Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

2737-2760 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Cuida Camp Clar: Campanya de Reciclatge i Civisme
Cuida Camp Clar: Civisme i Creativitat Sostenible El programa Cuida Camp Clar és una iniciativa integral que combina la sensibilització mediambiental amb la millora del civisme al barri. Segons explica Raquel Marín, coordinadora dels educadors ambientals, la campanya s'allunya del clàssic mètode porta a porta per centrar-se en el contacte directe al carrer i la realització de tallers creatius. Eixos Principals del Projecte Civisme i Neteja: Es combat el llançament de bosses fora dels contenidors, l'abandonament de mobles i els excrements de gossos a la via pública. Multes Cíviques: S'utilitzen adhesius fosforescents per senyalitzar conductes incíviques i informar sobre el procediment correcte (com trucar al Telèfon Verd per als voluminosos). Reciclatge Creatiu: Transformació de residus domèstics en objectes útils i artístics a través de tallers. Transformació de Residus La campanya destaca per ensenyar a la ciutadania com reutilitzar materials quotidians: Tetrabriks: Es converteixen en tapes de llibretes i en moneders originals usant el mateix tap de rosca com a tancament. Bosses de plàstic: S'aplica la tècnica del ganxet per fer estuigs i moneders, o es planxen per crear bosses de compra resistents. Xapes de begudes: S'utilitzen per dissenyar arrecades i polseres metal·litzades. Oli usat: Es fomenta el seu reciclatge repartint embuts especials i realitzant tallers per fabricar sabó casolà. "És una manera de veure que aquest petit residu al qual no donaves importància, permet fer coses molt maques i divertides."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Serveis Funeraris i Gestió del Cementiri a Tarragona
Gestió de Serfum i Serveis Funeraris El president de Serfum, Carles Cepero, explica el funcionament de l'empresa mixta de serveis funeraris de Tarragona, on l'Ajuntament manté el 51% de les accions. L'empresa privada col·laboradora és Funespaña, una firma amb forta presència internacional. Funcionament del Tanatori Les instal·lacions actuals compten amb set sales de vetlla i un forn crematori, capacitat suficient per a la població actual. Cepero destaca: • S'ofereixen cerimònies de totes les religions i també cerimònies civils. • L'empresa gestiona des del trasllat del difunt fins a serveis de floristeria, esqueles i taxis. • Està prevista una ampliació de l'aparcament (50-60 places més) als terrenys de l'antiga cotxera de l'AMT. Tendències i Estadístiques Actuals Incineracions vs. Enterraments Les dades mostren un equilibri estable en les preferències dels tarragonins: • Les incineracions s'han estabilitzat al voltant del 50% dels serveis. • Durant l'últim any s'han registrat aproximadament 427 enterraments i 405 incineracions. • El cementiri ha ampliat els seus columbaris (més de 570 de nous) per donar resposta a la demanda de dipositar cendres. Impacte de la Crisi Econòmica S'ha detectat un canvi en el consum de serveis funeraris degut a la context econòmic: • Les famílies ja no demanen tanta "ostentació" o quantitat de flors. • Es tendeix a utilitzar les prestacions bàsiques de les pòlices d'assegurança sense afegir extres de gran cost. "Actualment la qualitat i la sensibilitat han de ser extremes, i crec que el servei a Tarragona ho compleix." Dispositiu de Tots Sants Amb l'arribada de la festivitat de Tots Sants, el cementiri (gestionat per una entitat on participen l'Arquebisbat, Santa Tecla i l'Ajuntament) es prepara per a una afluència massiva: • Es reforça la línia 6 d'autobús de l'EMT. • La Guàrdia Urbana desplega un dispositiu especial de trànsit. • Es fa una crida al civisme per mantenir la neteja i el respecte a les instal·lacions. • El 2 de novembre se celebrarà una missa funeral a l'església de Sant Antoni de Pàdua per tots els difunts de l'any.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Reglaments lingüístics i sentències judicials a Catalunya
Anàlisi dels Reglaments d'Ús Lingüístic a Tarragona i Barcelona L'entrevista amb Rosa Ibars, directora del Consorci per a la Normalització Lingüística a Tarragona, se centra en les implicacions de les recents decisions judicials sobre els reglaments de política lingüística municipal. S'analitzen les diferències temporals i de consens entre els models de Tarragona (1992) i Barcelona. Punts clau de la comparativa Origen common: Tots els reglaments parteixen d'un model de base creat pel Consorci, tot i que s'han anat actualitzant amb els anys. Consens Polític: El document de Tarragona del 1992 va ser aprovat amb el vistiplau de tots els grups polítics, un factor que podria diferenciar-lo del cas de Barcelona. Actualització: Tot i la seva antiguitat, el reglament requereix una revisió article per article per comprovar si les suspensions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'afecten directament. L'impacte de les sentències judicials La directora expressa una profunda preocupació professional i personal per les constants resolucions judicials contra l'ús de la llengua: "A nivell personal o a nivell com a persona que treballa en la llengua catalana cada dia, la veritat és que últimament no tenim ni una alegria." Segons Ibars, aquestes sentències poden perjudicar els drets dels catalanoparlants i dificultar la integració de les persones d'origen estranger, ja que l'administració hauria de mantenir el català com a llengua preferent per garantir la cohesió social i evitar que certs col·lectius siguin considerats "de segona". El paper de les administracions Es recorda que el propòsit original d'aquests reglaments als anys 90 era fer que les administracions locals fessin un pas endavant en l'ús del català, que en aquell moment estava infrautilitzat en l'àmbit institucional respecte al castellà. Actualment, es resta a l'espera de la interpretació jurídica de la Secretaria de Política Lingüística per determinar si les resolucions contraduen la llei vigent.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Màgia solidària a Tarragona amb el Gran Maximiliano
