Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2545-2568 de 3966
  • El Parc de Nadal de Tarragona celebra Tàrraco - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    10'

    El Parc de Nadal de Tarragona celebra Tàrraco

    El Parc de Nadal 2010 a Tarragona: Educació i Diversió L'edició d'aquest any del Parc de Nadal de Tarragona obre les seves portes amb una proposta renovada que combina l'entreteniment infantil amb la divulgació cultural i patrimonial. Segons la tinent d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, el parc manté la seva essència de ser un espai on els nens i nenes poden aprendre mentre juguen. Eixos Temàtics i Fil Conductor Enguany, el fil conductor de les activitats és la celebració dels 10 anys del nomenament de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Aquesta temàtica es reflectirà en diversos aspectes: Tallers específics dedicats a l'època romana i la història local. Activitats culturals que inclouen la llengua com a patrimoni fonamental. Presència destacada del món casteller, recentment reconegut també com a patrimoni de la humanitat. Una Oferta àmplia i Diversa El recinte firal disposa de 25 espais diferenciats que acolliran nens d'edats compreses entre els 18 mesos i els 16 anys. Entre les activitats més destacades trobem: Teatre i Titelles: Amb fragments de clàssics com Terra Baixa o Antígona. Hàbits Saludables: Tallers de dieta mediterrània i esmorzars sans organitzats pel Departament de Salut. Esports i Entitats: Participació activa d'entitats com el Nàstic, el CBT i el Club d'Escacs de Tarragona. "L'educació forma part de la vida, igual que la cultura; mentre s'entretenen, aprenen la importància de la nostra dieta o dels animals." Detalls Pràctics i Inauguració El parc romandrà obert fins al dia 2 de gener, en horari de matí i tarda. La inauguració oficial tindrà lloc demà a les 12:00h amb un gran cagatió popular per a tots els assistents.

  • Balanç 2010 i reptes del Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    25'

    Balanç 2010 i reptes del Port de Tarragona

    Balanç Econòmic de l'Any 2010 L'any 2010 es tanca amb una previsió de creixement d'entre el 4% i el 5%, una dada positiva que contrasta amb les xifres negatives de l'exercici anterior. Tot i això, el president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé, matisa que ens trobem en nivells similars als de 2006, allunyats de l'excepcionalitat del 2007. Sectors Clau en la Recuperació • El sector petroquímic ha estat el principal motor gràcies a l'exportació. • Altres sectors com la fruita i els contenidors també mostren creixement. • Per contra, l'agroalimentari (cereals) pateix la davallada del consum intern i la crisi del sector ramader. Infraestructures i Connexions Ferroviàries La connexió del Port de Barcelona amb l'ample de via europeu és vista com una gran oportunitat històrica per a Catalunya. Per a Tarragona, la prioritat absoluta és la construcció del Corredor del Mediterrani entre Tarragona i Castellbisbal. "Si no estem connectats al continent europeu, no tindrem les mateixes oportunitats de ser competitius en el rànquing mundial." Inversions i Projectes en Marxa • S'ha completat la fase del moll de contenidors d'Andalusia. • Està en marxa l'ampliació del Moll de la Química amb una draga d'última generació per crear 18 noves hectàrees. • S'han executat les obres principals previstes, tot i no haver esgotat el 100% del pressupost per motius burocràtics en expropiacions. Trajectòria i Futur del Port Burgasé repassa els seus 7 anys de presidència (2004-2010) destacant la diversificació del tràfic. Reconeix com a assignatura pendent el sector dels creuers, un mercat complex on Tarragona encara no ha trobat un paper rellevant. Quant al futur, no preveu grans salts a l'exterior (mar endins) en els propers 15 anys, sinó una aposta per les estacions intermodals a l'interior de la península (Aragó i Madrid) i la millora de la façana marítima, tot i que el soterrament de la via del tren segueix sent un obstacle financer i tècnic a llarg termini.

  • Cinquè premi de Nadal a Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    7'

    Cinquè premi de Nadal a Sant Pere i Sant Pau

    Alegria a Tarragona pel premi de la Loteria de Nadal L'administració número 19 de Tarragona, coneguda com La Fortuna i situada al barri de Sant Pere i Sant Pau, ha repartit el cinquè premi de la Grossa de Nadal amb el número 6.075. El premi ha estat molt repartit, sumant un total de més de dos milions d'euros distribuïts en unes 41 sèries. Detalls de la distribució del premi Quantitat repartida: Aproximadament 1.800.000 € del cinquè premi, que sumat a altres pedretes supera els 2 milions d'euros. Ubicació: Administració número 19 de Tarragona, liderada per Montse Calvet. Repartiment geogràfic: Tot i que la major part s'ha quedat al barri, s'han venut dècims per internet a localitats com Tàrrega i Reus. Trajectòria: L'administració celebra el seu 10è aniversari, fet que la seva titular considera una premonició plena de sort. Celebració i reaccions "Són 10 anys d'una gent molt jove, amb ganes de lluitar i molta il·lusió... per fi ha sortit el reconeixement i el premi a aquesta trajectòria." L'eufòria ha estat total a l'establiment, on s'ha obert cava per celebrar la notícia amb treballadors i mitjans de comunicació, tot i que en els primers moments encara no s'havia apropat cap dels afortunats premiats. Sorteig de la loteria del Nen Enmig de la connexió, s'ha realitzat el sorteig de participacions per al número 1.886 (any de fundació del Nàstic) per a la loteria del Nen, on les guanyadores han estat Núria Castellví i Maria Escoda.

