Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

3505-3528 de 3966
  • Exposició 'So Long' de Bernard Plossu a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Exposició 'So Long' de Bernard Plossu a Tarragona

    Presentació a la Casa Canals S'ha inaugurat a la Casa Canals de Tarragona l'exposició fotogràfica 'So Long', una mostra de caràcter inèdit i internacional organitzada per la Fundació Fòrum. L'acte ha comptat amb la presència de David Balcells (vicepresident de la fundació), el fotògraf Bernard Plossu i el comissari Marc Donnadieu. Un viatge personal per l'Amèrica de l'Oest L'exposició recull el període vital de Plossu als Estats Units, una etapa de vint anys on va capturar l'essència de l'oest americà. Els punts clau de la mostra inclouen: Material Inèdit: Moltes de les imatges s'exposen per primera vegada a causa del seu valor sentimental i personal. Dualitat Cultural: L'autor es defineix com un híbrid entre dues cultures, citant un amic: "Sóc el més francès dels fotògrafs americans i el més americà dels fotògrafs francesos." Temàtiques i Format: La mostra, composta per més de 200 fotografies, s'organitza per temes: la nit, les carreteres, la gent xicana o la influència de l'hiperrealisme i Edward Hopper. L'art de la fotografia analògica Bernard Plossu reivindica l'ús de la càmera tradicional front a la technologia digital. Considera que, tot i el canvi tècnic generacional, ell se sent còmode sent un "dinosaure" de la seva època, prioritzant la sensibilitat del gra i el blanc i negre sobre la modernitat. La cloenda de l'exposició és una imatge del seu fill corrent per la platja de Big Sur, simbolitzant la llibertat i el final d'aquest periple americà.

  • Cinquena edició de la Baixada del Pajaritu a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Cinquena edició de la Baixada del Pajaritu a Tarragona

    Detalls de la 5a Baixada del Pajaritu En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el Jordi Llorta explica els preparatius per a la propera edició de la Baixada del Pajaritu, una de les activitats més atípiques i consolidades del Carnaval tarragoní. L'esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte al migdia. Funcionament i Requisits per Participar Per formar part d'aquesta competició, els interessats han de complir certs criteris de construcció i posada en escena: Construcció pròpia: Els vehicles (andròmines) han de ser artesanals i sense motor de propulsió. Disfresses: Tant el carretó com els integrants de la colla han d'anar degudament disfressats. Seguretat: Cal incloure un sistema de frens i direcció, a més d'evitar objectes punxants. Inscripcions: Es poden realitzar a través del web oficial collapajaritu.org o fins i tot una hora abans de l'inici de la cursa. Novetats en el Recorregut i Premis Degut a unes obres al carrer de la Nau, enguany la sortida es trasllada al carrer de l'Enrajolat. Aquest canvi permetrà una millor visibilitat per al públic durant tot el trajecte fins al Cos del Bou. Pel que fa als reconeixements, s'entregaran set trofeus originals dissenyats per un artista local, a més dels tradicionals premis "carnosos" (embotits). Les categories inclouen: Premi a l'originalitat. Premi a la sàtira i crítica. Premi a la posada en escena. Premi Esporàdic (novetat d'enguany). Origen de la Prova "Això té un naixement bastant friki: el 2005 vam baixar amb esquís per la baixada de Misericòrdia... d'aquí vaig relacionar-ho amb una cursa de carretons." L'acte començarà a les 12:00h amb un manifest inaugural, seguit de les baixades individuals i una baixada popular de lluïment final abans del vermut i l'entrega de premis.

  • La Xerronada: l'escudella tradicional del Carnaval de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    La Xerronada: l'escudella tradicional del Carnaval de Tarragona

    La tradició gastronòmica del Xerró L'espai de Tarragona Ràdio dedicat al Carnaval analitza el xerró, considerat el primer plat gastronòmic d'aquestes festes a la ciutat. Aquesta recepta tradicional és una escudella que es recupera per connectar les noves generacions amb les arrels de la vida rural i de pagès. Detalls de l'esdeveniment Data i hora: La degustació tindrà lloc aquest dissabte, amb l'encesa de fogons a les 9:30 h i el servei a partir de les 11:30 h. Ubicació: Als voltants del Mercat Central de Tarragona. Preu: La degustació costa 2 euros i inclou el plat d'escudella, un tast de botifarra d'ou i vi de la DO Tarragona. La recepta i els ingredients El mestre Josep Vinyoles, encarregat de la preparació, explica que es cuinaran unes 1.200 racions utilitzant aproximadament 300 litres de brous. Els ingredients clau són: Ossos de porc: Frescos (10 kg), salats (3 kg) i rancis (2 kg) per donar el color blanc i el sabor característic. Llegums frescos: 15 kg de faves i 15 kg de pèsols, que representen els productes de l'horta local. Pasta: 15 kg de fideus per espessir el plat. "Era el plat diari de la gent que treballava de sol a sol al camp, un plat molt hidratant i natural que s'elaborava a la mateixa olla al tros." Significat cultural El senyor Vinyoles destaca que la Xerronada (que celebra la seva sisena edició) és una mostra de cultura popular que permet gaudir a famílies senceres —des de nens fins a avis— d'una menja que antigament es prenia cada dia de la setmana, excepte els diumenges.

