Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3481-3504 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Reobertura del portal del Roser amb nou sistema de pilones
Reobertura i nou sistema de control a la Part Alta Després de mesos de tancament, el portal del Roser de Tarragona es reobre al trànsit mitjançant un sistema de lectura de matrícules i pilones automàtiques. Aquest mecanisme només permet l'accés a vehicles autoritzats, principalment veïns de la zona i serveis de càrrega i descàrrega. Crítiques de les associacions de veïns Tot i que veuen bé la restricció del trànsit, els representants de l'Associació de Veïns Casc Antic i de l'Associació de Veïns de la Part Alta han expressat el seu malestar per diversos motius: Manca de consens: Lamenten que l'Ajuntament no hagi presentat el projecte prèviament ni hagi tingut en compte l'opinió veïnal. Impacte visual: Qualifiquen l'excés de pilones i elements de ferro com una "aberració" o "ferralla" que degrada la imatge de la muralla històrica. Dificultats en la maniobrabilitat: Adverteixen que el gir des de la Via de l'Imperi és molt forçat per a vehicles grans. El camí cap a la peatonalització Les entitats veïnals coincideixen que aquesta mesura ha de ser només el primer pas cap a la peatonalització total del barri, tot i que suggereixen millores: "Nosaltres necessitem que la Part Alta sigui peatonal, però les mesures s'han de prendre de forma consensuada." També s'ha posat sobre la taula la necessitat de controlar l'accés de vehicles pesants al portal de Sant Antoni per evitar danys al patrimoni i la urgència de desencallar el projecte del pàrquing de Jaume I.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Crònica del Carnaval: Visita del Carnestoltes a les escoles i lesió de la Reina
Crònica de la Jornada de Carnaval a les Escoles L'emissora connecta amb la unitat mòbil, encapçalada per Josep Ardila, per seguir de prop el sèquit del Rei Carnestoltes en la seva tradicional visita a les escoles de la ciutat. L'ambient és de festa total tot i el fred matinal, amb la canalla gaudint de la música i la gresca. Punts clau de la connexió: Visita escolar: El sèquit ha visitat l'escola Joan Roig, on els infants s'han disfressat de diversos oficis (policies, metges, etc.). La lesió de la Reina Concubina: S'ha confirmat que la Reina es troba fent repòs a casa a causa d'un esquinç sofert durant la Disfressa d'Or. Es preveu que pugui recuperar-se per a la rua de demà. Entrevistes a peu de pati: S'han recollit testimonis de nens i nenes explicant les seves disfresses (princeses, policies, dames) i l'emoció de ballar amb el Rei. Pròxims actes: Aquesta tarda se celebra la rueta infantil des de la Font del Centenari i demà la gran Rua de l'Artesania. "L'eufòria dels nens, quan et veuen entrar ja comencen a cridar, ballant i saltant... una disbauxa total." Protagonisme del Sèquit El grup que acompanya el Rei Carnestoltes, format per una vintena de joves i un grup de música en directe, és l'encarregat d'animar els patis escolars. Malgrat anar poc abrigats per les exigències de la disfressa, l'esforç es veu recompensat per l'alegria dels més petits.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Crisi, Infrastructures i el Futur de Tarragona
Acords per a la Sortida de la Crisi L'entrevista amb Jordi Jané, diputat de Convergència i Unió (CiU), se centra en la necessitat urgent d'un pacte d'estat per fer front a la crisi econòmica. Jané subratlla que la ciutadania exigeix unitat i solucions coherents davant d'un atur que frega el 20%. Propostes de CiU • Creació d'un full de ruta compartit similar als Pactes de la Moncloa. • Reducció dràstica de les estructures de l'administració i eliminació de despeses supèrflues en publicitat institucional. • Oposició frontal a la pujada de l'IVA prevista per al juliol, argumentant que castiga el consum i el turisme. "No és donar suport a Zapatero, és donar suport al govern per sortir de la crisi, que no és el mateix." Infrastructures i Comunicacions a Tarragona Es realitza un repàs crític a l'estat de les inversions estatals al territori, denunciant els retards crònics en obres clau. L'A-27 i el Corredor Mediterrani • L'A-27: Jané denuncia que les obres van amb un retard injustificable i defensa la gestió de l'alcalde del Morell respecte a la seguretat de les rotondes i el trànsit de mercaderies perilloses. • Corredor Mediterrani: Es reclama una estació urbana central a Tarragona per evitar que l'alta velocitat s'allunyi de la ciutat. • Aeroport de Reus: Crítica a l'incompliment de l'Estatut pel que fa al traspàs de competències, qualificant les promeses del govern central d'"enganyifa". El Futur de la N-340 al Baix Penedès El diputat mostra el seu suport total a les reivindicacions del territori contra el traçat actual del desdoblament de la N-340. Argumenta que el traçat proposat divideix el Vendrell i no aprofita els passadissos ja existents de l'autopista o l'AVE, fet que podria portar el conflicte als tribunals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Exposició sobre Charles Chaplin a CaixaForum Tarragona