Festival de Teatre Màgic: Unió de Cultura i Solidaritat En el marc del Festival de Teatre Màgic que se celebra a Tarragona i la Canonja, s'ha destacat l'espectacle solidari "El món de les il·lusions". Aquesta funció, protagonitzada pel Gran Maximiliano, destinarà tots els seus beneficis a l'ONG Oxfam Intermón per finançar projectes de desenvolupament a Àfrica. Impacte del projecte a Tanzània La recaptació de les entrades (amb un preu de 10 euros) es focalitzarà en millorar les condicions de vida a les comunitats rurals de Morogoro i Odomà, a Tanzània. Els aspectes clau del projecte inclouen: Seguretat alimentària: Impuls de l'agricultura i la producció local de pollastre. Abast beneficiari: L'acció ajudarà directament a més de 3.000 persones i indirectament a unes 96.000. Eines de futur: Es proporcionen recursos perquè les comunitats tinguin sortida comercial per a la seva producció. Detalls de l'espectacle i iniciatives addicionals L'espectacle tindrà lloc aquest dissabte al Teatre El Magatzem. Segons el mag Maximiliano, es tracta d'una proposta: Familiar i participativa: Dissenyada per a totes les edats, on el públic és part activa dels trucs. Variada: Inclou mentalisme, jocs de cartes de gran format, cordes i molta comèdia. Com a novetat, s'ha creat un punt de llibre màgic, una edició limitada que permet als espectadors fer els seus propis trucs i que també serveix per recaptar fons addicionals a la botiga de l'entitat al carrer Sant Francesc. "És una alegria poder participar en aquesta causa perquè els meus espectacles no només puguin meravellar, sinó també ajudar."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
2010-10-28
La tradició dels panellets a Tarragona En motiu de la festivitat de Tots Sants, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat fins a l'obrador de la Pastisseria Trill. En Josep Ardila i en Joan Maria Bertrany parlen amb en Toni, el pastisser, sobre el procés d'elaboració i les previsions de venda per a la castanyada. Elaboració i varietats principals El pastisser explica que la base fonamental de tot panellet és el maçapà, elaborat amb ametlla i sucre. A partir d'aquí, es creen diverses varietats: Els clàssics: Els de pinyons continuen sent els reis indiscutibles. Perquè el pinyó quedi ben fixat, s'utilitza ou en el procés. Altres sabors: Cafè (amb cafè natural), coco, gemma, llimona i maduixa (aquest últim elaborat amb essències). Dolços tradicionals: També destaquen els ossos de sant (típics de Madrid però populars aquí) i les castanyetes cobertes de xocolata. Preus i hàbits de consum Pel que fa a les vendes, tot i la situació econòmica, es preveu que la gent mantingui la tradició: El preu ronda els 36 €/kg per a la varietat i uns 38 €/kg si només es volen pinyons. La tendència actual és comprar per unitats (uns 3 per persona) per evitar que sobrin. El moment de màxima afluència de vendes s'espera entre dissabte a la nit i diumenge al matí. "Les tradicions normalment es respecten i la gent té un raconet per al que és la tradició." Curiositats i futur El pastisser revela que prefereix menjar els panellets un cop han passat uns dies d'haver estat fets. Com a anècdota, s'ha plantejat la idea de crear panellets temàtics del Nàstic per a la temporada vinent, utilitzant els colors del club amb maçapà acolorit.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Cinquena campanya de la Fundació Bona Nit per a persones sense sostre
Atenció integral al col·lectiu sense llar El president de la Fundació Bona Nit, el periodista Antoni Coll, ha presentat la cinquena campanya d'hivern per atendre les persones sense sostre a Tarragona. L'objectiu principal és oferir refugi i serveis bàsics durant els mesos més freds de l'any, del 2 de novembre fins al 30 d'abril, evitant que ningú hagi de dormir al carrer o en caixers automàtics. Principals novetats de la campanya Increment de places: Enguany s'augmenta la capacitat fins a les 20 places diàries a la pensió Carmen, situada al carrer Cartagena. Serveis coberts: A més del llit, s'ofereix esmorzar i s'està treballant per garantir sopars i vals de dinar mitjançant l'Ajuntament. Projecte d'habitatge per a famílies: Per primera vegada, la fundació vol llogar pisos per a famílies amb nens que viuen en condicions d'extrema precarietat. Perfil dels usuaris i selecció La selecció dels beneficiaris es realitza en col·laboració amb Càritas, prioritzant sempre els casos de major necessitat, com ara: Persones amb problemes de salut (recent sortides de l'hospital o amb malalties cròniques). Homes d'entre 40 i 60 anys, perfil que s'ha vist agreujat per la crisi econòmica. Persones amb trastorns mentals lleus o addiccions que no poden integrar-se fàcilment en el mercat laboral. Col·laboració institucional i privada La fundació se sosté gràcies a diverses fonts de finançament: Subvencions públiques: Ajuntament de Tarragona, Diputació i, com a novetat, una aportació del Govern de l'Estat. Sector privat: Suport d'unes 30 empreses locals. Socis particulars: Persones que contribueixen amb una quota d'uns 50 euros anuals. "Sempre ens guiem pel criteri de la necessitat de la persona... si dormen al carrer poden recaure en malalties com la pneumonia."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Mercat immobiliari i desgravació fiscal el 2011
