temperatura fins a 10 graus. Cuina i Equipament: Alícia mostra una línia de cassoles i paelles de fundició indeformables que permeten cuinar des de pastissos fins a pollastres al forn directament al foc i sense necessitat de forn. Habitatge Sostenible: Alfonso, de la immobiliària Ambientia, presenta una nova promoció d'habitatges a Tarragona construïts sota paràmetres de sostenibilitat, amb recollida d'aigües pluvials i materials reciclats. Disseny Escandinau: L'Stefan, de l'empresa BoConcept, defineix el seu mobiliari com una alternativa de major qualitat al concepte d'IKEA, apostant pel minimalisme i les peces modulars adaptables. La curiositat de la fira: La bola ecològica "És una bola que la poses a la rentadora i no cal sabó. És tot un invent revolucionari que farà furor." Un dels productes que més ha captat l'atenció és una bola ecològica per rentar la roba sense sabó, fabricada en plàstic amb relleus especials. També es destaquen altres ginys com guants de microfibra per netejar vidres només amb aigua i coixins cervicals antiestrès.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Ginkgo biloba: Propietats, beneficis i precaucions
El Ginkgo biloba: El 'superarbre' mil·lenari El Ginkgo biloba és considerat l'arbre més antic del planeta, amb una existència que es remunta a uns 350 milions d'anys. Originari de la Xina, destaca per la seva resistència extrema, sent capaç de sobreviure a la contaminació i fins i tot a desastres nuclears com el d'Hiroshima. Les seves fulles, amb una característica forma de ventall bilobulat, són la part d'on s'extrauen els principis actius per a remeis naturals. Principals Propietats Terapèutiques Aquest arbre és valorat en la medicina natural per diverses capacitats clau: Antioxidant i neuroprotector: Ajuda a combatre l'envelliment cel·lular i protegeix el sistema nerviós. Vasodilatador perifèric: Millora la circulació sanguínia en extremitats i, sobretot, al cervell. Inhibidor plaquetari: Actua com un fluidificant de la sang, evitant la formació de trombes i qualls. Millora del metabolisme de la glucosa: Facilita que les neurones aprofitin millor l'energia. Indicacions i Aplicacions El Ginkgo s'utilitza principalment per tractar trastorns derivats d'una mala irrigació sanguínia: Salut Cerebral: Ajuda en casos de demència senil, Alzheimer (millorant símptomes de confusió i desorientació), pèrdua de memòria i falta de concentració. Trastorns circulatoris: Molt útil per a la claudicació intermitent (dolor a les cames en caminar) i les hemorroides. Salut sensorial: S'estudia la seva eficàcia en el tractament de vèrtigens, sortera i glaucoma. Contraindicacions i Riscos Importants Tot i ser un producte natural, el Ginkgo biloba és un remei molt potent que no s'ha d'utilitzar sense supervisió professional: "No és una cosa per prendre's a la valenta... té contraindicacions i pot provocar desordres grans si no se sap el que es fa." Interaccions medicamentoses: Està totalment contraindicat per a persones que ja prenen anticoagulants o antidepressius. Grups de risc: No es recomana en nens, dones embarassades o en període de lactància. Epilèpsia: Les persones amb tendència a patir convulsions han d'evitar-ne el consum.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Sònia Carmona i Albert Jordà presenten Asterisk
Asterisk: Fusió de Música, Poesia i Art L'entrevista presenta el projecte musical Asterisk, format pel músic tarragoní Albert Jordà (conegut per la seva etapa a Papanoes) i la periodista i poeta Sònia Carmona. La col·laboració va néixer d'una connexió creativa a través de la plataforma MySpace, basada en una sensibilitat compartida cap a l'art i la música. Conceptes Clau del Projecte De Klimt a Mafalda: El seu repertori s'estructura com un viatge que uneix el llibre-disc de la Sònia (El bes de Klimt) amb la trajectòria musical de l'Albert. El bes de Klimt: Un projecte d'homenatge al pintor Gustav Klimt que