L'univers de Charles Chaplin arriba a Tarragona L'entrevista presenta la nova exposició dedicada a la figura de Charles Chaplin (conegut també com a Charlot) a CaixaForum Tarragona. Javier R., responsable del projecte, i Carles Marqués expliquen com la mostra pretén anar més enllà de la simple «xarlotada» per descobrir la complexitat d'un dels creadors més influents del segle XX. Evolució i maduresa artística L'exposició desgrana les tres grans etapes de la filmografia de Chaplin, mostrant la seva transició d'un personatge inicial més groller cap a una figura de gran profunditat emocional i compromís social: Primera etapa: Humor de broc gros, persecucions i personatges simples. Segona etapa: Introducció de la nostàlgia, l'idealisme i la capacitat de fer riure i plorar simultàniament. Maduresa: Ús de la sàtira política i la crítica social en obres mestres com Temps Moderns o El gran dictador. "Va ser el primer famós de la història i un pensador que va aportar a la cultura de la humanitat." La construcció d'una icona universal Es destaca com Chaplin va crear el personatge de Charlot gairebé per atzar el 1914, utilitzant el vestuari de l'antiheroi. Aquest «rodamón astut» va connectar ràpidament amb les classes treballadores de l'època, ja que representava la rebel·lia contra l'autoritat i la lluita del perdedor. Material inèdit i activitats La mostra recull unes 200 imatges, fragments de pel·lícules, cartells i objectes de l'arxiu personal de la família. Entre les peces més destacades trobem: Fragments inèdits: Escenes descartades pel mateix Chaplin que demostren el seu perfeccionisme extrem. Pel·lícules domèstiques: Imatges de la seva vida privada i l'exili a Suïssa. L'àlbum Keystone: Un recull que evidencia la seva obsessió per controlar cada detall de la seva carrera. Finalment, s'anuncien diversos tallers pedagògics i una trobada especial de "xarlots" per aquest diumenge coincidint amb el Carnaval.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Camps de la Solidaritat de Setem: Formació i Cooperació
Els Camps de la Solidaritat de Setem Laura Ronald, responsable de Setem a Tarragona, explica el funcionament i la filosofia dels camps de solidaritat, una iniciativa que ja compta amb 20 anys d'història i la participació de més de 4.500 joves a Catalunya. Què són i què no són aquests camps? És fonamental distingir aquesta experiència d'altres formes de viatge o voluntariat: No són unes vacances ni una aventura per "veure món". No són camps de treball convencionals on l'objectiu principal és la construcció física d'infraestructures (com escoles o pous). L'objectiu principal és la formació i sensibilització de les persones del nord perquè coneguin la realitat dels països del sud. El procés d'aprenentatge i convivència L'experiència es divideix en tres etapes clau: Formació prèvia: Es realitza a Catalunya entre els mesos d'abril i juny per preparar els participants. Immersió i convivència: Estada en un dels 30 països de destí (Àfrica, Àsia o Llatinoamèrica) convivint amb les comunitats locals i entitats del territori. Acció de tornada: Un cop a casa, els participants actuen com a agents mobilitzadors, difonent el que han après i generant consciència crítica. Sensibilització i activisme quotidià Setem també promou el canvi a través d'accions diàries i campanyes específiques des d'aquí: Finances ètiques: Denúncia de les inversions de la banca tradicional en armament i promoció d'alternatives transparents que inverteixen en projectes socials i mediambientals. Roba neta: Conscienciació sobre el consum tèxtil responsable. "L'idea és replantejar-nos què estem fent nosaltres des del nord perquè al sud estiguin com estan." Informació pràctica Per a aquells interessats, l'entitat organitza sessions informatives a Tarragona (Campus Catalunya) i Reus (Facultat de Medicina) per detallar costos, destinacions i el procés d'inscripció.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
6'
Viatge al món de les abelles: exposició a Tarragona
El fascinant món de l'apicultura En aquesta conversa amb Joan Maria Llorenç, president de l'Associació d'Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades, s'explora la importància vital d'aquests insectes i els detalls de la nova exposició Un raig de mel a Tarragona. L'entrevista desmitifica la idea de les abelles com a animals molestos, presentant-les com a éssers amb una organització social perfecta i una capacitat de col·laboració amb l'apicultor. Aspectes clau de les abelles Relació amb l'home: Es defineix l'apicultor com el ramader del seu ramat, destacant que amb el coneixement adequat es pot establir un pacte de convivència pacífica. Importància ecològica: Es recorda la cèlebre (encara que atribuïda) frase d'Albert Einstein sobre la supervivència humana: "Si l'abella desaparegués del planeta, a l'home només li quedarien quatre anys de vida." Paper mediambiental: Més enllà dels productes com la mel o el pròpolis, la seva funció més crítica és la pol·linització i el manteniment de la cadena tròfica. L'exposició i els tallers L'exposició presenta una col·lecció d'estris i arnes (rutes de les abelles) de diferents tipologies i regions, oferint una visió des de l'apicultura antiga fins a la moderna. A més, es complementa amb activitats participatives: Tallers familiars: Fabricació d'espelmes amb cera pura d'abella. Cates de mel: Degustació i reconeixement de les diferents varietats segons la planta d'origen. Situació del sector a les Muntanyes de Prades Actualment, la zona compta amb unes 2.700 arnes i una vintena d'apicultors. Tot i el risc de pèrdua de l'ofici a causa de l'envelliment dels professionals, Llorenç destaca la importància dels cursos de formació per garantir el relleu generacional en aquest sector primari tan essencial.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Entrevista a Teresa Pallarès: Infraestructures i Inversions a Tarragona