Anàlisi del Sector Immobiliari davant els Canvis Fiscals En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, José Luis García (Gremi de la Construcció) i Diego Reyes (Agrupació de Promotors) analitzen la situació del mercat immobiliari davant la fi de la desgravació fiscal a partir del 31 de desembre del 2010 per a rendes superiors a 24.000 euros. Factors Clau del Repunt el 2010 Els experts coincideixen que actualment hi ha un increment de visites i vendes proper al 25%. Aquest fet s'atribueix a: • Una demanda latent que ha estat esperant durant gairebé quatre anys. • L'ajust significatiu de preus al sector privat, arribant al que consideren el "limit de preu" o preu de cost. • L'incentiu de la desgravació fiscal i l'estalvi de l'IVA abans del canvi de normativa. El Problema de l'Stock i la Finançament Segons els convidats, existeix una gran desinformació sobre l'stock d'habitatge: • Es diferencia entre l'"habitatge real", que es necessita a zones com Tarragona ciutat, i l'infrahabitatge o habitatges mal localitzats (costa o interior) que posseeix la banca. • Denuncien una competència deslleial de les entitats financeres, que faciliten crèdits pel seu propi stock però deneguen subrogacions d'hipoteques de promocions privades. "Una entitat financera que ven una cosa per sota del preu de cost al mateix temps que denega crèdits a promotors privats està destrossant i distorsionant l'economia." Perspectives per al 2011 Tot i el pessimisme pel que fa a la construcció de nova planta, hi ha cert optimisme moderat per a les vendes: • Els promotors no preveuen iniciar nous projectes a curt termini pel risc financer i la falta de crèdit. • Es preveu que el 2011 es pugui mantenir el ritme de vendes de 2010 gràcies a l'estalvi ja generat per les famílies i la necessitat real d'habitatge, independentment de la desgravació. • L'aparició del nou Codi Tècnic de l'Edificació suposarà un augment del 10% en els costos de fabricació de les noves promocions.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
L'estrena de la temporada al Teatre Metropol amb Electra
La tragèdia grega arriba al Teatre Metropol Tarragona Ràdio presenta l'inici de la temporada teatral amb un plat fort: Electra de Sòfocles. L'entrevista amb Mercè Anglès, actriu i fundadora de la companyia Quarts Teatre, desvetlla les claus d'aquesta coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Un clàssic adaptat al segle XXI L'obra destaca per buscar el difícil equilibri entre el respecte al text original i una posada en escena que resulti propera a l'espectador actual: Llenguatge planer: Tot i mantenir l'elevació del text, s'ha treballat per oferir una versió directa sota la direcció de Oriol Broggi. Complexitat humana: Els personatges no són blancs o negres; l'obra explora les contradiccions i els motius de cadascú. Temes universals: La venjança, el dol i els conflictes familiars continuen sent vigents mil·lennis després. L'essència del mite L'argument se centra en la figura d'Electra, qui porta set anys plorant la mort del seu pare, Agamèmnon, a mans de la seva mare, Clitemnestra. L'arribada del seu germà, Orestes, esdevé el catalitzador per a la venjança final. "És una història bàsica de passions viscerals... sang sobre sang, però amb una reflexió interna molt intensa." L'espectacle tindrà lloc aquest divendres a les 21:30h, oferint una oportunitat única per veure tragèdia grega en el seu estat més pur.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Congrés d'Inspectors d'Hisenda a Tarragona sobre el Fraude
Detalls del 20è Congrés d'Inspectors d'Hisenda Tarragona acull aquest dijous i divendres el 20è Congrés Anual de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat. L'esdeveniment aplegarà més de 300 professionals per debatre temes crítics del sector tributari i la delinqüència econòmica. Eixos principals del Congrés Reforma del Codi Penal: L'anàlisi de la nova normativa sobre delictes contra la Hisenda Pública que entrarà en vigor el 23 de desembre. Lluita contra el frau: Els inspectors consideren que la reforma actual es queda "curta" en certs aspectes de corrupció i reclamen una resposta judicial i social més contundent. Crisi de recaptació: S'analitza la caiguda dels ingressos públics, especialment en l'Impost de Societats, que ha derivat en talls socials. Reivindicacions i Situació del Col·lectiu "Espanya té la quarta part d'efectius contra el frau que França o Gran Bretanya." Manca de personal: Actualment hi ha uns 1.500 inspectors en actiu, una xifra que es considera insuficient per a un país de 45 milions d'habitants. Reclamen un augment de mitjans materials i humans. Percepció social del frau: Francisco de la Torre destaca amb preocupació que el 43% dels espanyols justifica el frau fiscal, una dada alarmant que només es pot revertir amb educació i pedagogia. Estat anímic: El col·lectiu presenta símptomes de cansament i resignació a causa de la crisi econòmica, l'agressivitat creixent d'alguns contribuents i la manca d'una prioritat política clara en la lluita contra l'evasió fiscal.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
La Canonja: El nou municipi 947 de Catalunya