  • Cinquè premi de la Loteria de Nadal a Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    2'

    Cinquè premi de la Loteria de Nadal a Sant Pere i Sant Pau

    La sort arriba a Tarragona amb el número 6.075 L'emissora Tarragona Ràdio ha connectat amb l'administració de loteria número 19 de la ciutat, coneguda com La Fortuna, situada al barri de Sant Pere i Sant Pau. L'alegria és absoluta després d'haver repartit una part important d'un cinquè premi de la Loteria de Nadal. Detalls del premi repartit Número premiat: 06075. Quantitat total: Es calcula que s'han repartit al voltant de dos milions d'euros (o fins i tot 2,5 milions comptant pedreres i reintegraments). Distribució: El premi ha estat molt escampat gràcies a la venda per finestreta, internet i altres punts de venda. Declaracions dels protagonistes La responsable de l'administració, Montse Calvet, ha destacat la importància d'aquest fet per al barri: "És la primera vegada que toca un premi tan gran aquí al barri i ha estat molt espectacular." Tot i que els guanyadors estan sent meticulosos i encara no s'han apropat físicament a l'administració per celebrar-ho, l'ambient és festiu. L'equip del programa ha subratllat que aquest èxit segurament augmentarà les vendes per al sorteig del Nen.

  • La Grossa de Nadal: Seguiment i ambient a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    La Grossa de Nadal: Seguiment i ambient a Tarragona

    Seguiment del sorteig de la Grossa de Nadal a Tarragona L'episodi se centra en el seguiment en directe del sorteig de la loteria del 22 de desembre, destacant que el primer premi (el 79.250) ha passat de llarg de la ciutat de Tarragona. Es destaca la curiositat que el número premiat acaba en 50, un fet que molts usuaris a les xarxes socials han vinculat amb el resultat del clàssic Barça-Madrid. Connexió amb l'Administració de la Fortuna Des de la unitat mòbil, es connecta amb la Montse Caobet, responsable de l'administració número 19 de Sant Pere i Sant Pau, coneguda com La Fortuna. Malgrat no haver repartit els premis principals, l'administració ha repartit uns 250.000 euros en reintegres. Tecnologia i vendes: L'administració destaca per l'ús d'internet i aplicacions mòbils per a la venda de loteria, el que els permet tenir una presència nacional. El número estrella: Tot i no haver tocat, mantenen la il·lusió amb el número 43007, que coincideix amb el codi postal del barri. Impacte de la crisi: Es comenta que les vendes han pujat lleugerament (un 2%) respecte al 2009, però encara estan lluny de les xifres del 2008. Participació dels oients i xarxes socials El programa destaca la gran activitat a Twitter sota el hashtag de la loteria. Com a curiositat local, cap oient del programa va encertar la terminació en zero de la Grossa, per la qual cosa el premi del programa (participacions per a la loteria del Nen) se sortejarà entre tots els participants. "Hem de continuar RQR fins que l'encertem; la terminació en zero ens ha deixat amb reintegres, però ja mirem cap al sorteig del Nen."

  • Seguiment de la Rifa de Nadal a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    16'

    Seguiment de la Rifa de Nadal a Tarragona Ràdio

    La Rifa de Nadal des de Tarragona L'emissió se centra en el seguiment en directe del sorteig de la Loteria de Nadal, destacant la sortida dels primers premis importants i l'ambient a les administracions locals. Fins al moment, s'han repartit diversos quarts i cinquens premis, amb una menció especial a la localitat de Calafell, on ha caigut part d'un dels cinquens premis. Premis i números destacats Quarts premis: Els números afortunats han estat el 57.896 i el 25.506, dotats amb 200.000 euros. Cinquens premis: S'han cantat diversos números, entre els quals destaca el 75.869 (venut a Calafell) i el curiós 69.069, que ha anat a parar a Palma de Mallorca. L'ambient a les administracions La unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a l'Administració número 1 de la Rambla Nova, on el seu titular, Pere Sants, ha compartit detalls sobre el funcionament de la jornada: Vendes d'última hora: Tot i un inici de campanya més fluix, les vendes s'han recuperat gràcies a les compres d'últim moment, fins i tot tancant a les 12 de la nit per problemes informàtics a Madrid. Preferències del públic: Els números acabats en senar (3, 5, 7 i 9) i terminacions amb significat especial com el 13 o el 10 (per l'any 2010) són els més sol·licitats. Evolució tecnològica: Es destaca el canvi en el seguiment del sorteig, que ha passat de dependre exclusivament de la ràdio a la immediatesa que ofereix Internet i el terminal informàtic. "L'esperança no es perd mai; per antiguitat som dels primers de la fila, esperem que si no és el primer, ens toqui un dels tres primers premis."