Gestió de l'Espai Urbà i Carreteres L'entrevista comença analitzant la remodelació de la T-11, que s'està transformant d'autovia a avinguda urbana. La subdelegada destaca la retirada de la passarel·la antiga i el disseny de noves estructures adaptades a la mobilitat reduïda. Tot i les molèsties als veïns de Ponent, Pallarès afirma que les obres avancen al ritme previst cap al 2011-2012. Respecte a l'A-27 (Tarragona-Montblanc), s'han confirmat canvis clau: • S'incorporarà la possibilitat que el túnel de l'Illa permeti el pas de mercaderies perilloses. • El projecte està en fase constructiva i la traça ja és totalment visible. "No és el mateix fer una obra nova que treballar al mig de Tarragona amb milers de veïns implicats." Infraestructures Ferroviàries i Corredor Mediterrani Es preveu una "revolució" ferroviària amb l'impuls del Corredor del Mediterrani. Pallarès confirma l'adjudicació de l'estació intermodal al sud de l'aeroport per un valor de 54 milions d'euros, una obra estratègica per a la connectivitat de la demarcació. Fons Estatals i Patrimoni Municipal Inversió Local i Pla E La subdelegada valora positivament la participació dels ajuntaments en el nou fons estatal de 2010. Destaca que projectes com la rehabilitació de la Tabacalera o la piscina de Riu Clar són vitals per dinamitzar l'economia i crear ocupació directa. Edificis de l'Estat a la Ciutat S'aborden temes patrimonials rellevants: • Banc d'Espanya: L'acord per al centre d'interpretació turística està pràcticament tancat. • Antiga Caserna de López Peláez: Després del trasllat de la Guàrdia Civil, s'estudia un conveni amb l'Ajuntament per decidir el futur de l'immoble. Context Econòmic i Retallades Davant l'anunci de retallades per reduir el dèficit estatal, Pallarès assegura que, tot i demanar-se contenció als ministeris inversors com Foment, les obres principals a Tarragona tenen continuïtat garantida per la seva importància estratègica.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Retirada de la passarel·la a la T11 i obres a Riu Clar
Crònica de les obres de transformació de la T11 Aquest segment informatiu detalla l'actualitat de les obres a l'autovia T11 a l'alçada de Riu Clar, que s'està convertint en una avinguda urbana. La notícia principal és la retirada de la passarel·la de vianants durant la nit per evitar el caos circulatori. Descontentament veïnal per la gestió Antoni Peco, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, expressa les queixes dels residents dels barris de Ponent: Manca d'informació: Els veïns critiquen que ni la Subdelegació del Govern ni l'Ajuntament han clarificat com seran els nous accessos (rampes, ascensors o passos a nivell). Problemes de mobilitat: El desmuntatge de la passarel·la deixa els vianants sense alternatives segures, s'ha vist gent creuant l'autovia saltant tanques. Execució ineficient: Les obres s'eternitzen (dos anys d'execució) i hi ha la sensació que es treballa en molts punts a la vegada (La Floresta, Les Gavarres, Torreforta) sense acabar-ne cap. "L'Entenem com una via urbana i s'està tractant com una carretera més, sense respectar les molèsties als veïns." Altres infraestructures i projectes L'entrevista també repassa altres punts clau: 1. Complex comercial Les Gavarres: Preocupació per l'augment de trànsit i col·lapses que afecten el transport públic. 2. Camí de la Coma: Incertesa sobre el projecte de reforma anunciat per l'Ajuntament. 3. Nova piscina a Riu Clar: Valoració positiva d'aquesta obra, que ha seguit un ritme d'execució ràpid i respon a una reivindicació històrica.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Trobada de Charlottes a Tarragona amb ExploraTGN
Trobada familiar de Charlottes i lleure infantil L'episodi presenta una iniciativa singular de la plataforma www.exploratgn.cat per reunir famílies i fans del personatge de Charles Chaplin (Charlot) a Tarragona. L'activitat combina la celebració del Carnaval amb una nova exposició al CaixaForum. Característiques d'ExploraTGN Bàrbara Bastenà explica com ha evolucionat aquest projecte que ja té un any de vida: Assessorament per a famílies: Ofereixen sis propostes setmanals per a nens de 0 a 12 anys. Experiència directa: Totes les rutes, restaurants i activitats han estat provades prèviament per l'equip per garantir que siguin aptes per a nens (accessibilitat per a cotxets, trones, canviadors, etc.). Xarxa social: Més enllà d'una guia, han creat una comunitat amb més de 1.000 subscriptors que busquen compartir experiències amb altres famílies. L'esdeveniment: El "Happening" de Charlot La trobada d'aquest diumenge al CaixaForum busca crear un espai de joc i creativitat: Videomató: Es convida a tothom a passar davant la càmera disfressat per crear petits muntatges audiovisuals. Accessoris i regals: L'organització facilita elements clau com el bombí, el bastó i el bigoti. A més, els participants rebran entrades gratuïtes per a espectacles. Visites adaptades: S'oferiran visites guiades a l'exposició orientades específicament al públic infantil. "Realment és una excusa; ens volem trobar, volem jugar una mica junts i passar-ho bé aprenent coses de Charlot."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Projecte de l'IES Vidal i Barraquer a l'Argentera