va comptar amb col·laboracions de luxe com Cris Juanico i Juanjo Muñoz. Noves Composicions: Durant els seus assajos i camerinos han nascut temes nous com La fi de l'hivern, que consolida la seva unió artística. Properes Actuacions i Futur "Cada concert està sent un viatge diferent; no hi ha hagut un repertori ni un muntatge igual." L'imminent concert tindrà lloc al Cafè Museu de Tarragona, un espai que permet un format íntim i de sobretaula, ideal per a la proximitat amb el públic. Tot i que l'Albert està preparant el seu primer disc en solitari, tots dos tenen la intenció de donar continuïtat a Asterisk amb la gravació d'un disc propi en el futur.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
POBLES (104) ELS MUNTELLS
Descobrint Pinell de Brai Pinell de Brai, un municipi de la Terra Alta amb uns 1.150 habitants, destaca pel seu entorn natural privilegiat i el seu ric patrimoni arquitectònic. Situat al peu de les Serres de Cavalls i Pàndols, el poble ofereix una combinació única de cultura, història i oci. El Patrimoni de la Catedral del Vi L'element més emblemàtic del municipi és el seu celler cooperatiu, conegut com la Catedral del Vi. Destaquen els següents aspectes: Arquitectura: Obra de César Martinell, deixeble de Gaudí, iniciada el 1918. Estètica: Amb arcs parabòlics i un fris ceràmic de Gébienogués que narra escenes de la verema i l'elaboració de l'oli. Turisme: Actualment rep entre 14.000 i 15.000 visitants anuals, consolidant-se com el principal motor econòmic local. Gastronomia i Artesania Tradicional El poble manté vius oficis i sabors que defineixen la seva identitat: Artesania: Compta amb quatre mestres artesans dedicats a la pauma (per a fer cabassos i sàrries), la ceràmica, la pintura i la fusta. Dolços Típics: Elaboracions tradicionals com els ametllats, carquinyols i les casquetes. Gastronomia: Plats de caragols i carns de qualitat servits als restaurants locals. Turisme Actiu i Història "Pinell de Brai té atractius suficients per passar-hi tot un dia en família." L'oferta turística inclou: Via Verda: Un recorregut a peu o en bicicleta que passa per túnels i paratges naturals impressionants. Batalla de l'Ebre: Espais històrics, monuments com el de la Lleidatana i centres d'interpretació sobre la Guerra Civil. Pinell Art: Fira d'artesania que se celebra el segon cap de setmana de juny on els artesans treballen al carrer. Cases Penjades: Una postal arquitectònica singular del nucli urbà.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
2009-05- 20 UM DONES GITANES CAMP CLAR
Presentació de l'Associació de Dones i Joventut Gitana L'episodi d'avui es trasllada al barri de Camp Clar a Tarragona per cobrir la inauguració de la nova l'associació de Dones i Joventut Gitana. L'esdeveniment, celebrat a la plaça de Sant Magí i Santa Tecla, és descrit com una gran celebració amb música, parlaments institucionals i gastronomia típica. Objectius i Missió de l'Entitat La presidenta de l'associació, Marisol Amador, i l'Enriqueta Valentí (presidenta a nivell de Catalunya), expliquen que la prioritat absoluta és el futur de les noves generacions. Els punts clau del seu projecte inclouen: • Lluita contra l'absentisme escolar: Especialment en noies de 12 a 13 anys que tendeixen a abandonar els estudis. • Inserció laboral: Facilitar l'accés de les dones i joves gitanos al mercat de treball. • Integració social: Trencar estereotips i demostrar que són ciutadanes de ple dret a Tarragona. • Obertura cultural: L'associació està oberta a tothom, fomentant la convivència entre gitanos i paios. Gastronomia i Cultura Gitana Durant la festa es presenten diversos postres tradicionals fets per les mateixes sòcies com a símbol d'identitat i compartir: • Torrijas: Dolç fet amb pa del dia anterior, llet i canela per aprofitar els recursos. • Braç de gitano: Un postre que l'Enriqueta reivindica com a propi i català. • Simbologia: S'expliquen els colors