La Canonja assoleix la plena independència de Tarragona L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, detalla el procés final de segregació que culmina aquest dissabte amb la constitució del municipi com l'entitat número 947 de Catalunya. Després de mesos de negociacions intenses des de la resolució del Parlament del 15 d'abril, la localitat tanca els darrers serrells per a la seva autonomia total. Acords de serveis i transició administrativa Un punt clau és la continuïtat dels serveis bàsics mitjançant una mancomunitat amb l'Ajuntament de Tarragona. Durant els primers anys, Tarragona seguirà prestant serveis que la Canonja sufragarà: Seguretat: Continuïtat de la Guàrdia Urbana durant un o dos anys. Manteniment: Recollida d'escombraries, enllumenat públic i subministrament d'aigües. Economia: Acord sobre el sector de la química, ja que una part important d'aquest sol industrial pertany ara al nou municipi. El camí cap a les eleccions de 2011 Aquest dissabte es constitueix la comissió gestora que governarà fins a les eleccions municipals de 2011. Roc Muñoz expressa la seva voluntat de presentar-se per ser el primer alcalde elegit del municipi independent, destacant que el projecte ha estat possible gràcies a una "alineació planetària" entre l'Ajuntament de la Canonja, el de Tarragona i la Generalitat. "El pas que hem donat per la Canonja és importantíssim; el 15 d'abril serà sempre el nostre Dia de la Independència." Calendari festiu i sentimental El municipi estabilitza tres dates clau en el seu calendari: 1. Sant Sebastià: El patró. 2. 15 d'agost: Festa Major de la Mare de Déu. 3. 15 d'abril: Commemoració de la independència política.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
La Canonja: compte enrere per a la independència plena
La Canonja esdevé el municipi 947 de Catalunya Aquest dissabte, la Canonja assolirà la seva plena autonomia després de 47 anys vinculada a Tarragona, convertint-se oficialment en el municipi número 947 de Catalunya. Durant l'entrevista realitzada per Tarragona Ràdio, l'alcalde Roc Muñoz explica els darrers detalls d'aquest procés històric. Els acords amb l'Ajuntament de Tarragona Per fer efectiva la separació, ambdós consistoris estan tancant els darrers serrells d'un pacte complex que inclou: Acord econòmic: Una negociació clau per determinar el repartiment d'ingressos, especialment els provinents de la indústria química situada al terme municipal. Mancomunitat de serveis: Tarragona continuarà prestant serveis bàsics durant un període de transició (d'1 a 2 anys) per garantir que la ciutadania no noti cap mancança. Entre aquests serveis destaquen: Guàrdia Urbana. Recollida i eliminació d'escombraries. Subministrament d'aigües i manteniment de l'enllumenat. Calendari de la jornada històrica L'acte institucional d'aquest dissabte tindrà dos moments clau: 1. Pel matí (12:00h): Constitució de la comissió gestora que governarà el municipi fins a les eleccions del 2011, amb la presència del conseller de Governació, Jordi Ausàs. 2. Per la tarda (18:00h): Celebració del primer ple extraordinari oficial per aprovar la normativa que regirà el nou ajuntament. El sentiment de la població L'alcalde Muñoz recorda amb emoció l'aprovació al Parlament el passat 15 d'abril, data que es considerarà el Dia de la Independència local: "El sentiment és aquell de... bé, ja era hora i ens ho mereixíem. El gran esclat d'alegria popular va ser el 15 d'abril; aquest 30 d'octubre és més una qüestió administrativa." Roc Muñoz ha confirmat la seva intenció de presentar-se a les eleccions municipals de 2011 amb l'esperança de ser el primer alcalde elegit a les urnes de la nova etapa de la Canonja.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Actualitat cultural i nous equipaments a Tarragona
Panorama de la cultura a Tarragona L'entrevista amb Carme Crespo, tinenta d'alcalde de Cultura, repassa l'explosió d'activitat que viu la ciutat durant la tardor. Es destaca el canvi de paradigma en què la cultura passa del carrer als espais interiors i sales d'exposicions, comptant amb més de 50 espais actius. La Tardor Literària i els Premis Ciutat de Tarragona • Increment de participació: S'ha viscut un augment espectacular en les obres presentades, arribant a les 400 propostes, gràcies a una tasca intensa de difusió i el suport d'un comitè assessor. • Gala de lliurament: Tindrà lloc l'últim dissabte de novembre al Teatre Metropol, amb una producció que barrejarà música i teatre en homenatge a Joan Maragall, Salvador Espriu i Josep Anton Baixeres. SCAN Tarragona: Festival de Fotografia "L'Ajuntament ja es fa càrrec del programa i la marca Scan Tarragona serà perdurable amb el temps." • Nou format: El festival passa a ser biennal com a gran certamen, tot i que mantindrà activitats anualment. • Seccions clau: Destaquen el Talent Latent i el seminari, a més de la novetat de l'ScanOFF, comissariat per Pep Escoda, que busca connectar nous fotògrafs a través de punts de trobada a la ciutat. Projectes d'Equipaments Culturals • Teatre Tarragona: Les obres avancen segons el ritme previst amb la intenció d'inaugurar a la primavera. Es planteja un model de gestió conjunta amb el Metropol i el territori. • Casa de les Lletres: S'està treballant en el projecte executiu amb Joan Cavallé i es negocia la seu a la Cooperativa Obrera. • Complex Tabacalera: S'ha tancat un conveni a tres bandes (Estat, Generalitat i Ajuntament) per desencallar el Museu Arqueològic, la Biblioteca Pública i el Centre d'Art Contemporani, el qual tindrà nou director de forma imminent.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Calendari solidari 2011 de la Protectora d'Animals