  • Pressupostos 2011 i Gestió Econòmica a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    23'

    Pressupostos 2011 i Gestió Econòmica a Tarragona

    Situació Dels Pressupostos Municipals 2011 L'Ajuntament de Tarragona encara la redacció del pressupost més difícil de les darreres tres dècades. El tinent d'alcalde de gestió econòmica, Pau Pérez, detalla que els comptes per al 2011 estaran marcats per la contenció i la finalització dels projectes ja iniciats. Eixos Principals I Prioritats • Contenció de la despesa corrent: Es mantenen com a prioritats absolutes els serveis socials, la seguretat i l'educació. • Personal: Reducció de salaris per decret i una política restrictiva en la creació de noves places. • Inversions: L'any 2011 es defineix com un exercici de conclusió. No s'iniciaran noves inversions, prioritzant acabar obres com la Caserna de la Guàrdia Urbana i el Teatre Municipal. Reptes Financers I Ingressos El consistori ha d'afrontar una davallada d'ingressos motivada per tres factors clau segons el regidor: La voluntat de reduir la pressió fiscal (congelació de taxes i bonificacions). L'impacte econòmic negatiu de la segregació de la Canonja, xifrat en uns 3,5 milions d'euros anuals. La reducció de les aportacions estatals i de la Generalitat. "Serà el pressupost més complicat de fer per un ajuntament com el de Tarragona en aquests 30 anys de democràcia municipal." Gestió D'Empreses Municipals i Futur S'ha discutit la voluntat de crear un holding per mancomunar serveis entre les empreses públiques per millorar l'eficiència. Tot i que s'han trobat disparitats en la gestió actual (convenis diversos i condicions bancàries diferents), s'espera que en el proper mandat es facin passos definitius cap a aquesta integració, especialment en les àrees de mobilitat i desenvolupament econòmic.

  • Els Pastorets de La Salle: Tradició i Història al Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    17'

    Els Pastorets de La Salle: Tradició i Història al Metropol

    Tradició viva: Els Pastorets de l'Associació La Salle L'entrevista a Josep Maria Rota, director de la representació, posa de relleu la fidelitat absoluta a l'obra original de Josep Maria Folch i Torres. Des de l'any 1952, l'Associació La Salle ha mantingut una presència quasi ininterrompuda al Teatre Metropol de Tarragona, convertint-se en la companyia amb més trajectòria en aquest escenari. Característiques de la representació Estètica clàssica: L'obra conserva decorats històrics de paper pintat, catalogats per l'Institut del Teatre pel seu valor patrimonial. Producció artesanal: S'utilitzen estructures de teatre antic, com escotillons i decorats embarillats, que requereixen una coordinació tècnica molt precisa. Equip humà: Al voltant de 25 persones actuen a dalt de l'escenari, recolzades per un equip tècnic molt experimentat que garanteix l'agilitat dels canvis d'escena. Relleu generacional: Tot i que els papers principals estan consolidats, el planter es renova periòdicament per mantenir viva l'associació. Un llegat documentat: El llibre dels Pastorets Coincidint amb el centenari del Teatre Metropol, l'entitat ha publicat un llibre que recull la història d'aquestes representacions: "Hem volgut que tothom qui hagi sortit als Pastorets des de 1952 s'hi pugui veure reflectit a través de fotografies i cròniques." El volum inclou una àmplia recopilació de repartiments, programes de mà i imatges des dels anys 40 fins a l'actualitat, servint de testimoni social de la vida cultural tarragonina. Per què tornar-hi cada any? Rota compara l'experiència amb actes com la Setmana Santa o el Concurs de Castells: és un ritual anual que connecta avis i nets a través d'una memòria compartida que només es pot gaudir durant les festes nadalenques.

  • Tallers de màgia i espectacle solidari amb el Mag Gerard - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    Tallers de màgia i espectacle solidari amb el Mag Gerard

    La màgia arriba al Teatre del Magatzem Aquesta setmana de Nadal, el Mag Gerard presenta una proposta doble que combina la formació per a infants i la solidaritat internacional. El projecte se centra en dinamitzar les festes a través de l'il·lusionisme al Teatre de la Cooperativa Obrera Tarraconense. Formació per a petits mags El dilluns 27 de desembre es realitzarà un taller intensiu dividit en dues franges: Matí (10:30h - 12:30h): Iniciació a la cartomàgia i trucs amb objectes quotidians com monedes i mocadors. Està dirigit a nens i nenes a partir de 7 o 8 anys. Tarda (17:30h - 19:30h): Sessió dedicada a la globoflèxia i la màgia amb figures de globus. L'objectiu és que els nens aprenguin jocs sorprenents que s'allunyin dels clàssics comercials. Tots els participants rebran un dossier d'instruccions i el material necessari per poder repetir l'espectacle a casa durant el dia de Reis. Gala benèfica per a Intermón Oxfam El dimarts 28 de desembre (dia dels Sants Innocents) a les 22:00h, tindrà lloc un espectacle de màgia per a tots els públics amb un rerefons solidari: Finalitat: La recaptació es destinarà a projectes d'Intermón Oxfam, concretament per a iniciatives a Tanzània. Contingut: El Mag Gerard estrenarà números de mentalisme d'alt nivell (endevinació triple) i jocs visuals que ha rodat recentment en la seva gira per Madrid. Apostes màgiques: L'espectacle inclou un repte on un espectador pot guanyar fins a 1.050 euros, a més de jocs temàtics amb obres d'art com la Mona Lisa. "És un espectacle per a tots els públics on faré jocs de mentalisme de laboratori: adivinaré ciutats, personatges i números de cinc xifres sense fer cap pregunta."