de la bandera gitana: el blau del cel, el verd de l'herba i el vermell de la roda del carro pel seu passat nòmada. Suport Institucional i Social La consellera Victòria Pellegrin destaca la importància d'aquesta iniciativa per a la interculturalitat del barri, on conviuen diverses comunitats com la magrebí. Així mateix, representants de la Fundació Casal d'Amic valoren positivament la creació d'aquest teixit social per fer de "pont" entre el carrer i els recursos de la zona. "Volem que els gitanos visquem com tot el mundo i que les meves cinc filles estudiïn per ser algú a la vida." — Marisol Amador
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Gertrudis: 500 concerts i la celebració de la rumba
Celebració d'una fita històrica: 500 concerts El grup Gertrudis visita l'estudi per presentar el seu nou treball discogràfic i DVD, un projecte que commemora els seus primers 500 concerts en actiu. Durant l'entrevista, reflexionen sobre la seva trajectòria de vuit anys des de la seva primera maqueta el 2001. La rumba catalana com a eix central Tot i que el grup no prové de la tradició gitana, han estat acollits amb honors pels patriarques del gènere gràcies a la seva manera única d'entendre la música: El ventilador: Utilitzen la tècnica rumbera com un mecanisme versàtil per explicar històries. Fusió d'estils: La seva música beu de la rumba, però s'atreveix amb el reggae, el merengue o sons més salseros. Reconeixement: Han comptat amb el suport de tòtems com Sabor de Gràcia o Ai Ai Ai. Un enregistrament exigent i festiu El nou disc és un directe pur que va suposar un gran repte logístic i tècnic per a la banda: Es va realitzar un enregistrament doble (tarda i nit) per garantir la qualitat del material final. El projecte inclou un DVD amb el concert íntegre i un making of que documenta la convivència del grup. Col·laboracions de luxe: A la festa del concert 500 hi van participar artistes com Gerard Quintana, Xavi Sarrià, Lichis i Iñaki Betagarri. "No tancan una etapa, sinó que és un auto-homenatge i una festa compartida amb els amics del camí." Futur i nous horitzons Després d'aquest punt d'inflexió, Gertrudis ja treballa en un nou disc d'estudi. Afirmen que no han tocat sostre i que la seva motivació principal segueix sent la invenció i la capacitat de sorprendre's a ells mateixos per mantenir viva l'energia del grup.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Fotografia i postfotografia: Debats al festival SCAN
En aquesta conversa amb José Gómez, s'analitza l'estat actual de la fotografia en el marc del festival SCAN de Tarragona. El debat se centra en com la tecnologia ha transformat el mitjà, passant d'una disciplina autònoma a una transdisciplina influenciada per factors socioculturals. La personalització de l'eina L'autor subratlla la importància d'entendre la lògica interna del dispositiu per evitar que la tecnologia domini el creador. Tot i que el software digital és més determinista que l'analògic, segueix sent possible personalitzar-ne l'ús: * La càmera ha de passar de ser una màquina a ser una eina creativa (com un pinzell). * Diferents fotògrafs amb la mateixa tecnologia creen discursos totalment dispars. * Exemples com l'ús del telèfon mòbil o el fotomaton demostren que qualsevol dispositiu pot ser intervingut per l'autor. Saturació visual i postfotografia Es reflexiona sobre la capacitat humana per digerir l'allau constant d'imatges. Gómez descriu l'ull contemporani com un òrgan bulímic que consumeix informació sense temps per a la discriminació o la reflexió. El concepte de postfotografia Un dels punts clau és el pas de la fotografia com a "petjada" o índex de la realitat cap a la postfotografia: "La gran pregunta de la posfotografia és si, en la cultura digital, la imatge deixa de ser una petjada lumínica per convertir-se en una pura manipulació." Finalment, es destaca la difuminació de les fronteres entre la imatge documental i l'artística, ja que tota captura implica un posicionament ideològic i d'autor.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Pradell de la Teixeta: Porta natural del Priorat