  • Programació i Novetats del Carnaval de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    Programació i Novetats del Carnaval de Tarragona

    Detalls de la Programació del Carnaval de Tarragona L'entrevista amb la regidora de festes Sandra Coloma desgrana els actes principals d'una de les celebracions més emblemàtiques de Catalunya, que s'allargarà durant 10 dies intensos (del 6 al 16 de febrer). Actes Centrals i Novetats Musicals Melendi, com a cap de cartell, oferirà el concert principal al recinte firal el proper divendres amb l'obertura del Niño de la Hipoteca. La Rebella presenta canvis en la gestió de l'aforament per evitar col·lapses, introduint una entrada de 5 euros amb consumició. S'espera una participació massiva amb més de 3.000 persones treballant activament en l'organització, incloent comparses i personal tècnic. Participació Infantil i Tradicions S'impulsa la implicació dels més petits amb el tombet del Rei i la Reina per 35 escoles i una exposició de 150 dibuixos infantils que s'incorporaran a l'estructura de la Bota a la plaça de la Font. Es mantenen els pilars tradicionals: la instal·lació de la bota (dimarts), l'arribada del Rei Carnestoltes (dimecres) i el Dijous Gras amb la gastronomia típica de coques de llardons i botifarra d'ou. Espectacles i Rues La Disfressador: Les entrades es van esgotar en només dues hores, obligant a programar un segon passi per encabir 2.400 espectadors. Rues de l'Artesania i del Lluïment: Es mantenen els recorreguts habituals del cap de setmana amb la participació d'unes 30 comparses. Enterrament de la Sardina: El personatge del doctor Mistela serà més teatral aquest any, canviant la tirolina per una interacció més propera amb el públic des del balcó de l'Ajuntament. "Volem que la gent gaudeixi i que el temps ens acompanyi en aquest carnaval, que és un dels més tradicionals de Catalunya."

  • L'aposta de la URV per la publicació electrònica i l'Open Access - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    17'

    L'aposta de la URV per la publicació electrònica i l'Open Access

    La revolució de la difusió científica digital L'entrevista amb Josep Maria Comelles, expert en Antropologia Mèdica, analitza el canvi de paradigma que suposa la nova col·lecció de llibres electrònics de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta iniciativa no és una simple anècdota tecnològica, sinó una resposta estratègica als reptes de la recerca actual, especialment en l'àmbit de les ciències socials i humanitats. Punts clau del nou model editorial: Gratuïtat i Open Access: La producció científica finançada amb fons públics ha de retornar a la societat sense barreres econòmiques. Els investigadors, que ja cobren un salari com a funcionaris, no busquen viure dels drets d'autor, sinó maximitzar l'impacte de la seva recerca. Diferència entre disciplines: Mentre que les ciències experimentals funcionen gairebé exclusivament amb articles de revista, les ciències socials segueixen depenent de la monografia profunda, un format que troba en el suport digital un canal de distribució òptim. Qualitat garantida: El llibre digital manté, o fins i tot endureix, els mecanismes de control com la revisió per parells (peer review) i el filtre de comitès editorials per assegurar el rigor acadèmic. Democratització del coneixement: L'accés gratuït permet que països amb menys recursos, especialment a l'Amèrica Llatina i Àfrica, accedeixin a bibliografia de qualitat que altrament seria inabastable pels costos d'importació del paper. La paradoxa de la digitalització Comelles assenyala que, gràcies a projectes com el de Google i la digitalització de grans arxius com la Biblioteca de Catalunya, l'investigador ja no ha de desplaçar-se físicament per consultar documents històrics. Això, sumat al sistema de "impressió sota demanda", permet tenir el millor dels dos mons: "Això ens permet no haver de renunciar a la nostra llengua... permet que el llibre pugui ser descarregat des de Japó o Austràlia gratis." L'èxit inicial de la col·lecció, amb més de 600 visites en pocs dies, demostra que la demanda de coneixement acadèmic en llengües llatines és molt superior a la capacitat de distribució del mercat editorial tradicional en paper.

  • Evolució i futur de la Universitat Rovira i Virgili - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    30'

    Evolució i futur de la Universitat Rovira i Virgili

    El Campus Catalunya: un any de convivència i creixement El rector destaca el balanç positiu del primer any des de la incorporació dels estudis de Lletres i Infermeria al Campus Catalunya, compartint espais amb Ciències Jurídiques. Aquesta integració ha fomentat una major diversitat i una optimització dels recursos comuns, com la biblioteca i el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI). • La universitat ha superat les 3.500 persones en aquest campus. • S'espera arribar a les 5.000 en els propers tres anys. • La convivència entre facultats s'ha produït sense barreres físiques ni administratives rígides. Projectes d'infraestructura i urbanisme Un dels objectius principals és la finalització física del campus amb la construcció de la facultat d'Educació i Psicologia. Les obres es preveuen iniciar a finals d'any amb un termini d'execució de dos anys. "La il·lusió de veure el campus acabat compensa les incomoditats de les obres." El projecte urbanístic pretén que el campus sigui una plaça oberta a la ciutadania de Tarragona, funcionant com un àgora per a reunions i activitats a l'aire lliure, integrant totalment la institució en el teixit urbà. Expansió territorial i centres tecnològics La URV manté una activitat constructora intensa en diversos punts de la regió: • Terres de l'Ebre: Inversió de 15 milions d'euros en un nou edifici. • Reus: Nova Escola d'Arquitectura i futura Facultat de Medicina prop del nou hospital. • Xarxa de Parcs Científics: Especialització en Turisme (Vila-seca), Enologia (Falset), Química Sostenible (Tarragona) i Nutrició i Salut (Reus). Campus d'Excel·lència Internacional i especialització El rector valora el reconeixement obtingut pel projecte de Campus d'Excel·lència Internacional, que ha permès situar la URV entre les 15 millors universitats públiques d'Espanya. L'estratègia de futur se centra en: • Doblis el nombre d'estudiants de postgrau, element clau per a la competitivitat. • Potenciar les fortaleses regionals (Química, Arqueologia, Turisme, Enologia). • Mantenir la visibilitat internacional en nínxols específics com el Dret Ambiental. Identitat i territori Finalment, es defensa la marca Rovira i Virgili com la universitat pública de les comarques meridionals de Catalunya, subratllant que, després de 20 anys, el nom està consolidat i prestigiat més enllà de les polèmiques nominalistes fundacionals.