Revitalització Cultural i Comunitària a l'Argentera Alumnes del cicle formatiu d'Animació Sociocultural de l'IES Vidal i Barraquer de Tarragona han desenvolupat un ambiciós projecte de crèdit de síntesi centrat en el municipi de l'Argentera. Aquesta iniciativa destaca per ser un treball en un entorn real, on els estudiants han col·laborat estretament amb l'Ajuntament per detectar necessitats i proposar solucions pràctiques. Eixos principals del projecte El dossier presentat a l'alcalde, Lluís Maria Castellví, s'estructura en quatre àrees clau per a la dinamització del poble: Ruta de les fonts: Una proposta de senderisme que uneix les 21 fonts del municipi a través de 7 rutes senyalitzades per colors. Engresca't a l'Argentera: Creació d'activitats per a festius i vacances, pensades tant per a residents com per a visitants. Dossier pedagògic i colònies: Serveis educatius per a nens escolaritzats i propostes de lleure per a l'estiu. Fira de l'Argent: Una idea innovadora i pionera a Catalunya que recupera la tradició minera de plata del poble per crear un esdeveniment turístic amb tallers d'orfebreria i mercat artesanal. Valor pedagògic i social L'alcalde ha destacat la capacitat de treball i la creativitat del jovent, subratllant que els alumnes no només han fet un estudi teòric, sinó que han aportat documents llestos per a l'execució com díptics, pressupostos i presentacions. "Són una referència del que és el nostre jovent i de com ha de treballar pel país. El treball que han fet és impressionant." Properes passes El proper 26 de febrer, a les 19:00 hores, els estudiants faran una presentació pública del projecte al Casal de l'Argentera per explicar-lo a tots els veïns i veïnes. L'ajuntament avalua ara la viabilitat econòmica per implementar les propostes, amb especial interès en la Fira de l'Argent.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
La Marxa Solidària de Mans Unides a Tarragona
La Marxa de Mans Unides: Solidaritat en Moviment Aquest episodi ens apropa a la setzena edició de la marxa solidària organitzada per Mans Unides a Tarragona. El projecte va néixer fa dues dècades gràcies a la iniciativa del Col·legi Joan XXIII i s'ha convertit en una cita anual clau per a la sensibilització dels joves. Origen i Filosofia del Projecte La Nati Moncosí, fundadora de la marxa, explica que l'objectiu principal és doble: * Finançament: Recaptar fons per a projectes de desenvolupament en països del Tercer Món. * Sensibilització: Treballar prèviament a les aules per conscienciar els alumnes sobre les desigualtats globals. Enguany, els fons es destinaran a la construcció de quatre aules de primària i secundària a Uganda, un projecte educatiu que beneficiarà nens en situació de pobresa extrema. Protagonistes i Patrocinadors L'episodi compta amb testimonis directes de professors i alumnes que participen en el recorregut de 20 quilòmetres. El sistema de finançament és curiós i participatiu: * Els alumnes busquen esponsors o patrocinadors (familiars, veïns i negocis locals). * Aquests patrocinadors paguen una quantitat per cada quilòmetre recorregut. * Es fan controls de signatura durant la ruta per certificar la distància completada. "No és només venir a caminar, sinó que hi hagi una mica més de fons darrere; els nois es veuen representats en els projectes educatius." L'ambient de la jornada destaca pel seu caràcter festiu, amb cançons d'animació i una cloenda simbòlica amb l'enlairament de globus a la plaça de la Font de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Brot d'Hepatitis C al centre de diàlisi de Llevant
Investigació per un brot d'Hepatitis C a Tarragona L'actualitat informativa de Tarragona està marcada pel cas d'infecció d'Hepatitis C que ha afectat diversos pacients de l'únic centre d'hemodiàlisi situat al Complex Sanitari de Llevant. El cas ha generat una gran polèmica després que l'associació ADEPA (Defensor del Pacient) fessin pública la situació. Punts clau de la denúncia Diferència en el nombre d'afectats: Mentre el Departament de Salut confirma 7 casos, l'associació de defensors del pacient eleva la xifra a una forquilla d'entre 10 i 15 persones. Falta d'informació: Els pacients denuncien opacitat per part del centre, ja que no saben ni com ni quan es van produir els contagis. Conseqüències greus: S'ha destacat el cas d'un pacient que ha perdut l'oportunitat de rebre un trasplantament de ronyó després de tres anys d'espera a causa d'aquesta nova infecció. Responsabilitats i silenci corporatiu Xarxa de Santa Tecla: El gerent, Francesc Pujol, ha aclarit que, tot i que el servei s'ubica a les seves instal·lacions del Llevant, l'activitat d'hemodiàlisi està gestionada per una empresa externa anomenada Fresenius Medical Care. Silenci de l'empresa: La multinacional alemanya Fresenius no ha volgut fer declaracions als mitjans de comunicació i manté el silenci sobre la possible mala praxis. Intervenció judicial: El cas ja es troba en mans de la Fiscalia de Tarragona per determinar les responsabilitats penals o civils pertinents. "Els màxims responsables són els gerents del centre concertat, i la Fiscalia ha d'investigar si ha estat per una mala praxis del personal."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Polítiques d'Igualtat i Habitatge a l'Ajuntament de Tarragona