  • Ernest Benach: balanç i futur després de la presidència - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    26'

    Ernest Benach: balanç i futur després de la presidència

    Balanç Institucional i Comiat de la Primera Línia Ernest Benach, després de 7 anys com a president del Parlament i 14 anys a la Mesa, reflexiona sobre el seu pas a la vida civil. Descriu la sensació com a estranya però necessària, destacant l'emotivitat de l'acomiadament dels equips de treball. Crisi i Renovació a Esquerra Republicana L'entrevistat analitza la situació crítica del partit després de la desfeta electoral del 28 de novembre de 2010: • Autocrítica: Benach considera que el congrés de fa dos anys va ser un error estratègic que va dividir el partit. • Necessitat de cares noves: Advoca per una renovació profunda, mètodes diferents i líders que no estiguin contaminats per batalles passades. • Estratègia municipal: Defineix els 1.700 regidors actuals com un tresor que cal protegir, situant les eleccions municipals de 2011 com la prioritat absoluta abans del congrés de la tardor. "Toca renovar absolutament: idees, discurs, mètode i l'estructura del partit a fons." Territori i Política Catalana La relació Tarragona-Reus Es mostra escèptic sobre la superació de les picabaralles entre ciutats, qualificant-les de vegades de puerils. Defensa un model de gestió global i racional per al territori que superi les anècdotes com la instal·lació d'IKEA. L'etapa del Govern de Coalició Benach critica l'ús despectiu del terme tripartit i lamenta l'assetjament mediàtic basat en anècdotes. Atribueix part del càstig electoral a la crisi econòmica i a la manca d'eines de la Generalitat per combatre-la per la dependència de Madrid. El futur personal: Gestió i Literatura En la seva nova etapa, Benach té plans concrets: • Escriptura d'un llibre de memòries sobre els seus 7 anys a la presidència. • Retorn al món laboral privat, tot i mantenir el seu compromís amb la societat civil i la xarxa. • Seguirà militant a ERC però des d'una posició de suport extern, deixant espai a la nova generació de líders com Sergi de los Rios.

  • Entrevista a l'Alcalde Ballesteros: Futur i Projectes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    32'

    Entrevista a l'Alcalde Ballesteros: Futur i Projectes de Tarragona

    Balanç de Gestió i Projectes Estratègics L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, repassa l'estat de la ciutat a les portes del 2011, destacant la reactivació de projectes històrics malgrat el context de crisi econòmica. L'alcalde es mostra satisfet per haver complert el compromís de posar en marxa infraestructures que havien estat aturades durant anys. Expansió Comercial i Capitalitat Un dels pilars de la conversa és el creixement del sector comercial com a motor de capitalitat: • IKEA: Es confirma que l'acord està pràcticament tancat a l'espera de detalls amb els propietaris dels terrenys. Ballesteros assegura que el projecte es signarà abans d'acabar el mandat. • FNAC: S'admeten converses preliminars per a la possible arribada de la firma francesa. • Corte Inglés: Es valora com un èxit total que consolida Tarragona com un pol comercial de primer nivell. Urbanisme i Infraestructures: El nou POM L'aprovació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM) el gener de 2011 es presenta com el full de ruta per al futur de la ciutat: • Preveu un creixement fins als 185.000 habitants. • Desenvolupament de zones clau com la Vall del Llorito i la Budellera. • Creació d'una anella verda i un parc científic a Sessalades. "Aquest serà l'últim gran pla expansiu d'aquesta ciutat; el terreny per créixer ja s'està exaurint." Actualitat Política i Eleccions En clau política, l'alcalde analitza la situació del PSC després de la derrota a les eleccions catalanes i manifesta la seva voluntat de renovar el lideratge del partit des de Tarragona. De cara a les municipals de maig, Ballesteros confia en la capacitat dels ciutadans per diferenciar la gestió local de la política autonòmica, aspirant a una majoria còmoda per completar el seu projecte de ciutat.

  • Activitats de Nadal al Museu Arqueològic de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    10'

    Activitats de Nadal al Museu Arqueològic de Tarragona

    Tallers infantils per descobrir el patrimoni romà El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), a través de la seva conservadora Pilar Sada, presenta una programació especial per a aquestes festes de Nadal. L'objectiu principal és apropar el món clàssic als més joves d'una manera creativa, distesa i participativa, utilitzant el joc i el teatre com a eines d'aprenentatge. Dues propostes destacades Passa un Nadal teatral: Una activitat centrada en el Teatre Romà de Tàrraco. Els participants descobreixen les peces del museu, realitzen una síntesi d'una comèdia de Plauta i elaboren la seva pròpia màscara teatral. Diverteix-te com els romans: Un taller basat en el joc. S'explica la vida quotidiana dels nens romans a través de contes i rèpliques de joguines antigues com sonalls, fitxes de joc, bales o el cèrcol. Detalls pràctics i metodologia Públic objectiu: Nens i nenes d'entre 6 i 12 anys que poden assistir-hi sols, facilitant la conciliació familiar durant les vacances. Connexió amb el patrimoni: Totes les activitats estan directament vinculades amb el fons arqueològic del museu per fomentar-ne el valor i la conservació futura. Horaris: Els tallers es realitzen en sessions de matí (d'11:00 h a 13:00 h) durant les setmanes de vacances de Nadal. "Volem que el patrimoni sigui una eina de coneixement i de futur, i per això posem un accent especial en els nens, que en són el futur."