  • III Cicle de Conferències de Muntanya a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    21'

    III Cicle de Conferències de Muntanya a Tarragona

    L'alpinisme d'elit arriba a la Diputació de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el president del Club Alpí K2, Pau Sales, i el reconegut alpinista Òscar Cadiach, presenten el III Cicle de Conferències de Muntanya. L'esdeveniment, consolidat com un referent cultural a la ciutat, combina xerrades de figures històriques amb exposicions fotogràfiques de gran impacte. Kurt Diemberger: Una llegenda viva El cicle s'inaugura amb la presència de Kurt Diemberger, pioner de l'alpinisme i explorador austríac. Dienberger és un dels pocs homes que ha realitzat primeres ascensions a dos vuit mil i és considerat un mestre per a generacions posteriors. Durant la xerrada: * Repassarà la seva trajectòria des dels Alps fins al K2. * Compartirà vivències sobre la tràgica expedició del 1986 al K2. * Projectarà imatges i seqüències cinematogràfiques de qualitat professional. Programació del cicle i exposicions L'esdeveniment s'estructura en tres dijous consecutius a la seu de la Diputació: 1. Kurt Diemberger (4 de febrer): Vivències històriques de l'himàlaia. 2. Pau Sales (11 de febrer): Conferència sobre el Mont Kailas al Tibet, considerat el centre de l'univers espiritual. 3. Òscar Cadiach (18 de febrer): Relat de les expedicions al Kangchenjunga (2007 i 2009). Paral·lelament, es podran visitar dues exposicions: "La muntanya màgica", sobre la vida de Cadiach, i "Ullades pel Tibet i Nepal", una selecció fotogràfica de Pau Sales. 25 anys de la primera ascensió catalana a l'Everest L'entrevista també serveix per commemorar el 25è aniversari de l'arribada d'Òscar Cadiach al sostre del món l'any 1985. L'alpinista recorda com la comunicació es feia mitjançant codi Morse i anuncia un trekking commemoratiu al camp base de l'Everest per al proper mes de març. "Kurt Diemberger ens va ensenyar a tots; va ser el creador de l'alpinisme d'atac lleuger i un mirall per a la nostra generació."

  • Cost de l'incivisme i vandalisme a Tarragona (2009) - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    15'

    Cost de l'incivisme i vandalisme a Tarragona (2009)

    L'impacte econòmic de l'incivisme a Tarragona L'entrevista amb Antonio Rodríguez, regidor d'Espais Públics de l'Ajuntament de Tarragona, revela unes xifres preocupants sobre el cost que suposen els actes vandàlics per a la ciutat. Durant l'any 2009, la despesa global per reparar danys al mobiliari urbà va ascendir a 560.000 euros (uns 90 milions de les antigues pessetes). Desglossament de les despeses principals L'afectació és diversa, però es concentra especialment en tres àmbits: Pintades i grafitis: Representen la partida més elevada, amb un cost de 270.000 euros. Gestió de residus: La crema intencionada de 123 contenidors va suposar 142.000 euros, mentre que les destrosses en papereres van costar 9.000 euros. Enllumenat públic: Es van destinar 120.000 euros a reparar fanals, ja fos per actes de vandalisme directe (com el trencament de focus tipus "globus") o per col·lisions de vehicles. Mobiliari i parcs: Els danys en bancs van costar 15.000 euros i les reparacions en jocs infantils (destacant el vaixell del Fortí de Sant Jordi) uns 10.000 euros. Estratègies de millora i prevenció El regidor destaca que algunes partides han començat a disminuir gràcies a canvis estratègics: Disseny antivandàlic: El canvi de les boles blanques dels fanals per nous dissenys més resistents i eficients ha reduït els trencaments. Sensibilització escolar: Rodríguez posa èmfasi en la importància d'educar els infants com a agents de civisme que influeixin en els adults. Col·laboració ciutadana: Es recorda l'existència del telèfon de la Brigada d'Intervenció Ràpida per denunciar desperfectes immediatament. "Hem de mentalitzar a la gent que això ho paguem entre tots; en època de crisi, aquests diners fan molta falta."

  • 2010-01-10  CONFERÈNCIA ALCALDE - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    1h 22min

    2010-01-10 CONFERÈNCIA ALCALDE

    Introducció i Context de la Conferència L'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, presenta els seus projectes per a l'any 2010 i la propera dècada en un acte organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. La xerrada s'emmarca en un context de crisi econòmica global, però amb una mirada clarament orientada cap al futur i l'ambició de transformar la ciutat. Lliçons del Passat i Esperança de Remuntada • L'any 2009 es descriu com un període extremadament complicat per a empreses i ciutadans. • Es preveu una remuntada econòmica a partir del tercer trimestre del 2010. • L'alcalde aposta per un govern basat en el realisme i la transparència, allunyant-se d'improvisacions i centrant-se en un projecte de ciutat coherent. Projectes Clau d'Infraestructures i Cultura L'Ajuntament planteja diversos eixos d'actuació per consolidar Tarragona com a capital del sud de Catalunya: • Tabacalera: Convertir-la en la gran Ciutat de la Cultura (necròpolis, museu arqueològic, arxivística). • Mercat Central: Una inversió financera històrica per potenciar el comerç de proximitat. • Façana Marítima i Sector Ferroviari: Defensa de l'estació central al nucli urbà i integració del ferrocarril. • Port de Tarragona: Consolidació com a zona logística de primer ordre a la Mediterrània, amb aposta pels creuers i el tràfic de contenidors. Pla Tarragona 2022 i Cohesió Social Una Nova Estratègia de Planificació L'anunci central és la creació del Pla Tarragona 2022, un pla de plans que pretén: • Aglutinar els 16 plans sectorials existents en un únic full de ruta estratègic. • Créixer "cap endins", prioritzant la qualitat de vida, el civisme i la rehabilitació d'habitatges per sobre de l'expansió desmesurada. • Reforçar la cohesió social mitjançant la gratuïtat del transport escolar i la congelació de taxes. Capitals i Esdeveniments de Futur "Tarragona és capital i punt; no existeix cap argument per qüestionar-la." L'alcalde destaca dues cites que serviran de motor econòmic i de projecció exterior: Capital Cultural Europea 2016 Jocs del Mediterrani 2017 Debat i Interrogants dels Periodistes En el torn de preguntes, s'aborden temes com la polèmica sobre el nom de la Vegueria (reivindicant el nom de Tarragona per davant de Camp de Tarragona), les mancances culturals històriques de la ciutat i la situació de l'habitatge protegit, on l'alcalde reconeix que la falta de crèdit bancari dificulta l'accés a les promocions socials.