Solidaritat i Conscienciació: El nou calendari de la Protectora L'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona ha presentat el seu calendari solidari per al 2011, una iniciativa clau per recaptar fons i sensibilitzar la població sobre la realitat dels animals abandonats. L'episodi compta amb la participació del fotògraf Ferran Aguilar i els membres de la protectora José Ferrandiz i Cristina García. Punts clau del projecte: Objectiu Solidari: Els beneficis del calendari, que té un cost de 5 euros, es destinen íntegrament a cobrir les despeses d'alimentació, cures veterinàries i manteniment dels prop de 300 animals (250 gossos i més de 20 gats) que acull actualment l'associació. Fotografies amb Ànima: El fotògraf Ferran Aguilar ha optat pel blanc i negre per donar uniformitat i un caire conceptual a les imatges. Lluny de ser fotos de "peluix", les captures mostren la realitat quotidiana: voluntaris banyant gossos, cures mèdiques i la interacció humana. Crida a la Responsabilitat: Amb l'arribada del Nadal, es fa un èmfasi especial en què els animals no són objectes de regal. S'alerta que moltes compres impulsives acaben en abandonament quan l'animal creix. "Molta gent continua pensant en un gos com un objecte, gairebé com una joguina... hem d'intentar promoure l'adopció i la consciència." Informació Pràctica: Ubicació: La protectora es troba al Polígon Riu-Clar (Carrer del Sofre s/n). Punts de venda: Es pot adquirir a la mateixa protectora, al Club dels Tarraconins, al quiosc de la Rambla Nova (monument als Castellers) o mitjançant Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Programació de Tardor al Teatre Metropol
Presentació de la Nova Temporada Escènica L'espai radiofònic estrena la col·laboració setmanal amb el Teatre Metropol de Tarragona per desgranar la programació de la temporada de tardor. Jordi Giramé, coordinador de la programació, subratlla la importància de mantenir una programació estable com a valor de continuïtat cultural a la ciutat, més enllà dels formats de festival puntuals. Tancament del Centenari i Futur del Teatre Tot i que el teatre celebra el seu centenari durant tot l'any, els actes centrals es van dur a terme a la primavera. Per a aquesta recta final, es plantegen activitats significatives: • Una exposició d'artesans en homenatge a Jujol al vestíbul del teatre. • La presentació d'un llibre commemoratiu sobre la història dels Pastorets de l'associació La Salle. "El Metropol és una petita joia modernista que ens marca l'esdevenir i ens dona una empremta especial." Eixos Principals de la Programació La nova temporada es defineix per la qualitat i la quantitat, amb un total de 17 espectacles que cobreixen diversos gèneres per arribar a tots els públics: • Teatre de Text: Destaquen obres com Electra, dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per Clara Segura; la comèdia La doble vida d'en John amb Joan Pera i Lloll Bertran; i l'aclamada Un Déu salvatge. • Música: Propostes variades que van des del grup folk Nuevo Mester de Juglaría fins a talents emergents com Anna Roig i L'ombre de ton chien o el tarragoní Espaldamaceta. • Dansa i Flamenc: L'espectacle Mano a Mano, on el mestre Antonio Canales dona l'alternativa al jove Amador Rojas. • Màgia i Circus: La inclusió del Festival Teatre Màgic amb la presència del reconegut clown internacional Avner the Eccentric. Gestió en Temps de Crisi i Fidelització Giramé explica que, malgrat el context econòmic, s'han buscat fórmules imaginatives i negociacions basades en el prestigi consolidat del teatre per mantenir el nivell de les produccions. També detalla els sistemes d'abonament, com l'Etiquet 3, que permet obtenir descomptes en comprar entrades per a tres espectacles de forma conjunta.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Concentracions pel crim de Cambrils: Reivindicació de riscos laborals
Rebuig a l'atracament mortal de Cambrils L'actualitat informativa ve marcada per les reaccions a l'atracament succeït en una sucursal del Banc Santander a Cambrils, que va posar fi a la vida de l'Estela Calduc, una treballadora de 25 anys. Avui s'han realitzat concentracions silencioses arreu de Catalunya com a mostra de condol i protesta. Reivindicacions del col·lectiu bancari En una entrevista amb el secretari general de l'UGT a Tarragona, Jordi Salvador, s'han destacat diversos punts clau: Risc laboral: Es reclama que els atracaments siguin considerats oficialment com un risc laboral, la qual cosa obligaria a implementar una formació específica i mesures de seguretat més estrictes. Prioritat de les persones: Salvador denuncia que existeix molta seguretat per protegir els diners, però s'ha descuidat la seguretat física dels treballadors. Incidència: Segons s'ha informat, es produeixen prop de 400 atracaments anuals a l'Estat espanyol, una xifra que justifica la urgència de noves mesures. Situació a la Rambla de Tarragona La unitat mòbil ha seguit la concentració a la Rambla Nova de Tarragona, on els empleats s'han unit al silenci oficial. L'acte ha estat descrit com a sobri i sense pancartes, centrat exclusivament en el respecte a la víctima i la denúncia de la precarietat en seguretat. "Anar al treball mai pot ser un motiu de mort ni de sortir ferit; cal posar remei perquè això no torni a succeir." Actualment, els Mossos d'Esquadra mantenen actiu un ampli dispositiu per localitzar i detenir els dos presumptes autors del crim, que van fugir a peu del lloc dels fets.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Dispositiu de Tots Sants i novetats al cementiri de Tarragona