  • Concert de l'Escolania de Montserrat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    Concert de l'Escolania de Montserrat a Tarragona

    L'Escolania de Montserrat porta el Nadal a Tarragona L'entrevista al director musical de l'Escolania de Montserrat, Bernat Vivancos, desgrana els detalls del concert especial que tindrà lloc a l'Auditori del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquesta actuació s'emmarca en les activitats prèvies a festes i destaca per un repertori centrat exclusivament en la temàtica nadalenca. Detalls del Repertori Musical El programa del concert està dividit en dues parts diferenciades per l'estil i l'origen dels compositors: * Primera part: Inclou obres internacionals com el cèl·lebre Ceremony of Carols de Benjamin Britten, un motet d'Advent de Mendelssohn i una peça del mateix Bernat Vivancos. * Segona part: Focus en la tradició catalana amb el cicle El nostre Nadal del compositor Francesc Civil, format per harmonitzacions de cançons populars catalanes que van ser creades específicament per a l'Escolania. El dia a dia i la formació dels escolans Vivancos explica que l'Escolania no és només un cor, sinó una escola amb segles d'història (data del segle XIII) que busca la formació integral dels infants: * Formació Dual: Els nens compaginen el currículum escolar general amb una educació musical intensiva (llenguatge musical, cant coral i estudi de dos instruments, normalment piano i un de vent o corda). * La Vida a Montserrat: Actualment hi ha uns 50 nens d'entre 9 i 14 anys. Tot i que la seva funció principal és la litúrgia diària al Santuari, fan entre 15 i 20 concerts anuals seleccionats amb cura. * Projecció Internacional: L'Escolania manté un gran prestigi europeu, anunciant una propera gira a Rússia pel dia de Reis. "L'obligació que tenim nosaltres és de formar bons músics... però sense oblidar que el dia de demà els escolans no seran forçosament músics, alguns seran metges o enginyers." Reptes i Selecció Malgrat ser un "element en extinció" (cors de veus exclusivament blanques), l'Escolania continua rebent moltes sol·licituds. El procés de selecció és exigent i limita l'entrada a un màxim d'11 o 12 nous alumnes per curs per mantenir la qualitat del so i la convivència.

  • L'exposició de pessebres i diorames a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    L'exposició de pessebres i diorames a Tarragona

    La tradició de l'exposició de l'Associació Pessebrista L'Associació Pessebrista de Tarragona celebra el seu 82è aniversari mantenint viva la tradició del pessebrisme a la ciutat. Enguany, l'exposició principal es troba al seu local del carrer Girona i presenta 13 escenes o diorames completament nous i treballats minuciosament durant mesos. Detalls de la mostra i novetats Horaris: La mostra es pot visitar cada tarda (18h a 21h) i els festius també en horari de matí. Participació: Es destaca la incorporació de gent jove per garantir el relleu generacional, amb representacions de llocs com el Pla de Santa Maria o Vallbona de les Monges. Concurs de pessebres: Com cada any, es convoca un certamen amb diverses categories (infantil, popular, artístic) que lliurarà els premis a finals de gener. Canvis en el panorama pessebrista tarragoní Aquest any es produeixen absències notables com el pessebre de la Catedral (per obres) i el de la Colla Castellera dels Xiquets de Tarragona. Com a alternativa per mantenir l'esperit nadalenc: "Volem que Tarragona tingui un pessebre popular... anirem contra viento i marea, però hi haurà un pessebre popular al Pati Jaume I." Aquesta nova instal·lació al Pati Jaume I de l'Ajuntament s'inaugurarà el 24 de desembre i utilitzarà elements recuperats i restaurats per oferir una versió tradicional amb suro i molsa per a tota la ciutadania.

  • Actualitat política amb Francesc Vallès del PSC - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    22'

    Actualitat política amb Francesc Vallès del PSC

    Balanç i Futur del PSC després de les Eleccions al Parlament L'entrevista amb Francesc Vallès, diputat i coordinador dels socialistes catalans a Madrid, se centra en l'anàlisi de la derrota electoral del 28 de novembre i el rumb que ha de prendre el partit. Vallès reconeix els resultats com una derrota sense pal·liatius i lloa el gest de José Montilla d'assumir la responsabilitat i no optar a la reelecció. Estratègia Municipalista i Congrés del Partit Davant les properes eleccions municipals, Vallès destaca que el PSC és, històricament, un partit d'alcaldes. Defensa la gestió de proximitat com la millor eina per recuperar la confiança social: Hegemonia social: El partit necessita tornar a connectar amb la societat abans de recuperar el lideratge polític. Polítiques de proximitat: Els ajuntaments han de ser el motor de la recuperació amb projectes que generin ocupació i atenguin situacions de vulnerabilitat econòmica. Lideratges locals: Rebutja l'extrapolació directa de resultats autonòmics a municipals, posant com a exemple la fortalesa de l'alcalde Ballesteros a Tarragona. Renovació Ideològica i Relació amb el PSOE Sobre el futur del socialisme català, Vallès proposa un gir estratègic que no passi per la refundació, sinó per la revitalització de principis i la renovació de cares: "Si pots renovar el discurs, però si no renoven les cares, tampoc és creïble tot això." Proposa que el PSC jugui un paper de partit federador dins del PSOE, liderant el debat sobre l'organització territorial i la cultura federal a Espanya des de la integració i no des de la confrontació. Mesures Econòmiques i Reforma de les Pensions L'entrevista aborda també el context complicat al Congrés dels Diputats a Madrid: Jubilació als 67 anys: Vallès defensa la necessitat d'ajustar el sistema per garantir la seva viabilitat futura a causa de l'augment de l'esperança de vida. Reforma laboral: Admet que són mesures dures i difícils d'explicar per a un govern d'esquerres, però argumenta que es prenen per responsabilitat de país. Justícia social: Reconeix que és injust que els treballadors acabin pagant les conseqüències d'una crisi provocada pel sector financer internacional.