  • Entrevista a Rubén de Guia per l'obra 'La vida por delante' - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Entrevista a Rubén de Guia per l'obra 'La vida por delante'

    'La vida por delante' arriba al Teatre Metropol de Tarragona L'actor Rubén de Guia protagonitza, juntament amb la mítica Concha Velasco, l'obra Una vida por delante, sota la direcció del reconegut Josep Maria Pou. L'espectacle ha generat una gran expectació a Tarragona, fet que ha obligat a programar una doble funció per a demà dijous a causa de la ràpida venda d'entrades. Una història de superació i multiculturalitat L'obra es descriu com un «còctel» que barreja el drama i la comèdia, abordant temes de màxima actualitat. Els punts clau de la trama inclouen: Madame Rosa (Concha Velasco): Una exprostituta jueva, supervivent dels camps de concentració nazis, que ara cuida fills de prostitutes en situació precària. Momo (Rubén de Guia): Un jove musulmà que busca desesperadament les seves arrels i identitat per poder encarar el seu futur. Temàtiques socials: El text explora la convivència, l'amor, la vellesa i les malalties degeneratives. "Per poder saber cap on vas, necessites saber les teves arrels." L'experiència de compartir escenari amb grans referents Rubén de Guia, recentment guardonat amb el Premi de Teatro Ercilla com a Actor Revelació, destaca el luxe que representa treballar amb Josep Maria Pou i Concha Velasco. Segons l'actor: Josep Maria Pou aporta una visió doble com a director i actor, facilitant la comprensió del projecte a tota la companyia. L'energia de Concha Velasco a l'escenari és comparable a una «muntanya russa» d'adrenalina i passió. L'actor se sent afortunat de començar la seva etapa de protagonista en un muntatge que rep lloances de la crítica i el públic.

  • L'alcalde de Tarragona cuina a Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    4'

    L'alcalde de Tarragona cuina a Sant Pere i Sant Pau

    Presentació dels nous cursos de cuina al Centre Cívic L'episodi recull la connexió en directe amb el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, on es presenten uns cursos de cuina assequibles i oberts a tothom. L'acte compta amb una col·laboració peculiar: l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, actuarà com a cuiner principal del plat estel·lar. Detalls del menú i l'elaboració El menú previst per a la jornada inclou plats tradicionals de la gastronomia local: Plat principal: Sípia amb patates (elaborat per l'alcalde). Acompanyaments: Escarola amb romesco i pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà. Supervisió: L'acte està coordinat per Xavier Allué, reconegut cuiner i referent a la xarxa. Objectius de la iniciativa La proposta té una clara vessant social i educativa: Apropar la cuina a persones sense experiència o col·lectius com la gent gran. Fomentar la dieta mediterrània entre els nouvinguts. Oferir formació accessible a nivell econòmic per a tota la ciutadania. "Es tracta d'una invitació a tothom a aprendre a cuinar: els que no en saben gens i els que en volen saber més." Finalment, es destaca que els periodistes assistents faran de tastadors de la recepta de l'alcalde, i que els detalls del reportatge i el resultat final s'ampliaran en la programació de l'endemà.

  • Francesc Murillo i la recerca sobre el setge de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    7'

    Francesc Murillo i la recerca sobre el setge de Tarragona

    Nou projecte de recerca sobre el setge de 1811 L'historiador Francesc Murillo ha estat guardonat amb el 13è premi Gramun i Sobiela per un projecte de recerca que promet aportar una visió inèdita sobre el setge de Tarragona de 1811. Aquest treball coincideix amb el bicentenari de la Guerra del Francès i busca omplir els buits històrics sobre els aspectes militars d'aquest episodi tràgic. Principals eixos de la investigació Els protagonistes oblidats: Tot i que s'ha escrit molt sobre el setge, Murillo destaca que sovint s'ha ignorat qui eren els combatents. El seu objectiu és posar nom i cognoms (o unitats i comandaments) als aproximadament 30.000 soldats que hi van participar. Fonts inèdites: La recerca es basa en l'accés a arxius que fins ara havien estat poc explorats pels investigadors locals, incloent-hi: Arxius militars a Madrid i Segòvia. Arxius militars a París (fons francesos). Fons de la Junta del Corregiment de Tarragona de l'arxiu municipal. Treball de camp: A més de la documentació, l'autor preveu analitzar els vestigis i fortificacions que encara es conserven sobre el terreny per comprendre millor l'estratègia. Un passat fosc i necessari L'autor reconeix que el setge va acabar amb una matança i tres dies de saquejos, essent considerat el dia més fosc de la història contemporània de Tarragona. Segons Murillo, l'estudi és necessari per: "Donar nom als que hi van participar... no només parlar de la població civil, sinó dels regiments, els seus comandants i la seva participació concreta." L'edició del llibre es preveu que vegi la llum d'aquí a un any, oferint una seqüència completa des de la situació prèvia a Catalunya fins a les conseqüències finals del conflicte.