Operatiu especial per a la festivitat de Tots Sants Amb motiu de la celebració de l'1 de novembre, el cementiri de Tarragona ha activat un dispositiu especial per gestionar la gran afluència de visitants. Tot i que el dilluns és el dia festiu, s'espera que la màxima assistència es produeixi durant el dissabte i el diumenge previs. Principals novetats: els colombaris La novetat més destacada d'aquest any és la construcció de 576 nous colombaris, uns espais destinats específicament a les cendres de persones incinerades. Inversió: Ha suposat un cost aproximat de 300.000 euros. Cost per a l'usuari: El preu d'un colombari ronda els 430 euros, una xifra notablement inferior als 1.000 euros que pot costar un nitxo tradicional. Demanda a l'alça: Actualment, les incineracions representen prop del 20% dels serveis funeraris. Millores i manteniment de les instal·lacions L'Ignasi Puig, gerent de GESEMTA, ha explicat que des de fa quatre anys s'estan reinvertint tots els beneficis en la millora del recinte, que té més de 200 anys d'història. "Tot el que es recolleix, sempre es reinverteix al mateix cementiri. No es reparteixen dividends." Les actuacions s'han centrat principalment en: 1. Reparació de teulades per eliminar les filtracions d'aigua. 2. Millora de la recollida d'aigües pluvials. 3. Manteniment constant de les estructures d'illes de nitxos antigues. Informació pràctica per als visitants Horaris: El recinte obre de les 9:00 h fins a les 19:00 h de forma ininterrompuda. Transport i accessos: Es reforçaran les línies d'autobús urbà i la Guàrdia Urbana ja ha coordinat els espais d'aparcament i les parades de flors. Actes religiosos: El dia 1 d'octubre hi haurà una missa a les 16:00 h, i el dia 2 (dia dels difunts) se'n celebraran tres (8:00 h, 10:00 h i 12:00 h).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Joan Cavallé: Traducció, Teatre i Gestió Cultural
Entrevista amb l'Escriptor i Traductor Joan Cavallé En aquesta edició del programa cultural de Tarragona Ràdio, conversem amb l'escriptor tarragoní Joan Cavallé sobre la seva llarga trajectòria literària, la seva passió pel teatre de Samuel Beckett i els seus projectes actuals en l'àmbit de la gestió cultural a la ciutat. La Revisió de 'Final de Partida' L'acte central de l'entrevista és la presentació de la nova versió revisada de la traducció de Final de partida, l'obra mestra de Samuel Beckett. Cavallé explica que, tot i haver-la traduït originalment el 1986, el contacte continu amb els muntatges escènics l'ha portat a actualitzar el text: • Les traduccions requereixen una actualització contínua per adaptar-se al llenguatge i a l'escena. • Cavallé ha incorporat esmenes fruit del treball amb actors i directors al llarg de 12 anys. • Considera aquesta obra més potent i reflexiva que Tot esperant Godot, destacant la fusió entre el tràgic i el còmic. "El que fa Beckett és crear uns personatges i una situació que són tràgics en la seva comicitat." El Teatre com a Lectura i Representació L'escriptor reflexiona sobre com el lector s'ha d'apropar a un text teatral, recordant que la seva finalitat última és la representació: • Recomana una lectura en veu alta per captar l'eco i el so de les paraules. • Defensa la lectura prèvia al muntatge escènic per no ser condicionat per la visió d'un director específic. • Diferencia la feina del traductor professional de la seva, que ell viu com un exercici d'aprenentatge i servei. Projectes de Futur i Gestió Ciutadana Cavallé també comparteix l'estat dels seus projectes personals i professionals: • Estrena teatral: El proper febrer s'estrenarà al Teatre Fortuny l'obra Peus descalços sota la lluna d'agost. • Tarragona 2016: Analitza el tancament de l'oficina de la candidatura a la Capitalitat Cultural Europea amb una mirada autocrítica i tècnica. • La Casa de les Lletres: Està redactant el projecte per a aquest nou equipament cultural, proposant la Cooperativa Obrera com a ubicació ideal pel seu caràcter central i proximitat a altres espais culturals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Ballesteros reivindica el paper de la Catalunya Nova
La Catalunya Nova com a motor de futur L'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, ha pronunciat una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya de Barcelona titulada "El futur passa per la Catalunya Nova". En el seu discurs, ha defensat que el sud de Catalunya té totes les capacitats per liderar el creixement del país gràcies a la seva situació estratègica i la seva fortalesa industrial. Infraestructures i model aeroportuari L'alcalde ha estat especialment crític amb la gestió actual de l'aeroport del Prat, denunciant que la seva aposta pels vols de baixo cost perjudica la resta de terminals catalanes: Ha proposat un model aeroportuari propi basat en la col·laboració i el reforçament mutu. Ha defensat la identitat de l'aeroport de Reus referint-s'hi com a "el nostre aeroport", en línia amb la proposta de canvi de nom. Ha celebrat la decisió de no fusionar el Port de Tarragona amb el de Barcelona per mantenir una "competència sana". Política territorial i aliances En clau política, Ballesteros ha subratllat la capitalitat de Tarragona en el marc de la futura vegueria i ha repassat diversos punts d'actualitat: Ha coincidit amb José Montilla en el fet que no es reeditarà un govern tripartit a la Generalitat, tot i que manté la confiança en el seu pacte local amb Esquerra Republicana (ERC). Sobre les relacions amb Reus, aposta per una competència complementària on ambdues ciutats treballin "colze a colze". "Catalunya del sud gaudeix de tots els requisits per liderar el futur del país: potencial humà, ubicació estratègica i sectors clau com el turisme i la química."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