  • Josep Gironès presenta 'Viure sense el meu fill' - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    17'

    Josep Gironès presenta 'Viure sense el meu fill'

    El robatori de nadons a la postguera tarragonina L'escriptor Josep Gironès presenta la seva nova obra, Viure sense el meu fill, una novel·la històrica que s'endinsa en un dels capítols més obscurs i menys tractats de la postguerra espanyola: el robatori de nadons. L'obra neix d'una confidència real feta per una dona de 80 anys que va patir aquesta tragèdia a la presó de les Oblates de Tarragona. Una història de silenci i reconciliació La trama segueix la vida d'una mare que, malgrat saber on creixia el seu fill robat, mai va gosar revelar-li la veritat per no alterar la seva vida benestant dins el règim franquista. Els punts clau de la narrativa són: La trobada entre la mare biològica i la jove (l'esposa del fill) després de la mort d'aquest. El descobriment de passats traumàtics compartits, on la jove també va ser víctima de tràfic humà en ser venuda pels seus pares. L'anàlisi de la Tarragona de postguerra, amb una descripció detallada del context social, els carrers i les institucions de l'època. Memòria històrica i deure moral Gironès, fill de la Fatarella, vincula aquesta narració amb la necessitat de tancar les llacunes de la memòria històrica. L'autor critica la Transició espanyola per no haver jutjat fets tan sagnants i defensa que cap societat pot avançar sense enterrar dignament els seus morts i reconèixer les víctimes. "No hi ha cap civilització, cap societat, que pugui tirar endavant si no enterra convenientment els seus morts." L'autor també aprofita per reivindicar la història de la Terra Alta i els fets de la Batalla de l'Ebre, subratllant que la literatura és una eina per alliberar les famílies del pes del silenci i la culpa heretada.

  • Inauguració del nou pavelló del Col·legi Sagrat Cor - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    Inauguració del nou pavelló del Col·legi Sagrat Cor

    Una fita històrica per al centre i la ciutat Després d'un procés que s'ha allargat durant 15 anys, el Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona inaugura aquest cap de setmana el seu nou pavelló esportiu. El titular del centre, Joan Andreu Torres, explica que el projecte va néixer de la necessitat de cobrir les pistes exteriors per evitar les suspensions d'activitats per pluja i per donar un valor afegit a la qualitat educativa del col·legi. Detalls del projecte i col·laboració L'obra ha estat possible gràcies a una aliança estratègica entre diverses institucions: * Ajuntament de Tarragona: Ha aportat 240.000 euros i ha facilitat la gestió del projecte. * TGN Bàsquet: El club utilitzarà les instal·lacions per a entrenaments i competicions oficials. * APA del col·legi: Implicació directa en el desenvolupament de l'equipament. L'edificació ha tingut un cost final aproximat d'1,4 milions d'euros, superant el pressupost inicial d'un milió a causa de les millores implementades durant l'execució. Característiques i usos de la instal·lació El nou pavelló és un espai polivalent de 1.200 metres quadrats que permet: * Una pista de futbol sala o handbol reglamentària. * Dues pistes transversals de bàsquet i una central (concepte Pack 2). * Capacitat per a unes 160-200 persones a les grades. "No és només un equipament esportiu; és un espai per a actes culturals i socials que beneficia tota la comunitat educativa, des dels 0 fins als 18 anys." Calendari d'inauguració Dissabte: Jornada de portes obertes a partir de les 11:00h, amb l'acte oficial a les 12:30h presidit per l'Alcalde i l'Arquebisbe. A la tarda, festival de dansa i partits d'exalumnes. Diumenge: Jornada dedicada al bàsquet amb partits de categories inferiors i el partit oficial de lliga sènior del TGN Bàsquet Femení.

  • Pessebres solidaris i comerç just a Intermón Oxfam - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    Pessebres solidaris i comerç just a Intermón Oxfam

    Pessebres del món a Tarragona La botiga d'Intermón Oxfam a Tarragona celebra la seva sisena edició de l'exposició i venda de pessebres artesanals d'arreu del món. Aquesta iniciativa permet conèixer com es viu la tradició del Nadal en diferents cultures, destacant especialment les peces provinents de Sud-amèrica, amb el Perú com a principal protagonista degut a la seva gran tradició en el treball del fang. Artesania i diversitat cultural Els naixements es caracteritzen per reflectir la identitat de cada país d'origen: Figures autòctones: Els personatges vesteixen amb robes típiques, com els chullos (gorrets) peruans o vestimentes d'indis. Fauna local: En comptes del bou i la vaca tradicionals, s'inclouen animals com lamas, borreguets o ossos segons la fauna del país. Materials variats: Es poden trobar peces fetes de palla (llufa), roba (ideals per a nens), fusta i ceràmica. Formats curiosos: Des de figures de grans dimensions fins a pessebres minúsculs dins de mides tan sorprenents com una capsa de mistos. L'impacte del Comerç Just L’objectiu principal de la botiga és oferir un mitjà de vida digne als artesans de països en vies de desenvolupament. Segons explica l'Anna Villalbí, responsable de la botiga, la compra d'aquests productes tanca un cercle solidari: "Si nosaltres aquí ho venem, podem comprar-li més i és una roda perquè aquesta gent pugui sortir una mica de la pobresa." Altres iniciatives nadalenques Paneres de regal: Disponibles des de 6,90 € fins a opcions més completes (com la cistella Benjamín de 28 €) amb productes com cafè, arròs, xocolata i torró de comerç just. Espectacle de màgia: El proper 28 de desembre es farà una sessió solidària amb el Mag Gerard al Teatre el Magatzem a les 22:00 h, amb la recaptació destinada a l'entitat.