  • La URV aposta per l'Open Access en l'Antropologia Mèdica - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    17'

    La URV aposta per l'Open Access en l'Antropologia Mèdica

    La revolució de la difusió científica digital L'entrevista amb Josep Maria Comelles, secretari de redacció de la nova col·lecció de llibres electrònics d'Antropologia Mèdica a la URV, posa de manifest un canvi de paradigma en la publicació acadèmica. Aquesta iniciativa representa la primera edició electrònica de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, adaptant-se als nous temps i a les necessitats de la recerca contemporània. Diferències entre ciències experimentals i humanitats El doctor Comelles explica que, mentre que les ciències experimentals fa anys que utilitzen el suport digital per a articles de revista, les ciències socials i humanes encara depenen fortament de la monografia (el llibre). La paradoxa és que, fins ara, el format llibre no havia gaudit de la mateixa facilitat de descàrrega que les revistes. El model d'Open Access i els drets d'autor Un dels punts clau de la conversa és el concepte de Open Access (Accés Obert). Comelles desmitifica els guanys per drets d'autor en l'àmbit acadèmic: La majoria dels autors acadèmics són funcionaris que ja cobren per fer recerca i docència. Els ingressos per drets d'autor en llibres científics solen ser irrisoris (fent broma, diu que sovint no arriben ni per a un sopar). L'objectiu real de l'investigador és que la seva obra sigui llegida i citada, no el benefici econòmic directe de la venda. "La nostra manera de rendir a la societat el sou que ens paguen és aquesta [la recerca], i de fet, ningú pretén viure d'això." Avantatges del format digital Costos reduïts: Publicar en digital elimina les plusvàlues dels intermediaris. Tot i ser gratuït al web, s'ofereix l'opció de còpia privada en paper a un preu molt baix (uns 15 euros per 400 pàgines). Difusió planetària: Permet que obres escrites en llengües llatines (català, castellà, francès, etc.) siguin accessibles a tot el món, especialment a l'Amèrica Llatina i àrees de parla portuguesa o francesa. Control de qualitat: El sistema manté la rigorosa revisió per parells (peer review), garantint que el contingut digital sigui tan o més exigent que el de paper. La col·lecció s'ha estrenat amb èxit, assolint 600 visites en només 48 hores, una xifra molt superior a les vendes habituals d'un llibre acadèmic en llibreries físiques.

  • Acord final en el conflicte laboral entre Antoni Pinilla i el Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Acord final en el conflicte laboral entre Antoni Pinilla i el Nàstic

    Resolució del conflicte laboral al Departament de Treball L'acte de conciliació celebrat a la seu del Departament de Treball a Tarragona ha finalitzat amb un acord amistós entre Antoni Pinilla, fins ara director general, i el consell d'administració del Nàstic de Tarragona. Després d'una reunió d'una hora llarga, s'ha posat fi a les divergències sobre la indemnització i la sortida de l'excapità del club. Aspectes clau de l'acord Finalització del vincle: A partir d'avui mateix, Pinilla deixa oficialment de ser treballador de l'entitat tarragonina. Confidencialitat econòmica: Cap de les dues parts ha volgut revelar detalls sobre les xifres del pacte, tot i que ambdues s'han mostrat satisfetes. Prioritat institucional: Tots els interlocutors han coincidit que l'acord s'ha assolit pensant "en clau de Nàstic" per evitar perjudicar la imatge i l'estabilitat del club. Declaracions dels protagonistes "Tothom al final ha pensat en clau d'Onàstic i això ha possibilitat que haguem tingut un acord en aquests moments." Jordi Lloret, secretari del club, ha definit la situació com un "punt i seguit", deixant les portes obertes a una futura col·laboració. Per la seva banda, Antoni Pinilla ha reconegut que el procés ha estat difícil i personalment complex, però que ha prioritzat evitar una situació radicalitzada per l'estima que té a l'entitat. Futur de Pinilla L'exjugador ha manifestat que el Nàstic és el club amb el qual més s'identifica. Tot i tancar aquesta etapa laboral, es mantindrà vinculat com a soci i no descarta tornar en un futur si les circumstàncies i el club ho requereixen.

  • Actualitat educativa i nous equipaments a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    27'

    Actualitat educativa i nous equipaments a Tarragona

    Panorama de l'Ensenyament a Tarragona El regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Saneuges, repassa l'estat actual del sistema educatiu a la ciutat, coincidint amb l'inici del període de preinscripció escolar per al curs vinent. Durant l'entrevista es detallen les xifres de places oferides, l'evolució de la demografia escolar i els projectes d'infraestructures més rellevants. Preinscripció i Oferta Educativa • S'ofereixen més de 1.700 places de P3, amb un augment de tres noves línies als col·legis de Tarragona, la Floresta i el Miracle. • La distribució de l'oferta és d'un 62% de places públiques i un 38% de concertades. • Es destaca la dràstica reducció de la matrícula viva (alumnat que arriba durant el curs) a causa del descens de la immigració, xifrat en més d'un 50%. Infraestructures i Nous Centres • Col·legi Tarragona: Les obres a la zona de Joan XXIII avancen per estar operatives al setembre, tot i que algunes zones com el gimnàs podrien acabar-se posteriorment. • Institut Tarragona 2: Ja s'ha realitzat la cessió del terreny a la Generalitat i s'espera l'acord de govern per a la licitació abans de l'estiu. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'ha desencallat el finançament de 8 milions d'euros per a la seu a la Chartreuse. Les obres d'enderroc podrien començar al setembre de 2010. Llars d'Infants i Serveis Municipals "Una llar d'infants municipal surt a una mitjana de 115 euros al mes, mentre que una privada en costa 400; la diferència és abismal en context de crisi." • L'Ajuntament preveu posar en marxa prop de 300 noves places en llars d'infants (Joan XXIII, la Móra i Sant Pere i Sant Pau). • El projecte de la llar d'infants de les Clarisses ha patit retards considerables a causa de troballes arqueològiques, però la licitació es preveu abans de l'estiu. Mobilitat i Esports escolar • La targeta de bus gratuït escolar ja compta amb 9.000 usuaris i genera uns 45.000 viatges mensuals, contribuint a millorar la fluïdesa del trànsit urbà. • El programa de patis oberts funciona amb èxit divers en 5 centres, sent el col·legi Saavedra el que registra un ús més intensiu.