29'
Balanç de la gestió cultural a Tarragona amb Adam Mañé
Balanç i Eixos de la Política Cultural L'entrevista amb Adam Mañé, director dels serveis territorials de Cultura, ofereix una visió detallada de la gestió realitzada durant el darrer mandat al Camp de Tarragona. Mañé destaca un balanç molt satisfactori, basat en polítiques de mirada llarga i la concepció de la cultura com un dret social. Projectes Estratègics i Patrimoni • Consell de Patrimoni de Tàrraco: Un nou organisme de coordinació entre el Ministeri, la Generalitat i l'Ajuntament per gestionar el llegat romà. • La Tabacalera: Es defineix com el futur nucli de la ciutat cultural, que ha d'acollir el Museu Nacional d'Arqueologia i la Biblioteca Provincial. • Pla de Muralles: Implementació d'un full de ruta a 10 anys per garantir el manteniment estructural i la inversió constant en aquest monument singular. Equipaments i Arts Visuals • Centre d'Art Contemporani: S'anuncia que la designació de la nova direcció és imminent, amb el Tinglado 2 com a ubicació provisional fins a trobar la seu definitiva. • Dèficit de Biblioteques: Mañé reconeix que Tarragona és una de les zones més deficitàries de Catalunya; el nou pla d'equipaments preveu la creació de 3 o 4 centres nous a la ciutat per pal·liar aquest "punt negre". Museïtzació i Interpretació "Si no ho pots explicar, no cal que ho treguis a la llum perquè no se'n treu el rendiment social." Es posa especial èmfasi en la rehabilitació del Teatre Romà, passant d'un espai degradat a un monument visitable amb un pla director que inclourà un centre d'interpretació per facilitar la comprensió històrica a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
El Grup Escènic Atenea celebra 50 anys de teatre
Celebració de les bodes d'or d'una institució tarragonina El Grup Escènic Atenea arriba al seu 50è aniversari plenament actiu i amb una programació especial per celebrar aquesta fita històrica. L'entitat, que ha vist passar entre 300 i 400 col·laboradors al llarg de la seva trajectòria, manté viu l'esperit del teatre amateur a la ciutat de Tarragona. L'obra inaugural: "Paraules Encadenades" El tret de sortida de la temporada commemorativa és la representació de Paraules Encadenades, l'aclamat text de Jordi Galceran. Aquesta tria suposa un repte interpretatiu per al grup: Es tracta d'un drama-thriller amb molta tensió. Trenca amb el registre habitual de comèdia del grup. És un duel actoral amb només dos personatges sobre l'escenari. Les funcions tindran lloc al Teatre Metropol els dies 31 d'octubre i 14 de novembre a les 19:00h. "Això és un repte... has de ser capaç de mantenir el fil i el feeling amb el públic malgrat ser un tema molt punyent." Actes commemoratius i futur La celebració no es limitarà a les taules del teatre. El president, Miquel Fernández, i l'actor veterà Josep Maria Tosset han destacat: Sopar d'homenatge: El 12 de novembre a l'Hotel Ciutat de Tarragona, centrat en la figura de José Emma, membre fundador encara en actiu. Memòria històrica: Es prepara un DVD commemoratiu amb fotografies, cartells antics escanejats i reportatges de totes les èpoques. Continuïtat: La bona salut del grup es reflecteix en la convivència de generacions, amb la incorporació de gent jove que garanteix el relleu. L'entitat preveu estrenar altres obres durant el curs, com La Casa de los Líos i Diners Negres, mantenint el seu objectiu de fer gaudir el públic tarragoní.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Arantxa Sagardoy i la nova seu de Plan B a Tarragona
La ballarina Arantxa Sagardoy aposta per Tarragona L'entrevista se centra en la inauguració de la nova escola i la seu permanent de la companyia Plan B, ubicada al carrer Pau del Protectorat de Tarragona. Aquest espai diàfan i de sostres alts és el nou motor creatiu de la ballarina Arantxa Sagardoy i el coreògraf Alfredo Bravo. Detalls del nou projecte educatiu i professional Convivència professional i amateur: L'escola permet que els alumnes tinguin un contacte directe amb el procés creatiu dels professionals que assagen als matins. Creació de 'cantera': L'objectiu és formar ballarins amb un estil propi per a futures incorporacions a la companyia. Varietat de disciplines: S'ofereixen classes de dansa clàssica, contemporània, jazz, salsa i comèdia musical per a totes les edats (de 3 a 50 anys). Projecció Internacional i Gires La companyia viu un moment dolç amb una agenda plena de compromisos internacionals: París: Aquesta setmana porten l'espectacle familiar La Vella Dorment al Teatre dels Camps Elisis, amb totes les entrades venudes. Gira de Prometeo: L'espectacle creat amb l'orquestra Camerata XXI inicia una gira internacional que consolida el creixement del grup. Vídeo-dansa: Han estat guardonats recentment a Budapest i preparen una trilogia per presentar al Festival REC de Tarragona. Filosofia del projecte "Volem que els ballarins que vulguin professionalitzar-se tinguin aquí una plataforma on poder fer una carrera sense haver de marxar." L'Arantxa, que també és senadora de la ciutat, destaca la importància d'apropar la dansa al públic general, trencant l'hermetisme tradicional dels processos creatius i cooperant amb el teixit cultural local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
15è Aniversari de Tinet i la Tinet Jornada 2010