Pradell de la Teixeta: Paisatge i Patrimoni Pradell de la Teixeta, un municipi de prop de 200 habitants situat a la comarca del Priorat, es presenta com un indret on el temps sembla aturar-se. La seva ubicació estratègica als vessants de la Serra de l'Argentera el converteix en la porta natural d'entrada a la comarca, oferint un entorn marcat per la natura i la tradició. Atractius Culturals i Naturals El municipi destaca pel seu patrimoni de pedra seca, considerat per l'alcaldessa Marta Amorós com el valor més gran del poble. Entre els seus punts d'interès trobem: L'església de Santa Maria Magdalena: Un edifici del segle XVIII amb una singular planta octogonal. Entorn natural: Racons com la cova del Rector o l'avenc d'en Papiot, a més d'importants jaciments prehistòrics del Neolític. Tecnologia i Paisatge: El camp eòlic de la serra, que ofereix panoràmiques impressionants del territori. "El principal reclam de Pradell podria ser el no tenir pressa; és el paisatge, el monument de Pradell." Economia i Productes Locals La riquesa de la terra es reflecteix en la convivència de dues denominacions d'origen, gràcies a la presència de la licorella: D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant: Destacant el vi Sol Pòs. Gastronomia: Famosos per les seves neules (distribuïdes arreu de Catalunya) i mones de Pasqua. Comerç actiu: El poble manté vida pròpia amb forn, pastisseria, peixateria i empreses d'elaboració natural com Priorat Natur. Activitat Cultural i Festiva El poble celebra dues festes majors: Santa Magdalena (juliol) i Sant Miquel (octubre). A més, compta amb una vida cultural dinàmica amb els estius lírics, teatre i una biblioteca excepcional, impulsada pel vincle familiar amb l'escriptor Xavier Amorós.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
SCAN: Debat sobre Postfotografia i el Nou Paradigma Digital
Reflexions sobre el Present i Futur de la Imatge En el marc del festival SCAN a Tarragona, el professor i doctor en Belles Arts José Gómez Isla analitza la transformació profunda que viu el món de la fotografia. El debat se centra en com les noves tecnologies no només canvien el mercat, sinó la mateixa manera de pensar i produir imatges. La Fotografia com a Transdisciplina La fotografia ha deixat de ser una disciplina autònoma per esdevenir una transdisciplina. Es nodreix de factors socials, culturals i antropològics. El dispositiu (la càmera) s'utilitza de maneres radicalment diferents segons el context ideològic, polític i geogràfic de l'autor. L'Impacte de la Tecnologia Digital L'expert destaca que, tot i que l'essència inicial és una "cambra" o habitació, la tecnologia actual presenta reptes nous: * Determinisme del software: La tecnologia digital és més complexa i determinista que l'analògica. * Personalització: El repte de l'artista és dominar la màquina per convertir-la en una eina personal, gairebé com un "pincell". * Saturació visual: Vivim en una cultura de consum massiu on l'ull esdevé un òrgan bulímic que soscava la capacitat de digestió i discriminació de la informació. Documentalisme vs. Art "Les fronteres entre imatge documental i imatge artística cada vegada són més difuses." Es planteja com grans referents (Capa, Cartier-Bresson) han passat de la premsa als museus. Gómez Isla defensa que tota fotografia documental inclou un posicionament d'autor, ja sigui en l'elecció de l'objectiu o en el punt de vista, dotant-la d'una càrrega ideològica inherent. Cap a la Postfotografia El concepte de postfotografia sorgeix de la ruptura amb el paradigma de la "imatge-petjada" o testimoni. En l'era digital, la imatge pot ser una manipulació o fins i tot una creació sintètica (Renders 3D) que ja no requereix un referent real davant d'un objectiu.