  • Consolidació de Tarragona en la nova Llei de Vegueries - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    9'

    Consolidació de Tarragona en la nova Llei de Vegueries

    Anàlisi de l'arquitectura territorial i el paper de Tarragona L'interlocutor valora positivament el nou projecte de llei de vegueries, destacant que s'ha aconseguit preservar l'estatus de Tarragona com a capital, situant-la al mateix nivell institucional que Barcelona, Lleida i Girona. Aquesta decisió corregeix plantejaments anteriors on les capitals s'havien de decidir per majoria absoluta, aportant ara una major estabilitat i reconeixement a les quatre capitals històriques. Punts clau de la reforma territorial Transformació de les diputacions: Les actuals diputacions es convertiran en Consells de Vegueria. Un aspecte rellevant és la divisió de la demarcació de Tarragona en dues entitats diferenciades. Consolidació de capitals: Mentre que Tortosa serà la capital de les Terres de l'Ebre, les capitals de la Catalunya Central i del Pirineu es determinaran en tràmits posteriors. Absència de duplicitats: Es remarca la voluntat que no es creïn noves administracions de forma segregada fins que les diputacions desapareguin totalment, evitant així més càrrega burocràtica per al ciutadà. Estratègia jurídica i parlamentària S'ha decidit demanar formalment al Conseller de Governació que respongui a totes les al·legacions presentades per la ciutadania i les institucions de Tarragona. L'objectiu és garantir una bona pràctica de governança i transparència. "L'objectiu màxim està aconseguit, que és que Tarragona queda clarament consolidada com una capital al mateix nivell que Barcelona, Lleida o Girona." Un procés legal complex L'aprovació final no serà immediata, ja que el procés depèn de la modificació de diverses lleis orgàniques (com la LOREG) que s'han de debatre a Madrid. Malgrat les crítiques d'alguns sectors, l'interlocutor defensa un model d'Espanya plural i federal on Catalunya tingui capacitat per autoorganitzar-se sense trencar la lleialtat institucional.

  • Primer aniversari del projecte Ciberaula de l'Hospital Joan XXIII - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    Primer aniversari del projecte Ciberaula de l'Hospital Joan XXIII

    Un balanç positiu per la humanització hospitalària El programa d'avui celebra el primer aniversari de la Ciberaula de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Aquest espai ha aconseguit una xifra rècord de més de 6.500 participants en només un any, consolidant-se com un referent de humanització i benestar dins de l'entorn hospitalari. Els pilars de l'èxit Espai terapèutic: La Ciberaula actua com un oasis per a pacients i familiars, ajudant a normalitzar la situació de malaltia. Voluntariat: La col·laboració desinteressada de professionals i entitats externes és el motor que permet mantenir una programació estable. Superació de barreres: Inicialment, el projecte va haver de vèncer la resistència dels propis professionals que no n'entenien la finalitat lúdica en un context mèdic. Activitats i línies de treball L'espai no només ofereix oci, sinó que se centra en la formació en salut i el suport social: 1. Bloc Materno-infantil: Xerrades sobre el part, lactància materna (amb el reconeixement de l'Unicef com a Hospital Amic dels Nens) i cures del nadó, amb una alta implicació dels pares. 2. Salut Pública: Tallers sobre temes quotidians com la prevenció de l'ictus, la diabetis o la hipertensió. 3. Dijous Cooperatius: Activitats de sensibilització sobre banca ètica, consum responsable i projectes de cooperació internacional. 4. Cultura i música: Sessions de música en directe per millorar l'estat d'ànim dels malalts ingressats. "Hem hagut de crear aquest nou concepte perquè el pacient i la família visquin l'hospital com una experiència més positiva i no tan freda."

  • Presentació de la 17a edició del Festival Dixieland - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Presentació de la 17a edició del Festival Dixieland

    Presentació de la 17a edició del Festival Dixieland de Tarragona S'ha presentat oficialment la nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, que tindrà lloc del 24 al 28 de març. L'esdeveniment destaca per la seva aposta per la producció pròpia i la seva capacitat d'irradiar cultura més enllà de la ciutat. Principals Novetats i Homenatges Homenatge a Django Reinhardt: Enguany el festival commemora el centenari del naixement del llegendari guitarrista. Coproducció destacada: S'estrenarà l'espectacle "Una visita de Django Reinhardt", una col·laboració entre el festival, l'Original Jazz-Orquestra i el Taller de Músics. Aquesta peça ja ha estat adquirida pel Festival de Jazz de Terrassa. Espectacles Internacionals: La Tandarica Orquestar presentarà un nou xou amb el reconegut clown nord-americà Django Edwards. Escenaris i Participació Local El festival manté el seu esperit itinerant i obert a tota la ciutat: * Nous espais: La Plaça de la Font s'incorpora com a escenari oficial, sumant-se a locals clàssics com el Teatre Metropol i el CaixaFòrum. * Suport al talent local: L'edició comptarà amb la participació de 23 grups locals i el suport de més de 35 establiments tarragonins. "Un dels objectius és projectar Tarragona, i el fet que l'espectacle ja s'hagi venut al Festival de Terrassa n'és una prova."