Polítiques d'Igualtat: El Consell Municipal de les Dones L'entrevista comença destacant la recent constitució formal del Consell Municipal de les Dones, un ens que neix amb una alta participació i pluralitat. Victòria Pellegrin explica que el consell ja compta amb 23 entitats federades i una desena més en tràmits, incloent col·lectius de dones magrebines, xineses, africanes i LGTBI. Objectius i Comissions de Treball El Consell s'ha marcat diverses prioritats per als propers mesos: • Difusió de recursos: Moltes entitats desconeixien els serveis municipals existents en salut, habitatge i joventut. • Recuperació de la memòria històrica: Treball conjunt amb l'àrea de Cultura per homenatjar dones rellevants de la història de Tarragona. • Participació en dies commemoratius: Organització d'actes per al 8 de març (Dia de les Dones), el 25 de novembre i el 28 de maig. "Volem que el Consell permeti canalitzar demandes que fins ara no ens arribaven i que les dones sentin que treballen per un projecte de ciutat." Activitats per al 8 de Març i Diversitat Es detallen les iniciatives per al proper Dia Internacional de les Dones: • El 10è Concurs Literari de Relats de Dones, amb un termini de presentació fins al 22 de febrer. • La Fira Vida a Camp Clar (6 de març), una mostra d'entitats vinculada al Pla Integral del barri. • Cicle de tallers 'Dona, el millor de tu', centrats en l'autoestima i la reinserció laboral. Cultura i Discapacitat També destaca el cicle de teatre Eclèctic (del 18 al 21 de març al Teatre Metropol), on quatre entitats de persones amb discapacitat presentaran les seves obres dins la programació estable de la ciutat. Gestió de l'Habitatge i Balanç 2009 En la segona part, es repassa la tasca de l'Oficina Local de l'Habitatge, que actua com a finestreta única. Dades Clau i Nous Registres • S'han tramitat més de 1.125 sol·licituds de subvenció, amb un 95% d'èxit en la resolució. • La borsa de mediació de lloguer ja gestiona uns 60 habitatges buits posats al mercat a preus assequibles. • S'ha implementat el Registre Únic, una eina informàtica de la Generalitat que simplifica l'accés a l'habitatge protegit: > "Ara només cal inscriure's una vegada per participar en tots els sortejos de la ciutat." Finalment, s'anuncien noves promocions a Sant Salvador (8 habitatges) i una propera a Rodolat del Moro amb 40 unifamiliars i 12 pisos.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
54'
Pinilla aclareix la seva sortida del Gimnàstic de Tarragona
Context de la compareixença de Pinilla Antoni Pinilla ha decidit trencar la seva discreció mediàtica per respondre a les informacions i manipulacions relacionades amb el seu càrrec com a director general del Gimnàstic de Tarragona. Després de nou temporades al club, Pinilla vol aclarir la realitat econòmica i contractual de la seva situació. Detalls Econòmics i Contractuals Pinilla ha presentat dades concretes sobre la seva remuneració per desmentir rumors: • Des del 2008, el seu sou net ha estat de 4.242 euros mensuals. • Es preveia una regularització a 5.300 euros que mai es va arribar a aplicar per la situació del club. • El seu contracte és d'alta direcció i inclou una clàusula d'indemnització (la temporada en curs més la següent) en cas de rescissió unilateral, una pràctica que defineix com a estàndard al món del futbol. El procés de cessament i la mala gestió del canvi Pinilla descriu com el nou Consell d'Administració el va apartar de les seves funcions de manera poc professional: • Es va assabentar del seu reemplaçament per la ràdio mentre portava els fills a l'escola. • El nou president, José María Fernández, el va cessar al·legant una qüestió de confiança. • El van obligar a agafar tres setmanes de vacances i, en tornar, es va trobar sense despatx, sense tasques i sense cap responsabilitat. "No vull ser cap problema per al Nàstic; estic obert a solucionar la meva situació sense posar cap condició." Situació Financera del Club L'exdirector general ha desmentit que el club tingui un deute de 3 milions d'euros. Ha recordat que el tancament de la temporada 2008-2009 es va aprovar amb un dèficit de 582.000 euros i que els pressupostos actuals són previsions defensades pel mateix José María Fernández en la seva etapa anterior com a vicepresident econòmic. Accions Legals i Futur Pinilla ha confirmat que ha presentat una demanda de conciliació per al 3 de febrer. Lamenta la pèrdua de prestigi del Nàstic i sent que s'ha intentat malmetre la seva imatge pública per justificar canvis que suposen un sobrecost (dos directors generals i un nou director esportiu). Malgrat tot, reafirma el seu amor pel club més enllà dels consells d'administració.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
5a edició del concurs Drag Queen a Tarragona
La consolidació del transformisme a la ciutat L'entrevista amb Sergi Carrillo, president de l'Associació d'Amics de la Part Alta, revela l'èxit aclaparador de la cinquena edició del concurs de Drag Queens i Drag Kings a Tarragona. El que va començar amb dificultats per trobar participants s'ha convertit en un esdeveniment amb overbooking i gran reconeixement. Detalls de la gala i participants Selecció professional: S'han seleccionat 15 participants d'arreu de l'estat (Madrid, València, Castelló) mitjançant una preselecció per xarxes socials. Espectacle integral: Les actuacions inclouen coreografies, ballarins propis i un treball de maquillatge que pot durar fins a tres hores. Presentació de luxe: La coneguda Regina Dos Santos serà l'encarregada de conduir la gala al Teatre Metropol. "A les cinc del dematí ja hi havia gent fent cua per comprar les entrades; l'any passat es van exhaurir de seguida." Premis i logística Enguany, per celebrar el cinquè aniversari, s'han incrementat els premis en metàl·lic: Primer premi: 800 euros i un viatge a Tenerife. Segon premi: 400 euros. Tercer premi: 300 euros. El paper de la comparsa al Carnaval A banda del concurs, Carrillo destaca la vitalitat de la seva comparsa de carnaval, que compta amb 70 persones i aposta per una línia de fantasia i color, consolidant Tarragona com un referent festiu que trenca amb el tòpic de ciutat seriosa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Presentació del Ninot i la Ninota del Carnaval de Tarragona 2010