  • Balanç de seguretat i campanyes de Nadal dels Mossos - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    23'

    Balanç de seguretat i campanyes de Nadal dels Mossos

    Seguretat i Operatius Especials de Nadal L'intendent Jaume Giné detalla el funcionament dels programes operatius estacionals per a les festes de Nadal, destacant la vigilància en zones comercials i de mobilitat. Operació Grèvol i Trànsit • Operació Grèvol: Destinada a donar suport al comerç, prevenir furts en zones d'aglomeració, entitats bancàries i polígons industrials. Estarà activa fins al 16 de gener. • Controls de Trànsit: Increment de la presència policial per evitar conductes incíviques durant els sopars d'empresa i celebracions, fomentant l'ús del transport públic. • Vigilància en autopistes: Dispositius específics en àrees de servei per evitar robatoris a viatgers. Balanç de Seguretat 2010 Es presenta una valoració positiva dels dos anys de desplegament total a la demarcació de Tarragona, amb una reducció del 8% dels delictes a la ciutat i d'un 5% al conjunt del Camp de Tarragona. Eficàcia i Col·laboració • Coordinació Policial: L'intendent subratlla l'excel·lent relació amb les 18 policies locals del territori. • Major eficàcia: L'augment de les detencions no es deu a un increment de la delinqüència, sinó a una millor tasca d'investigació i activitat policial. • Perfil delictiu: Els delictes contra el patrimoni (robatoris amb força) segueixen sent els més freqüents, tot i que van a la baixa. Casos Relevants i Investigacions L'entrevista aborda temes de gran impacte social recents: "L'important és que el detinguem i aquesta persona no pugui fer més malifetes." • Atracament a Cambrils: Es confirma la col·laboració dels quatre cossos policials (Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil i Policia Local) per detenir els responsables d'un atracament amb mort que actuaven a tot l'Estat. • Grup organitzat a Reus: Detenció de 8 persones per un robatori violent a un representant de joieria. Infraestructures i Futur Es preveuen millores significatives en el servei amb les noves instal·lacions: • Nova Comissaria Central: Ubicada a Camp Clar, es preveu que estigui en ple funcionament el juny de 2011. • Càmeres de videovigilància: L'intendent es mostra favorable a la seva instal·lació sempre que hi hagi rigor en la gestió de les imatges i no vulnerin la intimitat. • Increment de plantilla: El compromís és arribar als 18.276 agents a tot Catalunya en els propers anys.

  • La Bleda porta 'Maduixes' al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    La Bleda porta 'Maduixes' al Teatre Metropol

    'Maduixes': Un espectacle de clown per a tota la família L'entrevista amb l'actriu Helena Escobar, coneguda com la Pallassa Bleda, ens apropa a la seva darrera producció que es presentarà al Teatre Metropol. L'obra, adreçada principalment a infants a partir de tres anys, gira al voltant de la paciència i el procés de fer créixer unes maduixes que es resisteixen a sortir de terra. Punts clau de l'espectacle El valor de la paciència: La trama se centra en les peripècies de la Bleda i la seva pacificiència mentre cuida i rega les seves plantes. Estètica visual i música: És una obra molt visual amb música de l'Orquestra Fireluche, que utilitza instruments de joguina per crear una atmosfera única. Teatre per a tots: Malgrat ser per a infants petits, conté gags i elements pensats per fer gaudir també als adults (pares, avis i oncles). Interacció amb el públic: L'Helena destaca que els nens participen activament, donant consells a la protagonista durant els 50 minuts que dura la funció. La figura de la Pallassa Bleda "El pallasso sempre té un sí; mai té un no." L'actriu reivindica el personatge de la pallassa amb nas vermell, definint-la com una nena pícara i positiva que connecta ràpidament amb l'audiència. Actualment, la companyia es troba en gira per tot Catalunya amb el suport de Cultura en Gira de la Generalitat.

  • Sirvent celebra 150 anys de torrons artesans a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Sirvent celebra 150 anys de torrons artesans a Tarragona

    La tradició nadalenca de Torrons Sirvent El programa de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil per visitar la botiga Sirvent a la Rambla Vella de Tarragona. L'establiment celebra el seu 150è aniversari, mantenint viva una tradició artesanal que va començar l'any 1860 amb el seu fundador, José Sirvent Garrigós. Evolució i qualitat del producte Al llarg d'aquest segle i mig, l'empresa ha evolucionat sense perdre la seva essència: * Cinquena generació: La mateixa família continua al capdavant del negoci. * Varietat: Han passat de fer 6 varietats de torró a oferir-ne més de 30 de diferents. * Matèries primeres: Basen el seu èxit en la selecció d'ingredients de proximitat, com l'ametlla marcona, la mel de qualitat i el sucre. "No hi ha cap secret, el secret és que és un torró recent fet i amb matèries primeres de primera qualitat." Productes estrella i novetats Torró de Xixona: Continua sent el producte estrella i el més demanat pels clients fidels. Innovació: Per commemorar l'aniversari, han creat un torró de crema cremada amb taronja i cireres, que aporta una frescor especial. Altres dolços: A més de torrons, destaca el clàssic gosset de maçapà, les neules, els maginets i els lots personalitzats per a regal. Horaris de Nadal La botiga ofereix un horari intensiu per facilitar les compres d'última hora, obrint de 9:00h a 20:00h sense tancar al migdia, fins al mateix dia 24 de desembre.