Celebració de la Tinet Jornada i els 15 anys de la xarxa L'entrevista amb Alejandro Fernández, president de l'OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació), se centra en la celebració de la Tinet Jornada el proper 30 d'octubre. Aquesta edició és especialment rellevant ja que coincideix amb el 15è aniversari de Tinet i el 10è de l'OASI, marcant l'inici d'una nova etapa tecnològica per a la institució. Les tres etapes de l'evolució de Tinet Fernández desgrana la trajectòria de la xarxa ciutadana, pionera a l'Estat espanyol: Primera etapa (1995): Enfocada a donar connectivitat a internet quan ningú n'oferia. Segona etapa: Consolidació d'un portal d'informació de referència per a les comarques de Tarragona. Tercera etapa (Actual): L'aposta per l'Internet 2.0 i el posicionament proactiu a les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube) per promocionar la ciutat i el territori. Continguts de la Jornada i experts convidats La jornada d'enguany porta per títol "Aprofita les xarxes socials a internet" i comptarà amb ponents de prestigi: Genís Roca: Expert que explicarà com treure rendiment empresarial i social de les xarxes amb costos mínims. Els Amics de les Arts: El grup musical explicarà la seva experiència d'èxit com a pioners en l'ús del boca-orella digital per arribar al gran públic sense dependre de grans corporacions. Tarragona, capdavantera en l'ús d'Internet L'entrevistat destaca que la demarcació de Tarragona és la líder a Espanya en ús d'internet, superant el 70% d'implantació. També s'anuncia la renovació del portal tinet.cat i un homenatge als "pioners" i tinetaires més actius durant aquests 15 anys. "La tecnologia va molt ràpid i l'administració pública acostuma a anar molt lenta; per això havíem de ser capaços de donar un impuls nou a Tinet."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
La URV obté el Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud
El nou horitzó d'excel·lència de la Universitat Rovira i Virgili El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Javier Grau, explica la importància d'haver rebut el distintiu de Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) d'àmbit regional europeu. Aquest reconeixement no és un simple guardó, sinó l'aprovació d'un projecte estratègic que s'ha de desenvolupar plenament fins a l'any 2015. Finançament i Infraestructures La universitat ha accedit a un préstec de 3 milions d'euros que s'ha de gestionar mitjançant un acord a tres bandes entre la URV, la Generalitat de Catalunya i el Govern Central. Les claus del finançament són: El destí principal seran les infraestructures, prioritzant centres com el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de Reus. El cost total del projecte estimat és de 65 milions d'euros, que s'aniran cercant en futures convocatòries i mitjançant la col·laboració públic-privada. S'espera que aquest segell permeti a la URV ser un objectiu preferent per a inversions de diversos ministeris (Ciència, Innovació, Vivenda, Esports). Els pilars del projecte Catalunya Sud El Campus s'estructura sobre cinc àrees de coneixement estratègiques on la regió ja és un referent: Química i Energia: Amb l'objectiu de crear l'escola de doctorat de referència al sud d'Europa. Nutrició i Salut: Cohesionant la indústria agroalimentària de Reus i les Terres de l'Ebre. Turisme: Potenciant l'Observatori del Turisme de Vila-seca. Enologia: Aprofundint en la recerca vitivinícola. Patrimoni i Cultura: Enfortint àmbits com l'arqueologia clàssica i la prehistòria (IPES). "Aquest és un punt d'inflexió; la convocatòria ens ha forçat a donar encara més cohesió i coherència a un projecte que ja venia de lluny." Un matrimoni entre ciència i empresa El rector subratlla que el model es basa en una estructura de quatre nivells: universitat, instituts de recerca, centres tecnològics i sector productiu. La participació d'empreses privades en els centres tecnològics és fonamental per orientar la recerca i convertir la demarcació de Tarragona en una autèntica regió del coneixement.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Entrevista a Hausson: Màgia i Teatre a la Canonja
Una vida dedicada a l'il·lusionisme El mag Hausson, amb més de 45 anys de trajectòria professional, conversa sobre la seva participació en el Festival de Teatre Màgic de la Canonja. L'il·lusionista presenta el seu espectacle 'Preludi de màgia en si major', una obra que ja ha collit èxits a Barcelona i que destaca per la seva transversalitat artística. L'espectacle: 'Preludi de màgia en si major' Aquest muntatge és un doble homenatge fonamentat en dos pilars: El cabaret dels anys 60 i 70: Entès com un espai de trobada on confluïen diverses disciplines i mags. Robert-Houdin: Considerat el pare de la màgia moderna, qui va professionalitzar l'art portant-lo als salons amb una estètica polida i elegant. L'obra destaca per ser un compendi de disciplines escèniques que inclou la manipulació, les grans il·lusions i la màgia participativa, tot acompanyat d'una forta presència musical. La influència de Joan Brossa i el llegat artístic Un dels punts clau de la carrera de Hausson és la seva estreta amistat i col·laboració amb el poeta i dramaturg Joan Brossa. Aquesta relació va ser un punt d'inflexió que li va permetre: Obrir nous horitzons creatius i conceptuals en l'il·lusionisme. Col·laborar en espectacles conjunts com 'Hausson-Brossa' i 'Poemància'. Consolidar el projecte de l'Espai Escènic Brossa a Barcelona, on actualment n'és codirector. "La màgia d'escena és un art teatral." Segons Hausson, Catalunya és una potència en màgia escènica gràcies a la influència històrica dels grans artistes internacionals que han passat per Barcelona des de principis del segle XX.