Presentació oficial de les figures del Carnaval L'acte ha tingut lloc a les portes de l'Ajuntament de Tarragona a causa de la pluja, on s'ha realitzat la tradicional presentació del Ninot i la Ninota. La dissenyadora de les figures, la Georgina, ha explicat la simbologia d'enguany, marcada per una història de separació i retrobament entre els dos personatges. Simbologia del Nanúfer i el vestuari Un dels elements més destacats ha estat la presència d'un nanúfer, una flor amb propietats medicinals que simbolitza el desig: El Ninot porta la flor com a gest per fer renéixer la flama del seu amor cap a la Ninota. La flor té una dualitat: històricament servia per calmar impulsos en convents, però en dosis altes es considera afrodisíaca. Els colors d'enguany estan inspirats en la Polinèsia (roses i daurats) per al Ninot i en el Mediterrani (blaus) per a la Ninota. La Bota i la participació infantil El creador Pere Estadella ha detallat les novetats de la Bota, que enguany funciona com un expositor per a 150 dibuixos fets per nens i nenes de les escoles Pau Delclòs i Verge del Carme. "La tradició no té per què estar barallada amb la transgressió ni amb plantejar coses actualitzades." El paper del Rei i la Reina El Rei del Carnaval ha expressat el seu neguit per la meteorologia, destacant l'esforç de les comparses Cayo Largo i Som-hi Serem, que han estat assajant fins a altes hores de la matinada per a l'arribada i el pregó de demà dimecres a la tarda. Altres actes destacats Exposició retrospectiva de l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona. Dijous Gras: celebració de la vessant gastronòmica amb la botifarra d'ou i la coca de llardons. La web oficial del Carnaval s'estableix com el canal principal per a actualitzacions i canvis d'horaris per la pluja.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
El Corte Inglés obre la seva oficina de selecció a Tarragona
Inici del procés de selecció per al nou Corte Inglés L'empresa El Corte Inglés ha inaugurat avui la seva oficina de recepció de currículums a l'antiga Facultat de Lletres (plaça Imperial Tàrraco). Aquest punt logístic servirà per gestionar les candidatures per als prop de 550 llocs de treball directes que crearà el centre comercial, el qual té previst obrir les seves portes a l'Avinguda Lluís Companys a finals d'any. Detalls de l'oficina i el procés Ubicació: Tercera planta de l'antiga Facultat de Lletres, espai totalment condicionat que posteriorment retornarà a l'Ajuntament. Horari d'atenció: De dilluns a divendres, de 09:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h. Procés de selecció: Inclou el lliurament del currículum, entrevistes personalitzades i de grup, així com cursos de formació. Formació final: Les persones preseleccionades realitzaran pràctiques reals en centres de Barcelona abans de la contractació definitiva. Perfils i impacte en el territori L'emissora recull que ja s'han rebut més de 5.000 sol·licituds via internet. Tot i que s'espera una gran afluència, els responsables de selecció han destacat que: Es prioritzarà el personal resident al territori (Tarragona i província). Els perfils són variats, tot i que predominen les dones, els joves i les persones actualment en situació d'atur. A més de la feina directa, es preveu un fort impacte en l'ocupació indirecta a través de distribuïdors i proveïdors. Testimonis dels candidats "És una empresa gran i se suposa que ofereix bones condicions; n'hi ha molts llocs i a veure si en cau un." Molts dels assistents veuen en aquesta obertura una oportunitat crucial per sortir de l'atur en un context de crisi econòmica, comparant el procés amb unes oposicions per la gran quantitat de gent presentada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
La nova imatge turística de Tarragona: Essència Mediterrània
Presentació de la nova identitat visual de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Xavier Gasol, responsable de l'estudi de disseny Simbòlic, explica els detalls darrere del nou logotip turístic de la ciutat sota el lema "Essència Mediterrània". La imatge busca renovar la projecció internacional de Tarragona mitjançant una síntesi visual dels seus elements més emblemàtics. Simbolisme i conceptes clau El disseny es basa en tres premisses fonamentals sol·licitades pel Patronat de Turisme: * Patrimoni romà: Representat per l'estructura de l'amfiteatre. * Caràcter festiu: L'amfiteatre com a escenari d'espectacles històrics i actuals (com el festival Tarraco Viva). * Obertura al mar: La connexió directa de la ciutat amb el Mediterrani. Gràficament, el logotip utilitza una cenefa de ratlles que recorden tant les grades de l'amfiteatre com les onades del mar. Els colors triats han estat el blau marítim i un marró/taronja araní que evoca la pedra dels monuments romans. Metodologia i aplicació futura L'elaboració de la marca ha anat a càrrec d'un equip de tres creatius que han prioritzat el significat conceptual sobre la simple estètica. "No podem fer un logotip que d'aquí a un any estigui desfasat; havíem de trobar una forma que ens permeti perdurar però que s'adapti als temps." Actualment, el projecte entra en una segona fase de desplegament on la imatge s'adaptarà a múltiples suports: des de banderoles a la Rambla fins a uniformes, vehicles oficials i marxandatge turístic, garantint la seva versatilitat en diferents formats i fons cromàtics.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Actualitat i futur de l'Aeroport de Reus