  • La nova seu de l'Associació de Músics a la Tabacalera - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    La nova seu de l'Associació de Músics a la Tabacalera

    El futur espai musical de Tarragona a la Tabacalera L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha presentat un ambiciós projecte per al complex de la Tabacalera que inclou la rehabilitació del magatzem número 1 per convertir-lo en la denominada Capsa Jove. Aquesta actuació, finançada pel Fons Estatal d'Inversió, suposarà una inversió de 8 milions d'euros. Detalls del projecte per als músics L'Associació de Músics de Tarragona (AMT), després de 10 anys de reivindicacions, finalment disposarà d'una seu pròpia i equipada: Planta baixa: Es crearà una sala de concerts amb capacitat per a més de 500-600 persones, una carència històrica de la ciutat. Segona planta: S'instal·laran buccs d'assaig polivalents, un estudi de gravació d'última generació i una aula de videocreació per a l'ús de les TIC. Gestió: L'espai serà gestionat directament per l'AMT en un model de cogestió amb l'administració pública. Objectius i calendari L'objectiu principal és la professionalització del sector musical local, oferint eines tant a músics amateurs com a professionals. El projecte ha de ser una realitat durant l'any 2010, permetent que l'associació s'hi traslladi abans d'acabar l'exercici. "Realment estem ja en la línia que pertoca a la professionalització del músic que acaba sent professional." Tot i que la Capsa Jove serà el centre neuràlgic, l'associació no descarta mantenir altres espais municipals (Xarxa 3) per a tasques administratives o suport als barris.

  • Futur i reptes del sector petroquímic a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    28'

    Futur i reptes del sector petroquímic a Tarragona

    Impacte de la Crisi i Situació Actual L'any 2009 ha estat marcat per una crisi global que ha afectat severament el sector petroquímic, considerat la mare de totes les indústries. Anton Valero, president de l'AEQT (EQT), analitza com la davallada del consum i la volatilitat del preu del petroli han impactat el polígon de Tarragona. Indicadors clau de l'afectació: • Producció: S'han registrat reduccions d'entre el 20% i el 40% segons el mercat específic. • Ocupació: L'impacte directe s'estima entre 80 i 100 treballadors afectats per expedients de regulació, sense comptar les empreses de serveis. • Preus: El barril de petroli va passar de 147$ a uns 40$ en pocs mesos, desestabilitzant els marges comercials. Estratègia de Futur i Competitivitat Per afrontar la competència emergent de l'Orient Mitjà i l'Àsia, el sector aposta per la consolidació i la innovació. L'objectiu és convertir Tarragona en un clúster químic de referència mundial. "No tenim el futur garantit si no fem coses; hem d'ampliar el ventall de productes i ser atractius per a les multinacionals." Eixos del Pla Estratègic: • Sostenibilitat: Projecte de reutilització d'aigües residuals (6,8 hm³) per alliberar recursos per a ús social. • Infraestructures: Cal potenciar la connexió amb Europa mitjançant el ferrocarril i l'autovia A-27. • Seguretat: Manteniment estricte de les inversions en seguretat i col·laboració en el Pla PLASEQTA mitjançant simulacres. Col·laboració amb la Universitat i Talent Un pilar fonamental és la relació històrica amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut d'Investigació Química de Catalunya (ICIQ). El futur Parc Tecnològic de la Química serà l'espai on han de néixer noves idees i empreses de valor afegit, facilitant el relleu generacional i la formació especialitzada.

  • L'Altre Olimp: Els Pirineus en època romana - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    23'

    L'Altre Olimp: Els Pirineus en època romana

    Descripció de l'Exposició L'entrevista amb Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), descriu la nova exposició temporal titulada "L'altre Olimp". Aquesta mostra se centra en la realitat històrica i cultural dels Pirineus durant l'època romana, trencant la imatge de la serralada com una barrera i presentant-la com un punt de trobada i de mestissatge. Eixos Principals del Discurs Històric • El paper de Roma com a catalitzador d'unificació política i administrativa que va fomentar els contactes comercials i culturals. • L'explotació de recursos naturals, especialment el marbre de Sant Beat, que va vertebrar l'economia de la zona. • La romanització progressiva, entesa no com una imposició per la força, sinó com un procés d'aculturació natural. Característiques de la Mostra L'exposició és una col·laboració internacional amb el Museu Sant Raimon de Tolosa i s'estructura en set àmbits que abasten des dels recursos naturals fins a la religió: "Roma és un sistema polític que no s'imposa, sinó que es presenta i va quallant i la gent s'hi va afegint." • Peces destacades: Inclou inscripcions epigràfiques, altars votius de pedra, i objectes de luxe com fulles votives de plata procedents de saquejos realitzats per pobles bàrbars al segle III. • Continuïtat: Es considera la continuació social de l'anterior exposició Tarraco Pedra a Pedra, centrant-se ara en la pedra com a suport d'idees religioses i estatus social. • Reutilització: Un dels àmbits finals explora com moltes d'aquestes peces romanes han estat reutilitzades en esglésies i construccions medievals o modernes. Informació Pràctica L'exposició estarà oberta a Tarragona fins al 16 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. Durant el mes de març s'organitzaran cicles de conferències acadèmiques per aprofundir en els temes tractats.

