
Nadal i llengua: de la música als drets lingüístics
Resum de l’episodi En aquest darrer espai de l'any del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, l'Enric Garriga repassa diversos temes d'actualitat que vinculen la llengua catalana amb la festivitat de Nadal, els drets civils i la integració social. La música i el Parc Infantil de Nadal • S'introdueix el triple disc Nadal amb ritme, una compilació de seixanta cançons que inclou grups com Ai Ai Ai, Pau Riba, Gossos i Pep Gimeno 'Botifarra'. Aquest disc serveix de banda sonora per al Parc Infantil de Nadal de Tarragona. • El lema del parc d'enguany és "La llengua també és patrimoni", on es realitzaran jocs com l'oca gegant, tallers de baldufa i papiroflèxia (el joc dels quatre sabaters) per ensenyar estrangerismes i conceptes lingüístics. Joguines i consum en català • La situació del català al sector del joc és precària: només un 6% de les joguines del mercat estan en català. Tot i això, en nombres absoluts l'oferta ha crescut fins als 670 jocs. • Es denuncia una llista negra de grans superfícies (El Corte Inglés, Toys "R" Us, Imaginarium) que gairebé no ofereixen productes etiquetats o instruccions en català. Actualitat jurídica: El Tribunal Suprem i la immersió "La immersió lingüística és del tot necessària per a la supervivència; no es tracta de viure, es tracta de sobreviure." • Es discuteix la polèmica sentència del Tribunal Suprem que qüestiona el català com a única llengua vehicular a l'escola, utilitzant la resolució prèvia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. • Com a contrapunt, es destaca la figura del nou director de la RAE, José Manuel Blecua, qui s'ha mostrat favorable al sistema d'immersió català. Sociolingüística: El cas d’en Hadim • Dins la secció Sortim de l'armari, es presenta el cas d'un senegalès resident a Mallorca que, malgrat els prejudicis racistes (la gent li parla sistemàticament en castellà pel seu color de pell), decideix aprendre mallorquí per integrar-se plenament i evitar que els seus fills siguin vistos com a forasters. • La seva aposta pel català li ha permès, fins i tot, progressar professionalment fent feines de publicitat amb accent africà.