L'Aeroport de Reus: Creixement i Consolidació L'entrevista amb Vicenç Pallarés, director de l'aeroport de Reus, analitza el moment clau que viu la infraestructura després de l'anunci de continuïtat de la companyia Ryanair durant els propers quatre anys. Aquest acord, fruit del consens entre la Generalitat, els ajuntaments de Tarragona i Reus, la Diputació i les Cambres de Comerç, assegura l'estabilitat operativa i el potencial de creixement del territori. Dades Històriques i Capacitat Operativa L'any 2009 ha estat excepcional per a les instal·lacions, assolint fites significatives: Rècord històric: Més d'un milió 700.000 passatgers, amb un creixement superior al 33,5%. Posicionament europeu: L'aeroport s'ha situat com el cinquè d'Europa en creixement percentual. Infraestructura infrautilitzada: Malgrat les bones xifres, Pallarès afirma que l'aeroport està dimensionat per acollir fins a 5 milions de passatgers anuals amb la configuració actual. Inversions i Millores Tecnològiques Des de 2005, s'han invertit aproximadament 85 milions d'euros per modernitzar l'aeroport. Les actuacions més destacades inclouen: L'ampliació de la plataforma d'estacionament d'aeronaus (fins a 14 avions simultanis). La creació de més de 1.500 places d'aparcament per a vehicles particulars. El desenvolupament d'un Pla Director que garanteixi la sostenibilitat del sistema aeroportuari a llarg termini. Nous Mercats i Gestió Econòmica L'estratègia de futur passa per la diversificació per evitar la dependència exclusiva de Ryanair. Es treballa activament per captar turoperadors i obrir rutes amb el mercat rus, polonès, italià i escandinau. Quant a la viabilitat econòmica, Pallarès destaca que, tot i ser un servei públic tradicionalment deficitari, les previsions per al 2010 apunten a un EBIT positiu, fet que suposaria un salt qualitatiu en la gestió comercial de l'aeroport. "L'aeroport ha de ser l'instrument per fer créixer la Costa Daurada, i hem d'estar tots alineats amb aquest objectiu."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Digitalització de la Premsa Històrica de Tarragona
Preservació del Patrimoni Periodístic L'entrevista amb Elena Virgili, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, se centra en el gran projecte de digitalització que coincideix amb el 25è aniversari de la institució. Fins ara, s'han processat aproximadament 190.000 pàgines de 46 capçaleres diferents, abastant des de l'any 1808 fins al 1938. Procés Tècnic i Accessibilitat • La digitalització es realitza mitjançant escàners aeris per no danyar els originals. • S'aplica la tecnologia OCR (Optical Character Recognition) per permetre cerques per paraules clau dins dels textos històrics. • L'objectiu principal és la conservació (evitar la manipulació física del paper degradat) i la difusió (accés gratuït des de qualsevol llar). Curiositats de la Premsa Antiga El recorregut per diaris com el Diari de Tarragona o L'Ocamp revela detalls fascinants de la vida quotidiana: • Evolució del disseny: Des de formats de quartilla sense titulars al segle XIX fins a l'aparició de fotografies i tipografies més modernes als anys 30. • Contingut polític: Diversitat de capçaleres segons la tendència (republicans, anarquistes, catòlics), especialment durant la Segona República i la Guerra Civil. • Publicitat històrica: Anuncis curisosos sobre poció pel dolor d'estómac, vendes de casetes a la platja del Miracle i cotxes de luxe a preus d'ocasió. Celebració del 25è Aniversari Per commemorar l'efemèride, la biblioteca està preparant un llibre col·laboratiu on els investigadors i usuaris poden explicar les seves troballes i anècdotes personals basades en el fons municipal. "És un avenç molt important poder consultar la premsa des de casa; molta gent que ha passat anys buscant diari per diari ara ho té a un clic."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Jornades d'Arts Gràfiques a l'Institut Pere Martell
Les Jornades d'Arts Gràfiques a Tarragona L'Institut Pere Martell, situat al Complex Educatiu de Tarragona, organitza unes jornades professionals dedicades al sector de les arts gràfiques. Aquest esdeveniment pretén ser un punt de trobada entre el món educatiu, els alumnes i el teixit empresarial per analitzar els canvis profunds que viu el sector. Objectius i Context Educatiu L'emissió destaca que aquestes jornades sorgeixen en un moment de transició normativa (de la LOCSE a la LOE) i la voluntat d'especificar més la formació dels alumnes. Un dels punts clau és el programa Qualifica, que busca: Validar l'experiència laboral de professionals en actiu que no tenen titulació. Permetre la convalidació d'unitats formatives de manera flexible. Adaptar els cicles formatius a les necessitats reals de l'empresa actual. Transformació Digital i Futur del Sector Durant l'entrevista, els professors Marta Fernández i Lluís Silveti reflexionen sobre l'evolució tecnològica. Tot i la nostàlgia pel mètode tradicional, es constata una digitalització imparable: "Anem cap a un món sense paper, però encara tenim un llarg camí per conviure-hi; el llibre continuarà, però la publicitat serà electrònica." Contingut de les Jornades L'esdeveniment inclou ponències de primer nivell i espais per al debat: Conferències: Integració de processos per part de Harman i el nou negoci de la impressió digital a càrrec de Xerox. Taula Rodona: Debat amb empresaris locals sobre la inversió tecnològica, la globalització i la manca de formació empresarial. Autoocupació: Es planteja la necessitat d'incentivar que els alumnes creïn els seus propis projectes o s'integrin en departaments gràfics d'empreses de sectors aliens.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Reobertura del projecte Filigrana a Torreforta