  • Aniversari del trasllat al Campus Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Aniversari del trasllat al Campus Catalunya

    Balanç del primer any al Campus Catalunya En motiu del primer aniversari del trasllat dels estudis de la Facultat de Lletres i comunicació al Campus Catalunya, Tarragona Ràdio ha copsat les opinions dels estudiants des de la terrassa del bar del centre. La valoració general és molt positiva, destacant un canvi radical en la qualitat de vida universitària. Millores i beneficis destacats Instal·lacions modernes: Els alumnes celebren el salt tecnològic en els platós de televisió i estudis de ràdio, especialment aquells que venien de l'edifici del seminari. Serveis inexistents anteriorment: Es posa en valor l'existència d'un bar, zones de pàrquing i una biblioteca més gran i equipada. Ambient universitari: La convivència entre graus com Infermeria, Lletres i Ciències Jurídiques ha creat un entorn més dinàmic i menys aïllat. Calendari acadèmic: S'esmenta com a positiu el canvi en el calendari d'exàmens, que ara permet realitzar proves al desembre abans de Nadal. Aspectes a millorar i crítiques "Aquí hi ha massa ciment, és una arquitectura molt rectilínia i grisa; crec que una miqueta de verd ajudaria a donar més ambient." Manca de zones verdes: Diversos estudiants coincideixen que el campus és massa "gris" i que falten espais amb gespa i arbres. Dimensions de la biblioteca: Malgrat la millora, alguns usuaris consideren que la biblioteca s'ha quedat petita per al volum total d'estudiants del campus. Reducció de fons específics: Un alumne d'història apunta que els llibres especialitzats semblen haver-se reduït en comparació amb l'antiga biblioteca de lletres.

  • La URV un any després del trasllat al Campus Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    36'

    La URV un any després del trasllat al Campus Catalunya

    Evolució i Consolidació del Campus Catalunya L'entrevista commemora el primer aniversari del trasllat de les facultats de Lletres i Infermeria al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El rector, Francesc Javier Grau, destaca que aquest canvi ha representat un trencament simbòlic amb el passat per créixer en un entorn modern i urbà. Convivència i Creixement • Actualment, el campus acull més de 3.500 persones, amb la previsió d'arribar a les 5.000 un cop finalitzi el trasllat d'Educació i Psicologia. • El model de campus aposta per la barreja d'estudis i la desaparició de fronteres físiques entre facultats. • S'utilizen espais comuns com el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) per fomentar la interdisciplinarietat. "Deixar l'edifici de la Imperial Tarraco era com sortir de l'úter matern per desenvolupar la nova universitat." Projectes d'Inversió i R+D La URV es troba en una etapa de gran obra pública, sent una de les institucions amb més metres quadrats en construcció a la regió: • Campus Catalunya: Planificació de la nova Facultat d'Educació i Psicologia, amb previsió d'inici d'obres a finals d'any. • Terres de l'Ebre i Reus: Construcció de nous edificis i l'Escola d'Arquitectura. • Parcs Científics i Tecnològics: Desenvolupament de centres especialitzats en Enologia (Falset), Turisme (Vila-seca), Nutrició (Reus) i Química Sostenible (Tarragona). Excel·lència Internacional i Identitat El rector reflexiona sobre el projecte de Campus d'Excel·lència Internacional, on la URV ha estat reconeguda com una de les 15 millors universitats de l'estat. L'aposta pel Postgrau L'objectiu estratègic és doblar el nombre d'estudiants de postgrau per guanyar competitivitat internacional. La universitat vol ser referent en àmbits com el Dret Ambiental, l'arqueologia i la química, aprofitant les fortaleses de la regió. La Polèmica del Nom i la Marca Sobre la polèmica nominalista entre ciutats, el rector defensa aferrissadament la marca Rovira i Virgili. Reconeix que al principi va ser difícil explicar que es tractava d'una universitat pública a causa del nom propi, però afirma que ara és una marca consolidada i respectada que no s'ha de canviar.

  • Noves directrius per al Concurs de Castells 2010 - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    19'

    Noves directrius per al Concurs de Castells 2010

    Organització i Reptes del Concurs de Castells de Tarragona L'entrevista amb Miquel Vendrell, director del Concurs de Castells de Tarragona, detalla els preparatius i les estratègies per a l'edició de 2010, marcada per ajustos logístics i el context de crisi econòmica. Prioritats i Finançament Pressupost i Esponsorització: Tot i que el concurs està garantit per l'Ajuntament de Tarragona, es busca augmentar la participació del sector privat. L'objectiu estratègic a mig termini és arribar a un 50% de finançament privat, tot i que enguany serà difícil pel context econòmic. Pressupost total: Es preveu que es mantingui al voltant dels 300.000 euros. Millores al Recinte: La Tarraco Arena Plaça Cúpula retràctil: S'ha confirmat que la cúpula ja és operativa, cosa que garanteix la celebració de l'acte encara que plogui i evita haver de reservar dates alternatives. Aforament i Entrades: Es reduirà lleugerament el nombre d'entrades a la venda (entre 6.000 i 6.500) per garantir la seguretat i la comoditat. Es treballa en un sistema de seients numerats i no hi haurà venda a taquilla el mateix dia. Canvis en la Participació de les Colles Reducció de colles: El nombre de participants baixarà de 18 a 14 colles per evitar la sobrecàrrega de gent a la sorra (la rotllana). Criteris de selecció: Es manté el rànquing basat en les actuacions fins al 31 d'agost, garantint sempre la presència de les quatre colles de Tarragona. La Comissió Assessora i el Suport Mediàtic Nova composició: La comissió assessora s'amplia incorporant membres de les sis primeres colles del concurs anterior, representants de la Coordinadora i periodistes especialitzats. Innovacions Tècniques: S'està treballant en consensuar la taula de puntuacions i en un protocol per a la incorporació de noves estructures castelleres. Aliança amb TV3: Es preveu una aposta forta de la televisió pública catalana per convertir el concurs en l'esdeveniment del mes, potenciant la transmissió i la seva presència mediàtica. "El control del concurs l'ha de tenir sempre l'Ajuntament, però hem de caminar cap a compartir les despeses amb el sector privat."