  • Segona edició de 'Sopa de Galets' a la Part Alta - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    Segona edició de 'Sopa de Galets' a la Part Alta

    Art, Gastronomia i Cultura a la Part Alta L'associació Trànsit Art presenta la segona edició de la Sopa de Galets, una iniciativa que combina la dinamització comercial amb la promoció artística a la Part Alta de Tarragona. L'esdeveniment, que comença aquest cap de setmana, té com a seu central el Mercat del Fòrum. Novetats i Gastronomia A diferència de l'any passat, aquesta edició incorpora un fort component gastronòmic gràcies a un acord amb els restauradors locals: Els clients que comprin als comerços del barri rebran un tiquet per a un got de sopa de galets. També es pot adquirir el tastet directament al Mercat per només un euro. Mercat d'Art i Activitats Destacades El projecte vol apropar l'art a la ciutadania, especialment als infants, a través de diverses propostes: Mercat d'Art: Obert fins al 5 de gener, amb peces d'artistes locals ideals per a regals de Nadal. Experiència interactiva: Una projecció visual que reacciona al moviment dels visitants. Tallers creatius: Disseny de moda amb material reciclable i creació d'objectes. Espectacles de titelles: Incloent una titella gegant de 80 centímetres manipulada per dues persones. Reivindicació de l'Espai L'organització, encapçalada per Judit Marqués, aprofita l'ús del Mercat del Fòrum per posar en valor aquest espai històric. Tot i que actualment s'utilitza de forma puntual per a esdeveniments, existeix el desig de convertir-lo en un centre cultural permanent per a la ciutat. "Regalar un detallet d'art és molt més bonic que comprar qualsevol objecte d'ús comú; volem despertar la inquietud artística des de la infància."

  • Pere Peiró analitza la campanya de Nadal a Parc Central - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    15'

    Pere Peiró analitza la campanya de Nadal a Parc Central

    Perspectives comercials de Parc Central per al Nadal El gerent de Parc Central, Pere Peiró, detalla la situació del centre comercial durant la campanya nadalenca, destacant un inici molt positiu gràcies a l'arribada prematura del fred i l'èxit del pont de la Puríssima. Dades clau i afluència S'ha registrat un increment del 5% en l'afluència de visitants durant el pont de la Puríssima en comparació amb l'any anterior. L'ocupació del centre és excepcional, assolint el 97% dels 102 locals disponibles. Malgrat el context de crisi generalitzada, el centre manté els nivells de vendes de 2009, situant-se per sobre de la mitjana del sector a Espanya. Projectes de futur: El retorn dels cinemes Un dels punts més rellevants de l'entrevista és el compromís per recuperar l'oferta cinematogràfica: "És un objectiu clau prioritari tornar a tenir cinemes; estem treballant intensament per trobar un operador solvent i creïble." Es preveu que el 2011 sigui l'any de l'inici d'aquestes obres, que serviran com a motor per atraure més públic i allargar el temps d'estada dels clients al centre. Estratègia de serveis i noves obertures El centre aposta per un model de proximitat familiar amb serveis com: * Ludoteca i àrees de descans per facilitar les compres. * Expansió de marques consolidades com Imaginarium o Polinèsia i l'arribada de nous operadors com Springfield. * Consolidació del model d'aparcament de pagament, que Peiró defensa com una millora del servei per garantir la rotació i la comoditat dels clients. El futur comercial de Tarragona Peiró valora molt positivament l'arribada de grans operadors a la ciutat, com El Corte Inglés, IKEA o la possible arribada de la Fnac, afirmant que aquests ròtols consoliden Tarragona com una ciutat de compres de referència.

  • Incendi a la Rambla Nova de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Incendi a la Rambla Nova de Tarragona

    Crònica de l'incendi a la Rambla Nova Aquest matí, poc abans de les vuit, s'ha declarat un incendi virulent en un edifici de deu plantes situat al número 119 de la Rambla Nova de Tarragona. El foc s'ha originat en un habitatge de la segona planta i ha generat una gran columna de fum visible des de tota la ciutat. Evacuació i afectacions personals L'operatiu d'emergència ha estat ràpid i ha permès salvar els residents del pis més afectat: * Tres persones rescatades: Un home, una dona i un nen han estat evacuats mitjançant una autoescala pel carrer d'Estanislau Figueres. * Atencions mèdiques: Dos agents (un dels Mossos d'Esquadra i un de la Guàrdia Urbana) han estat atesos per inhalació de fum, i una persona d'un edifici adjacent ha patit una crisi nerviosa. * Mesures de seguretat: Es va recomanar el confinament dels veïns dels pisos superiors, mentre que els dels pisos inferiors van ser evacuats. Detalls tècnics de l'extinció El cap de guàrdia dels Bombers de la Generalitat ha ofert dades clau sobre la intervenció: * Origen del foc: L'incendi ha començat a les dependències centrals del pis (zona de pas i cuina). La ventilació a través del safareig (salobert) ha provocat una propagació molt ràpida. * Danys materials: L'habitatge afectat ha quedat danyat al 100%, exceptuant el menjador. L'estructura general de l'edifici no perilla, tot i que els serveis de llum, aigua i gas han estat tallats per seguretat. * Recursos mobilitzats: Han treballat uns 20 bombers amb dues autoescales i tres vehicles d'aigua procedents de Tarragona i Reus. "L'apropació ràpida de l'incendi ha estat propiciada per la ventilació que li aportava el salobert, facilitant l'evacuació de fums i l'evolució del foc." Situació actual Actualment, els bombers estan finalitzant les tasques de ventilació i revisió. La Rambla Nova roman tallada al trànsit en direcció a la Imperial Tàrraco, permetent només el pas del transport públic fins que es retirin tots els efectius.