El retorn del projecte Filigrana a Torreforta Després de dos anys d'obres de remodelació a la parròquia de Torreforta, s'ha reobert el projecte Filigrana, una iniciativa veterana de Càritas que té com a objectiu principal la dinamització social del barri mitjançant un rober solidari. Filosofia i objectius del projecte El projecte no es defineix només com una botiga de roba assequible, sinó que es basa en tres pilars fonamentals: Dignitat social: Proporcionar roba de qualitat a persones amb pocs recursos econòmics. Sostenibilitat: Fomentar la reutilització de peces de roba per reduir l'impacte mediambiental. Formació i capacitació: Els ingressos obtinguts es destinen a tallers de formació (costura, informàtica, hostaleria) i orientació laboral per a persones en risc d'exclusió. L'estructura de l'acció social El rector de la parròquia, José Miguel Esteve, explica que l'acció social es divideix en quatre potes principals: Acollida: Escolta activa i assessoria laboral. Reforç escolar: Seguiment personalitzat per a infants. Tallers d'adults: Alfabetització, llengües i capacitació professional. Rober Filigrana: Distribució de roba i detecció de necessitats personals. El paper clau del voluntariat L'èxit d'aquesta iniciativa recau en el voluntariat. Actualment, el projecte compta amb 28 voluntàries només a la botiga de Torreforta, que s'encarreguen de classificar, etiquetar i atendre el públic. "Una parròquia no és un banc de diners, roba o aliments, sinó un lloc on la gent vol donar-se i oferir el seu temps per ajudar els altres." Perfil dels usuaris i logísku La proximitat del servei és vital per als barris de Ponent (Torreforta, Campclar, Bonavista). El perfil d'usuaris és divers, amb una presència destacada de col·lectius magribins, sud-americans i també gent gran del propi barri que es troba en situació de precarietat a causa de la crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Balanç dels 50 dies del menjador social de Tarragona
Balanç del nou servei de menjador social En Roger Borrull, responsable del menjador social situat a la Casa del Transeünt de Tarragona, fa un primer balanç dels primers 50 dies de funcionament. Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona, Càritas i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, que actua com a entitat gestora. Funcionament i serveis complementaris El servei no es limita només a l'alimentació, sinó que busca oferir una atenció integral: Higiene personal: S'ofereix un servei de dutxes i canvi de roba abans dels àpats. Estructura: Actualment es donen 60 menús diaris repartits en dos torns. Obertura 24 hores: Gràcies al menjador, la Casa del Transeünt ara roman oberta tot el dia, evitant que els usuaris hagin de marxar al matí. Perfil de l'usuari i canvis en la pobresa S'ha detectat un canvi significatiu en el perfil de les persones que demanen ajuda: Rejoveniment: Hi ha una presència notable de persones d'entre 30 i 35 anys. Noves realitats: No només hi assisteixen persones sense sostre, sinó també ciutadans amb habitatge però sense recursos per menjar. Gènere: El 90% dels usuaris són homes. "Hi ha una part d'orgull que es queda a la porta; un cop entres al menjador, és complicat admetre la situació de necessitat." Perspectives de futur i ampliació L'èxit i la demanda del servei han portat a planificar una ampliació imminent per arribar als 120 menús diaris. Es tracta d'un projecte professionalitzat (amb personal propi de Santa Tecla) que pretén funcionar els 365 dies de l'any de forma indefinida, consolidant-se com un punt clau per a la detecció de problemàtiques socials i la derivació a l'atenció primària.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
L'exposició 'So Long' de Bernard Plossu a Tarragona
Presentació a la Casa Canals de Tarragona de l'exposició fotogràfica 'So Long' de l'emblemàtic autor Bernard Plossu. Aquesta mostra, organitzada per la Fundació Fòrum, recull una extensa col·lecció d'imatges inèdites que capturen la seva etapa vital i artística als Estats Units. Context de l'exposició L'arribada d'aquesta obra a Tarragona és fruit de la relació històrica entre l'autor i la ciutat, així com de la col·laboració internacional amb el FRAC de l'Alta Normandia. Relació amb Tarragona: Plossu ha estat vinculat a la ciutat des de fa anys, especialment a través de la Galeria Primer i el Museu d'Arqueologia. Peces inèdites: La majoria de les fotografies s'exposen per primer cop per raons personals i sentimentals de l'artista. Caràcter de l'obra L'exposició està estructurada pel comissari Marc Donadio mitjançant temàtiques que evoquen un viatge sentimental i cinematogràfic per l'Oest americà. Entre els elements destacats trobem: Dualitat cultural: L'autor es defineix com una mescla de les cultures europea i americana. Estètica i tècnica: Imatges en blanc i negre que capturen des de paisatges hiperrealistes fins a la vida quotidiana de les comunitats indies i chicanas. Plossu defensa l'ús de la fotografia analògica tradicional. El títol 'So Long': Representa un comiat suau d'una etapa vital, però no un adéu definitiu a la seva influència americana. "Hi ha alguna cosa molt civilitzada, molt agradable i romàntica a Tarragona; és la dimensió perfecta per a mi."